8 december 2023
The translation in English will be soon available
UN GRA MASSA
La deriva judicial
Qualsevol amb una mínima dignitat, reconeix la injustícia de la justícia. Bertolt Brecht deia: “Molts jutges són incorruptibles, ningú no pot induir-los a fer justícia”. Les crítiques envers els homes de llei, venen de lluny. “La justícia no és altra cosa que la conveniència del més fort” assegurava Plató.
O sigui, clar ho tenim. Però arriba un moment en que els magistrats es passen i mostren les seves vergonyes més impúdiques en públic. La judicatura espanyola és un cas pràcticament únic de com un gremi s’autoqualifica i s’autoproclama garant de tota una nació. Llencen la balança, es treuen la vena dels ulls i només fan servir l’espasa.
No fan complir la llei, els jutges a Espanya imposen la llei.
Descaradament decantats a la dreta, fa massa temps que es dediquen a bloquejar iniciatives del govern de coalició impedint que la política faci la seva feina. Es mantenen sense pudor arrecerats al búnquer del Tribunal fora de tota llei reglamentària, fent cas omís dels advertiments d’Europa i a sobre, en una mostra de cinisme sublim, veten als candidats proposats pel govern argumentant falta de capacitat professional. Per no tenir, no tenen ni vergonya. Certament en fan un gra massa.
Les eminències actuals dels tribunals actuals viuen en una perpètua il·legalitat. Cada dia que es desplacen cap el seu despatx estan incomplint la llei que després diuen defensar segons les ordres rebudes.
La gran sort que tenen és que treballen per una gent sense escrúpols o absolutament ignorants o les dues coses a l’hora. Gent –costa dir-ne ciutadans– que es reuneixen cada dia per resar un rosari a la Verge a fi i efecte de donar suport al jutge Castellón, un dels personatges més foscos en temps de democràcia a Espanya. El que hauria de ser censura es converteix en devoció i així poden durar molts anys perquè a aquest país no l’educa ni Déu i la fam de poder de la dreta tampoc. Sort que Déu, segons diuen aquests cretins, és espanyol. D’altra manera ens hauria enviat un nou diluvi... a no ser que la sequera...
Auxili...
SEGONA PÀGINA
K.MEO
MADAULA PARLA DE LA INESTABILITAT MORAL
Aurora Madaula convidada a dimitir de JUNTS
La confiança a vegades fa fàstic. Jo confiava en el meu partit, els meus amics i companys. En les reunions de grup i les trobades personals semblaven estar d’acord. Defensàvem les mateixes teories, els mateixos punts de vista. La rivalitat amb Esquerra Republicana ens feia més forts, més units. Fins que...
Un dia, imaginant que seguia els passos expressats pels meus companys de partit, vaig donar suport a una llei sobre l’avortament a Andorra. En el meu patit qui més qui menys ha avortat alguna vegada, sinó un fetus sí una idea i per lògica havíem d’estar d’acord amb la meva protesta, però resulta que no.
Ves a saber quina és la raó. Alguna en tindran a la fi. El que ja no resulta tan natural és que Junts decideixi la seva abstenció sense dir-m’ho.
Aprofitant una intervenció al Parlament i aprofitant que estic fins el monyo de les miradetes d’alguns companys ideològics, mostro la meva queixa. Per què no hem consulten? Per què tiren pel dret i em desautoritzen sense parlar amb mi? I recordo frases d’aparent complicitat dels companys que em diuen que potser hauria de somriure més i treballar menys, i em comença a rondar la mosca collonera anomenada masclisme. Quantes vegades he viscut la mateixa experiència, d’aparent solidaritat però en el fons de menys teniment entre els meus col·legues?
Un grup modern, que aposta per polítiques modernes, que vol posar-se a l’alçada de la societat que li dóna suport, de sobte, per alguna raó obscura, renega de tot el que diu defensar. I no només això. Quan una companya de grup lamenta aquesta actitud és criticada i invitada a abandonar el partit?
Puc entendre l’actitud dels mascles de JUNTS, però rebutjo la de les femelles. Tan reivindicatives, tan feministes fins que una dona com elles i del seu grup condemna el masclisme dins el partit. Ens caldria ser més honestos a tots plegats. Que trist empassar-se la ideologia per sobreviure en un càrrec.
Aurora Madaula, per servir-los.
LA GARSA PROSTÀTICA
EL PRESIDENT ENS HA CRESCUT
Visita del President Aragonés a Korea
Entre el pacte amb el PSOE que Aragonés atribueix a la seva exclusiva habilitat política i el viatge a Korea on no només no l’han apedregat sinó que se li inclinaven al saludar-lo, el President Aragonés ha crescut un pam d’alçada. Que millor seria créixer com a estadista? D’acord però l’alçada física també és important.
Si Aragonés té algun atractiu, és la seva cara de nen d’escolapis, endreçat, estudiós i amb una espurneta de timidesa quan es troba amb la gent gran. A Korea no hi ha gent gran i això ha fet que en els rostre se li dibuixés un esbós de felicitat que se li va anar eixamplant a mesura que signava acords comercials o simplement promeses i repartia targetes de visita. Aragonés no és home fet a l’èxit polític. Cada tres notícies, dues són bufetades i la magnanimitat amb que l’han rebut al país asiàtic l’ha deixa estabornit... per bé. Alguns assessors comenten que el nostre President va quedar tan impressionat per la grandesa koreana que voldria acabar els seus dies presidint aquell país. L’únic que li fa por és tenir la Korea del Nord tan a prop.
La política exterior dels Països Catalans (o si som constitucionals, de Catalunya), és molt important. Costa mantenir relacions comercials amb una terra de la qual n’ignores l’existència però la política d’Aragonés en aquest sentit ha resultat molt positiva. Tenim cases a molts països. No és que siguin com una ambaixada, ni com una casa de colònies però tenen el seu despatxet, uns pòsters anunciant els Pirineus i la Costa, una senyera, una finestreta assolellada i una secretaria dues hores al dia de dimarts a dimecres. L’afluència d’oriünds sembla que és massiva i a vegades cal demanar torn per poder entrar a les instal·lacions.
La competència de relacions exteriors amb Espanya és cada vegada més aferrissada. Sense anar més lluny, fa uns dies van invitar a la secretaria d’una delegació catalana a una reunió a l’escola del seu fill. Gràcies a la seva presència, l’escola ha penjat a la seva web una foto dels xiquets i una segona de l’esbart vigatà.
Estem al món.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
RECUPEREM D’UNA VEGADA PER TOTES, LA NOSTRA MEMÒRIA
Per primera vegada la Generalitat farà una Llei de Memòria històrica
Després de 40 anys de dictadura seguits de més de 40 anys de fal·làcia democràtica pels pactes de la Transició, que van amnistiar a tots els repressors i assassins del règim franquista alhora que silenciaven a les víctimes i a tota la memòria resistent, finalment la Generalitat s’ha decidit a fer l’avantprojecte de la “Llei de Memòria Democràtica” que prendrà cos a parit de l’any vinent, ja que no ha estat fins al 2007 i 2022 quan el govern espanyol ha aprovat les primeres Lleis de Memòria i Històrica i Democràtica. Lleis que tenen moltes mancances, com el no condemnar els crims contra la humanitat comesos pel Franquisme. Per tant, moltes han estat les dificultats oposades per part de les institucions oficials de l’estat, per poder desenvolupar la recuperació de les víctimes i dels lluitadors antifeixistes dels quals encara hi ha més de 100.000 sense exhumar en fosses comunes. Per tal de combatre aquests obstacles, han sorgit diverses iniciatives, tant per part de particulars com d’associacions ciutadanes, que de forma voluntària i autofinançada, l’han recobrat a través d’exposicions, itineraris històrics, llibres, documentals i conferències, com el cas de “La marxa del maquis” que rescata la memòria de més d’un miler de guerrillers llibertaris morts o assassinats a Catalunya al llarg de més de vint anys. O de la tasca difusora del CDHS-AEP i de les Comissions de la Dignitat i de Puig Antich. Després d’aquest llarg període d’amnèsia institucional, quan s’ensenyarà a les escoles la història? Tot i les tasques dutes a terme pel MUME i el Memorial Democràtic a partir de 2007, encara queda molt camí per recórrer. Per això demanem que, com s’ha fet a altres països que han vençut al feixisme, aquesta nova Llei de Memòria Democràtica catalana, reconegui tots els represaliats polítics i lluitadors per la llibertat, i creï un Casal Antifeixista en el qual tinguin acollida tots aquells lluitadors que així ho necessitin i que alhora serveixi de centre de memòria i de debats sobre el Franquisme i la Transició, amb la participació dels testimonis vius com ara el guerriller supervivent Joan Busquets i Vergés “el senzill”, 20 anys empresonat i que actualment té 95 anys. Exigim la reconversió de la comissaria de la Via Laietana per tal d’acollir aquest Casal i Centre de Memòria.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
SÁNCHEZ PENSA EN UN ESTAT PALESTÍ?
Pixar fora del test durant les massacres és de males intencions
Vuit setmanes... Cinquanta-nou dies des de l'horror del 7 d'octubre. Què pot significar aquest temps per a un nen? És llarg i curt alhora. Hi ha un abans i un després. Testimonis dels horrors comesos al quibuts on vivien, aquests nens segrestats, de vegades amb familiars, de vegades sols, han estat alliberats a comptagotes, fent driblatges. Com no pensar en Anna Frank? Confinament, ràbia de no viure una vida serena i alegre. El terror provocat pel segrest, després, tancats en túnels o cases, sols o amb éssers estimats, com ho van viure, com viuen ara?
L'ONG Addameer, que defensa els drets dels presos palestins, dóna llum sobre els alliberaments durant la treva. Hi ha un espectacular augment de detencions arbitràries i maltractaments a les presons. Des de l'inici de la treva, entre trenta i quaranta presoners palestins han estat alliberats cada dia per Israel a canvi d'ostatges en poder de Hamàs.
Terroristes? Lluitadors de Hamas? Els presos alliberats són nens i dones, sovint empresonats per delictes menors, de vegades sense judici ni càrrecs. I això ho diu la ONG que ha estat proporcionant assistència legal als presos palestins i defensant els seus drets des de 1991.
Tot no si val president Sánchez, ni de bon tros. Podem acceptar que vagi a Gaza i a Israel a fer el periple. Però parlar en aquest moment d’un estat Palestí és una supercollonada. La ONU, la UE, Espanya... han tingut anys i panys de temps per insistir en la qüestió Palestina i no ho han fet. Ara el que cal és acabar aquesta guerra declarada a la població civil palestina per l’estat d’Israel i la declarada per Hamas a la població civil israeliana.
L'antisemitisme visceral de molts palestins i l’acarnissament israelià a considerar els palestins com rates que cal matar, és un cul de sac. Cap dels dos bel·ligerants es mostra capaç d’aturar aquesta guerra monstruosa.
Els 27 estats membres de la Unió Europea, que no tenen dret de vot separats, formen una coalició partidària d’Israel (la mala consciència històrica?). Llavors la UE va enviar pel seu compte un ambaixador de pau però mig jubilat.
Llegiu Josep Borrell. Hi viatja just en el moment en que la presidència, que canvia cada sis mesos, l'exerceix Espanya fins al 31 de desembre del 2023.
En tot cas, tan l’ambaixador de la UE com l’actual president de la UE i d’Espanya no han sabut aportar res per resoldre el drama. Només han aconseguit cares llargues allà on han estat rebuts. Palestins, àrabs o israelians els han girat la cara.
Comencem pel començament, la política és l’art del possible. Vostès son d’aquells que de les collonades proven de dir-ne art.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
DE LA INCONSCIÈNCIA A LA CONSCIÈNCIA HI VAN DUES PARAULES
Ara, el P.P. vol salvar Doñana
Primer permeten, quan no afavoreixen, la multiplicació de manegues de rec per treure aigua de les llacunes del parc. No fan cas de les primeres protestes. Segon, afavoreixen ja descaradament la multiplicació de pous que deriven l’aigua de les llacunes a les terres dels amos d’Andalusia. Ni cas de les protestes que l’acció genera. L’aigua escasseja a Doñana, Patrimoni de la Humanitat i una de les reserves més importants de milers d’aus europees i africanes especialment en èpoques migratòries. Europa protesta. El P.P. andalús està de vacances, no contesta, tampoc sap, però els seus amics i els agricultors dels que treuen els vots tenen aigua. Que es fotin les aus i les biodiversitats.
L’escàndol arriba a emergència. A Doñana no queda ni un cuc viu. La llacuna és desert i les aus passen de llarg tot maleint. L’Estat promociona un pacte a favor dels agricultors de la zona. El P.P. amb el parc gairebé sec, accepta. L’agricultura derivada de l’aigua de Doñana, rebrà cent mil euros per hectàrea si deixen de cultivar durant deu anys. A veure si així torna una mica d’humitat.
El President de la Junta d’Andalusia, surt a la foto de la signatura. Està encantat amb l’acord tot i lamentar el retard del govern i es declara fervent ecologista, proteccionista, vagà i espiritista. Els pagesos ja avisen –abans de saber quan començaran a cobrar– que ells agafen els diners i corren, que si volen tornar a treballar ho faran a les oficines del P.P. que fins ara els ha donat vida.
Una nova lliçó de política espanyola. Frau que s’acaba protegint als defraudadors. No en parlem més.
És possible que un dia d’aquests, un turista espanyol, passi per Doñana i es refresqui la clepsa amb una mica d’aigua. La propera dutxa la farà a la presó o a “la casa cuartel” de la Guàrdia Civil. A Doñana l’aigua és vida i cultura i no es pot malbaratà. Una nova lliçó de la política espanyola.
LLUFA.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
JA TENIM EQUIP
PSOE i Nacionalistes catalans fitxen un observador
O mediador, o vigilant o convidat de pedra, el nom és igual, el que compta és que a les reunions i haurà un senyor que aturarà les baralles com feia tems abans Domingo Savio, un nen sant molt estimat pels Salesians que es passava el dia separant a grups de gamberros amb una creu a la mà.
La negociació funcionarà així: El Govern diu blanc, els catalans negre, l’Observador després de molt rumiar aposta per gris. I ja em fet un pas endavant. Podria donar-se el cas que d’entrada PSOE i JUNTS diguessin gris però aleshores la negociació perd tota la gràcia.
L’home escollit és Francisco Galindo, amb un bon historial negociador però a qui les dretes espanyoles ja han criticat per tot, inclús per ser salvadoreny.
Darrera la figura de Galindo, hi ha la Fundació Henry Dunant que seria com el representant del fitxat Galindo i que s’ocupa d’organitzar esdeveniments, buscar-ne el lloc, despistar a la premsa i fer el càtering. Podria donar-se el cas que PSOE I JUNTS, quedessin al bar de la cantonada i en un privat xarressin de les seves coses, però la negociació també perdria gràcia. El que costa un Mediador!
Així les coses és molt possible que les negociacions vagin per llarg. Qui més qui menys té feina i reunir tantes voluntats auguren una llarga travessa sigui pel desert o per Suïssa i una encara més llarga llista de despeses.
Com a conclusió el cos diplomàtic diria que les converses s’han iniciat amb bon pas. El PSOE demostraria la seva voluntat de complir el pacte d’investidura i JUNTS està fent la digestió després de l’èxit que s’atribueixen en exclusiva, la dreta seguirà atacant la negociació i el seu Negociador i la gent del carrer es dedicarà a seguir la lliga de futbol espanyola que cada vegada està més interessant. La gent del carrer ignora la complexitat de la política.
Per donar una nota d’optimisme, esperem que l’actual Mediador tingui més èxit que Domingo Savio, el nen sant.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
ESTEM EN BONES MANS, PRECISAMENT
Diuen que la reunió de la COP 28 ha estat un èxit
Es reuneixen a Dubai, que per començar és tota una carta d’intencions si es recorda que la COP tracta teòricament dels problemes del clima, escalfament global etc... i Dubai, com tothom sap és un paradigma d’energia verda, precisament.
Entre líders polítics, científics, empresaris i una bona colla d’activistes conscienciats i adinerats, són milers els que omplen les sales del Congrés i els carrers i el país sencer. No tots viuen a Dubai, cal anar-hi, i no en piragua precisament.
Els activistes potser sí, però podem confirmar que els líders i empresaris i tots aquests no van de càmping, s’allotgen en Hotels i no d’una estrella, precisament.
Presideix les sessions l’amo del subsòl de Dubai on no es treballa l’horta precisament.
Les primeres paraules del President no són per inaugurar els treballs sinó per defensar-se de les acusacions per la seva gestió, precisament.
Aquest President, Ahmed Al Yaber, entona el seu “mea culpa” particular afirmant en una demostració de cinisme universal, que s’han d’abandonar els combustibles fòssils. Ho diu ell, precisament.
Amb tot, la primera jornada resulta un èxit. Els països, molts països, accepten donar una almoina a les terres més ofegades pel mal ús energètic. Ara el dubte és si realment faran efectius els diners promesos, precisament.
El final de la cimera COP 28 sembla que serà una nova mostra de les contradiccions entre la necessitat dels pobles i la usura dels països, dels seus polítics, de la seva economia, i del seu despit en contra tot el que no sigui la cultura del diner. Una incomprensible mostra més de com el món està en mans del diner i no de la vida com en teoria hauria de ser precisament.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
LA GRAN RÚSSIA PER LA MORAL
Rússia aprova una nova llei anti LGTBI
El govern rus, una colla d’amics de Putin, veient que el país no té prou problemes, ha decidit dedicar-se a la moralitat del poble. I quan una dictadura es dedica a la moral, acaba sempre rebent el sexe. Res de fraus, res de violència, res de censures, ni borratxeres; el sexe. A Rússia segons decret has de ser mascle amant de femella o femella predisposada a mascle. Les coses com Déu mana. La pregunta que se’ns acut així de primeres, seria si fóra possible considerar immoral a Putin.
ESPANYA DESXIFRA L'EQUACIÓ DE MONTURIOL
Submarí espanyol en proves que puja, baixa i sura
Potser perquè ho va inventar un català, Espanya sempre ha tingut problemes amb els submarins. Si suraven no baixaven, si baixaven no pujaven. Eren com ascensors, necessitaven unes cadenes perquè els mariners de lleva el tiressin amunt i avall, des d’una barqueta. Amb el temps, les autoritats van perfeccionar una altra tècnica. Els mariners pujaven al submarí amb tot de pedres a les butxaques fins que pel pes el submarí s’enfonsava. Quan volien tornar a pujar, tiraven les pedres pel periscopi i l’estri tornava a pujar. Ara han fet un model nou que puja, baixa i sura. Ni la Marina mateixa se’n sap avenir. Faran un any de proves per si de cas.
ÈXIT DELS MOSSOS
Quatre cents Mossos aconsegueixen desallotjar a set okupes
Ells sols s’ho van fer, amb molta estratègia i un parell de nassos. Tothom sap l’armament dels okupes. Pedres, cassoles, una mà de morter, una teula, el Diari el Mundo. Doncs els Mossos només amb el seu material antiavalots habitual, els van aconseguir desallotjar després de sis hores d’operació. Cap mort, cap ferit, potser un turista francès amb un atac d’asma i prou. Les autoritats amb la pell de gallina van anar a felicitar als Mossos a peu de carrer.
DELS TOSSUTS SERÀ EL MÓN
La Bressola aconsegueix el gran Sĺ
Semblava impossible, però ho han aconseguit. La Bressola, aquesta escola catalana del Rosselló composta de nou centres escolars, 7 escoles i dos col·legis amb 1.100 alumnes i anys i que s’ha guanyat una notorietat en la societat nord-catalana ha assolit crear el primer liceu en català pels batxillers.
Potser a la Catalunya Nord molta gent vota l’extrema dreta francesa, però en tot cas també hi ha gents que resisteix de la manera més convincent possible: potenciant l’educació.
EL PALMARÈS DELS OBJECTES ROBATS EN HOTELS DE LUXE
Els rics roben sempre que poden si no no serien rics
El fet que es puguin permetre una habitació a centenars d'euros no vol dir que la temptació d'emportar-se un petit "record" no estigui present. Els hotels de luxe no són immunes al robatori. Alemanys i anglesos roben tovalloles i barnussos. Els americans coixins i piles. Els austríacs, màquines de cafè. Els italians els vins. Els neerlandesos el paper de cul i bombetes. Els suïssos els eixugadors de cabell. Els francesos els televisors o les telecomandes.
En canvi, no sabem què roben els catalans. Serà que no es poden pagar hotels de luxe? O potser que quan arriben ja no queda res per a robar?
SUÈCIA JA NO ÉS UN PAÍS ON ELS ESTRANGERS CONEIXIEN SUEQUES
L’Extrema dreta no sap res de res
Fa uns anys el 60% dels suecs era favorable a la immigració. Fins que els suecs més dretans van tenir un atac de banyes. Era intolerable que les dones sueques preferint copular amb els estrangers deixessin de banda els nazillons nazionals de la nazio. Llavors van esdevenir gozzos en zel. Altres, també rucs en zel. I a les eleccions van aconseguir ser prou votats per emprenyar a tothom. I clar, una vegada van poder jugar sexualment amb les lleis, una cosa altament eròtica, els líders polítics, amb una narrativa negativa, van crear un fals relat sobre la connexió de la migració amb la criminalitat.
Tot això en un país on hi ha dos milions de persones nascudes fora de Suècia, un 20% de la població. Als voltants de 600.000 tenen els seus propis negocis i contribueixen a l’economia en treball i en impostos.
Aconsellem a les sueques que emigrin i enviïn els nazionals a la merda. Viuran més bé!!!
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
NETANYAHU
A GAZA HA ORDENAT LA MASSACRE DELS INNOCENTS
MASSACRAR, MATAR AMB SALVATGERIA
EN GRAN NOMBRE, ESSERS QUE NO PODEN DEFENDRE’S
SINÒNIM D’EXTERMINACIÓ 
Download in PDF 
