2 february 2024
The translation in English will be soon available
FOC ENTRE LES CENDRES
Multitudinàries manifestacions antifeixistes a Alemanya
Alemanya probablement és la nació que més activament combat a l'extrema dreta, coneguda també per nazisme. Fan bé. La darrera aventura suprematista va deixar al país –i a mitja Europa– sota la cendra. El poble, encès per les pretensions d'Alternativa per Alemanya per deportar a milers de ciutadans, ha sortit al carrer en unes insòlites (per multitudinàries) manifestacions. Els responsables del país, retiren les subvencions als partits amb perfil ultradretà. Els líders es comprometen obertament i les línies vermelles de no jugar amb aquesta dreta es mantenen vigents.
I amb tot, Alternativa per Alemanya avança en la intenció de vot. No falta gaire per unes eleccions regionals i els sondejos anuncien la possible victòria d'un partit al qual només falten les camises brunes per identificar-se millor amb el seu papa espiritual.
A l'Alemanya que es defensa del feixisme, hi ha molts fatxes. Potser n'hi ha fins i tot entre els que ara s'hi manifesten en contra, perquè ser identificat com a nazi, és lleig, però tenir el seu ideari sempre pot beneficiar-nos.
Les causes de l'ascens de la dreta al món, és un clar reflex de la situació social i política. Falta feina, falten diners, falta futur pels joves i pels vells, els serveis socials s'aprimen... Alemanya, però en aquest llistat de greuges que junt amb la punyetera ignorància del poble, justificaria el rebrot feixista, i la característica especial, sempre hi és, i es diu neteja ètnica.
Potser influïts per la mitologia, l'òpera wagneriana, els filòsofs o el Bayer de Múnic, els alemanys realment pensen que totes les desgràcies venen dels altres, els altres veïns, els altres pobles, les altres economies, les altres faunes. Si Alemanya fos habitada només per alemanys, allò seria el Paradís. Ho tenen claríssim. I no hi ha déu que els tregui aquesta mania. O sigui que els polítics ho tenen fàcil. La culpa és dels altres i hem d'expulsar-los.
És més o menys, el que pensen els espanyols, encara que naturalment, els alemanys amb més raó.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
JOC DE NENS
Un alt funcionari francès falsifica documents per la policia patriòtica
Je suis Jean Michel Pillon. Alt responsable de la Duana francesa. Vigilant atent i amatent de la seguretat del nostre sagrat territori. No és que sigui massa espavilat, si ho fos ocuparia un despatx en algun ministeri i no una garita de frontera, però si vaig sobrat per treure suc a la meva feina. Per les meves mans han passat milions d'ampolles d'alcohol i de paquets de tabac, i molts han quedat per camí a l'armari d'alguns amics. El gran salt, però vaig fer-lo quan els espanyols em van connectar. No més alcohol, no més tabac, alta política tot. Lluita aferrissada per la democràcia.
Va ser fàcil guanyar-me la confiança dels espanyols. A l'Agenda tinc contactes del bo i millor de l'advocacia espanyola, la policia, els estaments bancaris i darrerament la policia patriòtica que són com els altres però més fatxendes. Hi ha una costant que els caracteritza a tots, són tontos. Molt tontos. Els pots enganyar com a nens. Els dius que a França dos i dos fan cinc i corren al seu superior donant l'exclusiva. No sé com s'ho fan... Potser l'excés de confiança.
La Policia i els serveis secrets espanyols saben que poden enderrocar el règim més representatiu espanyol, donant només un cop a la taula, ni cal que desenfundin. I això ells ho aprofiten. Després d'anys i anys fent el que volen sense control ni censura, com poden imaginar que algú no es creurà la seva versió. I si no se la creuen, pitjor per ells.
La impunitat dóna molta força i els que tinc a l'Agenda estan tan vacunats que cap veritat els afectarà. De tota manera, una mica de cura professional sí haurien de tenir-la. Jo mateix en el cas Trias, em feia vergonya de mi mateix. Pillon, treballa una mica més, em deia, però els dies se'm van tirar a sobre i vaig omplir la paperassa a correcuita. Allò ni era un informe ni era res, però el contents que van quedar, el temps que el van fer servir i el que podríem haver-lo utilitzat si no fos perquè es van filtrar els errors. El que deia, són tontos. Jo soc francès, és una altra cosa. Jo estic jubilat i tinc una llar de foc a la sala per si he de cremar l'Agenda.
LA GARSA PROSTÀTICA
ESTRIPATERROSSOS EMPRENYATS
Protestes dels pagesos de mig Europa
La terra havia estat fins no fa gaire, la matèria primera de la que tirava un país per prosperar. La terra era el diner i els terratinents els homes rics i de prestigi i els altres -com ara- els pencaires.
Però les coses canvien. A vegades massa perquè enlluernats per la industria i el benefici, els governs han anat abandonant la pagesia. Una vida massa atzarosa té l’agricultura. Necessita aigües i temperatures i estacions puntuals... La industria produeix sota teulat sense més enemics que la competència. Per això, fa molt temps que l’agricultura ha quedat com la germana pobre de les produccions nacionals. I només quan les crisis s’han fet del tot insuportable pel sector, els governs corresponents han respost amb ajuts puntuals. Ara una subvenció, ara una rebaixa del gasoil, o una petita millora social. El que mai no ha proposat l’Estat és alleugerir tramitacions, limitar l’acció intermediària o obligar a les empreses el pagament just pel material que reben dels agricultors. Això no.
El sector, s’ha anat conformant, com si ells mateixos no veiessin més solució que l’abandonament de les terres per construir més industria, la renúncia dels fills a seguir el negoci familiar, o el progressiu empobriment del seu nivell de vida.
Fins que algú diu prou. I ara sembla que l'Europa rural ha dit prou alhora. Alemanya, França, Anglaterra, Bèlgica, Polònia... es manifesten amb una força inusual. I, ara sí, els governs sembla que se’ls prendrà seriosament. Primer amenaçant-los, perseguint-los... el de sempre. Després amb un petit intent d’aproximació, el just per demostrar la voluntat dels polítics a pactar i posteriorment, signant un pacte del que no se’n complirà ni una desena part.
La pagesia s’hauria de treure el complexa d’inferioritat que li proporcionen els pantalons de pana i la gorra. No hi ha cap vaga tan poderosa com la dels que omplen el rebost dels que després els hi fan la punyeta. Que ho sàpiguen.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
CALEN MÉS GUERRES PER LA HUMANITAT
La guerra guanya cada cop més adeptes arreu del planeta
El món es troba, cada cop més, en dificultats per la supervivència dels humans. Múltiples catàstrofes naturals, sequeres, “hambrunas”, emergència climàtica, emigracions forçades i empobriment general en un planeta superpoblat de més de 8 mil milions de persones.
La crisi global no s’atura, els recursos energètics minven, i igualment ho fan els productes de la terra. Davant d’aquest preocupant panorama, hi ha altruistes que pensen solucions. Són les grans empreses, les multinacionals, aquells que de fet governen el planeta i vetllen per nosaltres, i que degut al seu gran esforç, treball i suor han aconseguit milions i milions d’euros acumulats que cal invertir. Creuen que tal com evoluciona el món no podrem sobreviure tots, sinó només una part. Aleshores, han decidit multiplicar les fàbriques d’armes arreu i així donar feina a milions d’aturats i crear noves guerres a tots cinc continents com a solució humanística per disminuir la població mundial.
Però per això cal engrescar a totes les nacions, i per tant han iniciat unes campanyes a favor de la guerra, a fi d’enaltir els esperits, afavorir la superació personal, i combatre l’ensopiment i l’avorriment que comporta la pau. I alhora han creat diverses ONG’s com Guerra és Amor, Prova Plom del Bo, Armes a Dojo, Música de les Armes, Per la Terra fes la Guerra, La Mort és Vida, i Tothom Armat, per difondre les guerres entre els països i per la felicitat futura de la humanitat.
Ben aviat esclataran nous conflictes armats i fins i tot a Estats Units es desenvolupa un clima de pre Guerra Civil i arreu sorgeixen proclames entusiastes per la guerra, i milers d’homes i dones es presenten voluntaris per lluitar. Aquesta efervescència social culmina amb la presència de milers i milers de persones a la plaça Sant Pere del Vaticà, amb els crits de “visca la guerra i mori la pau!”, on reben la benedicció del Sant Pare, cofoi i somrient, tot acomiadant-los amb “aneu a la guerra amb pau i estimeu-vos els uns als altres”.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
EL DRET DE LES DONES A L’AVORTAMENT RECULA A MIG MÓN
A França inscriuen aquest dret a la Constitució
És el primer dret que salta a tot arreu, i en condicions abjectes, a causa de les ideologies de dreta i integrismes religiosos. Les dones però treuen pit a l’hora de defensar-se mitjançant enquestes mundials sobre l’estat de la qüestió, manifestant-se i potser que les més valentes dient públicament que hi recorren quan els convé.
El que és una constant en les dones és de difondre les veus dels centenars de milers que, cada any, recorren a la interrupció voluntària de l'embaràs. Veus que parlen d'alleujament, dolor, solitud o impassibilitat, donant un calidoscopi de les realitats de l'avortament. Una acció conjunta que trenca el puto silenci que continua d’envoltar aquest acte practicat 234 300 vegades a la França del 2022 segons les estadístiques, però amb tot l’avortament és encara un tabú. Un de més alhora que amenaçat. Potser que el projecte de llei d’inscriure’l a la Constitució francesa correspon a la necessitat de protegir-lo.
Quina és la raó d'aquest silenci sobre l'avortament? El sentiment que les dones tenen és que les fan sentir que han fet alguna cosa estúpida i que, si haguessin estat una mica més intel·ligents, potser no s’haurien quedat embarassades, cosa que comporta una certa culpabilització de l’avortament. Són aquelles frases tan filles de puta com: si no haguessis dormit sense calces no t’hauria passat. Negant així la sexualitat femenina i culpabilitzant la dona.
L'accés a l'avortament continua sent molt desigual a tot el món. Mentre que un de cada quatre embarassos acaba en avortament, més del 40% de les dones en edat fèrtil viuen en estats amb lleis restrictives. Els nou jutges del Tribunal Suprem dels Estats Units, l’any passat van votar un text que reverteix l'anomenada decisió Roe vs Wade (del 1973), pedra angular del dret a l'avortament i de la llibertat de les dones de disposar lliurement dels seus cossos. Ara, cada estat podrà adoptar la seva pròpia legislació i, per tant, possiblement decidirà il·legalitzar l'avortament.
Malgrat que durant les últimes dues dècades, més de cinquanta països han adoptat una legislació menys restrictiva sobre l'avortament, reconeixent de vegades el seu paper essencial en la protecció de la vida, la salut i els drets humans de les dones el dret a l’avortament és complicat en molts països. Al continent sud-americà, l'accés a l'avortament és especialment difícil. No està permès a Surinam, Nicaragua o El Salvador. El 1998, aquest últim estat fins i tot va aprovar una legislació draconiana que preveu penes de fins a vuit anys de presó per interrompre un embaràs. A més, se solen iniciar processos judicials per "homicidi agreujat", castigats amb fins a cinquanta anys de presó.
Altres països han despenalitzat parcialment l'avortament, però hi han sotmès l'accés en condicions extremadament restrictives. Així, l'avortament només és accessible en casos de perill per a la vida de la dona a Costa d'Ivori, Líbia, Uganda, Sudan del Sud, Iraq, Líban, Síria, Afganistan, Iemen, Bangla Desh, Birmània, Sri Lanka, Guatemala, Paraguai o Veneçuela. Al Brasil, l'avortament només està permès en casos de violació, risc per a la mare o malformació greu del fetus.
Finalment, tot i que l'avortament està permès fins a les dotze setmanes d'embaràs a Itàlia, a la pràctica és molt difícil accedir-hi. Això es deu principalment a l'objecció de consciència. A Irlanda, l'avortament només és legal des del 2018, després d'un referèndum històric que va derogar la seva prohibició constitucional.
La constatació de la realitat és que cada any encara es practiquen més de 25 milions d'avortaments insegurs, cosa que els converteix en la tercera causa de mortalitat materna al món. A França ara és una llibertat garantida, un primer pas en un camí encara incert però important per als drets de les dones de tot el món.
La constitucionalització de l'avortament és un símbol important davant els països que restringeixen o criminalitzen aquest dret. En consagrar el dret a l'avortament, França afirma la seva voluntat de no tornar enrere, garanteix que aquest dret mai serà qüestionat i que cap regressió serà possible.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
TERÀPIA MONÀRQUICA
Repàs apassionat de les darreres noticies d’HOLA
El món depèn de l’escala. 1 x 10, 1 x 100, 1 X 10.000. Vas amb un flotador per la platja, et trobes la proa del Titànic i no vegis. El Titànic troba al seu davant un iceberg i ja sabeu com va acabar. Tot és qüestió d’escala. Ho dit d’altra manera, de poder.
Hi ha dies, grisos, humits, en els que la ment s’emboira. Sense voler, fas un anàlisis de la teva vida i resulta que ets un merda, que no serveixes per res, que no has fet res de positiu, que ets egoista i gandul. Si el mal temps acompanya potser arribis a fer-te insuportable a tu mateix. Merda de tio!
Vas a buscar tres gasseosses per superar el mal tràngol i sobre la taula, llegeixes en portada les darreres declaracions d’un representant reial europeu i ET RECUPERES!
A Mònaco s’escarrassen per negar el tràfic comercial afavorit per la seva reialesa, a Dinamarca el nou rei resulta ser el conegut boig de l’autopista que la policia buscava. Condueix torrat i contra direcció i en general per anar a trobar-se amb l’amant de torn. No parlarem del emèrits espanyols i descendència però la cosa està que crema qui no es separa es divorcia i qui no té un parell d’amants a l’armari, s’apunta a Vox.
El més positiu de les entrevistes és que van acompanyades de fotos i en cap d’elles veus una cara preocupada o compungida. Al contrari, mentre expliquen les seves aventures els implicats, somriuen obertament i t’ensenyen la casa que presumptament han robat als contribuents com si fos seva.
Amb l’alçada que tenen a Ia seva escala i el merdes que són i les barbaritats que fan i tu traumatitzat encara perquè un dia no vas ajudar a l’avia a travessar el carrer? Que us bombin! Tornes les gasseosses a la nevera, el fots un visqui doble i la ment s’eixampla plena de llum. És el benefici de la monarquia, que amb el seu exemple, salva als pobres ciutadans dels seus remordiments i carències. No cal ni anar al psiquiatre. L’únic que cal fer és llegir l’Hola, buscar al rei que et toqui per nacionalitat i llegir el que ha fet durant la setmana passada, mentre tu, en prou feines has tingut temps per un petit pensament impur. LLUFA PRESUMPTA
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
DEL CUINER DE L’ALCALDE COLLBONI
Un cordovès del Califat andalús amb problemes de llengua
L'Ajuntament de Barcelona ha acomiadat el cuiner encarregat de l'àrea de l'Alcaldia després de 17 anys treballant d'interí per no tenir el nivell de català que es requereix. El Manuel, de 47 anys i nascut a Córdoba, ha estat el cuiner de l'alcalde de torn durant molts anys ocupant una plaça que va crear l'exalcalde socialista Jordi Hereu, l’actual ministre d'Indústria. Durant els 17 anys als fogons ha cuinat per Xavier Trias, Ada Colau i, durant aquests mesos de legislatura per Jaume Collboni.
El procés de contractació dels interins, que s’està duent a terme des de fa dos anys a tot el país, i que era la seva porta d’entrada a un contracte indefinit li ha suposat l’acomiadament. El Manuel, per la posició que ocupava, necessitava com a mínim acreditar un nivell B2 de llengua catalana. Ell assegura que fa quatre anys que estudia català al Consorci per la Normalització Lingüística i que inclús el passat mes de desembre va aconseguir obtenir el certificat B2 de català.
El problema és que el Manuel havia de presentar, des de feia mesos, la documentació que certifiqués el seu domini de l'idioma. Tot i això, l'Ajuntament va organitzar una sèrie de proves pels treballadors que no podien acreditar l'idioma. El cuiner no va passar el nivell organitzat per l'ens municipal i l’han acomiadat.
El Manuel està enfadat, denuncia per mitjà de la premsa cordovesa que quan li van comunicar l'acomiadament portava dos mesos de baixa mèdica per accident laboral i que aquesta situació li ha provocat molta ansietat. Els diu que ha rebut un missatge del consistori català on es demana una persona per treballar en el seu lloc, mentre que ell s’ha guanyat una penalització de 321 dies abans de poder accedir a la borsa de treball de l’ajuntament.
L’Ajuntament barceloní ha assegurat que tindrà en compte al cuiner quan acabi el seu període de prohibició de la borsa de treball i que lamenta la situació produïda per la no superació del seu nivell de català però reitera que ha de complir amb la legislació vigent. Sense comentaris Manuel!!
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
QUE PASSA AMB EL JOVENT?
Metros i clavegueres com a fita i crònica policial
L’atac al metro de Barcelona per una banda de vàndals costarà 135.000€? Com a retòrica no està gens malament. Parlar d’euros i dir que els pagarem nosaltres ens sembla de molt mal gust i de mentiders. I les assegurances? I el metro, des de quan és nostre? Hi ha molts més interrogants que el mateix lector pot esbrinar.
I la quantitat ingent de vigilants malcarats que van a la caça dels joves sense bitllet però no saben veure –ho no volen– fins a 70 persones en una estació bevent, pintant i gaudint com a cabrons? Cap detingut i un elevat cost econòmic per a la ciutadania a causa de la matinada de diumenge al metro de Barcelona?
Es veritat que no cal defensar actes com aquest. Com també és veritat que van interrompre el servei a dues línies durant 10 minuts. I també que durant tres torns, fins a 10 treballadors en cadascun van pencar de valent repintant.
TMB es queda amb tothom parlant d’apocalipsi: "el vandalisme ferroviari és una activitat delictiva amb un gran perjudici sobre la ciutadania i les persones treballadores del metro". Confirma que presentarà una denúncia dels fets. I no hi podia faltar la cirereta sexual-pro-agressió: S’ha registrat un incident amb una passatgera a Passeig de Gràcia, que ha recriminat als vàndals la seva actuació, sense que la passatgera en qüestió hagi resultat agredida.
Context. Les nits de dissabte a diumenge, el jovent fa botellons, s’infiltra a les clavegueres o al metro, pinten mentre s’emborratxen, i s’entrenen anar més enllà. Estaríem contents que també pintessin la Generalitat o l’ajuntament a més a més de pintar dos trens i generar desperfectes a les estacions Jaume I, Passeig de Gràcia i Universitat. Perquè posar preus assequibles no ajudaria a evitar que persones accedissin a les instal·lacions sense validar el bitllet?
El grup que va entrar al metro i va pintar l'interior del comboi mentre es desplaçava fins la parada de Passeig de Gràcia celebrava un comiat qualsevol? Arribats a aquesta estació, es van sentir inspirats pels colors de l'exterior dels vagons damunt de les vies i vinga que fa fort van deixar la seva empremta de carboni.
Senyors de TMB mentre seguireu aplicant polítiques d’alts preus i repressió tindreu vàndals assegurats que justificaran el que vosaltres mateixos provoqueu.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
POBRET FISCAL GENERAL, LI FOTEN PEL DAVANT I PEL DARRERE
L’amnistia té això de cabró
De primer cal dir que els fiscals espanyols tenen al cap una Espanya que no té res a veure amb la que vostès o jo mateix pugem tenir.
De segon, és que l'Associació de Fiscals demana la dimissió del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortíz, per la seva "passivitat" contra l'amnistia, com també per la no defensa de l'estat de dret i l'efectiva separació de poders. En definitiva, García Ortiz no ha "reprovat prou els atacs" a la Constitució clamats pels del PP i VOX.
Ara el fiscal general de l'Estat demana "respecte a la sobirania nacional" ja que l’han tornat a nomenar per segona vegada. El primer discurs oficial d'Álvaro García Ortiz és el retorn a l’edil superdretà. Amen.
AYUSO CREU EN DÉU, EN EL PP I SOBRETOT EN ELLA MATEIXA
De Lisboa a Madrid amb la presidenta madrilenya
Isabel Díaz Ayuso ha descobert finalment el que els nacionalistes catalans varen intuir des del primer minut, l'eficàcia del govern autonòmic utilitzat com a instrument partidista de contrapoder és un exercici permanent de deslleialtat institucional. I això és el que fa!
La presidenta, a Lisboa, afirma que el continent americà és una obra hispana que està amenaçada perquè el mal s’organitza en els processos electorals. Segons ella, l’esquerra i la seva política empobreixen la població i enfronten el treballador amb l’empresari.
Pobra dona, està tant mona dient aquestes collonades que em venen ganes de convidar-la a “una cañita” a la Puerta del Sol madrilenya.
EL BISBE PORNO-ERÒTIC QUE PARLA SOBRE L’ORGASME
Paraules del president de la Congregació de la Doctrina de la Fe (abans Inquisició)
Segon diu, una adolescent li va explicar això: "Si ets el més bell, Jesús, per què no contemplar-te, per què no admirar-te, per què no gaudir de tu?" I a ell li va semblar la mar de bé i va escriure llibres i llibres sobre l’orgasme i la mística cristiana.
Per la majoria, els poemes eròtics són una poderosa forma de expressió que invita a explorar i celebrar sensualitat i desitjos profunds. Per el Bisbe M. Fernandez són l’anticipació del Paradís. Llegiu-lo i podreu endinsar-vos en un món de passió i erotisme on les paraules “et follo” es converteixen en el llenguatge de Déu... o dels Déus, qui sap!
DONALD TRUMP, PASITO A PASITO
Arribarà a la Casa Blanca?
L’aspirant a candidat a la presidència dels EUA pels republicans ja se sent prou segur per enunciar els seus plans. A) Seguir construint el mur amb Mèxic (només falten 2.300 KM). B) Si guanya vol fer construir sis metròpolis de la talla de Washington sobre terrenys federals. Envoltarien bastions de la industria i serien, segons ell: Ciutats de la llibertat.
Aquest home és increïble. Com més avança més grossa la diu. Acabaríem dubtant de la seva salut mental sinó fos perquè podreix tot el que toca. En aquest cas l’ànima de milions d’americans.
LA POR ALS RUSSOS DELS PAÏSOS BÀLTICS
Expulsió d’ambaixadors, però a sant de què?
Els tres països bàltics, Letònia, Lituània i Estònia, han expulsat deu diplomàtics en una acció coordinada per expressar la seva solidaritat amb Ucraïna. Rússia, al seu torn, ha expulsat deu diplomàtics en resposta a les mesures preses pels tres països bàltics.
Rússia ha anat més lluny i ordenat el tancament de tots els consolats de Letònia, Lituània i Estònia i fotut fora als seus empleats com a mesura de represàlia.
Bé, i ara què? Aquesta seria la pregunta que haurien de fer els mitjans de comunicació, però ca home ca, tothom amaga el cap sota l’ala per por als seus respectius governs. Mentrestant la guerra a Ucraïna segueix en punt mort. Els occidentals acabaran abandonant-la?
BENDITO CONGRESO DE LOS DIPUTADOS
El primer dia de l’estrena de llengües cooficials no hi ha traductors
Algú ho hauria d’haver previst o imaginat si més no. Si durant 45 anys han trobat la manera d’ofegar el català, juntament amb el gallec i l’euskera, perquè han de canviar de registre per aquestes llegües regionals? Ni tan sols per mala fe, sinó per costums veteranes.
En tot cas Yolanda Diaz i Ernest Urtasun han allargat tant les seves intervencions que el temps de treball assignat als traductors s’havia acabat i han marxat.
Llavors els tres que havien de no parlar en castellà han hagut d’abandonar el seu discurs.
Potser la propera vegada tinguin més sort i acabin per normalitzar aquesta lacra històrica.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
ENSENYAR AL TEU GOS A ORINAR AL CARRER ÉS UNA AVENTURA
PERÒ ENSENYAR-LI A ORINAR AIXÍ ÉS UN IDIL·LI 
Download in PDF 
