22 january 2021
The translation in English will be soon available
L’ESPERANÇA DE L’HOME SENSE TUPÉ
Quan la cabra boja anomenada Jake Angeli, va entrar al Capitoli desprestigiant per sempre la imatge dels búfals, molta gent ben intencionada, va prometre fer novenes i resar rosaris a canvi de que el cornut tornés a la seva manada republicana i que Biden, pogués ser anomenat nou President dels EEUU. Biden s’ha convertit en la gran esperança blanca d’Occident gràcies al cornut.
Biden, serà millor que Trump, això segur. Per millorar a Trump n’hi ha prou en no ser paranoic, bipolar, esquizofrènic, imbècil i cretí alhora. Però veure en Biden una esperança? No anem tots plegats massa baixos d’esperances? Estar esperançat amb la política de Biden, seria com esperar que el bon Jesús, en el seu primer acte miraculós en públic, convertís l’aigua en un vi negre de garrafa picat.
Biden és un vellet de cara afable i peus plans, capaç d’esprintar cinc passes abans de pujar a la tribuna d’oradors i recobrar alè, un advocat que va acabar com administrador de finques per cobrar uns dinerons de més, un cristià de bones paraules i pocs actes. Segur que un avi modèlic que gaudeix de la natura ben ordenada... Però com a President, Biden serà tan bo com van poder ser-ho, Kennedy o Ford o Nixon o Bush o Clinton, és a dir, un bandarra que manipularà el món a favor del diner, oblidant el preu que han de pagar els pobres conciutadans, els seus votants, que s’han passat la Covid al carrer onejant banderetes americanes.
Millor blandi banderetes que fusells? Segur. Aquest serà el gran mèrit de Biden, potser l’únic mèrit de Biden, substituir al desequilibrat Trump i la seva caterva de seguidors disfressats. És molt, però no com per estar esperançat. Amb cristiana resignació anem que xutem.
SEGONA PÀGINA
EL CONVIDAT
A POR ELLOS...
Els pares sempre tenen raó. Una filla pot casar-se amb un borratxo, un mal tractador, un falangista, però mai amb un artista, un home de la faràndula. Uns pelacanyes tots ells.
La raó dels pares ha quedat clara aquests dies. Els artistes, com sempre estan a la puta misèria. Ni tan sols tenen aigua per fer un caldo de pedres. Alguns companys els ajuden, però passen gana i vergonya i s’ho tenen ben merescut perquè les autoritats sanitàries, polítiques i religioses han demostrat que el gran focus de contagi del Covid, ve del artistes. Diguem-ne teatre o museus o concerts... Qualsevol cosa que ajudi a pensar, imaginar, somniar, incitar, mobilitzar... Això porta el Covid.
Jo tenia un oncle rapsoda i la va passar més puta que la Magdalena evangèlica. I per què? Per un mal entès esperit d’aventura, per un Ego immoral, per unes ganes demoníaques de provocar sentiments nous en ànimes adormides. Una ximpleria, senyors, sobre tot perquè el meu oncle podia haver estat funcionari d’Endesa o empleat de la Caixa i ell es va negar a seguir els consells familiars i va dedicar-se a l’art. A la merda l’art. L’art no dóna per omplir la panxa. És més, jo diria que el que vol dedicar-se a l’art no té dret a omplir la panxa.
El món és un sofà amb una vaca endormiscada asseguda a sobre. I si volem que el món vagi bé, com fins ara, hem de seguir alimentant la vaca i el sofà. Res d’ensurts, res de noves idees, res de fomentar pensaments que facin aixecar a la vaca del sofà.
La meva família, llesta com era i una mica burgesa, va abandonar a l’oncle rapsoda que va morir sol, amb un coma etílic de cavall sota una gruixuda capa de neu. Com que estava gelat, no va necessitar caixa. Una fosa de terra nevada li va servir de tomba fins que un estiu de massa calor, va revifar, i va tornar a la casa pairal. Des d’aleshores els meus familiars ni dormen ni descansen ni follen perquè el fantasma es presenta a mitja orgia i els proposa penetracions massa agosarades.
És el que passa amb els artistes. El poder els maltracta, la família els té por, la societat adormida els maleeix, però segueixen allí, encara que sigui morts de gana, només amb l’esperit.
LA KINTA FORKA
DEMANAR PERDÓ ÉS CORRECTE?
Programa irlandès, bon vespre o bona nit si això impedeix explotar com un globus davant la nova de 9.000 infants morts en cases d’acolliment administrades pel govern d’Irlanda. No explotes però no t’ho pots empassar i ja no pots encetar el dia d’una manera raonable.
Després vas a treballar i ho oblides, com també oblides d'anar a comprar queviures i whisky quan escoltes que el govern, el d’aquí, allarga el confinament municipal encara dues setmanes més i t’enfades i et poses de mala llet ja que el cap de setmana no podràs marxar a estirar les cames i airejar els pulmons a la Cerdanya o al Delta de l’Ebre. I quan arribes a casa constates que a la nevera i al rebost no et queda res, ni verd, ni pa, ni vi.
T’estires al sofà amb un sospir i el teu cap aconsegueix descansar un minut amb el convenciment que demanaràs una pizza i soparàs mirant una sèrie. Engegues la ràdio i ja tens sintonitzat Info-Cat 24 hores i no reacciones amb prou rapidesa per apagar-lo. La locutora, torna a parlar dels infants, nenes i nens irlandesos morts. El govern d’aquell país ha demanat perdó però unes quantes boles de foc et recorren el cos. El govern del teu país, el que t’han imposat o has triat, mai a demanat perdó ni hi ha cap esperança de que un dia ho faci. Sense anar molt enrere, per la repressió salvatge després de la guerra, o pels intents de genocidi cultural repetits un any sí i l’altre també, o encara pels 2700 encausats per la revolta de l’Octubre català en demanda de llibertat i dret a escollir el futur.
El Memorial de Greuges seria molt llarg i potser ja seria hora que algú el redactés i el presentés públicament per contrarestar les ofensives a base de mentides barates del PSC-PP-C’S i Vox. Hi haurà o no eleccions? Però saps perfectament que t’estàs perdent pels límits borrosos entre història i realitat. El teu mòbil no para de fer sorolls de rebuda de missatges. Els teus amics i coneguts estan abandonant en massa Whatsapp a causa de les noves condicions de confidencialitat. Penses que ja ho faràs demà i et fas una nota de veu per que el mòbil t’ho recordi.
Demanes la pizza i et diuen que t’arribarà en 30 minuts. Segueixes escoltant les noticies i acabes convençut que et serà impossible menjar res aquest vespre. Durant 25 minuts escrius Whatsapp per dir a la família, amics i coneguts que deixes aquesta aplicació i et passes a Telegram llavors sona el timbre del intèrfon. Obres i baixes a recollir la pizza.
Quan tornes a seure al sofà constates que no tens gana. En canvi, potser canviaries d'opinió fent una passejada. Dit i fet. Abric, bambes, carrer i a la cantonada un control policial. Són les 22 hores. Tens surts amb una excusa barata i pagant 130€.
Cal reconèixer que has tingut un dia complicat amb les situacions Dickens a la irlandesa i et fiques al llit.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
RESPOSTA DELS NATIUS AMERICANS DAVANT DEL NOU PRESIDENT DELS EEUU
Avui, 20 de gener, ha pres possessió el nou president Joe Biden custodiat per més de 25.000 a la casa Blanca, en mig de la més gran decadència i desprestigi internacional d’un país fortament dividit i amenaçat per la intransigència de la creixent extrema dreta, pel racisme i la descomposició de la seva democràcia secular. És el principi de la fi d’un imperi que aviat deixarà de dominar el món.
Aquest dia, quan ningú no ho esperava, les Nacions Índies que representen un 1% de la població dels EEUU – més de 3 milions de natius americans –, han aprofitat l’ocasió per realitzar diverses accions arreu del territori estatunidenc. Recentment, però, nombroses Nacions Índies van resistir i guanyar, finalment, a Standing Rock, Dakota del Nord, la lluita contra l’oleoducte que travessava i contaminava les seves terres. Així en el dia d’avui han tallat, amb barricades, carreteres i autopistes, deixant incomunicades més de 100 ciutats i portant pancartes al·lusives a la llibertat i respecte a la sobirania de les seves nacions originàries. Els indis metropolitans s’han organitzat de valent, ja que la majoria viuen en grans ciutats on són marginats i discriminats. Però el cop més fort ha estat el rapte – prop de Washington – d’Oliver North, president de l’Associació del Rifle, dut a terme pels txeroquis, pel que es demana l’alliberament dels nombrosos natius americans empresonats i la fi de la repressió brutal per part de la policia, l’exèrcit i els jutges contra els seus pobles.
Però l’acció més espectacular ha tingut lloc a la presó de Coleman, en una zona pantanosa prop d’Orlando, al nord de l’estat de Florida. És tracta de l’alliberament, pels semínoles, de Leonard Peltier de la nació Sioux-Chipewa, que porta 45 anys empresonat, acusat per un fals testimoni proporcionat per l’FBI. Ha estat una noticia que ha commocionat el país i celebrat amb gran alegria per la població nativa davant d’una injustícia tant flagrant.
Per diversos mitjans d’informació alternatius s’ha emès un discurs adreçat al nou president, a tots els americans i a totes les nacions per part d’un altre significat dirigent natiu americà empresonat fa 22 anys, es tracta de l’Os Blanc – Byron Shane Chubbuk –, de la Nació Txeroqui. Entre altres coses diu: ”Davant de la decadència i el fracàs de la civilització occidental, basada en la cobdícia desenfrenada dels poderosos, del maltractament de la natura de la que tots formem part i que amenaça el nostre planeta, de la negació del nostre dret a viure com a natius d’aquest territori i davant la continua espoliació de les nostres terres i la repressió continuada que patim, exigim: el respecte dels tractats signats, l’exercici de la sobirania plena de les nostres nacions, el respecte a la nostra vida comunitària i cultura ancestral vinculada a la natura i a la nostra mare terra que conformen una col·lectivitat d’homes i dones lliures.”
QUARTA PÀGINA
HUMANOTECA
JULIUS OCTAVIO SÁNCHEZ
Quan Julius Octavio Sánchez va arribar a Roma i va comunicar al Cèsar que a la Gàl·lia, Asterix i Obelix havien enviat a pastar fang a les centúries romanes, el Cèsar va ordenar la mort del Sánchez.
Des d’aquí, els missatgers tenen marcat un futur ben magre.
Glovo redueix en un 54% el pagament base dels seus repartidor. PREMSA
Som esclaus. TREBALLADOR DE GLOVO
El Tribunal Superior obliga a les empreses de missatgeria a contractar als seus treballadors. PREMSA
Es calcula que les empreses de missatgeria s’estalvien uns 168 milions d’euros per mantenir als riders com a falsos autònoms. UGT
Els temps han canviat. Ara la Gàl·lia obra les portes als romans que volen gastar-se quatre pessetones en foie gras, i els emperadors no necessiten missatgers per conèixer el seu futur. En tenen prou amb mirar com va la Borsa i com a molt fan matar als seus agents comercials.
Però on hi hagi un missatger podeu estar segurs que la passarà puta. Són normes històriques que cal mantenir per no fer del món un lloc desconcertant. Es pot fabricar o consumir, el que no pots fer mai és anar porta a porta oferint una merda de pizza.
ÚLTIMA HORA
I ENDESA DIGUÉ, APAGEU. I LA FOSCOR TORNÀ
I fou que en un país mediterrani, volves de neu caigueren i una part del país restà a la fosca i la resta pagà a pes d’or el quilovat.
Els que anaven a les palpentes es queixaren. Els que pagaven cada minut de llum com si fos l’arribada de l’esperit sant, es queixaren i el Déu Endesa o el seu cosí Hiberdrola o d’altres familiars divins digueren: la culpa és dels traficants. No dels cables agafats amb cordes a pals de troncs corcats. No de les estructures ancestrals de quan la guerra del francès, no de quan els exministres reclutats per les elèctriques es gasten en un sopar el pressupost per electrificar Soria. No. La culpa és dels traficants que instal·len horts de marihuana als principals de cada casa i punxen el llum comunitari per donar vida a les seves plantes. Aquests són els dolents.
L’estat, naturalment, accepta la versió de l’empresariat elèctric i primer aprova un augment de les tarifes en un vint-i-cinc per cent no als comptadors dels drogats sinó a la població en general per compensar pèrdues de les empreses i després de cara a la galeria, envia unes patrulles de policia perquè trobin quatre testos d’herba.
La calma mafiosa torna. Segueixen pagant els ciutadans. I als que els gelats se’ls van tornar sopa, els proposaran una indemnització a deu anys.
El problema es que amb tot això, aquests talls de llum han provocat una baixa producció de droga i que ara cada calada és més cara i que el poder, màxim consumidor d’herba, s’haurà d’augmentar les dietes. I sabeu qui pagarà aquestes dietes? El mateix al que se li va descongelar el rap.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
CAGUETA, CAGUETA
Els partits polítics tenen una programació que els ve de lluny, aproximadament de quan la revolució industrial, i més o menys disfressades, les mantenen en les propostes electorals. Els conservadors, conserven, els socialistes, socialitzen, i els feixistes maten.
Més enllà de l’aparador, els partits tenen una ideologia molt clara: mantenir-se en el poder. Mantenir-se en el poder, en teoria hauria de ser fàcil. Només cal anar passant dies sense estridències ni escàndols ni gaires tempestes tropicals que arrasin els conreus. Però quan la política la dirigeixen alumnes de Formació Professional, com és en el cas d’Espanya, els ploms fallen, la plomada cau desviada, el morter te massa sorra i surt liquada i el telèfon mai no acaba de connectar-se a la xarxa.
Els polítics, saben de les seves carències i en arribar el moment dels exàmens, per ells eleccions, es caguen a les calces.
Aquesta vegada, la política espanyola compta amb un aliat imprevisible. És un virus anomenat Covid, que va matant a la gent mentre els tècnics recomanen no sortir de casa. I els polítics, han aprofitat la avinentesa per aplaçar els exàmens (per ells eleccions).
Anar a votar és tan perillós com treballar vuit hores en una fàbrica envoltat de quatre-cents membres de la UGT i cent deu de CCOO?
Anar a votar és com apilonar-se dins un metro compartint l’alè de setanta usuaris?
Anar a votar és més perillós que anar de putes? O anar a missa o a un concert municipal?
És pitjor una urna que un dinar amb una àvia que baveja i el sogre que fa una setmana que no es dutxa?
No!
Suspendre unes eleccions només té sentit pels polítics actualment en nòmina. Els esgarrifa veure’s acomiadats pel poble sobirà, haver d’abandonar el Parlament i tornar a treballar com a bon fill de Déu.
Amb el Covid, han aconseguit aïllar-nos, fer-nos cada vegada més mesells, tenir més por, renunciar a llibertats ja assolides, i ara, perpetuar una situació d’estable inestabilitat com és el desgovern de la Generalitat.
No voldríem pecar de negacionistes, però tal com van les coses, qualsevol diria que el Covid s’està convertint en el gran aliat d’una classe política tan mediocre com acovardida. Lluny de programes, lluny fins i tot d’ideologia general per quedar-se en pura estratègia de partit... és a dir de personalismes que es saben perduts lluny del balneari parlamentari.
LLUFA PELS DEFENSORS DE SUSPENDRE LES ELECCIONS.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
ADRIÀ CARRASCO TORNA A CATALUNYA
Gairebé tres anys d’exili, abans el jutge arxivés la seva causa. Carrasco diu que està encantat d’haver conegut Brussel·les i que cap allà s’entorna. M’encanten els musclos, va dir en roda de premsa.
CRISI ITALIANA
Cap italià coneix el motiu d’aquesta nova crisi però es mostren molt esperançats amb els beneficis que sempre els atorga el no tenir govern. Des de Mussolini que no saben on van, ni per què els porten cap a un lloc ni per què els fan tornar.
TWITTER CENSURA A TRUMP
Decisió dolorosament retardada. A Trump calia censurar-lo el dia que va dir per primera vegada “mama”. D’ençà aleshores només ha sabut escopir verí. Ben mirat, no es podria prohibir Twitter i estalviar-nos milions de Trumps?
GUÀRDIA NACIONAL AL CAPITOLI
Ajaguts per terra, menjant pizzes, fotent-se ventositats, segurs de salvar la pàtria, masturbant-se darrera una columna... Qualsevol podria imaginar-se l’experiència vital viscuda al Piolín. 
Download in PDF 
