14 october 2022
The translation in English will be soon available
MADRID ES REARMA
Augmenta un 25% el pressupost de defensa
Acomplert amb el ritual d’aportar el 30% del que s’havia destinat a Catalunya en el pressupost anterior i el 150% del que havia de rebre la comunitat madrilenya, el govern socialista ja prepara les quotes per l’any vinent.
Aquesta vegada destaca l’augment en defensa. Un 25%.
Orgies militars apart, per què necessita Espanya augmentar un 25% la seva despesa militar? Perquè estem en guerra. Estem en guerra amb Rússia. I qui no ho cregui que ho pregunti a Europa. El Front Popular de Madrid ha tornat. Ara, a falta de Franco, lluita contra el feixisme de l’altre costat, Putin. La qüestió és lluitar.
Ningú pot assegurar que amb l’increment pressupostari, l’exercit espanyol sigui més fiable, o més valent (impossible) o estigui més ben preparat. Possiblement les metralletes seguiran tenint tort el canó, els submarins no flotaran i els tancs vagin amb rodes de camió, però l’estat major ha assegurat que s’esforçaran. Fem-los confiança.
El més bonic de tot, i el més misteriós seria conèixer com Unides Podem, s’ha empassat l’escandall. Hi estava en contra. Va dir-ho per activa i passiva. A l’exèrcit, ni aigua... doncs serà visqui.
Darrerament em conegut que l’estat té clavegueres. Hi ha algú que ens pogués explicar els sistemes de pactes entre partits? Una claveguera és fàcil de definir. Hi ha rates. Però com es defineix una negociació? Què s’hi juguen? Què guanyen i què perden? D’on treuen el gruix de cara necessari per negar-se a sí mateixos dia rere dia? Què prenen per poder dormir amb sant estat d’ànim?
SEGONA PÀGINA
K.MEO
UNA COLLA DE RIVALITATS
Parla un Cap de colla anònim
Company, entenguem-nos, el món és com és i si jo fos de Vilafranca probablement faria el mateix, però no ho sóc. Catalunya és terra de rivalitats fraternes, també ho sabem, però això de les colles comença a fer un pelet d’angúnia.
L’altre dia vàreu guanyar la trobada de Tarragona. Felicitats. Convindràs amb mi, però que vosaltres no éreu una colla, éreu una selecció. Diràs que és sort. No m’ho crec. Per quin set sous he de creure que els millors dosos, quarts, pilars i enxanetes els ha donat per anar a viure a Vilafranca? Per que coi m’he d’empassar que tots tenen una vocació especial per dedicar-se a la fabricació de cava?
En foteu un gran massa xiquets. La festa, en un principi, era muntar-se l’un sobre l’altre, procurà no caure i després anar junts a esmorzar a Ca l’Amàlia. No sé, encara ara, d’on va sortir la idea de convertir la trobada de xicots valents i forçuts en una competició. Potser no feia falta.
Em diuen que esteu esponsoritzats per les grans empreses vinícoles de la zona. Potser sí, potser no. Ho sabrem del cert el dia que a la faixa porteu el nom d’alguna cava.
Jo penso que no cal guanyar una placa per intentar arribar més amunt. L’esperit de les colles sempre ha estat millorar per satisfacció pròpia, per orgull de la colla.
T’escric a tu, perquè ets el representant dels guanyadors, però no creguis, podria ser aquesta una carta col·lectiva, fins i tot per a la meva colla. Escric només perquè avui, afònic de tan fotre crits i amb els ronyons rebentats de tant fer força, m’ha vingut l’enyorança de quan es feien les coses per un mateix, sense el suport d’empreses a les que els enfoten les colles i l’únic que els interessa és vendre més ampolles de cava, encara que sigui des de Madrid.
Salut company. No cal signar. Ja saps qui sóc oi?
LA GARSA PROSTÀTICA
AMICS DE I PER SEMPRE
Nens d’un col·legi major, insulten a nenes d’un col·legi major
Posada en escena espectacular. Ben assajat, coordinat i interpretat. A peu d’insult, totes les persianes (menys una) dels nois s’aixeca reivindicant la voluntat dels masclets de follar-se a les nenes.
L’escenari, immillorable. Un Col·legi major ple de nens “pijos” insultant a nenes “piges” que viuen al Col·legi major d’enfront. Els nens pijos, de bona família naturalment, amenacen en violar a les nenes, perquè són unes putes. Les nenes piges, de bona família naturalment, una vegada desfogada la imaginació, surten en defensa dels seus -en teoria agressors- però segons elles amics i companys. D’això se’n diu: Sí és Sí.
Curiosament la reacció madrilenya va per colors. La dreta ho troba normal, un costum, una picardia... No tan curiosament. La majoria dels que donen aquestes disculpes són pares de violadors potencials, o han estat estudiants i probablement violadors actuals, en el mateix col·legi major, cristià de soca rel, dretà a matar, cínic i masclista de bíblia.
Gràcies a la comprensió de les nenes piges, moltes podran fer bons matrimonis, amb fills de grans fortunes. Seran felices mentre el marit, una vegada les ha fet mares quatre vegades, va follant o violant a nenes –no piges– que troben pel carrer o a la fàbrica on ells representa que treballen. Les nenes piges –probablement filles de Maria totes– trobaran la seva venjança follant amb els repartidors del Super, pintors de parets i altres mascles, no pijos perquè en realitat els pijos no saben follar.
I després d’aquest article de florit llenguatge em permetran una grolleria. En veritat en veritat en veritat us dic, que els violadors de casa bona i els seus pares i les aspirants a ser maltractades i la seva bona família, ho tindran fotut per trobar gust al cel.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
LA REVOLTA DE LES DONES A IRAN
Iran és una república islàmica hereva de l'antic imperi persa que es va constituir el 1979 un cop enderrocat el Sha. És un règim opressiu, autoritari i dictatorial dirigit per una jerarquia religiosa dels Aiatol·là.
Ocupa una superfície de tres vegades la península Ibèrica on hi viuen 86 milions de persones de les quals un 61% són perses i la resta són àzeris (16%), kurds (9%), lurs (6%) i turcmans, àrabs i balutxis (2%), entre d'altres.
El Kurdistan ha mantingut sempre una resistència a través de les seves guerrilles en contra del règim des de l'ocupació de l'aiatol·là Khomeini fins ara. De fet, fins al punt que, en l'actualitat, un 50% dels presos polítics són kurds.
El dia 16 de setembre va ser assassinada una dona kurda, Masha Amin, la primera mort en mans de la policia de la moral per no portar el vel "correctament".
Tot seguit, s'iniciaren al Kurdistan manifestacions -prohibides per la llei- en protesta, que s'han estès per tot el país en demanda de justícia i de drets socials i polítics negats pel règim, als crits de "a baix la dictadura", "mort al dictador" i azadî (llibertat en kurd).
La repressió ha estat brutal amb 154 morts i amb més de mil detinguts, entre els quals trobem nombrosos membres de l'Organització dels Mujahidins del Poble d'Iran i de grups de dissidents kurds.
Les manifestants han cremat públicament els seus vels, s'han tallat els cabells i han bloquejat carreteres. L'estat, a fi de dificultar les protestes, ha intervingut Internet i les xarxes socials, fet que ha paralitzat nombroses empreses i centenars de milers de treballadors sense aconseguir el seu objectiu, ja que les manifestacions van en augment igual que els actes de solidaritat a tot Iran i fora del país.
Les dones d’Iran encapçalen la lluita per la llibertat i la dignitat de totes les dones oprimides del món contra el patriarcat.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
QUO VADIS KOREA
Cicle de provocacions a dojo
Bon dia catalans! Esteu tensos? Estressats? Teniu la impressió persistent de ser seguits, espiats, perseguits degut a la situació política? Cap problema, feu com l’antic ambaixador català de Corea del Nord. Feu una estada allà i llavors us relaxareu profundament, i podreu sincronitzar els batecs de cor amb els del líder Kim Jong-un com fan milions de coreanes i coreans.
Cada dia, al despertar, us trobareu amb que el vostre líder ha fet disparar uns quants míssils dels que fan por a mig món. Però no us contracteu encara, el Líder té solucions a tot. Dieu-li que l’estimeu i potser us deixarà prémer el botó de sortida d’un dels centenars de míssils que gasta al mes. Bé, i quan estigueu relaxats el líder us deixarà seguir la trajectòria del vostre míssil des de la tele de l’hotel.
Si heu tingut sort, el vostre serà de tipus Hwasong-12 i el veureu sobrevolar el Japó i inclús gaudir amb les corredisses des japonesos cridats a tancar-se als refugis. És prou divertit això què fan els coreans. El Líder és molt juganer i es pensa que té a les mans un videojoc únic.
Tot jugant, el vostre míssil haurà recorregut uns 4.600 km i fet cagar de por a milers de persones. I tranquils, ja que si us ha agradat, l’endemà podreu tornar a seguir per la tele les trajectòries de dos míssils i d’una dotzena d’avions de caça.
Després, feu una migdiada. És molt recomanable a causa del clima. Ja desperts poseu la tele i llavors veureu més míssil, més avions però aquesta vegada seran els americans i els sud coreans els qui els envien.
A continuació podeu connectar amb New York. El Consell de Seguretat de la ONU ja estarà reunit per parlar dels llançaments de míssils però la Xina, aliada i soci econòmic de la Corea del Nord, la defensarà i acusarà als EUA de provocar aquestes situacions.
Després de sopar ve el millor del dia a Pyongyang, la capital. Les gales de cabaret nord coreanes són inigualables. Millor que les de Barcelona, París o Berlín. Aneu al Quovadis Show, per exemple, picant, excepcional amb la Internacional ballada per més de 80 coristes, orquestra de gala i cantants de primera qualitat artística.
La capital ofereix espectacles que us transportaran a l’univers de les cançons de protesta, de les cançons de resistència, de les cançons d’amor i de guerra, dels himnes comunistes amb la gràcia i l’elegància de les seves ballarines de cabaret vestides amb plomalls de colors, pedreria i purpurina. Uns espectacles que us faran viatjar a través una història rica en emocions sobre els temes de contes de fades comunistes, sexys i revolucionaris.
Revistes impressionants. Originals, esquitxades de rialles, plomes i pedreria per al plaer dels ulls. Sensuals, íntimes, elegants i espectaculars. Si teniu sort, l'espectacle potser el presenti un mag com a mestre de cerimònies, addicte al líder però al mateix temps sorprenent, divertit i completament boig. Al voltant seu ballarines i acròbates us faran viure una experiència de cabaret inoblidable per al vostre major plaer i per acabar sempre podeu dipositar una demanda perquè els Segadors sigui inclòs al repertori Music Hall.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
SABEU AQUELL QUE DIU?: JUNTS...
Junts deixa el govern de Catalunya
La història de JUNTS, comença aproximadament després de la separació entre Convergència i Unió. O sigui que la tara els ve de família.
L’evolució vital de l’Organització, consisteix bàsicament en anar-se dividint gradualment mentre que, en paral·lel, va creant furóncols adherits als teixits del cos, amb la pretensió d’evitar noves fractures. Suposo que no s’entén, però així funcionen.
Fa un temps, quan estaven a punt de quedar-se en quadre (tres i el caporal per exemple). Junts, va pensar que fora bo apilar-se amb algú altre per ser més. El nou soci podia ser un club de golf, un curset de ceràmica o qualsevol altra cosa. Al final van decidir-se per apilar-se amb un partit polític com ells. Error.
Sí que han format part del govern, sí que han pogut manar una miqueta, sí que han pogut amenaçar amb trencar la unitat cosa que, com ja em dit, forma part de la seva essència. Però els faltava alguna cosa de manera que abans de fer petar el govern, Junts es va subdividir d’una manera velada i subtil en dos blocs aparentment units. Els d’ell i els d’ella.
Aquesta setmana és notícia el final del govern entre Esquerra i Junts. Però d’aquí a quatre setmanes estan previstes les primeres revelacions, -que tots negaran- de conflictes entre les dues parts de Junts. Els d’ell i els d’ella. Abans de Nadal, faran un congrés o taula o reunió per unificar criteris i molt probablement abans de les dotze de la nit del 31 de desembre de l’any en curs, s’anunciarà ja una reunió ultimàtum on una part de Junts (el d’ell o el d’ella) amenaçarà amb un nou trencament. Junts seguirà existint, de fet Junts només té raó de ser si es va partint per la meitat. El final gloriós de Junts esdevindrà el dia en que el darrer matrimoni de Junts format per una sola parella, ell i ella, es separi.
LLUFA PELS JUNTS AMB TARA GENÈTICA
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
BARCELONA DESBANCA CHICAGO
Una desactivació per setmana de Yihadistes
O en van venir molts, o es reprodueixen a velocitat viral o aquí en passa alguna. Catalunya s’ha convertit en la nova Meca islàmica, una Meca a l’engròs que ocupa pràcticament tot el territori. Barcelona, Tarragona, Pont de Suert, Ripoll Terrassa...
Segons informes policials, Catalunya és on més islamistes s’han instal·lat, on més s’han multiplicat i on han aconseguit domesticar als seus fills en una radicalitat més perillosa. Terra d’acollida, Catalunya!
Segons les mateixes fonts policials, amb les seves desarticulacions, s’han evitat més de sis-cents atemptats. Us imagineu? Aproximadament a dos diaris, igual que si deixessin anar a Trump pels carrers de Texas.
La pregunta que podríem fer-nos és si a Catalunya hi ha tant per matar, per derruir, per cremar... I si la intenció dels yihadistes és formar aquí els grups per exportar la violència a la resta del món, també ens podríem preguntar si la policia i estaments de poder, apart d’evitar dues massacres diàries, no podrien impedir la transformació radical de tants i tants joves amb una tècnica que s’anomena prevenció.
Catalunya, i en especial Barcelona s’ha convertit en la capital del narcotràfic i ara, segons sembla, en la Universitat més preuada per l’aprenentatge terrorista. O l’independentisme atrau el pecat com assegura Vox o estem donant masses facilitats a màfies, terroristes i banquers.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
MÀFIES GERMANES
Error judicial envia a parir una operació anti màfia
No cal posar-hi imaginació ni literatura. Els fets, segons els periodistes locals, son aquests: Un error judicial hace que se archiven las causas judiciales en el marco de la Operación Testudo (blanqueix de diner a través de restaurants, discoteques i cases de luxe) de la Mafia rusa en Alicante. Citan a declarar a 23 individuos cuando ya había prescrito el plazo de instrucción..…
S'entén oi?
Pels nets de pecat i ingenus d’ànima, ho explicarem més clar. Apart de Putin, Rússia és una societat anònima de màfies. En tenen una per professió i barri. Espanya, laxa en petits delictes s’ha convertit en la meca del crim organitzat. Només cal anar a una comissaria, presentar els papers de treball falsos i ensenyar una arma de foc. El Sargent en guàrdia es quadra i l’individu pot fer el que vulgui però... a vegades es passen.
Aleshores, quan els criminals es passen, entra en funcionament la via diplomàtica. Napthep (company), uns Naptheps (companys) s’han passat a Alacant. I entra en acció la màfia espanyola que sense masses esforços perquè la cosa passa entre família, fan que els companys russos no caiguin en desgràcia. I no hi cauen.
Ara imagineu si Catalunya, com a país civilitzat que es figura ser, tingués unes màfies com Déu mana i després de l’1 d’octubre, hagués pogut parlar amb les màfies espanyoles.
Que esos chicos se han pasado, majo, pero no son peligrosos, en el fondo hasta son buena gente. Bueno, todo lo bueno que puede ser un catalán.
I a hores d’ara, xampany i pastes ni pendents d’indults, ni de retorn d’exili ni punyetes. Tots amics, com ha de ser entre gent civilitzada.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
UNA JOIA
Detenen a un dels grans falsificadors
És un pecat explotar les pròpies virtuts?, no senyor, al contrari. Tots serem jutjats segons el profit que haguem tret de les capacitats que ens va donar Déu. Hi ha un tio, que ja havia estat detingut el 2009, que va aprofitar l’estada a la presó per millorar la tècnica i els contactes per desenvolupar millor la seva feina i gairebé diríem vocació i a hores d’ara, amb paciència, s’havia convertit en un dels millors falsificadors mundials. Pot saber-se per què tornen a detenir-lo? Què no és bo que algú faci bé la seva feina?
UNA CRAC
Jugadora suïssa del Barça es mulla pel català
Ho hem de dir cada vegada que parlem de futbol. No és important. OK. Seguim. No és important però té la seva gràcia, saber que una jugadora estrangera, després de ser fitxada pel Barça i passar aquí dues o tres temporades, tingui la sensibilitat d’aprendre el català, de saber el tracta que Espanya dóna a aquesta llengua i, d’alguna manera reivindicar-la. Hi ha jugadors, molts, nascuts aquí, que aquestes pilotes sempre els hi passen altes.
UNA CONYA
Es prolonga la gratuïtat de Rodalies
Deia un vell parent meu: “quan jo pico, pico fort”. El govern socialista fa el mateix. En diu poques i en fa menys però quan diu i fa, va fort. Ara mateix, davant la possible tardor negre que s’apropa, han decidit, donar suport a la població. Abans va ser una cistella de la compra que ha passat a millor vida, després una rebaixeta del gas que no es nota i finalment, per rematar les ajudes, mantindran la gratuïtat de Rodalies. Enhorabona. Ara ja només falta que per les vies passin trens, que no s’aturin a mig trajecte els que se’ls acut passar i que les catenàries aguantin 24 hores sense fer figa. També és una manera d’estalviar.
EL CNI I LA POLICIA SECRETA MARROQUÍ
Madrid mou fitxa i segueix cagant-la
Fundadora de Fratelli d’Italia, la Giorgia ha guanyat per golejada les eleccions legislatives italianes. Aquesta dona encarna el pas de la Itàlia d’extrema dreta històrica a la nova ultradreta conservadora, catòlica i nacionalista.
Un recorregut impensable d’una dona temperamental, 1,60 m de determinació a l’estat pur, un accent romà afilat. Amb 45 anys, la Giorgia esdevé l’estel de les ultradretes europees. El seu partit ha passat de tenir 4,4% de vots el 2018 a 26,4% el 2022 i és un autèntic terratrèmol en el paisatge polític europeu ja que s’ha menjat als seus aliats Silvio Berlusconi i Matteo Salvini. Potser que les dretes espanyola i europea s’ho pensaran una mica abans de pactar amb les ultradretes?
Però per això haurien de mostrar una intel·ligència política que mai han tingut.
LA BALAZERA I ELS ANAR-CORRIDOS
Dinou assassinats a Guerrero
Mèxic és inigualable en tot. Però on brilla més actualment és en la seva capacitat d’entomar milers de cadàvers com si no passés res. Ai, ai, ai... si Panxo Villa aixequés el cap. Segur que desenfundaria les pistoles i es pelaria dues dotzenes de narcos abans que aquests el tornessin al més enllà.
Els mexicans també són inigualables en tot. Mireu si així és que han començat a cantar corridos a favor dels narcos. A canvi del seu treball només reben un parell d’hòsties dels narcos però el govern no els rebaixa ni l’IVA i els embarga guitarres i trompetes. Però és que el que haurien de fer és anar i cantar al peu de les 19 tombes i les 19 creus.
Lo dit, són inigualables.
JO, JOSEP COSTA, ADVOCAT
“A veure si ho volen entendre”
L’ex-vice-president del Parlament de Catalunya Josep Costa ha deixat plantat el tribunal en el judici contra ell i contra Roger Torrent, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado com a ex-membres de la mesa de la cambra.
No us emociona que un patriota s’alci contra els opressors?
Sobretot després de veure a desenes de polítics encausats en el marc de la “causa general” que amb la cua entre cames acoten el cap davant els seus botxins.
El Josep Costa va aguantar com va poder el primer dia però el segon se li va fer insuportable. La bilis li corroïa l’estomac i els pulmons estaven a punt de petar de tan aguantar acusacions i arguments sense cap valor jurídic.
Llavor s’ha aixecat: Senyors, no reconec cap autoritat al tribunal. I menys en una sala on hi ha la fotografia del rei espanyol.
Josep Costa compareix com a advocat de sí mateix i demana la nul·litat del procediment i que vol fer valer el seu dret al Tribunal Europeu dels Drets Humans. Llavors a fotut el camp malgrat que de genolls el president del tribunal, Carles Mir, demanava què es quedés.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
CONCEPTE: ART POBRE
GUERRILA ARTÍSTICA ASSISTEMÀTICA
UTILITZEU MATERIALS DE REBUIG
IMPLIQUEU ELS ESPECTADORS 
Download in PDF 
