18 october 2019
The translation in English will be soon available
COMPTE ENRERE
Espanya escalfa motors davant la setmana tràgica que s’aproxima. Festa Nacional de la Hispanitat, Sentència del Procés, repressió a les possibles manifestacions ciutadanes. Una mena de GRANDE BOUFFE a l’espanyola.
El General de la Guàrdia Civil, l’excel·lentíssim Garrido, escup rancor i merda durant la festa del cos armat. S’atorga el paper de polític i explica com haurien d’anar –i com aniran les coses- si Catalunya no calla d’una puta vegada.
Marchena, afila les armes que millor domina, i espera amb ànsia l’ordre real –que ell creu divina- d’acabar amb la serp del paradís. La bona feina te el seu premi i el jutge se sap l’escollit per dur a terme el sacrifici.
I mentre Catalunya va quedant a vessar de Policia Nacional i Guàrdia Civil, la Junta electoral, decideix el seu índex lingüístic particular, prohibir les paraules que no li fan gràcia.
Aquesta és la gran democràcia espanyola que impúdicament accepta Europa.
Si la propera setmana seguim vius, tornarem a informar.
SEGONA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
HOMENATGE A PORTUGAL
A l'altre costat de la península, en un altre mar, hi ha un país sovint ignorat i menyspreat per Espanya i, de retruc, també per nosaltres, és Portugal.
Avui, des d'aquí, li retem admiració i respecte per molts motius:
Perquè és l'únic país ibèric que reeixí a escapar-se del show de Castella, en lluita coratjosa fins esdevenir independent. Ja al segle XX, a través dels capitans d'abril, va encapçalar la revolta victoriosa contra la dictadura amiga de Franco.
És una nació de gent humil, respectuosa i tolerant que, a hores d'ara és capdavanter, entre els pobles ibèrics, en avenços socioculturals i educatius.
Malgrat que, Catalunya i Portugal estiguin separats per més de 1000 km de distància, sempre han mantingut lligams històrics, com el de la seva independència, al segle XVII, que fou en part, gràcies a la revolta catalana dels Segadors que encara tenen ben present.
Els nostres moviments obrers i populars han estat també llibertaris i antiautoritaris. Cal esmentar les cabdals personalitats d'en Toni Ribera i Rovira i de Fèlix Cucurull, que, d'ençà del segle XIX i segle XX, feren de pont cultural entre ambdós pobles. Recordem també que a la bella i magnifica ciutat de Lisboa, l’any 1944 , durant la Segona Guerra Mundial, el famós i decisiu agent doble i espia català Joan Pujol , “Garbo” va enganyar als alemanys en el desembarcament de Normandia.
Constatem que la constitució portuguesa manifesta que tots els pobles tenen dret a la independència i, fins i tot, a la insurgència contra els estats opressors.
És força significatiu i altament solidari que en les darreres eleccions portugueses celebrades recentment el bloco d'esquerdes, que ha obtingut 19 diputats, afirmés en el seu programa que Catalunya té dret a decidir el seu futur polític per mitjà de l’exercici de l'autodeterminació i, alhora el bloco també es manifesta en contra de la repressió que l'estat espanyol exerceix sobre Catalunya.
Per tant, amics catalans, tingueu en compte, no oblideu que més enllà d'Espanya hi ha un país germà que ens pot comprendre i, fins i tot ajudar per la seva història comuna amb nosaltres i amenaçada sempre per la supremacia castellana o espanyola. Deia Joan Maragall que, finalment el Pirineu regnarà a totes dues vessants. Podem esperar, que per la lluita germanívola de les dues nacions, Portugal i Catalunya, algun dia, tots els pobles peninsulars sota el jou d'Espanya siguin lliures? Com deia un altre poeta nostre: Tant debò "catalans i portuguesos, tots dempeus, la Cibeles, l’Escorial, el camp de futbol del Real Madrid, emportem-nos per trofeu".
LA KINTA FORKA
LA TRAICIÓ DE TRUMP
Des de dimecres, 9 d’octubre, l’aviació turca bombardeja les ciutats del Nord-Est de Síria. La invasió del territori alliberat kurd per les tropes turques en la operació «Primavera de la Pau» és conseqüència directa de la traïció de Trump que per un costat havia garantit protecció als kurds i per l’altra ha lliurat el seu territori a Turquia.
Si l’assalt militar turc sorprèn és perquè l’han fet en un moment en que la situació estava estabilitzada gràcies a un acord turc-americà preveient la creació d’una zona de seguretat a la frontera turca. Els Americans garantien la retirada de les estructures militars kurdes de la zona alhora que oferien als kurds protecció contra una agressió turca.
Ara els Kurds han signat un acord amb el règim siri per evitar una massacre. Les conseqüències son enormes amb el retorn de les cèl·lules dormides de Daesch a les ribes de l’Èufrates on estan creant una administració paral·lela, cobrant impostos i obligant als que consideren traïdors a fer acte de penediment públic. La qüestió que resta a saber és si són capaços de reprendre part del territori, mentre els Americans han de defensar-se d’atacs islamistes i que una base seva ha rebut l’impacte d’obusos de l’artilleria turca.
Es veu clarament que Trump és un gran ignorant que no te cap visió estratègica antiterrorista.
Una conseqüència de les operacions militars turques ha estat l’evasió massiva de presoners islamistes i el retorn de Bachar al Assad i de la Rússia a les zones kurdes. Ara el règim sirià es presenta com l’única alternativa possible per garantir la seguretat dels territoris kurds.
Potser molta gent no sap que al costat del kurds hi lluiten combatents internacionals. Abans de l’atac turc els generals kurds volien que els internacionals, sobretot els de tendència més anarquista com Tekosina Anarsist, abandonessin les armes i treballessin en estructures civils però a rel de la situació els han pregat de retornar al front.
Sembla que l’única estratègia que els queda als combatents kurds és la d’emmenar els Turcs cap a una guerra urbana, on tindrien moltes pèrdues per poder avançar. Gràcies mister Trump!
EL CONVIDAT
½ Kg DE CENSURA
Lorena Roldán, la Dolly clonada d’Arrimades, ha estrenat al Parlament Català, en funció única, la comèdia: Una Moción de Censura. La idea és bona, una mica oportunista potser, però per això estan.
La funció va començar bé. Actors ben assajats i públic selecte. Van assistir com espectadors, Rivera, la mateixa Arrimades i fins hi tot la noble de Toledo.
Lorena, va insultar a tort i a dret. Va mentir sense mesura. Va amenaçar amb contundència i no es va pixar a l’estrada perquè va estreta de ronyó. Els seus companys de partit, captivats per la xarrera impúdica de la seva líder, tenien les mans enceses d’aplaudir. I de sobte, el silenci.
La Lorena es va quedar en blanc. No recordava la lletra. Just quan una vegada menystinguts tots els rivals, havia de començar a exposar la seva alternativa en forma de programa polític, no va saber què dir.
A C’s, havien oblidat que una moció de censura, a part de tirar merda sobre els altres, consisteix en proposar alguna cosa, la que sigui, qualsevol bestiesa serveix, però alguna cosa cal dir.
Clar que, segurs de que la proposta no prosperaria, per què s’havien de trencar el cap pensant un programa? Insultar és més fàcil. I la Lorena, passat el primer dubte, va seguir insultant i mentint i els seus amics varen seguir aplaudint. I tots contens.
TERCERA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CA LA MEUCA
CAPÍTOL SEGON... DE LA SÈRIE
Al baixar del taxi, la Madame es treu les sabatilles i es posa les sabates de taló. La Puri guarda les sabatilles a la bossa, paga el taxi i les dues entren a l’Hospital. Vesteixen discretament, com si fossin putes de categoria.
S’aturen al primer pis, davant l’habitació 155. La Madame espera uns segons per recuperar l’alè. Entren.
Al llit, envoltat de tubs, sondes i cables, hi ha el Procurador en Cortes.
Ay mi pobre Procurador, diu emocionada la Madame. Què te han hecho mi pequeñín?
L’home és realment “pequeñÍn”, molt de la època Franco. En veure a la Madame, se li humitegen els ulls.
¿Qué pasó, mi chiquitín, cuéntaselo a tu mami...
Es que visté al excelentísimo Sr Abascal quién cogièndome por el hombro me dijo con su sonrisa angelical, “volverá a reir la primavera”, don Fernando. Y me dió el infarto.
La Madame se li apropa dolçament. ¿Te hago algo?
Qué más quisiera... Voy sondado.
Y qué tiene que ver el pis con el corazón?
L’home s’encongeix d’espatlles. La Madame s’asseu al llit. Deixa les cames obertes perquè Don Fernando pugui recordar moments més gloriosos i s’obre un parell de botons del jerseiet de manera que dues enormes tetes, s’abalancen cap el rostre de l’home. La Madame li fa un petó al front.
Les alarmes es disparen. Els monitors parpellegen. Tres infermeres entren a l’assalt. Ritme cardíac alterat, palpitacions, falla renal, límits d’urea sobrepassats, nivell de glucosa sota mínims...
Però Don Fernando és franquista i s’estabilitza. Són de durada.
Una infermera reclama a la Madame que es tapi una miqueta. La Madame li fa una ganya i murmura... puta!
Puri, en segon terme des que ha entrat, mira l’home que hi ha al llit del costat.
¿Y ese señor tan tieso?, pregunta.
Don Fernando trist... Uno que se dió contra una farola...
Borracho?
No, paracaidista. Lo han trasladado a Barcelona porqué en Madrid a los médicos les daba la risa y no había manera de coserle.
Que bochorno, diu la Madame. ¿Viste cómo se puso el Rey?
Este tío es un cagueta. Franco ya lo habría fusilado. Como debe ser. Yo ni le hablo. Al menos se hubiera matado.
S’escolta una lleugera queixa des del llit del costat.
Els amants de pagament es queden mirant. ¿Me meneas un poco la sonda?
TO BE CONTINUED.
HUMANOTECA
SALVA VIDES
Open Arms, torna a desafiar a les autoritats europees. Poques hores després de fer-se a la mar, ha salvat quaranta vides.
Open Arms és vist per la majoria de països europeus, com un vaixell que trafica amb vides humanes. Es considera als seus tripulants molt més perillosos que els antics corsaris que es limitaven a traficar amb riqueses robades, la qual cosa era més fàcil d’entendre per les autoritats polítiques.
CONVENI INTERNACIONAL DE SALVAMENT MARÍTIM.- ... l’obligació de salvaguardar o recuperar qualsevol bé que es trobi en perill en qualsevol aigua navegable.
O la vida no és un bé, o els que van signar el conveni, ho han oblidat.
LA LLUFA
ASSASSINS DE PARAULES
La Junta electoral espanyola ha prohibit –atenent les reclamacions de la dreta-, la utilització de paraules com presos polítics, exili, judici a la repressió etc.
Si no hi han paraules no existeixen els fets. El que no pot dir-se, deixa de ser. Una tècnica molt coneguda, especialment en els governs més característicament dictatorials europeus. Una tècnica, per dir-ho clar i català, molt nazi. Si no es parla dels camps de concentració, no existeixen i així, els sis milions de jues assassinats, també deixen d’existir.
L’excusa formal de la Junta, naturalment, no és proposar un règim autoritari (què més voldrien). L’excusa que donen és no influir en la neutralitat necessària per fer unes eleccions.
Malauradament, la Junta electoral espanyola, no ha mostrat la mateixa sensibilitat democràtica, davant els vòmits lingüístics de la dreta que parla sense vergonya de la pertinença de Goma 2 per part dels CDR detinguts.
Segons la Junta electoral espanyola, un llaç de color groc penjat en un edifici públic, atenta contra la imparcialitat política, en canvi, calumniar públicament a persones i Institucions (catalanes), no deixa de ser divertit.
Els vigilants de la moral sempre són perillosos. Quan es cobreixen les espatlles amb una toga, poden convertir-se en inquisidors.
Per a ells doncs, la Llufa, sense englantina ni punyetes. Una llufa feta amb qualsevol diari madrileny, ja els hi està bé. 
Download in PDF 
