14 february 2025
The translation in English will be soon available
CRIDATS A FILES LA LLEVA DELS CINQUANTA (ELS QUE QUEDEN)
Tornen les centrals nuclears a Europa
De la humanitat avança tot menys l’home. De la terra plana a la esfèrica, del carro a l’automòbil, de les sangries a les intervencions per làser, de l’espasa al coet. L’home, com a conglomerat segueix igual de ruc, tornant una i altra vegada a ensopegar en la mateixa pedra.
Després de molts anys i molts accidents catastròfics, va quedar demostrat el perill nuclear. La població informada o simplement temorosa va sortir al carrer a protestar. Va ser envestida per la policia i castigada per les autoritats però al final el poder va acceptar els riscos d’una energia potser fàcil i barata però alhora enormement temerària per l’equilibri mundial. Es van aturar les construccions nuclears i va semblar que el món per una vegada era capaç d’evitar el desastre.
Error. Han passat vint anys des que va començar a parlar-se de la moratòria nuclear. Massa temps sembla, pel que és la memòria humana. De cop, com en una primavera inesperada, els estats europeus tornen a parlar de les centrals nuclears. Això sí, més petites, perquè si peten deixin erma menys terra, infectin a menys habitants i no calgui reconstruir unes instal·lacions tan costoses.
El retorn a l'energia nuclear no té cap mena de justificació més enllà de l'econòmica. Senzillament és mes barata que la transformació del món en una entitat autosuficient. De la mateixa manera que el cotxe elèctric resulta més ecològic que el de gasolina però necessita una nova industria que l’empari, les energies alternatives afavoreixen l’equilibri del benestar social, però a les borses no els surt a compte. I si Europa torna a les centrals nuclears, imagineu el que pot fer l’Amèrica de Trump?
Cal doncs tornar als orígens de la protesta, cal anar casa per casa, geriàtric per geriàtric buscant als joves hippies dels seixanta que s’enfrontaven amb la seva melena i la seva guitarra a les forces d’ordre (aquestes segueixen igual de bèsties que aleshores) i demanaven un món ple de flors i sorra de platja. Per desgràcia en queden pocs d’aquests. Els anys i la mala vida que duien (molts s’allitaven de manera salvatge) els han fet traspassar a un oblit sense contaminació. Ara la revolta serà més difícil perquè no hi ha tanta oposició per tots els conflictes del món. I ben pensat potser tampoc cal protestar gaire. A veure si un parell de noves centrals exploten d’una vegada i anem tots a fer gàrgares. Si és possible amb els responsables polítics per davant.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
A TRES DESGRÀCIES PER DIA
Diari íntim de Trump
Estic cansat. Ser President esgota. Paga la pena però testimoniar que en una setmana he aconseguit posar als Estats Units d’Amèrica com a Top Ten de les xarxes. Reconec que l’èxit arriba amb el suport de Musk, un boig visionari al que hauré de vigilar però que de moment fa la seva feina.
Repasso les lleis signades aquesta setmana i he de reconèixer que sóc collonut. Canvio la idea dels aranzels a Mèxic i el Canadà per un testimonial augment de les tropes d’aquests països defensant la frontera americana.
Comunico a Ucraïna que si volen la pau han d’enviar-me el que els especialistes en diuen terres “rares” que serveixen per alguna cosa important.
Faig les primeres deportacions a Guantánamo que és una operació cara però molt ben vista pels cowboys de la meva terra profunda.
Retiro l’administració de qualsevol despesa relacionada amb els drets humans, la salut humana, el medi ambient respirable i les desviacions espirituals dels humans que no creuen en mi. La mesura ha estat tan valorada pel cowboys nacionals que fins i tot aquell imbècil que s’està a la casa rosada, s’hi apunta.
Despatxo d’una plomada certificada per una gegantina signatura com la meva, a un trenta o quaranta per cent dels funcionaris de l’administració que no em són fidels. A continuació faig una altra firma per acomiadar a membres de la CIA no per fer desaparèixer la companyia sinó per omplir-la amb cowboys adeptes.
I la decisió més bonica de totes, fer de Gaza un complex turístic americà. La idea és meva i és fantàstica! Ells vells Cowboys tindran a partir d’ara una nova destinació vocacional. A Gaza, una vegada reconstruïda i sense els terroristes que fins ara l’habitaven, podran trobar el descans que mereixen envoltats de totes les comoditats americanes. Tindran piscines, solàriums, camps de golf, camps de tir i més camps de tir sobre unes restes humanes que deixarem com a testimoni de la victòria de la civilització davant les forces del mal. Ja tinc ganes de ser a Gaza, sempre que el treball presidencial m’ho permeti. I ara, amb el seu permís, una oració al nen Jesús de Betlem i vaig a dormir.
Atentament: IIIDTRUMPIIIIII
LA GARSA PROSTÀTICA
I NO FOLLES PERQUÈ NO ET TOCA
Mossèn es beneficia d’immigrant fins que deixa de ser migrant
L’home va entrar a l’església aviciat. Tenia més de quaranta anys quan la vocació va canviar-li la vida, la mateixa vida que li havia ensenyat que el món es divideix entre els que estan a dalt i els que estan a baix. A ell li havia tocat la part baixa, amb la imposició dels hàbits va saber-se a dalt.
Poc se sap dels fets. Quan l’església és la interpel·lada les notícies es fan breus com el breviari però tampoc cal esbrinar gaire, la història és sempre la mateixa, l’abús de poder. En aquest cas l'oportunitat per explotar sexualment a un adult era la manca dels papers de residència de la víctima. La màfia fa pagar amb euros i l’església que abans utilitzava les ànimes ara prefereix el sexe. Cada paper, un trosset d’intimitat. No cal ni imaginar la quantitat de duplicats que va necessitar l’immigrant en qüestió.
Aquesta vegada però el final de l’aventura ha agafat un gir diguem que sorprenent i didàctic. L’església ha fet el de sempre, apartar al violador, posar-se a disposició de la víctima i anar per a una altra cosa, però el violat no ha seguit el camí previst del silenci i la depre autoinculpatòria. Aquest immigrant ja venia d’altres terres i en sabia un munt de la vida. Així que, aconseguit el permís de residència, mentre probablement el capellà estava obrint una llauna d’escopinyes i una cerveseta i s’imaginava l’orgia amb l’agraït migrant, aquest no va anar ni a la sagristia ni a cap bar per celebrar el permís de residència amb els amics i la família. El que va fer va ser anar cap a la caserna més pròxima i denunciar al capellà.
Una mena de lema reivindicatiu ha escrit aquest migrant. “I ara, jo et follo a tu”.
Gran lliçó la de la víctima. Exemple magnífic del que és una venjança proporcionada, elegant i amb el punt de cinisme que cal tenir per enfrontar-te amb aquests personatges mitja-merda que amaguen les seves debilitats darrera qualsevol símbol, com és una sotana.
És una d’aquelles poques vegades en que pagaries per ser víctima a canvi de veure per un forat la cara encesa del mossèn furgant-se la peça per sota la sotana mentre demana a Déu la teva sentència infernal.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
PATIM? PATAM? PUTIN. RÚSSIA UN PAÍS ACCIDENTAL
Els tanatoris a Rússia no donen l’abast
És cert, Rússia és un país de continus accidents mortals, i no és d’estranyar, ja que en el gèlid país hi ha moltes relliscades. Mor gent enverinada, que es desploma d’alts edificis, en accidents de cotxes i avions, i fins i tot tirotejats, i s’ha d’entendre que el vodka fa el seu efecte.
Contrasta amb el seu president, Vladimir Putin, amant de la pau i bondadós, gran amic de Trump. Ja el 1991 va deixar el KGB, oposat als seus mètodes, per propiciar la felicitat del seu poble. Així, abans de ser president, quan era cap de les relacions exteriors de l’Ajuntament de Sant Petesburg, als anys 90, va visitar Barcelona, i sobtat que les taronges dels arbres es llencessin, va obtenir el permís perquè fossin traslladades a Rússia en camions a fi de convertir-les en melmelades i sucs pels escolars.
Putin, un home talment sensible i altruista, es troba tanmateix esquitxat per les males notícies, com la detenció fa poc a Barcelona de cinc espies russos, acusats d’atacs terroristes. També el cantautor Vadim Stroikin, contrari a la guerra i opositor al règim, ha mort accidentalment al caure d’un desè pis, en presència de la policia. A Rússia, són milers els empresonats per oposar-se a la guerra, per reclamar respecte pels drets humans i llibertat, i per expressar la seva dissidència amb el règim que consideren dictatorial i opressiu.
Des de l’assassinat de la periodista Anna Politkovskaia el 2006, han estat més de 100 els dissidents assassinats, i delmada i perseguida tota crítica i oposició; alhora que a les presons s’hi practica una tortura sistemàtica, i molts presos són condemnats a treballs forçats. Tot reclam de justícia, llibertat i drets democràtics és aixafat sistemàticament. Molts són els que s’han salvat fugint a l’estranger, però encara a la vella Rússia són molts també els que continuen lluitant, com la resistència feminista contra la guerra i la BOAC –Organització de combat dels anarcocomunistes-, que actuen a través de l’acció directa, el sabotatge i la guerrilla, amb centenars dels seus membres empresonats.
Està clar que el virtuós humanista Vladimir Putin està envoltat de males companyies.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
LA CORDA FLUIXA DELS SOCIALISTES FRANCESOS
Diputats socialistes censureu el govern de Bayrou sobre el PLFSS!
Es decidiran a ser d’esquerres? Aquesta és la gran pregunta que mig Europa es fa a hores d’ara. I a París se la fan vint vegades al dia, inclòs el president de la comissió de finances de l'Assemblea i l’estol del Nou Front Popular.
Aquesta setmana potser serà la definitiva? Aquesta setmana el govern francès havia de fer passar el projecte de llei de finances de la seguretat social (PLFSS). Per als socialistes que es van negar a censurar el govern de Bayrou sobre el pressupost general, era l'última oportunitat de fer-lo caure. Perquè un cop s'adoptin les dues lleis de finances, Bayrou farà un pacte amb l'extrema dreta.
Cal recordar que els diversos governs de Macron han governat a base de decrets i en contra de la més elemental base democràtica? Ho han fet amb el famós article 49,3 tan conegut a Catalunya ja que la meva àvia quan em manava una cosa, cosa que jo no volia fer... em deia: “ho fas per l’article 49 i a callar”. I això és el que Macron porta fent des de fa anys.
El grup socialista, l'únic del NFP (Nou Front Popular) que va prendre la decisió de no votar a favor de censurar aquest govern durant el controvertit 49,3 sobre els pressupostos de l'Estat, el dimecres 5 de febrer, amb l’excusa o argument que França necessitava un pressupost. Argument basat en idees que tota l’esquerra al partit socialista havia contradit una per una, demostrant que la llei especial, si s’aconseguia que el govern Bayrou es veiés obligat a donar una versió menys restrictiva, podria permetre esperar sense danys socials un pressupost que satisfés les necessitats del poble francès. Cal recordar que Macron a portat la pobresa social a França? Cal recordar que el president no ha resolt cap dels problemes socials urgents sinó més aviat els ha incrementat al cent per cent. Senyors socialistes, que era millor, tenir un mal pressupost o simplement reconduir el pressupost votat per al 2024?
En no votar a favor d'aquesta censura, els socialistes han permès que el govern continuï la seva marxa per primera vegada sense la por a caure. De fet, l’extrema dreta del RN ha admès haver-se aprofitat de la seva negativa a donar els seus vots a la moció de censura. Ells saben molt bé que això els obre les portes cap el poder. Ara, senyors socialistes tenen el deure, imprescindible, d’estalviar-se de votar-la la PLFSS. Alhora que també el deure democràtic d'explicar a la societat francesa per què no l'han de votar.
Ja s’han equivocat una vegada; diuen que volien un pressupost mentre que alhora s'oposaven al govern. Ara el tenen aquest pressupost però caldrà que es situïn d’una vegada. O bé obrar pel canvi cap a un govern d’esquerra ho preferir que l’extrema dreta pugui arribar al poder de la República francesa a l’estil de Trump, Putin i altres oligarques de l'esfera internacional.
Senyors socialistes, ja sabem que no són portadors de cap esperança social però els preferim a vostès abans que a l’extrema dreta de Marine Le Pen & Cia.
Evidentment s'ha votat la llei per l'article 49,3 i els socialistes no han bellugat ni un dit.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
A MI LA GUÀRDIA
El Reial Madrid es queixa de mals tractes
Empresa: Madrid S.L. Seu social: la llotja de l’estadi Santiago Bernabeu. Capo: Florentino Pérez (descendent directe de Santiago Bernabeu i anteriorment de Francisco Franco Bahamonde). Colaboradors més estrets: govern central d’Espanya, Bancs i Caixes espanyoles, Empreses de l’IBEX espanyol, Federació Espanyola de Futbol, Comité d’Arbitres d’Espanya. Premsa espanyola. Negocis: Banca, construcció, conspiracions polítiques, blanqueig de diner i frau a Hisenda. Tapadora: un equip de futbol (molt bó).
Aquesta institució amb totes les tones de pecats que arrossega s’ha atrevit després d’una temporada futbolística regular, a acusar a totes les institucions que li donen suport, de frau. Aproximadament el mateix desori que si Déu, acusés a la Verge Maria per la baixada de vocacions.
El poder inflama les neurones fins que deixen de ser neurones i es converteixen en púrria. El poder però, no seria res si no tingués la púrria d’uns seguidors, anònims o professionals que compren els disbarats del Capo.
Seguint el paral·lelisme religiós diríem que Florentino no seria més que un pobre gàngster descerebrat de no ser per la massa de creients que omple la seva parròquia cada diumenge. Déu no seria Déu sense el Vaticà i el merder que allí s’amaga. Els líders necessiten massa com VOX necessita analfabets.
La maregassa que fa trontollar el món del futbol no té més importància que els comentaris de bar dels dilluns discutint els resultats d’un esport però el cinisme de Florentino i Penya traspassa l'àmbit esportiu. És una demostració vergonyosa de la injuria constant en la que vivim. Fer combregar rodes de molí era l’expressió que s’utilitzava fa uns anys per assenyalar la falsedat d’unes informacions, ara Florentino ens obliga (o això pretén) a empassar-nos tots els molins de Castella d’una sola queixalada. I no cola.
Fa feredat haver de conviure amb tanta merda al voltant, fer veure que el futbol no t’interessa per no sentir-te obligat a parlar d’aquest tema, per no respondre amb una contundència que només mereix la justícia social a un president obnubilat d’un club de futbol que s’ha fet gran gràcies a les trampes pagades. LLUFA BLANCA
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
MESSIÀNICS
Esquerra Republicana profetitza la independència
Havia d’acabar així. La figura canònica de Junqueras una vegada escollit nou Papa d’Esquerra, ha girat la característica de qualsevol partit polític per convertir-se en religió. Esquerra, com a tota religió, promet, augura, ofereix, jura, però a la llarga. Està bé, com ho és cobrar a terminis, però resulta mes arriscat. Ara imaginem que Crist va a les bodes de Canà i enlloc de convertir l’aigua en vi a les postres, deixa el miracle pel tercer aniversari de la parella. No és el mateix.
Si recordem la posició d’Esquerra allà pel 2017, hom diria que la independència la donaven per feta. Ho tenien tot apamat, cada àrea de govern tenia la seva planificació, Hisenda s’entrenava cada dia a l’estadi de Montjuic per implementar el nou regim fiscal, teníem un exèrcit de pau fent pràctiques per les valls nevades del Pirineu, Sanitat parlava català i els jutges eren de collita pròpia. Ho teníem tot lligat i ben lligat.
Després les coses es van torçar una mica. Qui no va escapar-se el van engarjolar, qui no negava tres vegades matava el gall, Europa es va omplir de catalans compromesos però no tant i la presidència de la Generalitat va quedar vacant.
Gràcies al Papa de Madrid, Sánchez I, o si preferiu malgrat el Papa Sánchez, les coses han tornat a una certa estabilitat. Fins i tot algun banc s’atreveix a tenir la seu a Catalunya i la majoria del personal sanitari torna a parlar en castellà. Som on érem.
A Esquerra també. Són els mateixos. Alguns una mica escorats, crítics, amb ganes de rejovenir el partit, però hi són tots i Junqueras el primer. Per això va guanyar les eleccions.
Doncs això, una vegada presa posició de la nova presidència, Junqueras i els seus van reorganitzar el partit. L’han deixat igual però la estratègia és nova. Veient com va el país (Catalunya volem dir) i com va el sentiment independentista que va deixar a més d’un català paraplègic per tota la vida, Junqueras i els seus no s’han volgut arriscat a fer un nou referèndum demà passat. Esperaran. I com a termini s’han fixat l’any 2031. Això sí, l’any 31, segur. Igual que una profecia.
O sigui i perquè m’entenguin. Esquerra farà renéixer el sentiment d’independència entre la població catalana al 2031. Més o menys coincideix amb el seu any de jubilació.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
EL MERCAT DELS ENCANTS
Disbauxa. Cases, pagesos, plantes biogàs, tot en un mateix mercat
Algú ha perdut els papers. L’Ajuntament compra la casa privada Orsola, la Generalitat set-cents pisos del fons inversor Divarian i uns altres quatre-cents a Immo-Caixa. D’aquí a poc les dues institucions seran les immobiliàries més importants de Catalunya. Els pagesos es passen a empresaris i obren establiments de quilòmetre zero per vendre els seus productes que pel que sembla acabaran cultivant els fills dels burgesos. Un consorci a varies bandes està decidit a construir plantes de bio-gas en les que no hi estan d’acord ni les que formen el consorci.
Pregunta innocent: no podria cada estament dedicar-se a la seva feina? Els governs, siguin centrals, autonòmics o municipals farien bé legislant sobre l’habitatge, no convertint-se en arrendataris. Els pagesos han de reclamar el dret a la protecció agrària, no comercial. Les plantes de residus cal que estiguin programades per aconseguir una millora mediambiental i acceptades pels protagonistes que provoquen-pateixen les conseqüències d’una mala prevenció. I així amb tots els problemes de la societat. L’intercanvi de competències només aconsegueix complicar les solucions.
Cada vegada compliquem més les coses. El que abans era un tracte entre cavallers que es signava amb una encaixada de mans, ara requereix de la presència de gestors, advocats, notaris i si la cosa es complica, de jutjats. No cal.
Una llei, una de sola però valenta i inequívoca, resoldria els desnonaments que ara ens esquitxen cada dia. Una sola llei contra les màfies bancaries alliberarien al ciutadà d’hipoteques abusives que el deixen amb el cul enlaire. Un sol decret regularia les mil trampes que envolten el món de la pagesia. Una ordenança global equitativament repartida dins el territori evitaria la proliferació de naus dedicades a solucionar el problema de les deixalles. Només cal que cada estament assumeixi la seva responsabilitat sense por enlloc de buscar absolucions parcials assumint feines que no els pertoca i embolicant cada vegada més la troca.
El mercat dels Encants és la culminació del guirigall i el desordre. A les parades pots trobar d’una paella a una col·lecció de cromos, d’un disc de pasta a un dron, però els venedors han sabut ordenar el material i cada client sap on buscar. Podria la política aprendre dels drapaires?
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
PREOCUPACIÓ A CAN MUSK
Cauen les vendes de TESLA a Europa
Com es pot comprovar només veient-li la cara, l’amic Musk està passant una mala temporada. Aquella monada de cotxes que fabrica ja no li caben a casa. No es venen. Europa amb la seva consciència de vell continent i l’Àfrica amb la seva pobresa, han restringit la compra dels cotxes TESLA. Si les coses continuen així, Musk haurà de fer signar una llei al seu amic Trump perquè els Tesla pugin incorporar armes de mitjà abast al sostre i capó dels vehicles de manera que els cowboys puguin seguir matant sense haver de baixar del cotxe.
L'OBRA TÉ ESQUERDES
Denúncies a L’Opus Dei
Que l’Opus ha estat sempre una “santa màfia” segons paraules de Jesús Ynfante, es cosa sabuda per a tots. Que és una tela amb aranyes escampades per tot el món, també. Que combina Bíblia amb Compte Corrent va a missa... O sigui, que molts secrets a l’Opus –malgrat amagar-se darrera murs i mentides– no ni queden però alguna culpa porta a sobre la societat anònima que la fa antipàtica a la gran majoria de la societat. Per això, cada vegada que surt una notícia on es coneix algun secret de l’Opus, la gent ho passa pipa. Encara que la crítica sigui la mateixa i prou coneguda, dóna al poble un calfred de satisfacció íntima que la institució sense cap mena de dubte considera pecaminós.
NO VE D’UNA
Es redueix la jornada laboral
Discutir sobre la durada de la jornada laboral, és cosa de països civilitzats, no pas d’Espanya. Aquí es treballa el que no pots escaquar-te i si et toca un pernil durant la travessa que et porta a la feina, tornes a casa. Que el P.P. hagi gastat temps i insults anant contra la llei, és un luxe i un dispendi imperdonable. A Espanya la jornada laboral és sortir de casa, esmorzar, llegir el diari, obrir la finestreta perquè passi l’aire, prendre cafè de màquina i tornar xino xano a dinar. Que entre mig d’aquesta feinada el treballador te temps de signar alguna cosa o segellar-ne una altra, doncs tot això que guanya la producció nacional però no és pas la finalitat principal.
L’ARGENTINA I L’OMS FINITO
Milei com un gosset darrere Trump
El president argentí, Javier Milei, ha retirat l'Argentina de l’OMS, l'agència de l'ONU el dimecres 5 de febrer. Segons el portaveu presidencial hi ha "profundes diferències en la gestió sanitària" i "la influència política de certs estats".
Segons el president que diu que parla en veu de tots: Els argentins no permetran que una organització internacional intervingui en la nostra sobirania, i molt menys en la nostra salut.
Aviat podrem fer un nou calendari de commemoracions històriques fatídiques!
LA LLEI DEL FAR WEST ARRIBA A EUROPA
Pedro Sánchez desenfunda el revòlver
El feixisme ressorgeix, Musk és la internacional reaccionària liderada per l’home més ric del planeta que ataca obertament les nostres institucions, incita a l'odi i demana obertament suport als hereus del nazisme a Alemanya en les properes eleccions. Sánchez contraataca!
Clar que Elon Musk multiplica les provocacions a X, convidant-se especialment a debats polítics al Regne Unit i Alemanya, en suport a la dreta radical. Els alts funcionaris europeus s’han vist obligats a repel·lir les seves intervencions i preparant-se per actuar amb la màxima fermesa. Qui caurà en aquest duel?
LES EXHUMACIONS SEMPRE DESVELEN VERITATS
Adéu l’Oscar... L'accident de Karla Sofia Gascón
En trenta anys de participació espanyola a Hollywood, mai he vist les esperances d'una actriu a l'Oscar, i probablement fins i tot una carrera nord-americana, explotar en ple vol.
Karla Sofia Gascon va fer història en convertir-se en la primera actriu transgènere nominada a un Oscar però la periodista Sarah Hagi va desenterrar antics tuïts contra els moros i els catalans (entre altres) i els va tornar a publicar. En un instant, les possibilitats de victòria de l'actriu espanyola es van ensorrar. Una altra manera de fer història, Gascón?
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
FAKE NEWS
DESINFORMACIÓ DISFRESSADA DE NOTICIES REALS
DESTINADES A MANIPULAR EL PÚBLIC
AMB FINALITATS POLÍTIQUES 
Download in PDF 
