19 january 2024
The translation in English will be soon available
VENJANÇA BÍBLICA
Sud-Àfrica acusa a Israel de genocidi
La resposta del govern israelià a l’atac de Hamàs, ha superat amb escreix el que se suposa la defensa d’un territori o la invasió del país agressor. Ja no queden excuses. La estratègia del govern de Netanyahu és, curt i ras, la desaparició del poble palestí. Els desplaçaments forçats, les matances selectives de dones i infants que sega d’arrel la reproducció del poble, i l’assassinat de prop d’un centenar de periodistes i observadors estrangers, intentant amagar la barbàrie, n’és la prova. Però ni així. La neteja ètnica palestina, es fa cada vegada més descarnada fins el punt que l’occident i als aliats més aferrissats d’Israel, ja no els queda diccionari per buscar paraules que ho puguin amagar.
Sud-Àfrica, un país on la cacera de l'home negre ha estat fins fa pocs anys la seva raó de ser, exemple de brutalitat blanca i rivalitats tribals, bordell i presó a l’aire lliure, coneix massa bé el que està passant amb el poble palestí i, finalment ha alçat la veu. El primer país que ho fa de manera oficial i directament al Tribunal Internacional de Justícia.
És més que probable que la iniciativa sud-africana no arribi a plasmar-se en mesures concretes contra Israel. La defensa dels homes de Netanyahu serà implacable, utilitzarà l’holocaust com a justificació del que és injustificable i de ben segur, trobarà fets reprovables contra els que ara l’acusen. És igual. La denúncia del país sud-africà, quedarà per sempre registrada en el Tribunal de Justícia. Tots podrem saber, si és que encara ho volem negar o ignorar, l’intent d’acabar amb Palestina. La bogeria paranoica del líder hebreu. La seva resposta racista tan propera al feixisme conta la gent de Gaza. Amb els temps que corren, això ja és una bona notícia.
I també ho és, la resposta d’una part del poble d’Israel que es manifesta una i altra vegada protestant contra la política d’agressió de Netanyahu i demanant noves eleccions al país. Tampoc ells aconseguiran aturar la barbàrie, però també ells són un punt d’esperança, la comprovació material de que no tots hem caigut encara en la misèria moral dels que són capaços d’aniquilar tot un poble.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
CONFESSIÓ EN EXCLUSIVA DEL MECÀNIC AJUSTADOR DE BOEING
Un avió de Boeing perd bous i esquelles en ple vol
I a qui no se li desenrosquen els cargols? Ja pots burxar ja, que a la llarga la femella empeny i el cargol surt del forat i a fer punyetes. I per què no havia de passar amb els avions? No es pensin, la tècnica és la mateixa, forat, cargol, femella i voltes de tornavís. A Boeing funcionem així, res de maquinaria elèctrica, artesania pura.
De tota manera, els he de confessar una cosa, jo no treballo per Boeing, (des d’una vegada que em van perdre una maleta els tinc una mania que no vegis) la meva empresa és Air Bus. I la feina, apart de caragolar, és boicotejar. M’encanta boicotejar i és fàcil. Tres voltes de tornavís diuen les instruccions doncs en fas dues i a veure que passa. D’altra banda treballant per dues empreses tens doble sou.
Vostès diran, que atemptar contra la seguretat de dos-cents passatgers no està bé. Ximpleries. Per una finestra de més o de menys els avions no cauen. Els entra vent, això sí i fred també, però no cauen.
Les empreses aeronàutiques són molt curoses en aquest sentit. Ni desitgen ni els interessa l’assassinat múltiple. El que intenten és espantar als viatgers amb baixades de pressió, portes que s’obren, ales que fan figa o motors que s’espatllen a ple vol. Sense voler, el passatger quan passa un ensurt d’aquests pensa immediatament amb la Verge Maria i després en no tornar a volar amb la companyia que ho estan fent. Pura competència industrial... o guerra.
La rivalitat entre Boeing i l’Air Bus europeu ve de lluny, del noranta. Els americans com sempre, volien quedar-se amb el mercat europeu que feia figa i aleshores Europa va muntar una mena de selecció nacional. Una peça d’aquí, una altra d’allà i apa, a volar. I va resultar que volaven.
Des d’aleshores –malgrat acords oficials i encaixades de mans– es fan la punyeta. Amèrica ajuda a Boeing, Europa a Air Bus i les companyies van tirant... o volant i guanyant fortunes.
És veritat, a vegades massa cargol fluix ha provocat alguna tragèdia, però què signifiquen uns quants passatgers davant el progrés de les línies aèries?
LA GARSA PROSTÀTICA
GRIFOLS ES DESSAGNA
Caiguda lliure de Grifols a la borsa
Fosc. El procés financer que ha deixat a Grifols a la pota dels cavalls, no sembla, a primera vista, massa transparent.
La imatge que fins ara tenia l’empresa farmacèutica era de solidesa, amb productes i tècnics reconeguts mantenint-se al capdavant dels sector des de pràcticament la seva fundació a principis del segle XX. Sense anar massa lluny, els EEUU sempre han estat més pendents de l’enfortiment de Grifols que de la caiguda de Trump. Tot això s’ha desplomat al igual que el valor borsari de l’empresa, en una setmana. De moment, la rèplica de Grifols no ha fet cap afecte al mercat, com si d’ells, després d’anys immaculats, no se’ls cregués ningú.
Sospitós. Gotham, l’empresa que ha denunciat les finances de Grifols, és una mena d’auditoria internacional que –diuen– treballen per la transparència econòmica. De fet, Gotham, fiscalitza a les empreses que vol sense tenir contracte amb elles i no se sap de quina manera aconsegueix informació privilegiada dels números de les diverses entitats que investiga. El que sorprèn una mica, si és que el diner ens pot ja sorprendre, és que Gotham sovint és accionista de les empreses –segons ells– sospitoses. En el cas de Grifols, per exemple, Gotham era accionista i una setmana abans de denunciar a la farmacèutica, es va vendre les accions. L’advocacia en peus afirma que l'operació no és il·legal, convindrem però que massa moral tampoc ho sembla.
Fins ara, ni a favor ni en contra de Grifols. No ens deixarem tallar una mà per ells, però un núvol de sospita sí que plana sobre la denuncia.
Elucubracions. Grifols és una empresa catalana sense gaire mestissatge. La família Grifols s’ha perpetuat en el comandament de l’empresa de manera discreta. Si per alguna cosa se’ls distingeix és pel tracte respectuós envers la seva plantilla. Poques o cap protesta dels treballadors en tots aquests anys. Sous i feines ajustades a cànons de justícia social. Potser també Grifols és reconeguda per la seva no bel·ligerant però constant catalanitat –aquí comencen les elucubracions– potser un mínim decantament a l’esquerra del mapa polític espanyol i una subtil simpatia pel procés independentista.
I ens diem nosaltres, paranoics com som: tindrà això alguna relació amb la denuncia de Gotham?
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
L’EQUADOR SOTA L’ESTAT D’EMERGÈNCIA
S’inicia una guerra civil sense precedents
En aquests darrers dies, l’Equador viu un esclat de gran violència, amb l’ocupació de la televisió pública i la revolta dels presos que s’han fet amos de les presons generant el caos amb segrestos, explosions, assalts a comissaries i la fuga del líder de la principal banda de narcotràfic Los Chonero.
La revolta sorgeix després de l’intent del president Daniel Noboa de construir dues presons restrictives d’alta seguretat. És una violència organitzada per les 22 bandes criminals amb més de 7.500 assassinats el 2023. Aquestes, guanyen milers de milions de dòlars anuals i compten amb uns 50.000 joves que formen els seus exèrcits. Els diners provenen del tràfic de drogues, del control de mines d’or, del tràfic d’òrgans i del de persones. Per combatre-ho, el president Noboa, ha declarat l’estat d’excepció i posteriorment l’estat de guerra, mobilitzant 50.000 efectius de les forces armades.
L’Equador és un estat fallit i corrupte, que manté bona part de la seva població més jove en la pobresa i marginació, base del reclutament de les bandes delictives, que actuen en tot el país i controlen zones i barris fins i tot de la mateixa capital de Quito. Tot aquest creixement mafiós no s’explica sense la misèria estructural, creadora de fortes desigualtats pel neoliberalisme de les elits dirigents. I tampoc sense les connexions internacionals amb els càrtels de Mèxic i Colòmbia; i amb la complicitat de jutges, policies, militars, polítics i empresaris nacionals. La lluita del govern i l’exèrcit contra el narco, també s’utilitza envers la població, que viu atemorida i a qui s'està privant de drets humans i polítics bàsics.
Molts catalans que viuen una vida avorrida i mediocre sense perspectiva de futur, són convidats per l’oficina turística a visitar l’Equador amb un 20% de descompte a fi de gaudir d’aventures diverses, tot canviant la seva vida monòtona. I així, aquells que tornin tindran moltes coses per explicar.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
TEORIA DEL COP D’ESTAT PRACTICAT PER SÁNCHEZ, FEIJÓO I PUIGDEMONT
La deriva de JUNTS cap a l’esquerra, però sense entrar-hi
En els temps actuals es reconeix el dret a la revolució. Però aquest dret és de fet un estat d'excepció que pressuposa la suspensió del funcionament ACTUAL de la llei per tal d'establir un NOU ordre.
Es pot dir que un cop d'estat és una acció perpetrada pels aparells de l'Estat i per aquesta raó no té repercussions en la dimensió social. En altres paraules, no pretén un canvi en l'estructura social, no va més enllà d'un canvi en la forma de govern. Aquest és el cop del PSOE.
Al contrari, una revolució és l’acció de persones que ja no volen ser governades d'aquesta manera i produirà canvis no només en el govern sinó també en l'estructura social. És aquest el cas de JUNTS?
El cop d’estat de SÁNCHEZ està adquirint el significat d'un acte il·legítim, ja que per la dreta és una ruptura, una violació de l'ordre constitucional, la rebel·lió que desafia el poder legislatiu que encara controlen. En canvi, pel PP i VOX el seu propi cop d’estat és un acte legítim i necessari, perquè finalment no és altra cosa que la raó d'estat.
JUNTS malbarata completament el debat en la mesura que el seu cop no el plantegen en termes ètics i morals, sinó en termes econòmics i de la qüestió de les necessitats de Catalunya.
SÁNCHEZ vol que la seva obra sigui el testimoni d'un art de govern centrat en el bé comú. La seva tecnologia governamental ha fet també esclatar la crisi política, perquè la paradoxa és que el liberalisme, com a pràctica governamental, rau en l'intent de produir, de crear la llibertat com a objectiu de la seva existència. No obstant això, per fer-ho, el liberalisme necessita devorar llibertats.
El cop d'estat que JUNTS vol realitzar amb la finalitat d'enderrocar l'ordre constitucional existent, no té res a veure amb el cop d'estat constitucional de Sánchez perquè aquest utilitza un dels òrgans de l'ordre constitucional existent (l'executiu) amb la finalitat de modificar-lo.
El pacte de Pedro Sánchez amb els independentistes catalans que ha permès al president socialista de governar a costa d'una amnistia promesa als organitzadors del discutit referèndum d'independència del 2017, demostra, una vegada més, que SÁNCHEZ ha guanyat la seva aposta, la més arriscada de totes, la més polèmica també.
SÁNCHEZ ha guanyat amb acords secrets amb els partits independentistes catalans, però una clàusula d'aquests acords divideix profundament l'electorat espanyol. Es tracta de l’amnistia, una condició sine qua non de l'independentisme de JUNTS, però que ha desfermat la Gran Protesta de la mà del PP i de VOX.
Degut a l'acord d'amnistia, manifestants, inclosos grups neonazis, s'han manifestat diàriament davant de la seu del Partit Socialista a Madrid amb uns arguments que com a mínim són qüestionables. Aquí, l'estatus del cop d’estat es presenta en forma de revolta i estat de setge amb el desplegament d'una retòrica catastrofista que amaga una absència de projecte polític per Espanya per part de les dretes i de la vella guàrdia socialista.
Les acusacions de la DRETA, en primer lloc, són una estratègia ben desgastada de doble deslegitimació: primer, la del govern d'esquerra, després la d’acusar els independentistes dels pitjors mals, de les pitjors intencions i de la manipulació de la història.
En definitiva, la criminalització permet a PP i VOX no plantejar-se mai tenir un projecte per a Espanya, tot i estar ben definit: el d'un Estat plurinacional basat en l'autonomia amb amplis poders pressupostaris i de gestió.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
AVE ROMA, IL FASCISMO TI SALUTA
Concentració feixista a Roma
Manifestació en record a tres víctimes de la intransigència. Els feixistes recuperen la memòria de tres dels seus afiliats assassinats fa més de quaranta anys. Perfecte. Potser no tant perfecte utilitzar el recordatori com a reivindicació de la era de la por alçant el braç com feia la gent de Mussolini. A Itàlia la salutació feixista està prohibida, com hauria d’estar-ho a qualsevol lloc on un braç alçat significa mort. Però no importa, ni el govern, ni la policia, ni els responsables de parcs i jardins de la capital italiana, van denunciar el fet.
Molts joves entre els manifestants. No cal l’informe Pisa per saber que els sistemes educatius són un fracàs absolut en qualsevol dels països occidentals. Quan els joves aixequen el braç és que la humanitat no ha avançat ni un pas. També hi havia vells, més natural, la hormona, amb el temps es va anquilosant.
També és normal però alhora emprenyador, que responsables de la cosa pública romana, amb edats i capacitats mentals i laborals normals, tipus el President del Lacio (Roma) Francesco Rocca digui que la salutació feixista, de produir-se, va ser després de la concentració, quan ell ja estava a casa resant el rosari perquè d’altra manera no hauria permès una cosa tan lletja. A la Presidenta del Govern Meloni, sembla que li va passar una cosa semblant, quant els feixistes aixecaven el braç, ella estava llegint unes pàgines de la Bíblia, cosa que fa cada dia per millorar el sadisme del poder, i no es va assabentar de res.
No feia gaires dies, algun innocent romà havia cridat en un teatre operístic conta l’augment de la dreta mussoliniana. Curiosament aquell dia, ni el President del Lacio ni la President del Govern, resaven ni llegien textos sagrats. Tots estaven a l’aguait per reclamar a la policia italiana que s’escarmentés al ciutadà cridaire.
I quines coses que té l'oportunitat política. I quines germanors s’intueixen entre els uns i els altres. I quina manera tan grotesca de fer-se passar per estadista equilibrat...
I quina LLUFA tot plegat.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
MERDA, HABERLA HAYLA
Plàstics a les costes gallegues
Galícia amb la fidelitat històrica que la caracteritza, anava quedant buida com el Finisterre del món amb la resignació que també la caracteritza. La natura però que és molt sabia, va anar aportant-li recursos per evitar-ne la desertització humana. Primer va ser el marisc. Després els militars. Més endavant el xapapot (chapapote per als no iniciats en filologia catalana) i ara son els pèl·lets o microplàstics els que envaeixen les seves costes. Es dirà el que es vulgui de Galícia, però els que hi queden, estan entretinguts.
I és molt dolent això de tenir la platja plena de microplàstics, us preguntareu? Doncs no més que viure al centre d’una ciutat qualsevol o treballar en una mina de carbó o menjar fruita. La contaminació és “urbi et orbi”. Tota Espanya flota sobre plàstics d’una o altra espècie. De pèl·lets en tenim tots, la costa catalana n’està plena i la valenciana i si ens apuren la Castella profunda sura en una marea plàstica. Però metre la resta dels país se la menja, quan arriba una ampolla d’aigua mineral a Galícia mitja Espanya corre fins les seves costes a treure la merda mentre els gallecs s’ho miren amb sentiment impotent des de la costa.
El govern gallec tampoc treu merda. Es limita a criticar a l’administració espanyola que fa més patxoca i pot ajudar a guanyar les properes eleccions. Aquesta vegada però, els autònoms gallecs s’han lluït. Han estat quinze dies lamentant-se contra Sánchez per no haver-los avisat de la marea plàstica i ara s’ha comprovat que sí, que els hi van notificar feia quinze dies però la Xunta devia estar de vacances o senzillament no van obrir el correu i un dia es van trobar la platja blanca.
Certament Galícia és un encant. Un encant paisatgístic i un encant humà. Hi són però com si no, com si tots haguessin emigrat a Amèrica i el que quedés fossin ombres del passat com Pedros Paramos d’un gran pare Rulfo gallec. La pena és que els Pedros Paramos també voten perquè encara ningú no s’ha atrevit a certificar la seva mort.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
SERÀ AQUESTA LA BONA?
Limitació dels preus dels lloguers
El totxo té aquestes coses, afavoreix fortunes i provoca desnonaments sempre, això sí, sota l’atenta mirada del govern de torn que no fa res per controlar ni una ni altra vergonya. Ara, sembla que canviarà. El Govern ha decidit posar topalls a l'especulació immobiliària.
Els preus no ja dels solars on construir habitatges, també els dels pisos ja construïts són astronòmics. El lloguer d’un pis sense especials luxes ni comoditats, arriba a costar el vuitanta per cent del sou del llogater. Difícil viure en aquestes circumstàncies.
Cal revisar el ritme de creixement de preus si no volem que mig món i en concret mitja Catalunya, acabi dormint al carrer. I el Govern s’hi ha posat. Problemes, molts. Primer trobar una fórmula que barrejant IPC, sous, Assegurança Social i suports resulti possible evitar més pujades. Segon, els propietaris dels pisos de lloguer han d’acceptar la iniciativa. Si es posen de cul, cagada pastoret. I com s’aconsegueix que un ésser humà (sigui qui sigui i tingui la fortuna que vulgui) accepti retallar els seu benefici que, naturalment considera no tan sols just sinó massa limitat? Els propietaris només donaran el seu braç a torça, quan tinguin la garantia de que la Llei que es faci, presentarà forats suficients com per saltar-se-la a la torera.
Aquesta és la por. Masses índex per calcular un preu just de lloguer, fotimer d’articles legals i gestions a fer, moltes institucions implicades en el canvi i, en conseqüència, clar espai per la trampa.
El Propietari està més preparat que el llogater. Un té al costat els millors advocats i gestories, els altres han d’esperar a fer una comissió de damnificats i uns advocats decidits a no cobrar per la seva feina.
Una llàstima no poder saludar la proposta com un avenç (potser una mica ho serà) social, però la realitat és tossuda i ens ensenya, agradi o no, que sempre guanyen els mateixos.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
DE PORC I DE SENYOR...
El Tribunal Argentí suspèn les lleis de Milei
N’hi ha que neixen amb la flor al cul. Milei, no. El xicot va arribar a la Presidència argentina pensant, com gairebé tots els argentins que era més del que era, Cèsar per exemple. Veni, vidi, vici. I resulta que no. Una vegada més queda demostrada la històrica llegenda; de porc i de senyor se n’ha de venir de mena. Milei pot tenir formes populistes i mentalitat autoritària però li falta alguna cosa. La justícia argentina ha de tenir–ho molt clar quan desautoritza les seves primeres lleis. Amb Videla, per exemple mai no s’haurien atrevit.
PROHIBIT ANAR RESTRET
La femta humana pot servir com a combustible
No deixa de ser una paràbola. Som el que caguem i ara resulta que caguem combustible, o sigui, que som pura caca. Pocs descobriments deixen tan clara la condició humana. No ens limitem a contaminar l’univers construint cases i avions i joguines pels nens. No necessitem grans estudis per embrutar l’entorn. Senzillament naixem, deixem anar el meconi com qui diu sobre la teta de la mare i comencem a contaminar. No tenim remei.
EL BARÇA FA AIGÜES
La Penya barcelonista de Londres s’enfonsa
Els afeccionats del Barça tenien en una barca aparcada al Tamesi la seu social de la seva penya. Una pujada d’aigua la va enfonsar com un vaixell qualsevol de l'Armada Invencible. Algunes fonts parlen de boicot i d’altres de suïcidi col·lectiu. De la manera que juga el Barça, és millor no veure’l, ni saber-ne els resultats i beure la cervesa en pau i tranquil·litat tot escoltant les carreres eqüestres d’Ascot. Jo, de ser anglès, l’hagués torpedinat.
LA GUARDIOLA PLENA DE PUTIN
El gas rus entra per Espanya i va cap a Europa
Espanya podria convertir-se en el nou hub gasístic d'Europa, ja que la UE planeja desprendre's del gas rus abans del 2030. Actualment, el país té el 45% de l'emmagatzematge europeu de gas natural liquat i un terç de l'obra de regasificació d'Europa, un procés que torna a convertir el gas liquat en gas natural. Però l'ombra russa encara plana sobre el subministrament de gas a Europa. Espanya podria convertir-se en el nou hub gasístic d'Europa, ja que la UE planeja desprendre's del gas rus abans del 2030. Actualment, el país té el 45% de l'emmagatzematge europeu de gas natural liquat i un terç de l'obra de regasificació d'Europa, un procés que torna a convertir el gas liquat en gas natural. Però l'ombra russa encara plana sobre el subministrament de gas a Europa. Espanya podria convertir-se en el nou hub gasístic d'Europa, ja que la UE planeja desprendre's del gas rus abans del 2030. Actualment, el país té el 45% de l'emmagatzematge europeu de gas natural liquat i un terç de l'obra de regasificació d'Europa, un procés que torna a convertir el gas liquat en gas natural. Però l'ombra russa encara plana sobre el subministrament de gas a Europa. Espanya podria convertir-se en el nou hub gasístic d'Europa, ja que la UE planeja desprendre's del gas rus abans del 2030. Actualment, el país té el 45% de l'emmagatzematge europeu de gas natural liquat i un terç de l'obra de regasificació d'Europa, un procés que torna a convertir el gas liquat en gas natural. Però l'ombra russa encara plana sobre el subministrament de gas a Europa. Espanya podria convertir-se en el nou hub gasístic d'Europa, ja que la UE planeja desprendre's del gas rus abans del 2030. Actualment, el país té el 45% de l'emmagatzematge europeu de gas natural liquat i un terç de l'obra de regasificació d'Europa, un procés que torna a convertir el gas liquat en gas natural. Però l'ombra russa encara plana sobre el subministrament de gas a Europa.Principio del formulario
Final del formulario
Espanya hauria de convertir-se en el nou hub gasístic d'Europa, ja que la UE planeja desprendre's del gas rus abans del 2030. Actualment, té el 45% de l'emmagatzematge europeu de gas natural liquat i un terç de la regasificació, un procés que torna a convertir el gas liquat en gas natural. Però l'ombra russa encara plana sobre el subministrament de gas.
Malgrat els anuncis d'independència de Rússia en el context de la guerra a Ucraïna, Espanya va ser el 2022 el principal receptor europeu de GNL rus. Les importacions van augmentar un 55% respecte al 2021. A això se li diu fer trampa. Ens enganyen com als tontos, veritat?
MACRON NORMALITZA LA VIA CAP A LA DRETA DURA
Un primer ministre jove, homosexual i fidel al president
El president Macron està agafant aires de mariscal Petain i el seu nou primer ministre és un llepaculs que l’imita en el vestir. En tot cas, entre els dos, volen configurar una nova França tornant a introduir els uniformes escolars obligatoris, potenciar la natalitat i l’obligatorietat de cantar la Marsellesa des de la tendra infància.
Nosaltres demanem al govern del cigronet Aragonés que prohibeixi la immigració de turistes francesos menors de 60 anys aprofitant les noves competències arrencades a Madrid. N’estem fins els pebrots que a les matinades els francesets es posin a cantar la Marsellesa i ens despertin després d’haver aguantat Manuel Valls durant uns quants anys.
A INDONÈSIA FOLLAR ELS POTS SORTIR CAR
El govern prohibeix les relacions sexuals fora del matrimoni
Un polvo comportarà un any de presó en aquesta deriva del parlament del país de majoria musulmana més poblat del món.
La nova llei castigarà les relacions sexuals extramatrimonials i la convivència de parelles no casades. En tot cas és un: "Anem enrere..." quan les lleis repressives haurien d'haver estat abolides en un país que fins ara tenia fama de tolerància i sobretot és un atac a la llibertat moral.
Les noves normes també podrien tenir un impacte important en la comunitat LGBT + a Indonèsia, on no es permet el matrimoni entre persones del mateix sexe.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
CONFINAMENT
AÏLLAMENT, TANCAMENT, QUARANTENA, RECLUSIÓ
76% DELS INTERROGATS VAN SENTIR MENYS MOLÈSTIES PEL SOROLL EXTERIOR
A MIDA QUE ES VA ALLARGAR
ES VAN EVADIR DES DEL SOFÀ 
Download in PDF 
