24 february 2023
The translation in English will be soon available
LES NENES FAN FIGA
Nicole Stargent abandona la Presidència escocesa
I en van tres. Jacinta Arden, Primera Ministra de Nova Zelanda deixa el mandat als 42 anys perquè diu no tenir energia per seguir governant. Al 2020 va guanyar per majoria absoluta. Sanna Marin, finlandesa de encara no 40 anys abandona el govern perquè no se li ha perdonat un ball en una festa. Nicole Sturgeon, escocesa que porta vuit anys al capdavant del govern no pot seguir el ritme que demana la feina, ha dit, encara que aquí s’intueixen motius molt relacionats en la impossibilitat de convocar un nou referèndum per la independència d’Escòcia.
Sense voler, aquestes tres dones em recorden a Fraga, Berlusconi, Franco, Castro... I sense voler també, comparo. Quina diferència! Quina capacitat de sacrifici, quina fortalesa mental la d’aquests homes. I elles, què els hi passa a elles? Doncs que són unes pepas. Això és el que passa. Que no tenen energia ni força ni sentit de servei ni res.
Per arribar al quòrum, un gest inútil però que queda bé, vàrem preguntar a les dones de la redacció. Ens varen mirar amb una cara que no ens va agradar gaire i van dir: Heu pensat que aquestes tres dones són, probablement les tres millors líders del món democràtic? Han aconseguit majories absolutes, han fet avançar els seus països, han frenat despeses inútils i les han dedicat a temes socials. Per això pleguen, perquè han de nadar contra la corrent corrupta de la política del mascle. Des que han arribat a presidir el seu país els han fet la vida impossible. Perquè diuen una paraula inapropiada, perquè van a una festa i prenen una, dos, tres copes. No beveu els homes que us han de portar entre dos al cotxe?
Les dones entren en política perquè creuen que hi ha una feina a fer, són els homes els que pensen que és una manera de tenir poder etern. La dona neteja la cuina, sí, però quan ha acabat es dedica a una altra cosa. Si l’home endreça una paella, posa un rètol a l’entrada de la cuina perquè creu que es seva. No hi heu pensat en tot això?
No, no hi havíem pensat.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
ENS HA COSTAT, PERÒ L’HEM TROBAT
Plensa al Liceu... i a tot arreu
Un dia va arribar un refugiat català a L’Ajuntament i va dir que ceneixia a un català que feia cares amb números. El Consistorial va pensar “con un seis y un cuatro, hago tu retrato” i van passar pàgina. Temps després un turista va anar al Servei d’Informació i va preguntar on tenien a Plensa, aquell geni que feia les cares planes com el Modiglianni però a l’engròs.
Després de tres comissions, l’Ajuntament va enviar dues dotzenes d’especialistes per trobar a Plensa a Tokio. A casa del senyor Plensa van dir al taxista i els hi va dur.
Reconec una mica la meva experiència artística en aquestes paraules. Jo sóc Jaume Plensa, exiliat artístic de Catalunya durant gairebé quaranta anys. El món està ple d’obres meves, la majoria tan grans que es poden veure des del Tibidabo, però aquí no les veien. Així que un dia, vaig decidir donar-me a conèixer aquí. Apart d’artista, sóc molt tossut de manera que a cada festa que es fes a Catalunya, jo venia, presentava el meu book com un escolar, em mostrava tímid i indecís, deia sí senyor al primer regidor cultural de qualsevol Ajuntament fins que un dia Catalunya va descobrir al seu fill Plensa. De seguida vaig tenir molts enemics (gairebé tots artistes) però també molts contractes. Vaig haver de treure de l’armari totes les peces, inclús les de infantesa.
Sóc genial em diuen a tots els estaments oficials i català! i cada un d’ells em promet una medalla.
Certament tenia una espina clavada en el meu orgull i em dolia no ser reconegut just a casa meva. Ara, començo a sentir-me una mica empatxat.
Em proposen ser vineter de l’any, fer la sacada al camp Nou, presidir els jocs florals de Can Manso, patrocinar una colònia i fer de presentador al Tele Notícies. Excessiu.
Sense anar més lluny, vaig fer unes portes pel Liceu, ara m’han donat l’oportunitat de dirigir Macbeth i fer-ne l’escenografia i l’any vinent volen que interpreti el paper de Lady Macbeth. Una mica exagerat, penso. Potser comença a ser hora de tornar a voltar pel món.
LA GARSA PROSTÀTICA
TAN PETITS I TAN ESPIATS
Tal Hanan s’autoproclama l’espia del 9-N
És empresari, exmilitar israelià i expert en tecnologia. Una joia segur que no ho pot ser. A través de les imatges se’l veu segur, satisfet, una mica pedant. El que cal tenir per triomfar.
Tal Hanan confessa sense pudor la seva intervenció en el pla d’espionatge que algú (podria ser Espanya potser?) va idear per perseguir, manipular i impedir la consulta independentista catalana. Per això la Colau, la primera independentista de Catalunya, ha trencat la germanor entre Barcelona i Tel Aviv. Perquè n’aprenguin.
No repetirem allò de la immoralitat de l’espionatge, ni de les ordres possiblement donades des de Madrid, ni la impunitat del poder ni de les escasses raons que té el Sr Hanan per mostrar-se tan satisfet. Un espia sempre traeix, a uns o altres.
El que sí volíem comentar és l’atractiu que Catalunya exerceix sobre els serveis d’espionatge mundials. Aquí ens espia tot Déu, inclús Ell si em de creure el catecisme.
La meva família ve d’abans de que Catalunya tingués quatre barres i en tots aquests segles, cap de la nissaga, ha sabut trobar quin interès pot tenir la Cia o la KGB en el seu temps o el Ministre Fernàndez Diaz en espiar Catalunya. L’únic misteri que teníem era una Verge Negra i ara s’ha sabut que és blanca però tenyida pel fum.
És una estúpida pèrdua de temps obsessionar-se en espiar a Catalunya amb la feinada que deu haver-hi pel Kremlin i altres llocs amb botons atòmics. Aquí no en tenim de botons atòmics. Com a molt, els fabriquem i venem a bon preu.
Pensant, pensant he arribat a una possible conclusió. El món no entén l’independentisme català, ni les seves baralles i divisions i els fa gràcia de conèixer com si fos un Hola de la política. Tampoc cal, truquin directament a casa de qualsevol polític i els hi explicarà amb tot detall. És el que esperen, poder demanar la unitat.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
EL KURDISTAN SOTA UN TERRATRÈMOL FÍSIC I POLÍTIC
Una tragèdia humana sacseja durament una nació mil·lenària ignorada i oprimida secularment pels estats actuals de Turquia, Iran, Iraq i Síria que se la reparteixen i controlen.
Un bona part del Kurdistan, centrat entre els estats de Turquia i Síria, ha estat assolat per un gran terratrèmol que ha fet caure bona part dels seus pobles i ciutats deixant, probablement, més de 200.000 morts, més d’un milió de persones sense casa i milers de ferits.
El territori del Kurdistan és tan gran com la península ibèrica i és habitat per més de 30 milions de persones des de fa més de 3.000 anys. Envaït el seu territori pels turcs al segle XI, han lluitat sempre per la seva supervivència contra l’imperi otomà, persa i els califats àrabs. Han estat traïts en varies ocasions per les potències colonials occidentals com França, Anglaterra i els EUA que no van complir el tractat de Sèvres del 1919 pel qual els kurds obtenien el reconeixement internacional de la seva independència, així com pels EUA al 1990 a la primera guerra del Golf.
Durant tot el segle XX han lluitat per alliberar-se a través dels seus guerrillers, els Peshmerga, resistència que ha continuat fins els nostres dies i que va provocar l’any 1993 el desplaçament forçós de més de tres milions de persones. Així a Turquia, on hi viu la meitat del poble kurd i ocupen una quarta part del territori de l’estat, són prohibits els partits kurds amb una política durament repressiva que persegueix i nega l’existència del poble kurd i que ha fet que més de 10.000 guerrillers del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan) i 50.000. militants mantinguin des de 1978 una sagnant resistència amb desenes de milers de kurds assassinats i milers d’empresonats.
El terratrèmol s’ha produït en una zona fortament castigada per la marginació i la violència de l’estat turc presidit per Erdogan, un règim amb trets dictatorials que compta amb el segon exèrcit més gran de l’OTAN i amb una política cada cop més expansionista. Un règim corrupte que es quedà 4.600 milions de dòlars que eren destinats a la prevenció antisísmica dels habitatges. Per altre banda, les autoritats turques han retardat i dificultat l’ajuda humanitària a les zones afectades. Mentre que el PKK ha declarat un alto el foc a causa del terratrèmol, l’exèrcit turc ha continuat les seves ofensives militars en el territori alliberat kurd de Kobane a Síria, també afectat pel terratrèmol.
A hores d’ara el Kurdistan és la nació sense estat més gran del món en territori i habitants que encara pateix l’opressió tant a Turquia com a l’Iran i Síria, en canvi, a l’Iraq després de l’enderrocament de Saddam Hussein, els kurds van aconseguir una independència pràctica.
Al trobar-se el Kurdistan en una cruïlla estratègica de l’orient mitja és objecte de freqüents conflictes entre els estats locals i les potencies estrangeres com RÚSSIA I ELS EUA que molt sovint utilitzen els kurds en defensa dels seus interessos estratègics i polítics.
Per altre banda el exèrcits turcs i iranians sovint ataquen a territoris kurds d’Iraq i Síria, refugis de guerrillers kurds que operen en aquests països.
A Turquia, dels 1.500 presoners polítics kurds condemnats a cadena perpètua destaca el líder del PKK, Abdullah Öcalan, empresonat d’ençà fa 24 anys i que a principis del segle XXI va orientar un canvi polític que passa del marxisme-leninisme al confederalisme democràtic basat en l’autoorganització de les comunitats d’on emanen totes les decisions de caràcter antiautoritaris i anticapitalista que ha arrelat i s’ha desenvolupat en els territoris kurds alliberats de Rojava a Síria, en els que aquesta revolució democràtica ha comportat un alliberament pràctic de la dona kurda i construït una societat més lliure, i que són alhora una esperança per a l’alliberament de molts pobles però que es troben en perill encerclats pels interessos dels estats que defensen el sistema econòmic vigent.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
PUTIN S’EMBORBOLLA QUE FA FORT
La III Guerra Mundial. Sin novedad en el frente
Confirmat! Més de 6.000 nens han estat robats d'Ucraïna i enviats a camps de reeducació, o en adopció. Els pares no tenen manera de recuperar-los. Putin acusa els occidentals de practicar "perversió i abús infantil, fins a la pedofília".
Críptiques! Cintes verdes lligades a branques d'arbres, bancs i fanals de Moscou. El verd és la barreja del groc i blau, els colors ucraïnesos. Actes de resistència que poden semblar ridículs si no fos per aquells russos que ja són a la presó.
Art! Més de 10.000 obres han estat robades pels russos quan van ser foragitats del sud d'Ucraïna.
Vida! En els primers mesos Ucraïna va viure una onada de matrimonis i divorcis. L'estrès i la incertesa van apropar les parelles mentre altres no van superar el calvari.
Wagner! Els homes de la Z fa setmanes que critiquen l'exèrcit rus. L’Estat Major no vol proporcionar municionament a aquests mercenaris que moren per centenars cada dia.
El començament! Tornem a la batalla que va decidir el curs de la guerra. Els tres dies de combats que van matar el somni rus d'una invasió llampec.
Putin! Decapitar el poder ucraïnès abans que arribessin reforços des del Donbass i sense que la comunitat internacional no pogués reaccionar.
24 de febrer de 2022 ! 4h15, les tropes de Moscou travessen la frontera. Els míssils cauen sobre les defenses aèries. El més important es juga en un altre lloc, a l’aeroport d’Hostomal, a unes desenes de quilòmetres de Kíev. Força helicòpters russos carregats de paracaigudistes d'elit son abatuts.
L'aposta de Moscou! Capturar l’aeròdrom perquè els grans avions IL-76 de càrrega vomitin prou homes i tancs per prendre la capital ucraïnesa. L'agressió russa es converteix en brutalitat, execucions sumàries i tortures, violacions massives, camps de concentració i bombardejos de ciutats.
Mikhaïl Chichkine! Escriptor rus: "El meu país només pot renéixer després d'una derrota total del règim de Putin... cal amputar els russos del seu imperi.
Democràcies occidentals! Han d'ajudar els ucraïnesos en tots els sentits. Les sancions colpegen Rússia però l'economia resisteix.
Suport militar xinès! Diuen promoure el diàleg en un conflicte ja descontrolat.
Guerra! Aquest accelerador de la història, ha canviat el món i ens ha girar el cervell. L'ofensiva del 24 de febrer de 2022 va posar fi a cinc segles de dominació europea del món.
Premsa! Ignorància de la nova realitat però total solidaritat amb els heroics combatents ucraïnesos.
Punt de vista moral ! Una cadena d'errors i cinismes que ha portat al drama actual, tant en el bàndol rus com en el bàndol ucraïnès, europeu i americà. A tall d’exemple, una setmana després de la invasió, l'Assemblea General de l'ONU va aprovar una resolució que "exigia que Rússia cessés immediatament l'ús de la força contra Ucraïna". De 193 estats, 141 van aprovar la resolució. Els mitjans de comunicació van escriure, triomfalment, històric aïllament de Rússia a l'ONU.
Desinformació i "fake-news"! Els Estats que van aprovar la resolució representen menys d'un terç de la població mundial. Els Estats més grans del planeta (Índia, Xina, Indonèsia, etc.) s’abstenen de condemnar l'agressió i s'han negat a sumar-se a les sancions econòmiques exigides per Washington i els seus aliats.
Kremlin ! El president Putin prossegueix metòdicament, des de fa vint anys, el boig projecte de reconstituir l'URSS o l'imperi Romanov.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
QUI NO TINGUI LA MEVA IDEOLOGIA QUE DONI UN PAS ENDAVANT
L’economista Cabrales, dimiteix a les sis hores de ser escollit
Per una vegada que PSOE i PP s’havien posat d’acord, resulta que el Cabrales no era de fiar. Professionalment sí. Fins i tot el líder Feijóo ho reconeix “tenia tots els mèrits per ser Conseller del Banc d’Espanya... però...“
El però és que Cabrales va signar dos manifestos a favor de Clara Ponsatí i Mas-Colell, dos companys de feina... la qual cosa dóna ales a Feijóo per concloure, que aquests antecedents l’invaliden per ocupar un càrrec a l’Administració de l’Estat.
La frase és tan salvatge que mereix un anàlisi gramatical però som de lletres i d’aquestes coses no en sabem o sigui que fem l’anàlisi, humà.
Els antecedents són signar dues notes de suport a dos companys de feina partidaris d’una consulta popular, no d’un “levantamiento nacional” com va fer l’avi del PP. Cabrales, no té antecedents penals. No ha matat ningú ni s’ha embutxacat el que la majoria de banquers s’embutxaquen.
“Això l’invalida”, diu Feijóo. Signar a favor de la pena de mort no invalida. Fer signar a un poble en contra d’un altre, no invalida. Signar acords que mai no es compleixen, no invalida. Només invalida signar a favor de dues persones independentistes.
...I per què Invalida? Concreta Feijóo... per tenir un càrrec a l’Administració Central. Qui pot treballar doncs a l’Administració Central, descerebrats sense pensament ni ideologia encara que siguin de dretes? Algú pot creure que al Banc d’Espanya no hi ha ideologia? No hi ha el bo i millor de la dreta internacional? I aquests pensament no els invaliden a ells?
I dues últimes preguntes: qui ha destapat la notícia que no coneixia ni el mateix P.P.? Sabia el filtrador les conseqüències personals i professionals que causaria a Cabrales?
Cretinisme, cinisme i LLUFA. Bravo.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
ALEXA NO PARLA CATALÀ
Amazon confirma que Alexa no parlarà català
Catalunya té una preocupant relació proporcionalment inversa entre el que demana i el que aconsegueix. Jo tenia un amic al que li passava el mateix. Va demanar fer-se nuviet de totes les nenes del poble i dues terceres parts de la comarca. Va acabar llençant-se al pou, però una nena el va treure i es van casar.
Just quan per enèsima vegada es demana des de Catalunya que al Parlament europeu s’accepti oficialment la llengua catalana, Amazon nega als catalans poder-se comunicar amb Alexa en la seva llengua. Ens tenen mania o què?
Europa ha acceptat totes les llengües. Fins i tot els dofins tenen reconeguda la seva parla i el català no. Per què?, tornem a preguntar. Resposta fàcil, per Espanya. Amazon farà parlar al seu assistent virtual en tots les llengües menys el català. Espanya altra vegada? Potser, en tot cas sorprèn que quan tenen més naus que l’ “armada invencible” a Catalunya Amazon no porti a l’escola a Alexa. Serà que pensa tancar el negoci a Catalunya i té por que a les pancartes de protesta els hi diguin “fills de puta”?
Després de tanta experiència frustrant, potser seria temps de que les autoritats catalanes canviessin d’estratègia. No demanar més. Fer. I això com es fa? Fent. Demanar és lleig, fa de pobre, i nosaltres som rics i triomfants.
A l’Alguer, per exemple, a petició de quatre-centes famílies (que és molt però tampoc massa) un simple Síndic un tal Mario Conoci del Partit Sard, els hi munta escoles, lleures, el full dominical i un circ perquè s’esbravin en català.
Podria Catalunya fer com el Síndic Conoci? Ho potser més fàcil encara, podria el Sr Conoci venir a viure a Catalunya. Una mica com va intentar en Manel Valls, però a l’inrevés.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
SOM D’AQUÍ
Sous d’escàndol al Parlament Català
El Parlament català, és d’aquí, de casa. Com si diguéssim, de confiança. Hi ha dues maneres de veure-ho. O el Parlament és una institució benèfica (pels seus treballadors) o curt i ras, són una colla de lladres.
Passar-se des de Macià cap aquí queixant-se de la falta de pressupost provinent de Madrid, metre dins les parets parlamentàries, el personal es reparteix pels seus reials decrets (que són dos) pagues, jubilacions i nòmines que s’eleven a una millonada (el darrer descobriment parla de més quatre milions d’euros) és un escàndol que per sí mateix, et fa abandonar qualsevol il·lusió independentista. Fa uns anys, els més espavilats ja ens advertien, si som lliures tindrem la mateixa merda... i afegien... però serà la nostra merda. Doncs mirin, no. Estic tip de menjar merda. No vull més merda i per tant exigeixo que si me la jugo pel carrer sigui a favor d’un país honorable.
Individualment sempre hi haurà el poca vergonya de torn, però quan el frau és institucional i acceptat per elements que diuen defensar la transparència pública, mentre engreixen com a bacons, ja passem la famosa línia vermella.
Fa temps ja vàrem criticar la moda d’identificat la bona pràctica social i econòmica en el fet de ser originària de Catalunya. Una forma bastant grollera de racisme. Com a exemple, aquí tenim el Parlament, és nostre, de casa, de fet el tenim a la cantonada. És igual, fa la mateixa pudor a merda que qualsevol parlament.
Molta gent ha lluitat i ha patit per aconseguir un Parlament català. No es pot prostituir ara amb els bandarres de sempre.
DESENSA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
INVENTS INNECESSARIS
Es descobreix l’anticonceptiu masculí
Amb la de coses que hi ha per inventar i es posen a treballar en un anticonceptiu masculí. No sabem per què. Els anticonceptius són cosa de les dones. Com a mínim el descobriment no té conseqüències greus pels mascles, allò que se’n diu contraindicacions. L’home s’ho pot prendre sense perill. Manté la libido, dura poquet, no infla les cames, ni provoca alopècia. Sense cap efecte secundari, vaja. En el prospecte només parlen de composició i manera de prendre’l i un avís amb lletra grossa recordant als homes que l’anticoncepció és cosa de dones i recomanant que siguin elles les que s’ho segueixin prenen. Total ja hi estan acostumades. (PS: I a ells se'ls hi ha de poder fer plenament confinança)
DE PÈL A PÈL
El Tribunal reconeix que es pot anar despullat pel món
Des del “Només sí és sí”, els tribunals van de bòlit. No saben què fer per demostrar que ells són progres com el que més. El darrer acte de esquizofrènia jurídica s’ha produït en el Tribunal Superior on un nudista recalcitrant ha arribat per demanar el dret de sortit en pilotes pels carrers de la seva ciutat. Havien denegat el dret un fotimer de jutjats però al Superior li han donat finalment la raó... a partir de l’estiu a fi i efecte que no agafi un refredat. Per donar més força a la sentencia, el Jutge s’ha despullat a la sala abans de llegir-la. El ciutadà ha sortit lliure i despullat però amb l’advertència de que es canviï la cadena del rellotge que representava les quatre barres.
NOVA APORTACIÓ
Enrenou per la tercera pista de l’aeroport
Un grup de científics ha trobat una nova formula per ampliar l’aeroport barceloní. És fàcil, senzill i barat, la qual cosa demostra com massa sovint es plantegen problemes per coses ben senzilles.
La proposta consisteix en senyalitzar una zona restringida per on els avions haurien de passar en vol rasant. Obrir la porta i anar llençant als viatgers destí Barcelona. Després l’avió remunta i segueix direcció a una de les set pistes de Madrid-Barajas. Ni cal dir que els científics han previst l’impacte del viatger a terra i que ho han solucionat preveient la col·locació d’una colla de matalassos en el punt d’aterratge. L’equipatge arribarà per tren l’endemà.
L’ACTIVISME NO TÉ CADUCITAT, ELS MOSSOS Sĺ
A 88 anys pega a un mosso de la Brigada Mòbil (BRIMO)
Durant les protestes contra la cimera de Barcelona entre Pedro Sánchez i Macron els mossos tenien un mal dia. Arrossegaven mala llet contra tothom ja que no havien pogut fer un esmorzar de forquilla i tovalló.
Davant seu un activista. Hòstia aquest pagarà el pato. Collons, si és un home gran. I què! No voldràs córrer darrere els joves? I a més està assegut! Feina feta i a gaudir del pegar, la nostra essència profunda.
I clar hi ha vídeos que podrien demostrar que l’home protestava pacíficament. Però hi ha atestats policials que diuen que tenir 88 anys i pegar un paio d’un 1m85 amb armadura és possible.
I l’activista que diu? Estic content que hagi pogut hostiar un poli encara que no ho recordi. És el somni de la meva vida juntament amb la independència de Catalunya.
ALCARRÀS POSA ELS PELS DE PUNTA A MOLTA GENT
Els Goya ignoren la pel·lícula triomfadora a Berlín de Carla Simón
Carla, t’ho pots agafar bé i dir-te que no sempre es pot guanyar. També pots pensar que els que voten són actors i estan emprenyats perquè vas treballar amb no-actors i això a ells els treu feina i prestigi.
Una coseta encara, Carla, potser que simplement el vent a girat i aquesta vegada va bufar cap a un altre costat. Ja se saps que els espanyols som inconsistents i compulsius.
Jo no et vaig votar encara que m’agradi molt la teva peli. Però anava amb una actriu que em va prometre l’oro i la mora si votava pel director Sorogoyen. Va ser un error, Carla, em va enganyar i ara estic enfadat amb mi i amb el món.
LES PLANTES SÓN INTEL·LIGENTS, ELS HUMANS MENYS
Les plantes guanyen altitud a Amèrica del Nord
A les muntanyes, la vegetació s'adapta a l'escalfament global desplaçant-se a altituds més fresques. Això se saps només comparant imatges de satèl·lit fetes entre 1984 i 2011 en nou serralades, des de Mèxic fins al Canadà.
Les plantes pugen a un ritme de 67 metres cada deu anys de mitjana. A Nou Mèxic, aquesta velocitat pot arribar als 112 metres per dècada. Aquesta evolució en diferents serralades evoca un factor comú: l'augment de les temperatures. Ara seria bo que els científics estudiessin els arbres per extreure’n la raó de la seva saviesa natural però com són humans no ho faran mai. Sembla que només es pot estudiar un vegetal si ens dóna un profit immediat. Van estudiar la poma d’Adam per poder parlar del cul d’Eva?
ONZENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
TERRATRÈMOL
QUAN LA TERRA TREMOLA SEGUIRÀ SENT UN MOMENT EXCEPCIONAL PER A CADA PERSONA QUE HO HA VISCUT.
Download in PDF 
