22 december 2023
The translation in English will be soon available
MILEI CREMA EL ROSTIT
Primers deliris dels gossos de Milei
Milton, Friedman, Murray i Robert, formen la part dura del nou govern del President Milei. Tots fills de Conan (el bàrbar) que malgrat haver traspassat, segueix conduint la vida del President. Tots, naturalment, gossos.
Esgotat de tan despentinar-se durant la campanya, Milei va deixar que fos la nissaga del Conan la que decidís les primeres mesures per arreglar Argentina. El resultat de la consulta ha estat que ha rebaixat els ministeris de 20 a 8, ha esborrat del mapa els organismes ocupats en cultura, suport social, sanitat... i ha nomenat Ministre d’Economia al mateix que havia arruïnat el país fa una legislatura. Sàvies decisions que van fer pujar la borsa a punta de metralladora.
A la festa de possessió, i a la dreta del pare Milei, hi havia Abascal, encantat de la vida i dels gossos i d’un vi aromàtic que a l’Argentina només prenen el President i la seva amant. I més enrere però igualment emocionat, el rei Felip d’Espanya, hàbil monarca que en prou feines té temps per saludar al President del seu país, però que es pot permetre el luxe d’anar fins a l’Argentina a acariciar la camada de Conan, el gos missatger dels déus.
A mig “jolgorio”, al rei se li van tancar els ulls (jet lag se’n diu), però el Senyor Abascal (el temps que fa que no li deuen dir senyor), va anar emocionant-se en veure la vehemència de la jauria canina i després d’una darrera copa de vi bo, es va alçar de la cadira i va brindar pel futur d’Espanya que, segons ell, ha de començar en el dia de gloria que una massa enfurismada (i assassina) pengi pels peus a l’actual President espanyol. Les paraules d’Abascal, varen ser molt celebrades i en Milton, el fill gran de Conan, va prendre notes per recopilar més material intel·lectual pels discursos del seu President i amo Milei.
Una festassa entre iguals.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
SO UN BOLUDO
Desventures d’un argentí jueu
Me dic Jacobo per dir-me d’alguna manera i treballo a una universitat catalana. (que tampoc és una ganga).
Diuen que n’hi ha que neixen amb un pa sota el braç, jo vaig néixer amb una pedra i si no faig puntetes, m’ofego. Trenta set anys de puntetes, porto. Sóc argentí i jueu. ¿Vos imaginas? És com si em faltés la cama dreta i el braç esquerra. On em recolzo? Amb què? He d’arrossegar-me sempre?
Perquè m’entengueu, estic sota el mandat polític de Milei i Netanyahu i la moral dels Evangelis i la Torà. Entre uns i altres estàvem destinats a salvar el món i l’estem destruint. Què faig? No hi ha ni un psicoanalista que vulgui tractar-me. A mi la bipolaritat em ve de part. És impossible mantenir-se serè entre aquestes dues creus que carrego. Ja sé que, Crist també era jueu i va fundar el cristianisme, alguna sortida devia trobar, però com a mínim no era argentí. Jo porto totes les nafres.
De petit, quan encara tenia la minina sencera i no sabia el significat d’Argentina, era un model de nen. Ho diu tothom. Obeïa, estudiava, em masturbava i volia ser mestre de nens petits. Què coi ensenyo ara? Electrònica. Positiu, negatiu i amb una mica de sort tot fa un pet i s’ha acabat la troca!
Imagineu fins a quin punt vaig desorientat que el gran amor de la meva vida és una musulmana. Un dia, a punt d’orgasme, em va venir com un raig de foscor i vaig pensar: però que coi estic fent amb una musulmana? Per què vull complicar-me encara més la vida? No serà de les Malvines, aquesta? I des d’aleshores només aconsegueixo l’orgasme fuetejant-me.
Fa uns anys, vaig tenir una bona temporada, entre Maradona i Messi anava aguantant la pressió fins que vaig adonar-me que el futbol m’importava una punyetera merda. Dins la desgràcia quedava un bri d’esperança. Si no m’agrada el futbol potser és que no sóc argentí. Res, tres generacions argentines i disset de gallegues. No tinc sortida.
LA GARSA PROSTÀTICA
NO VOLEM MÉS RODALIES
Segons el nou organigrama a Viladecans pararan 55 trens diaris
Preciosa ciutat de l’àrea metropolitana barcelonina. Equilibrada en història, societat, art, treball. Per les puntes li sobren uns centenars d’edificis degut al creixement de la població. Viladecans ha passat d’uns vint mil habitants els anys setanta als gairebé setanta mil de l’actualitat i en algun lloc ha de dormir tota aquesta gent. I prou de geografia. Dèiem que Viladecans era ciutat equilibrada sí, fins ara. Amb la nova reestructuració de Rodalies abans fins i tot del traspàs de competències, a partir d’ara a Viladecans hi pararan 55 trens cada dia. I què faran allà 55 trens parats? Aquesta és la pregunta. Perquè una cosa és dotar de servei públic a una població que tot s’ho mereix i l’altre provocar-li un col·lapse ferroviari.
Viladecans, no té ni estació, és un simple baixador amb la seva taquilla buida, els seus banquets per esperar l’estona que faci falta, un quiosc tancat i dues vies. De tant en tant pare un tren, baixa una senyora feixuga que ha anat al metge a Barcelona i després un llarg silenci. Els carrers no es ressenten de l’arribada del tren ni la circulació, ningú no diria que per allí ha passat una màquina de foc. Quina tranquil·litat, com si diguéssim.
Doncs no. Cinquanta cinc trens a partir d’ara. L’alcalde i el poble, de moment estan contents. Suposem que és la novetat. Imaginen una gran estació, moltes vies, catenàries, aparcaments dissuasius i la senyora que va al metge.
Però en realitat, quina necessitat té Viladecans de convertir-se en estació central de l’àrea metropolitana? Cap. El que necessita l’usuari i el que s’espera amb el traspàs, és que els trens (encara que només sigui un al dia) siguin puntuals, arribin i marxin a l’hora, que els vagons estiguin nets, amb tècnica renovada i fiable. El que pretén el traspàs de rodalies és racionalitzar el servei, no multiplicar-lo innecessàriament. Dit d’altre manera, posar seny.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
ESCLATA LA REVOLUCIÓ SEXUAL DE LA GENT GRAN
La gent gran aprofundeix en el sexe i l'amor
Era d'esperar. Ja fa temps què s'estava coent. Delmats per la pandèmia, menystinguts i ignorats pels que manen, pels que fan negoci de tot i pels pseudo-progressistes, elles i ells ja porten dins seu el patiment i la repressió del franquisme i del nacional-catolicisme, tot i ser els que van combatre la Dictadura. I a hores d'ara són arraconats i del tot oblidats per una societat egoista i mercantilista; perquè no produeixen. Ja no són útils, són una nosa.
Han dit prou, s'han rebel·lat! Milers d'elles i ells viuen en solitud i s'han organitzat en contra de la seva marginació, de l’individualisme i la hipocresia imperants al món. Pels néts s'han posat al dia de pàgines web i xarxes eròtiques i han creat la publicació "Sexe i vida", amb produccions audiovisuals protagonitzades per ells mateixos. Moltes dones fartes de patir agressions sexuals masclistes han creat col·lectius per fruir lliurament del seu cos. S'han ofert, junt amb els homes, per fer cursets teòric-pràctics a les escoles per iniciar els infants en unes relacions sexuals sanes i respectuoses, amb amor i tendresa. També han demanat als Ajuntaments i a la Generalitat de Catalunya què els serveis eròtic-sexuals entrin en la oferta dels Serveis Socials per satisfer les necessitats més pregones. En aquest sentit les putes llibertàries del Raval s'han ofert a la Seguretat Social i ja han començat a oferir serveis gratuïts. Així també gent gran de la ONCE participaran en les classes d'aprenentatge sexual aportant els seus profunds coneixements del cos tàctil. També, per aquestes festes, han muntat un Pessebre Vivent de l'Amor a Collserola. I el dia de Nadal milers i milers d'homes i dones, de la nostra gent gran, s'han manifestat pels carrers de les ciutats de Catalunya, culminant en una gran concentració a Barcelona, encapçalada per, entre d'altres, Teresa Gimpera i Maria Pau Janer, amb una pancarta inicial què deia: " joder bien y no mirar con quien. Signat: Teresa de Jesús ". Seguien d'altres pancartes com: "Cardant, cardant, anirem endavant", "Prou prejudicis i auto-repressió, gaudim plenament del nostre cos", "Sense sexe no hi ha vida", "Sexe és amor", "Monges i capellans practiqueu més l'amor amb els vostres feligresos", "L' orgasme ens guia cap al cel!" i "En el fred de l'hivern practiquem més l’amor intens". De ben segur una tant gran manifestació d'amor rebrà la benedicció del Sant Pare de Roma.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
TRENCAR LA FRONTERA PSICOLÒGICA ÉS POSSIBLE?
Dues petites Catalunyes entre dos estats
Tot i que els acords transfronterers tenen com a objectiu esborrar les fronteres nacionals, no sempre aconsegueixen superar les fronteres psicològiques locals. Afegim que poc es fa, però les Convencions i els Estatuts signats localment fa més de cinc anys mai no han estat validats pels Estats.
En altres paraules, la integració política, en el sentit d'un procés en el qual els polítics catalans del Nord i del Sud canviarien el seu sentiment de “lleialtat” estatal i conduirien les seves expectatives i les seves activitats polítiques cap a un nou objectiu topa amb múltiples obstacles.
Una altra limitació és que persisteixen les diferències de tota mena –administratives, institucionals, polítiques, fiscals, legislatives– derivades de la demarcació fronterera. Diferències que la UE no ha estat capaç d’anivellar en el procés d'integració dels ciutadans europeus i, per tant, els responsables locals de la presa de decisions no tenen mitjans per esborrar-los.
No ens fem il·lusions, hi ha cooperació, però, no significa que assistim a l'adveniment d'un espai transfronterer integrat. En tot cas es fan nous passos per apropar les àrees perifèriques, però la seva institucionalització és una carrera d’obstacles.
Al Principat hi ha una autèntica manca de consciència transfronterera i la cooperació és numèricament petita i sense una estructura capaç de dur a terme projectes conjunts. En canvi, parlar amb el Nord és un recurs polític. És l'evocació de la identitat catalana entesa com la de territoris lligats per la història, on la presència de la frontera apareix antinatural i permet creure en l’esperança d’un futur transfronterer.
Cooperar amb la Catalunya Nord reforça la posició de la Catalunya Sud davant l'Estat espanyol i consolida la seva posició en l'espai europeu en un context de redefinició permanent de l'equilibri de poder entre els dos nivells de govern i en aquest sentit pretén ser un dels catalitzadors de la federalització del sistema polític espanyol.
Al costat Nord, la gent mai ha deixat de travessar la frontera però per motius molt més casolans. Sense indústria, és una societat molt rural encara. Passar a la banda Sud vol dir anar a visitar familiars o amics i sobretot no perdre el sentiment de llibertat d'anar i venir, de moure's per casa seva. Quan un dels dos governs tanca la frontera els fa sentir presoners i els impedeix de viure com desitgen. Molts nord-catalans no han entès mai la idea de frontera i acusen París d’un greu desconeixement del terreny i de com passen les coses en aquest espai que sempre ha tingut vida com a territori transfronterer.
Al costat Sud a la gent li costa encara passar cap al Nord. La frontera més aviat els fa pensar en la Retirada i també en els moments més durs de la dictadura franquista.
El que caldria és un projecte concebut com un instrument capaç de crear, més enllà d'una cooperació esporàdica i puntual, una associació duradora entre els Pirineus Orientals i Catalunya i concebre un projecte territorial global.
Qui serà el primer a penjar el picarol als dos gegants?
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
VISCA L’AIGUA DEL CARME
Medicaments que no curen
Recordeu els westerns on un xerraire arriba a un poble i des d’un carro ven medicaments miraculosos que no serveixen per a res? Seguim igual. No hi ha xerraire, no hi ha carro ni mula, però l’engany segueix patrocinat ara per farmacèutiques i col·legis de doctors que recepten falses panacees. No maten, no curen, només fan moure el negoci.
No és cap notícia nova, tots hem experimentat un fàrmac amb aquestes característiques. Alguns fins i tot hem patit petites contraindicacions, però atures la medicació i el dolor, tard o d’hora, passa. La gravetat no està en la resposta del nostre cos, el veritable problema rau en una indústria capaç de facturar a canvi de res i d’uns metges oberts a receptar el que calgui per ser invitats a un congrés a les Bahames.
Les autoritats sanitàries tenen una curiosa forma d’actuar. Retiren medicaments gairebé casolans que funcionen perquè entre els seus elements troben una espurna d’algun estimulant o calmant al que atribueixen greus conseqüències. Recorda algú el Cerebrino Mandri, l’Oftalidón, l’Aigua del Carme, barbitúrics alguns, punts d’alcohol d’altres que animaven les tardes de les dones tancades a casa mentre esperaven l’arribada dels nens de l’escola? La moral sanitària va aturar en sec aquestes receptes. No fos cas que la gent s’habitués a un medicament que li feia més passable una vida miserable.
Ara, que tots som feliços, ja no necessitem estimulants d’aquests tipus, ara anem directament a l’ampolla o al canut o a la esnifada i entre setmana el personal pot escollir entre una selecta col·lecció de vuit-cents fàrmacs que són pura enganyifa, aigua amb sucre a preu d’investigació científica.
Sanitat està contenta, diuen que hem avançat molt, la gent no ho té tant clar, però va consumint el que li donen. Amb sort cap estudi els demostrarà que duen trenta anys prenen – un medicament beneït per sanitat – que inclou una substància cancerígena, com algunes píndoles anticonceptives que s’han descobert a Amèrica.
LLUFA
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
LES FORTES CONVICCIONS MORALS D’ORBÁN
Moviments d’Orbán respecte a Ucraïna
Dijous 14 de desembre del 2023, el President i Primer Ministre d’Hongria i Cap de l'Oposició i Secretari general del seu partit Viktor Orbán confirma amb la seguretat que dóna l’estupidesa humana, que el seu país impedirà l’accés d’Ucraïna a la Unió Europea.
Dijous 14 de desembre, Europa desbloqueja 10 mil milions d’Euros que poden arribar a Hongria.
Divendres 15 de desembre, amb la mateixa contundència que el dia anterior, el President Orbán accepta l’entrada d’Ucraïna a la Unió Europea. Millor no escoltar les seves raons perquè fan pudor a dolar blanquejat.
Dissabte 16 de desembre, el President Orbán torna a impedir l’accés d’Ucraïna a la ONU si Europa cedeix a aquest país un sobresou de 50 mil milions d’euros per anar tirant amb la guerra contra Rússia.
Diumenge 17 de desembre, el President Orbán descansa al seu palau presidencial o en qualsevol altra casa de putes. Se’l veu content i satisfet perquè ha aconseguit el que volia, o per ser més exactes el que li havia manat Putin.
Pels espanyols, on els canvis de criteris polítics són com el pa nostre de cada dia, el triple salt mortal d’Orbán s’ha vist amb certa naturalitat i en alguns casos amb simpatia i tot. “Un tío listo, el tío”. I ja sabem que a Espanya la intel·ligència es valora molt. També s’ha valorat molt la seva falta absoluta de vergonya i escrúpols.
Europa també sembla molt satisfeta. El que no se sap és el per què?, però tothom assegura que s’ha donat un gran pas. El que no se sap és cap a on? I qui més qui menys augura una nova etapa per Europa. Serà la guerra total?
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
EL PERILL ROIG... DELS LLAVIS
Elevades taxes de productes nocius en els pintallavis
Ficció: El petó de la mort, morrajada mortal, llavis assassins, un petó mata un pardal, la mort d’un ciclista per excés de petons i “bésame como si fuera la última vez, y lo fue”.
Realitat: Periòdicament, els científics que han demanat un any sabàtic, repassen papers i troben velles notícies que convenientment retocades poden tenir efecte actual. Els cosmètics i els seus perills per la salut n’és un d’ells. Cada vegada que home o dona es pinten els llavis s’impregnen de plom, mercuri, radiació, pasta de cacauet i polsim de mosca tse-tse. Un desastre total com es pot comprovar.
I d’aquí se’n dedueix, senyores i senyors que el sexe i per extensió el matrimoni (beneït o no), no són poca cosa, de fet són pràcticament mortals.
Per això, descreguts de Déu, l’Església es resisteix a que feu l’amor i com a molt, accepta la utilització continguda d’un petó en moment de procreació segura. De manera que pot morir el portador o el llepador dels llavis aliens, però en tot cas, deixant llavor que als nou mesos suplirà la mort del progenitor.
Quan s’afina en l’estudi, descobrim que l’home és més sensible a la contaminació labial, la qual cosa explicaria que els homes moren abans que les dones i que només les dones que s’humitegen constantment la boca per deixar-la fresca i temptadora sucumbeixen també a les nocives substàncies, però com que aquestes dones no són virtuoses, no cal esmentar-les gaire.
Una darrera prova i força irrefutable del perill del pintallavis està en la llarga durada que en general té el personal del clero. No tant per manca d’osculació com per fer-ho amb criatures que encara no es pinten els llavis.
En tot cas, siguin o no certes aquestes descobertes, quines ganes de prendre mal. Castedat i llarga vida.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
A TOTES LES UNITATS
Els Mossos s’humanitzen
Un grupuscle dels Mossos d’Esquadra han muntat un compte a Internet anomenat “a totes les unitats”. La intenció, per una vegada no és espantar, ni advertir (que tampoc està tan malament) de perills immediats i futurs. Només volen donar un toc d’humor a la seva tasca. Petar de riure no ho fan, l’humor no es pot vestir amb uniforme, però la intenció és bona. Si no els suspenen de sou, feina i els acusen de terrorisme, podrien donar una mica d’humanitat a la tasca de la policia. Seria dels millors serveis que poden oferir a la societat.
UNA MICA TARD
El Govern indemnitzarà a les víctimes del 17 d’agost
Han passat sis anys. Només a les Rambles de Barcelona varen morir quinze persones. L’atemptat va ser reivindicat per Estat Islàmic. Dies de dol, de por, de ràbia i després silenci administratiu. Ara, SIS ANYS DESPRÉS, el Govern ha trobat uns dinerons que utilitzaran per indemnitzar als familiars de víctimes i ferits. Seria interessant conèixer la quantitat de diners que durant aquests temps han quedat en els calaixos de l'administració o han estat gastats per promocionar activitats estúpides i vergonyants.
Als morts no els ressusciten els diners, ni tampoc el dolor de les famílies. Està clar fins i tot que moltes famílies no necessiten indemnitzacions de cap mena. Però el més clar de tot és que tots, víctimes, famílies, amics i ciutadans, necessitem el reconeixement dels innocents.
AMB LLICÈNCIA PER DENUNCIAR
Un Agent dels Mossos empaita a les criades i als independentistes
Temps era temps existí Bond, James Bond l’agent 007 de Sa majestat britànica. Ara tenim a Astur 88, l’agent de Sa majestat espanyola. Nom apart hi ha altres diferències. Bon salvava al món cada dos per tres, Astur 88, va per Espanya ensumant rastres d’independentistes catalans. De moment és el responsable de tornar a obrir casos com el Tsunami Democràtic i l'Operació Judes.
Castella finalment ha acceptat que hi ha bons catalans i gràcies a l’agent Astur 88, Catalunya torna a guanyar crèdit dins Espanya. Una vergonya com una altra. M’encantaria veure-li la cara al tal Astur 88... o al 87, és igual però segur que tots els Asturs estan ben protegits.
LA MARATÓ DE TV3 EN HORES BAIXES
Quant el missatge no s’entén la gent s’absté
La Marató, depèn de qui, no la suporta. Això és sabut. Però enguany s’ha cobert de merda. Pocs diners recaptats. Poca gent als espais on els grups musicals s’han produït. Una caiguda en picat en definitiva.
La raó? Segurament no som capaços de donar-les totes ho millor dit, que sigui la cadena catalana qui ho expliqui. Però el que sabem és que el missatge no s’ha entès. SALUT REPRODUCTIVA I SEXUALITAT no rime en gran cosa. Els conceptors no han entès la diferència entre una cosa i l’altra. En fi, constat de fracàs però amb una demanda ciutadana: algú pot explicar de què han servit, a nivell de recerca, els diners recaptats durant dues dotzenes d’anys pel cap baix?
PERILL: ANDORRA FARÀ UN REFERÈNDUM
El CNI espanyol escandalitzat d’aquest atreviment
Aquests dies els andorrans veuen el carrers plens d’esquiadors francesos i catalans, normalitat en això. Però els més espavilats saben percebre els agents del CNI enviats per Madrid.
Andorra és quasi territori espanyol, no ho cal oblidar. I a Espanya els referèndums provoquen declaracions de guerra. No fa tants anys la banca andorrana va pagar els plats trencats per no participar en cos i ànima contra l’independentisme català.
Ara han d’acceptar el nou acord entre la UE i Andorra passant per un referèndum. A Madrid han desenterrat la destral de guerra.
El NOBEL DE LA PAU DES DEL DARRERE DELS FREDS MURS D’UNA PRESÓ
La militant Narges Mohammadi en vaga de fam
Incús a la presó no la poden fer callar mentre els seus fills, a Oslo, li donen tot el seu suport. Soc una dona iraniana que s’enorgulleix de fer part d’aquesta civilització ara dominada per un règim religiós titànic i misogin.
Ens omple el cor que l’obtingui una víctima aquest preuat premi. Per això demanem que l’any vinent, si els israelians han deixat alguna que altra palestina en vida, aquesta s’emporti al seu torn el lloat i prestigiós Premi Nobel de la Pau.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
NOTICIA VATICANA
AMB EL SEXE S'HI JUGA, AMB LA PELA NO
EL CARDENAL BECCIU
CONDEMNAT A CINC ANYS DE PRESÓ
PER IRREGULARITATS FINANCERES 
Download in PDF 
