10 june 2022
The translation in English will be soon available
FEIJÓO ESPÍDO
El líder del PP acusa l’escola catalana d’aplicar l’apartheid
Estava amagadet com les cloïsses dins la closca. Pràcticament ni respirava mentre els seus seguidors anaven donant-li forma de líder auster, educat, respectuós i intel·ligent.
Feijóo, com a bon mol·lusc, es va mantenir dins les ries gallegues mentre a Castella, el seu partit pactava amb VOX. Feijóo es deixava gronxar per la marea quan a Madrid El PP omplia d’insults el Congrés dels Diputats i la fama del nou líder anava creixent com a home senzill, honest, partidari del diàleg i no la confrontació.
Feijóo però ha sortit de la conxa protectora, en temps electorals i ha pensat que per fer guanyar al P.P. alguna cosa havia de dir sobre Catalunya. I en un dit i fet, la calma, la bonhomia, l’equilibri i l’objectivitat del nou cap del PP, s’ha fet miques. És superior a ells.
Assegura l’homent, encara arrugat de tanta estada sota la ria, que Catalunya és un cas d’apartheid clar en contra dels nens i les nenes de parla espanyola. Mira-te’l. Tan tímid que se’l veia i a la primera cataloga als catalans de racistes i nazistes, (potser culpables també de ser catalans?).
Últimes notícies certifiquen que Feijóo ha millorat molt la seva popularitat a Galícia. És normal. Els líders espanyols saben que si volen ser valorats a les seves respectives comunitats els cal atacar Catalunya, dir que tota la misèria que duen a sobre des de segles immemorials de la Santa Inquisició, és per culpa de Catalunya i que si alguna vegada aconsegueixen arrasar Catalunya, aleshores ells seran feliços, això sí, en la vida eterna.
Poqueta cosa ha demostrat aquest nou líder, poqueta cultura, poqueta vergonya, poqueta seguretat en els seus arguments, però no oblidem que és un líder del PP. D’on no n’hi ha, no en raja.
SEGONA PÀGINA
L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
L’ENQUESTADOR ENQUESTAT
Segons una enquesta el 80% de dones catalanes han estat maltractades
Miri senyora jo he pronosticat el triomf de C’s a les darreres eleccions i que Vox no trauria ni un escó, així que no em pregunti si això és veritat o no. A més jo no hauria de parlar amb vostè. Treballo pel centre estadístic i això és secret.
Doncs torni’m els mil euros i les ulleres fosques.
No ho fa. Se la veu neguitosa. No és que li tremolin les mans ni res, és que porta quatre orujos en set minuts.
Per quina revista treballa vostè? Diu amenaçant i després amb un somriure felí... Hauran de tancar la paradeta. A les dones no els agrada que la gent dubti dels abusos que han patit... I són les úniques que llegeixen...
Però vostè creu que vuit de cada deu dones hagin patit maltractaments?... I tant. I més i tot.
Jo porto més de trenta anys en aquests món i encara no... Em mira amb despit. No em faci parlar.
No hi ha un vuitanta per cent de monuments nacionals... No, però els homes van a bulto.
Quan va ser maltractada per última vagada?... Ara mateix, fa cinc minuts quan ha vingut el cambrer. M’ha mirat la pitrera.... Però es que porta l’escot obert fins el melic... I la llibertat d’anar com vulgui?... I la llibertat de mirar el que es vulgui?
Vostè és una traïdora a la classe femenina... No som una classe, som un gènere i no dic que la dona no estigui maltractada, però un vuitanta per cent. Clar que si comptem les mirades... I les paraules i els silencis i les imaginacions i la moda. Es com la mania d’ara, que tothom vol haver estat espiat.
Perdó sincer a les dones que realment han estat i són maltractades.
LA GARSA PROSTÀTICA
DIFERÈNCIES ANIMALS
Quebec aprova una llei a favor del francès
No és el mateix ser un bou de mar que el marit d’una vaca. Són animals, d’acord, però diferents. És el mateix que passa entre Canadà i Espanya. Són països, però no ens feu explicar les diferències.
Qui desconegui la situació lingüística de Quebec o a qui no li soni “Visca Quebec lliure” que passi als mots encreuats, perquè no tenim temps d’explicar tota la història. Pensem doncs que esteu al dia i només us aportem una nova notícia. A Quebec, per situació (a tocar dels EEUU) per economia (les empreses tenen una dependència total respecte a l’anglès) i per pressió migratòria (els molts emigrants que arriben al Canada intenten parlar d’entrada l’anglès i no el francès, com a Catalunya intenten parlar castellà i no català), el francès, llengua oficial, va perdent pistonada a favor de l’anglès.
La relació entre anglès i francès al Canada no ha estat mai fàcil, al contrari. No són pocs el canadencs que brindarien amb cava si el francès es diluís entre les neus, però al mateix temps, el govern de Quebec, veient la regressió de la llengua francesa, enceta un procés d’on en surt una llei que s’aprova per amplia majoria al Parlament per protegir a Voltaire. Naturalment hi ha oposició. A partir d’aquí, el Canadà seguirà tenint (si és que encara la té) la seva cavalleria muntada.
Ara imagineu aquest relat a Espanya. Encara millor, no l’imagineu. Mireu el que passa a Espanya i aleshores entendreu probablement la diferencia entre un bou de mar i el marit de la vaca.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
EN EL 70 ANIVERSARI DEL REGNAT D’ELISABETH II
Elisabet II, de 96 anys i reina des del 1952, ha arribat en aquests dies al 70 aniversari del seu regnat. Aquest fet s’ha celebrat amb gran esplendor d’actes multitudinaris i entusiastes per part de la població amb absència, tanmateix, de la sobirana, que sembla que no està massa fina darrerament, i ha originat grans rumors sobre la seva mort, fet que ha estat desmentit categòricament pel contraespionatge català.
La commemoració ha estat un gran èxit gràcies a la professionalitat de la reina i el bon fer del seu equip assessor i del seu màrqueting, que ha connectat plenament amb la ciutadania britànica, orgullosa de la tasca colonitzadora de l’imperi anglès que encarna la monarca, i que els anglesos comparteixen del tot. Com en la invitació del 2014, els borbons no han volgut assistir a la celebració, i han preferit anar al tenis del Roland Garros de París.
En canvi, una delegació catalana s’ha entrevistat amb representants de la reina amb l’objectiu d’aconseguir la protecció de la corona. Es tracta d’uns independentistes republicans que, admiradors de la reina, han relatat diversos fets anglocatalans, entre d’altres: la simpatia i actuació de la reina Anna en favor dels catalans, a la guerra de Successió, la conquesta de Gibraltar el 1704 pels catalans, i l’actuació de l’espia Joan Pujol a la Segona Guerra Mundial, enganyant els nazis en el desembarcament de Normandia.
Davant de l’acció repressiva constant de l’estat espanyol, amb els borbons al capdavant, la delegació catalana va demanar - en un futur pròxim d’independència -, la inclusió de Catalunya en la Commonwealth, perquè així la sobirana anglesa ho fos també de Catalunya. També expressaren el desig del reconeixement oficial de la intervenció bèl·lica catalana a Gibraltar.
En totes aquestes converses és clara la mediació de l’espia Andreu. Temps al temps, la reina és ben viva, i visca la reina!
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA KINTA FORKA
EL SALVADOR I AMNISTIA INTERNACIONAL
Sant tornem-hi. Al Salvdor la cursa de llarga distància es posa en marxa, l'estiu ni tan sols ha començat oficialment que Amnistia Internacional denuncia greus violacions de drets humans en un informe que constata milers de detencions arbitràries des que es va declarar l'estat d'emergència el 27 de març i almenys divuit persones han mort en mans de la policia.
Aquesta vegada, no es tracta d'una novel·la psicològica que dissecciona la vida quotidiana dels salvadorenys i els canvis en la societat sinó que el president del país, Nayib Bukele, l’ha enfonsat en una crisi de drets humans en només tres anys de govern.
És la conclusió d’Amnistia Internacional que en un informe vidriòlic, publicat el 2 de juny, denuncia "milers de detencions arbitràries i violacions dels drets de defensa, tortura i maltractaments” des de la instauració de l'estat d’emergència.
Estigueu atents! Tot va començar amb una onada d'assassinats durant la qual vuitanta-set persones van ser assassinades als carrers del país per grups armats, la més greu en trenta anys en un país acostumat a la violència. El govern salvadorenc afirma que vol lliurar una guerra despietada contra les bandes. Segons una investigació del diari El Faro, aquesta onada d'assassinats, va ser causada per la ruptura d'un pacte secret entre el govern i els líders de les dues principals bandes, Barrio 18 i Mara Salvatrucha 13, destinat a reduir la taxa de criminalitat.
El 5 de juny, les autoritats van anunciar que havien detingut 37.000 "terroristes". Segons els diaris, l'1,7% de la població adulta es troba ara en presons que ja estaven superpoblades abans d'aquests esdeveniments.
Entre el 27 de març i el 17 de maig, segons l'Institut Salvadorenc per al Desenvolupament Integral de la Infància i l'Adolescència, no menys de 1.190 menors van ser detinguts, la majoria acusats dels delictes d’associació il·lícita i organització terrorista.
Com podeu veure la cosa promet i aprofitant l'estat d'emergència, el Congrés salvadorenc, dominat pel partit del president Bukele, ha modificat el codi penal, augmentant les penes per a la pertinença a bandes, i permetent que nens de tan sols 12 anys hagin estat condemnats a deu anys de presó.
Hem llegit l’informe i podem assegurar-vos que és un pou sense fons aquest Nayib Bukele.
Practica un estil de cantant embaucador, poc sobri, de frases fluides, de suspens total i amb espectaculars girs. Ens encanta. En un altre gènere de polític. Ben aviat haurem de llegir com un nou thriller el següent informe d’Amnistia Internacional. I és que dóna per molt aquest president. La ultima? També ha fet aprovar una llei que castiga amb quinze anys de presó qualsevol intercanvi d'informació sobre bandes, fins i tot per la premsa.
El president Bukele és com un conte de fades, es reclama de l’ecologia però les seves inclinacions autoritàries el porten cap a una criminalitat d’estat.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
I PARLANT D’ANDALUSIA, LA CULPA LA TÉ CATALUNYA
Temps d’eleccions a Andalusia
Guaita Catalunya com t’estima Andalusia, que en decidir llur futur, se t’atansa i et mima, com si fossis lo Cid Campeador. (Versos de Pere Llorigada i Campins, resident habitual d’una Institució benèfica psiquiàtrica).
I tal qual deia en Pere, s’apropen les eleccions andaluses i en tots els programes dels partits sobresurten dos punts cardinals: 1. ataque de guerrilla al enemigo político. Condenar sus corruptelas (unos siete minutos). 2 Ataque frontal por tierra, mar y aire contra el cáncer espanyol llamado Catalunya. Aprovechar lo que sea, aunque no sea (una hora y se aceptan preguntas).
I així comença la campanya Andalusa. No podrien dir alguna cosa de casa seva? No senyor.
Els conqueridors (gairebé tots andalusos o de per allà) van fer el mateix a les noves índies. Quan baixaven amb la creu i l’espasa en una platja nudista, i una vegada violades les dues terceres parts de la població femenina i la meitat de la masculina, els deien que la culpa de tots els seus mals i desgràcies venia dels seus déus estrangers, arribats tots de Catalunya, com el Sol, la Lluna, i el vent (la tramuntana concretament) i els asseguraven que si es convertien al seu déu o rei o govern (tan era) els conqueridors evitarien que els catalans els prenguessin l’or. I com sempre fan els conqueridors, van complir la seva paraula. Van prohibir a Catalunya negociar amb les índies, van deixar a la serena als indis i se’ls hi van endur l’or cap a Espanya (la bona).
Aquesta història està recollida en el discurs en que el Senyor Juanma Moreno Bonilla, te previst iniciar a la seva campanya a Sevilla.
LLUFA.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
UNA REINA MOLT INTEL·LECTUAL
Leticia, la reinona, no va al futbol
Si la Letizia hagués estat reina, quan a l’imperi sempre era de dia, probablement a hores d’ara tot el país estaria exiliat a un forat negre. Difícil certament de trobar una xiqueta tan seca (de caràcter). Per no tenir no té ni l’ofici de la seva predecessora i ha substituït el somriure dolç d’una monarca enganyada, per la d’una influencer encabronada. Per què? No li van tan malament les coses. És reina, no fot brot, es baralla en públic contra l’àvia, ensenya cada model en portada... Què més necessita aquesta xica que fa un temps pasturava cabres?
Un darrer i lamentable exemple de la reial conducta femenina. Apart de perruqueria, modista i rentar plats i roba cada dia, la Leticia té poquetes coses a fer. Molt poquetes. Una, a vegades, representar l’Estat. Ja no ve d’aquí que representi a Espanya. I l’altre, ens atrevim a dir, estar present en els premis que es donen en honor seu. Doncs ni això.
Copa de la reina de futbol. No s’hi presenta. Busquem alguna explicació.
Estava a missa? No li agraden les cuixes de les dones musculades, no suporta les olors de suor i aixella. Sap que guanyarà el Barça i es nega a donar la copa. No, no, en absolut. Tenia mandra reial? migranya reial? esgotament reial? Post diarrea reial? Potser però no és massa segur perquè des de fa tres anys (quan el Barça es presenta per entrenar-se una estona davant el seu rival) la reina no hi és. Mania al Barça. No. No, en absolut.
Tenim la resposta... (més educada que real) el que passa és que la reina té un nivell intel·lectual incompatible amb el futbol. Ja ens estranyava a nosaltres que fos un tic anticatalà. No, no, en absolut.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
ARA RESULTA QUE NO ERA TERRORISTA
Absolució de Tamara
Després de dos anys de sequera, en una part del desert conegut com la graella de l’infern, hi va caure una gota d’aigua. Els fidels envoltaren el rastre de la gota i dedicaren set dies i set nits a beneir als seus déus. Al mes següent, en aquell desert no quedava ni la sorra. Tot era un forat de roca.
Després de ser encarcerada, jutjada i condemnada a no sortir del seu poble, Tamara Carrasco ha estat absolta pel Tribunal Suprem. Els fidels han aprofitat la situació per reiterar la independència del poder judicial, oblidant però que la Fiscalia continua exigint el compliment de la sentència.
També obliden que sis dels membres del Tribunal Suprem, entre ells les velles i recalcitrants glòries, han votat en contra del sobreseïment de la pena. Passada la florida judicial democràtica que anuncien els seus profetes, el país seguirà en sequera democràtica pels segles dels segles fins que un déu, però aquest de veritat, posi ordre en aquest cau de confusió.
Mentre, la Tamara ha passat pel tràngol de la detenció, l’interrogatori, la presó, i la prohibició de sortir del seu poble. Tot això perquè segons la justícia va crear un entorn social violent. Res a veure per exemple amb les darreres declaracions del cap de la dreta espanyola quan ha acusat als catalans de practicar la segregació racial paraules que han estat molt ben rebudes per l’entramat judicial.
Enhorabona a la Tamara i una oració pels qui la van condemnar.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
EL ACTO CENTRAL DEL DÍA DE LAS FUERZAS ARMADAS
Dia de les forces armades
Llegada de SSMM. Los Reyes.... Honores Militares a SSMM. Revista... Izado y Homenaje a la Bandera Nacional... Homenaje a los que dieron su vida por España... Arriado de la Bandera Nacional... Paso de la Patrulla Águila... Desfile aéreo... Desfile terrestre... Arriado de la Bandera Nacional... Despedida de SSMM.
Mensaje de la Ministra de Defensa: elogiando el Trabajo de los tres ejércitos por su trabajo dentro y fuera de las fronteras defendiendo la paz, la libertad y la Seguridad.
Res a afegir. Un gran dia.
CORREUS ES MODERNITZA
Vagues a Correus i altres mesures modernes
Després de trenta anys sense repartir una carta no certificada ni un paquet, certificat o no, Correus ha vist que potser s’havien quedat una mica enrere respecte a les tècniques modernes de missatgeria i ha decidit renovar-se. La Direcció ha ordenat abandonar l’ús de diligències de quatre cavalls i el personal, després de pensar-ho molt ha optat per fer una vaga. S’han informat en els diversos sindicats i fa uns dies van sortir amb xiulets a la boca. Les accions, a Borsa, han remuntat espectacularment després d’aquestes innovadores estratègies.
UN MOSSO ESPAVILAT
Denuncien un metge de la plantilla de Mossos d’Esquadra per abusos
Alliçonador. Els abusos sexuals a les dones poden produir-se al carrer però també dins el servei sanitari de la caserna. Deducció; no pots fiar-te mai d’un home, ni les Mosses.
Cal reconèixer però la poca vergonya del Metge i de les autoritats superiors. Ell toca un cul quan a la Mossa li fa mal el cap i els seus superiors perquè no torni a pecar, li fan resar un parenostre i li posen a una infermera al costat per controlar les seves calors. Només quan el Metge segueix tocant a les Mosses i a la Infermera, les autoritats li treuen la temptació i només deixen que visiti a mascles. Grans mesures cautelars que ara han tallat per temor a que el Metge desviés els seus interessos sexuals. Un crac.
UCRAÏNA, UNA GUERRA SENSE FI
Les massacres segueixen augmentant
Els germans russos continuen obcecats en fer neteja, com ells l’anomenen, del règim nazi que tortura els ucraïnesos.
Bé, la neteja és excel·lent. Per allà on passen res queda dempeus mentre milions de ciutadans continuen refugiats a Europa.
Des de fa més de 110 dies la premsa, les ràdios i les televisions s’escarrassen en mostrar les carcasses de milers i milers d’edificis civils en ruïna i de tancs socarrimats però el que més ens estranya és que mai hi ha novetats del front. De fet tots tenim por de despertar un dia i que Ucraïna hagi desaparegut del mapa de les nacions. En tot cas neix un nou món gràcies a Putin.
DONEU-NOS LA XATARRA I ENS FAREU RICS
Àfrica s’omple d’electrònica
Fa molts anys quan un dirigent africà viatjava a Europa descobria els immensos dipòsits de xatarra que hi havia a l’entrada de les ciutats.
I no mancava mai d’exclamar: Amb això nosaltres ens faríem rics! I algun espavilat empresari s’ho deuria prendre al peu de la lletra i va començar a enviar la xatarra de cotxes i vaixells i així obrir noves vies de comerç equitatiu i just amb Àfrica.
Arribats al segle XXI els empresaris europeus inunden el continent amb material vell electrònic que pol·lueix infinitament més que el ferro vell. Ja, ja i ho disfressen com ajuda del Primer món al Tercer món.
DE L’AVI MACIÀ A L’AVI PUIGDEMONT
La proclamació més curta de la història
Quan va començar el Procés la meva veïna va decretar que tot allò venia de l’avi Macià i la seva fotuda República Catalana. La pobreta va morir pensant que Puigdemont instauraria una República que la separaria de la seva Espanya.
I ca home ca! Puigdemont va instaurar la República més breu de la història de la humanitat. Crec que va viure vuit segons i prou. I ara és ell qui acusa, es rebel·la i s’insurgeix contra la falta d’ideals de la gent catalana.
Senyor President, no veu que estem acollonits!
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
BARCELONA FA MALA OLOR
LA INTERACCIÓ SOCIAL DEPÈN DE LA CAPACITAT D’APRECIAR LES OLORS
ELS CARRERS NO PODEN ABSORBIR TANT DE TURISME 
Download in PDF 
