21 january 2022
The translation in English will be soon available
SENSE NOVETAT AL FRONT
Afganistan, Kazakhstan, Filipines i Macron, donen noves ordres
Els talibans, seguint la promesa de respectar els drets humans, han substituït provisionalment les matances d’humans per acarnissar-se amb els maniquins que lluïen als aparadors. Ni més ni menys els hi han tallat el cap. La raó és molt profunda, evitar el paganisme. Les representacions antropomorfes violen els preceptes de la religió islàmica.
Al Kazakhstan, el seu president Tokayev, ha deixat de banda els ninots dels aparadors i mana a la policia disparar a matar al seu poble sense avís previ. Més contundent que els talibans i en el fons més raonable, la gent sempre és més perillosa que els maniquins. La idea li va arribar de Rússia.
A Filipines, terra de promissió democràtica també, les autoritats decideixen empresonar a tots aquells que no estiguin vacunats. Una mesura molt humana que beneficiarà sense cap dubte la salut dels filipins... Per entendre l’extensió de la desgràcia, es recomana veure qualsevol documental sobre les presons a Filipines.
Macron, és el president de França que, com molta gent sap, és un país europeu. Macron no es pot permetre el luxe de tallar caps dels aparadors dels Camps Elisis, ni matar a la gent pel carrer, ni posar-los a la presó perquè no hi cabrien tots, però el que sí pot i ho anuncia públicament és fer la punyeta als francesos que no es vacunin. Una alegria tenir un president tan sincer.
Així comença l’any. Sense sorpreses. Tots sabem com funcionen els talibans i Filipines i alguna república que xarrupa de Rússia. Però no va malament fer-ne memòria de tant en tant.
SEGONA PÀGINA
L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
CASADO TREPITJA MERDA
Garzón, contra les macro granges
Paguem els ous de les gallines segons visquin en llibertat, arrestades a les granges o penjades d’una ala al costat de la comuna. Paguem el filet segons pasturi a la prada o estigui confinada a règim pinço. Paguem el peix segons sigui pescat a mar o en piscifactoria.
Fem la introducció perquè al Sr Garzón, jove esquerrà del govern, no se’l localitza. Una pena perquè volíem preguntar-li sobre el seu atac a les macro granges. No perquè la idea sigui dolenta, no perquè no estigui avalada per la ciència i el mercat, el volíem entrevistar simplement perquè un ministre diu la veritat i això és notícia de portada. Com s’ha atrevit? Quines en seran les conseqüències? De moment n’hi ha una que si més no, resulta divertida. Pablo Casado fa una setmana que trepitja merda. Casado s’ha visitat des de les declaracions de Garzón totes les granges de Castella (on curiosament es faran eleccions aviat) i ha fet un discurs davant cada pastor i ramader que s’ha trobat entre les cagades de les vaques. L’altre dia es va confondre i li va endegar el discurs al gos pastor.
Veure a Casado amb la merda als turmells, fa gràcia, és com un símbol.
El que és una novetat absoluta és la declaració ministerial, malgrat tots els altres ministres hagin anat corrent a apagar el foc. Però quin foc? Poden milers de vaques tancades en naus, ser acaronades pels propietaris cada matí, com fan en els anuncis de la llet? I si les vaques no estan cuidades, nosaltres tampoc i si a elles les fan menjar merda a nosaltres també.
Rebem un WhatsApp a darrera hora, és de Garzón, cuando pueda salir del escondite os llamo.
LA GARSA PROSTÀTICA
UNA MICA DE CIÈNCIA FICCIÓ, SI US PLAU
Desallotgen una nau a Badalona
Fa un parell de mesos, al barri del Gorg es va incendiar una nau on vivien immigrants essencialment subsaharians. Quatre morts.
La majoria dels supervivents ocupen una altra nau al carrer Progrés (el nom no porta la cosa).
La propietat de la nova nau (Sareb) exigeix el desallotjament dels immigrants que demanen una pròrroga de tres mesos (mentre passi el fred de l’hivern) abans de marxar.
Els Mossos desallotgen la nau.
Albiol es presenta enmig del merder per celebrar el desnonament, rep crits i insults però Albiol és protegit pels Mossos.
Dolors Sabater (ex alcaldessa de Badalona) retreu l’aparició provocadora d’Albiol.
La CUP acusa els Mossos d’haver agredit Dolors Sabater.
Resum: Reben els immigrants, rep Dolors Sabater, a Albiol (dreta espanyola) el protegeixen els Mossos. Guanya Sareb, la propietària de la nau.
Podríem demanar si us plau a la història, una mica de ciència ficció? És absolutament necessari que sempre guanyin els mateixos i rebin els de sempre?
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
REVOLTA SOCIAL AL KAZAKHASTAN REPRIMIDA EN SANG
La república del Kazakhstan, un gran país de l’Àsia central, independent des de 1991 a conseqüència de la desfeta de l’URSS, tan gran com 5 vegades la península Ibèrica i amb més de 18 milions d’habitants, ha estat notícia el gener d’enguany. Una gran revolta social ha sacsejat els fonaments d’un règim oligarca i dèspota, hereu de la Unió Soviètica, que ha obert el seu país als especuladors i inversors capitalistes d’arreu.
Ja l’anterior president, Nazarbayev, va fer diverses massacres al 2011, i al darrer desembre van esclatar fortes protestes per l’acomiadament dels obrers del petroli, que es van estendre per tot el país degut a la pobresa, l’augment dels preus i la manca de llibertats. Es van radicalitzar, amb l’ocupació de centres comercials i bancs tot exigint la supressió de l’augment del preu del gas, mesures per combatre l’atur i llibertat sindical, política i democràtica.
El govern ha fet algunes concessions com baixades de preu o la destitució del cap del Consell de Seguretat i antic president, Nazarbayev, que no va aconseguir d’aturar la revolta. La resposta de l’actual president Tokayev ha estat de disparar a matar als manifestants i demanar l’ajut dels soldats russos amb un resultat de centenars de morts amb milers de ferits i detinguts. Així es manté el poder absolut i tirànic sobre la població d’una minoria d’unes 160 famílies en un país riquíssim dels primers productors mundials de petroli i gas i el primer en urani.
Quin futur espera al poble kazakh, amant de la llibertat que d’ençà el segle XVIII ha lluitat amb fermesa contra el colonialisme rus i patit les seves massacres, i tot just ara quan pateix el sotmetiment i l’opressió d’una elit que posseeix i controla totes les riqueses del país?
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA KINTA FORKA
XANTATGISTA
José Manuel Villarejo
Aquest fals amic de… la veritat s'ha tornat indefugible i ha envaït les nostres ments i els fantasmes que ens pul·lulen. Els que van al seu favor o a favor de que “parli”, a priori aliats en la lluita per la justícia, ara tenen un problema.
La crònica podria començar, per exemple: Com Villarejo va fer fugir l'ex-rei Joan Carles als Emirats Àrabs Units. Una conversa entre ell i la seva amant, gravada pel policia guenyo, va fer saber com el sobirà amagava una part de la seva immensa i il·legal fortuna. Una al seu favor.
I aquesta d’ara? Aquesta és la pregunta que es fa la redacció del Karlitus.net sobre les revelacions assabentant-nos que els atemptats islamistes de Barcelona i Cambrils van ser permesos pel CNI i el Ministeri de l’Interior espanyols a mode d’escarment al sobiranisme imparable i quasi triomfant d’aquell estiu del 2017.
Villarejo és, tot ell, declaracions de cotó, on no diu res i tot alhora obrint-se pas en els nostres cervells sense aportar cap document de prova, però en última instància els seus jutges volen saber la veritat?
Villarejo explota una bona idea: “Fer-se útil i conscienciar" tot i estar acusat de "corrupció", "extorsió", "falsificació de documents" i "pertinença a organització criminal". La policia i la justícia li han confiscat desenes de terabytes de gravacions. Ell es nega a donar els codis d'accés. Per ara, la policia especialitzada ha aconseguit desxifrar la meitat de les entrevistes. Una muntanya d'informació que equival a almenys tres mesos d'emissions sense aturar. Vaja, un nou netflix en definitiva però aquesta vegada ben espanyol.
Com a policia corrupte al servei dels poderosos de l’estat espanyol, José Manuel Villarejo va cobrar en negre els seus serveis d’espionatge a personalitats d’alt rang i després els va fer xantatge per no revelar el contingut de les gravacions. El resultat: més de 20 milions d'euros embutxacats entre 1992 i 2010. L'agent de policia va ser detingut el 2017 i posat en llibertat condicional el març del 2020.
José Manuel Villarejo, de 70 anys, sempre amb gorra i sovint amb l’ull tapat com els bucaners, és un campió del xantatge. El seu judici va començar el dimecres 13 d'octubre i està previst que finalitzi al gener d’enguany. L'ex comissari sembla tenir ganes i estar força satisfet de seguir davant dels jutges durant més temps. El policia corrupte té a punt i ben preparades les bombes-trampa, i prou furor per encendre’n les metxes.
Un altre a qui se li han despertat els fantasmes que poden donar popularitat i vots és el President Pere Aragonès. Ha demanat als serveis jurídics de la Generalitat que estudiïn les declaracions de l’ex comissari i les accions legals pertinents que es puguin emprendre. En l’inevitable discurset, segons Aragonès els atacs van ser "una barbàrie" que han marcat la societat "per sempre".
Emportat pel desig de que les paraules de Villarejo siguin veritat, ha considerat que "si les paraules de Villarejo són certes, calen explicacions". "Coneixem bé com funcionen les clavegueres de l'Estat, per això exigim que s'investigui per tal d'esclarir la veritat". Molt bé President però recordi que el Congrés ha vetat dues vegades la creació d’una comissió d’investigació sobre el 17-A.
Però la veritat de la veritat són les víctimes, moltes no han rebut els suports promesos i són elles qui estan del costat de la veritat.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
HOSPITALS AMB PORCS
Trasplantament de cor de porc a una persona humana
Fa temps que ho dèiem, els homes són molt porcs i ara va la ciència i aprofita la nostra idea.
Aquí ja no s’està per donar res. Encara que t’hagis mort i els teus òrgans estiguin una mica gastats tu vols anar-te’n a l’eternitat amb tot posat. Des de fa temps, els assassinats (a Mèxic especialment) supleixen les donacions voluntàries. S’agafa un individu aparentment sa, el mates en qualsevol cantonada, li treus les peces bàsiques (les més cares per entendre’ns) i els passes com a gelats a l’Amèrica del nord que té dòlars per donar i vendre. Això pels receptors pot estar bé però pels donants obligats, digue’m que no gaire. La frase de que el negoci no té cor, ve precisament, d’aquests assassinats quirúrgics.
Ara, amb l’invent mèdic és possible que les matances baixin. És més barat criar porcs que pagar a sicaris, sempre que aquests no s’ho prenguin com un atac personal i bombardegin tots els hospitals. També la màfia podria dedicar-se a la cria del porc, però són massa senyors.
En definitiva, que del porc s’aprofita tot i que a l’home tan se n’hi enfot enamorar-se amb cor de porc que d’animal.
Problemes, apart el rebuig a un òrgan estrany? D’entrada en veiem dos. Per estalvi de transport, les granges acabaran al costat dels hospitals i els purins faran pudor per molta colònia que li llancin i segon, s’apujaran els preus de les botifarres. Al temps.
LLUFA PEL NEGOCI DEL COR
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
SEMOS LO QUE SEMOS
Nena perd concurs de TV3 per donar una resposta en castellà
La burgesia catalana va celebrar la tercera república independent el dia que va aprendre que en català calderilla es deia xavalla i taquilla guixeta (ara fora diccionari). Des d’aleshores, la burgesia reposa de l’esforç fet i segueixen tan feliços amb el seu “pues desde luegu hasta demà”.
Ens agradi o no, Catalunya és això, un poti-poti de llengües, races i cultura de bàsica. I així vivim i així ens fem independentistes i celebrem Sant Jordi. Una nació.
Però a vegades Catalunya xoca amb l’església com el Quixot i uns puristes, que hi han de ser, diuen: “no nena, trigo en català és blat” i la nena ha d’acceptar el veredicte i els pares també (tal i com va succeir) i demà serà un altre dia. No cal fer bugada.
Però hi ha bugada perquè uns individus (coneguts com la dreta dels morts vivents) necessitats per pura supervivència política a fotre merder, exploten la situació i en fan un cas d’estat. I tots a parlar de la nena i la farina.
Catalunya, Espanya i el món tenen prou i greus problemes per perdre el temps esmolant com injustícies, coses d’allò més normals en un país, força anormal.
Fer escudella per menjar calent a costa de criatures i concursos televisius ens porta al llindar del canibalisme.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
SÈRBIA NECESSITA HEROIS
Djokovic no pot jugar a Austràlia
Un país necessita herois. Segons en el que destaca el país, crea els seus herois. Després de repassar la història de Sèrbia el més lògic és el que ha passat, el seu heroi és un tenista... i el seu papa i la seva mama.
Gran jugador, polèmic, egocèntric, serbi. Davant la pandèmia, no es vacuna. El virus no va amb ell, és serbi i està guardonat per l’església ortodoxa. Pot infectar a altres jugadors, a altres tècnics, a Austràlia en ple, no importa, ell defensa la seva corona. És serbi.
El papa i la mama, declaren la guerra a Austràlia. Diuen que han maltractat al seu fillet, que l’han torturat (retingut en un Hotel de quatre estrelles), el comparen amb Jesús, el fill de Natzaret. I el país, que no té altra cosa a fer que recordar la seva guerra amb Bòsnia i el seu heroi Ratko Mladic (condemnat a cadena perpètua per genocidi), surt al carrer a reivindicar al nou heroi, un tenista que no es vol vacunar perquè la seva ideologia dretana i el seu narcisisme l’immunitzen del virus i d’Austràlia i de la mare que ens va parir a tots.
Ni en Djokovic, ni el seu papa, ni la seva mama, saben que un país que necessita herois és una merda de país, els herois són els ciutadans de peu que aguanten amb estoïcisme i sense fer trampa, la merda del seu país.
Bon drive, bon revés, bon servei, gran tenista. Serbi.
P.D. Vox, un partit d’herois, està molt a favor de Djokovic. Ho sentim per ell.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
L’OPUS CULTURAL CANVIA DE BISBE
Cuixart abandona Omnuim Cultural
Ho tornarem a fer, però sereu vosaltres. Jo em demano tres anys sabàtics i jubilació avançada. Paraules de Jordi Cuixart.
En un temps, Cuixart va voler donar empenta a un Omnium de Gallina Blanca i aigua beneïda. Al sortir de la presó a Cuixart l’han acusat de ser la gallina blanca. A Catalunya, o no arribes o et passes i Cuixart que encara està de bon veure, ha decidit que el caldo se’l facin ells. El gran pecat de Cuixart ha estat pensar que Catalunya es podia unir. Massa innocència per un candidat amb futur.
VULL SER MASCOTA
Nova llei de protecció animal
La humanitat millora. Els animals de companyia seran a partir d’ara tan sensibles que fins i tot se’ls hi podrà atorgar l’herència de la rica sonada de torn (això sí, amb tutor). Gran èxit. Els peixos queden fora el tractat perquè no fan companyia ni a Déu, son freds i serveixen als japonesos per comerciar la tonyina. S’espera amb ànsia una llei que protegeixi als éssers humans i els hi reconegui els mateixos drets.
TOMBA TOMBA
Gallines confinades per evitar la grip aviar
Les gallines ja no tomben i si, des de fan temps, és una veritat política, ara també ho és a nivell de granja. Les gallines queden confinades pel seu Covid particular. Fa molt de temps, un déu va senyalar la diferència entre l’home i l’animal. Doncs la va cagar. Estem igual. Tancats, vigilats, vacunats i amb un final igual de trist, l’escorxador.
Arribarà el dia en que les forces armades dels països civilitzats disparin antiaeris per alliberar les aus d’algun virus perillós?
ELS METGES DE CAPÇALERA I L’AUTOBAIXA
Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària
Així de senzill, com a catalans, descarregar l’autojustificació, registrar-la per via telemàtica i comunicar el positiu a través de les farmàcies.
Una proposta similar als justificants que s’obtenien per poder desplaçar-se durant el confinament per anar a treballar o per als viatges justificats per les administracions. Madrid diu que nanai?
Però si aquest model ja s’està aplicant de facto a Catalunya al registrar els tests d’antígens i considerar veraç la informació telefònica rebuda, cosa que permet minimitzar els desplaçaments dels contagiats. Madrid diu que nanai?
Però si la sisena onada pandèmica ha batut tots els record de visites als CAP’s, els metges han prioritzat la covid-19, i les malalties cròniques desateses en més del 40%. Doncs Madrid diu que nanai i els metges a callar.
NOU NÍNXOL O RESURRECCIÓ
La dreta catalana crea CENTREM
El nou partit rebutja la via unilateral i defensa una solució pactada al conflicte català. Però com? Això no és el que fa ERC?
L’exconsellera Àngels Chacón, presenta el primer partit del “postprocés”que vol acabar amb la paràlisi política a Catalunya. És a dir, ells estan paralitzats i terminals però volen tornar al govern per fer rutllar el seus mal negocis. Ho sigui que ens volen fer creure que ho bé ho fan ells ho bé ningú ho farà bé per millorar l’autogovern de Catalunya.
La formació, sorgida dels trànsfugues del PDeCat, difunt, i altres formacions difuntes de l’antiga CiU, com Lliures i Convergents o la Lliga Democràtica, haurà de resoldre la doble militància: ho difunts, ho morts!
NOVES DEL CAS MERCURI
El tràfic d’influències no paga la pena
L’exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, ha ingressat a la presó de Lledoners on ha de complir la pena de tres anys de presó imposada per una de les causes del cas Mercuri de corrupció municipal.
La condemna de l’Audiència de Barcelona per tràfic d’influències era per haver retirat multes de trànsit a familiars.
Senyor Bustos, després d’haver fet d’Ali Babà ben acompanyat dels cent lladres com es va deixar sorprendre en una causa menor. Clar que no sabia que hi havia un traïdor que el vendria a la justícia. És comprensible! El més greu és que havent pogut pagar les multes amb els diners negres que vostè feia circular hàbilment a cabassos, la seva cobdícia i garreperia el van perdre. I ja se saps, els errors són acumulables i es paguen tots de cop!
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
EL CASTELLÀ ÉS UN GRAN ASSASSÍ
No és la llengua castellana la que està en qüestió, sinó els responsables d'una política totalitària, que s'han succeït al capdavant de l'Estat nació Espanya.
La filosofia lingüística negacionista d’Espanya alimenta la progressió d'una ideologia política xenòfoba i racista. Aquest càncer ideològic és la mel d'una extrema dreta i a poc a poc guanya els nostàlgics de la dreta franquista.
El mètode és una acció que tendeix a mantenir els catalans en un sentiment de culpa i contrició, una mena de camisa de força mental. 
Download in PDF 
