19 july 2024
The translation in English will be soon available
JA ÉS AQUÍ
Torna a Catalunya Marta Rovira
Viure sis anys i mig a Suïssa és com fer baixar la pressió arterial a qualsevol. I la Marta no sembla una dona hipertensa precisament. Per carambola, la Marta ha pogut tornar a Catalunya. La ineptitud del mateix jutge que la tenia acorralada li ha permès tornar a casa. Enhorabona. Ho tenia ben merescut. Ella i els seus companys alliberats si bé amb experiències molt menys traumàtiques.
A la joia del retorn però cal preguntar-se amb cert temor quina serà la reacció de la Marta després dels primers dies de retrobaments i abraçades.
Coneixem prou bé la situació en la que sobreviu Esquerra Republicana, el seu partit. Les lluites de companys tan característiques entre els catalans, que amenacen una vegada més amb el fratricidi i la dispersió del poder. No són dos caps els que pugnen per una cadira, a Esquerra a hores d’ara hi ha tants caps com barrets (cadires). Serà dur per la Marta compaginar l’emoció del retorn amb les exigències del partit. Costa passar d’una abraçada sincera a un enfrontament verbal. Tindrà feina i més d’un disgust.
Però més perillós que haver-se d’encarar amb molts dels seus companys, serà el retrobament de la Marta amb Catalunya. Amb la Catalunya que ella va deixar fa gairebé set anys. Inevitablement la distància distorsiona. Qualsevol exiliat per intensa que mantingui la seva relació amb el país d’origen perd, amb el temps, perspectiva. La família, els amics, els companys ideològics que la visiten i l’informen però només parcialment. La Marta, fa anys que viu en una bombolla d’irrealitat. Li diuen que el país avança, que no ha perdut empenta, que tothom demana per a ella. Li expliquen i multipliquen actes, manifestacions, articles... que són certs, però fragmentats del global.
L’efervescència s’ha evaporar a Catalunya. Sobre la societat només hi queden petites bombolles com a record de l’escuma. No hi ha energia ni ganes d’utilitzar-la. Catalunya necessita uns quants anys per refer-se i tornar a tenir fe. I això molt probablement, la Marta no ho sap perquè no li han deixat viure. Això només ho sabem els que hem seguit vivint aquí. Aleshores sí que es nota i que fa mal. Força Marta, per acceptar la realitat.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
TRUMP I JO SOM ELS MILLORS
Senyores i senyors, el President dels Estat Units d’Amèrica
Hello, sóc la Presidenta de Mèxic... Em presento avui aquí davant de tots vostès per desmentir les notícies sobre la meva mala salut. Mentida. La veritat és que estic fatal. De collons com diria el meu amic Trump que és l’únic que segueix creient en mi i m’anima a seguir.
És cert que sagno una mica però els metges m’han dit que probablement sigui la menstruació. Massa potència, massa força. Han vist els tres passets en carrera que faig cada vegada que m’apropo a un faristol? I si veiés el faristol encara aniria més ràpid.
Recordaran que vaig prometre de retirar-me si Déu Totpoderós venia a demanar-m’ho, doncs bé, no ha vingut. A qui he de fer cas jo, a un equip que saliveja pels passadissos imaginant-me en un asil o a Déu?
Els enemics de la pàtria... de la nostra pàtria... d’aquella de les barres i les estrelles volen substituir-me. Diuen que la vicepresidenta seria una bona candidata per enfrontar-se a Mussolini. Ja! La Kamala aquesta és una punyetera negra que no sap on té la ma dreta i la Harris, tampoc. No saben ni collir cotó. Les vaig posar per màrqueting però només pago per una d’elles.
El que necessitem els americans és seguretat. Un President, ferm, en forma per conduir un país ferm i en forma. L’altre dia ho vaig estar parlant amb el President d’Argentina Putin i em va donar tota la raó.
No vull mentir, Trump també és un bon candidat. Li van fotre un tret l’altre dia i se’n va sortir prou bé. A la nostra manera, som els dos millors candidats possibles. Un aguanta les bales, l’altre la vellesa. Què es pitjor? Jo diria que una bala en una orella vella però les ovelles velles també donen llet, així que jo, amb totes les capacitats cognitives i amb l’afany de fer d’Amèrica una casa de germans puritans, proposo compartir presidència amb Trump. I què passi el que Déu vulgui. Total ni jo ni Trump en veurem les conseqüències. Apa, ara vaig a fer-me un bany d’oxigen.
Visca Filipines.
Traducció de Grouxo Marx (l’altre)
LA GARSA PROSTÀTICA
DESTROSSA A CAN VOX
Abascal trenca amb el P.P.
Una parella conviu durant vint anys en pecat mortal perquè no han passat pel reglament de la Santa Mare Església. Un dia per allò de la paperassa oficial creuen que els pot sortir més econòmic casar-se oficialment. Al cap de vuit mesos estan separats. Per què? Pels contractes firmats. Els documents no són paper tan mullat com diuen.
El P.P. i VOX fa temps que flirtegen, ho fan d’esquena als altres però només una mica. Ara un “sí”, ara un “no”, ara una proposta conjunta, després un suport puntual, fins que un dia es troben tant compenetrats l’un dins l’altre que cauen en la quimera de l’amor etern i es casen. Pacten amb papers, es reparteixen carteres, cadires, sellons... poder. L’endemà, com qui diu, parteixen peres. El trencador oficial ha estat com no podia ser d’altra manera l’atleta-polític Abascal. Molta musculatura per contenir els lligams d’un pacte i molta testosterona blanca. El motiu oficial ha estat el repartiment d’immigrants arribats a les Canàries per totes les comunitats autònomes, però el motiu és una excusa. Qualsevol divergència servia.
Abascal ha quedat enlluernat per l'estupidesa d’Orbán, enamorat de Le Pen i excitat per la Meloni. Si els tres eixos de la híper dreta s’han unit en un grup, (Patriotes per Europa es diuen) ell, Abascal també vol ser-hi i a ser possible, manar-hi i a ser més possible encara demostrar a la Meloni què vol dir això de mascle espanyol. Amb el P.P. no podia decantar-se tant per les camises negres ni per les blaves ni les pardes. El P.P. és una dreta traumatitzada i tímida per Abascal. Ell necessita guerra. Tampoc al P.P. la separació li va malament. Han pactat un parell de vegades amb el PSOE, creuen que Sánchez caurà pel seu popi pes, que el retorn dels exiliats posarà a Espanya del seu favor... i saben també que no poden arribar a la Moncloa amb VOX penjada a l’esquena. Així doncs, es separen. Fan soroll i s’acusen mútuament però saben que si es necessiten de veritat tornaran a trobar-se, són de la família.
Els únic afectats són aquells que gràcies als pactes havien aconseguit cadira i ara es quedaran sense. N’hi ha que ja han renegat de VOX i es passen allà on hagin deixat la cadira i el sou. També d’això se’n diu patriotisme.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
VIKTOR ORBÁN, UNA PEDRA A LA SABATA DE LA UE
Orbán lidera la ultradreta a la cambra europea
Víktor Orbán, president d'Hongria, aprofitant que ha estat designat president de torn a la UE, després d'entrevistar-se amb Zelensky a Kíev, ha viatjat tot seguit a Moscou amb l'excusa d'anar en missió de pau per parlar amb el seu amic Vladímir Putin. Orbán manté una molt bona relació amb la Rússia de Putin i s'ha oposat sempre a sancions contra Moscou i a participar en la defensa d’Ucraïna. També ha viatjat a Beijing per entrevistar-se amb Xi Jinping, per aprofundir en relacions econòmiques i culturals, i darrerament amb Donald Trump als EUA, amb qui manté unes excel·lents relacions.
Així Orbán ha esdevingut un gran maldecap per la UE pel seu suport incondicional a Trump i al bloc russo-xinès, enfrontat a la UE. Per altra banda, Viktor Orbán presideix la Unió Cívica Hongaresa, partit ultranacionalista i ultraconservador, que va guanyar amb majoria absoluta amb un 54% dels vots les darreres eleccions del 2022, portant una política restrictiva i repressora dels drets humans i socials amb polítiques antiimmigratòries, antiavortistes i anti- LGBTI.
Ara encapçala el parlament de la UE amb Patriotes per Europa amb 84 diputats d'un grup ultradretà i filofeixista que engloba també els diputats de Marina Le Pen i de Vox. Un segon grup d'extrema dreta amb 25 diputats el lidera Alternativa per Alemanya, més els 24 de la neofeixista Giorgia Meloni integrats al grup Conservadors i Reformistes (sumen 133 de 751).
Què ha passat perquè l'Hongria revolucionària dels consells obrers de 1919 de Bela Kun, més tard assassinat per Stalin, i la Hongria de 1986, en revolta obrera i popular contra la invasió de l’exèrcit rus, esdevingués avui ultradretana i prorussa? Aniran les polítiques de Viktor Orbán a poc a poc corcant els drets i llibertats de que gaudeix avui Europa? Naixeran noves Hongries a l'Europa del futur?
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
LA REIALESA VISTA EL NORTE DE ESPANYA
Els 15 minuts que la princesa Eleonor ha trepitjat Girona
Poca gent es recorda que Girona va declarar-se ciutat antimonàrquica allà en aquells temps del procés d’independència catalana. Uns anys després hi ha qui obra per que la reialesa torni a figurar. I clar, és el torn de la princesa i futura reina a fer el pas. Si el seu pare va ser l’expulsat jo seré la benvinguda. Els parlaré en català, que s’han pensat! Es creuen que només són ells qui el parlen? La noia té caràcter, no hi ha cap dubte. El seu somriure obre portes dels qui ja en són súbdits mesells. Així, la breu recepció a la Fundació Princesa de Girona s'ha produït en un context gairebé de clandestinitat i lluny de la premsa i s'emmarca dins de la voluntat general de la Zarzuela de refer el contacte amb el territori català i, particularment, amb la ciutat de Girona. L'estratègia no els ha estat fàcil, tenint en compte la disconformitat de les institucions catalanes i la recent presa de possessió del nou alcalde de la vila gironina, Lluc Salellas, de la llista de la CUP, Guanyem.
I clar, i què havien de fer més, una vegada acabada la missió reial amb èxit? Doncs un petit remojon a la platja. I al vespre lluir en els premis, a Caldes de Malavella, com aquell qui diu: en la intimitat. Inefable i incomprès, Ferran Adrià també hi ha participat oferint una visita guiada pel Museu El Bulli, per aprendre a les dues princeses, la futura reina i la germana, la història de l'antic restaurant de Roses que va revolucionar la gastronomia mundial. I tot s’ha acabat amb una vista al paradisíac cap de Creus. De fet, el 2004, ell va ser l'encarregat d'elaborar el menú que es va servir el vespre del casament dels actuals reis, al Palau del Prado.
La cerimònia de entrega dels Premios Princesa de Girona 2024 ha tingut lloc al poble més infernal de la Costa Brava, Lloret de Mar. De fet és difícil entendre de que van aquests premis però ho intentem esbrinar. La Fundació té com a objectiu esdevenir un referent per als joves, un espai d'aprenentatge, coneixement, diàleg i trobada, amb les eines i els recursos necessaris per assolir l'èxit, generant així una gran comunitat de talent. Bé, cal dir que això queda bé. Una bona nota pel redactat. Ja hi revindrem però... De moment una visita al taller de l'escultor Jaume Plensa, a Sant Feliu de Llobregat (Barcelona), el taller de l’escultor més divo internacionalment parlant. L’artista, que normalment parla ben poc, tampoc es va esplaiar massa. Un regal, en petit, a cadascuna i al carrer que tinc molta feina... Val a dir que la princesa ho va intentar però l’home és morrut de mena.
I per acabar aquestes jornades tan intenses, la traca final. Ella va provar de parlar amb joves artistes, aquells que veuen l’espai urbà com una eina d’integració a la comunitat i de canvi social i polític. Una trentena de joves que no semblaven entendre que coi hi feien allà. Els programes de la Fundació, que busquen donar suport i promoure el desenvolupament personal i professional no els feien ni fu ni fa. Els discursos sobre ajudar-los a assolir el seu màxim potencial i a convertir-se en agents de canvi positiu en la societat estava buit com els gots de ginebra que s’havien begut. Tot plegat un sense sentit però en aquest cas reial.
La cosa no anava bé per la princesa i llavors van aparèixer els seus pares. Els reis-papes saben com manegar aquestes situacions. Van agafar el problema per la rel, van fer que parlessin els d’un grup consultiu per que avancessin temàtiques que preocupin als joves. Aquí la cosa es va desfermar, la meitat dels joves dormia la mitja mona. L’altra meitat provava de lligar amb el veí o la veïna. La princesa també s’estava avorrint. Li hagués agradat tenir un flirt amb un noi ben plantat però aquest va resultar ser el tímid de torn i no es va atrevir a fer el pas que la princesa desitjava.
Llavors va arribar el tràngol final. Algú s’havia enlluernat amb la intel·ligència Artificial. Un avorrit informe sobre com el «Impacto profesional de la Inteligencia Artificial en los jóvenes», definia les habilitats que deuran desenvolupar els joves per adaptar-se al mercat laboral.
Tate! La princesa va tenir una gran idea. I si la IA li servís per aprendre a ser reina de les Espanyes? Potser amb això evitaria passar per aquelles escoles tan carques com Esade, IE, IESE, IQS o Planeta Formación y Universidades. Però la seva mama, que no la perdia de vista, se li va acostar a cau d’orella: Les reines s’han d’avorrir per ser tractades com a reina. Les diversions comencen en el planeta dels incògnits, quan ningú et pot fotografiar... aprèn del teu avi i del teu pare. O de mi mateixa... i fent-li un petonet la va posar al lloc que li pertoca. Això és tenir reial talent.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
TANCAT PER OBRES
El Monestir de Xixena fa dos anys que està tancat
Recorden el trasllat custodiat per la Guàrdia Civil de les obres d’art del Museu de Lleida fins a Xixena? Va ser un moment molt emocionant per les terres aragoneses. Primer perquè recuperaven obres artístiques robades (naturalment pels catalans). Va ser la darrera creuada de l’art. Els aragonesos no se’n sabien avenir. Tornen les obres d’art, ressonava pels Monegros. L’afany cultural era tal que la població feia cua i admirava les obres abans de ser desenvelades. Mig Aragó va passar pel Monestir, cotxes particulars, autocars, viatges organitzats per conselleries de cultura rurals incloent un àpat de reminiscències medievals, alguns venien amb els remats de cabres que aprofitaven per menjar la palla de les caixes on havien traslladat les obres. A Zaragoza van sortir dues noves revistes dedicades a l’art que malauradament han fet fallida i les ràdios locals no parlaven d’altra cosa. ¡Que maravilla! deien els locutors.
Això passava al 2017 quan Espanya recuperava gràcies a l’article 155, tot el que els catalans havíem estat robant des dels temps pre romans.
Ara, al 2024, fa dos anys que el Monestir roman tancat per obres. Dos anys on les obres de Lleida van acumulant pols, humitat, vents del nord i del sud sense ni tan sols la vigilància (una passada de badana a la setmana) de les monges que van emigrar a altres terres.
A veure, per les obres no cal patir. N’hi ha moltes de pintures i canelobres per tot arreu. No vindrà d’una. El que fa llàstima és pensar en els amants de l’art de l’Aragó, orfes una vegada més dels tresors recuperats a punta de pistola. Fa basarda veure com la flama artística s’apaga lentament per culpa d’unes obres planificades per tres mesos però que s’estan allargant un pelet massa. Si tinguéssim diners, proposaríem el trasllat del Museu Nacional de Catalunya i el Picasso a Xixena i que n’esposessin les obres a la Plaça. Cal fomentar la cultura i quan un poble demostra tan d’interès no se’l pot deixar a expenses d’unes obres que, posats a pensar malament, podrien ser municipals, o sigui que van per llarg.
LLUFA.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
JOCS DE GUERRA
El Ministre de defensa israelià demana ser investigat
Quan un personatge com Yoav Gallant, ministre de defensa d’Israel, demana ser investigat s’obre un interrogant ingènuament esperançat.
Gallant, havia amenaçat Gaza amb la seva destrucció total fins deixar-la com en temps de l’edat de pedra, i ha estat reclamat pel Tribunal Penal Internacional aquest mateix any per crims d’extermini, utilitzar la fam com a arma de guerra, negació d’auxili i atacs deliberats a civils. Ha arribat el seu penediment? Abandoneu tota esperança.
L’interrogant que es va entreobrir amb les seves paraules s’ha tancat de la manera més grotesca. No hi ha en la ment del Ministre una opció a revertir la guerra, només l’amargor de no haver pogut fer més mal.
Gallant es presenta com a víctima davant les famílies dels morts i retinguts per Hamas l’any passat. No vaig ser prou eficient, no vaig saber defensar els vostres fills, no vaig poder recuperar els vostres estimats... i afegeix Gallant sense dir-ho, Netanyahu tampoc.
No hi ha penediment, la maniobra de Gallant és una simple extensió de la guerra al seu propi país, al seu cap de govern. No n’hi ha prou amb arrasar un poble, posats a fer es pot destruir també als teus companys de crims. Un militar que busca la seva coartada criminal assegurant que la població civil és el camuflatge dels terroristes també pot aspirar a tallar el cap del seu superior.
Fa poc, la tenacitat de Gallant ha obtingut altra vegada els seus fruits. Un centenar de morts civils i gairebé tres-cents de ferits mentre l’exercit buscava la segona autoritat de Hamàs que no ha trobat. Potser ara, amb el nou sacrifici, es sentirà més perdonat pels israelians.
La biografia de Gallant no té res a envejar a la pitjor nissaga nazi. Fins i tot en el físic hi ha una semblança. Pell i os. Sense espai pel sentiment. La mala llet es porta a la sang.
Gallant va afirmar que Israel estava lluitant contra animals. Seria bo preguntar-li si són de la seva mateixa espècie perquè aleshores anem pitjor del que ens pensàvem.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
L’ESGLÉSIA NO ÉS D’AQUEST MÓN, PERÒ DISSIMULA
Desacord església estat per la indemnització a víctimes d’abusos
De veritat, veritat que els sap molt de greu. L’església està profundament commoguda pels abusos a menors dins la seva institució. El que no se sap és si la preocupació ve provocada pels abusos o perquè surten a la premsa. Ells saber-ho ja ho sabien de fa temps i callàvem com uns putes. En tot cas estan molt penedits, molt. No vàrem estar a l’alçada de les circumstàncies confessen cap cots, vàrem ser massa permissius amb les debilitats de la carn... Home serà amb les debilitats del clergat perquè aquí els civils es fotien una palla i anàvem a l’infern de pet.
En tot cas amb tres Pare Nostres queden amnistiats i ara el que cal és seguir endavant perquè la vida és això, un seguit de proves que ens imposa Déu Nostre Senyor.
Superada doncs la quaresma, l’església ha decidit arreglar el tema (oblidar-lo per ser concrets) i res millor que arribar a un pacte amb el jutge diví i els terrenals i pagar unes indemnitzacions que de ben segur milloraran molt la salut mental de les víctimes. Total fa quaranta anys que els hi van fotre mà.
El problema però ve quan l’església s’adona que el Papa Luna ja no mana i que ara, el poder s’ha de compartir amb els seglars, i a vegades d’esquerres. Aquí l’església té un problema. Ja ho diuen ells que cal votar dreta, a cada votació donen la sortida a tots els convents de monges perquè votin la voluntat de Déu, però ni així aconsegueixen tenir uns interlocutors creients.
Ara mateix, sense anar més lluny, l’església ja tenia la seva estratègia canònica. Agafava les víctimes, les beneïa i, segons l'estatus social els donaven una almoina pels mals tràngols passats. A més pobre, menys almoina que tampoc la necessiten, a més nivell, més calerons per fer callar la boca. I el govern, diguem d’esquerres diu que no, que tots igual i segons regles establertes per llei.
L’església està desconsolada de debò. Ara que volien arreglar les coses els toca pactar amb socialistes. Realment el món no anirà bé si el manen els descreguts.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
ABANS ES VIVIA MILLOR
S’arxiva la causa per tsunami
Després de fer i desfer, inventar i ignorar, prevaricar i anar a missa, els jutges han abandonat el cas tsunami. No per convicció, per nassos, perquè són tan lamentables que ni les seves mateixes proves s’aguanten... ah! I per culpa de la traïdoria dels socialistes. Per apaivagar el desconsol generalitzat de la judicatura, el gremi ha organitzat un cicle de pel·lícules dels anys cinquanta més la col·lecció sencera del NO-DO. Que abans es vivia millor ho sap tothom però els jutges, amb la rectitud que els caracteritza, volen demostrar-ho científicament repassant la filmografia franquista. Bona feina.
GREMIALISTES, NO PAS GERMANS
Hostaleria contra pastisseries
Fa temps que entres a una pastisseria i pots demanar una paella valenciana. Està bé perquè abans anar a buscar el pa era un viatge mig perdut però ara en surts esmorzat i dinat. La ciència però sempre entropessa dues vegades contra els murs del conservadorisme i la ignorància i quan les coses anaven tant bé, arriben els del gremi d’Hostaleria i denuncien als forners per intrusisme. Home sí, una mica de competència sí que els hi fan, per ells també venen postres i no són tortells. D’altra banda, estimats hostalers, no en teniu prou amb els remats de turistes que omplen les vostres terrasses i s’emborratxen com a lladres?
AGRAÏMENT
S’atura la inflació
Single, seixanta vuit anys, set-cents-trenta euros de pensió més estalvis de tota una vida fent de serraller. Lloguer de cinc-cents dos euros mensuals, (en un poble a una hora de Barcelona quan el tren funciona) diabètic, soci del R.C.D Espanyol... Agraeix els esforços del govern en la contenció del nivell d’inflació mensual. Si cada mes la inflació baixa un 0’1 % i l'Assegurança Social continua pagant la insulina, tinc corda per un any més de vida abans no em vegi obligat a un suïcidi barat com ara llençar-se per la finestra. Moltes gràcies.
BANCS D’ESPERMA DEMANEN DONANTS
Semen de donant i tarifes de servei a l’alça
A European Sperm Bank, ens esforcem per garantir que els nostres espermatozoides siguin de la màxima qualitat i és crucial per a nosaltres que les nostres palletes s'adaptin perfectament a l'opció de tractament escollida.
Al catàleg trobareu els preus dels seus serveis, incloses les respectives tarifes de purpurina IIU i IIC. Si encara no esteu segurs de quin tipus de palletes d'esperma voleu comprar, podeu llegir més sobre les diferents opcions en aquesta pàgina. Totes les tarifes estan en euros i estan subjectes a canvis. Els preus no inclouen IVA, que s'afegirà en el moment del pagament. L'import de l'IVA aplicat a la compra de palletes d'esperma per a tractaments de fertilitat varia d'un país a un altre. Sense comentaris.
PISTOLES D’AIGUA CONTRA ELS TURISTES
Barcelona: la protesta antimassificació ha fet la volta al món
Tothom escandalitzat! El Gremi d'Hotelers diu que manifestacions com aquesta generen una imatge terrible de la ciutat i el ministre de Turisme les condemna. Mentrestant els barcelonins s’ho passen bé durant una bona estona ruixant turistes amb pistoles d'aigua.
La BBC, el New York Times o Al-Jazeera acompanyen la informació d'entrevistes amb experts i activistes, que relaten problemes associats al turisme com l'augment del preu de l'habitatge a la ciutat, la desaparició de botigues emblemàtiques o, en general, la sensació entre molts habitants que hi ha massa visitants.
En definitiva: "Tourists go home" o "Barcelona is not for sale". L’alcalde s’ha posat les mans al cap. Pobret.
MALU SER ULTRACONSERVADOR I ENEMIC DEL PAPA
Carlo Maria Viganò excomunicat. Què suposa l'excomunicació?
Segons el dret canònic, prohibeix celebrar missa i la resta de sagraments, celebrar cap cerimònia de culte o tenir càrrecs eclesiàstics.
El tribunal l’ha condemnat per cisma. En aquest cas per donar suport a teories conspiracionistes, acusar al Papa Francesc de ser un fals profeta i un servidor de Satan.
Viganò havia demanat la dimissió del pontífex acusant-lo, el 2018, de conèixer i amagar les agressions sexuals comeses pel cardenal nord-americà Theodore McCarrick, primer alt jerarca de l'Església catòlica desposseït de tots els càrrecs eclesiàstics per aquest delicte.
A la justícia vaticana, Viganò els ha dit que vagin a prendre pel sac.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
LA VOLTA 2024
PACTE ENTRE SOCIALISTES I ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA. TUF!!! 
Download in PDF 
