28 july 2023
The translation in English will be soon available
ELS EX VAN DE COLÒNIES
Cinc ex presidents de la Generalitat a la Universitat d’Estiu
Potser s’hauria d’haver començat per aquí, que els polítics, abans de ser-ho, passessin per la Universitat, o com a mínim per una escola.
Ara, per fi, aniran a Prades de Conflent (França) a homenatjar a Pau Casals i aprofitar per parlar de la situació del català a l’escola i del “catalangate”.
Sorprèn que dels cinc ex presidents, tres hagin estat condemnats per la justícia, però no deixa de ser una mostra de la singularitat espanyola.
Sobta igualment l’absència de l’ex Mas. No el volen? O potser és que prefereix dedicar-se a l’alta navegació i s’entrena per la Copa Amèrica?
Però sobre tot deixa palplantada la iniciativa de la Universitat d’Estiu que no sap o no vol veure el merder que s’organitzarà a Prades.
La immunitat de Puigdemont penja d’un fil i és bastant dubtós que es decideixi a passar a França. O sigui que de cinc podem passar a quatre. Seria bo també avisar als organitzadors que si volen parlar sobre el català, Montilla farà riure i la llengua que xampurreja també. Haurien de ser tres. Pujol va recuperant credibilitat, sembla que no era tan dolent com deien els jutges, però el perdó arriba una mica tard. No està per gaires viatges ni gaires conferències. En lògica en quedarien dos. Aragonés està enfeinat, molt enfeinat, buscant algú que li faci cas o senzillament que l’escolti i pel que ha de dir, tampoc cal que es tregui la corbata. En queda un. El senyor Torra va ser President sí, però quan de temps, tres dies potser? Què hi fa com a Ex President si gairebé no va arribar a ser president?
O sigui que la taula pot quedar buida mentre Prades es converteix en un niu d’espionatge internacional, amb mig cos de policia espanyola buscant a Puigdemont, un grupuscle de Vox punxant pneumàtics de vehicles espanyols (catalans) i una representació de la justícia espanyola decidida a començar el judici del cas Catalunya a la mateixa Universitat.
Potser no és una bona idea, escoltin.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
CLASSES DE SEXE
Parla la mare de la Policia infiltrada al llit de Carlos
¿Seguro que es del MUNDO?
Pues claro señora. No ve la cara de facha que tengo. Además hace siete años que tengo novio y aún soy virgen.
Ah entonces pase.
Yo solo quería preguntar…
Ya, ya, que me va a contar… Si no paro esos días…
Casa normal, classe mitja baixa. De mal gust però neta. Fins que em fa entrar a la seva saleta. Roja y gualda de parets a sostre. Fotos de tots els dictadors mundials i uns quants sants i medalles.
Aquí me siento mejor… es donde me masturbo y dónde le enseñaba a mi Maria lo que tenía que hacer con aquel pobre bendito de yerno. Mi hija es muy sensible y al principio le daba cosa ¿sabe? Pero yo le dije, en cuanto le desabroches la bragueta, está hecho. Y tal cual. Los hombres son unas pollas pensantes.
Tiene usted mucha influencia en su hija…
Y en mi hijo, que también es Policía gracias a Dios. A los dos los he educado igual. Bueno igual pero al revés. A mi hijo le decía, tú bájale las bragas con chulería y verás como se deja. Y ya ha dejado embarazadas a un montón. Es muy macho mi hijo… Bueno y mi hija ya ve, muy puta, pero, eso sí, siempre al servicio de la Patria. Entre mis dos niños habremos desmontado a no sé a cuantos grupos terroristas.
Y todo vía sexo, digamos…?
¿Y cómo va ser? Aquí no hay ideologías ni creencias ni hostias. Al mundo lo mueven una polla y un chumino.
Entonces yo a lo mejor debería ser menos estricta…
Ah no, no, no hija. Tú has de ser moral. La Patria pide a cada cual su esfuerzo. Tú ya mientes bastante en el Mundo como para encima abrirte de piernas. Tú pura y virgen hasta el altar. ¿De qué hace tu marido?
Es maestro.
A bueno, entonces si tendrás que espabilar algún día.
LA GARSA PROSTÀTICA
LA VAGA INVISIBLE
El món del cinema fa vaga a Hollywood
Les millors vagues són les dels taxistes, són sorolloses, bloquegen les ciutats, emprenyen als ciutadans i sempre estan a punt d’arribar a les mans. Són vagues salvatges.
Les vagues dels artistes no es noten. Tan li fa que un actor no treballi com un novel·lista no escrigui o un músic no compongui o, com passa ara a Hollywood, guionistes i actors deixin de treballar.
Aquestes són vagues gairebé invisibles. El ciutadà no arriba tard a la feina ni ha de caminar dues cantonades per arribar a casa, els supermercats estan oberts. I què si Hollywood ha tancat la persiana? Sempre ens quedarà Ben Hur, o la Gilda per tornar a veure... Només quan ja portes tres setmanes veient la carrera de quadrigues comences a sentir la pudor dels cavalls com si tinguessis l’estable a casa i després de veure repetida cent vegades la bufetada, et comença a fer mal la teva galta. I aleshores sí, aleshores exclames: I què foten aquests de Hollywood?
És l’esperit el qui es queixa, no el ciutadà. Si fos per ell, Ben Hur li podria durar tota la vida ben intrigat en qui guanyarà la cursa. És l’esperit, aquella resta petita que queda en l’interior dels humans que al final, el fa aixecar del sofà i anar al llit a fer la becaina.
Fer vaga necessita molta substància. D’entrada cal ser un col·lectiu obrer, d’aquells que et fan basarda de criticar. Les seves raons tindran... però quina raó pot tenir un actor que cobra una porrada?. La vaga ha d’anar acompanyada de molta fanfàrria, xiulets timbals i gralles. I absolutament indispensable resulta escollir bé l’escenari. En una vaga a Hollywood tot sembla tramoia, decorat aprofitat, i extres llogats per fer de ferits i ofesos. A Hollywood ni els policies són de veritat, es nota molt perquè mai no carreguen contra els manifestants.
Una bona vaga ha de ser laboral, vindicativa i agressiva i com a decorat, cal venir a Espanya.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
LA PELI DE LES ELECCIONS DEL 23 DE JULIOL
Pedro Sánchez seguirà com a director de Moncloa films
Inesperadament un èxit el discurs antic i repetit de què si no ens votes a nosaltres vindran els altres, els hereus del franquisme. Aquest xantatge ha funcionat a tot l'estat espanyol i finalment a Catalunya més que enlloc.
No obstant, a Catalunya l'abstenció ha pujat 4 punts des del 2019 amb una cota del 35%, i cal sumar-hi 1,7% de vots nuls i en blanc.
Així, PP-VOX no han aconseguit arribar a la majoria absoluta. I el govern actual podrà continuar amb l'abstenció de Junts i, si no, noves eleccions. Al capdamunt de Junts, Puigdemont, que no pot negociar res, té les seves eines de resistència rovellades perquè mai les ha utilitzat de debò.
En concret, els tres partits independentistes han perdut més de 800.000 vots, i a on han anat? Sobretot al PSC o a l'abstenció. Els votants independentistes segueixen estan força emprenyats amb el comportament sumis i claudicant dels seus dirigents.
Molts es pregunten: Si torna a governar el govern de Pedro Sánchez amb el suport dels independentistes, seguiran les infiltracions policials als moviments socials?, i Pegasus?, i els desnonaments?, i els atacs contra la immersió lingüística?, i el català sense poder-se parlar a la UE?, i seguirà l'espoli econòmic?, i la manca d'inversió a rodalies?, i la repressió?, i seguirà Catalunya sense ser reconeguda com a nació per l'estat?
La clau està en saber si és possible, electoralment - i dintre de l'actual estat espanyol que té l'origen en el blanqueig del règim franquista pels demòcrates de la transició- obrir camins reals cap a llibertats socials i sobirania popular.
Ho potser caldrà encetar nous camins mentre els dirigents polítics dels diferents partits treballen i s'esmercen més que mai per vèncer tots els obstacles per continuar governant.
En tot cas, des de Moncloa films comencen a escriure nous guions de pel·lícules d'entreteniment i encanteri per al gran públic dirigides per l'home de les mil cares.
Per altra banda, PP-VOX de tant histèrics potser anunciïn una propera aparició de la gran fera ferotge, de nou amenaçadora i amb ganes de mossegar?
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
LLEI “RESTAURACIÓ DE LA NATURA” AL PARLAMENT EUROPEU
Són capaços de votar una llei útil?
Atacat per la dreta i l'extrema dreta, així com per alguns sindicats agrícoles, forestals o pesquers, el text clau del Pacte Verd Europeu destinat a aturar la pèrdua de biodiversitat és molt possible que s’aprovi molt descafeïnat i que no agradi als milions de ciutadans conscients dels perills sobre la nostra supervivència com a espècie.
Aquest mes de juliol a Brussel·les, el text ha estat criticat per totes bandes en el seu recorregut legislatiu. Rebaixat en el moment de la seva aprovació en el Consell de Ministres de Medi Ambient, rebutjat totalment per la Comissió de Pesca i Agricultura, fins i tot va ser rebutjat per la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària.
Mai un text sobre el Pacte Verd Europeu havia escalfat tant els cervells. Mai les tensions polítiques acumulades han esclatat d’una manera tant salvatge.
Quin serà el destí que els eurodiputats donaran a la Llei de restauració de la natura, aquesta normativa històrica destinada a aturar la pèrdua de biodiversitat i restaurar la salut de la natura?
Fem una mica d’estadística per comprendre de quina manera es juga el nostre futur a Brussel·les. Per començar el 80% dels hàbitats naturals de la Unió Europea i el 70% dels sòls es troben en mal estat de conservació malgrat els científics que ens continuen recordant que la regeneració dels ecosistemes és vital per frenar la crisi climàtica.
La votació prometia ser molt difícil amb llamps i trons inclosos ja que els conservadors del Partit Popular Europeu (PPE), la força parlamentària més gran d'Estrasburg liderada per l'eurodiputat alemany Manfred Weber, demanaven que s’abandonés tot el projecte de llei. No cal dir que recolzats en la seva dèria per l'extrema dreta i molts grups de pressió econòmica i representants sindicals del món agrícola, forestal i pesquer.
El dia 12 de juliol el projecte, descafeïnat quasi del tot, va ser aprovat par 336 vots contra 300, et 13 abstencions. Una gran victòria col·lectiva segons l’eurodiputat espanyol César Luena (S&D, esquerra), ponent del text.
En tot cas aquesta llei és malgrat tot una bona notícia per a la natura, els estats membres i la mateixa UE hi contempla recuperar el 20 % de les zones terrestres i marítimes del seu territori i 30 % dels ecosistemes destrossats en només 7 anys, ho sigui el 2030.
Maleïdament no és segur que es faci tot però en tot cas hi ha per primera vegada la voluntat de supressió d’obstacles construïts sobre els rius (preses i altres construccions) de manera d’aconseguir que al menys 25.000 km de rius tinguin la corrent lliure d’aquí al 2030.
Us ho preguem senyors!!!
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
I HO SAP TOTHOM
Ex President del Barça, fot mà a la butxaca
El pas del Sr Bartomeu per la presidència del C.F. BARCELONA, s’assembla força a un via crucis amb les seves caigudes corresponents. Com a resum podria dir-se que no en va encertar ni una. Mala imatge, mala gestió, mals resultats esportius, mals fitxatges (diuen que en realitat alguns no eren ni jugadors o ho eren d’un altre esport, per exemple un pivot de basquet que no arribava al metre seixanta) i coses així.
El que encara no se sabia, però qualsevol podia sospitar-ho és que Bartomeu va tenir temptacions –igual que Jesús al desert seguint el paral·lelisme religiós- econòmiques. El que significa, seguint ara el via crucis, tercera o quarta caiguda.
La tristesa del cas, reflectida també en el rostre de l’ex president, és que els diners presumptament esquilats a les minses arques del club, les va utilitzar per fer-se el guapo. O dit d’una altra manera, llogant a periodistes perquè parlessin bé d’ell, li riguessin les gràcies, parlessin meravelles del darrer emigrant brasiler contractat a preu d’or o, encara més greu, perquè ataquessin a les persones a qui Bartomeu no li queien bé. Quina misèria de robatori (presumpte). Ni una copeta de vi, ni un puret, ni uns calçotets nous. Cap plaer per a ell, excepte llegir articles comprats.
Quan un país s’identifica en un club esportiu, deixa de ser país. Si les esperances personals i socials d’una comunitat depenen del resultat d’un partit (encara que sigui de petanca), el futur de la gent corre perill. Les reivindicacions catalanes masses vegades s’han posat en mans d’uns professionals del futbol la majoria dels quals no són catalans ni saben res de Catalunya. El soci i simpatitzant, vol creure que guanyant al Madrid per golejada, queda compensada la repressió centralista contra Catalunya. Una trista victòria que justifica però que qualsevol bandarra (presumptament) pugui ser president del club a canvi de llençar de tant en tant un Visca el Barça i Visca Catalunya.
Al final acabarem tots a segona divisió. LLUFA.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
DE CASTELLFOLLIT A CASTELLFOLLAT
S’obre una cinglera al mig de Castellfollit
Era de preveure, Castellfollit és un poble estratègicament situat d’alt d’un cingle (muntanya escarpada com una mena d’erecció geològica). Només que passis un pam de la ratlla de la carretera o de la Plaça Major, fas una caiguda lliure de tres-cents metres en picat. Tenen l’entrada prohibida a tots els que pateixen de vertígens i inclinacions suïcides, però si t’armes de valor i t’aferres bé a un fanal que tenen, s’hi està bé. Passa l’aire diguem.
Tot Castellflollit és una cinglera però ara, per allò de la llei de Murphi, resulta que al mig del poble s’ha obert una escletxa de 50 cm d’ample per 17 metres de profunditat. Els nens (en queden tres només) hi juguen saltant-la d’un costat a l’altre perquè hi estan acostumats (de fet la majoria d’habitants de Castellfollit son netejavidres d’alçada) però sembla que el turisme s’ha ressentit del nou esvoranc. I és lògic perquè si surts del forn i no pots ni fer dues passes abans de precipitar-te pel cingle, ara, fent tres passes cap el front, has de saltar per evitar la nova fuita. I no parlem de com estan els amos del forn.
El Municipi, en tot cas ja ha pres mesures i ha contractat a dos jubilats, un a cada costat de l’esquerda per avisar als vianants. Si no hi ha gent pel carrer, que és el més normal a Castellfollit, es passen una pilota d’un costat a l’altre, però ja n’han perdut tantes dins l’escletxa que l’Ajuntament els ha dit que juguin amb pedres, que n’hi ha moltes.
També s’ha proposat fer una passera elevada, però els habitants no es posen d’acord en la seva ubicació. Que si massa a la dreta o massa a l’esquerra i prefereixen seguir saltant.
La darrera opció del poble és convertir-lo en cap i casal de Catalunya i símbol de la catalanitat. Moltes esquerdes envoltades de cingles, molts saltirons de la cardina i cap acord per construir la passera.
I preguntaran vostès amb tota la raó: Calia parlar del poble follat de Castellfollit? Doncs francament, cap ni una.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
SÍ SENYORS
La Directa ha descobert les darreres infiltracions policials
No és un miracle, senzillament ganes de treballar i de fer-ho bé. Una idea malauradament no freqüentada a casa nostra.
La Directa és un mitjà de comunicació català com molts d’altres però sorgint de la voluntarietat, no de les grans empreses, i això es nota. Hi ha una idea darrera d’aquesta publicació diguem mig de xarxa mig de paper que no és, precisament, la complaença.
Els mitjans catalans i espanyols en general, han oblidat la investigació. Sovint les seves notícies no van més enllà de l’anunciat i la ideologia corresponent per interpretar-les. La ideologia que paga. La Directa va de pobre, segur que són pobres (econòmicament parlant), van de cooperativa, de subscriptors, de col·laboradors, aquelles coses que es feien quan la societat no s’havia tornat de sobte i absolutament atea. No conec a cap dels treballadors de La Directa però és com si els veiés. Primets, blanquets, de texà vell i samarreta folgada, despistats, ingenus... Mai no son invitats a tertúlies ni debats i si ho són és per tenir complert el repertori, l’espècimen rar. Gent humil que mai farà gran cosa en aquest món, per entendre’ns.
El que sí fan però és, per exemple, ser els únics que descobreixen i desvetllen les infiltracions de la policia en els grups independentistes o catalanistes. La majoria de diaris i teles d’aquí, tenen un enviat especial en cada guerra, però no fan cas de la que continua a casa nostra entre l’Estat i els que volen ser Estat. Això no. Això cau massa proper i els directors se’n poden ressentir.
No cal ser un heroi per descobrir les manipulacions espanyoles –com farien les catalanes si poguessin– i les tècniques que s’utilitzen en qualsevol enfrontament. L’espionatge, el contraespionatge, radio “macuto” en una o altra versió, són el pa de cada dia en una guerra. Bé, doncs parlem-ne. No, diuen els mitjans oficials, d’edició diària i subvencions mensuals. Sí diuen els de La Directa. És la gran diferència.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
ÈTICA POLÍTICA
Israel dóna la raó a Rabat
Marroc i Tunísia segueixen jugant a “policies i serenos”. Israel, vigila. No per res, per emprenyar principalment i potser per dissimular els seus problemes interns. A plena picabaralla entre Rabat i Tunísia. Israel s’aprofita per espolsar del mapa als sahrauís negant-los el pa i la sal. No hi han raons, hi ha interessos. La decisió provoca encara més soroll i de ben segur més víctimes. A més soroll més beneficis. Qui guanya? Els Estats Units d’Amèrica.
LA SEAT EN CATALÀ
Seat decideix portar a Martorell la nova seu de bateries
L’empresa SEAT, un dels grans esquers per mantenir a Catalunya silenciada durant la repressió franquista, a mesura que la democràcia s’imposava, va anar desplaçant les seves seus a altres terres deixant les seves naus de fabricació catalanes com a alternativa al cultiu de la marihuana. Eren temps pròspers per la SEAT. La gent deixava l’ànima per tenir un sis-cents de dues portes. Ara és una altra cosa. Ara –política al marge- cal calcular estratègies, qualitat de la ma d’obra, beneficis, ... i mica en mica, després de la sonada tancada, torna a Catalunya. Hi ha molta gent a Catalunya que està encantada del retorn de Seat a Martorell. Personalment em fa vergonya la marca.
PORTES EL MEYBA?
Torna una marca històrica
Pa amb oli i xocolata, espardenyes de plàstic, missa diària i un bany al riu. Aquesta era la nostra malaurada infància. Més endavant, quan Franco ja tartamudejava, les espardenyes eren vambes, ni Déu anava a missa i el riu quedava per les granotes mentre nosaltres anàvem a la piscina.
Portes el Meyba? Preguntaven els pares quan et veien amb la tovallola a l’espatlla? El Meyba era el gran pas entre el vestit de bany de llana o els calçotets. Gran invent el Meyba que s’eixugava en un no res i a sobre s’inflava sota l’aigua fent-te creure el gran masturbador. Dons bé, en temps de la intel·ligència artificial i la disbauxa, torna el Meyba. Enhorabona pels que encara es poden creure masturbadors.
OPERACIONS GIHADISTES A CATALUNYA
Encara en queden i la guerra continua
Dos homes arrestats relacionats amb gihadistes de l’Estat Islàmic a Síria.
La Guàrdia Civil n’ha detingut un a Lleida mentre que la policia marroquina també ha fet una altra detenció a la ciutat de Nador.
La Audiència Nacional es frega les mans ja que darrerament es queixava de tenir pocs casos interessant que l’ajudessin a millorar la seva deteriorada imatge.
Amb el detingut a Lleida tenen la ma oberta a tota la seva panòplia jurídic, secret de sumari, aïllament, cap advocat que els emmerdi.
No hi ha res millor com una guerra correcta i no les batalles contra els independentistes catalans, els bascos o fins i tot de la brutícia que comporta haver de jutjar polítics i militars corruptes amics.
A ISRAEL, LA REVOLTA DELS RESERVISTES S’ACCENTUA
La reforma justiciera de Benyamin Nétanyahou fa implosar l’exercit
L'exèrcit israelià s’estira els galons, mai res de semblant com que centenars d'expilots de la força aèria, antics d’intel·ligència i comandos multipliquin les manifestacions i es neguin a entrenar-se per seguir operacionals en la guerra contra el món musulmà.
Aquesta reforma del poder judicial, duta a terme pel govern de Benyamin Nétanyahou, que alliberarà l’executiu de qualsevol supervisió judicial independent, treu de polleguera una bona part de la societat però queda per comprendre per què bona part de l’exercit també.
En tot cas han de passar encara molts mesos per veure el resultat d’aquesta revolta dels guerrers que han lluitat en quasi totes les guerres d’Israel.
ELS CORREDORS MARÍTIMS DE CEREALS UCRAÏNESOS EN PERILL
La guerra a Ucraïna i el conte de l’enfadós
Des del començament de la invasió russa el febrer del 2022 una de les apostes de la resta del món ha estat la de poder seguir comprant els cereals ucraïnesos del graner d’Europa.
De bloquejos a acords tothom ha fet la viu viu sobre el tema a condició que el blat arribi a taula. Un 65% se’l queden els països rocs i la resta els desfavorits.
Ara Putin torna a l’atac sobre el tema i crema tant cereals com pot. El perquè és ben senzill, els magatzems estan encara plens de blat de moro malgrat haver-ne exportat més de 30 milions.
El problema es que ca fer lloc per emmagatzemar la collita de blat d’enguany. Putin, el molt puta, ha pensat que els occidentals tindran por de quedar-se sense pa i els seus múltiples derivats i pe consegüent ajudaran una mica menys al pobre-ric Zelensky.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
PUIGDEMONT KINGMAKER
ELECCIONS GENERALS SENSE MAJORIA ABSOLUTA
JUNTS POT TRIAR QUI GOVERNARÀ
DONAT L’ANTAGONISME
DRETA-EXTREMA DRETA I ESQUERRA-EXTREMA ESQUERRA 
Download in PDF 
