320
319
318
317
316
315
314
313
312
311
310
309
308
307
306
305
304
303
302
301
300
299
298
297
296
295
294
293
292
291
290
289
288
287
286
285
284
283
282
281
280
279
278
277
276
275
274
273
272
271
270
269
268
267
266
265
264
263
262
261
260
259
258
257
256
255
254
253
252
251
250
249
248
247
246
245
244
243
242
241
240
239
238
237
236
235
234
233
232
231
230
229
228
227
226
225
224
223
222
221
220
219
218
217
216
215
214
213
212
211
210
209
208
207
206
205
204
203
202
201
200
199
198
197
196
195
194
193
192
191
190
189
188
187
186
185
184
183
182
181
180
179
178
177
176
175
174
173
172
171
170
169
168
167
166
165
164
163
162
161
160
159
158
157
156
155
154
153
152
151
150
149
148
147
146
145
144
143
142
141
140
139
138
137
136
135
134
133
132
131
130
129
128
127
126
125
124
123
122
121
120
119
118
117
116
115
114
113
112
111
110
109
108
107
106
105
104
103
102
101
100
99
98
97
96
95
94
93
92
91
90
89
88
87
86
85
84
83
82
81
80
79
78
77
76
75
74
73
72
71
70
69
68
67
66
65
64
63
62
61
60
59
58
57
56
55
54
53
52
51
50
49
48
47
46
45
44
43
42
41
40
39
38
37
36
35
34
33
32
31
30
29
28
27
26
25
24
23
22
21
20
19
18
17
16
15
14
13
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1

Licence Creative Commons
 
 Download in PDF 

 Download in PDF 

 Download in PDF 


10 january 2020

The translation in English will be soon available

HEROIS OCASIONALS
Després de vuit mesos i dues eleccions, els que no deixaven dormir al Sr Pedro Sánchez, acaben de salvar-lo del pou de les serps. Finalment, Sánchez ha vist que l’esquerra pot resultar incòmoda però no tant com la picada de les serpents verinoses que ja li tenien la part testicular entortolligada. Al final el candidat Sánchez quedarà com un President progre.

Paral·lelament, Europa, que és tonta del cul i va de sorpresa en sorpresa, segueix al·lucinada davant la tossuda negativa espanyola de fer cas a les seves recomanacions. Espanya no es venta d’estar a Europa? I ara què fan desobeint-nos?... s ’exclamen amb sincera ingenuïtat. En tot cas, van insistint i denunciant la jurisprudència espanyola. Al final, les institucions europees, encara semblaran de fiar.

I a Catalunya, el president Torra s’ofereix als catalans per immolar-se en nom de la independència. No s’hi juga gaire, només una inhabilitació que de tota manera li hauria vingut a les properes eleccions, però per la història, que és molt cuca segons qui l’escriu, pot quedar com un President amb dret a estàtua i cagada de colom.


SEGONA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
EL PORRÓ TORNA A CATALUNYA
En les recents lluites per les llibertats i pels drets nacionals de Catalunya s’ha recuperat una antiga tradició: beure amb porró. Ha estat una bona iniciativa sorgida per a refermar la nostra identitat aquí i arreu. Així s’han construït fàbriques a Valls, Lleida, Vic, Barcelona, Olot i Mataró que donen feina a milers de treballadors i fabriquen porrons de múltiples mides i diferents formats.

La recuperació del porró ha estat un èxit social total, fins i tot el president de la Generalitat amb barretina ha inaugurat un important museu del porró visitat cada dia per milers de turistes, els quals són obsequiats a la seva arribada a l’aeroport amb un porró en miniatura. Es multipliquen els concursos de beure a galet que rivalitzen en concurrència de públic amb les festes castelleres. A cada casa hi ha més d’un porró i fins i tot a les escoles la quitxalla beu l’aigua i la llet amb porró. Els joves del botellón també beuen sovint amb porró. I al camp del Barça s’ha instal·lat un gran porró que presideix l’estadi i els jugadors blaugrana acostumen en acabar el partit, a passar-se el porró al mig del camp.

El què els alemanys anomenen katalanische flasche ha esdevingut un símbol internacional de la identitat catalana que ha traspassat totes les fronteres. Així són milions els porrons que s’exporten cada setmana al món i la mateixa Xina ha adquirit grans quantitats del nostre producte que mensualment carrega en vaixells. En un temps de crisi econòmica això ha ajudat a recuperar l’economia catalana i a donar més testimoni de la nostra existència i personalitat col·lectiva arreu del món.


LA KINTA FORKA
LA CULTURA DEL FOC: UNA REFLEXIÓ NECESSÀRIA
Els incendis forestals a Austràlia han destruït més de 6.000.000 hectàrees, milers de persones han hagut de fugir; almenys 1.500 llars han cremat. Un reguitzell de persones i desenes de milers d'animals han mort.
Una mala gestió forestal o el canvi climàtic?

L’origen d'aquesta catàstrofe ecològica ha provocat polèmiques de tot tipus. D’una banda els brètols de sempre argumentant que "els incendis australians no tenen res a veure amb l'escalfament global" i que la causa es deu a que els australians han descuidat la prevenció d'incendis.
A l’altra banda hi ha els que demanen una política del bosc amb una gestió del sòl amb cremades preventives i aprimament forestal sense negar el canvi climàtic.

Tots plegats haurien de miren el que han fet els aborígens durant milers d’anys: la pràctica de “focs controlats”.

Christine Finlay va estudiar un segle d'incendis forestals a Austràlia. I ha advertit repetidament als seus compatriotes contra l'abandonament de les pràctiques aborígens tradicionals. Els incendis forestals van començar a augmentar en 1919. Fins llavors, els aborígens van practicar incendis controlats durant les temporades càlides, en condicions favorables de temperatura i de vents.

La destrucció de milions d'hectàrees de bosc és un desastre ecològic que només pot accelerar l'escalfament global. Però cal assenyalar que Austràlia és responsable de només el 1,2% de les emissions globals de diòxid de carboni, en comparació amb 27,2% per a la Xina, 15,5% per als Estats Units i el 6,8% per a l'Índia.

Al contorn del Mediterrani també hi havia una cultura del foc però les autoritats administratives han preferit seguir una política basada en superar els incendis forestals a partir de quan es produeixen. Tot un espectacle amb avions, helicòpters i materials caríssims que paguem entre tots malgrat la seva quasi inutilitat.

Sortosament, en l'actualitat els programes de recerca nacionals i internacionals estudien els efectes de les cremades controlades en els diferents components dels ecosistemes mediterranis i de muntanya, i un estudi recent, prescriu la crema com a eina per a la regió mediterrània: un enfocament de gestió diferent que reuneix equips de recerca de Portugal, Espanya, França, Itàlia i Grècia. Per fi una mica de sentit comú?


EL CONVIDAT
EL COST KILLER
Carlos Ghosn, brasiler, seixanta cinc anys. Un emprenedor de negocis ja empresos. President de Nissan i Renault. Conegut com el Cost Killer de la industria automobilística. Salva Nissan i el mon financer l’admira i el reconeix. Els polítics estan encantats amb ell. És el Mr. Fix It.
L’home de l’any per a varies revistes econòmiques. Un líder en tots els sentits.

Alguna gamberrada de mala fe, fa que es descobreixi que Ghosn ha comés frau fiscal. Per les característiques del xicot, diríem que un frau fiscal NO PETIT.
Presó? No senyor, el Cost Killer és un personatge important. Però alguna cosa caldrà fer? Se l’aparta discretament en una mena d’arrest domiciliari o per ser més exactes, arrest palauetari.

Un any després el mateix poder que s’ha vist obligat a empresonar-lo, li obra les portes per facilitar-li la fugida. Tothom compren que un cavaller no pot estar confinat en una petita mansió de quatre-cents metres edificats i sis-cent-setanta de jardí. Ghosn és molt sensible.
Ja el tenim en llibertat. Aviat tornarà a salvar empreses i a defraudar el fisc en un treball dur i constant que te admirat a tot el món.
Carlos Ghosn, la història d’un bon cristià.


TERCERA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CA LA MEUCA
CAPÍTOL CATORZÈ... DE LA SÈRIE
TAMAYAZO
Doble pito!

Inés, irritada: ¿De dónde sacas tanto pito?

Supiera usted...

A la cuina, la Madame, les tres meuques i una tal Inés, que s’ha presentat com a Diputada. Juguen al domino a l’espera d’algun client. El dia ha estat tranquil, poca gent i, curiosament, cap polític.

Inés, no te pitos i passa. Irritada: ¿Cómo es que no viene nadie?

Ya vé, hace unos días que no... es lamenta la Madame.

Pero es que ni los viejos, ¿no? Me aseguraron que Felipe y Alfonso y todos esos pasaban más horas aquí que en el Parlamento…

Ui que tiempos aquellos. Nos llamaban la Baronía.

Jaque mate! Crida encantada la Purita.

¿Pero qué dices, niña? pregunta la Madame.

Bueno, que cierro y gano porque tengo la doble blanca. Cinco garbanzos para mi y un traguito de mistela. I a l’estona: Doña Inés, el garbanzo, que al fin y al cabo son de nuestra cocina.

Inés dóna el cigró a la Puri. Irritada: Dame un poco de mistela, es que tengo un sofoco…

¿Ya da pataditas?, pregunta la Madame, marassa com sempre.

Després d’engollir una copeta sencera Inés nota com la sang l’hi puja a la cara, com si tingués vergonya, però no, és perquè sent encara més escalfor que abans. Irritada: ¿Y no tendrán por ahí algún cliente que les sobre, de esos que tienen atados y a cada rato les dan de hostias...?

Pues hoy no? Diu la Madame... Verdad Encarna? Que darrerament s’està especialitzant en disciplina militar.

La Madame, maternal encara: pero usted, hija, con lo bien servidita que se la ve, por qué va tan buscona.

Inés, irritada: No se confunda señora, yo estoy aquí de Servicio en nombre de España. Necesitamos convencer a un sociata o lo que sea para que vote en contra de Sánchez.

Puri amb un puntet de sorna... ¿Y cómo va a conseguirlo?

Irritada: Bueno, hay maneras... lo chantajeo por encontrarle en una casa de putas, o le ofrezco dinero y cargo vitalicio... I obrint-se una mica la blusa... o a lo major... tocant-se els pits... a lo mejor es listo y…

Abans que pugui acabar la frase, s’escolta un truc amb contrasenya. Totes les dones queden atentes, sobre tot la Inés. Sónsoles va a obrir.
Hi ha una tensa espera. De fons, un xiuxiueig i una veu de contra alt, que sembla fer una exclamació. A l’estona, un paiet apareix a la porta de la cuina.

No es verdad ángel de amor que en esta apartada pocilga, se ve más clara la política y se conspira mejor?

Inés, sorpresa i irritada mirant al nouvingut: Alberto! ¿Pero no estabas en Tailandia?
TO BE CONTINUED


HUMANOTECA
CAMI DEL PODER
G. B. CLEMENCEAU.- Un traïdor és un home que deixa el seu patit per anar a un altre. Un convertit és un traïdor que abandona el seu partir per apuntar-se al nostre.

LUCRECI.- Vanitat per arreu.

R. MARTÍNEZ.- El que més dol d’una traïció és que mai és un enemic qui la signa.

I no serà també que tot poder arriba després d’una traïció? A vegades una traïció meditada i valorada de temps. Una traïció que pot alimentar-se en el silenci d’una cel·la o en la planura de gel per on Shakespeare feia caminar als traïdors.


LA LLUFA
LA ELIT CULTURAL DEL PP
Isabel Díaz Ayuso, madrilenya de Chamberí, periodista i amb un suposat Màster. Presidenta de la Comunitat de Madrid per militància amb el PP i el suport de Ciutadans i Vox, tota una garantia.

Diaz Ayuso ha aconseguit entrar en el llibre d’Or de les frases més patètiques, dites pels responsables del PP. Com per exemple el famós “bichito que se cae de la mesa y se muere”, referint-se a l’oli de colza. O “los hilillos como de plastilina” per explicar-nos la situació del Prestige. Anhelant d’emular als seus mestres, ara la Sra Presidenta de Madrid ha dit: “Nadie ha muerto a causa de la contaminación”.

Segons l’Agència Europea del Medi Ambient, les morts al darrer any a Barcelona pels efectes contaminants s’han elevat a 2.700 i arriben fins a 30.000 a nivell estatal.

Per què parlen? A vegades naturalment per protegir als seus amics, padrins polítics, empresaris... sovint però ho fan només per mantenir el seu pols amb la veritat. Necessiten demostrar als altres i a sí mateixos que són capaços de negar qualsevol cosa que sigui evident i certa.

Canvi climàtic, fals. Violència masclista, fals. Xenofòbia, fals. Violència policial, fals. Els nens venen de París, fals... Us imagineu com han d’anar de despistades les parelles dels Diputats del PP quan els asseguren que són fidels? Fals? Diu, per una vegada, la veritat?

Es pot ser ignorant, és pot ser ruc, pots mentir per interès, però no caldria anar fent el ridícul en públic, cada vegada que obres la boca.
LLUFA per la senyora Ayuso, amb arboç (madroño) incorporat.
Previous
Next