3 april 2020
The translation in English will be soon available
RARESES
Pandèmia apart, s’ha observat un perillós augment de víctimes per inhalació d’aire sense contaminar. Sembla que els cossos –i també les ànimes- ja no estan acostumades a la puresa.
Una bona prova de desgavell físic i espiritual, el trobem amb el Sr Junqueras. No accepta, ni que li expliquin en llatí que just quan li concedeixen un permís, el Coronavirus obligui a confinar a tot el país. Fins i tot a ell. Això què és? Va preguntar mirant al cel enmig d’un desolat paratge. I com que no va obtenir resposta, va tornar a la llibreria de la presó tots els llibres dels grans místics espanyols i va demanar : “Les primeres passes descalces dins l’hinduisme”. Gran llibre.
Junqueras passa el dia assegut a terra, s’ha pintat un tercer ull al front i només menja herba. S’assegura també que ha retornat sense obrir, dues cartes del Papa Francesc. Fins aquí podíem arribar, repeteix com si fos un mantra, el desolat i desenganyat polític.
L’únic consol de Junqueras és que fa tres setmanes no ha mort cap conill a les carreteres. Junqueras, estima molt als conills.
SEGONA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
CONFINATS SENSE CONFETTI
Cada dia que passa avança i es fa més palès el confinament que arriba a tots els confins de la terra. Què està passant? Com és que pràcticament tot el planeta està contagiat com mai havia passat? Serà certa la hipòtesi d’alguns científics que diuen que la rapidíssima propagació d’aquest virus maligne prové de les ones electromagnètiques dels últims avenços tecnològics i dels milers de satèl·lits que ens observen i dels que depenem del tot? En quin procés històric de la humanitat ens trobem ara mateix? Podríem estar en el principi de la fi de la hegemonia humana sobre la terra? Haurem de tornar als coloms missatgers per comunicar-nos?
De fet , però, aquest duríssim confinament no fa més que agreujar d’altres confinaments soterrats però existents a la nostra vida. Em refereixo a uns certs esclavatges dissimulats com a llibertats que ens fan tenir l’aparença de ser lliures, però realment no fem res més que allò que els poderosos ens deixen fer sota el control continu que exerceixen sobre les nostres vides, una llibertat falsa, vigilada, simulada.
És simptomàtic i preocupant que els mossos, la nostra policia política, darrerament estan exercint també, una repressió gastronòmica: els ciutadans que portem ja tres setmanes tancats a casa, des de fa uns dies no podem menjar xurros de xocolata perquè han estat tancades totes les xurreries pels mossos. Qui són ells per dir-nos i prohibir-nos allò què hem de o no de menjar?
Tantes setmanes tancats, i les que vindran, produiran greus alteracions psíquiques en la població. Necessitarem llavors, quan tot acabi, molts psicòlegs i psiquiatres, però qui cuidarà d’aquests psicòlegs i psiquiatres?
Un fet positiu, entre pocs altres, ha estat la fi dels desnonaments, ja que la nostra policia te unes noves tasques com ara vigilar el comportament de la ciutadania. Quan tot això acabi serem capaços els humans de millorar la nostra condició humana i eliminar totes les ocasions que patim per part d’unes elits avaricioses i perverses, que ens condemnen a una existència mísera quotidiana i ens impedeixen viure més feliços?
Aquesta crisi anomenada sanitària, ens dóna una oportunitat de rebel·lió i dignitat, de poder transformar les nostres vides personals i col·lectives.
LA KINTA FORKA
LA MILITARITZACIÓ INFERNAL I EL FRACÀS DE LES BONES INTENCIONS
La pandèmia continua i el sector sanitari està lluitant desesperadament en aquesta guerra sense fusells. En aquest cas sense materials sanitaris i amb un sistema desmantellat pels anteriors governs. Tothom sap la situació del personal sanitari excepte els imbècils que parlen de complots guerrers entre les diferents potencies mundials. És el nou opi que s'injecta una majoria dels votants d'extrema dreta mentre que els científics del planeta treballen i saben que no és un virus fabricat en laboratori. I mentrestant a Espanya el govern continua mostrant bíceps, s'atorga tots els poders i treu els militars als carrers: Val més una Espanya infectada que una Espanya trencada? Hole!
En canvi els Bombers de Barcelona afirmen que estan infrautilitzats i que són ells els qui han d’exposar-se per ajudar els ciutadans, i que estan altament qualificats per a respondre a les necessitats, que són “coneixedors de la logística sanitària” i que saben treballar en equip. “I, com molt bé se sap, la ciutadania confia en nosaltres”, reblen. Que callin els hi han dit!
Mentre la gent continua traspassant, la Unidad Militar de Emergencias inicia la construcció d'un allotjament per a 1000 persones vulnerables. Els voluntaris que si van apuntar per treballar han desertat en massa degut a la manca total de condicions sanitàries i organitzatives. El Tribunal Suprem amenaça els funcionaris de les juntes de tractament de les presons on hi ha els presos polítics perquè no els deixin anar a passar a casa el confinament. El MHP Torra denuncia aquest fet a la ONU que ha instat els governs a examinar com podien alliberar els presos polítics, els menys perillosos o els detinguts sense motius jurídics suficients. Hole! Al comunicat, el Suprem diu que, si s’autoritza, identificarà els funcionaris que ho han permès per a investigar-los per un delicte de prevaricació. Hole!
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial i enmig de la pandèmia, els presos són els grans oblidats. Per primera vegada des de la fi de la dictadura franquista, s'han vist soldats detenint civils al carrer. El poder practica la intimidació, fora de qualsevol contrapès democràtic i el confinament ha deixat sense treball a 9'5 milions de treballadores i treballadors. Hole!
En un comunicat de la ONG “Reporters sans frontières” denuncien la multiplicació de traves al seu treball informatiu en molts països d'Àfrica on el virus podria matar a las persones més pobres vivint en condiciones insalubres i sense atenció mèdica adequada. Hole!
A centre Amèrica com ho porten? A Guayaquil "no retiren els morts de les cases. Els han de deixar a la vora dels carrers de terra. Els malalts cauen davant els hospitals”. Que passa amb el malalts? Doncs que les famílies van d'hospital en hospital on no hi ha ni llits, ni materials, ni personal sanitari disponible. Hole!
Com tots, ara entrem a la quarta setmana de confinament mentre el govern ja anuncia la seva prolongació. Per evitar l'atur les prostitutes estan passant anuncis a les xarxes proposant prestacions a domicili per trenta euros. Hole!
Durant el confinament dones i infants viuen situacions de violència domèstica sense poder escapar i els sobrevivents, clamant per l'increment en espiral d'agressions. Hole!
Tot això no són errors sinó una elecció criminal del vell món!!! Hole!
EL CONVIDAT
ESTADA A UN HOSPITAL AQUESTS DIES
Al principi d’aquesta setmana vaig haver d’anar a les urgències d’un hospital després de passar pel CAP per culpa d’una insuficiència respiratòria com a possible causa d’un problema coronari, ja començo a tenir una edat. Em va sorprendre força trobar la sala buida, em van atendre al instant i després d’un reconeixement per part d’una infermera em van fer passar a l’espai dels “boxes”. Allà em van fer una extracció de sang per fer una analítica i al cap de poca estona va aparèixer un metge que em va dir que pel fet de ser malalt crònic i viure sol m’hauria de quedar en observació 24 hores i després fer una prova d’esforç, i si tot era correcte podria marxar cap a casa.
Durant aquestes 24 hores, confinat al llit, vaig descobrir part d’una realitat que, per molt que s’estigui parlant als mitjans d’informació, em va deixar impressionat i tocat.
Parlant amb les persones que tenien cura de mi em vaig assabentar que l'espai on érem s’havia habilitat a causa del coronavirus, li diuen “Urgències 2”, i la gent que hi estava treballant els havien enviat allà per descansar i desconnectar de la pressió de les urgències principals on hi ha tots els malalts per culpa del virus.
Una de les infermeres em va explicar que potser havia vist morir més gent aquests dies que en tota la seva experiència professional de 21 anys i que una de les coses que més l’afectaven era arribar a casa després de treballar durant 12 o 14 hores i no poder abraçar ni petonejar les seves filles i ni que elles la toquessin, per prevenir possibles contagis, els seu marit ja fa setmanes que dorm al sofà. Tanmateix ella i una altre companya em van dir que tots rebien suport psicològic. En part, amb aquest suport poden continuar treballant. Per altra banda van tenint controls periòdics per comprovar que no estan infectades.
En una de les xarrades amb el metge em va explicar que el vuitanta per cent dels professionals sanitaris de l’hospital estaven ocupats exclusivament en la pandèmia, el vint per cent es dedicaven a les tasques normals de l’hospital i que també havia arribat gent de reforç. Aquest metge va afegir que la situació és molt més crítica que quan ell estava treballant a l’Hospital del Mar en l’època més dura de la sida i aquest hospital era on hi havia més malalts, ja que età situat en un dels barris de la ciutat més castigats per la malaltia.
Serà molt difícil que les i els professionals que pertanyen al món de la sanitat rebin el reconeixement que mereixen, tret dels aplaudiments diaris. Puta merda de virus.
TERCERA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CA LA MEUCA
CAPÍTOL VINT-I-SIS... DE LA SÈRIE
CRISI
Dues llaunes de sardina havien estat el sopar de la Madame. Sortosament, la Puri, havia comprat un tortell i ara la Madame escurava l’oli de les llaunes amb la pasta de crema. Una ampolla de vi negre completava el trist bodegó. Les cares de la Madame i la Puri no eren pas més alegres i l’entrada de la Sónsoles encara enfosqueix més el panorama.
Lo siento, pero lo dejo, diu Sónsoles pujant d’un salt sobre el marbre de la cuina. No hay clientes señora, esto es la ruina.
¿Y el ERO que os he conseguido, y la ayuda en metálico del Parlamento?
Es que me da cosa ir sola por la calle y que me pare la policía.
Niña tu trabajas en Servicios esenciales. Díselo.
Ya, pero me da corte.
A buenas horas.
La Pura que és més puta i més llesta que les gallines, pregunta...
Y no será que alguien te ha dicho…
Bueno vale, confessa a la primera Sónsoles, es mi novio. No quiere que trabaje más. Dice que es peligroso... Somriu... Me quiere mucho.
¿Y de que va a vivir ese hijo de puta? Crida la Madame.
Ay no le insulte usted, señora, que me lleva como una flor.
¿Quieres un poco de milhojas? I la Puri senyala el pastís que Sónsoles accepta.
La verdad, es que una semana más de virus y nos vamos al carajo todas.
Ya lo sé hija, ya lo sé. Si pudiéramos resistir unos días más…
Es que no son unos días y cuando el bicho se muera es que el personal no va a tener ni un euro, ni alegría ni nada…
Nuestros clientes sí.
Quizá, pero también se pierde la forma. Con el último que vino, ya tuve agujetas.
Que un virus acabe con lo más bonito que tiene Madrid…
Siempre nos quedará el Prado. Hay mucha guarra desnuda ahí.
Yo tengo las manos en carne viva de tanto lavármelas.
A les tres els agafa un atac de riure.
Mira que tenerse que cuidar de las manos, con lo preocupadas que estábamos siempre con la pieza.
S’obre la porta. Encarna esverada. ¡Señora, me ha venido el corona!
Estamos salvados. ¿Cual el emérito o el de ahora?
¡El virus señora! Tengo fiebre, tos y dolor de cabeza.
¿Y qué haces aquí, desgraciá? Vete ya al Hospital.
Ya iba.
Pues sigue. Y dinos algo.
Ay señora, que si es grave no las veo más.
Encarna desapareix. Les altres es queden en silenci. A Sónsoles li cauen unes llàgrimes. Purita es posa a rentar les mans amb llegiu.
La Madame ho te clar: Este país se va a la mierda.
TO BE CONTINUED
HUMANOTECA
TRES PENSAMENTS I UNA DEFINICIÓ
Per la persona tancada dins la campana de vidre buida i aturada com un nadó mort, el mateix món és angoixa. S PLATH
Tanta tecnologia per a tantes ments buides. P HASÉL
Entre els ximples, el buit s’assembla a la profunditat. H de BALZAC
No hay nada tan vacío como un cerebro lleno de sí mismo. I.M. ALTAMIRANO
Diccionari: BUIT... sense contingut, banal, sense fruit. Ociós, insignificant, ineficaç, mancat de solidesa. Orgullós sense fonament.
Definició vàlida tant per les quarantenes causades per virus com pels polítics que les dirigeixen.
LA LLUFA
EL SINDICAT S’ALARMA
El Sindicat Nacional de Lladres d’Espanya, sense adscripció a cap partit polític perquè no se’n refien, ha manifestat el seu malestar per l’actual situació de confinament sanitari. En una carta elevada al Ministeri d’Hisenda ha manifestat que amb totes les famílies a casa no hi ha qui robi i que això representa una greu disminució dels seus ingressos. Demanen un ERO un ERPO i un endarreriment dels impostos municipals. En cas de no poder ser atesos, com a mínim demanen un plus per perillositat en el treball.
Així mateix, reclamen una campanya publicitària cara al proper estiu per recuperar la massa turística, que per ells representa entre un trenta i un trenta–cinc per cent dels ingressos i la relaxació policial durant aquests mesos estiuencs. No fos cas que quan poden recuperar part dels emoluments que els pertoca, els posessin, ni que fos un parell d’hores, a la trena.
El representant del Sindicat ha informat que el Gobierno de España s’ha mostrat receptiu i que tenen esperances cara a la negociació que s’iniciarà properament.
Com es pot veure, el Sindicat de Lladres, està molt a prop del que demanen les empreses de l’IBEX, així com les PYMES i altres formacions empresarials amb els que ja s’han reunit darrerament. Un dels acords que han aconseguit és engegar una campanya per prestigiar l’estat espanyol i recordar al turisme internacional, que seguim sent diferents i collonuts.
LLUFA. 
Download in PDF 
