29 october 2021
The translation in English will be soon available
PORTADA
COMENCEM A DONAR-NOS LA CULPA?
Baixa l’ús del català a les universitats.
Fa temps que les institucions catalanes avisen del progressiu deteriorament del català a les universitats. Naturalment se’n culpa, sobre tot a les manipulacions de Madrid. I sí, és veritat, però potser no tota.
La tàctica del govern espanyol, com la del domador de lleons, és agafar el fuet, fer-lo voleiar per l’aire i acabar picant fort a terra. En teoria, al lleó li puja la testiculada al coll i obeeix. Madrid, no cal dir-ho, és el domador i rectors professors i estudiants universitaris catalans formen cercle al seu voltant i aixequen la poteta a les ordres de l’amo.
La universitat és estudi, respecte, diàleg... No es pot anar tot el dia cremant pissarres. És lleig. Però hi ha maneres de demostrar el teu desacord amb lleis encaminades a desterrar una llengua de casa seva.
Que un centenar d’estudiants –que han signat el seu acord en fer les classes en català- hagin de renunciar al seu dret perquè un personatge, probablement un professional de la infiltració, demani la utilització del castellà, no és greu, és vergonyós. I ja hem passat prou vergonya en aquest país.
Hora seria que els noranta nou estudiants catalans es plantessin i diguessin a l’infiltrat que aprengui català. Millor encara seria que els professors universitaris fessin ús d’un valor democràtic anomenat dret a la majoria. Un miracle seria que els rectors oblidessin els seus anys d’interinitat inestable i es juguessin el rectorat aplicant la llei catalana d’universitats.
Si la saó del futur, (alies els joves) no defensa els seus drets i prefereix estudiar la història de Catalunya en castellà i si el professorat s’hi troba còmoda, la culpa de potser serà de Madrid, però també nostra. A vegades els lleons passen del domador.
Pàgina 2
EL CONVIDAT
FOC NOU
Protestes dels bombers
Alguna cosa passa amb els bombers. Abans tots els infants volien ser bombers i ara als que ho diuen el posen cara a la paret. Per què? Són dels pocs que treballen a nivell peninsular, dels poquíssims que se la juguen, dels raríssims que acaben bé la seva feina i sense demora. Què passa amb els bombers?
Plantilla curta, als pocs que hi ha se’ls tracte laboralment de manera força miserable, els reforços d’estiu es qüestionen, els d’hivern se’ls deixa amb samarreta perquè el foc ja escalfa prou, no tenen material, per no donar, no els donen ni el vestuari adequat, a vegades com que no tenen escala s’han de muntar un castell de nou sense folra per arribar al pis sinistrat. Duen més pes a l’espatlla que el Rambo. Quan el problema crema fora ciutat, no hi ha camins per arribar-hi. L’aigua està lluny i el vent sempre en contra. Què passa amb els bombers?
La Generalitat, embrancada com sempre en grans problemes estratègics per sortir de la darrera crisi, els dona bones paraules però no una manega en condicions, ni un euro per infraestructures. Els tracta com a nens d’escola, una mica entremaliats però que són útils quan la pilota es penja a l’arbre del pati i són ells qui trepen per recuperar-la, però no augmenta la plantilla o el sou ni que s’estiguin cremant els tarongers del pati. Què passa amb els bombers?
Aventurem hipòtesis arriscades.
Hi ha més bombers catalans, o catalanistes que no pas Mossos d’Esquadra catalans o catalanistes.
Dins el cos de bombers hi ha pocs Guàrdies Civils. A Mossos n’hi ha molts, molts, molts.
Els bombers es van distingir durant les jornades del referèndum com a membres d’un col•lectiu que defensa a la població civil davant les càrregues policials. Els Mossos, digue’m que no gaire.
Els bombers, és cert, deixen fet una merda el pis al que entren per apagar un foc, curosos, allò que se’n diu curosos, no ho son, van per feina. Els Mossos també però el que deixen fet una merda és al ciutadà que s’hi posa al davant.
Impossible que aquestes hipòtesi siguin certes. Impossible. Però mira...
HUMANOTECA
UNA PIFIA...MÉS
Una averia col•lapsa les comissaries
Cos policial. Grup uniformat o no, dedicat a la prevenció de les maleses humanes i quan ja és tard, a perseguir als malfactors. Mostren gran habilitat i preferència per les persecucions de manifestants, i per la investigació científica del crim. Els que van de paisà, habitualment es dediquen a la intel•ligència. (Descobrir coses)
Comissaria. Local on es reuneix el cos policial. Se’l distingeix per una gran bandera i dos senyors amb una metralleta a les mans.
Hacker. Aficionat a la informàtica però amb més mala llet o ganes de fer conya que la majoria. L’esport preferit, fer la punyeta a grans institucions, governs etc manipulant els seus programes informatius i, a vegades, inutilitzant-los.
Averia a una comissaria. Un endoll que no funciona, un plom que salta o un atac hacker, just en el lloc on es reuneix la creme de la creme de la intel•ligència policial.
Sortida política a un atac Hacker a una comissaria. No parlar-ne i fer creure al ciutadà que no ha passat res.
Conclusió, pífia dels serveis de intel•ligència policials, magníficament esmenada pels portaveus polítics.
Conseqüències a la pífia. Fotimer de ciutadans sense carnet d’identitat o passaport. Ni una més ( a no ser que donin vacances al servei intel•ligent per l’estrès passat).
Pàgina 3
REALITAT OCULTA
LA LLEI CONTRA LA PROSTITUCIÓ ORIGINA UN GRAN REVOLT A CATALUNYA
Empès per algunes lleis europees que persegueixen la prostitució i per dones abolicionistes del PSOE, el president espanyol s’ha posat mans a l’obra per enllestir una nova llei. Aquesta perseguirà els promotors, màfies, consumidors i prostíbuls. Això preocupa a moltes dones, organitzades autònomament, com les Putes Indignades.
No tot, però, són males noticies ja que l’exbisbe Xavier Novell, que ara ha retrobat l’amor i la solidaritat amb els humils i els que pateixen, s’ha posat en contacte clandestinament en un pis del Raval amb representants de Putes Llibertaries per ajudar-les. Després d’haver canviat la Verge María per Maria Magdalena com inspiració i referent, convençut de l’amorosa feina que realitzen envers la gent més necessitada, ha fet diversos contactes amb alguns mossens progressistes perquè elles puguin exercir el seu treball en certs locals eclesiàstics, en hores convingudes. Per estendre i coordinar la seva activitat es reuniran a la llibreria Ca La Figa de Manresa, amb l’assistència de Silvia Caballol com assessora.
Aleshores, polítics progressistes d’arreu del país s’han reunit a l’ajuntament de Barcelona per demanar la inclusió de les treballadores sexuals dintre de la seguretat social i garantir els seus drets. Això inclou que tots aquells que viuen en solitud i precarietat, amb mancança d’afecte, puguin rebre la seva assistència.
També en l’ensenyament es mouen iniciatives a fi que les treballadores sexuals puguin accedir a cursets de pràctiques segures a les escoles. Alguns col•lectius de gent gran malden perquè en residencies i casals, puguin ensenyar-les-hi pràctiques de relacions afectives i intimes per fer la seva vida més plena i alegre.
Aconseguirà Catalunya, com a la jornada de vuit hores, ser la precursora en aquestes noves conquestes socials?
Pàgina 5
LA QUINTA FORCA
RODALIES 12. Un tràgic destí pels obrers de RENFE?
Els treballadors de Renfe “no han de patir” ja que tindran “dues possibilitats, o treballar per a Renfe en altres destinacions, o treballar per a Rodalies Lleida”, a través d’FGC. Recorden que això va ser un dels motius principals de la vaga de maquinistes de fa uns dies, amb centenars de trens cancel•lats?
Quina relació hi ha entre el traspàs d’una línia de RENFE, propietat de l’Estat, a la Generalitat catalana i la neurosi col•lectiva que destapa?
A Catalunya hi ha nostàlgia del Procés. Constantment s'oposa la societat catalana a la societat espanyola. Cap de les dues és lliure de critica però el que interessa saber és quina està més malalta. Sense anar a les xifres estatals hi ha altres indicadors per esbrinar-ho en un moment en que a escala global tot apunta a la fi de la democràcia i la seva substitució per sistemes oligàrquics d’apropiació del poder per una minoria.
Ens sorprèn espanyofòbia actual que s’ha estès a Catalunya. El 2020, després de 8 anys de conflicte, les enquestes donaven el 62% de les opinions relativament bones sobre Espanya. El 2021, estem en el 38% de les bones opinions sobre Espanya, com si Sánchez fos més repressiu que M. Rajoy, Aznar i els Borbons junts... o més amenaçador que el Tribunal Suprem, els nous oligarques espanyols.
Això s’explica pel fet que Catalunya viu en la nostàlgia del Procés, que li va permetre d’existir en el món com una potència històrica així com prometre a la seva classe treballadora una millora sense precedents en les seves condicions.
Aquesta "nostàlgia de dies feliços" no era infundada quan es predeia la implosió d’Espanya en vista de la disminució de natalitat, prova d'una societat en procés de desintegració (un poble pot suportar-ho tot dels seus líders excepte que posi en perill els fills).
Avui, quan se’ns diu que Espanya és un país a la deriva, què estem observant? La seva natalitat és més alta que la catalana. Això no és tot. L'esperança de vida està augmentant a Espanya, mentre que ha disminuït a Catalunya des de principis del segle XXI, degut a la disminució de la despesa social-sanitària de menys del 12% del producte interior brut, la norma en els països avançats d’Occident.
Afegiu l'epidèmia d'opioides i l'alcoholisme en les classes treballadores catalanes. Afegiu també l'augment de la taxa de suïcidis, morts que reflecteixen la destrucció de la classe obrera. Analitzant l’estabilitat del sistema social espanyol i el seu nivell de vida, es clar que el seu model s'està acostant al model europeu mentre que Catalunya se’n allunya.
Enteneu ara la neurosi dels treballadors de RENFE a treballar enquadrats en un marc català?
Pàgina 6
LA LLUFA
BITCOIN BARCELONA
Protestes veïnals contra Colau
Barcelona és com una criptomoneda, tan aviat puja la cotització com cau en picat. Ara està de baixa. La cosa va començar un dia en que un polític de la dreta, mentre jugava al solitari al despatx, va mirar per la finestra i va rumiar (que ja és molt) Barcelona està feta una merda i la rumiada es va convertir en eslògan.
Tenen raó, Barcelona està bruta com sempre excepte en època de Jocs Olímpics o Congressos Eucafrístics. La Colau no fa dissabte. No neteja els racons (llegiu barris) i es limita a la sala de rebre (llegiu part de l’eixample Bonanova o Sarrià). Les brigades de neteja no demostren un fervor professional exagerat, els falta vocació. El seu estat d’ànim es comparable al relaxament en que arrosseguen les escombres.
La Colau ha contribuït el que ha pogut en fer de Barcelona una ciutat de perill 7’6 en l’escala circulatòria, ha confós la contaminació amb l’estètica i ens ha deixat unes cantonades que semblen trinxeres. El gust no és el fort de la Colau ni de molts dels seus col•laboradors. Ells van al que creuen pràctic i si decideixen que els arbres de la ciutat necessiten adob, ens faran cagar a tots al carrer.
El que tampoc sembla massa net però, és l’estratègia utilitzada pels oponents de la Colau per fotre maranya. És tan neta la dreta? Te els cortijos amb sauna pels seus treballadors? I posats a afinar una mica més, potser tampoc és prou neta l’actitud dels queixosos que es manifesten davant l’Ajuntament perquè apart de les fulles, les restes que embruten la ciutat són canines i humanes ergo, humanes totes dues perquè els gossos no surten a passejar sols.
La campanya anti-Colau per l’estat dels carrers a Barcelona, és com utilitzar la Covid per atacar a l’enemic. Les ciutat són brutes perquè hi viu molta gent i la gent és bruta i deixada i no respecte res que estigui fora de casa seva. Recordeu com destrossa la família més propera els sofàs de casa nostra?. Deixen caure l’esquena contra el respatller com si els hi anés la vida. A casa seva però tenen fundes de plàstic per protegir-lo.
Qui vulgui neteja, que vagi a Suïssa, sí, allà on tot passa a l’hora, però sàpiguen que ells no podran escopir dins el tramvia.
LLUFA PELS SEPULCRES BLANQUEJATS
Pàgina 7
ÚLTIMA HORA
ESCALA DE PETS
Comença el judici del cas Castor
Recorden el tema? Es volia construir un dipòsit de gas natural en un antic camp petrolífer. Com tenir una caixa forta sota el mar plena de gas. Els principals beneficiaris de la operació eren dos, Florentino Pérez (ACS) i un altre que no se sap qui o què era. Només el Florentino se’n va sortir. La resta ha estat una penosa escala invertida de pets a quin més pudent i lamentable.
En teoria, de tots els personatges de l’escàndol, el més innocent era la natura, que la van inflar de gas i després de queixar-se vàries vegades removent el ventre, va petar en una sèrie de moviments sísmics.
Seguint aquesta escala perversa, els ingenus veïns costaners i les seves casetes van petar en forma de neguits, pors i incontinència i les casetes es van esquerdar.
A la fi, aparegué la justícia i digué, que es faci la mentida. I ja hi som.
Ara, a ple judici, ja sabem que la plataforma estava de conya, o sigui que els arquitectes, zero responsabilitat. També sabem que la terra es va bellugar perquè és així i que ho fa sempre però que el gas no te res a veure amb les esquerdes que presenten les cases dels senyors d’Alcanar o Benicarló. Els treballs tècnics van ser igualment perfectes, i si es va produir un error, cosa molt improbable, va ser culpa d’un senyor que ja és mort.
De la responsabilitat del senyor Florentino ni se’n parla. Quina responsabilitat pot tenir un prohom de la societat espanyola. Per acabar, no se sap si com a responsables o mentiders, la culpa la pagaran els veïns dels pobles afectats.
Pàgina 8
CONTEXT
EL PUYAZO
Reacció de la dreta als deu anys de treva d’ETA
Fa deu anys que Eta va decidir abandonar les armes. En qualsevol lloc del món, un motiu de satisfacció, d’alleugeriment, però no per la dreta espanyola.
Fa pocs dies, els membres internacionals –encara vius- que van participar en el procés de pau a Euskadi, van celebrar al Palau d’Aiete, aquesta fita, però les autoritats espanyoles, no.
Difícil d’entendre que un país no es feliciti pel final de la violència dins de casa seva. Si després de la tempesta arriba la calma, sembla estrany com malgrat tenir l’aigua al coll, a Espanya prefereixen que segueixi plovent. Però és així.
Brian Currin un dels membres que havia treballat al costat de Mandela durant les negociacions, va recordar que va ser un procés de pau unilateral perquè el govern va fer tot el possible per no implicar-se.
Jonathan Powell, ex cap del gabinet de T Blair, assegurava que l’arribada del P.P. al govern va posar en greu perill la decisió d’ETA.
I ara, quan deu anys després Otegi parla en nom de l’esquerra basca lamentant el dolor provocar per les actuacions d’ETA, la dreta espanyola torna a ensenyar les dents i a reclamar venjança.
La dreta espanyola segueix sent la dreta ferotge de la post guerra civil. Després de la victòria, la venjança. Això és el que els alimenta. Seguir matant als que ja són morts, als seus descendents, les seves idees... Rematar a l’enemic. Sense acceptar en cap moment l’evolució en el temps i en la ideologia. Un país no pot avançar si una de les seves parts s’instal•la en l’odi permanent.
La reacció dels polítics de la dreta espanyola, és la imatge més evident d’un país que prefereix l’enfrontament que la concòrdia, la fúria i la revenja que la reconciliació, en definitiva el que se’n diu una merda de país... o de dreta.
Al País Basc, la pau d'ETA és la pau per la dreta? S’accepten porres!
Pàgina 9
TELEGRAM
MÉS COVID A ANGLATERRA
Des del Brexit, a Anglaterra ni els hi plou. Els falten carburants, peces, treballadors, te, plum cake i agulles de fer mitja. Un desori. A la realitat present, hi ha col•laborat molt la desinvolta figura del seu Primer Ministre, un personatge que, per càsting, acceptarien en qualsevol pel•lícula del Festival de Sitges. La seva llavor descabellada respecte al Covid ha estat, probablement, la que ara fa ressorgir una nova modalitat viral. Però ell està bé, orgullós i satisfet. Els anglesos són bastant així. Europa és una altra cosa.
CONGRÉS DEL PSOE
Es va celebrar amb la brillantor habitual el quarantè aplec dels socialistes espanyols. A la festa hi assistiren els personatges més representatius de la secta. Després dels rituals brindis, es va celebrar un banquet que fou molt elogiat pels comensals. A destacar el vestuari femení, una fina combinació entre progressisme i saber estar en el poder. La trobada va acabar amb el QUE VIVA ESPAÑA del recordat Manolo Escobar.
A preguntes dels periodistes que cobrien l’esdeveniment, tots els alts càrrec varen assegurar que no s’havia parlat de política-
TRUMP CREA UNA XARXA PRÒPIA
Tip de ser censurat, l’ex PresidentTrump s’ha fabricat el seu propi Google. Sabent que les piulades ultraconservadores són les més seguides, té l’èxit assegurat. Com no podia ser d’altra manera, la seva marca serà TRUTH (veritat). Cinisme sobre cinisme.
Un dels atractius de la xarxa serà un concurs en el qual dels 370 missatges que l’ex penja diàriament, els usuaris hauran d’endevinar quina de totes les notícies és veritat. Entre els guanyadors es sortejaran setmanalment, dues armes llargues de repetició, una de curta i un punyal indi amb mànec de búfal.
RODOLFO MARTIN VILLA INCRIMINAT A ARGENTINA
Després del bateig van apuntar-lo a la Falange i encara hi és. Després de la primera comunió, li van donar el primer càrrec i encara el conserva per si li fallen els altres. Després de somriure a dreta i esquerra es tancava al despatx i signava ordres indignes. Després de creure’s en la immunitat celestial, una jutgessa argentina el cita a declarar com a culpable d’una de les moltes marranades que va cometre. El món encara no és absolutament injust.
ALEXEÏ NAVALNY PREMI I CÀSTIG
Per una banda el Kremlin es carrega la decisió del Parlament Europeu d’atorgar el seu premi a l’opositor empresonat Navalny, la bèstia negra de Vladimir Poutine.
Per l’altra hi ha el premi Sájarov a la llibertat de Consciència, batejat així en honor del científic dissident soviètic Andréi Sájarov que homenatja a persones u organitzacions que han dedicat la vida en defensa dels drets humans i la llibertat.
I pel mig hi ha la “Guerra freda” entre Rússia i la UE. I si amb un premi els poden putejar, perquè no? I al fons del fons hi ha el premiat que es continua podrint a la presó.
SALVINI I L’OPEN ARMS
L'exministre de l'Interior italià Matteo Salvini ha comparegut davant del tribunal de Palerm en el cas del vaixell de rescat 'Open Arms' impedit d'atracar a l'illa de Lampedusa a l'agost de 2019 carregat d’africans rescatats de la mort . Un negoci brut per al cap de la Lliga, el lideratge del qual és qüestionat dins del seu partit, que el culpa de la debacle electoral de les últimes eleccions municipals.
Des de fa un temps, la vida no ha estat calma ni tranquil•la per Salvini. El seus acòlits l’acusen de no saber defensar els interessos del partit, especialment pel que fa als immigrants. Mai millor dit!
CONSELL PER LA REPÚBLICA CATALANA
L’Octubre del 2017 el poble de Catalunya va votar en referèndum ser un Estat Independent en forma de República, voluntat negada i reprimida pels poders de l’Estat espanyol.
La repressió dificulta que les institucions catalanes puguin desplegar amb plena llibertat el mandat sorgit d’aquell referèndum. Per això, la ciutadania de Catalunya pren novament la iniciativa per construir un poder republicà des de la seva sobirania personal i s’organitza per fer efectiu aquest mandat.
L’Estat Independent en forma de República és l’objectiu que construint espais de sobirania de baix a dalt des dels barris, pobles, ciutats i comarques és el camí per avançar en una estructura de poder republicà d’àmbit nacional arrelat al territori i al poder de la gent. Apa, els ha sortit bonic!
ELISENDA BORRÀS ENDREÇA
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, diu que el treball dels diputats “no hi ha diners per pagar-ho”. Diu que els diputats fa anys que tenen el sou congelat i aposta perquè les dietes per desplaçament passin a formar part del sou i, per tant, a tributar.
Bravo! l que volem els ciutadans? Que treballin en total transparència.
Primer problema: Qui assumeix el pagament de tributar la part del sou que fins ara no es declarava? L’any vinent inclou una partida d’un milió d’euros perquè sigui el Parlament qui se’n faci càrrec i no els diputats. Merda, amb això no fem les paus senyora Borràs.
Pàgina 10
CONTRAPORTADA
A DESNONAMENTS.COM SOM UN EQUIP D’ADVOCATS ESPECIALITZATS EN TRAMITAR DESNONAMENTS JUDICIALS A TOT CATALUNYA.
2018-2021... ...57.200 DESNONAMENTS 
Download in PDF 
