4 august 2023
The translation in English will be soon available
SOL DAVANT LA IGNORÀNCIA
Collboni decidit a multar qualsevol activitat ciutadana
Individu nuvolós, obscè, bavós, llòbrec, obsessiu i cabró. Així defineix la meva parenta a Collboni i en bona part te raó perquè les lletres dels adjectius coincideixen amb el nom del nou alcalde de Barcelona però a l’inrevés, tal i com és ell. Sense donar mai la cara.
La singular campanya electoral durant la qual va haver de renegar de tot allò que havia estat fent durant els darrers quatre any amb l’alcaldesa Colau, Collboni va limitar-se a mostrar les misèries de la ciutat. Passat el tràngol de les eleccions municipals i descavalcada la Colau ja només li quedava iniciar el seu pla de govern. Ha trigat, però ho ha fet.
Incapaç d’arreglar els problemes de la vivenda, els desnonaments, la inseguretat ciutadana, la manca d’uns bons serveis municipals, en especial de la neteja, Collboni ha instaurat la seva nova política, el càstig. Collboni ha decidit que la culpa de tots els mals de la ciutat la tenen els ciutadans i que la única manera de solucionar-ho, és corregir els mals hàbits de la ciutadania. Les multes que ha proposat el nou alcalde són, això sí, molt democràtiques. Pràcticament no quedarà barceloní sense la seva multa mensual. Per no reciclar adequadament, per traspassar en vermell, per llençar un paper al carrer, per beure a l’acera, per fumar a la via o potser fins i tot per robar un establiment. Queda per saber els beneficis que Barcelona obtindrà amb la nova política sancionadora, el segur és que per a Collboni serà una bona excusa per amagar la seva ineficàcia.
Collboni no és alcalde gràcies a la seva cara bonica, ho és per la seva cara dura. Fa quatre anys va governar en coalició gràcies a desempallegar-se d’una manera no massa elegant del candidat guanyador. Fa quatre dies, ha tornar a utilitzar la mateixa tàctica, superar en unes fosques negociacions, al rival que havia guanyat. En realitat el ple municipal on va ser nomenat nou alcalde va resultar esperpèntica. Sembla, en fi, que l’únic que importa és guanyar encara que no tinguis ni programa, ni idees, ni personalitat per fer-ho. Encara fins i tot que només serveixi per fer la punyeta als ciutadans.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
EL PODER DELS NOMS
El 112, número d’urgències, fa vaga
Els sagraments donen caràcter i la família posició. A casa tenim les dues coses, les creences religioses ens permeten mantenir-nos en un estat hipersacramental i a mi personalment, el bon saber del meu germà m’ajuda a viure amb certa placidesa. Desconec com anirien les coses de dir-me Romualdo Pozociego, però sortosament em dic Junqueras, Roger Junqueras per a servir a Déu i a vostès. Admesa l’avantatge patronímica, he de dir solemnement que no soc tonto. En el meu cas, els tontos (paraula que estranyament no figura en el vocabulari català reglamentari) haurien buscat el seu futur professional en una empresa catalana, jo vaig fer-ho a Ferrovial que com el seu nom indica, de catalana no en te res.
Els tontos, una vegada certificat el seu pas al capital espanyol, intentarien negociar amb l’autonomia extremenya o murciana. Jo vaig anar directament a la Generalitat de Catalunya. Qui gosaria d’acusar-me de botifler si la majoria dels contractes de la Generalitat es signen amb empreses espanyoles? La fusió catalano-espanyola ha donat els seus fruits. En poc temps els guanys poden calcular-se en uns cinquanta-sis milions d’euros, a un promig d’uns dotze milions anuals. No està malament. Tant Ferrovial com la Generalitat m’han felicitat.
La base del negoci és clar com l’aigua, dominar (és a dir, fer pagar) les trucades al 112, número vital per les urgències mèdiques però no directament a la Generalitat sinó a través de Ferrovial com a externalitzador del servei. Imaginen la quantitat de trucades que el 112 va rebre dels pobres ciutadans durant la Covid? Un allau.
Alguns volen veure en aquesta operació insensibilitat de l’empresa pel cobrament de les trucades d’urgència, d’altres anuncien vagues per excés de feina o escassetat de salari, la qüestió es queixar-se. Tot el que vulguin, però els que hi entenen de veritat, estan encantats amb la formula. Sense anar més lluny, la Generalitat ens ha renovat per tercera vegada l’adjudicació del servei. Dit d’altra manera, ho fem bé i estic content perquè he demostrat que l’èxit no ha vingut per dir-me Roger Junqueras, jo tinc els meus propis mèrits.
Empès potser per aquests sentiment positiu, voldria enviar un missatge a tots els espanyols: si voleu, podeu... sempre que no us digueu Pozociego.
LA GARSA PROSTÀTICA
UNS RUSSOS ENS PRENEN EL PÈL
Hackers russos ataquen institucions espanyoles
La llista de grups i institucions espanyoles piratejades per uns russos, té gràcia. La casa reial, el ministeri de l’interior, el tribunal constitucional pràcticament la totalitat de la premsa dretana. A primera vista sembla més un acudit que no pas estratègia perquè malgrat ser institucions de renom en els seus ordinadors poca cosa més pots trobar que no sigui pornografia.
Encara que pugui sembla mentida, Karlitus ignora absolutament les intencions reals d’aquests grup rus anomenat Noname 057. Fer la punyeta potser? Segurament. Enfotres dels continguts? Segur. És com jugar al gat i la rata amb un país que sí te rates però que tenen por de mossegar per molt que ensenyin les dents.
Si acceptessin un consell i llegissin la premsa estrangera, al grup Noname 057 se’l podria suggerir que dediquessin els seus esforços a desbaratar la informàtica ucraïnesa. Aquí amb sort trobarien informacions sobre aquella contraofensiva que mai no comença, o pactes armamentístics amb mitja Europa implicada i part de l’altre. Com si diguéssim, que trobarien material amb cara i ulls. Putin tampoc és un primer espassa organitzant guerres i podrien ajudar-lo una mica. I, després si volen, els dies de festa o estones de descans que continuïn jugant amb Espanya.
La xarxa espanyola és prou desgraciada per apagar-se a sí mateixa. Un sol llamp desactiva la península sencera. Els ordinadors peten , les memòries desapareixen, els discos durs es desfan com mantega. No necessitem la col·laboració russa perquè t’anul·lin una visita hospitalària urgent, ni per tornar a fer cua davant l’Assegurança Social. Això ja ens ho fem sols.
D’altra banda si les intencions d’aquests terroristes informàtics tenen una pretensió mínimament seriosa, els volem comunicar que estan perdent el temps. La majoria de dades que omplen els ordinadors oficials espanyols són esportives, les polítiques són falses i les que parlen d’actuacions polítiques i jurisdiccionals fraudulentes, és a dir, les de veritat, les coneixem tots, fins i tot els russos.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
POSAR PORTES AL VENT
Un mur flotant que s'evapora
La frontera que separa els Estats Units de Mèxic ha estat i és travessada il·legalment per milions de mexicans i centreamericans que fugen de la pobresa, la repressió i el terror que viuen en els seus respectius estats.
Així ja Obama en va deportar més de 3 milions però en l'actualitat hi ha uns 12 milions de sense papers als EUA i en els primers 6 mesos d'enguany han aconseguit arribat als Estats Units uns 270.000 immigrants clandestins.
És per això que un projecte de l'expresident Trump s'està a hores d'ara posant a la pràctica enmig del Río Grande. Es tracta d'una espectacular i lluminosa idea nascuda dels intrèpids ràngers de Texas i realitzada pel governador texà Abbot, Un mur de 350 metres de llargada d'uns 2 metres d'alçada ancorat en el bell mig del Río Grande guarnit amb punxes de ferro.
Aquest governador ja ha aconseguit detenir en els darrers anys uns 400.000 emigrants. Malgrat que Joe Biden ho ha declarat il·legal per violar la llei de rius i ports el mur flotant segueix dempeus alterant el paisatge natural. El mur separa la ciutat mexicana de Piedras negras del estat de Coahuila i la texana d'Eagle Pass.
Aquesta brillant idea no impedeix tanmateix que cada dia milers de immigrants entrin als Estats Units a través dels 3000 km de frontera. La irritació i la indignació dels mexicans ha anat pujant de to fins al punt que milers dels immigrants il·legals que treballen als Estats Units han organitzat una vaga de protesta al mateix dia que al capitoli d'Austin, seu del govern de Texas ha aparegut un mur de fusta a la plaça, davant mateix de la porta central amb una inscripció: "freedom for imprisoned emigrants, borders are prisons".
A la matinada de l'endemà el mur flotant deixava el riu Grande per entrar en el carib. El fet es que un col·lectiu mexica anomenat Coyote alliberador aprofitant la foscor de la nit ha alliberat les àncores que subjectaven el mur.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
COP D’ESTAT A NÍGER COP DE PUNY A FRANÇA
Qui hi ha darrere el cop, els militars o Moscou?
El 26 de juliol, el president Mohamed Bazoum és enderrocat i detingut pels militars i a la televisió diuen que actuen en nom del Consell Nacional per a la Salvaguarda de la Pàtria (CNSP). Alhora van ordenar tancar moltes institucions i totes les fronteres, justificant el cop d'estat per la manca de seguretat i afirmar que tots els cossos de l'exèrcit, la gendarmeria i la policia hi estan al seu favor.
Després de Mali i Burkina Faso, Níger, fins ara aliat amb països occidentals, es converteix en el tercer país del Sahel, soscavat pels atacs de grups vinculats a l’Estat Islàmic i Al-Qaida. Però per altra banda, Níger és actualment el pivot del sistema antigihadista francès al Sahel, des de l’expulsió de l'exèrcit francès de Mali l'estiu del 2022, amb 1.500 soldats francesos sobre el terreny.
El mateix dia, milers de manifestants, a Niamey, la capital, corejaven el seu suport als colpistes i onejaven banderes russes. La consigna, "a baix França" deuria fer-li mal a Macron ja que va condemnar el cop d'estat com a molt perillós per a la regió i exigir l'alliberament del president. Llavors, el general Tiani, fins aleshores cap de la guàrdia presidencial, es va autoproclamar president del Consell Nacional per a la Salvaguarda de la Pàtria.
En hores, França suspèn la seva ajuda al desenvolupament i suport pressupostari. La resposta seran milers de persones manifestant-se davant de l'ambaixada de França. Alguns van intentar assaltar l'edifici, altres van enderrocar la placa on es llegia "Ambaixada de França al Níger", i substituir-la per banderes russes i del Níger.
Macron s’emprenya encara més i quasi els declara la guerra. França respondrà en cas d'atac a ciutadans francesos, a l'exèrcit o als diplomàtics.
Llavors se li escapa una veritat essencial: El president de la República no tolerarà cap atac contra França i els seus interessos.
I per si de cas mobilitza la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental (CEDEAO) que dóna un ultimàtum d'una setmana als colpistes per restaurar l'ordre constitucional, insistint en no excloure un "ús de la força". Alhora l’organisme va suspendre totes les transaccions comercials i financeres entre els seus membres i els colpistes que ara manen sobre 20 milions d'habitants d’un dels països més pobres del món, malgrat els seus recursos en urani.
I apareix Putin dient que el Kremlin demana moderació a "totes les parts” i que els russos no hi són per res en aquesta història. Clar que el grup Wagner està a menys de 300 km i disposat a ajudar els colpistes.
Mentrestant, els francesos que hi viuen no poden abandonar el país degut al tancament de l'espai aeri. Una vegada més França sortirà d’allà amb la cua entre cames.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
EL/A FOLLET/A
Clara Ponsatí torna a Barcelona i la tronen a detenir
Mai no hauria pensat que dedicaria una LLUFA a la Clara Ponsatí. M’agradava, encara m’agrada, perquè no és un objecte polític a l’ús. Traspuava sinceritat. Sempre he imaginat a la Clara sortint de la universitat camí de casa, sola amb el paraigües sota del qual sortia el seu somriure mentre una pluja gelada l’hi queia a sobre. Ja a casa preparant-se el foc, el te amb gotes i agafant un llibre. Una vida de llibre d’hivern. Plàcid.
Què fot ara la Ponsatí? A què ve aparèixer cada dos per tres per Barcelona esperant a ser detinguda?
L’hàbit fa el monjo, diuen però el temps converteix el vot de pobresa i obediència en una pulsió més humana, més egoista. Ja n’hi ha prou d’obeir, ja n’hi ha prou de fingir... el monjo més humil acaba aspirant al Papat. És això el que li ha passat a la Clara?
Potser està farta de silenci, d’obeir ordres d’uns companys que han demostrat amb escreix la seva incapacitat política. Té tota la raó de sentir això, però després d’un silenci tan prolongat, les primeres paraules han de ser foc i les primeres conductes decisives. Ponsatí no ho ha fet. S’ha limitat a mostrar-se, a recordar-nos la seva existència i com qui no fa la cosa s’ha guanyat tres portades i dos telenotícies. Sí, ha guanyat protagonisme, però ha perdut credibilitat, humanitat potser.
Si com l’humil monjo la Clara vol arribar al Papat, el primer que ha de fer és diferenciar-se de la resta de companys, agafar un camí ben diferent que faci visible la seva personalitat. No pot escollir estratègies que serien naturals en els seus companys, ha de tenir criteri propi. El gran potencial de la Clara era la seva capacitat de transmetre, apart bonhomia, intel·ligència (molt important en els temps que correm) i sinceritat. Ella deia tal com raja les seves veritats. Dubto que aparèixer i desaparèixer de Barcelona com un follet, sigui la seva veritat. Vull creure que algú o alguns volen utilitzar-la per prestigiar el seu grup. No és la manera d’aconseguir-ho. Presentar-se a una Barcelona en plenes eleccions per deixar-te atrapar per la poli, és pur oportunisme.
LLUFA (sentida) per la Clara Ponsatí
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
CONGESTIÓ MORTAL A SANTS
Conflictes al barri de Sants pel nou tanatori
Sants és un barri de Barcelona que, sense fer soroll, ha aconseguit la independència de la ciutat. Sants és Sants, amb els seus carrers, el seu mercat, una botiga a cada portal, un bar cada dos portals i molta circulació i amb aquests mèrits Sants s’ha convertit en Cap i Casal (capital) de Sants.
A vegades s’ignora que una capital te els seus problemes. Una capital de prestigi ha de tenir els mateixos serveis socials , culturals, sanitaris, de mobilitat i mafiosos com Nova York per exemple. També un tanatori perquè malgrat ser un lloc magnífic, a Sants també es mora la gent i cal enterrar-la o incinerar-la o llençar-la al pou, el que siguiperò cal desempallegar-se dels morts.
Sants ha assumit el repte però amb un error de càlcul. Enlloc de començar la seva transformació en capital plantant arbres, posant semàfors o augmentant la seguretat ciutadana, es posen a enterrar morts (que ja no voten!) i construeixen un nou tanatori.
La situació és caòtica. Falta espai. El tanatori petitet. Els taüts han de sortir a braços al carrer. Familiars i amics bloquegen l’acera mentre el mossèn beneeix al mort i el fiquen dins el cotxe funerari darrera el qual hi ha aparcats en doble filera els del seguici impossibilitant el pas del BUS que te la parada davant el tanatori i provoca cues entre la circulació habitual que fa servir els claxons com a música de comiat al difunt. La gent que surt del metro acalorada, el primer que veu en arribar a la superfície és un taüt que els passa davant el nas i tornen cap avall esglaiats.
Col·lapse a Sants. No tot Sant, només un carrer però l’afecte domino fa que l’embús arribi fins la Plaça de l’Ajuntament.
I ja hi som. Protestes dels afligits que veuen trontollar el fèretre, protestes dels ciutadans que fan tard a la feina. Paraules lletges, insults, baralles que arriben a les mans i a vegades al mateix taüt... I el mort esperant fer realitat la seva condició de mort i allunyar-se d’una vegada d’aquest món.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
PAS A PAS
Ghana aboleix la pena de mort
Àfrica és un continent amb masses blancs. Les imatges més sinistres d’una violència salvatge i primitiva, ens arriben d’allí. També són africanes les criatures famèliques devorades per les mosques, els remats dissecats per les sequeres, les aigües corrompudes dels pous. Totes les plagues conviuen any rere any amb Àfrica.
Hi ha moltes culpes a repartir, des de les de caràcter natural marcada per la geografia fins les miserables condicions socials marcades per les colonitzacions blanques. La presència de l’home blanc a l’empara de les seves armes, ha estat i segueix sent l’expoli més gran mai imaginat. Demostració impune de saqueig occidental. Base de molts trons coronats, bressol de grans fortunes i d’inútils intents de redempció.
I malgrat tot, enmig de la gran representació de la barbàrie, es filtra l’arlequí donant esperança. La crítica agre del bufó que mica en mica fa forat. Poca cosa per la quantitat de garrotades que ha rebut, però una mica més que abans.
Més lentament encara que el bufó, la política africana també avança. Ghana acaba d’adherir-se a la abolició de la pena de mort. Són ja vint-i-nou els països africans que dins el context insegur en el que viuen, de cops d’estat i enfrontaments tribals, són capaços de prescindir d’aquesta forma brutal de poder.
Podria semblar paradoxal celebrar l’abolició de la pena de mort quan la meitat dels habitants del continent moren de gana. Absolutament cert. Però una realitat no nega l’altra.
El que ara faltaria és que el lent avenç africà no fos interromput per noves ordes blanques però la temptació és massa gran i la cobdícia també. Aquests mateixos dies, Putin ja desembarca a l’Àfrica oferint als seus culs de got brillants a canvi de mantenir el domini de l zona i els regala el blat que ell mateix te bloquejat a canvi d’obediència. El graner, encara que escurat de l’Àfrica pot donar molt a l’home blanc, especialment el subsòl del graner i no s’estaran de seguir expoliant. El blanc segueix ofegant a milions de negres ja sigui des de les pasteres o en terra ferma.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
M’OFEREIXO COM ASSESSOR... DEL QUE SIGUI
El Parlament català contracte nous assessors
El Parlament de Catalunya, el centre expiatori dels nostres polítics, ha decidit reforçar-se amb una nova remesa d’assessors. Pocs però bons. Un grup selecte que ajudarà al comandament del país. Una mica el que significa el grup Wagner per la política russa. Per fer més ferma encara aquesta comparació cal dir que els assessors, com els Wagner cobraran. De moment el Parlament ha afegit al seu pressupost 850.000 euros.
Esperem amb ànsia la marxa dels nous assessors cap a la Plaça Sant Jaume. Total dues passes.
LLENYA I MÉS LLENYA AL FOC
Plaga d’incendiaris a Algèria
Entre bombers, militars i civils més de 69 morts en aquesta cursa folla per fer cremar el país segons afirmen diuen les autoritats algerines que afirmen haver fet moltes detencions de piròmans.
En tot cas, és tot el contorn Mediterrani que està en flames però a la Kabília hi ha més de 70 punts d’arrencada i potser és cert que algú es dedica a encendre’ls i en les actuals condicions climàtiques esdevenen imparables. Ai, ai, qui juga amb el foc es pixa al llit... en aquest cas al de la presó.
LA DISBAUXA DELS TAURONS
Taurons una miqueta drogats a Amèrica
Sembla que a Florida tenen problemes amb els taurons. Fins ara servien per fer pel·lícules i entretenir als turistes però darrerament entre la companyia de taurons hi ha desercions, baixes laborals o es passen per sota l’aleta els exercicis pactats. Una revisió mèdica rutinària de la manada ha comprovat que les bèsties marines van fins el morro de cocaïna, gentilesa exclusiva dels narcotraficants que llencen la mercaderia al mar quan son perseguits per la policia. Els taurons no s’ho passaven tan bé des de l’estrena de Tiburón.
FOCS ARTIFICIALS I PLUJA DE BOLES DE FOC
Vint ferits lleus a Blanes durant el concurs de focs artificials
A Blanes, l’ajuntament s’ho ha de fer mirar ja que no és la primera vegada que hi ha ferits encara que lleus. En aquest cas un dels castell va escopir petites boles de foc cap el públic durant el concurs Internacional de Focs d’Artifici.
Ara tot són presses i excuses. Què si només eren espurnes... Què si la Pirotècnia Josman s’ha saltat els protocols de seguretat...
Però no si val senyors organitzadors. No és la primera vegada. En el 2004 hi va haver 12 persones que van patir cremades... Un coet que es va desviar... i en alguna altra ocasió també!
DUES DONES EXHIBIDES NUES ALS CARRERS DE MANIPUR
Els costats obscurs de la Índia
Com en els millors films del far-west una multitud, a ple dia, sota la mirada de les càmeres i mòbils arrossega dues dones nues en una rua festiva i alegre sinó fos pels crits d’esglais d’elles i de l’escarni que pateixen, fins que per acabar són violades grupal i brutalment. De l’horror de viure-ho al d’explicar al món com una cosa així és possible hi ha un pas que les autoritats índies intenten donar.
Però durant l’acte els policies es van mantenir al marge. La gent que no hi estava d’acord, pocs però ni havia, no va moure un dit ni proferir cap crit en contra en defensa de les dues dones d’una minoria ètnica.
L'agressió va ser el 4 de maig d'aquest any, però tot acaba sabent-se.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
NO SORPRENDRÀ NINGÚ
DE VEGADES ELS RICS SÓN AUTÈNTICS IMBÈCILS
PERÒ PODEN SER ENCARA MÉS INSUPORTABLES
QUAN DECIDEIXEN PRENDRE UNES VACANCES
SENSE ROBAR ELS DINERS DEL MÓN 
Download in PDF 
