12 november 2021
The translation in English will be soon available
PORTADA
EL SOFÀ COM A BUNKER
Alertes d’un hivern catastròfic
El primer món, bressol de cultura, espai de benestar, riquesa, medecina avançada, i empreses de seguretat, te por. A més poder, més por. L’aparent contradicció te una certa lògica. Cobertes amb escreix les necessitats bàsiques l’home busca la immortalitat. Morir a l’Africa no és més que la lògica conseqüència de la quotidianitat africana. Tenir mal de cap a la societat occidental, és motiu de preocupació i estrès quan no de hipocondria. Pot ser aquest mal de cap l’inici d’un tumor cerebral?
La història de l’home està farcida o potser alimentada per les pors. Por als animals salvatges, a les bruixes, als fantasmes, al pecat, a l’infern, a les pestes, a l’exèrcit enemic... No fa pas massa, de fet encara hi estem immersos, un virus ha fet tremolar a la benestant societat occidental. El Covid ha posat en alarma a una gent que necessita sentir-se segura per poder gaudir de tots els avantatges que te. No n’hi ha prou en viure bé, ens cal pensar que sempre serà així. La medecina comença a derrotar en virus. Ja podem sortir al carrer una mica més segurs. Potser sí que serem eterns...
Algun déu però o alguna empresa editorial, o algun poder vol atemorir a la humanitat. A la humanitat se la necessita asseguda al sofà, escoltant històries més o menys falses, preocupant-se per problemes més o menys casolans que no obliguen a l’esforç d’aixecar-se, sortir al carrer i demanar justícia. La humanitat necessita tenir por. El Covid ens ha tingut dos anys sense sortir de casa, i portar un morrió que apagava la paraula i gairebé el pensament. Ara, els fantasmes ens diuen que aquests serà un hivern sense electricitat, sense gas, sense aliments, que ens embolcallem en una manta ens posem davant la tele i esperem que ens deixin sortir a l’estiu per gastar els diners estalviats.
El poder juga amb la por, la ignorància afavoreix la por i el pitjor de tot és que, malgrat les nostres esperances, mai no serem immortals.
Pàgina 2
EL CONVIDAT
CONTES INFANTILS
Advocada iraniana condemnada a 148 fuetades i...
Hi havia una vegada en un país molt llunyà, una nena llesta i espavilada que estimava molt als seus pares i família en general. En créixer es va fer advocada, encara que les autoritats del seu país van trigar vuit anys en donar-li permís per exercir. Se la veien venir. I sí, va venir i es va posar a defensar militants dels drets humans, dels col•lectius feministes i nens desvalguts.
Una nit, se li va presentar a casa un llop i va advertir-la: “Si emprenyes gaire et caurà el pel, però si et portes bé et deixarem estar”. Ella, bona nena però tossuda va seguir defensant als marginats. Poc després, tornà el llop, aquesta vegada envoltat de la manada. Van agafar a la noia, la van jutjar i van decidir que era culpable. De què? Ja ho hem dit, de defensar els marginats del seu país.
El càstig havia de ser exemplar i ho va ser. 148 fuetades (suficients per matar un brau) i 33 anys de presó. La destinació per complir la pena també va ser exemplar, una antiga granja on s’apilonen cents de dones sense una mala finestra per on treure el nas i respirar.
I vet aquí que la rondalla no s’acaba perquè la Nasrín segueix empresonada a la granja.
Això passava fa... uns dies i el país dels llops és Iran. Un país que, negocis apart o precisament pels negocis, no te masses problemes amb occident. Un país consentit encara que se’l renyi alguna vegada. Un govern fet de fe religiosa (com es veu clarament en el conte), analfabetisme, i armes. Mala combinació.
Molta gent diu que l’islam res te a veure amb els que el representen (això passa en totes les religions) i segur que és veritat. Però caldria començar a definir què és l’islam a la pràctica i quins els seus representants perquè el càstig a la Sotoudeh Nasrín te molt poc a veure amb la religió, i amb la justícia. A què s’agafen doncs aquests posseïdors de la única veritat per justificar l’horror en el que fan viure a una dona que només vol defensar els drets humans?
HUMANOTECA
SUBHASTA AL PARLAMENT
Es negocien els pressupostos generals espanyols
Pressupostos.- Còmput anticipat del que costarà una obra a fer. Document que recull els ingressos i despeses que tindrà un estament públic.
Temps de pressupostos.- Espai temporal utilitzat pels partits polítics per insultar als seus opositors. Es diferencia poc de la resta de l’any.
Discussions dels pressupostos.- permuta a porta tancada on cada partir intenta treure algun benefici particular a canvi de donar suport als números presentats pel govern. Es coneixen també com la subhasta dels parlamentaris.
La comèdia humana.- Obra escrita per Balzac després d’haver assistit com espectador a una discussió parlamentari dels pressupostos francesos. L’home es va fer un garbuix i va necessitar escriure més cent títols per explicar més o menys de què anava aquell merder.
Subhasta de peix.- 50, 48, 45, 44, 40, 39, 38..
Hop!
Calamarsons pel Jaume.
El més semblant a una discussió de pressupostos. També aquí queden algunes caixes de calamarsons per vendre i que s’ignora on van a parar. A Càritas, segur que no, massa frescos.
Pàgina 3
REALITAT OCULTA
MADRID, UN EXEMPLE A SEGUIR PER CATALUNYA
En aquests darrers dies, Gerard Piqué està de viatge de negocis per la capital d’Espanya com a president de Kosmos, organitzador de la copa Davis. Culè de cap a peus, força intel•ligent, noi de casa bona i emprenedor en els negocis, ha declarat: “Madrid es un ejemplo para todo el mundo. Me gustaria que Barcelona estuviese a ese nivel”. Empès pel seu respecte i admiració pel merengue afirma que “no tendría problema en hacer algun evento en el Santiago Bernabéu”, pel que sembla que ben aviat tindrem a la Shakira actuant en un gran concert a l’estadi del Real Madrid. Serà que Piqué te raó i caldrà prendre Madrid com exemple? Caldrà, aleshores, a partir d’ara, que els catalans segueixin el seu exemple i vagin a Madrid a fer negocis, ja que la pela és la pela sempre?
Malgrat que al 2020 la comunitat de Madrid ha tingut la xifra més gran de mortalitat per la pandèmia de tota Europa, gràcies a les mesures presses per l seva presidenta, s’ha reduït l’IRPF i els madrilenys ja no han de pagar cap impost de la seva comunitat, mentre que a casa nostra en l’actualitat es paguen 15 impostos a la Generalitat.
Mentre a Catalunya el procés està sota mínims per l’obediència dels dirigents independentistes a l’estat espanyol, Madrid, amb l’Ayuso al capdavant, planta cara a l’estat amb desobediències contínues, i segueix el seu propi camí. La bel•licosa Ayuso recelosa i irritada amb tot allò que prové de Catalunya, es manifesta cada cop més, en la intimitat, que Espanya es separi de Catalunya, per la felicitat i tranquil•litat de tots els madrilenys.
I així, també s’haurà d’anar a Madrid a fer efectiva la proclamació de la tant anhelada república catalana, celebrant-ho al Bernabéu amb un partit entre el Real Madrid i el FC Barcelona, presidit pels reis d’Espanya i el nou president de la naixent república?
Pàgina 5
LA QUINTA FORCA 181
COP26, QUE CONY HI FAN ALLÀ?
Ens preguntàvem què collons fan, quina mosca els ha picat, quanta adrenalina han afegit al seu muesli, per què criden fort, per què van així vestits? I bon déu, després ràpidament, ens hi adherim i acceptem ser arrossegats fins al capdavant de la marxa a Glasgow (Escòcia) per exigir justícia climàtica al costat de Greta Thunberg.
A prop, Patricia Kombo, vestida de verd, deixa anar la seva ira. El seu país, Kenya, així com tots els pobles d'Àfrica, "ja estan patint i morint a causa del canvi climàtic. És una qüestió de supervivència".
Els emprenya moltíssim que la COP26 està infiltrada per més de 500 grups de pressió del carbó, el gas i el petroli. La presència massiva de representants de la indústria dels combustibles fòssils en les negociacions internacionals sobre el clima preocupa als manifestants i a les ONG ambientals.
Un hindú ens diu que ni hi ha tants que si la indústria dels combustibles fòssils fos un país, tindria, amb diferència, el major nombre de delegats a la COP26. Si han acreditat 503 grups de pressió de carbó, petroli i gas. Un nombre superior al de la delegació del Brasil, la qual és la més gran amb 479 persones.
Ni hi ha més que la suma de les delegacions de Puerto Rico, Birmània, Haití, Filipines, Moçambic, Bahames, Bangla Desh, Pakistan, els vuit països més afectats pel canvi climàtic en les últimes dues dècades. A diferència dels països pobres, la indústria del combustible, per tant, no sembla haver tingut problemes per enviar representants de la seva causa a la COP26. Els grups de pressió amb "Interessos tòxics" identificats es distribueixen en 27 delegacions oficials de països, entre ells Canadà, Rússia i Brasil.
Hi ha qui ho ha investigat i han comptat el nombre de persones directament afiliades a companyies de combustibles fòssils, incloses empreses com Shell, Gazprom i BP, o que eren membres de delegacions que actuaven en nom de la indústria dels combustibles fòssils. En concret, van comptar més de 100 companyies de combustibles fòssils representades a la COP26.
No cal dir que a la manifestació denuncien la problemàtica presència d'aquests grups de pressió i demanen en un futur l'exclusió de qualsevol participant amb interessos financers o directes en la producció de combustió de fòssils contaminants.
Un altre aspecte pel qual també criden molt és que el canvi climàtic també està pertorbant la salut mental, especialment entre les generacions més joves. Fins a quin punt? Nou investigadors de psicologia d’universitats britàniques, nord-americanes i finlandeses han estudiat aquest nou mal que és l'eco-ansietat, l'angoixa relacionada amb les crisis climàtiques i ecològiques.
En conclusió, les companyies de combustibles fòssils han intentat descarrilar les mesures contra el canvi climàtic, primer negant-ho i ara impulsant dubtoses solucions que desviïn l'atenció de les dures reduccions d'emissions que necessitem. En aquest crucial COP26, els països en desenvolupament han tornar a criticar els compromisos insuficients dels països més rics. Mentre, Greta Thunberg, enfadada titlla la COP de "fracàs" al capdavant dels milers de manifestants a Glasgow.
Pàgina 6
LA LLUFA
GANDULS
Els mossos demanen legalitzar la marihuana
No fa gaire, quan anaves a passar un cap de setmana al poble de la teva avia, et trobaves, segons temporada, amb boletaires, caçadors, furtis que pispaven fruita, i parelles d’enamorats que s’ho feien sota els boixos. El camp era ple de vida.
Darrerament, a cada corba trobes un cotxe mal aparcat que indica la proximitat d’un camp de marihuana i fent-se el dissimulat, un parell d’armaris, normalment de l’Europa de l’est, vigilant la collita.
Bona notícia pel departament d’agricultura perquè Catalunya manté un alt nivell de producció pròpia i a més, ecològica.
Els que no estan tant contents són els Mossos d’Esquadra. Cada dos per tres reben avisos de la pagesia local, advertint del cultiu prohibit, i els Mossos, vulgues que no, han d’agafar el cotxe i patrullar per carreteres malmeses. Un fàstic.
La cosa s’ha anat. Alguns pagesos, abans de trucar als Mossos, passen pels camps de marihuana i n’agafen la collita per casa, poca cosa, només per anar tirant. Aleshores, veus anònimes però amb accent de l’est europeu, han començat a trucar als Mossos denunciant que gent desconeguda corria pel mig del bosc arreplegant herbes medicinals. En definitiva, que els Mossos, acostumats a passar el dia amagats en rotondes, ara han de descobrir cultius amagats, armaris miralls de l’est que els protegeixen i pagesos que roben herbes medicinals.
Fa pocs dies, el Cos Policial, malgrat l’augment d’efectius anunciat per les properes dates, va concloure que tanta activitat no era per ells, que els armaris fan por només de veure’ls, els pagesos son grollers i els llencen terrossos de terra i que per descobrir collites ja hi havia la Guardia Civil, mol avesada a anar per la muntanya.
Per les notícies que tenim, Interior no els va acceptar la proposta així que els Mossos han decidit engegar una campanya per legalitzar el conreu i consum de la marihuana.
LLUFA per l’esquadra.
Pàgina 7
ÚLTIMA HORA
LA CUP TORNA A LA LLUM
La CUP es manifesta contra Endesa
Desconeixem si a causa del fort augment de les elèctriques o a un intent de passar desapercebuts una temporada per dedicar-se a les seves picabaralles, la qüestió és que a la CUP no se la veia. Entenguem-nos, tampoc passa res per no veure-la, però un s’habitua a tot i es trobaven a faltar.
Ara, en un gir estratègic força encertat retornen a la llum, protestant davant Endesa, una de les empreses elèctriques que més a robat als espanyols després de Felip V (dic bé, el V).
La protesta discreteta i sense pretensions per falta d’entrenament i perquè del preu de la llum ja s’ha dit tot el que es podia dir, ha tingut el mèrit de retrobar antigues cares gairebé oblidades dient les mateixes coses que deien abans. Una mica baixos de to però amb el mateix convenciment moral de sempre.
Catalunya necessita de la CUP, com necessita d’electricitat. Són dos elements en els que no et fixes mentre els tens però que al tallar-se ho trobes a faltar. I a més no cal innovar-los gaire. Un quilovat sempre serà un quilovat i un cupaire sempre serà cupaire.
En tot cas, i durant aquest hivern ple de mals presagis i mancances, seria bo seguir encenen una tele per veure si la gent de la CUP ha renovat el vestuari i el discurs. Les dues coses els hi fan bastanta falta.
Pàgina 8
CONTEXT
TOTES PUTES MENYS MA MARE (O TAMBÉ)
Augment de la violència masclista.
Déu te un infern, les nacions tenen exèrcits, les multinacionals contractes, els homes, els desgraciats que reben el càstig diví militar i social tenen polla. La víctima és la dona. Sempre ho ha estat.
Abans l’home es conformava (és un dir) amb violar a la dona, encara que fos la pròpia. El crit, la bufetada, la pallissa i el sexe eren les seves armes i després d’utilitzar-les es sentia descansat, satisfet com qualsevol bestia que se sap l’amo de la manada.
Fa molt de temps que s’ha intentat posar fre a aquesta bogeria de mascle empinat. Plans, estudis, lleis... Finalment va pensar-se que el camí era la culturització del violador. Es pot educar a un búfal, però pot educar-se a un violador? Quants segles han estat necessaris per baixar de l’arbre?
El masclisme ha evolucionat, sí, però en contra direcció. Ara a l’home ja no l’excita veure una cuixa, n’està saciat, ja no en te prou amb la violència del marit, o del covard que ataca i desapareix en la foscor regalimant semen i vergonya, ara necessita el refinament de la tortura. A la penetració d’abans cal ara afegir-hi una arma que destrossi física i psíquicament per sempre a la víctima. L’alcohol d’abans és ara droga. Al secretisme de l’alcova d’abans cal ara la violació al carrer, en manada i gravada en vídeo per la posteritat.
Exemples per ser així, els violadors en tenen. Els hi han donat els governs, les policies, les xarxes socials. El sexe ha deixat de ser orgasme, el que es necessita ara és l’agressió, provocar por, dolor, revenja contra la merda que són i que viuen. En cada atac sexual hi ha acumulada l’estupidesa, la covardia i la frustració d’essers sense vida, sense sentiment, sense passat ni futur.
Fa feredat escoltar les paraules de molts joves parlant sobre les noies. La manca de respecte per l’altra és tan agosarat com inconscient, és certament, com sentir lladrar a un gos rabiós que no sap què és tenir la ràbia. Molta cultura falta encara.
EN AQUESTS CONTEXT, QUAN UNA SOCIETAT COM LES DEL MÓN OCCIDENTAL, RIQUES I PLENES, SÓN INCAPACES D’EDUCAR QUE DES DE LA MÉS TENDRA INFÀNCIA, TOTES LES NENES, CATALANES, ESPANYOLES, FRANCESES,... EUROPEES... DEL MÓN SENCER... SÓN ESSERS COM ELS NENS. TENEN ELS MATEIXOS DRETS I MEREIXEN EL MATEIX RESPECTE.
QUÈ PODEM CONCLOURE?
QUE MALGRAT LES LLEIS, LA PRIMERA FEINA S’HA DE FER A CASA.
COM QUE AIXÒ, NO SUCCEEIX NI ELS GOVERNS SABEN POSAR-HI REMEI, EN REALITAT NOMÉS HI HA UNA RESPOSTA POSSIBLE: LA SÀTIRA.
COM A RESPOSTA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE VA NÉIXER EL LLOC HUMORÍSTIC KARLITUS, ANOMENAT AIXÍ PERQUÈ EL SEU FUNDADOR ERA MASSA SERIÓS.
Pàgina 9
TELEGRAM
ROBIN WILLIAMS
La mort, la vida.
Fa temps que va suïcidar-se. Fa poc la seva vida s’ha vist reforçada. Després de gairebé vuit anys de penjar-se a l’armari de la seva cambra degut a una malaltia cerebral amb cossos de Lewi, em sabut que Williams no era un bon actor que interpretava bons papers d’homes bons, era senzillament un home bo. Cada vegada que signava un contracte, Williams lluny d’exigir capricis extravagants, demanava que es contractés, a deu persones sense sostre durant el temps que durava el seu treball. No va salvar al món ni als sense sostre però va demostrar que cada individu pot millorar el món una miqueta.
ANÒNIM
Un general compra tancs
I què? Segurament era General d’Artilleria o de Marina i comprar tancs era la seva feina. Sembla que en va comprar molts perquè l’exèrcit anava curt de material. “Tupendu tú”!, un General previsor. Efectivament, jubilat de l’exercit però en plenes capacitats físiques i mentals, veien que era una llàstima per Espanya desaprofitar la seva empenta, el General ve decidir seguir treballant. Encara se’l pot veure fitxant cada matí en una fàbrica de tancs. Quines casualitats que té la vida.
ACTITUD, POT MILLORAR
La OMS insta a Espanya a augmentar la despesa sanitària.
Està a punt de crear-se en tots els Organismes europeus i mundials, una secció dedicada en exclusiva al seguiment de les ordres, lleis i iniciatives espanyoles perquè no n’hi a ni una que estigui d’acord amb els principis del bon govern. Des de la Justícia fins la Sanitat, Espanya es salta a la torera qualsevol compromís democràtic i Europa comença a estar tipa de tocar-li la cresta. La dreta espanyola considera aquest seguiment com una persecució judeo maçònica.
LA QÚESTIÓ ÉS TENIR CARNETS
Certificat de vacunació per a bodes i batejos.
Semblava tant nena que de joveneta no em deixaven entrar a les discoteques si no ensenyava el DNI. El temps ha passat i una filla se’m casa a finals de novembre (ves quina data per un casament jo ja li he dit, nena és un a bestiesa casar-se a plena fredor i total pel marit que tindràs....) i resulta que per anar al casament haurem d’ensenyar el certificat de vacunació. Si per entrar al cel, (que existeix, i tant que existeix) em demanen el carnet de conduir faré un pa com unes hòsties.
MARROC, ALGÈRIA I LA MALA HÒSTIA
Un conflicte que amaga una guerra
Des de 1996 Algèria expedia gas cap a Espanya i Portugal a través del oleoducte que travessa el Marroc. El Marroc cobrava els royaltys en gas, concretament mil milions de metres cúbics servint per a produir 10% de la seva electricitat. Però el Marroc va fer enfadar els algerians bombardejant els seus camions i matant a tres conductors. En fil de fons hi ha la vella guerrilla del Polisario i el trencament de relacions diplomàtiques entre els dos països. Hi haurà guerra? Dependrà de si els occidentals els venen munició suficient per entrematar-se mútuament.
TAXEU ELS RICS I EL G20
Reunió del G20 després del G5 i abans del G56
L’esquerra radical del partit demòcrata americà en fa fer la seva lluita el 2010. Ara, arribada al Capitoli ha aconseguit imposar aquest pla que deixa els predecessors de Joe Biden com a moderats o pitjor. A tot el món el 15% dels beneficis de les empreses serà encaixat pels seus respectius estats. Un final a l’era del NO PAGAR i dels paradisos fiscals per a les empreses amb més beneficis i alhora també les més tòxiques?
Mentre el G20 l’aprova, l’ala més conservadora del partit del president americà si oposa amb molta mala bava i els EUA són de lluny la societat més dretana del món.
LLISTA D’SCHINDIER A LA CATALANA
La Generalitat a que juga?
Ara que tots els països busquen tenir la seva llista de salvats per obra d’un home meravellós, els jutges espanyols persegueixen a més de 4.000 encausats i exiliats per així potenciar l’home que a Catalunya salvarà de les urpes als lluitadors indepes i regenerà la raça catalana. De moment però la Generalitat viu als núvols i porta acusació contra aquestes ànimes que han lluitat per defensar la mateixa Generalitat que els puteja. Senyors, així mai tindrem la nostra llista i els jutges tampoc estan per la labor alliberant a sis encausats i rebaixant la pena demanada als altres tres. Això no si val! No i no!
TOT ESPERANT LA REPÚBLICA CATALANA
Eleccions per l’Assemblea de Representants
Com que esperar es avorrit i dama República encara no està presentable, el Consell per la República ha muntat les primeres eleccions des que existeix. La principal funció de l’Assemblea electa és la de representar els ciutadans que formen part del Consell i impulsar l’acció política d’aquests. A més, tindrà funcions de reglamentació interna i de control de l’executiu, és a dir, del Govern del Consell. Dels 121 escons, 81 seran per les candidatures de ciutadans que volen esdevenir representants. Els 40 escons restants seran per les candidatures de càrrecs electes (regidors,diputats, eurodiputats, senadors). Mareta meva, això servirà per a què?
Pàgina 10
CONTRAPORTADA
ESCULTURES QUE VÉNEN AMB VOLUPTUOSITAT
DE LA MA D’ESCULTORS, AMB GUST PER L’EXCEL·LÈNCIA, AMB GANES DE BELLESA, FAVORABLES A LES GENERACIONS HUMANES I A LA SEVA FELICITAT A LA TERRA
EL RISC ÉS QUE LA DONA ES REDUEIXI A UN OBJECTE DE PLAER, O ADORACIÓ A LA IDOLATRIA. 
Download in PDF 
