5 may 2022
The translation in English will be soon available
PEGASUS I LA LLAVOR
Madrid, 2022. La dona asseguda en el banc del govern a la cambra dels diputats. Aquest és el seu lloc, i no obstant sembla que avui en descobreix l'espai i la parafernàlia. Pagasus és el nom que va de boca en boca. Al seient contigu, el seu President la protegeix com un músic una banda de rock alternatiu.
La dona és la Margarita Robles, ministra de defensa que acaba de perdre els papers justificant l’espionatge dels mòbil dels independentistes catalans. Comissió d’investigació, demanen bascos i catalans. Comissió de cap manera, Visca Espanya i la seva canya! Criden PSOE, PP, Ciutadans i Vox.
Ara la ministra sembla que tremola, la seva veu histèrica fa pensar en un orgasme, el seu. El President Sánchez se la mira tot fregant-se l’entrecuix. Els Peperos l’imitent mentre la Inés Arrimadas es frega el sexe amb un exemplar deslluït de la Constitució per arribar a un potent orgasme follant els separatistes de Catalunya. Un orgasme curt, intens, constitucional, sota la mirada d’un Abascal que es masturba, com sempre, caldria dir però que ni és notícia.
Després de... serenor? La Margarita Robles sembla condemnada a patir el seu destí, aterrida de que el món aprengui que és una aprenent de bruixa. Que espia tot el que és espiable i el que no ho és. Es gira i mira un col·lega del CNI el qual li assegura que les orgies són cosa de polítics.
La història, senzilla i forta, és la de Rufián representant d’ERC. Sobri i commovedor, un vell immigrant establert a Madrid a qui els seus caps han deixat de banda. Amb els euros de la seva dieta de polític Rufián paga la ronda de bascos i catalans. Es treu el mòbil, se’l refrega per la boca i anuncia que es follarà el govern de coalició. Els acaba de muntar un club especialitzat en orgies polítiques a Unidas-Podemos.
Rufián té dues famílies: la seva dona i el seu partit, d'una banda; la seva amant i els seus amics del Congrés de l'altre. Seguim. El primer cercle, el del President Sánchez s’excita i reacciona irat. Us ho destaparem tot i llavors tindreu vergonya. Rufián, excitadíssim acaricia a Unidas-Podemos.
La ministra Margarita parla d’instints primaris de defensa de la pàtria –la seva es clar– i torna a excitar a tothom. Tenim festa-guarra per dies. El CNI ha espiat a tothom.
SEGONA PÀGINA
L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
EL GRAN DEPREDADOR
Elon Musk es compra Twitter
Jo voldria ser com vostè, li dic. A l’altra banda del telèfon algú (se suposa que el mateix Musk) es posa a riure, s’ennuega etc...
Mentre la línia queda ocupada per les rialles, penso per què coi estic entrevistant a aquest paiet. A mi els visionaris mai no m’han agradat i si son homes, encara menys. Quan amb cinquanta anys i escaig t’has comprat i venut les empreses més important del món, o ets un falsificador o un geni... i tampoc m’agraden ni els uns ni els altres.
Qui és vostè, Déu? No m’escolta perquè segueix rient.
El millor d’aquest home és que les seves propostes semblen sortir dels evangelis de qualsevol religió. Amor, benestar per a tots, cura global de la terra... i alhora envia coets, fabrica cotxes, es menga empreses, acomiada als seus treballadors quan li passa per la barretina... Coherent, coherent no ho sembla.
Musk diu que el món s’acaba i potser sigui cert, (en tot cas faria bé en acabar-se abans de prendre més mal), però què pot importar que el món s’acabi si ja ho has tingut tot, inclús un pare mal parit? Què pensarà Musk en les seves darreres hores de vida? Fabricar una màquina de resurrecció.
Escolti... escolti. S’ha ennuegat.
Imagino el perill que correm tots en mans de Musk, un home que diu lluitar per la llibertat d’expressió i que es compra Twitter, la gran fàbrica de mentides, fraus i violència. Estic esgarrifada, la pell de gallina, tinc fred malgrat estar a més de trenta graus.
Ha deixat de riure, és el moment de fer-li la primera pregunta. Penjo. Tinc por.
LA GARSA PROSTÀTICA
LA IRA ANALFABETA
La ministra Robles ignora el The New Yorker
La Ministra Robles, no sabem si en fase histèrica o en la seva actitud normal, va rebatre al Parlament espanyol el Catalan Gate. Com no podia ser d’altra manera ho va fer atacant als altres, entre ells als catalans i a qui va aixecar la llebre, La revista New Yorker i el periodista que signava la denuncia, Ronan Farrow.
No coneix la revista diu... no sap de quines fonts treu la informació, no es fia dels seus periodistes... Igual que si parlés del MUNDO però fent referència a una de les revistes mundialment més prestigioses i amb un periodista, Ronan Farrow, premi Pulitzer.
L’escàndol però sobre tot la vergonya política espanyola estan servits. Ara li ha tocat el torn a una de les suposades ministres més progres del país però a qui li pot la ira contra tot el que fa referència a Catalunya. No es poden contenir ni en ple escenari parlamentari.
Es pot ser limitadet intel·lectualment però prudent alhora, es pot ser espanyol fins fer-se torero però no deixar que el toro t’empiconi per darrera. Pots sentir ràbia, però per això hi ha la til·la. En fi, que es poden ser moltes coses però no es pot ser la Robles.
Posats a sobreviure entre les clavegueres, només faltava –com ja ha succeït- que el President del país doni suport absolut a la ministra sabatasses i les seves bajanades, però a la primera de canvi aprofitarà per rellevar-la del càrrec i donar-li alguna alta destinació cultural.
I a la garsa, que és prostàtica, se li escapen tres gotetes d’orina.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
ELS GITANOS UCRAÏNESOS A LA RECERCA DE LA LLIBERTAT
La guerra d’Ucraïna agreuja la discriminació, la pobresa i la persecució del poble gitano. Desenes de milers dels 400 mil que formen la comunitat romaní d’Ucraïna arriben a les fronteres occidentals com a refugiats, fugint de la guerra, formant part dels 5 milions d’ucraïnesos fugitius. Tots aquests gitanos ucraïnesos són objecte de vexacions, discriminacions, humiliacions i maltractaments diversos pels guàrdies fronterers.
Això no és nou, d’ençà que van arribar a Ucraïna al segle XV, ha estat sempre una constant la seva persecució i la seva difícil lluita per la supervivència. En aquesta època també van arribar a Catalunya, el 1452, any en que el rei Alfons el Magnànim els concedí uns terrenys a Gràcia, ara barri de Barcelona, on encara viuen els seus descendents.
Durant els segles posteriors a la seva arribada els gitanos d’Ucraïna, igual que el poble romaní d’arreu d’Europa, van patir la prohibició de la seva llengua i cultura, una dura persecució, essent tractats com a esclaus fins el segle XIX. El pitjor va passar sota l’ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial, amb milers d’assassinats a Ucraïna i més d’un milió de víctimes gitanes exterminades pels botxins de Hitler als països centreeuropeus i de l’est.
És digne de ressaltar l’heroica revolta pel dret a viure el 16 de maig de 1944 en el camp d’extermini Auswitch-Bikernau, en la que participaren també gitanos ucraïnesos.
Recentment, al 2018 a Ucraïna, diversos assentaments gitanos han estat assaltats per grups racistes amb pèrdues materials, diversos ferits i un mort.
El poble romaní amb uns trets identitaris solidaris i amant de la llibertat, contrasta amb el tarannà de les societats, dels estats on viuen. I en els conflictes bèl·lics, com fa pocs anys a les guerres dels Balcans i ara a Ucraïna, encara s’accentua més la repressió i maltractament que reben per ser diferents com són, gitanos.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA KINTA FORKA
GUERRA A UCRAÏNA
Parlem de gas o de futbol?
Quan Polònia i Bulgària han estat privats de subministraments de gas per part de Rússia per negar-se a pagar en rubles, Barbara Pompili, ministra de Transició Ecològica, va assegurar que no hi hauria concessions davant el xantatge.
Reunió d’urgència dels ministres europeus de l’energia a Brussel·les. El gegant rus Gazprom vols rubles i no euros? Els compradors tenim euros! El perill és que altres països dependents del gas rus tampoc en rebin. Què hem de fer? O xantatge o deixar de comprar?
Mireu, doncs l’objectiu és de reduir les importacions de gas rus en dos terços per a finals d'any. I amb el petroli farem el mateix. Ja tenim la consciència tranquil·la. Mentrestant els russos que segueixin arrasant Ucraïna i a finals d’any potser ni existirà i tornarem a la normalitat. Un altre ministre els diu: Hi ha un però i és que Rússia exporta la major part del seu petroli a la Unió Europea. I a Europa, els principals importadors som Alemanya, Itàlia, els Països Baixos i França.
Hòstia i doncs que fem? Distraiem el personal. Com? Doncs ja està! Rússia, exclosa de les Copes d'Europa de futbol i de l'Eurocopa femenina el 2022-2023 inclosa la Lliga de Campions. Això no ens compromet gaire.
Un ministre futbolero telefona a la UEFA. Penja i content diu: També han decidit jugar contra Putin. La sanció inclou la Champions League, l'Europa League, la Women's Champions League i la Youth League. Finalment rebutgen per inelegible l'oferta russa d’acollir l'Eurocopa masculina en l'edició de 2028 o 2032. La FIFA també a exclòs Rússia del Mundial del 2022 i de la Nations League.
Más madera o cortines de fum?
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
VEGEU LA BÍBLIA
El Papa parla de sogres
Alguna gent, infidels gairebé tots, han criticat que el Sant Pare, hagi parlat de les sogres amb la contundència i claredat que caracteritza al Vaticà. Una de freda i una de calenta.
I què sap ell? Es pregunten els infidels, què en té de sogra potser.
Dues qüestions a debatre. En primer lloc és veritat que al Papa Francesc no se li coneix cap sogra, però també ho és que tampoc coneix a Déu i en parla tot el dia i ningú en fa escarafalls. Potser sí que ha fet alguna referencia sobre les sogres poc encertada, fruit del desconeixement, però ningú recorda el que ha arribat a dir del cel i de Déu i tot això?
Els Papes, tenen butlla i se’ls ha de deixar parlar de tot, diguin el que diguin.
Però és que hi ha un segona cosa. No és tan clar que el Sant Pare no tingui sogra. Seguim els textos bíblics.
Com tothom sap, la família de Josep tenia set fills (a la Bíblia només es parla d’un per no fer més llarga la història) que tenia com a mare comuna a Maria, una dona de totes prendes, bolcada en la cura de marit i fills i molt amant dels animals també.
Ergo, si el Sant Pare com tota la cúria romana i en especial les monges són les dones de Crist, pot deduir-se fàcilment que la senyora Maria, mare de Crist esdevé sogra oficial del clergat. Que el Papa no la coneix gaire? D’acord, però que té sogra podem pujar-hi de peus i si anem estirant el fil, tampoc costaria gaire sobreentendre que el Papa també te sogre que, segons creences, podrien ser en Josep o el colom.
En tot cas, amb els merders que hi ha al món, sembla una pèrdua de temps anar jutjant les paraules d’un Papa que, com sabem, és infal·lible. I tots contents coi!
I aquesta vegada per respecte al papat, no hi ha ni LLUFA... potser una cagadeta de colom.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
LA QUE ENS FALTAVA...
Pedregada per Sant Jordi
Sant Jordi se’ns ha emprenyat. Tal com ho senten.
En la diada universal més tendra, quan per una vegada no celebrem cap derrota sinó la victòria de l’amor i la cultura, PEDREGA.
Descartada l’explicació meteorològica que es descobreix a sí mateixa permetent que els pronosticadors encertin el dia i les hores de tempesta, hem d’albirar (que vol dir mirar) més lluny.
Sant Jordi, és Patró, entre molts altres llocs d’Albània, Kosovo, Geòrgia, Beirut, Sèrbia, Bielorússia, Argentina... També d’Anglaterra per dissimular el mal currículum.
Què voleu que faci el pobre Jordi? Per Molta llegenda que porti a sobre i molt sant que sigui, costa remuntar tants patronatges en països i ciutats com aquests.
Fa temps que Sant Jordi, demana canvis de destins. Veient que no li fan cas, Jordi ha agafat el drac, al que s’estima molt més que a la princesa, i ha començat la seva creuada personal fent pressió. Prou Albània, prou Bielorússia, prou!
Penseu com estan aquests llocs que en Jordi considerava Catalunya com una de les destinacions acceptables, però darrerament ens ha posat a la llista negre. No en vol saber rés de Catalunya, ni dels seus governs, ni la seva premsa... No vol saber res de res. S’ha aguantat fins ara perquè li feia gràcia lo de la rosa i la gent li cau bé, però tot té un límit. I ha provocat la pedregada en senyal de protesta.
No pateixin les empreses editorials, Sant Jordi és un bon jan i els farà remuntar la temporada.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
TOT BOMBARDEJANT TV3
Canvis en la corporació
Relleus a les direccions dels mitjans de comunicació catalans. A alguns els hi tocava, a d’altres no, o no necessàriament. En joc la fina línia ideològica de les diferents programacions. Passa a tots els països, fins i tot als més democràtics, però allí les coses són mes clares. Segons sigui el partit volen una tendència dretana o centrista o d’esquerres. Opcions clares.
A Catalunya no. En teoria aquest és un país dividit pel catalanisme o més recentment per l’independentisme. En conseqüència haurien de lluitar dues forces, indepes i espanyolistes.
Però no, perquè aquí, el món indepe, està dividit, subdividit i esmicolat. Aquí cada partit té al seu voltant desenes de satèl·lits que han de dir la seva, perquè tenen una sensibilitat tan fina que qualsevol cosa els pot fer entrar en crisi i formar un altre grup (que probablement posarà “junts” o “units” en el seu nom). I ja tenim altra vegada el joc dels disbarats.
La corporació, és una de les armes més afilades que té qualsevol estat; la comunicació. I aquí als partits se’ls eriça el pèl, l’esquena es corba i la cua s’aixeca. Han d’aconseguir, costi el que costi, que el discurs radiotelevisiu, sigui, exactament el seu discurs. Ni una paraula més ni una de menys. I el problema es va fent difícil perquè entren susceptibilitats, sospites, acusacions, dossiers polsegosos, rabietes personals... que fan més profundes encara les diferències catalanistes.
Si us hi fixeu en cap moment ha sortit la paraula que hauria de ser clau en el periodisme: objectivitat... però clar, aleshores ja estaríem parlant d’un altre país.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
PER UNA MICA
Andorra augmenta el salari mínim
Estem a tocar, però és un altre món. Tenien democràcia quan nosaltres encara penitenciàvem amb Franco. Tenien plàstic, preus baixos, vaixelles, cinema eròtic, pornografia, un idioma propi (el català), tabac ros. I ara, apart de ser un paradís per la vista i per la butxaca, augmenten el salari mínim a mil dos-cents euros.
Mai tant poc, ha diferenciat tant a tants. Que en versió vulgar vol dir aproximadament: la mare que em va parir, per què no vaig néixer a Andorra!
NO TOT SÓN FLORS I VIOLES
Canadà permetrà extraccions de sang a homosexuals
Tenir “una casita en Canada” semblava la repera. Tenir la policia vestida de vermell muntant cavalls blancs, no diguem. Les muntanyes rocoses i el Niàgara, un somni de déus i ara resulta que entre tantes coses boniques i lluents, els molt maricons encara s’estaven pensant si els homosexuals podien donar sang. Canadà és un país avançat o una punyetera postal turística? Apart de respirar aire pur, podrien estudiar una miqueta.
EXEMPLE D’EXEMPLES
El rei Felip farà mig públic el seu patrimoni
Seguint el seu imparable exemple democràtic, el rei Felip farà públic els seus estalvis tant treballats. Sembla que la cosa ronda els dos milions d’euros. Correcte per qualsevol treballador de Seat, però molt justets per un monarca. El que fa l’estalvi i l’austeritat!
Naturalment el seu secret només el podran compartir, els partits constitucionals, com si diguéssim els de la bona gent i entre altres coses els únics que faran veure que es creuen els números reials.
Un pas més de la reialesa per apropar-se al poble.
BAIXANT LES TAXES UNIVERSITÀRIES
Iniciativa Popular reeixida però no tant
La passada legislatura el Parlament català va aprovar una rebaixa del 30% sobre les taxes universitàries però no la va aplicar. Ara algú l’ha reclamat i el 2023-2024 s’aplicaran les rebaixes. 30% diuen? Tres anys més tard diuen?
Faig càlculs. Treballo de cambrer i estudio. Un curs de grau estàndard de 60 crèdits em costarà a partir d’ara entre 1.061 i 1.660 euros. Hòstia Pedrin! Em paguen 999 € mensuals per 48 hores setmanals de treball.
Ep! Tens la terrassa plena de clients. Vols deixar de somiar fotut carallot.
LA NUCLEAR ESPOSA DEL LÍDER COREÀ
El nordcoreà Kim Jong estrena bomba
El món occidental està molt preocupat amb els nous assajos nuclears subterranis dels coreans. Kim Jong, molt poc i està super-content. Cada any els militars i enginyers li fan algun que altre regalet. Enguany però s’han passat de rosca amb la bomba. Ara el pobre líder ha hagut de fer túnels a mig país per fer-la petar.
A la seva dona li ha dit: No sé si ficar aquesta colla de científics amb la bomba i fer-los petar per les seves males idees. Què en penses estimada?
Ella li ha respòs: marit estimat, gaudeix dels focs artificials i que els occidentals es caguin a les calces.
TRIBUNAL SUPERIOR D’INJUSTIA ESPANYOLA
Parelles de fet que ja no ho són
Franco va anular casaments civils i divorcis quan va guanyar la guerra. I la va muntar bona, parelles casades i descasades. Fills sense nom o batejats de nou. Clar que ben mirat potser va aconseguir que tothom tingués doble festa.
Ara, el TSJE que ha guanyat la guerra contra el “separatismo catalán” gràcies a Déu i a la església i que té com a divisa: de dona i ploma només una! També l’apliquen a la pàtria i dóna com a resultat molts anys de presó i ruïnes familiars. Però això deixem-ho estar. Ara han decidit que les parelles de fet no declarades no són parelles de fet. Els aparellats no podran rebre pensió com a vídues/vidus i algunes desenes de putades d’aquest estil.
Espanya mai falla sinó és al seu favor i no sabem els negres designis que hi ha al darrere.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
AVORTAMENT
NOMÉS VENTRES LLIURES FARAN HOMES LLIURES
DES DEL 1973 LES AMERICANES HAVIEN GUANYAT EL DRET DE DECIDIR SOBRE EL SEU VENTRE. I QUE EL DRET A L’AVORTAMENT CONCERNEIX A LA SEVA VIDA PRIVADA.
MAIG 2022, ELS ESTATS MÉS REACCIONARIS RESTRINGEIXEN AQUEST DRET 
Download in PDF 
