11 april 2024
The translation in English will be soon available
SEGONA PÀGINA
LE PEN ESTRENA POLSERA
Marine Le Pen inhabilitada
S’ha passat mitja vida acusant de corrupció a l’esquerra i ara és ella la que ha estat acusada de malversació de fons. El Tribunal l’ha condemnat a quatre anys de presó (dos no els compliria) i cinc d’inhabilitació de manera que, de mantenir-se la sentencia, Le Pen no podrà presentar-se a les properes eleccions franceses. Això sí, l’Estat francès li regalarà una polsera de Cartier com la que ja porta Sarkozy i altres delinqüents per poder localitzar-la en cas de fuga.
Acostuma a passar, la dreta convençuda de la seva ancestral impunitat, basa la política en la denuncia sistemàtica dels altres partits. En això Le Pen ha demostrat una especial perícia, al llarg de la seva carrera ha acusat pràcticament a tots els francesos que no l’han votat. I com a bona representant de la dreta mundial, mentre acusava en fals, robava en real. És normal, sempre els queda la confessió.
En aquests cas, Le Pen derivava diners europeus per finançar al seu partit que estava molt necessitat. Un acte de caritat encara que una mica parcial.
Com és lògic, Le Pen encara no havia rebut la sentència quan ja s’ha llençat a acusar a la justícia, els jutges, l’esquerra i els traïdors de França. Segons ella, no l’han encausat per malversar diners –cosa que assegura no haver fet– sinó per ser el futur de França. El líder que havia de salvar la terra gala amb l’habilitat i llestesa d’Astèrix.
Com és lògic també, la germanor dretana mundial –enveja de l’esquerra que no s’ajunta ni per casar-se– s’ha afanyat a recolzar a la líder francesa recolzant i donant per bones totes les seves explicacions d’innocència. Què bonica què és la consciència de classe de la dreta, que macos se’ls veu a tots juntets celebrant aniversaris i criticant a la justícia quan aquesta els és adversa. Quina lliçó de companyonia en el delicte.
La dreta mundial està amb Le Pen, acusen la justícia de partidista i utilitzen la sentència per fer creure als cretins que ells, els veritables lladres del món, són exemple d’innocència. És com Mazón, per exemple acusant al govern central de no saber respondre a la DANA. Quina barra!
TERCERA PÀGINA
K.MEO
VOLEN UNA SELFI DE PROVA?
Parla una amiga de la noia violentada per un futbolista
M’ha donat permís per començar així: sóc la filla de puta violada per un famós a la que tothom va aconsellar que denunciés.
La resta de relat és meu, ella no està per parlar gaire. La qüestió és que va denunciar i si abans es va quedar amb les tetes a l’aire ara li ha quedat el cul. Molt llesta no ho és i menys en aquestes coses, si algú et porta al lavabo poques roses al llit pots esperar però apart d’això mereix un respecte. No és bonic que et manipulin (de cap manera).
Com gairebé totes les dones, ella s’acusa del que va passar. S’ha repetit mils de vegades que no havia de començar tot allò, que la culpa és seva... No és perquè sigui amiga meva però a mi em sembla que si té culpa, és molt poqueta. Jo la culpa li dono al famós que abusa de la noieta calenta, i després als amics que comencen a parlar de denúncies i després dels professionals que utilitzen sermons no per tothom assumibles i a la premsa que filtra rumors que escalfen el cap de la noia i a la justícia que –encara sense voler– segueix mamant idees passades i que abans d’acusar a un home demanen proves impossibles i s’omplen de dubtes sexistes. Però sobre tot, sobre tot, sobre tot la culpa la té l’home famós o bavós que va tot el dia amb el cap ficat dins la bragueta, i que perd el nord, la vergonya i la dignitat en quan veu una teta.
LA GARSA PROSTÀTICA
REACCIÓ CUTÀNIA A LA FAMÍLIA REIAL
L’emèrit demanda a Miguel Ángel Revilla expresident de Cantàbria
Revilla és un pinxo de Madrid trasplantat a Cantàbria per error geogràfic. Sempre ha dit bajanades emparant-se en aquesta mena de gràcia i suficiència. Ara està desfet. A les seves velleses deixa anar un dels seus exabruptes conta l’emèrit i aquest des de la quinta punta del món l’interposa una demanada. Home no! Desolat està al Revilla i amb raó. Què ha dit que no hagin dit tots els altres? Que l’antic rei és un penco, un defraudador, un putero...? això ho sap i ho ha dit tothom i l’home (perdó, el rei) ni cas, ignorant i feliç com sempre. I de sobte demanda al pobre Revilla que ja no toca bores i que havia aprofitat una entrevista per demostrar que encara estava viu i li fot la vida enlaire. No és això, emèrit, no és això. Si vols demandar fes-ho a gent amb ganes de defensar-se no a un pobre home que viu de la memòria.
Els mateixos monàrquics (els que queden) estan desconcertats i una mica avergonyits però com que no pots fer visible la nuesa reial ni la vergonya que et provoca, callen com a bons membres de la cort que es creuen ser. La reacció si no contundent sí com a mínim vistosa és la del rei actual i suposat fill de l’emèrit que no ha pogut evitar una reacció cutània considerable i que llueix mitja cara borbònica, i mitja de vermella. Pobre nano, la vergonya que haurà passat.
QUARTA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
L'ESPIONATGE DEL CNI FA FIGA
Tot plegat s’arreglarà però amb l’augment de sous
Noves informacions desvetllen que l’imam de Ripoll era un confident del CNI fins el mateix 17 d’agost del 2017, dia de l’atemptat jihadista a les Rambles, i que cobrava uns 500 euros al mes per la seva feina. Com s’explica que uns serveis secrets tan seriosos i eficaços com el CNI siguin tan garrepes? Ara podem entendre el desastre de l’explosió d’Alcanar; amb tan pocs diners de sou, de ben segur que els materials explosius devien ser molt precaris i deficients, i està clar que l’imam deuria estar disgustat i emprenyat per cobrar tan poc. Si hagués tingut un sou digne com Déu mana, hauria tirat endavant l’atemptat?
De ben segur que els caps del CNI han pres nota i amb l’augment del 2% del PIB de seguretat tot s’arreglarà i es pujaran els sous. Per altra banda, torna també a ser notícia la descoberta de policies infiltrats dins els moviments socials i l’independentisme. Cal felicitar a La Directa pel seu periodisme de recerca constant, en denúncia de tot tipus de vulneracions de drets socials, per la seva integritat i independència real que contrasta amb el periodisme actual, depenent i esclau dels grans interessos empresarials. Es tracta ara d’una nova infiltració d’ençà el 2019 fins el 2021 dins els moviments socials independentistes de Lleida.
Es tracta d’un policia de 27 anys, infiltrat a l’Ateneu Cooperatiu La Baula, a la sectorial d’ecologia d’Endavant, a la PAH i al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, que va participar també a les protestes per la detenció del raper Pablo Hasel i en enfrontaments violents contra la policia i els antiavalots en les protestes contra la sentència del procés.
La preocupació social del govern espanyol amb tant d’atur juvenil també ha arribat al ministeri de l’Interior, presidit per Fernando Grande-Marlaska. És així que s’ha d’entendre que cada cop reclutin a més policies secretes per combatre l’atur juvenil, i alhora que els joves policies puguin formar-se en ambients socials en els que es practiquen els valors humans de justícia i plena llibertat.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
TRUMP FA. TRUMP DESFÀ. TRUMP PUTIN-EJA. TRUMP REARMA TSAHAL I MATA
La Casa Blanca convertida en casa de putos supremacistes
El món sencer es posa les mans al cap, els multimilionaris del planeta perdent diners, els economistes opinen que potser sortirà bé o malament el que Trump fa. La UE al capdavant i la resta de països del món proven de negociar els aranzels imposats, però res hi fa... el president segueix una línia recta que ha de portar l’imperi americà cap a noves conquestes territorials i més control econòmic del planeta fins aconseguir el control de les nostres ànimes, l’objectiu final.
Sense voler parlar d’història, aquest paio s’assembla cada vegada més a aquell altre paio que volia un Reich mil·lenari i que malgrat que només va manar durant 13 anys va aconseguir una Segona Guerra Mundial, 80 milions de morts, i uns quants genocidis com a postres. Aquell paio s’anomenava Hitler i aquest paio s’anomena Trump.
El que sorprèn més als pobres que nosaltres som és que els nord-americans l’hagin votat malgrat que Trump sigui un puter, un mentider, un milionari opressor, un malcarat sense miraments per a ningú començant per la seva pròpia esposa i un pròfug de justícia. Cal reconèixer que com a palmarès és difícil de fer millor. Però segur que s’anirà millorant com més dies segui al tron de la Casa Blanca.
I que no ha fet encara aquest Trump imparable? Doncs de moment no ha mostrat encara la seva part de Déu de la guerra tot i que de tant en tant deixa anar amenaces contra l’Iran o contra els europeus tot i tenir entre cella i cella la Xina en el punt de mira del seu particular fusell mentre, aprèn de Netanyahu com es pot matar imponentment a palestins.
LA LLUFA
VIATGE AL PASSAT
El Parlament balear ja torna a estar de cara al sol
Partit Popular, 25 escons. Vox (entre regulars i expulsats) 8 escons. Tàctica, el P.P. necessita els vots de Vox i els dos partits pacten. Resultat pràctic: Desmantellament de l’escola en català, reducció del català en l’àmbit sanitari, rebaixa de la imposició de l’ús del català a la cambra, el seu President esmicola la foto d’una dona afusellada pel franquisme i ho justifica com una “reacció espontània” i mil petites accions igualment innobles. Com a final de festa de la nova creuada balear, un diputat de Vox convida al Parlament a celebrar el dia de la victòria franquista del primer d’abril. Al semicercle balear ja només hi falten els dos bisbes i el tres procuradors de la gel-lava.
Si aquest merder el poden organitzar en quatre dies, vuit membres de VOX –sempre amb la complaença del P.P.– a les illes del sol i la sangria, serà fàcil imaginar la devastació que patirà l’Espanya central que no ha vist un turista alemany en sa vida quan tota la colla de VOX es faci amb el poder. No quedaran ni els cactus. I el dia és més proper del que molts poden pensar. Estan aquí, entre el silenci i els crits, entre l’insult i la comunió diària, entre el vestit fet a mida i la pistola que amaguen dintre.
Una LLUFA no immuta als membres de VOX, però tot i així, els hi dediquem d’avançada. Una LLUFA això sí, roja y gualda.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
NOMÉS CAL SER UNA MICA LLEST
Informàtic crea aplicació per saber on paren els trens de rodalies
A vegades als governs els surten competències que són difícils d’encaixar. Els trens de rodalies de Catalunya és un dels pitjors serveis públics del món sencer. Hi ha països on els trens passen rascant les cases i els carrers. La imatge és una mica esgarrifosa però al final els trens passen a l’hora fixada de manera que la població, entre un comboi i l’altre, té temps d’estirar-se a la via a fer migdiada, o s’escalfen un te tot cremant un travesser, en fi, coses de països poc civilitzats.
A Catalunya, la única informació sobre els trens és geogràfica. On hi ha una estació, pots imaginar que tard o d’hora hi passarà un tren. Cap a on? Amb quan de retard?, això són figues d’un altre paner. Per acabar de reblar el clau dir que durant el passat mes de març no hem tingut un sol dia sense incidència al servei de rodalies.
Els dos governs, català i espanyol, han decidit, se suposa que de bona fe, rentar-li la cara a aquest procés ferroviari degeneratiu. Fa dies que ho han decidit. Fa dies que no se’n surten. Mentre, un aficionat a la informàtica ha dissenyat una aplicació que ofereix gratuïtament als usuaris on informa cada vint segons del lloc on es troben els trens. No soluciona els retards però com a mínim saps que si esperes a l’estació de Sant Celoni i el tren encara va trotant per Girona, tens temps d’anar a fer un cafè.
Com és possible que un ciutadà pugui saber per on cauen els trens al moment, mentre que entre els dos governs i tota la col·lecció de tècnics que mantenim, ignorin si estan posats a la via?
Aquest bon home, ha ofert a la Generalitat la utilització del seu sistema però de moment no ha rebut resposta. Costa acceptar la pròpia inoperància. Els que sí que ja utilitzen el sistema són els usuaris de Rodalies, que com a mínim tenen una idea aproximada de a quina hora haurien de passar per l’estació per mirar de coincidir amb un tren. El creador de l’enginy assegura que podria utilitzar-se el mateix sistema per les línies de Busos. Això aviat semblarà Amèrica.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
MORAL A MIDA
Meta tanca el seu centre a Barcelona
És una sort que la societat mantingui un nivell moral tan rigorós. L’Empresa META precisament va néixer de la moral (de pare desconegut això sí). META era com un gran monestir de la moral, amb milers i milers de gent treballant perquè a extramurs el poble no caigués en la depravació. Les plataformes han estat acusades de fomentar la desinformació, provocar actituds agressives, homòfobes. I les empreses ho van tallar d’arrel gràcies a estris com META. Només a Barcelona dues mil ànimes pures i engrescades, verificaven totes les informacions que corrien per les xarxes, polint-les, separant el gra de la palla.
La moral de la tropa sempre ha estat important i veure treballar a dues mil persones només perquè no siguis esquitxat per una notícia falsa o malintencionada, dóna seguretat. Cal dir també que a la discussió s’ha afegit un nou concepte, la llibertat d’expressió. O sigui, hem d’evitar que ens enganyin o millor, que enganyin al poble, però alhora potser al fer-ho estem envaint el dret a la lliure expressió de tothom, cabrons inclosos.
En tot cas resulta un bonic dilema, enfrontar diverses teories sobre la llibertat, et transporta a una societat enciclopèdica, dominada per la raó i el pergamí. Amb temps per formular idees i prendre distància entre elles. Fal·làcies. No és el cas.
META, aquesta empresa construïda en nom de la transparència, el passat dissabte va tancar portes. No havia avisat als seus treballadors, que van anar a la feina com qualsevol altre dia i es van trobar sense poder entrar a les seves instal·lacions. Estaven acomiadats per reial decret, sense raons ni compensacions. Gairebé dos mil treballadors sense feina entre el final d’una jornada i l’inici d’una altra.
I hom, reconfortat encara per la imatge dels vells savis a la vora del foc discutint sobre la moral popular, es pregunta si tancar portes i deixar a una plantilla sencera al carrer, no forma part de les immoralitats que aquests treballador buscaven a les pàgines web. I es pregunta alhora si els guardes de la moral social es poden permetre la vergonyosa pràctica del comiat exprés, encara que no espera resposta perquè segur que la resposta serà afirmativa.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
MASCLISME PLASTIFICAT
Alerta policial pel descobriment d’una nina de plàstic cremada
Com que no n’hi ha prou amb el que tenim, ara s’ha posat de moda utilitzar nines de plàstic i deixar-les per carrers i carreteres a l’espera que algun ingenu les confongui amb cossos de veritat. L’aposta ha estat un èxit. En pocs dies la policia alemanya ha estat alertada per la troballa d’aquestes nines abandonades (sovint una vegada usades) en circumstàncies que, a primera vista, semblaven reals. Anècdota apart, mal gust apart, infinita estupidesa apart, podríem encara afegir el petit detall que de totes aquestes nines trobades representen al sexe femení. Cal afegir aquesta coincidència al pur atzar o en podríem treure alguna conclusió? Sigui com sigui, no estaria malament trobar abandonats a les voreres ninos de plàstic amb la cara de Trump, per exemple.
MATRIMONIS BLANCS
Augmenta l’amor entre oriünds i estrangers
Jo, per exemple, fill de l'Espanya Imperial, descendent indirecte d’algun pagès de renom, em caso amb l’Adelita, nascuda al Perú. La màfia que ha portat a l’Adelita a Espanya amb bitllet turístic, em paga una quantitat relativament considerable de diners sota promesa de no mantenir relacions íntimes amb la noia (promesa innecessària tenint en compte la meva edat). El dia del casori íntim i civil, l’Adelita em fa “frijoles” i “tortas de Santa Engràcia”. Som feliços. Dies després, l’Adelita se’n va de casa com a espanyola de tota regla i a la setmana següent es casa amb l’Arturito Benojama Gutriel equatorià de tota la vida que de immediat passa a ser espanyol. És una moda com una altra, inofensiva com la vida mateixa i ajuda a augmentar la població espanyola. Sempre, per sobre de tot, la veritat i l’amor.
DESMANTELLAR CASTOR POSA ELS PELS DE PUNTA AL DELTA
El final d’un projecte fallit?
El Castor són un conjunt de pous naturals que volien convertir en magatzem submarí de gas. La cosa però, va anar malament quan el terra es va posar a tremolar més i més sovint.
Els ebrencs vivien acollonits malgrat els missatges oficials i oficiosos que els demanaven silenci a canvi de rebre molts diners. Alguna cosa també els va fallar als promotors madrilenys ja que la gent va acabar parlant, cridant, manifestant-se i denunciant.
En definitiva, no volien viure cagats de por. Ara començarà el segellament dels 13 pous que comuniquen amb la cavitat submarina on hi havia un jaciment de petroli i la por ha tornat a entrar a les cases, amb allò de... i si va malament?
PREMSA GROGA I EXERCIT ESPANYOL DESPLEGAT
Crítica que alguna cosa queda
El Mundo madrileny assegura que hi ha problemes de subministrament d'aliments a l'exèrcit desplegat a Catalunya i les Canàries. La culpa? De Sánchez, evidentment que es gasta els calers en la defensa d’Europa i mata de gana l’exercit estacionat a les colònies espanyoles.
Segons sembla, més d'una desena de lots del contracte per subministrar queviures per fer racions a les Forces Armades “queden deserts per preus baixos” perquè cap empresa estava interessada a proveir aquest servei en les condicions proposades. I això és notícia?
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
ISRAEL ESTÀ COMETENT GENOCIDI
NO EL PODEM TRACTAR COM UN ESTAT NORMAL
A GAZA 15.000 INFANTS ASSASSINATS, 25.000 FERITS
NOMBRE MÉS GRAN D’AMPUTATS PER HABITANT DEL MÓN 
Download in PDF 
