17 january 2025
The translation in English will be soon available
¡PRESENTE!
Ni el Rei ni P.P. ni Vox celebren la mort del dictador
Felip VI hereu de Joan Carles I i de Franco, el P.P. procedent d’una estranya fusió entre Calígula i el Papa Luna i Vox a qui no se li coneixen pares, no han assistit als primers actes en commemoració del final de la dictadura a Espanya. És normal.
La cultura política franquista era fàcil, una hòstia cada dia per l’ànima del dictador i un raig d’hòsties pel cos dels espanyols no afins. Per això ni el Rei, ni P.P. ni Vox van a la festa. Ells ja hi estaven bé a casa de l’avi. Qualsevol coneix la fecunditat de Franco, no pas la física, la ideològica volem dir. Cada discurs de Franco prenyava les panxes dels que l’escoltaven fossin femelles o mascles. Està demostrat que les veus primetes contenen molta vitamina que –com tothom sap- és el que afavoreix els embarassos. D’aquí que cinquanta anys després Espanya tingui tants descendents feixistes. L’esquerra te poca canalla, es planifica i pren pastilles, la dreta no para de copular què és el que passa quan no hi ha un llibre a casa.
Espanya doncs, segueixen regalimant semen franquista i seguint les lleis de Mendel ara toca un generació més papista que el papa. Ja la tenim aquí.
D’aquí a poc temps, els demòcrates que vulguin celebrar l’arribada de la democràcia a Espanya hauran de fer-ho com els primers catalans que es jugaven la cara anant a deixar un clavell a l’estàtua de Casanovas. A la puta carrera i amb casc. Les celebracions autoritzades seran les que enalteixin la figura del dictador rabassut de molsudes galtones. Els demòcrates, si és que en queda algun després de la primera ràtzia, aquell dia podran escoltar des de les cel·les els cants patriòtics del nazisme internacional i després d’anar a missa obligada se’ls donarà un xusco tou a partir entre tres companys.
Aleshores, el Rei, aquest o l’altre o al que li toqui, estarà a la tribuna d’honor. No tindrà res a l’agenda que l’hi impedeixi la seva assistència. A dreta i esquerra, las falanges del P.P. i de Vox. I traient el nas pel darrera el Cardenal en cap de la conferència episcopal. El bo i millor de sempre. Les tropes, mentre, aniran desfilant a pas d’oca que és el que els hi toca.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
PAISATGE NEVAT SENSE PRÍNCEP
Trudeau dimiteix com a Primer Ministre de Canadà
Sí, he dimitit però la veritat és que encara no sé per què. Sóc el mateix que fa deu anys va guanyar les eleccions com a gran esperança blanca. Moderat, lliberal, jove amb empenta, dialogant, un corrent d’aire fresc en el món de la política...
Modestament crec que sóc el polític ideal pel Canadà, un país càndid governat per un polític càndid (en aparença). Perfecte. El problema és que els països i els polítics, d’ara, per anar bé, han de ser qualsevol cosa menys innocents. La força i el respecte te’ls guanyes a partir de les víctimes que has causat entre els altres. En aquests sentit penso que cançonetes com “una casita en Canadà” i les pelis sobre la Policia Muntada ens han fet molt mal. Massa rossos tots, massa bona fe i massa cavall domat. Al Canadà ens falten pocavergonyes.
Diuen que he marxat perquè la economia canadenca passa un mal moment. I quin país no el passa? Que els preus immobiliaris s’han disparat. I? Que la cistella de la compra costa tres vegades més que fa un any. Ok. Què te a veure tot això amb la meva persona?
Diuen també que m’he quedat obsequis d’estat per la caseta d’estiu. Naturalment. I diuen que hi ha indicis de conductes corruptes, una mica corruptes. I què us pensàveu, que Canadà és un país de ficció? Doncs no. Aquí neva, i tenim rens i fauna exòtica i a vegades surten polítics com jo, veritables prínceps, però no som imbècils. Que llenci el primer roc qui conegui a un polític que després de deu any al capdavant del govern, no s’ha tornat corrupte encara que sigui una miqueta com jo.
Ara ve Trump que és com una tempesta tropical sense rumb de capacitat destructiva indeterminada. Apart de comprar Groenlàndia i quedar-se el canal de Panamà sembla que també te plans pel Canada. O se’l fa seu, o vol augmentar-li els aranzels fins ofegar-lo. I mentre escrit el meu discurs de comiat, penso que potser sí, potser sí que és l’arribada d’aquesta bèstia americana el que em fa dimitir. Em sento absolutament incapaç no de negociar, em sento incapaç fins i tot d’apropar-me a la gàbia d’aquesta bèstia. Jo, vaig a esquiar.
LA GARSA PROSTÀTICA
TARIFA INVERTIDA
Okupes a casa, propietaris a la rua i la Policia a la lluna
Qui són els bons? Difícil posicionar-se.
Entre altres coses perquè hi ha dos tipus d’okupes. Els que no tenen on aixoplugar-se i els que negocien amb l’espai ocupat.
Entre altres coses també perquè si ets d’esquerres has d’anar a favor de l’ocupador i si ets de dretes de l’ocupat. Sense matisos. No fos cas que et confonguin.
Doncs ara digueu, família amb casa en obres (tot esperant llicències municipals) arriba a la finca i se la troba ocupada per uns senyors de bon veure que asseguren viuen allà. Policia! Criden els amos. I quan arriba la policia aconsellen als propietaris de sempre que es busquin un altre lloc. Ara digueu. A favor de qui anem?
Jo, personalment em decanto per anar a favor de la Llei perquè una Llei que protegeix més al lladre que al sereno, és una Llei collonuda. Ni pagaments, ni hipoteques, ni notaris ni contractes. El primer que rebenta el pany, guanya. Són més espavilats, què voleu que us digui i el món és pels espavilats.
Oh i els pobres propietaris, la pobra família que s’ha trobat al carrer... es queixarà la democràcia cristiana... Mirem-ho d’una altra manera: Una família avorrida, d’aquelles d’anar tirant, amb problemes domèstics d’allò més vulgars, els nens que no fan cas i ara, tot d’una una aventura.
L’adrenalina puja (també la mala hòstia), els adults prenen la iniciativa. Els nens descobreixen la heroïcitat dels seus progenitors. L’esposa l’empenta del marit, el marit la fortalesa de l’esposa. Cal buscar un lloc per dormir i un altre per escalfar-se, calen moltes coses i sobre tot cal no anar a escola. Per la família això és una festa que els revitalitza. Tard o d’hora (tard probablement) tornaran a casa però amb quina energia, quina felicitat, com acariciaran les parets que era veien brutes.
Per alguna cosa hi ha les lleis, per reconfortar al poble. I per si algú no està d’acord, aquesta vegada no signo l’article.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
TRUMP VOL UNA AMÈRICA MÉS GRAN
Canadà i Groenlàndia, amenaçades
Trump deixa estorats i indignats els seus veïns canadencs i groenlandesos, en voler cruspir-se com si res el Canadà i Groenlàndia, i també el canal de Panamà. No cal sorprendre’s, tanmateix, perquè Trump és un gran home amb molta empenta i un gran empresari amb la iniciativa de grans empreses amb l’objectiu de fer la felicitat de la gent i la grandesa d’Amèrica.
Vol Canadà, ja que els EUA perden anualment 200.000 milions de dòlars en dèficits comercials amb aquest país, i per tant, cal annexionar-lo com el 51è estat; i també el canal de Panamà, per un millor control del comerç i dels seus interessos a Llatinoamèrica. I a Groenlàndia també la vol yankee, ja sigui per les bones o per la força, fet però que no és nou, ja que el 1946, els EUA van voler comprar l’illa per 100 milions de dòlars, i el mateix Trump, el 2019, ja se la va voler annexionar. Però, i Mèxic? Ho deixa Trump per més endavant? Sense Mèxic, els yankees quedarien al descobert pel sud i sense l’alegria i el tequila dels mexicans.
Sabem deL cert que Trump des de fa uns mesos està estudiant el groenlandès, la llengua dels inuit, per així conquerir els cors d’aquest poble nadiu, amb l’esperança d’adreçar-s’hi, un cop l’illa sigui nord-americana. Groenlàndia, però, és una antiga colònia danesa que gaudeix d’una àmplia autonomia i del reconeixement com a poble independent pel dret internacional.
D’ençà el 2009, el groenlandès és l’única llengua oficial, amb un govern independentista, que compta amb un projecte de constitució i que es prepara enguany per accedir a la independència mercès l’exercici d’un referèndum d’autodeterminació.
Es deixaran els groenlandesos engolir pel gegant continental? Trump sí que està decidit a engolir totes les riqueses de la gran illa, que conté la meitat de reserves de petroli que l’Aràbia Saudita, el 30% dels recursos de gas natural, i una gran riquesa en or, zinc, cobalt, platí i níquel, minerals clau per poder competir amb la Xina.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
VERIFICADORS ELIMINATS
Un pas més cap a la desinformació
L'era dels anomenats "verificadors de fets" s'acabarà a Facebook, Instagram i Threads. Així ho va anunciar Mark Zuckerberg, el cap de Meta. Però, quin sentit té posar fi a les mesures de censura per motius ideològics?
Vol dir això que estem a punt d'entrar en una nova era daurada de la llibertat d'expressió i la investigació de les xarxes socials? Ben segur que no! Un grapat d'oligarques i els seus subordinats directius encara controlen l'espai públic digital. Malauradament, després de lluitar contra la censura de l'era de la pandèmia, massa gent conservadora ha perdut l'interès per controlar aquest vast poder privat, ara que "un dels seus" està a càrrec d'una de les plataformes.
Cavi de jaqueta? Mark Zuckerberg es presenta ara com un defensor de la llibertat d'expressió. En lloc de "verificadors de fets", els usuaris de plataformes de Meta com Facebook, Instagram o Threads ara haurien d'ajudar a informar d'informació falsa a través de "Notes de la comunitat", un sistema també utilitzat per X d'Elon Musk (abans Twitter). Tot i que molts mitjans alternatius i independents ho veuen com una esperança per a una major llibertat i diversitat d'opinió, aquest anunci conté un punt problemàtic: ningú parla de la pràctica de "shadowbanning" en comptes a controlar.
"Shadowbanning" es refereix a una pràctica a les xarxes socials que consisteix a limitar la visibilitat del contingut d'un usuari sense que l'usuari ho sàpiga. Aquesta mesura s'utilitza sovint com a sanció per presumptes infraccions de les normes o basant-se en les decisions dels "verificadors de fets". Aquest tipus de restricció algorítmica a l'abast de les publicacions s'aplica des de fa anys i ha provocat que molts mitjans de comunicació independents abandonin aquestes plataformes.
Articles interessants que, abans de la introducció d'aquestes mesures de censura, de vegades arribaven a centenars de milers de persones a Facebook, ara lluiten per arribar a uns quants milers d'usuaris. Aquest fenomen afecta tot el sector dels mitjans de comunicació, ja que Zuckerberg afavoreix continguts alegres i apolítics, com les imatges de gats, a les seves plataformes en detriment de les notícies i la informació útil.
I no cal oblidar que també és una manera de tallar caps per a les normes reguladores de la UE, normes que s’ha mostrat poc eficaces contra aquests gegants.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
“BALACEO EN LA MINA”
Tiroteig en un barri de Barcelona
Recordeu el primer pla-seqüència del desembarcament de Normandia en “Salveu al soldat Ryan”? Doncs el mateix va passar al barri barceloní de la Mina fa uns dies.
Més menys dos-cents trets entre uns veïns parapetats darrera les finestres dels seus pisos i uns altres amagant-se per les cantonades es disparaven en més o menys fortuna. Emocionant. Des que han guanyat Illa, Barcelona ha guanyat molt. Tenim moltes armes, com a Amèrica.
Tot i el soroll gairebé una setmana després del tiroteig ningú no sap què va passar. Hi ha versions. Droga, lluita de clans, enfrontament entre dos nens de famílies diferents, celebració nadalenca. En tot cas a la Mina hi ha motius per sortir al carrer armat cada dia. Una cosa sí sembla clara, els protagonistes eren de la ètnia gitana i quan això passa, el silenci es fa més espès que una manta zamorana. Un espectacle en tot cas.
El que sí pot afirmar-se és que la participació dels Mossos d’esquadra durant la tangana va ser d’allò més lamentable. El “balaceo” va succeir a dos-cents metres de la Comissaria. Un perill, en efecte però és la feina dels policies entrenats i alimentats a càrrec dels veïns per enfrontar-se a aquestes coses. Per celebrar batejos ja hi ha els escolans. Total, que no van aparèixer fins que els grups rivals no van acabar la munició. Després sí, després van sortir i van dir que es necessitaven reforços.
Els Mossos d’Esquadra porten una mala temporada. Potser siguin els infiltrats de la Policia espanyola o de la Guàrdies Civils que fan quedar malament a la policia catalana, però des del dia dels atemptats a les Rambles fa ja una colla d’anys, els Mossos no n’encerten ni una. Posen multes, sí, i entren a algun pis on hi troben droga però allò que se’n diu salvar a la Pàtria, ho han fet poques vegades. Ells són més d’aconsellar al veïnat, fer cants corals i anar a homenatges vestits de gala.
I hom diu val, tenim una policia a la catalana, de consens i diàleg però aleshores resulta que quan són quatre i es troben a un sonat dormint la mona al carrer li foten una pallissa que el deixen tarat de per vida. No anem bé, mossos. LLUFA
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
BON VOYAGE, MONSIEUR
Mort Le Pen
Sempre moren els millors. No, és veritat. Morim tots. També els fills de puta.
Le Pen és la escuralles del nazisme que torna a rebrotar entre els camps d’immundícia mundials. Te un mèrit però, va ser el primer en tornar a reivindicar el terror feixista. Le Pen era feixista de naixement. Què el va fer així? No se sap. Els fòrceps, probablement.
Com a pare de la extrema dreta actual, Le Pen es va escriure una bíblia on no quedava pecat sense reivindicar. En la seva llarga vida va tenir temps per anar recopilant i condemnant qualsevol idea reformista per la societat. A ell li anava be la França d’Astérix i Obélix (amb el que tenia una certa retirada física). La resta de la història per Le Pen era un error i amb el messianisme característic dels extremistes, va posar mans a la obra.
Le Pen, a l’inici de la carrera política es va comprar una creu amb un Crist penjat. Era la pantalla que el protegia. Darrera l’escut, ell i les seves idees ben poc cristianes. No als emigrants, no a Europa, no al canvi climàtic, no a l’avortament, no a les dones en general (excepte les que desitjava) per si de cas, no a la homosexualitat. Posats a negar, Le Pen va negar fins i tot a la seva filla (o va ser al revés?) De les poques pràctiques que la seva Bíblia acceptava era la tortura i de tant en tant beneficiar-se d’algun contracte fraudulent (com dels que estava sent jutjat abans de morir).
Ja tenim el Crist a la creu i la Bíblia personal, només ens falta l’espasa que per Le Pen va ser el seu partit, el Front Nacional, una mena de remat desbocat que va arribar gràcies als francesos de be, a disputar la presidència de la República. Finalment França es va lliurar del fatxenda com a President però no ha pogut evitar-ne la descendència que torna a inundar mitja Europa. Aquests serà el seu legat, l recuperació de l’extrema dreta més agressiva, una memòria ben galdosa però que a la multitud de cretins que habiten el món els sembla d’allò més divertida.
A no tardar, Le Pen tindrà monuments a places i carrers. Una mica més tard les seves estàtues seran enderrocades. És la història d’una humanitat fallida des del mateix moment en que fou concebuda.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
LA NATURA CONTRAATACA
Califòrnia crema
Califòrnia crema. El foc més intens des de Quo Vadis. I pel que sembla, igualment provocat. No per un piròman (que potser també) sinó per unes autoritats que prefereixen pensar en un còctel que en servir a la societat. Com sempre mala planificació, retallada de despeses per emergències, estultícia i un ego tan gran que no cap en una pantalla. Ara mort, destrucció, l’infern també és pels rics.
Hi ha quelcom de mític i llegendari en aquest incendi. Una realitat que encara imaginem ficció sortida dels estudis cinematogràfics. Ens costa creure que la meca del luxe histriònic s’hagi convertit en cendres. Que les víctimes per una vegada no siguin nens desnodrits ni mares assassinades per Netanyahu. Que la desgràcia per una vegada es faci equitativa. Que el poder acoti el cap i resi al seu deu.
El cinema tornarà al blanc i negre durant alguns anys però de la devastació en sortiran nous Oscars, velles estrelles, noves promeses, més glamur i més ostentació. És el que tenen les desgràcies de la part alta, que els costa menys tornar a pujar. D’on no sortirà res de bo, serà de la administració buròcrata (sigui del color que sigui) que es mantindrà fidel al principi de la estupidesa i la inoperància. Amb tot, no deixa de ser un consol saber que el món sencer està governat per la mateixa raça de dirigents.
Com no podia ser d’altra manera, es busca desesperadament la causa o el causant de l’incendi. Necessitem tenir un responsable material per poder descarregar-nos de la nostra culpa. Potser no cal buscar massa lluny. Potser sigui la natura mateixa, tipa de ser maltractada i violada, la que ha decidit immolar-se. Igual que paries de la humanitat es treuen la vida davant centre i institucions que els han negat el pa i la sal, la natura es crema davant el temple del luxe. Pot ser un avís, o una queixa, un senyal d’alarma o el crit definitiu d’una terra incapaç de donar tot el que els seus habitants demanen d’ella. La terra està tipa de ser abusada i busca la redempció en les cendres. El final.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
BITLLET D’ANADA I TORNADA
Raül Blanco dimiteix com a President de RENFE
Ha durat tretze mesos al càrrec. El temps que en general es tarda per anar en tren de Barcelona a La Corunya. Diuen les necrològiques que no ho ha fet malament. Ha rebaixat dèficit, ha augmentat personal i material, no ha tingut conflictes sindicals. El que no diuen és la raó de la seva marxa. Ell tampoc. Adduir motius personals més enllà d’una excusa és l’esquer perquè tots pensem en motius amagats i turbulents. Serà que la Oficina de Recuperació i Reforç de la Tradició Espanyola l’ha fotut fora abans no arreglés l’ancestral problema de RENFE?
ÀUSTRIA ES TREU EL COMPLEXE I TORNARÀ A SER NAZI
Encàrrec al líder d’extrema dreta per formar govern
El President austríac ha demanat al líder de l’extrema dreta Herbert Kickl que intenti formar govern. Serà la primera vegada des de la instal·lació de la democràcia que tornen els nazis i una vegada més, per votació popular. Visca Àustria.
Mira que han passat anys amagant la perdiu, tancant ulls i orelles quan se’ls recordava l’origen de Hitler, mira que n’han tocat de valsos per donar un toc de fades al país, mira que han promocionat la cervesa com a bàlsam. Ni així. Per molt que la mona es vesteixi de seda, mona queda.
FUNCIONARIS DESCONCERTATS
El Govern català elimina el tele treball a cinc cents alts càrrecs
No se’n saben avenir i amb raó. El funcionariat havia agafat amb entusiasme la moda de treballar des de casa. Els facilitava les coses perquè haver de desplaçar-te fins un despatx per limitar-te a llegir el diari, doncs no cal, ho fas a casa amb pijama. I ara els hi foten la paradeta enlaire. Indignats estan.
El rendiment laboral d’un funcionari ha de ser equivalent a l’afecte que provoca. Només posar un segell a un paper et poden destrossar la vida i no es pot abusar. Per això estaven d’allò més contents a casa perquè sabien que així no emprenyaven. I ara què passarà si els fan treballar?
ELS JOVES A L’EXTREMA DRETA, ELLES NO!
Comencem a sentir un neguit al ventre
L’espectacle de les salutacions feixistes es multiplica en discoteques, visites culturals de memòria històrica/histèrica i etc. Però hem de constatar que sembla només afectar els mascles i que les femelles no es contagien pràcticament mai.
Serà perquè no volen aixecar el braç per amagar l’olor de les aixelles?
Ho bé estem davant d’una generació de dones que ha decidit dir prou a TOT. Prou al masclisme, prou a les agressions sexuals, prou a les milers d’agressions diàries de tot tipus... Per tant solidaritat total amb elles.
LA PRESIDENTA DE MÈXIC COMPRA ARMES
Per una vegada que qui les compra les destrueix... olé!
Mèxic, ho pensa més de la meitat del món, semblava no tenir solució. I potser no en tindrà mai però en tot cas la Presidenta del país ofereix un bon preu per cada arma entregada. I a més ha aconseguit que es puguin dipositar en les esglésies i fer-ho sota secret de confessió.
Per ara ningú sap el resultat d’aquesta brillant idea del govern però potser arribi a ser una primera mundial i un canvi de paradigma sobre les armes.
EL PAPA CONFIA EN LES DONES?
Nomenament d’una “monja ministre” al cap de vuit anys de govern
Podria fer riure però més aviat fa ràbia. El nomenament d’un alt càrrec recaient sobre una dona no deixa de ser una primera vegada en els nostres temps però no pressuposa un canvi de timó de l’Església catòlica romana.
Segons les prediccions d’un endevinador romà falten exactament 2025 anys perquè es pugui anunciar un altre nomenament com aquest i encara ni és segur que es realitzi. Tempus Fugit i amen.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
TOT CONSISTEIX EN SABER MIRAR EL QUE UN VOL TROBAR
PROVERBI CATALÀ 
Download in PDF 
