Télécharger en PDF 
Hebdomadaire républicain politique/satirique de Catalogne
29 mai 2020
EL COVID 19 ÉS DE DRETES
Singular, encara que previsible, aliança entre el COVID 19 i la dreta internacional. Serà que tenen els mateixos instints assassins?
Al virus li va bé trobar-se amb la incompetència dels executius i les excentricitats dels seus líders. A aquests els convé la plaga per fomentar la por del poble i limitar els seus drets. Com sempre, el poder s’aprofita de pestes, bàrbars o inferns per mantenir la submissió dels senzills.
L’únic canvi, probablement, és que els antics abusos de reis, papes i cacics quedaven en un àmbit local mentre que ara, qualsevol ciutadà des de qualsevol lloc del planeta, pot veure la incommensurable estupidesa i cinisme dels Trump, Bolsonaro, Johnson, Ortega, o de la mateixa Sra. Ayuso aprofitant-se, sense pudor, del virus igual com han fet fins ara de qualsevol desgràcia planetària.
Certament res ha canviat. El poble continua posant-se mascareta i desinfectant-se les mans a les ordres del poder com abans cridaven Ave César abans de morir al circ.
Només una diferència. A la dreta, se li veu el llautó. És important això? Potser no, però se’ls hi veu.
SEGONA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
LES ÀVIES I ELS AVIS SUPERVIVENTS CONTRATAQUEN DE VALENT
Continuen mal morint els nostres avis i àvies a les residències i arreu i cada dia els troben morts de pena, de gana, de malaltia o de fàstic, desenes i desenes de gent gran que viuen sols, abandonats a la seva sort.
Afortunadament, s’està produint tota una reacció en cadena de diversos col·lectius que formen part de la recent creada Coordinadora de la Gent Gran en Lluita a diversos barris, pobles i ciutats. Un d’aquests col·lectius, “Recuperem la Dignitat”, fa una tasca de recuperació de la gent que es troba a les residències privades. Amb dificultats però amb nombrosos avis i àvies alliberats hores d’ara.
És notòria la feina feta pel cor de iaioflautes quant a la confecció de noves cançons :
Maleïda Primavera, Sortim del Gueto, Gent gran endavant, Que els Nostres Morts
Siguin la llavor del Demà, Mai més Esclaus, Redrecem-nos, Totes i Tots Dempeus, Sense Nosaltres No Hi Ha Futur. Melodies que preparen per a futures actuacions.
La Coordinadora ha preparat un manifest encapçalat pel vers de Salvador Espriu: “Hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa”, i que porta per títol, “Dignitat, Respecte, Igualtat i Justícia. Mai més Marginats”, i entre altres frases diu: En aquesta societat no hi tenim un lloc, cal canviar-la i transformar-la per a nosaltres i per a les presents i futures generacions. Tenen previstes diverses actuacions, xerrades i debats per casals d’avis i tot tipus de centres cívics, socials i culturals i exigeixen l’accés a mitjans de comunicació, ràdios i televisions de manera fixa i continuada.
D’altres col·lectius més actius com són: Barricada Encesa, Enemics de la Morgue, Lluita fins el Final, S’ha acabat el Bròquil, Viure amb Dignitat, Prou Marginació, preparen manifestacions i “sentades” als carrers i llocs oficials i d’altres actes de desobediència civil fins aconseguir els seus objectius.
Per altre banda, els “Amics de la Gent Gran” es mobilitzen i han fet seu l’eslògan “Posa una àvia a la teva vida, posa un avi a casa teva”, que ja comença a donar els seus fruits.
Podrà aquesta lluita iniciada per la gent gran ajudar a la transformació per un món millor i més solidari? Les elits i magnats que dominen el món, organitzadors de l’economia capitalista i planificadors de les nostres vides, se’n riuen sarcàsticament de tot plegat. Nosaltres també riem? Què pensem? I què farem?
LA KINTA FORKA
LA REVOLUCIÓ ERA IMMINENT!
La manifestació del 8 de març va ser la causa de tot, de l’expansió de l’epidèmia i del fracàs de la revolució feminista.
Fa només 75 dies, estàvem a la vora d'una revolta transfeminista que va ser aturada per la crisi del Covid-19. Ara, amb el món capitalista aturat hi ha una nova oportunitat de metamorfosi política i social?
Fa dues dècades, els gurus d'esquerra proclamaven que la “noia” era la figura central de la domesticació consumista; a la vegada una ciutadana model i un cos encarnant la fesomia del capitalisme neoliberal.
Actualment "la noia" és el producte d'una equació entre les altes taxes d'opressió i l’alt grau de complaença submisa que, inevitablement, produeix un mínim de consciència política. No és fàcil saber com comença un procés d'emancipació col·lectiu. Però es pot sentir la vibració que produeix en els cossos que hi participen.
Si algú pot liderar la revolta a Espanya són les “noies”, els transsexuals i elements radicals amb una energia de resistència i de lluita acumulada en el més antic i més ranci dels imperis patriarcals-colonials. Sense avisar a ningú un... dia… les nenes violades van començar a fer sortir dels armaris els violadors. Hi havia arquebisbes i pares, mestres i líders empresarials, metges i entrenadors, directors de cinema i fotògrafs. Després si van afegir altres víctimes de violència racial, sexual o de gènere i encara les lèsbiques, els intersexuals, les treballadores sexuals i els antiracistes.
Aquell 8 de març van anar per milers a la manifestació, van ocupar els carrers de Madrid malgrat la policia. Però tot això va ser uns dies abans del Covid-19, abans de veure’s obligades a tancar-se a casa, abans que els seus cossos fossin declarats organismes susceptibles de transmissió i contagi.
Mai el patriarcat no hauria trobat una fórmula millor que la que imposava el virus. La tècnica d’explotació del desastre "natural" decretant l’estat d'emergència ha transformat la crisi en una manera de governar, per salvar primer bancs i multinacionals, mentre que les persones moren en el que es podria anomenar un estat d'excepció micropolític.
EL CONVIDAT
K DE KARMA, C DE CACA
Volíem entrevistar a algú de Karlitus. El normal era fer-ho al Director, però al final vàrem optar per la senyora de fer feines que també és la nostra correctora perquè és la única que té estudis dins la redacció. Ella va ser precisament la que va anar substituint la C per una K. Es justifica.
La guerra entre la C i la K, no es fruit d’un caprici més o menys progre. És una guerra meditada. La C hauria de ser anticonstitucional. Seu i apunta.
Apart de Corona (virus o reial) que seria massa fàcil, hi ha: Creador, capitalisme, comunisme, catolicisme, centralisme, Carles (rei emèrit), Corina, caça, caixa ( la nostra), congrés (el dels lleons), cop (d’estat, de gracia, de cap), colpista, cacic, cadafal, cadenes, calabós, carceller, contagi, cambra (alta o baixa), cabra (legionària), calcinació (boscos i selves), cancelleria, càncer, candidat, carnet (polític), canonge, cupido, casament, cunyat/ada, capatàs, colpejar, captiu, cara (dura), carburant, carlisme, cassolada (barri Salamanca), casta, castedat, castrense, catequesi, caverna (mediàtica), censura, centralització, civil (guàrdia), clero, clausura, cloaca (de l’estat), coàgul (cerebral, pulmonar), còlic (nefrític), comissari, comissaria, confident, condecoració, condemna, consistori, conseller, corporació, correccional, corrupció, crim, crueltat, cuneta (plena de mort anònima), cobdícia, cornut, convergència (amb unió o sense), cilici, cel·la, crema (catalana), curset (oh no!).
Això sense comptar els renecs. Segueixo? pregunta la Pilarín.
UN RECORD A E. J. PONCELA I EL SEU “AMOR SE ESCRIBE SIN HACHE”
TERCERA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CA LA MEUCA
CAPÍTOL TRENTA-QUATRE... DE LA SÈRIE
CALENTURES SENSE FEBRE
¡Es que es la tercera!
Al no tener pechos, ya se sabe.
No ha tenido pechos en su vida y nunca le han venido tres mujeres en una tarde.
La Madame entra a la cuina, posant-se bé la faixa. Des del COVID que fa migdiades de tres hores. Las mujeres andan calientes niñas. ¿No lo veis?
¿Y por qué? Pregunten alhora la Encarna i la Purita.
¡Por el virus coño! Con tanto confinamiento y tanta ley marcial, se han dejado ir. Van en pijama por casa o en chándal que es peor, no se pintan, no van a la pelu, pasan el día jugando con los niños, o haciendo gimnasia, han de aguantara todo el día a sus maridos que están hipocondríacos todos, y el único macho que ven al día, va tapado como un astronauta, les deja la cesta de la compra en la entrada de la casa y en vez de darle el cambio con sus manos sudorosas y peludas, le alcanza una maquinita de tarjetas envuelta en plástico. ¿Y el chocho qué? !Es que no hay estimulación chicas!
Eso, eso, que hasta yo tengo ganes de que vengan más clientes.
Tu Encarna porque eres una guarra. Sentencia la Puri.
¿Y tú qué? Pregunta la Madame divertida, que caminas como si hicieras marcha atlética, con los muslitos apretadicos y las nalgas saltando para aquí y para allá.
Es que tengo infección de orina.
Ya.
La verdad es que de máscara a máscara, algunas te miran como si estuvieran viendo a Marlon Brando.
Entra la Sónsoles, fot una cara de satisfacció que fins i tot la Madame, deixa anar una exclamació d’enveja.
Que pasión, chicas. Yo no había visto eso desde el colegio de monjas.
¿Cómo ha sido?
Guay, chachi, supermega, la cama parecía un balneario. Es que no teníamos que decirnos nada, íbamos directas a lo que deseábamos. Las dos a la vez.
Yo de pequeña quería ser lesbiana, assegura la Encarnita.
La Sónsoles te una esgarrifança que la sacseja tota. Les altres queden absolutament admirades.
Es que me ha dicho que mañana vuelve... con su cuñada.
La Madame no ha parat en tota l’estona de tocar-se dissimuladament la pitrera amb la ma dreta i el baix ventre amb l’esquerra. La Puri que no en deixa passar una, diu somrient.
Yo tendré infección de orina pero usted tiene pérdidas por todos lados.
Viva las mujeres, crida la Sónsoles absolutament fora de sí.
Chicas, pregunta la Madame ¿y si cerramos y os venís las tres a mi habitación y que salga lo que tenga que salir?
I totes estan d’acord.
TO BE CONTINUED
HUMANOTECA
LA DRETA FASTIGUEJADA
Els mediocres d’esperit van a cegues per la vida, els insensibles, a més, utilitzen guants. D. AIRA.
En el pit de Hitler, en l’espai del cor, només hi havia un forat. A SPPER.
Tots els mals del món arribenquan l’home tracta als altres sense amor. L Tolstói.
El pitjor pecat no és odiar als altres sinó sentir-se indiferent amb ells. B. SHAW.
Ens habituem a la violència i no és bo. Una societat insensible, és una societat perillosa. I ASIMOV.
Ull ciutadans! La noblesa espanyola, farcida de diner, pecat i ignorància s’ha tret la careta. Al darrera, hi porten odi i metralla... I malgrat no saber-ho, el COVID 19.
LA LLUFA
TORNEM A APLAUDIR A MESSI
Mil, tres mil, set mil morts... Un virus desconegut ataca. Els hospitals s’omplen de casos greus i desconeguts. El personal sanitari, desprotegit i desinformat, cau com a mosques. La societat s’espanta, li agafen cagarrines. Tothom te mal de cap, febre, dolors abdominals... o s’ho imagina. La societat te por.
La societat, solidaria i agraïda com és, surt als balcons i aplaudeix al personal sanitari. Són herois. A vegades quan tornen a casa seva troben algun veí que els insulta i els exigeix que vagin a dormir a un altre lloc, però si no viuen al seu edifici, la societat se’ls estima molt.
Sis mil vuit-cents contaminats, un parell de dotzenes de morts... El virus desconegut remet. Els sanitaris encara treballen als Hospitals, encara se la juguen. Qui? Els sanitaris? Ah sí, una gent molt ferma. Per cert, diuen que la lliga començarà a principis de juny. Hòstia ja en tenia ganes. A veure com estarà el Messi, tants dies aturat, em fa por que no rendeixi...
A les vuit no hi ha ningú als balcons. Ningú aplaudeix, cap artista (més o menys artista) surt al balco a cantar una ària. Estem pendents de quan tornarà la lliga de futbol.
La memòria de la societat és curta, tan curta com el seu efervescent i artificiós sentimentalisme. Fa tres dies veiem un infermer i se'ns mullaven les calces, ara ens apartem una mica, no fos cas...
D’aquí a tres dies, tornarem als ambulatoris i amenaçarem a metges i infermers si no ens donen la baixa que els demanem. Ja no necessitem al personal sanitari. Els virus ha mort. I nosaltres tornem a ser immortals.
LLUFA PER LA SENSIBILITAT SOCIAL
La traduction en français sera bientôt disponible
EL COVID 19 ÉS DE DRETES
Singular, encara que previsible, aliança entre el COVID 19 i la dreta internacional. Serà que tenen els mateixos instints assassins?
Al virus li va bé trobar-se amb la incompetència dels executius i les excentricitats dels seus líders. A aquests els convé la plaga per fomentar la por del poble i limitar els seus drets. Com sempre, el poder s’aprofita de pestes, bàrbars o inferns per mantenir la submissió dels senzills.
L’únic canvi, probablement, és que els antics abusos de reis, papes i cacics quedaven en un àmbit local mentre que ara, qualsevol ciutadà des de qualsevol lloc del planeta, pot veure la incommensurable estupidesa i cinisme dels Trump, Bolsonaro, Johnson, Ortega, o de la mateixa Sra. Ayuso aprofitant-se, sense pudor, del virus igual com han fet fins ara de qualsevol desgràcia planetària.
Certament res ha canviat. El poble continua posant-se mascareta i desinfectant-se les mans a les ordres del poder com abans cridaven Ave César abans de morir al circ.
Només una diferència. A la dreta, se li veu el llautó. És important això? Potser no, però se’ls hi veu.
SEGONA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
LES ÀVIES I ELS AVIS SUPERVIVENTS CONTRATAQUEN DE VALENT
Continuen mal morint els nostres avis i àvies a les residències i arreu i cada dia els troben morts de pena, de gana, de malaltia o de fàstic, desenes i desenes de gent gran que viuen sols, abandonats a la seva sort.
Afortunadament, s’està produint tota una reacció en cadena de diversos col·lectius que formen part de la recent creada Coordinadora de la Gent Gran en Lluita a diversos barris, pobles i ciutats. Un d’aquests col·lectius, “Recuperem la Dignitat”, fa una tasca de recuperació de la gent que es troba a les residències privades. Amb dificultats però amb nombrosos avis i àvies alliberats hores d’ara.
És notòria la feina feta pel cor de iaioflautes quant a la confecció de noves cançons :
Maleïda Primavera, Sortim del Gueto, Gent gran endavant, Que els Nostres Morts
Siguin la llavor del Demà, Mai més Esclaus, Redrecem-nos, Totes i Tots Dempeus, Sense Nosaltres No Hi Ha Futur. Melodies que preparen per a futures actuacions.
La Coordinadora ha preparat un manifest encapçalat pel vers de Salvador Espriu: “Hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa”, i que porta per títol, “Dignitat, Respecte, Igualtat i Justícia. Mai més Marginats”, i entre altres frases diu: En aquesta societat no hi tenim un lloc, cal canviar-la i transformar-la per a nosaltres i per a les presents i futures generacions. Tenen previstes diverses actuacions, xerrades i debats per casals d’avis i tot tipus de centres cívics, socials i culturals i exigeixen l’accés a mitjans de comunicació, ràdios i televisions de manera fixa i continuada.
D’altres col·lectius més actius com són: Barricada Encesa, Enemics de la Morgue, Lluita fins el Final, S’ha acabat el Bròquil, Viure amb Dignitat, Prou Marginació, preparen manifestacions i “sentades” als carrers i llocs oficials i d’altres actes de desobediència civil fins aconseguir els seus objectius.
Per altre banda, els “Amics de la Gent Gran” es mobilitzen i han fet seu l’eslògan “Posa una àvia a la teva vida, posa un avi a casa teva”, que ja comença a donar els seus fruits.
Podrà aquesta lluita iniciada per la gent gran ajudar a la transformació per un món millor i més solidari? Les elits i magnats que dominen el món, organitzadors de l’economia capitalista i planificadors de les nostres vides, se’n riuen sarcàsticament de tot plegat. Nosaltres també riem? Què pensem? I què farem?
LA KINTA FORKA
LA REVOLUCIÓ ERA IMMINENT!
La manifestació del 8 de març va ser la causa de tot, de l’expansió de l’epidèmia i del fracàs de la revolució feminista.
Fa només 75 dies, estàvem a la vora d'una revolta transfeminista que va ser aturada per la crisi del Covid-19. Ara, amb el món capitalista aturat hi ha una nova oportunitat de metamorfosi política i social?
Fa dues dècades, els gurus d'esquerra proclamaven que la “noia” era la figura central de la domesticació consumista; a la vegada una ciutadana model i un cos encarnant la fesomia del capitalisme neoliberal.
Actualment "la noia" és el producte d'una equació entre les altes taxes d'opressió i l’alt grau de complaença submisa que, inevitablement, produeix un mínim de consciència política. No és fàcil saber com comença un procés d'emancipació col·lectiu. Però es pot sentir la vibració que produeix en els cossos que hi participen.
Si algú pot liderar la revolta a Espanya són les “noies”, els transsexuals i elements radicals amb una energia de resistència i de lluita acumulada en el més antic i més ranci dels imperis patriarcals-colonials. Sense avisar a ningú un... dia… les nenes violades van començar a fer sortir dels armaris els violadors. Hi havia arquebisbes i pares, mestres i líders empresarials, metges i entrenadors, directors de cinema i fotògrafs. Després si van afegir altres víctimes de violència racial, sexual o de gènere i encara les lèsbiques, els intersexuals, les treballadores sexuals i els antiracistes.
Aquell 8 de març van anar per milers a la manifestació, van ocupar els carrers de Madrid malgrat la policia. Però tot això va ser uns dies abans del Covid-19, abans de veure’s obligades a tancar-se a casa, abans que els seus cossos fossin declarats organismes susceptibles de transmissió i contagi.
Mai el patriarcat no hauria trobat una fórmula millor que la que imposava el virus. La tècnica d’explotació del desastre "natural" decretant l’estat d'emergència ha transformat la crisi en una manera de governar, per salvar primer bancs i multinacionals, mentre que les persones moren en el que es podria anomenar un estat d'excepció micropolític.
EL CONVIDAT
K DE KARMA, C DE CACA
Volíem entrevistar a algú de Karlitus. El normal era fer-ho al Director, però al final vàrem optar per la senyora de fer feines que també és la nostra correctora perquè és la única que té estudis dins la redacció. Ella va ser precisament la que va anar substituint la C per una K. Es justifica.
La guerra entre la C i la K, no es fruit d’un caprici més o menys progre. És una guerra meditada. La C hauria de ser anticonstitucional. Seu i apunta.
Apart de Corona (virus o reial) que seria massa fàcil, hi ha: Creador, capitalisme, comunisme, catolicisme, centralisme, Carles (rei emèrit), Corina, caça, caixa ( la nostra), congrés (el dels lleons), cop (d’estat, de gracia, de cap), colpista, cacic, cadafal, cadenes, calabós, carceller, contagi, cambra (alta o baixa), cabra (legionària), calcinació (boscos i selves), cancelleria, càncer, candidat, carnet (polític), canonge, cupido, casament, cunyat/ada, capatàs, colpejar, captiu, cara (dura), carburant, carlisme, cassolada (barri Salamanca), casta, castedat, castrense, catequesi, caverna (mediàtica), censura, centralització, civil (guàrdia), clero, clausura, cloaca (de l’estat), coàgul (cerebral, pulmonar), còlic (nefrític), comissari, comissaria, confident, condecoració, condemna, consistori, conseller, corporació, correccional, corrupció, crim, crueltat, cuneta (plena de mort anònima), cobdícia, cornut, convergència (amb unió o sense), cilici, cel·la, crema (catalana), curset (oh no!).
Això sense comptar els renecs. Segueixo? pregunta la Pilarín.
UN RECORD A E. J. PONCELA I EL SEU “AMOR SE ESCRIBE SIN HACHE”
TERCERA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CA LA MEUCA
CAPÍTOL TRENTA-QUATRE... DE LA SÈRIE
CALENTURES SENSE FEBRE
¡Es que es la tercera!
Al no tener pechos, ya se sabe.
No ha tenido pechos en su vida y nunca le han venido tres mujeres en una tarde.
La Madame entra a la cuina, posant-se bé la faixa. Des del COVID que fa migdiades de tres hores. Las mujeres andan calientes niñas. ¿No lo veis?
¿Y por qué? Pregunten alhora la Encarna i la Purita.
¡Por el virus coño! Con tanto confinamiento y tanta ley marcial, se han dejado ir. Van en pijama por casa o en chándal que es peor, no se pintan, no van a la pelu, pasan el día jugando con los niños, o haciendo gimnasia, han de aguantara todo el día a sus maridos que están hipocondríacos todos, y el único macho que ven al día, va tapado como un astronauta, les deja la cesta de la compra en la entrada de la casa y en vez de darle el cambio con sus manos sudorosas y peludas, le alcanza una maquinita de tarjetas envuelta en plástico. ¿Y el chocho qué? !Es que no hay estimulación chicas!
Eso, eso, que hasta yo tengo ganes de que vengan más clientes.
Tu Encarna porque eres una guarra. Sentencia la Puri.
¿Y tú qué? Pregunta la Madame divertida, que caminas como si hicieras marcha atlética, con los muslitos apretadicos y las nalgas saltando para aquí y para allá.
Es que tengo infección de orina.
Ya.
La verdad es que de máscara a máscara, algunas te miran como si estuvieran viendo a Marlon Brando.
Entra la Sónsoles, fot una cara de satisfacció que fins i tot la Madame, deixa anar una exclamació d’enveja.
Que pasión, chicas. Yo no había visto eso desde el colegio de monjas.
¿Cómo ha sido?
Guay, chachi, supermega, la cama parecía un balneario. Es que no teníamos que decirnos nada, íbamos directas a lo que deseábamos. Las dos a la vez.
Yo de pequeña quería ser lesbiana, assegura la Encarnita.
La Sónsoles te una esgarrifança que la sacseja tota. Les altres queden absolutament admirades.
Es que me ha dicho que mañana vuelve... con su cuñada.
La Madame no ha parat en tota l’estona de tocar-se dissimuladament la pitrera amb la ma dreta i el baix ventre amb l’esquerra. La Puri que no en deixa passar una, diu somrient.
Yo tendré infección de orina pero usted tiene pérdidas por todos lados.
Viva las mujeres, crida la Sónsoles absolutament fora de sí.
Chicas, pregunta la Madame ¿y si cerramos y os venís las tres a mi habitación y que salga lo que tenga que salir?
I totes estan d’acord.
TO BE CONTINUED
HUMANOTECA
LA DRETA FASTIGUEJADA
Els mediocres d’esperit van a cegues per la vida, els insensibles, a més, utilitzen guants. D. AIRA.
En el pit de Hitler, en l’espai del cor, només hi havia un forat. A SPPER.
Tots els mals del món arribenquan l’home tracta als altres sense amor. L Tolstói.
El pitjor pecat no és odiar als altres sinó sentir-se indiferent amb ells. B. SHAW.
Ens habituem a la violència i no és bo. Una societat insensible, és una societat perillosa. I ASIMOV.
Ull ciutadans! La noblesa espanyola, farcida de diner, pecat i ignorància s’ha tret la careta. Al darrera, hi porten odi i metralla... I malgrat no saber-ho, el COVID 19.
LA LLUFA
TORNEM A APLAUDIR A MESSI
Mil, tres mil, set mil morts... Un virus desconegut ataca. Els hospitals s’omplen de casos greus i desconeguts. El personal sanitari, desprotegit i desinformat, cau com a mosques. La societat s’espanta, li agafen cagarrines. Tothom te mal de cap, febre, dolors abdominals... o s’ho imagina. La societat te por.
La societat, solidaria i agraïda com és, surt als balcons i aplaudeix al personal sanitari. Són herois. A vegades quan tornen a casa seva troben algun veí que els insulta i els exigeix que vagin a dormir a un altre lloc, però si no viuen al seu edifici, la societat se’ls estima molt.
Sis mil vuit-cents contaminats, un parell de dotzenes de morts... El virus desconegut remet. Els sanitaris encara treballen als Hospitals, encara se la juguen. Qui? Els sanitaris? Ah sí, una gent molt ferma. Per cert, diuen que la lliga començarà a principis de juny. Hòstia ja en tenia ganes. A veure com estarà el Messi, tants dies aturat, em fa por que no rendeixi...
A les vuit no hi ha ningú als balcons. Ningú aplaudeix, cap artista (més o menys artista) surt al balco a cantar una ària. Estem pendents de quan tornarà la lliga de futbol.
La memòria de la societat és curta, tan curta com el seu efervescent i artificiós sentimentalisme. Fa tres dies veiem un infermer i se'ns mullaven les calces, ara ens apartem una mica, no fos cas...
D’aquí a tres dies, tornarem als ambulatoris i amenaçarem a metges i infermers si no ens donen la baixa que els demanem. Ja no necessitem al personal sanitari. Els virus ha mort. I nosaltres tornem a ser immortals.
LLUFA PER LA SENSIBILITAT SOCIAL