Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Hebdomadaire républicain politique/satirique de Catalogne
10 février 2023
ALEGRIA, ÉS FESTA MAJOR
El TJUE emet sentència
No havia passat mai. Ni Salomó aconseguia millors veredictes. La sentència es presentava difícil. El Jurat o es carregava al govern espanyol o enviava a presidi a la cúpula independentista catalana. Com si diguéssim, escollir entre Marbella i Cadaqués. Una de les dues portes quedava tancada.
La justícia però, quan se sap fer, apart de cega i lluitadora i de tenir varius després de tanta estona de peu, és també màgica. Només cal saber escriure. El TJUE, ha redactat una sentència que, si es converteix en llibre serà Premi Nobel. Diu exactament tot el que volen escoltar les parts interessades i ho diu bé. Fent veure que s’ho pren seriosament.
El resultat no podia pas ser un altre. Eufòria en ambdues parts. Madrid ja prepara un nou San Isidro a San Pablo Llarena. Els Magistrats han demanat augment de sou per “Servicios a la patria”, la dreta encapçalada pel P.P. i Vox, estan que no caguen i el Govern treu pit després d’haver estat acusat d’alta traïció. Per la seva banda, els exiliats, aprofitant les rebaixes, s’han comprat maletes per la tornada. D’aquí a quatre dies a casa, o a l’exili encara, però amb la raó de la seva part. E.R. diu que tot és gràcies a la taula. A l’advocat Gonzalo Boye, l’home més optimista de la judicatura mundial, li ha crescut el pèl en tres dies i Lluis Puig ha abandonat el respirador que l’ajudava a tenir una mica d’alè perquè sembla que, aquest sí, seguirà tranquil·lament emigrat.
La nota més aclaparadora d’aquesta felicitat compartida, la donen els diaris segons siguin d’extrema dreta, dreta o una mica catalanistes. Les primeres pàgines dels rotatius és com veure per primera vegada les dues cares de la lluna alhora. Un prodigi de parcialitat absoluta.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
AGRESSIU VALENCIÀ CONTRA FI ESTILISTA MESETARI
Camps intenta agredir a Correa
En directe des dels vestuaris del Palau de Justícia... Estem esperant la sortida de Correa, ex assessor dels millors corruptes espanyols del dur combat amb Camps, ex President de la Generalitat valenciana. Combat brut, embullat i marmanyer amb cops baixos, molt baixos i puntades de peu altes, massa altes.
En els primers compassos el coliseu ja pressentia que malgrat l’aparent distància que mantenien els dos lluitadors, al final es decantarien per xocs frontals i bruts. La tensió anava augmentat i el públic en prou feines podia contenir l’emoció. L’àrbitre intervenia cada vegada més separant als dos púgils però les agafades i cops de cap a les celles rivals es repetien.
En el penúltim assalt, Correa ha llençat a la lona a Camps quan l’ha acusat de participar d’actes de corrupció. Camps ha necessitat el compte de protecció per refer-se, però la resta de l’assalt la passat contra les cordes. Amb quin dret acusaven a un corrupte de corrupte?
Fins aleshores el combat estava igualat però el cop de Correa ha resultat decisiu. El darrer assalt no ha tingut història. Camps estava grogui i donava més cops de puny que el rival. Al final, entre insults dels dos combatents que ni s’han saludat s’ha donat per guanyador als punts a Correa.
Tots hem vist que la decisió no havia agradat a Camps que seguia escopint contra el racó de Correa mentre aquest es pentinava. Just baixar del ring, a les portes del túnel que porta a vestuaris, Camps s’ha llençat com una fera sobre el fi estilista mesetari i li ha mossegat una orella i un rinxol de pèl engominat. Correa ha entrat sagnant a la infermeria.
La millor notícia és que al club al que pertanyen els ha agradat tan el cop de Correa com la resposta de Camps i probablement els donaran més combats.
Corresponsal especial.
LA GARSA PROSTÀTICA
ODA A ITÀLIA
Saviano processat per vincular Salvini a la “mala vita”
Només els noms ja relaxen. No son González contra Rodríguez. Son Saviano i Salvini. Refinat. Saviano és periodista, Salvini polític dretà. Poètic (aquí cap periodista s’enfronta a un polític). Saviano acusa a Salvini de participar, col·laborar, etc etc amb la màfia, però no escriu la paraula màfia, diu “la mala vita”. Delicat. Tota la Itàlia és un bocí de poema. Des de Pompeia fins a Sicília en dia de purga entre bandes. Del Pont Vell al Vaticà en dia d’orgia cardenalícia.
A Itàlia on va néixer el neorealisme, el neorealisme és Itàlia, com la Magnano com De Sica, com la dolce vita i també, naturalment com Mussolini o El Padrí. La circulació i el Lladre de bicicletes.
A estones, jo voldria ser italià. Sobre tot quan les coses van malament perquè allí poden esquarterar-te al mig de la Plaça però sempre hi ha una dona a la que li cau una llàgrima. A España et deixen al mig de la Plaça. “Lo han descuartizado, algo habrá hecho”. A Italia et recullen et donen un glop de vi, algú fa el senyal de la creu i diuen smembrato, povero...
I deixada anar tota la meva admiració per Itàlia, conclourem que el tal Salvini és amic de Vox. O sigui que no cal dir més i que algun dia al povero Saviano el trobaran en una cantonada o flotant en les aigües brutes d’un port de càrrega just un dia en que el tal Salvini estarà de viatge lluny del lloc dels fets.
La poesia no guanyarà mai als Salvini del món. Però fa goig, encara que sigui dessagnant-te al mig d’una plaça, que tu no tens res a veure amb els Salvinis que et denuncien quan li dius el que realment és. No cal pertànyer a la “vita mala” per ser un mafiós. Encara més, hi ha mafiosos molt més de fiar que un ex vicepresident i ex Ministre d’Exteriors italià.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
LA DESCOBERTA D’UN INFILTRAT PORTA CUA
L’espia Andreu està força enfeinat aquests darrers dies a Ucraïna davant d’una important ofensiva russa a Bajmut dirigint diversos grups infiltrats darrera les línies russes els quals han comès múltiples sabotatges en dipòsits d’armes i material pesat de guerra inutilitzant tancs i peces d’artilleria.
Des de Velyka Balka, prop d’Odessa, on continua entrenant joves catalans per a futures accions, s’ha assabentat del darrer espia espanyol descobert pel setmanari la Directa.
Molt indignat pel patiment de les dones ultratjades que han mantingut relacions sexoafectives amb aquest infiltrat a fi d’obtenir informació. Li sobte, però, aquesta insistència del predomini de l’estètica, de la imatge de façana i dialèctica i la mercantilització de la ideologia en els moviments socials i en la política independentista, fets que ha criticat diverses vegades així com la manca d’una confrontació real.
L’Andreu ha connectat amb la Directa tot oferint-li els seus contactes a Catalunya i Europa a fi de neutralitzar d’altres espies i trobar la localització actual de l’espia mallorquí descobert que sembla que és destinat a una ambaixada espanyola. Malgrat les denuncies efectuades el més segur és que les seves accions quedaran impunes.
L’Andreu ha parlat amb les advocades per suggerir-les que el denunciessin per un delicte d’infiltració en els moviments socials que no permeten les pròpies lleis de l’estat. Amb tot, l’Andreu manté una gran esperança en aquesta joventut àcrata i combativa a la que vol ajudar a reforçar en la seva seguretat i que s’ha manifestat darrerament pels carrers de Barcelona empesa pel seu esperit de lluita i justícia social.
Ell sap que hi haurà més oportunitats i que cal aprofitar totes les contradiccions de l’estat, un estat que fins i tot fa figa amb centenars de milers d’euros gastats en submarins que no suren i trens massa grans.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
JA TENIM PRESSUPOSTOS A CATALUNYA
Harakiri o jugada mestra d’ERC
L’acord entre ERC, els socialistes i els Comuns situa la societat catalana dins una confrontació social sense precedents i és el colofó del fallit procés cap a la independència de Catalunya.
Acceptant el xantatge de la mà d’Illa, Pere Aragonès ha practicat una estudiada cerimònia de l’harakiri, aquest impressionant suïcidi ritual consistent en fer-se un tall mortal a l'estómac.
El President actual dels catalans havia triat, potser a través d’un codi d'honor que no coneixem, comprometre’s a mostrar una lleialtat sense límits al país. A construir el camí definitiu de l’independitzem-nos. I per tant, acabada la guerra de la independència catalana (2017-2023), amb una derrota clara, li seria convenient sacrificar-se en lloc de lliurar-se a l'enemic, per tal d'escapar de la vergonya.
Potser no ho ha fet perquè no li agrada aquesta pràctica originada a la Xina i que va ser aplicada per dones? Potser no li agradi el fet que tot sigui públic?
Ho potser que per reduir al màxim el dolor, s’hagi envoltat de socialistes encarregats de tallar-li el cap amb una falç una vegada perforat el ventre?
O bé ho fa així perquè ha triat una mort lenta i dolorosa, amb ganes de mostrar valentia i honor fins al final. En tot cas, els catalans hauríem d’estar fascinats per aquest gest sense precedents de l’Honorable President. Hi ha per una banda la por que tenim al futur incert de les derrotes, però l’altra hi ha l’interès cultural del kitsch català.
Ja se saps que els catalans, quan aconseguim sortir de l’escatologia innata, ens fascina el kitsch. Mot dit d'una cosa antiquada, ridícula, sobrecarregada i sovint lletja segons els criteris del moment. I aquí, el kitsch és l'acumulació i l'ús heterogeni, en política, d’una trivialitat antiquada però popular.
El seu ús implica lògicament i necessàriament un judici de valor i la norma que el condiciona. L’acord pressupostari és una obra d’art de mal gust, vulgar, i vulguin, o no, els catalans, fa l’alegria d’uns i fàstic a la resta. Només recordar-li, Molt Honorable President, que el terme "kitsch", manllevat probablement del verb kitschen alemany, significa "recollir escombraries al carrer".
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
EL PIB CATALÀ BAIXA A SEGONA DIVISIÓ
El PIB català és el més baix d’Espanya
El PIB era la única competició en la que Catalunya guanyava a Madrid. Ni futbol, ni basquet ni matriculació de cotxes... Només el PIB.
El PIB, a grosso modo, és un indicatiu del número de desgraciats que treballen com uns fills de puta en cada zona o país. El PIB català fins ara significava que la meitat d’Espanya podia anar tirant sense fotre brot, vivint, ni bé ni malament, de part nostre.
Ara el PIB català és el més baix d’Espanya. Què ha passat?
Ens hem tornat ganduls de sobte? Hi ha alguna relació amb les empreses que van emigrar a terres més plàcides? Potser la davallada té origen en els vint mil milions d’euros que pastats a Catalunya s’han quedat calentons encara, a Madrid? Catalunya té una caixa tan escurada que necessita dos cents milions per pagar al seu funcionariat.
Sigui el que sigui, la vaca catalana, una raça molt ben parlada, s’ha quedat eixuta de tanta mamada espanyola. Per sort a Catalunya, terra avançada i també de bona parla, la llet es beu de soja, civada, arròs, ametlla... Tot molt saludable. De seguir amb la llet de vaca, els nostres fills semblarien penjadors i es trencarien només caure.
Dins la desgràcia, seria bonic pensar que a partir d’ara, les vaques extremenyes s’obriran de cames i deixaran als nostres ramats, xumar-los la mamella però això no passarà apel·lant probablement a la anticonstitucionalitat del traspàs de llet entre autonomies. O sigui que ens haurem de buscar altres pastures.
LLUFA PER LES VAQUES EGOISTES.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
CENSURA AL PARADÍS
Exclouen Zona Franca de la programació de TV3
Abans era la Caixa, ara, el Paradís professional dels catalans és TV3. Treballar a la nostra tele dóna estabilitat, prestigi, pedigrí catalanista... La mar en calma però no es valora si de tan en tant no hi ha una tempesta. La tempesta darrerament es presenta en forma de programes trencadors o –com agrada dir als seus protagonistes- arriscats. Un programa arriscat és el que té un presentador que crida molt, presenta invitats mínimament excèntrics i utilitza un llenguatge groller.
Per prescripció mèdica mai no havia vist Zona Franca, però em consta que complia amb tots aquests requisits.
Fa poc, gràcies a un imatge simbòlica d’un personatge simbòlic que simbolitzava la germanor entre socialistes i nazistes, la direcció de TV ha suspès el programa. Visca la censura de la República Catalana!
Com era de preveure, el presentador del programa s’ha solidaritzat amb el presentador del símbol i la resta d’equip s’ha solidaritzat amb l’equip de neteja i ara no queda ni Déu per reiniciar el programa.
A partir d’aquí s’ha encès el debat, però tot el debat és pellofa. El Director General de TV3 sempre ha estat el President de la Generalitat. I en un moment de converses pressupostàries, al President no l’hi interessa deixar malament a un dels possibles socis. En aquest cas els socialistes. D’aquí a uns mesos serà una altra cosa i Zona Franca tornarà a lluir a les pantalles catalanes.
Zona Franca no molesta pel seu contingut, si és que el té, Zona Franca senzillament ha criticat al PSC quan ER no vol –o no pot– criticar al PSC. Cortesia parlamentària, se’n diu. Interessos momentanis entre bandes rivals, és.
No us ho creieu? Feu un exercici fàcil i escolteu bé les notícies. A TV3 ja no es parla de l’Estat Espanyol, ara, d’això se’n diu simplement Espanya. Una nova gràcia al PSC.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
CONTRABAN DE SEMEN
Israel, noves mesures contra palestins
Israel, com Catalunya, necessita un enemic exterior. A falta de nazisme el seu enemic ara és Palestina. Passen el dia destruint a palestins perquè els palestins no els ataquin. La por a una intifada és permanent i qualsevol tret el consideren l’inici d’una nova guerra. Històricament la seva postura pot resultar lògica però, home, i si proclamessin un temps de veda?
Els jues han llegit massa. I massa pocs llibres. La Torà serà magnífic, i el Talmud i el Levític i el Gènesis, però algú hauria de dir-los que hi ha altres llibres. Ensumar-se el melic resulta contraproduent. Al final, has de menjar kosher i tampoc cal.
Fer noves lleis, com fan ara per permetre que els habitants d’Israel tinguin més armes, no solucionarà cap problema. Volen convertir Tel Aviv en el Far West? Si volen pau i tranquil·litat, seria més convenient desarmar al seu exercit. Potser els caldria pensar –ho digui o no La Torà– que un excés d’armes guardades a la tauleta de nit provoquen que al final, l’home mati a la dona i al veí i a algú que passava per allí, sigui jueu o palestí.
No fa gaire s’ha descobert un comerç clandestí de semen a les presons israelites. Els palestins a base de condemnes de vint i trenta anys i sense poder veure a les famílies, envien el seu semen a les dones per perpetuar-se. No és un bon sistema. El semen necessita les seves atencions i un adequat transport d’origen a destí, també. El semen no és un iogurt caducat.
Per què no permeten els jueus que les dones i els palestins empresonats es vegin alguna vegada i tinguin la intimitat suficient per transmetre’s una possible vida? Tanta por tenen? Volen que la població palestina caigui en risc d’extinció com el burro català? No és també aquesta una conducta ratllant al nazisme?
Algun llibre de la bíblia hebrea ha de dir-ho; deixeu que s’estimin i es multipliquin. I si no ho diu, tots els jues viuen en pecat.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
VAGA RAONADA
Alfredo Cospito, anarquista en vaga de fam
Cospito va donar una puntada de peu a un cap de policia i després va cremar dos contenidors (o segons altres versions) va bombardejar una escola militar. Per un sol home, encara que sigui anarquista resulta complicat bombardejar ni que sigui el jardí de casa, però deixem-ho. L’excepcionalitat del cas és que la justícia italiana va decidir aplicar a Cospito una mena de llei especial anti màfia. I el tenen a una presó aïllat pràcticament tot el dia (22 hores). De qui va ser la idea de posar a un anarquista en una presó plena de mafiosos? Per què van fer-ho? Masses històries entre Itàlia i els anarquistes.
Vostès no farien vaga?
EXEMPLES DE SOLIDARITAT
Beneficis record d’Exxon i la banca espanyola
Exxon, una empresa petroliera, una de les més potineres. Aquests darrer any, en plena crisi climàtica i social, Exxon ha tingut uns beneficis de 56.000 milions d’euros. Record.
Els Bancs espanyols, Santander, BBVA, La Caixa, que aquests anys de crisis climàtica han col·laborat a la crisis social, acomiadant treballadors, tancant oficines i augmentant comissions i hipoteques, han guanyat uns 25 mil milions.
Tothom ho sap i és profecia, però veritablement són uns lladres.
ASSASSINATS A L’AMERICANA
Policies americans maten a un paralític que fugia
L’home una mica esverat, se suposa, va baixar de la seva cadira de rodes i va seguir la fuga arrastrant els monyons per terra. Els hàbils Agents no li van perdre la pista, però potser cansats de la persecució, van decidir matar-lo allà mateix.
Personalment no trobo paraules. Es pot fer humor negre, macabre, de l’absurd, però res d’això encaixa amb la imatge d’uns policies assassinant a un home sense cames que s’arrossega per terra.
PUTIN S’HA PROPOSAT DESPOBLAR RÚSSIA
Alta política o obcecació soviètico-stalinista
Des de que Putin va ordenar el reclutament d’homes per anar al front d’Ucraïna ja han marxat més de 700.000 persones de Rússia.
Entre els morts produïts a la guerra i els exiliats que rebutgen anar-hi la mare Rússia ha perdut prop d’un milió de persones. Clar que seguint el fil de la història, els poderosos del Kremlin, siguin quins siguin, mai els ha preocupat la desaparició d’uns quants milions de ciutadans.
Els pogroms contra els jueus i altres pobles de l’imperi tsarista, els milions de morts deguts a la bogeria staliniana, la guerra imperialista a l’Afganistan i la invasió d’Ucraïna formen part del mateix tipus de pensament totalitari.
Llàstima que els occidentals acaben sempre per acceptar la barbàrie.
BALLAR A IRAN ÉS PERILLÓS
Una jove parella condemnada a 10 anys de presó per ballar
La noticia ens fa pensar en el que passa als carrers de casa nostra. Primer: els sardanistes haurien de ser més solidaris del que són i viatjar fins a Teheran. Segon: Iceta també balla i ens fa ballar. No el podríem enviar un parell de setmanes a Iran? Tercer: Collboni també mou l’esquelet tot i que s’ho podria estalviar i no fer el ridícul donat que és pèssim en rítmica.
Queda per veure si en l’alta política és una mica més espavilat. Però som pacients i dintre d’uns mesos, campanya electoral municipal obliga, el veurem sovint i analitzarem que és el què fa. Prometem explicar-ho com cal.
En tot cas ni Iceta, ni Collboni no ballen mai una sardana. Per què serà?
Segurament és degut als seus gustos musicals.
LA SEGURETAT IN-SOCIAL MILLORA PERSPECTIVES
La SS espanyola finança un tractament per deixar de fumar
Èxit assegurat, en 25 dies, el Todacitan, un medicament ad hoc t’elimina del llistat de fumadors. Als ordinadors de la SS hi ha una casella on saben si ets fumador, ex-fumador o lliure de l’esperit del tabac.
En tot cas cal dir-los sempre que ja no fumeu o que no heu fumat mai. El contrari pot esdevenir perillós en un futur pròxim.
Per altra banda, des de començaments d’any la SS ha perdut 215.000 cotitzants. Vol dir que l’atur ha pujat un 2’5 %.
Entre les vagues sanitàries, la manca de mitjans, personal i diners, i la pressió del govern socialista perquè facin trampes a l’hora de passar comptes, els que la dirigeixen estan enfadats i de mal humor.
Des d’aquí volem recomanar als que no vulguin deixar de fumar que es tanquin a casa. Ja se sap que fumar a casa dóna calidesa a la llar.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
AY CARMELA, UN NOM PER A LA HISTÒRIA
1808, CANT DE LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA
1938, CANT DELS SOLDATS REPUBLICANS A L’EBRE
1987, OBRA DE TEATRE DE JOSÉ SANCHIS
CARMELA. ESCULTURA DE JAUME PLENSA AL PALAU DE LA MÚSICA
La traduction en français sera bientôt disponible
ALEGRIA, ÉS FESTA MAJOR
El TJUE emet sentència
No havia passat mai. Ni Salomó aconseguia millors veredictes. La sentència es presentava difícil. El Jurat o es carregava al govern espanyol o enviava a presidi a la cúpula independentista catalana. Com si diguéssim, escollir entre Marbella i Cadaqués. Una de les dues portes quedava tancada.
La justícia però, quan se sap fer, apart de cega i lluitadora i de tenir varius després de tanta estona de peu, és també màgica. Només cal saber escriure. El TJUE, ha redactat una sentència que, si es converteix en llibre serà Premi Nobel. Diu exactament tot el que volen escoltar les parts interessades i ho diu bé. Fent veure que s’ho pren seriosament.
El resultat no podia pas ser un altre. Eufòria en ambdues parts. Madrid ja prepara un nou San Isidro a San Pablo Llarena. Els Magistrats han demanat augment de sou per “Servicios a la patria”, la dreta encapçalada pel P.P. i Vox, estan que no caguen i el Govern treu pit després d’haver estat acusat d’alta traïció. Per la seva banda, els exiliats, aprofitant les rebaixes, s’han comprat maletes per la tornada. D’aquí a quatre dies a casa, o a l’exili encara, però amb la raó de la seva part. E.R. diu que tot és gràcies a la taula. A l’advocat Gonzalo Boye, l’home més optimista de la judicatura mundial, li ha crescut el pèl en tres dies i Lluis Puig ha abandonat el respirador que l’ajudava a tenir una mica d’alè perquè sembla que, aquest sí, seguirà tranquil·lament emigrat.
La nota més aclaparadora d’aquesta felicitat compartida, la donen els diaris segons siguin d’extrema dreta, dreta o una mica catalanistes. Les primeres pàgines dels rotatius és com veure per primera vegada les dues cares de la lluna alhora. Un prodigi de parcialitat absoluta.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
AGRESSIU VALENCIÀ CONTRA FI ESTILISTA MESETARI
Camps intenta agredir a Correa
En directe des dels vestuaris del Palau de Justícia... Estem esperant la sortida de Correa, ex assessor dels millors corruptes espanyols del dur combat amb Camps, ex President de la Generalitat valenciana. Combat brut, embullat i marmanyer amb cops baixos, molt baixos i puntades de peu altes, massa altes.
En els primers compassos el coliseu ja pressentia que malgrat l’aparent distància que mantenien els dos lluitadors, al final es decantarien per xocs frontals i bruts. La tensió anava augmentat i el públic en prou feines podia contenir l’emoció. L’àrbitre intervenia cada vegada més separant als dos púgils però les agafades i cops de cap a les celles rivals es repetien.
En el penúltim assalt, Correa ha llençat a la lona a Camps quan l’ha acusat de participar d’actes de corrupció. Camps ha necessitat el compte de protecció per refer-se, però la resta de l’assalt la passat contra les cordes. Amb quin dret acusaven a un corrupte de corrupte?
Fins aleshores el combat estava igualat però el cop de Correa ha resultat decisiu. El darrer assalt no ha tingut història. Camps estava grogui i donava més cops de puny que el rival. Al final, entre insults dels dos combatents que ni s’han saludat s’ha donat per guanyador als punts a Correa.
Tots hem vist que la decisió no havia agradat a Camps que seguia escopint contra el racó de Correa mentre aquest es pentinava. Just baixar del ring, a les portes del túnel que porta a vestuaris, Camps s’ha llençat com una fera sobre el fi estilista mesetari i li ha mossegat una orella i un rinxol de pèl engominat. Correa ha entrat sagnant a la infermeria.
La millor notícia és que al club al que pertanyen els ha agradat tan el cop de Correa com la resposta de Camps i probablement els donaran més combats.
Corresponsal especial.
LA GARSA PROSTÀTICA
ODA A ITÀLIA
Saviano processat per vincular Salvini a la “mala vita”
Només els noms ja relaxen. No son González contra Rodríguez. Son Saviano i Salvini. Refinat. Saviano és periodista, Salvini polític dretà. Poètic (aquí cap periodista s’enfronta a un polític). Saviano acusa a Salvini de participar, col·laborar, etc etc amb la màfia, però no escriu la paraula màfia, diu “la mala vita”. Delicat. Tota la Itàlia és un bocí de poema. Des de Pompeia fins a Sicília en dia de purga entre bandes. Del Pont Vell al Vaticà en dia d’orgia cardenalícia.
A Itàlia on va néixer el neorealisme, el neorealisme és Itàlia, com la Magnano com De Sica, com la dolce vita i també, naturalment com Mussolini o El Padrí. La circulació i el Lladre de bicicletes.
A estones, jo voldria ser italià. Sobre tot quan les coses van malament perquè allí poden esquarterar-te al mig de la Plaça però sempre hi ha una dona a la que li cau una llàgrima. A España et deixen al mig de la Plaça. “Lo han descuartizado, algo habrá hecho”. A Italia et recullen et donen un glop de vi, algú fa el senyal de la creu i diuen smembrato, povero...
I deixada anar tota la meva admiració per Itàlia, conclourem que el tal Salvini és amic de Vox. O sigui que no cal dir més i que algun dia al povero Saviano el trobaran en una cantonada o flotant en les aigües brutes d’un port de càrrega just un dia en que el tal Salvini estarà de viatge lluny del lloc dels fets.
La poesia no guanyarà mai als Salvini del món. Però fa goig, encara que sigui dessagnant-te al mig d’una plaça, que tu no tens res a veure amb els Salvinis que et denuncien quan li dius el que realment és. No cal pertànyer a la “vita mala” per ser un mafiós. Encara més, hi ha mafiosos molt més de fiar que un ex vicepresident i ex Ministre d’Exteriors italià.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
LA DESCOBERTA D’UN INFILTRAT PORTA CUA
L’espia Andreu està força enfeinat aquests darrers dies a Ucraïna davant d’una important ofensiva russa a Bajmut dirigint diversos grups infiltrats darrera les línies russes els quals han comès múltiples sabotatges en dipòsits d’armes i material pesat de guerra inutilitzant tancs i peces d’artilleria.
Des de Velyka Balka, prop d’Odessa, on continua entrenant joves catalans per a futures accions, s’ha assabentat del darrer espia espanyol descobert pel setmanari la Directa.
Molt indignat pel patiment de les dones ultratjades que han mantingut relacions sexoafectives amb aquest infiltrat a fi d’obtenir informació. Li sobte, però, aquesta insistència del predomini de l’estètica, de la imatge de façana i dialèctica i la mercantilització de la ideologia en els moviments socials i en la política independentista, fets que ha criticat diverses vegades així com la manca d’una confrontació real.
L’Andreu ha connectat amb la Directa tot oferint-li els seus contactes a Catalunya i Europa a fi de neutralitzar d’altres espies i trobar la localització actual de l’espia mallorquí descobert que sembla que és destinat a una ambaixada espanyola. Malgrat les denuncies efectuades el més segur és que les seves accions quedaran impunes.
L’Andreu ha parlat amb les advocades per suggerir-les que el denunciessin per un delicte d’infiltració en els moviments socials que no permeten les pròpies lleis de l’estat. Amb tot, l’Andreu manté una gran esperança en aquesta joventut àcrata i combativa a la que vol ajudar a reforçar en la seva seguretat i que s’ha manifestat darrerament pels carrers de Barcelona empesa pel seu esperit de lluita i justícia social.
Ell sap que hi haurà més oportunitats i que cal aprofitar totes les contradiccions de l’estat, un estat que fins i tot fa figa amb centenars de milers d’euros gastats en submarins que no suren i trens massa grans.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
JA TENIM PRESSUPOSTOS A CATALUNYA
Harakiri o jugada mestra d’ERC
L’acord entre ERC, els socialistes i els Comuns situa la societat catalana dins una confrontació social sense precedents i és el colofó del fallit procés cap a la independència de Catalunya.
Acceptant el xantatge de la mà d’Illa, Pere Aragonès ha practicat una estudiada cerimònia de l’harakiri, aquest impressionant suïcidi ritual consistent en fer-se un tall mortal a l'estómac.
El President actual dels catalans havia triat, potser a través d’un codi d'honor que no coneixem, comprometre’s a mostrar una lleialtat sense límits al país. A construir el camí definitiu de l’independitzem-nos. I per tant, acabada la guerra de la independència catalana (2017-2023), amb una derrota clara, li seria convenient sacrificar-se en lloc de lliurar-se a l'enemic, per tal d'escapar de la vergonya.
Potser no ho ha fet perquè no li agrada aquesta pràctica originada a la Xina i que va ser aplicada per dones? Potser no li agradi el fet que tot sigui públic?
Ho potser que per reduir al màxim el dolor, s’hagi envoltat de socialistes encarregats de tallar-li el cap amb una falç una vegada perforat el ventre?
O bé ho fa així perquè ha triat una mort lenta i dolorosa, amb ganes de mostrar valentia i honor fins al final. En tot cas, els catalans hauríem d’estar fascinats per aquest gest sense precedents de l’Honorable President. Hi ha per una banda la por que tenim al futur incert de les derrotes, però l’altra hi ha l’interès cultural del kitsch català.
Ja se saps que els catalans, quan aconseguim sortir de l’escatologia innata, ens fascina el kitsch. Mot dit d'una cosa antiquada, ridícula, sobrecarregada i sovint lletja segons els criteris del moment. I aquí, el kitsch és l'acumulació i l'ús heterogeni, en política, d’una trivialitat antiquada però popular.
El seu ús implica lògicament i necessàriament un judici de valor i la norma que el condiciona. L’acord pressupostari és una obra d’art de mal gust, vulgar, i vulguin, o no, els catalans, fa l’alegria d’uns i fàstic a la resta. Només recordar-li, Molt Honorable President, que el terme "kitsch", manllevat probablement del verb kitschen alemany, significa "recollir escombraries al carrer".
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
EL PIB CATALÀ BAIXA A SEGONA DIVISIÓ
El PIB català és el més baix d’Espanya
El PIB era la única competició en la que Catalunya guanyava a Madrid. Ni futbol, ni basquet ni matriculació de cotxes... Només el PIB.
El PIB, a grosso modo, és un indicatiu del número de desgraciats que treballen com uns fills de puta en cada zona o país. El PIB català fins ara significava que la meitat d’Espanya podia anar tirant sense fotre brot, vivint, ni bé ni malament, de part nostre.
Ara el PIB català és el més baix d’Espanya. Què ha passat?
Ens hem tornat ganduls de sobte? Hi ha alguna relació amb les empreses que van emigrar a terres més plàcides? Potser la davallada té origen en els vint mil milions d’euros que pastats a Catalunya s’han quedat calentons encara, a Madrid? Catalunya té una caixa tan escurada que necessita dos cents milions per pagar al seu funcionariat.
Sigui el que sigui, la vaca catalana, una raça molt ben parlada, s’ha quedat eixuta de tanta mamada espanyola. Per sort a Catalunya, terra avançada i també de bona parla, la llet es beu de soja, civada, arròs, ametlla... Tot molt saludable. De seguir amb la llet de vaca, els nostres fills semblarien penjadors i es trencarien només caure.
Dins la desgràcia, seria bonic pensar que a partir d’ara, les vaques extremenyes s’obriran de cames i deixaran als nostres ramats, xumar-los la mamella però això no passarà apel·lant probablement a la anticonstitucionalitat del traspàs de llet entre autonomies. O sigui que ens haurem de buscar altres pastures.
LLUFA PER LES VAQUES EGOISTES.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
CENSURA AL PARADÍS
Exclouen Zona Franca de la programació de TV3
Abans era la Caixa, ara, el Paradís professional dels catalans és TV3. Treballar a la nostra tele dóna estabilitat, prestigi, pedigrí catalanista... La mar en calma però no es valora si de tan en tant no hi ha una tempesta. La tempesta darrerament es presenta en forma de programes trencadors o –com agrada dir als seus protagonistes- arriscats. Un programa arriscat és el que té un presentador que crida molt, presenta invitats mínimament excèntrics i utilitza un llenguatge groller.
Per prescripció mèdica mai no havia vist Zona Franca, però em consta que complia amb tots aquests requisits.
Fa poc, gràcies a un imatge simbòlica d’un personatge simbòlic que simbolitzava la germanor entre socialistes i nazistes, la direcció de TV ha suspès el programa. Visca la censura de la República Catalana!
Com era de preveure, el presentador del programa s’ha solidaritzat amb el presentador del símbol i la resta d’equip s’ha solidaritzat amb l’equip de neteja i ara no queda ni Déu per reiniciar el programa.
A partir d’aquí s’ha encès el debat, però tot el debat és pellofa. El Director General de TV3 sempre ha estat el President de la Generalitat. I en un moment de converses pressupostàries, al President no l’hi interessa deixar malament a un dels possibles socis. En aquest cas els socialistes. D’aquí a uns mesos serà una altra cosa i Zona Franca tornarà a lluir a les pantalles catalanes.
Zona Franca no molesta pel seu contingut, si és que el té, Zona Franca senzillament ha criticat al PSC quan ER no vol –o no pot– criticar al PSC. Cortesia parlamentària, se’n diu. Interessos momentanis entre bandes rivals, és.
No us ho creieu? Feu un exercici fàcil i escolteu bé les notícies. A TV3 ja no es parla de l’Estat Espanyol, ara, d’això se’n diu simplement Espanya. Una nova gràcia al PSC.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
CONTRABAN DE SEMEN
Israel, noves mesures contra palestins
Israel, com Catalunya, necessita un enemic exterior. A falta de nazisme el seu enemic ara és Palestina. Passen el dia destruint a palestins perquè els palestins no els ataquin. La por a una intifada és permanent i qualsevol tret el consideren l’inici d’una nova guerra. Històricament la seva postura pot resultar lògica però, home, i si proclamessin un temps de veda?
Els jues han llegit massa. I massa pocs llibres. La Torà serà magnífic, i el Talmud i el Levític i el Gènesis, però algú hauria de dir-los que hi ha altres llibres. Ensumar-se el melic resulta contraproduent. Al final, has de menjar kosher i tampoc cal.
Fer noves lleis, com fan ara per permetre que els habitants d’Israel tinguin més armes, no solucionarà cap problema. Volen convertir Tel Aviv en el Far West? Si volen pau i tranquil·litat, seria més convenient desarmar al seu exercit. Potser els caldria pensar –ho digui o no La Torà– que un excés d’armes guardades a la tauleta de nit provoquen que al final, l’home mati a la dona i al veí i a algú que passava per allí, sigui jueu o palestí.
No fa gaire s’ha descobert un comerç clandestí de semen a les presons israelites. Els palestins a base de condemnes de vint i trenta anys i sense poder veure a les famílies, envien el seu semen a les dones per perpetuar-se. No és un bon sistema. El semen necessita les seves atencions i un adequat transport d’origen a destí, també. El semen no és un iogurt caducat.
Per què no permeten els jueus que les dones i els palestins empresonats es vegin alguna vegada i tinguin la intimitat suficient per transmetre’s una possible vida? Tanta por tenen? Volen que la població palestina caigui en risc d’extinció com el burro català? No és també aquesta una conducta ratllant al nazisme?
Algun llibre de la bíblia hebrea ha de dir-ho; deixeu que s’estimin i es multipliquin. I si no ho diu, tots els jues viuen en pecat.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
VAGA RAONADA
Alfredo Cospito, anarquista en vaga de fam
Cospito va donar una puntada de peu a un cap de policia i després va cremar dos contenidors (o segons altres versions) va bombardejar una escola militar. Per un sol home, encara que sigui anarquista resulta complicat bombardejar ni que sigui el jardí de casa, però deixem-ho. L’excepcionalitat del cas és que la justícia italiana va decidir aplicar a Cospito una mena de llei especial anti màfia. I el tenen a una presó aïllat pràcticament tot el dia (22 hores). De qui va ser la idea de posar a un anarquista en una presó plena de mafiosos? Per què van fer-ho? Masses històries entre Itàlia i els anarquistes.
Vostès no farien vaga?
EXEMPLES DE SOLIDARITAT
Beneficis record d’Exxon i la banca espanyola
Exxon, una empresa petroliera, una de les més potineres. Aquests darrer any, en plena crisi climàtica i social, Exxon ha tingut uns beneficis de 56.000 milions d’euros. Record.
Els Bancs espanyols, Santander, BBVA, La Caixa, que aquests anys de crisis climàtica han col·laborat a la crisis social, acomiadant treballadors, tancant oficines i augmentant comissions i hipoteques, han guanyat uns 25 mil milions.
Tothom ho sap i és profecia, però veritablement són uns lladres.
ASSASSINATS A L’AMERICANA
Policies americans maten a un paralític que fugia
L’home una mica esverat, se suposa, va baixar de la seva cadira de rodes i va seguir la fuga arrastrant els monyons per terra. Els hàbils Agents no li van perdre la pista, però potser cansats de la persecució, van decidir matar-lo allà mateix.
Personalment no trobo paraules. Es pot fer humor negre, macabre, de l’absurd, però res d’això encaixa amb la imatge d’uns policies assassinant a un home sense cames que s’arrossega per terra.
PUTIN S’HA PROPOSAT DESPOBLAR RÚSSIA
Alta política o obcecació soviètico-stalinista
Des de que Putin va ordenar el reclutament d’homes per anar al front d’Ucraïna ja han marxat més de 700.000 persones de Rússia.
Entre els morts produïts a la guerra i els exiliats que rebutgen anar-hi la mare Rússia ha perdut prop d’un milió de persones. Clar que seguint el fil de la història, els poderosos del Kremlin, siguin quins siguin, mai els ha preocupat la desaparició d’uns quants milions de ciutadans.
Els pogroms contra els jueus i altres pobles de l’imperi tsarista, els milions de morts deguts a la bogeria staliniana, la guerra imperialista a l’Afganistan i la invasió d’Ucraïna formen part del mateix tipus de pensament totalitari.
Llàstima que els occidentals acaben sempre per acceptar la barbàrie.
BALLAR A IRAN ÉS PERILLÓS
Una jove parella condemnada a 10 anys de presó per ballar
La noticia ens fa pensar en el que passa als carrers de casa nostra. Primer: els sardanistes haurien de ser més solidaris del que són i viatjar fins a Teheran. Segon: Iceta també balla i ens fa ballar. No el podríem enviar un parell de setmanes a Iran? Tercer: Collboni també mou l’esquelet tot i que s’ho podria estalviar i no fer el ridícul donat que és pèssim en rítmica.
Queda per veure si en l’alta política és una mica més espavilat. Però som pacients i dintre d’uns mesos, campanya electoral municipal obliga, el veurem sovint i analitzarem que és el què fa. Prometem explicar-ho com cal.
En tot cas ni Iceta, ni Collboni no ballen mai una sardana. Per què serà?
Segurament és degut als seus gustos musicals.
LA SEGURETAT IN-SOCIAL MILLORA PERSPECTIVES
La SS espanyola finança un tractament per deixar de fumar
Èxit assegurat, en 25 dies, el Todacitan, un medicament ad hoc t’elimina del llistat de fumadors. Als ordinadors de la SS hi ha una casella on saben si ets fumador, ex-fumador o lliure de l’esperit del tabac.
En tot cas cal dir-los sempre que ja no fumeu o que no heu fumat mai. El contrari pot esdevenir perillós en un futur pròxim.
Per altra banda, des de començaments d’any la SS ha perdut 215.000 cotitzants. Vol dir que l’atur ha pujat un 2’5 %.
Entre les vagues sanitàries, la manca de mitjans, personal i diners, i la pressió del govern socialista perquè facin trampes a l’hora de passar comptes, els que la dirigeixen estan enfadats i de mal humor.
Des d’aquí volem recomanar als que no vulguin deixar de fumar que es tanquin a casa. Ja se sap que fumar a casa dóna calidesa a la llar.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
AY CARMELA, UN NOM PER A LA HISTÒRIA
1808, CANT DE LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA
1938, CANT DELS SOLDATS REPUBLICANS A L’EBRE
1987, OBRA DE TEATRE DE JOSÉ SANCHIS
CARMELA. ESCULTURA DE JAUME PLENSA AL PALAU DE LA MÚSICA