Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Hebdomadaire républicain politique/satirique de Catalogne
17 septembre 2021
Primera pàgina
ATERRIZA COMO PUEDAS
El món, encara que sigui lentament, va aprenent coses. Espanya segueix sumant amb els dits.
Emergència climàtica, redistribució de la riquesa, desenvolupament sostingut, contaminació inassolible... tots quests factors, que posen en perill la supervivència de la civilització, fa que els països comencin a replantejar-se canvis de model econòmics i socials. Berlín, Paris, Londres, aturen plans d’expansió d’aparent benestar econòmic per donar pas a societats més equilibrades on el benefici no sigui tan econòmic (que també) com humà.
Precisament en aquest moment, Espanya, “entre flores, fandangullos y alegries, nació España la tierra del amor. Solo Dios pudiera hacer tanta belleza y es impossible que pueda haber dos...”
Precisament ara, aquesta Espanya, va a la grenya per fer aeroports més grans, amb més pistes, més contaminació i més soroll.
“La gente canta con ardor, que viva España, la vida tiene otro sabor y España es la major!”
No veuen les autoritats, el Telediario? No saben que més turisme ara és més inestabilitat econòmica al futur? Que una bona promoció d’especialistes químics és millor que una baixada de l’atur gràcies als cambrers de temporada? No veuen que en els països de fred i boira baixa viuen millor que cara al sol?
Molta gent té dubtes. No saben si es millor una tercera pista o un espai natural. Solució: Mirar qui va a favor de la pista i qui en contra, estudiar-ne les raons... i si, després de fer l’exercici seguiu a favor de la pista, és que sou de casa bona. Cap problema. Hi ha d’haver de tot.
Segona pàgina
EL CONVIDAT
QUI SOU?
El Prosicat és com un fantasma a la gallega: Non existent però haverlas haylas. El Prosicat haylo. Oficialment és un pla territorial de protecció civil de Catalunya, aquells que es dediquen a calorejar mapes amb perill de pluja en temps de sequera i anuncien riscos molt alts de sequera a les terres de l’Ebre quan estan amb l’aigua al coll. Bona gent. També estudien detalladament els nivells de contaminació dels rius i els possibles problemes diaris d’emergències en els transport de passatgers per ferrocarril. (JA ESTAT TOT DIT) Ara, com que els sobrava temps han assumit “el pla d’actuació per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc”. (Abreviat el PAEAMTEPAR) Naturalment els membres que pertanyen a aquest organisme, es limiten a dir que treballen pel Prosicat, que és igual de confús però més curt.
Coneixedors ja de les tasques que assumeix el Prosicat, podríem preguntar-nos per exemple: i qui treballa al Prosicat?. No se sap. Gent, catalans... De fet, el Prosicat és com un Restaurant de menú que cada quinze dies canvien el personal però això sí, sempre porten el mateix uniforme i et llencen el vi sobre els pantalons. Entren i surten sense temps d’aprendre la lliçó.
De tota manera i malgrat les aparences, el Prosicat és molt útil. No se sap per què, però el resultat de la seva actuació resulta extraordinària. Exactament igual que les bruixes gallegues, que sembla que no, però que fan la seva feina.
Falten estadístiques serioses per saber si els graus de predicció i afectivitat de les bruixes són més o menys equivalents al del Prosicat, però a primer cop d’ull sembla que superen amb escreix els encerts de la Oficina Catalana. Al cap i a la fi, tenen més experiència.
Només un tret diferencial entre ambdues institucions. La Meiga, malgrat ella, ajuda molt a la supervivència de l’església gallega. Pors i supersticions necessiten sempre d’un bon capellà. El Prosicat, en canvi, no ajuda a ningú, només als qui en formen part.
HUMANOTEKA
REBAIXES
CIUTADANS (pol). Grup de gent catalana (anticatalana) que van fundar un partit polític perquè les curses de braus estaven prohibides.. La idea era: com tallar-li les orelles a Catalunya. Les armes, l’engany. El talant, la xuleria. Van arribar a Espanya en pla salvadors. Han acabat com al primer anunci de la seva presentació. En pilotes.
PP (pol).- Grups d’espanyols (anticatalans) que van fundar un partit polític seguint les ordres de Franco. Tenen dues idees, tallar les orelles dels catalans i si els sobre temps fotre a fora al PSOE del poder. Armes i talant, les mateixes que Ciutadans.
TRANSEFUGA (pol) Poca vergonya que deixa plantat al seu partit per anar a un altre, en moments delicats, a canvi de diners, poders, senyores, terrenys i vendre’s l’ànima. Gairebé tots acaben en l’oblit exceptuant els que ja eren mafiosos declarats i que continuen la seva carrera.
160 MEMBRES DE CIUTADANS, PASSEN AL P.P. Presa de consciència d’una part d’un partidet que s’ha quedat sense càrrec ni sou després d’una seriosa reflexió social i política. El fet que 160 ex ciutadans hagin trucat a la porta del P.P. en el període de 6 mesos 6 (com els toros) es coneix com “la gran evasió”.
Tercera pàgina
REALITAT OCULTA
XAVIER NOVELL, BISBE EMÈRIT HA VIST LA LLUM
Havia de ser precisament a Manresa, ciutat del miracle de la Misteriosa Llum, que el sant Pare de Roma visitarà aviat per santificar-la, on l’exbisbe Xavier Novell ha vist la llum que l’ha alliberat.
Un home com ell, obert, progressista, bondadós, es va capficar totalment al Vaticà on va rebre uns cursets de dogmatisme doctrinal, intransigent i fonamentalista, de caire opressiu i inquisitorial, que li transtornara la ment i canviaren la seva conducta radicalment com posseït pels mals esperits.
És així que s’ha d’entendre la tortura que ha sotmès als seus feligresos, amb condemnes constants i reaccionaries en contra des gais i lesbianes, de l’eutanàsia, del divorci, dels condons i del sexe, que només s’havia de practicar en matrimoni eclesiàstic per engendrar.
Ha estat la llibreria eròtica feminista ”Ca la Figa”, que ell freqüentava clandestinament als darrers anys, que l’han ajudat a recuperar el sentit de l’amor en el qual ha jugat un paper principal la seva enamorada, la psicoterapeuta Silvia Caballol, veritablement una santa, autora dels llibres: “Trilogia amnésia” i “La lujuria de Gabriel”, amb qui comparteix un autèntic amor, a través, sobretot, de l’estira i arronsa i del contacte profund dels cossos en moviment.
En Xavi Novell s’ha humanitzat de debò i ha entès l’ensenyament de Jesús: “no jutgeu i no sereu jutjats”, i que estimar no té límits: Un home nou que ara servirà a la seva terra com enginyer agrònom i deixarà als seus parroquians de la diòcesi en pau. La seva companya ha estat elegida per “Ca la Figa “ “Pubilla de l’Amor Excels”. En virtut d’això, Manresa ha estat escollida per Oriol Jonqueres com “Ciutat de l’Amor” per a celebrar el proper congrés d’ERC.
L’exemple de Xavi Novell esperem que es multipliqui arreu del clergat català i a cada cop més hi hagi més sacerdots practicants de l’amor i l’estimació de l’evangeli.
Cinquena pàgina
QUINTA FORCA
DESÀNIM PER L’ONZE DE SETEMBRE
Pels catalans la Diada es pot definir positivament com la llibertat, l'autonomia i l'espontaneïtat d'una societat dotada de raó. Aquesta llibertat hauria de donar pas al poder actuar segons la pròpia voluntat, en el marc d'un sistema polític o social, sempre que no es vulnerin els drets dels altres i de la seguretat pública. És evident que per una gran part de la societat catalana aquestes condicions no es compleixen.
Al món hi ha altres 11-S com el del cop d’estat i l’assassinat del president Salvador Allende l’any 1973 a Xile. Més cap aquí l'11 de setembre de 2001, avions segrestats per terroristes es van estavellar contra les torres bessones del World Trade Center i el Pentàgon. Van morir 3.000 persones. El món ha viscut des de llavors un ressorgiment de la violència?
Tot el contrari. Sorprenentment el món ha viscut les dues dècades més pacífiques des de... 1840. Aquesta tendència a la disminució de la violència es confirma des del 2011, malgrat Daesh i la guerra a Síria.
Nosaltres en centrem en la violència de l'Estat. Inclou la violència que resulta d'una decisió política o ideològica: guerres civils, invasions, fams planificades, terrorisme i atacs. Exclou la violència domèstica i la delinqüència ordinària, així com altres fonts de desgràcia humana: misèria, injustícia social, violència econòmica (per subdesenvolupament, opressió o explotació), per no parlar de desastres, terratrèmols, accidents d'avió, etc.
Amb una comparació significativa dècada a dècada, ens hem aferrat al nombre de persones mortes per violència (civils, militars, franctiradors, mercenaris). Aquest indicador és l'únic que és més o menys objectiu i fiable..
Les fonts consultades donen estimacions aproximades però la conclusió és clara: la violència de l'Estat va causar menys d'un milió de morts el 2001-2010, així com el 2011-2020; molt menys que en dècades anteriors, de 1840 a 2000 (amb l'excepció de la dècada 1900-1910).
La tendència a la baixa continuarà? Ho podem esperar malgrat el fiasco de les revolucions àrabs que ja ha causat més de mig milió de víctimes. Mentre continua la guerra al Iemen, pràcticament ha acabat a l’ Iraq, l'Afganistan i Síria. A l'Àfrica subsahariana, Mali i Etiòpia, encara queden diversos focus de rebel•lió. La resta del món no està experimentant cap guerra declarada, només focus de tensió a Ucraïna, el Caucas i el mar Egeu, el Caixmir o el mar de la Xina.
Amb el final de la guerra a l'Afganistan i sempre que el conflicte a Etiòpia no degeneri, l'any 2022 podria ser el primer any de pau universal des de 1975 (aquell any, per primera vegada des del segle XIX, el món va experimentar uns mesos de pau total entre el final de la Guerra del Vietnam i la represa de la guerra a Angola).
Catalans, aprofiteu aquesta dècada, és de bon auguri.
Sisena pàgina
TARGETA VERMELLA.
“El Covid es mucha más fantasia y no es todo lo que propagan los medios de comunicación”
Yo, con mi historial de atleta si estuviera afectado por el Covid no tendría por que preocuparme, a lo sumo seria como una gripecilla de nada”
Esta siendo sobredimensionado el poder destructivo del Covid”
Frases, totes elles del President del Brasil Bolsonaro.-
A data 9 de setembre d’aquest anys, s’han registrat al Brasil, gairebé vint milions d’afectats de Covid i cinc-centes-noranta mil defuncions. Una gripecilla de nada però bastant mal parida.
Aquesta barreja de líder, mafiós, os formiguer i opòssum, després de condemnar a la població brasilera a una matança pràcticament ètnica, ara s’ha despertat com a nou i ferotge (això sempre) defensor de la puresa mèdica i ha fet suspendre un partit de futbol, anunciat de feies dies, als cinc minuts d’iniciar-se el partit. Argentina s’havia traslladat fins el Brasil, els jugadors havien estat concentrats preparant-se per un matx sempre de rivalitat, els brasilers havien anat en processó als peus del Gran Crist per guanyar el duel, mils d’espectadors havien gastat les seves misèries salarials per entrar a l’estadi i just cinc minuts després, un pobre esclau de Bolsonaro, fa el ridícul mundial i suspèn el partit. D’això se’n diu, autolesionar-se.
Poca gent, excepte els imbècils que van votar-lo, poden oferir una fotografia més clara del que es la personalitat de Bolsonaro.
I per una vegada, un espanyol (encara que sigui espanyol forçat) tot i saber que el seu país és una farsa, els seus representants polítics uns titelles sense fils, i els seus conciutadans un ramat de búfals, pensa amb el Brasil i amb Bolsonaro i en el fons, se sent menys avergonyit del seu origen.
LLUFA PEL BRASIL DE BOLSONARO.
Setena pàgina
ÚLTIMA HORA
MÉS FARAMALLA
El President Aragonés ha fitxat a David Fernández com a membre del “grup promotor de la plataforma del pacte nacional per la autodeterminació”.
No és la primera vegada que la Generalitat convoca a Pactes Nacionals. El 2014 era pel dret a decidir, el 2017 pel Referèndum. I ara aquest, que, de moment avantatge als altres amb l’allargada de l’anunciat. Com tothom sap els dos pactes anteriors van servir per no res. Probablement el nou tindrà la mateixa utilitat. Quan un país te com a característica no posar-se mai d’acord, sobta que estigui tan farcit de projectes i pactes comuns. Si Aragonés no pot deixar de barallar-se amb els seus companys de partit i ja no diguem amb el seu govern, com coi s’atreveix a convocar a les forces vives de la societat per arribar a feines comunes?
Fa un temps, Catalunya era reconeguda per celebrar les seves derrotes, aviat ho serà per tenir més pactes inútils per metre quadrat. Per què aquesta obsessió amb les comissions? Molt probablement perquè entre els comissionats i membres d’organitzacions pel pacte, es dissol la responsabilitat dels que, una vegada escollits, haurien de fer la feina que la gents els demana. Presidents anteriors i ara Aragonés, sempre podran escriure unes memòries de descàrrec on dir que si no van arribar a la independència de Catalunya va ser per culpa dels entrebancs interposats per una Comissió o Pacte qualsevol.
Sap greu que David Fernàndez, sigui una nova víctima dels Pactes inútils.
Vuitena pàgina
TELEGRAM
JOVES GUANYEN
Els anticonceptius per a menors de vint-i-cinc anys seran gratuïts a França. Els més espavilats de la classe s’han llençat sobre la calculadora. Deu milions pel cost dels anticonceptius, menys despeses per avortament i tractaments posteriors... Hi guanya la Sanitat Francesa!. És, evidentment, una manera d’entendre la notícia, però n’hi ha una altra. Algú més hi surt guanyant aquí, per exemple les noies, l’angoixa dels avortaments, les bronques familiars, vides arruïnades per una maternitat no desitjada... També és interessant.
VINT ANYS MÉS DE FRACASSOS
Torres bessones, l’horror. Venjança americana, l’horror.
Conseqüències dels dos horrors de fa vint anys, l’horror actual a l’Afganistan, a la política internacional, dels supervivents que mai sobreviuran a cap d’aquests horrors.
Demà és festa i diuen que farà sol. Collonut.
EL FIASCO DEL FISCO
En dos anys, el Banc de Santander i el BBVA han duplicat la seva presència en Paradisos fiscals. Com si diguéssim, han multiplicat la seva deshonestedat evadint els seus beneficis al país i als clients que diuen defensar. Fa anys quan es cometia una petita malifeta gairebé domèstica es deia: “això és de jutjat de guàrdia”. El més trist de les evasions de la banca espanyola és que ara, es fa amb la col•laboració del Jutjat de Guàrdia.
TERCERA ONADA DE VACUNES
Ara que ja ho tenim per la ma, anem a assegurar-nos. Enlloc de dues tasses, tres i els que encara siguin reactius a la vacuna que es fotin. D’acord. Falta vacunar al món pobre, també es veritat, però Occident te vacunes i els occidentals aviat ens sortirà la vacuna per la boca. De conya.
Fora bo però que ni la població ni els sanitaris ni les instal•lacions dedicades a la tercera onada de vacunació, bloquegessin els Hospitals impedint l’ingres a gent que potser no tenen Covid però que qualsevol dia d’aquests es morirà d’una malaltia tan vulgar com un càncer o un atac de cor.
UN JUDICI PER LA HISTÒRIA
Una sala construïda especialment al palau de justícia de París per acollir el "judici del segle", amb més de 1.700 acusacions particulars i 300 advocats.
S’obre el judici pels atemptats que van matar 130 persones a París i Saint-Denis el 2015. Un judici que ha de durar nou mesos. Vint acusats, entre els quals hi ha Salah Abdeslam, l'únic supervivent del comando de l’atac. Els acusats s'enfronten a entre vint anys de presó i cadena perpetua.
Salah Abdeslam diu que ha estat "tractat com un gos" a la presó durant "més de sis anys". Ningú no li fa cas. El judici és per altres raons.
PATERES D’ANADA I TORNADA
Aquesta és segurament la història més espectacular que els immigrants podran explicar de la seva vida. La policia de la Gran Bretanya espera amb candeletes l’arribada de les fràgils embarcacions, carregades a tope d’Aryana’s i Kema’ls de totes les edats i provinences, per fer-les tornar cap a França. Aquest joc ens recorda que els polis anglesos son avorrits a mort i juguen a que altres morin de veritat al canal de la Mànega. Així es diverteixen?
HO MARROC MON AMOUR
El nou President de govern del The Marroc Star, ha sortit al telenotícies de joves talents organitzat pel monarca Mohamed VI. El rei ha fet fora als que als seus ulls eren massa fonamentalistes, i la nova estrella és ara el milionari, Aziz Akhannouch, que afirma que a partir d’ara els marroquins podran caminar lliurement per les seves ciutats però sota una alta protecció que limitarà els seus moviments. I això serà així fins que els sahàrics polisarios i Algèria no es rendeixin. Va per llarg.
FAMOSA PERÒ NO TONTA
Va ser llavors quan li vaig dir: si estan a punt d'atrapar-me, si us plau, mata'm. Una bala al cap.
Aryana Sayeed, la cantant afganesa més popular amb 1,4 milions de seguidors en el seu compte d'Instagram, ha atret durant molt de temps la ira dels religiosos per les seves cançons que defensen els drets de les dones i denuncien la violència contra elles, s’ha exiliat.
Refugiada a Istanbul, l'estrella del pop afganès relata com va sortir de Kabul disfressada. Molta sort!
Pàgina nou
CONTRAPORTADA
TRANSGRESSIONS AMB PINTURA NEGRA
Transgressió de carrer, efímera pels prohibits, les pintades son històriques i estètiques i els edificis marcats amb cicatrius
La traduction en français sera bientôt disponible
Primera pàgina
ATERRIZA COMO PUEDAS
El món, encara que sigui lentament, va aprenent coses. Espanya segueix sumant amb els dits.
Emergència climàtica, redistribució de la riquesa, desenvolupament sostingut, contaminació inassolible... tots quests factors, que posen en perill la supervivència de la civilització, fa que els països comencin a replantejar-se canvis de model econòmics i socials. Berlín, Paris, Londres, aturen plans d’expansió d’aparent benestar econòmic per donar pas a societats més equilibrades on el benefici no sigui tan econòmic (que també) com humà.
Precisament en aquest moment, Espanya, “entre flores, fandangullos y alegries, nació España la tierra del amor. Solo Dios pudiera hacer tanta belleza y es impossible que pueda haber dos...”
Precisament ara, aquesta Espanya, va a la grenya per fer aeroports més grans, amb més pistes, més contaminació i més soroll.
“La gente canta con ardor, que viva España, la vida tiene otro sabor y España es la major!”
No veuen les autoritats, el Telediario? No saben que més turisme ara és més inestabilitat econòmica al futur? Que una bona promoció d’especialistes químics és millor que una baixada de l’atur gràcies als cambrers de temporada? No veuen que en els països de fred i boira baixa viuen millor que cara al sol?
Molta gent té dubtes. No saben si es millor una tercera pista o un espai natural. Solució: Mirar qui va a favor de la pista i qui en contra, estudiar-ne les raons... i si, després de fer l’exercici seguiu a favor de la pista, és que sou de casa bona. Cap problema. Hi ha d’haver de tot.
Segona pàgina
EL CONVIDAT
QUI SOU?
El Prosicat és com un fantasma a la gallega: Non existent però haverlas haylas. El Prosicat haylo. Oficialment és un pla territorial de protecció civil de Catalunya, aquells que es dediquen a calorejar mapes amb perill de pluja en temps de sequera i anuncien riscos molt alts de sequera a les terres de l’Ebre quan estan amb l’aigua al coll. Bona gent. També estudien detalladament els nivells de contaminació dels rius i els possibles problemes diaris d’emergències en els transport de passatgers per ferrocarril. (JA ESTAT TOT DIT) Ara, com que els sobrava temps han assumit “el pla d’actuació per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc”. (Abreviat el PAEAMTEPAR) Naturalment els membres que pertanyen a aquest organisme, es limiten a dir que treballen pel Prosicat, que és igual de confús però més curt.
Coneixedors ja de les tasques que assumeix el Prosicat, podríem preguntar-nos per exemple: i qui treballa al Prosicat?. No se sap. Gent, catalans... De fet, el Prosicat és com un Restaurant de menú que cada quinze dies canvien el personal però això sí, sempre porten el mateix uniforme i et llencen el vi sobre els pantalons. Entren i surten sense temps d’aprendre la lliçó.
De tota manera i malgrat les aparences, el Prosicat és molt útil. No se sap per què, però el resultat de la seva actuació resulta extraordinària. Exactament igual que les bruixes gallegues, que sembla que no, però que fan la seva feina.
Falten estadístiques serioses per saber si els graus de predicció i afectivitat de les bruixes són més o menys equivalents al del Prosicat, però a primer cop d’ull sembla que superen amb escreix els encerts de la Oficina Catalana. Al cap i a la fi, tenen més experiència.
Només un tret diferencial entre ambdues institucions. La Meiga, malgrat ella, ajuda molt a la supervivència de l’església gallega. Pors i supersticions necessiten sempre d’un bon capellà. El Prosicat, en canvi, no ajuda a ningú, només als qui en formen part.
HUMANOTEKA
REBAIXES
CIUTADANS (pol). Grup de gent catalana (anticatalana) que van fundar un partit polític perquè les curses de braus estaven prohibides.. La idea era: com tallar-li les orelles a Catalunya. Les armes, l’engany. El talant, la xuleria. Van arribar a Espanya en pla salvadors. Han acabat com al primer anunci de la seva presentació. En pilotes.
PP (pol).- Grups d’espanyols (anticatalans) que van fundar un partit polític seguint les ordres de Franco. Tenen dues idees, tallar les orelles dels catalans i si els sobre temps fotre a fora al PSOE del poder. Armes i talant, les mateixes que Ciutadans.
TRANSEFUGA (pol) Poca vergonya que deixa plantat al seu partit per anar a un altre, en moments delicats, a canvi de diners, poders, senyores, terrenys i vendre’s l’ànima. Gairebé tots acaben en l’oblit exceptuant els que ja eren mafiosos declarats i que continuen la seva carrera.
160 MEMBRES DE CIUTADANS, PASSEN AL P.P. Presa de consciència d’una part d’un partidet que s’ha quedat sense càrrec ni sou després d’una seriosa reflexió social i política. El fet que 160 ex ciutadans hagin trucat a la porta del P.P. en el període de 6 mesos 6 (com els toros) es coneix com “la gran evasió”.
Tercera pàgina
REALITAT OCULTA
XAVIER NOVELL, BISBE EMÈRIT HA VIST LA LLUM
Havia de ser precisament a Manresa, ciutat del miracle de la Misteriosa Llum, que el sant Pare de Roma visitarà aviat per santificar-la, on l’exbisbe Xavier Novell ha vist la llum que l’ha alliberat.
Un home com ell, obert, progressista, bondadós, es va capficar totalment al Vaticà on va rebre uns cursets de dogmatisme doctrinal, intransigent i fonamentalista, de caire opressiu i inquisitorial, que li transtornara la ment i canviaren la seva conducta radicalment com posseït pels mals esperits.
És així que s’ha d’entendre la tortura que ha sotmès als seus feligresos, amb condemnes constants i reaccionaries en contra des gais i lesbianes, de l’eutanàsia, del divorci, dels condons i del sexe, que només s’havia de practicar en matrimoni eclesiàstic per engendrar.
Ha estat la llibreria eròtica feminista ”Ca la Figa”, que ell freqüentava clandestinament als darrers anys, que l’han ajudat a recuperar el sentit de l’amor en el qual ha jugat un paper principal la seva enamorada, la psicoterapeuta Silvia Caballol, veritablement una santa, autora dels llibres: “Trilogia amnésia” i “La lujuria de Gabriel”, amb qui comparteix un autèntic amor, a través, sobretot, de l’estira i arronsa i del contacte profund dels cossos en moviment.
En Xavi Novell s’ha humanitzat de debò i ha entès l’ensenyament de Jesús: “no jutgeu i no sereu jutjats”, i que estimar no té límits: Un home nou que ara servirà a la seva terra com enginyer agrònom i deixarà als seus parroquians de la diòcesi en pau. La seva companya ha estat elegida per “Ca la Figa “ “Pubilla de l’Amor Excels”. En virtut d’això, Manresa ha estat escollida per Oriol Jonqueres com “Ciutat de l’Amor” per a celebrar el proper congrés d’ERC.
L’exemple de Xavi Novell esperem que es multipliqui arreu del clergat català i a cada cop més hi hagi més sacerdots practicants de l’amor i l’estimació de l’evangeli.
Cinquena pàgina
QUINTA FORCA
DESÀNIM PER L’ONZE DE SETEMBRE
Pels catalans la Diada es pot definir positivament com la llibertat, l'autonomia i l'espontaneïtat d'una societat dotada de raó. Aquesta llibertat hauria de donar pas al poder actuar segons la pròpia voluntat, en el marc d'un sistema polític o social, sempre que no es vulnerin els drets dels altres i de la seguretat pública. És evident que per una gran part de la societat catalana aquestes condicions no es compleixen.
Al món hi ha altres 11-S com el del cop d’estat i l’assassinat del president Salvador Allende l’any 1973 a Xile. Més cap aquí l'11 de setembre de 2001, avions segrestats per terroristes es van estavellar contra les torres bessones del World Trade Center i el Pentàgon. Van morir 3.000 persones. El món ha viscut des de llavors un ressorgiment de la violència?
Tot el contrari. Sorprenentment el món ha viscut les dues dècades més pacífiques des de... 1840. Aquesta tendència a la disminució de la violència es confirma des del 2011, malgrat Daesh i la guerra a Síria.
Nosaltres en centrem en la violència de l'Estat. Inclou la violència que resulta d'una decisió política o ideològica: guerres civils, invasions, fams planificades, terrorisme i atacs. Exclou la violència domèstica i la delinqüència ordinària, així com altres fonts de desgràcia humana: misèria, injustícia social, violència econòmica (per subdesenvolupament, opressió o explotació), per no parlar de desastres, terratrèmols, accidents d'avió, etc.
Amb una comparació significativa dècada a dècada, ens hem aferrat al nombre de persones mortes per violència (civils, militars, franctiradors, mercenaris). Aquest indicador és l'únic que és més o menys objectiu i fiable..
Les fonts consultades donen estimacions aproximades però la conclusió és clara: la violència de l'Estat va causar menys d'un milió de morts el 2001-2010, així com el 2011-2020; molt menys que en dècades anteriors, de 1840 a 2000 (amb l'excepció de la dècada 1900-1910).
La tendència a la baixa continuarà? Ho podem esperar malgrat el fiasco de les revolucions àrabs que ja ha causat més de mig milió de víctimes. Mentre continua la guerra al Iemen, pràcticament ha acabat a l’ Iraq, l'Afganistan i Síria. A l'Àfrica subsahariana, Mali i Etiòpia, encara queden diversos focus de rebel•lió. La resta del món no està experimentant cap guerra declarada, només focus de tensió a Ucraïna, el Caucas i el mar Egeu, el Caixmir o el mar de la Xina.
Amb el final de la guerra a l'Afganistan i sempre que el conflicte a Etiòpia no degeneri, l'any 2022 podria ser el primer any de pau universal des de 1975 (aquell any, per primera vegada des del segle XIX, el món va experimentar uns mesos de pau total entre el final de la Guerra del Vietnam i la represa de la guerra a Angola).
Catalans, aprofiteu aquesta dècada, és de bon auguri.
Sisena pàgina
TARGETA VERMELLA.
“El Covid es mucha más fantasia y no es todo lo que propagan los medios de comunicación”
Yo, con mi historial de atleta si estuviera afectado por el Covid no tendría por que preocuparme, a lo sumo seria como una gripecilla de nada”
Esta siendo sobredimensionado el poder destructivo del Covid”
Frases, totes elles del President del Brasil Bolsonaro.-
A data 9 de setembre d’aquest anys, s’han registrat al Brasil, gairebé vint milions d’afectats de Covid i cinc-centes-noranta mil defuncions. Una gripecilla de nada però bastant mal parida.
Aquesta barreja de líder, mafiós, os formiguer i opòssum, després de condemnar a la població brasilera a una matança pràcticament ètnica, ara s’ha despertat com a nou i ferotge (això sempre) defensor de la puresa mèdica i ha fet suspendre un partit de futbol, anunciat de feies dies, als cinc minuts d’iniciar-se el partit. Argentina s’havia traslladat fins el Brasil, els jugadors havien estat concentrats preparant-se per un matx sempre de rivalitat, els brasilers havien anat en processó als peus del Gran Crist per guanyar el duel, mils d’espectadors havien gastat les seves misèries salarials per entrar a l’estadi i just cinc minuts després, un pobre esclau de Bolsonaro, fa el ridícul mundial i suspèn el partit. D’això se’n diu, autolesionar-se.
Poca gent, excepte els imbècils que van votar-lo, poden oferir una fotografia més clara del que es la personalitat de Bolsonaro.
I per una vegada, un espanyol (encara que sigui espanyol forçat) tot i saber que el seu país és una farsa, els seus representants polítics uns titelles sense fils, i els seus conciutadans un ramat de búfals, pensa amb el Brasil i amb Bolsonaro i en el fons, se sent menys avergonyit del seu origen.
LLUFA PEL BRASIL DE BOLSONARO.
Setena pàgina
ÚLTIMA HORA
MÉS FARAMALLA
El President Aragonés ha fitxat a David Fernández com a membre del “grup promotor de la plataforma del pacte nacional per la autodeterminació”.
No és la primera vegada que la Generalitat convoca a Pactes Nacionals. El 2014 era pel dret a decidir, el 2017 pel Referèndum. I ara aquest, que, de moment avantatge als altres amb l’allargada de l’anunciat. Com tothom sap els dos pactes anteriors van servir per no res. Probablement el nou tindrà la mateixa utilitat. Quan un país te com a característica no posar-se mai d’acord, sobta que estigui tan farcit de projectes i pactes comuns. Si Aragonés no pot deixar de barallar-se amb els seus companys de partit i ja no diguem amb el seu govern, com coi s’atreveix a convocar a les forces vives de la societat per arribar a feines comunes?
Fa un temps, Catalunya era reconeguda per celebrar les seves derrotes, aviat ho serà per tenir més pactes inútils per metre quadrat. Per què aquesta obsessió amb les comissions? Molt probablement perquè entre els comissionats i membres d’organitzacions pel pacte, es dissol la responsabilitat dels que, una vegada escollits, haurien de fer la feina que la gents els demana. Presidents anteriors i ara Aragonés, sempre podran escriure unes memòries de descàrrec on dir que si no van arribar a la independència de Catalunya va ser per culpa dels entrebancs interposats per una Comissió o Pacte qualsevol.
Sap greu que David Fernàndez, sigui una nova víctima dels Pactes inútils.
Vuitena pàgina
TELEGRAM
JOVES GUANYEN
Els anticonceptius per a menors de vint-i-cinc anys seran gratuïts a França. Els més espavilats de la classe s’han llençat sobre la calculadora. Deu milions pel cost dels anticonceptius, menys despeses per avortament i tractaments posteriors... Hi guanya la Sanitat Francesa!. És, evidentment, una manera d’entendre la notícia, però n’hi ha una altra. Algú més hi surt guanyant aquí, per exemple les noies, l’angoixa dels avortaments, les bronques familiars, vides arruïnades per una maternitat no desitjada... També és interessant.
VINT ANYS MÉS DE FRACASSOS
Torres bessones, l’horror. Venjança americana, l’horror.
Conseqüències dels dos horrors de fa vint anys, l’horror actual a l’Afganistan, a la política internacional, dels supervivents que mai sobreviuran a cap d’aquests horrors.
Demà és festa i diuen que farà sol. Collonut.
EL FIASCO DEL FISCO
En dos anys, el Banc de Santander i el BBVA han duplicat la seva presència en Paradisos fiscals. Com si diguéssim, han multiplicat la seva deshonestedat evadint els seus beneficis al país i als clients que diuen defensar. Fa anys quan es cometia una petita malifeta gairebé domèstica es deia: “això és de jutjat de guàrdia”. El més trist de les evasions de la banca espanyola és que ara, es fa amb la col•laboració del Jutjat de Guàrdia.
TERCERA ONADA DE VACUNES
Ara que ja ho tenim per la ma, anem a assegurar-nos. Enlloc de dues tasses, tres i els que encara siguin reactius a la vacuna que es fotin. D’acord. Falta vacunar al món pobre, també es veritat, però Occident te vacunes i els occidentals aviat ens sortirà la vacuna per la boca. De conya.
Fora bo però que ni la població ni els sanitaris ni les instal•lacions dedicades a la tercera onada de vacunació, bloquegessin els Hospitals impedint l’ingres a gent que potser no tenen Covid però que qualsevol dia d’aquests es morirà d’una malaltia tan vulgar com un càncer o un atac de cor.
UN JUDICI PER LA HISTÒRIA
Una sala construïda especialment al palau de justícia de París per acollir el "judici del segle", amb més de 1.700 acusacions particulars i 300 advocats.
S’obre el judici pels atemptats que van matar 130 persones a París i Saint-Denis el 2015. Un judici que ha de durar nou mesos. Vint acusats, entre els quals hi ha Salah Abdeslam, l'únic supervivent del comando de l’atac. Els acusats s'enfronten a entre vint anys de presó i cadena perpetua.
Salah Abdeslam diu que ha estat "tractat com un gos" a la presó durant "més de sis anys". Ningú no li fa cas. El judici és per altres raons.
PATERES D’ANADA I TORNADA
Aquesta és segurament la història més espectacular que els immigrants podran explicar de la seva vida. La policia de la Gran Bretanya espera amb candeletes l’arribada de les fràgils embarcacions, carregades a tope d’Aryana’s i Kema’ls de totes les edats i provinences, per fer-les tornar cap a França. Aquest joc ens recorda que els polis anglesos son avorrits a mort i juguen a que altres morin de veritat al canal de la Mànega. Així es diverteixen?
HO MARROC MON AMOUR
El nou President de govern del The Marroc Star, ha sortit al telenotícies de joves talents organitzat pel monarca Mohamed VI. El rei ha fet fora als que als seus ulls eren massa fonamentalistes, i la nova estrella és ara el milionari, Aziz Akhannouch, que afirma que a partir d’ara els marroquins podran caminar lliurement per les seves ciutats però sota una alta protecció que limitarà els seus moviments. I això serà així fins que els sahàrics polisarios i Algèria no es rendeixin. Va per llarg.
FAMOSA PERÒ NO TONTA
Va ser llavors quan li vaig dir: si estan a punt d'atrapar-me, si us plau, mata'm. Una bala al cap.
Aryana Sayeed, la cantant afganesa més popular amb 1,4 milions de seguidors en el seu compte d'Instagram, ha atret durant molt de temps la ira dels religiosos per les seves cançons que defensen els drets de les dones i denuncien la violència contra elles, s’ha exiliat.
Refugiada a Istanbul, l'estrella del pop afganès relata com va sortir de Kabul disfressada. Molta sort!
Pàgina nou
CONTRAPORTADA
TRANSGRESSIONS AMB PINTURA NEGRA
Transgressió de carrer, efímera pels prohibits, les pintades son històriques i estètiques i els edificis marcats amb cicatrius