Télécharger en PDF Télécharger en PDF Mots clé : Economia espanyola. Franco. Hipoteca. Altsasu. Ministre Josep Borrell. Donald Trump. Política internacional. Emmanuel Macron. Partits polítics VOX. Política espanyola
Hebdomadaire républicain politique/satirique de Catalogne
20 novembre 2018
La traduction en français sera bientôt disponible
1. Fa uns anys, veure pel carrer a un capellà amb sotana, provocava vergonya aliena. Ara el que ruboritza és veure la toga d’un lletrat.
2. Capellans i jutges formen part d'una institució retrògrada i mai fan el que prediquen. Els importa un cogombre que la gent descobreixi les faltes que amaguen sota les faldilles.
3. El jutges només vigilen els seus interessos. Tan els fa considerar "terrorista" a un pacífic manifestant i "patriota" a un potencial assassí que vol matar al president del Govern.
4. Fa temps que la dreta espanyola s’esforça perquè algú els hi faci una cara nova. Necessiten provocar. El poble però, té recursos prou originals com per dir el que pensen d’ells sense caure en el parany de la violència. La muntanya de merda que esperava a VOX, PP i C’s a la plaça d’Altsasu, n’és un gran exemple.
5. És una sort que el polítics es matin entre ells. Tota l’adrenalina que gasten no la poden utilitzar contra el poble. Llàstima que en tinguin tanta.
6. Ara, caldria parlar del ministre Borrell, però no se’ns acut ni una frase que el deixi pitjor del que són les seves pròpies obres.
7. I potser també caldria parlar de Trump però ho endevinen?, no se’ns acut cap frase que el deixi pitjor del que són les seves pròpies obres. Potser la premsa americana en podria trobar alguna, però calla incomprensiblement.
8. Espanya va omplir de merda (mirallets i boletes de vidre) la rica Amèrica. Els va donar una religió tan innecessària com la que ja tenien ells, i molta tortura i mort. A canvi es va endur totes les riqueses d’aquells pobles. Catalunya és la darrera colònia espanyola. Cal afegir alguna cosa més?
9. I fou un dia que la política s’inspirà en Maquiavel i el seu Príncep. I les bones gents (si és que n’hi havia) pregaven a Déu pel retorn d’un poder paternal i bondadós (si és que n’hi havia). Ara, Macron recupera els vells dictadors i el món passa olímpicament perquè pitjor SÍ que poden anar les coses, però a nosaltres se’ns en fot.
10. 11. i 12. El joc dels disbarats: Un ignorant pregunta qui és en Dani Mateo i Vox contesta que un terrorista. En Comú-Podem vol saber qui l’amenaça de mort i Arrimadas contesta que els catalans. Europa pregunta què fan els catalans i Pablo Casado contesta que robar bocates de pernil.
PD: Tot segueix igual.