Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Hebdomadaire républicain politique/satirique de Catalogne
15 avril 2022
CADA DIA ANEM MILLOR
El president Aragonès és un holograma
La societat catalana es modernitza com la resta de pobles ibèrics. Amb això volem dir que la gent no llegeix o només llegeix el mòbil. Que el cinturó de castedat contra l’extrema dreta ha estat dinamitat pel PP però amb la gratuïta ajuda de tots els partits patris i autonòmics.
No us desespereu però, quan s’està malament només hi ha una opció i és la d’anar a pitjor. Aquest és el punt on es situa el llest de la classe, aquest noi que és elegit president malgrat saber tothom que empollon sí, però res més de bo no donarà.
Els catalans no coneixen ni el nom del seu president. Concertadament l’ignoren, no és un influencer, i si aquest mes són el 40% que no saben ni qui és, el mes vinent seran cinquanta. No és estrany que VOX es vulgui carregar les autonomies, són uns imbècils i uns tarats però la classe política els ho posa en safata.
El president podria de tant en tant convocar, amb qualsevol excusa o malifeta de Madrid, els ciutadans a manifestar-se a la plaça de Sant Jaume. Llavors sortiria al balcó i els diria que els ciutadans són el millor del país i que gràcies a ells Catalunya continuarà eternament rica i plena com diu l’himne dels segadors.
Quan els ciutadans omplen la plaça de sant Jaume no esperen solucions miracle, no creuen que en dues setmanes el 27% de la població de Catalunya podrà tornar a viure en el benestar. Com tampoc no creuen que el català i la immersió lingüística siguin salvables. Ni que la sanitat pública torni a funcionar si és que mai ho ha fet. El que volen és tenir un president que els enganyi, que els digui que són collonuts i que els faci venir ganes de cridar una estona per desfogar-se de la misèria del dia a dia tant difícilment suportable.
President, treguis la capa d’home invisible i convoqui’ns a sant Jaume. La primera vegada hi serem pocs. És la manca de costum i no està de moda. Però a mig termini tothom sabrà el teu nom.
SEGONA PÀGINA
L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
INCENDIS, CABRES I POLÍTICS
Bombers i sentit comú
Hola cabreta! Sóc en Joan Cobra, el bomber, mestre de les arts del foc, el salvador de la serra de Collserola. Que n’ets de bonica. Estàs bé aquí, amb vistes sobre Barcelona i el mar?
No afegeixis res més, Joan. Què et porta, què vols?
No ho sé, deambulo per la vida com una bola de foc presonera en un pot de xarop. No sé cap on anar, ni què fer, em sento com un número decagonal.
Centrat, Joan. Perquè sinó et tornaràs boig.
Busco la veritat crua, però tot el que trobo són imatges fugisseres. Mira, fa trenta cinc anys que intento fer canviar la política contra els incendis. Els polítics, cada any, han pagat milionades llogant helicòpters, avions Canadair CL-415, assegurances cares, camions tot terreny i total que cada any mig país crema. Clar que les comissions ens feien viure una mica millor.
Amb tot vaig intentar fer-los canviar d'opinió anant al Rosselló on fa quaranta anys que les cabretes com tu viuen en els boscos i pateixen molts pocs incendis.
Mira Joan, aquestes històries em fan dubtar. Tinc iris i escleròtica que em permet veure-hi a 320 graus al voltant del cap i sense angle mort però amb incendis mi perdo.
Doncs jo dubto de si faràs bé la feina.
Has de saber que tot i que les cabres tenim fama d'estar disposades a menjar gairebé qualsevol cosa, incloent llaunes i caixes de cartró, realment no mengem matèries no comestibles.
Es que no vull convertir-vos en mercenàries dels polítics. Ni que els plàstics us provoquin la mort.
La salvació està en la nostra xafarderia, masteguem i tastem gairebé qualsevol cosa remotament semblant a la matèria vegetal per decidir si és bo per menjar, incloent-hi cartró, roba i paper o olors dels plàstics que ens estimulen encara més. Som espavilades!
Acceptes doncs instal·lar-te aquí?
A part de tastar moltes coses, les cabres el que realment consumim és menjar brosta, les fulles i part tendra i brots d'un arbre o arbust. Es pot dir que la nostra dieta és extremadament variada.
Doncs signa’m el contracte. I demà demano la jubilació.
LA GARSA PROSTÀTICA
VES PER ON
Jordi Sànchez dimiteix i diu el que cal fer
Consell Nacional de Junts per Catalunya a Alcarràs. Què faríem a Catalunya sense Alcarràs? Població històrica (agermanada amb Berlín), per una notícia històrica. Jordi Sànchez deixa la presidència del grup de Junts (un dels grups amb menys unió dels que mai s’han vist).
En el discurs de comiat, Sànchez ha dit el que calia dir posant els punts on calia posar-los.
Jordi Sànchez ha reclamat unió dins del partit. Bona idea, sí senyor. Molt bona cosa. Fóra d’esperar que un partir i especialment si es diu Junts, mostrés una certa unitat interior. No cal que sigui d’obediència maoista però una certa unitat... quedaria bé. Durant el seu regnat republicà, en Sànchez no ho va aconseguir, per cert.
Sànchez demana fugir de personalismes. Ah coi! Quina pensada. Vol dir que cal jugar en equip? Que no n’hi ha prou utilitzant un màrtir que faci de pal de paller? Magnífic.
Sànchez suggereix una revisió de les llistes. Renovar gent, donar pas a gent, obrir-se a la gent. Servidor va poder escoltar una xerrada entre Sànchez i un company de partit (probablement el que quedava) i a fe de Déu que el seu discurs no anava pas per aquí. Paraula.
Sànchez reivindica la incorporació de noves idees al partit. Quan va ser la última que va entrar?
Dit això, podem proclamar amb goig que Junts va bé, que té gasolina per estona i empenta i generositat.
Si algú es pregunta per què totes aquestes magnífiques idees que va llençar el Sr. Sànchez, no va posar-les en pràctica quan era President, la resposta és molt fàcil. Estava a la presó.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
MOTORS HÍBRIDS
Frena l’ascensió d’Ayuso
Les dones del P.P. tenen un problema de motor. Recordem a Cospedal, Cifuentes, Cayetana Alvarez, Esperanza Aguirre, la Santamaria, de los Llanos, Sanchez Camacho, Barberà... Totes havien de guanyar però al final...
Bon motor, bones prestacions, sortida fulgurant acompanyada de publicitat a doble pàgina. Prestacions de sèrie. Moltes revolucions. Qualsevol se les imagina cotxe de l’any, i de sobte, es cala. Sabem el que costa tornar a engegar un cotxe calat, sobre tot en pendent, i els partits estan fets de pendents. Total, quan tornen a posar el motor en marxa, les ha passat tothom, especialment els seus amics de l’ànima.
I és el que li ha passat a l’Ayuso. Surt al circuit sent una desconeguda. Porta un casc amb la bandera espanyola. De zero a cent en menys de dos mesos. Passa primera per tots els controls. Alguns encara es lliguen el casc i ella ja ha guanyat el premi de la Comunitat. En tres dies, desbanca les millors escuderies. El seu lema és llibertat i llibertat aplicada a un cotxe és volar. L’Ayuso vola. Es troba entrebancs que finta amb habilitat, es troba un carro anomenat vell sistema i no en deixa ni la mula, falten dues voltes i veu l’enemic de sempre, un tal Pablo. L’Ayuso derrapa a plena corba. Subtilment dóna un cop de roda davantera contra el cul del Pablo que surt de pista. La que es queixa és l’Ayuso que diu que el Pablo feia maniobres perilloses. Ja no té rival. L’Ayuso encara la línia de meta. Només falta una volta i de sobte, se li cala el cotxe que deixa travessat a plena recta. Ningú no sap què fer. Reunions, tensions... Reclamen el jutge de pista, es diu Feijóo i com a bon gallec, agafa una tartana, dóna la últim volta amb els altres cotxes parats i guanya.
I hem perdut a l’Ayuso. La guanyadora moral diuen tots, però s’ha quedat sense podi ni cava. És possible que es dediqui a les motos.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
EL SALVATGE ESTE
Ucraïna – Rússia
Veiem escampats pels carrers d’Ucraïna cossos morts, torturats, abandonats per por a que en retirar-los no esclati una bomba amagada. Qui els ha matat? No importa, no són els noms del seus assassins el que aquells morts denuncien. És l’atrocitat de l’home.
Diuen que han enverinat a soldats russos que han mort com a gossos. Qui s’ha atrevit a fer aquesta salvatjada? L’atrocitat de l’home, sense més distincions, llengües ni països. Som nosaltres que juguem a tenir vàries cares.
Ara la majoria es decanta per Ucraïna, però comencen veus a favor de Rússia, en tot cas, els que condicionen aquestes opinions, són els mateixos poders que es mantenen impàvids quan mitja Àfrica naufraga davant les seves costes. Us recomanem un dels creadors d’opinió de la UE. Es tracta d’en Josep Borrell amb la seva frase “aquesta guerra es guanyarà en el camp de batalla” que canvia les regles de joc de la UE i li impedeix dir que el que cal és trobar una sortida al merder que Putin a creat.
Es pot acusar de criminal de guerra a un President quan en el teu país, dotzenes de presidents han iniciat dotzenes de guerres tan injustes i desiguals com pot ser aquesta?
Poden ser –i són– raons essencialment polítiques les que mouen aquests interessos d’aparent moralitat i tots sabem que la moralitat política va o bé moguda pels interessos econòmics. Tot això ja se sap, és una història vella.
En el fons, en el fons de tot però, encara hi ha una altra pega. A les necessitats econòmiques o polítiques del món, s’hi afegeix, incondicional, l’aliança de l’home salvatge. La seva ànsia de sang, d’infringir dolor, de massacrar amb ràbia.
És dur de dir, però la bestialitat que demostra l’home és universal, està a Ucraïna a Rússia i on vulgui que marquin les coordenades del mapa. Només cal trucar a la porta i deixar entrar a Josep Borrell que fins ara confonia Ucraïna i Catalunya, Rússia i Espanya demostrant que ja no li queda ni un gram d’humanitat ni de seny polític.
LLUFA A L’INSTINT VENJATIU DE L’HOME (DE TOTS)
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
PEL BROT GROS
Elda Mata, nova presidenta de Societat Civil Catalana
Empresària catalana, recent anomenada Presidenta de Societat Civil Catalana. Els sona la tal societat?
La nova presidenta ha dit d’entrada: “Vengo del mundo del turismo y he tenido que decir NO a muchos jóvenes que no sabían hablar bien el castellano…”.
I afegeix: “Hemos visto personalidades de nuestro entorno político no pudiendo llevar una conversació fluida en castellano”.
Preguntem ara nosaltres: On viu aquesta xicota? Ha trobat a alguna cambrera que confongui la sopa de marisc, amb els canalons? Creu realment que els catalans no poden entendre a un alemany de Calella? Què entén per castellà correcte, el que parlen les ministres? A zi?
No haurà confós les dificultats d’alguns polítics catalans d’expressar-se en castellà perquè estaven parlant la llengua del seu amfitrió anglès, per exemple?
Es pot arribar a tan alt càrrec i de tanta representació ciutadana com SCC dient aquestes bestieses pròpies de locutors tipus Los Santos? Podria buscar alguna raó menys estúpida per justificar el seu estúpid projecte.
Va dir un castellà de pro anomenat Cela “no es lo mismo estar jodido que estar jodiendo”. Aprofitant la magistral lliçó, se li podria dir potser a la Sra Elda Mata “no es lo mismo querer joder que estar jodida”. Apa buenas.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
NO ÉS PROBLEMA DE LA ROBA
Manifestacions de mestres
Ho digui com ho digui, sortiré de l’article amb el carnet de fatxa, però és sa dir les coses que penses.
El magisteri català està revolucionat, el 25% de castellà, els sous, el canvi de dates, la manca de personal... I es manifesten. De conya, company. Anem de protesta. Protesta de mestres. De gent que està educant amb textos però també amb conductes al seu alumnat.
Ok, el vestuari dels nous mestres. Els texans foradats són guai i no enyoraré mai el vestit lluent que li veies durant tot el batxiller a la frustrada Zapatones.
Ok, les frases escrites o cridades (sense faltes) per anar en contra del conseller. Al cap i a la fi, es tracta d’una protesta. Mai trobaré a faltar les pancartes del Congrés Eucarístic.
Ok, fer discursos encesos (a vegades histèrics) defensant la causa, ni comparció amb un himne falangista.
Ok si cal enfrontar-se davant una conselleria. El mestre no està obligat a donar l’altra galta. Millor la vida que la penitència dels mestres dels seixanta.
I aleshores de què et queixes, fatxa? (ja us ho deia que acabaríem així).
Doncs mirin, hi ha alguna cosa més enllà del vestuari i els crits i les empentes que a vegades em fan pensar que una part del professorat actual, no és professorat. Són gent segur que ben intencionada però no son mestres. És allò que dèiem de l’actitud. La pedagogia d’alguns mestres és fer-se col·legues dels alumnes, parlar amb llenguatge dels alumnes, fer conyes amb els alumnes. I moltes vegades, acabada la classe, comportar-se com els alumnes. No serien més feliços com alumnes que com a mestres.
Vaig veure un parell de manifestacions de mestres aquests dies i sense voler, vaig pensar amb els meu nets i de seguida vaig trucar a casa per saber com estaven.
Van dir-me que a Karlitus no es signava. Mai no he escrit un text sense signatura. Seu afectadíssim, el fatxa. Sóc el qui anirà a les processons de setmana Santa i no a les manifestacions dels mestres.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
VISITA MÈDICA
Non plus Covid
El meu amic, aprofitant el final del Covid, va anar al metge. Feia temps que hi pensava però no volia molestar. Estava fotut. Dolors al pit, al braç esquerra, vòmits sobtats... i també orinava sang però poc.
El metge va escoltar-lo atentament i l’hi va preguntar: Li fan mal els genolls?
No senyor, els genolls els tinc bé... em sembla.
Doncs foti el camp, la sanitat pública i el govern del seu país ens preparem per a la propera guerra i no tenim temps pels malalts imaginaris com vostè.
Guerra a la Covid durant dos anys i ara guerra a la maleïda Rússia ens obliga a només atendre els casos de trauma. Al meu amic el vàrem enterrar fa quatre dies.
MISTIC AGENCY
Declaració de renda patètica
Fa un temps va posar màquines per recollir almoines, ara fa espots publicitaris demanant que en la declaració de renda el ciutadà els dediqui el cinc per cent. Les avantatges són moltes i engloben un ampli ventall, des de velletes que sense els centres eclesiàstics estarien soles, fins a nois drogats que ara només es dediquen al rap, passant per la glòria eterna. Tot és qüestió de posar una creu en la declaració de renda. L’església es modernitza però tot segueix anant de creus.
AGAIN
Als pagesos se’ls glaça la collita
Fa un mes estaven sense aigua. Fa quinze dies els van pujar el gasoil, baixar les importacions i deixar sota mínims els beneficis, o sigui, zero. Ara se’ls ha glaçat la collita de fruites.
Presseguers i cirerers, però també d’altres com albercoquers, pruneres, noguers i ametllers han perdut pràcticament tota la collita.
Opció de la pagesia: dedicar-se a una altra cosa?
Doncs clar que no. Amb un bon Mecagun Déu tornaran al tros de sol a sol mentre amb el mòbil telefonen a l’assegurança.
KARNAVAL A PERPINYÀ
Una festa antifeixista a reinventar
Els catalans del sud quan viatgen a la Catalunya Nord els agrada escoltar la cançó de Pere Figueres “Desperta Rosselló” preocupats sempre pel tema de la llegua. Que al Rosselló no hi ha solució. Que la llengua està perduda. Que aquí no sents parlar català.
I generalment són incapaços de veure la realitat. En tot cas ara tindran la oportunitat d’aprendre amb el Karnaval antifeixista. La festa reinventada contra Marina Le Pen.
Aquí al Sud també podríem reinventar les festes i les Kermés llegendàries en defensa del que convingui i denuncia del que convingui.
Una bona salut pública només és possible amb una bona dosi de festa. Voleu una birra, ara?
L’ESGLÉSIA SENSE LLUM
Les espelmes no serveixen de res
A Catalunya l’augment inquietant dels ateus és molt preocupant. Penseu que si amb missa a l’església, la catequesi, l’escolania i altres venerables institucions la gent segueix en un estat lamentable espiritual i culturalment parlant. Què els passarà sense la fe.
Per la fe els ciutadans els donen nenes i nens; els donen diners a gogo; els donen esglésies pagades per ells mateixos. Els donen i els donen sense treva...
I nosaltres ens queixem de que no saben fer bé la feina i l’ateisme guanya cada dia una mica més. Amen.
CASA AFRIKA PUNT I FINAL
La militarització del desallotjament
Des dels moviments immigrants, col·lectius antiracistes i defensors del barri, Suport Casa Àfrica i Resistim al Gòtic es caguen en tot per l’assalt al carrer Canuda, 37 on hi vivien, des del novembre del 2019, 30 veïns i germans migrants.
Part A: El desnonament ha estat promogut per la propietat de l'edifici, el Centre d'Estudis d'Hoteleria i Turisme CETT-UB, adscrit a la Universitat de Barcelona. Els immigrants feien una cuina de merda.
Part B: Ha estat executat amb un dispositiu policial d’11 furgones de l'ARRO de Mossos d'Esquadra, utilitzant "drons" i impedint que els periodistes i Tv que cobrien el desnonament poguessin parlar amb els desnonats. Els immigrants feien olor a negre pobre.
Part C: Formen part de la vida social i associativa del barri. Els veïns fan olor a pobre blanc.
RESULTANT: Pels que manen això compta molt. Els immigrants ara dormen al carrer.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
PARADOXA FRANCESA
SEGONA VOLTA
EL CANDIDAT D’ESQUERRA, MELENCHON AMB 22% DELS VOTS ARA S’ENFRONTARIA A MACRON PERÒ MARINE LE PEN VA TREURE 23%
L’EXTREMA DRETA SAP COMPTAR - L’ESQUERRA NO EN SAP
La traduction en français sera bientôt disponible
CADA DIA ANEM MILLOR
El president Aragonès és un holograma
La societat catalana es modernitza com la resta de pobles ibèrics. Amb això volem dir que la gent no llegeix o només llegeix el mòbil. Que el cinturó de castedat contra l’extrema dreta ha estat dinamitat pel PP però amb la gratuïta ajuda de tots els partits patris i autonòmics.
No us desespereu però, quan s’està malament només hi ha una opció i és la d’anar a pitjor. Aquest és el punt on es situa el llest de la classe, aquest noi que és elegit president malgrat saber tothom que empollon sí, però res més de bo no donarà.
Els catalans no coneixen ni el nom del seu president. Concertadament l’ignoren, no és un influencer, i si aquest mes són el 40% que no saben ni qui és, el mes vinent seran cinquanta. No és estrany que VOX es vulgui carregar les autonomies, són uns imbècils i uns tarats però la classe política els ho posa en safata.
El president podria de tant en tant convocar, amb qualsevol excusa o malifeta de Madrid, els ciutadans a manifestar-se a la plaça de Sant Jaume. Llavors sortiria al balcó i els diria que els ciutadans són el millor del país i que gràcies a ells Catalunya continuarà eternament rica i plena com diu l’himne dels segadors.
Quan els ciutadans omplen la plaça de sant Jaume no esperen solucions miracle, no creuen que en dues setmanes el 27% de la població de Catalunya podrà tornar a viure en el benestar. Com tampoc no creuen que el català i la immersió lingüística siguin salvables. Ni que la sanitat pública torni a funcionar si és que mai ho ha fet. El que volen és tenir un president que els enganyi, que els digui que són collonuts i que els faci venir ganes de cridar una estona per desfogar-se de la misèria del dia a dia tant difícilment suportable.
President, treguis la capa d’home invisible i convoqui’ns a sant Jaume. La primera vegada hi serem pocs. És la manca de costum i no està de moda. Però a mig termini tothom sabrà el teu nom.
SEGONA PÀGINA
L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
INCENDIS, CABRES I POLÍTICS
Bombers i sentit comú
Hola cabreta! Sóc en Joan Cobra, el bomber, mestre de les arts del foc, el salvador de la serra de Collserola. Que n’ets de bonica. Estàs bé aquí, amb vistes sobre Barcelona i el mar?
No afegeixis res més, Joan. Què et porta, què vols?
No ho sé, deambulo per la vida com una bola de foc presonera en un pot de xarop. No sé cap on anar, ni què fer, em sento com un número decagonal.
Centrat, Joan. Perquè sinó et tornaràs boig.
Busco la veritat crua, però tot el que trobo són imatges fugisseres. Mira, fa trenta cinc anys que intento fer canviar la política contra els incendis. Els polítics, cada any, han pagat milionades llogant helicòpters, avions Canadair CL-415, assegurances cares, camions tot terreny i total que cada any mig país crema. Clar que les comissions ens feien viure una mica millor.
Amb tot vaig intentar fer-los canviar d'opinió anant al Rosselló on fa quaranta anys que les cabretes com tu viuen en els boscos i pateixen molts pocs incendis.
Mira Joan, aquestes històries em fan dubtar. Tinc iris i escleròtica que em permet veure-hi a 320 graus al voltant del cap i sense angle mort però amb incendis mi perdo.
Doncs jo dubto de si faràs bé la feina.
Has de saber que tot i que les cabres tenim fama d'estar disposades a menjar gairebé qualsevol cosa, incloent llaunes i caixes de cartró, realment no mengem matèries no comestibles.
Es que no vull convertir-vos en mercenàries dels polítics. Ni que els plàstics us provoquin la mort.
La salvació està en la nostra xafarderia, masteguem i tastem gairebé qualsevol cosa remotament semblant a la matèria vegetal per decidir si és bo per menjar, incloent-hi cartró, roba i paper o olors dels plàstics que ens estimulen encara més. Som espavilades!
Acceptes doncs instal·lar-te aquí?
A part de tastar moltes coses, les cabres el que realment consumim és menjar brosta, les fulles i part tendra i brots d'un arbre o arbust. Es pot dir que la nostra dieta és extremadament variada.
Doncs signa’m el contracte. I demà demano la jubilació.
LA GARSA PROSTÀTICA
VES PER ON
Jordi Sànchez dimiteix i diu el que cal fer
Consell Nacional de Junts per Catalunya a Alcarràs. Què faríem a Catalunya sense Alcarràs? Població històrica (agermanada amb Berlín), per una notícia històrica. Jordi Sànchez deixa la presidència del grup de Junts (un dels grups amb menys unió dels que mai s’han vist).
En el discurs de comiat, Sànchez ha dit el que calia dir posant els punts on calia posar-los.
Jordi Sànchez ha reclamat unió dins del partit. Bona idea, sí senyor. Molt bona cosa. Fóra d’esperar que un partir i especialment si es diu Junts, mostrés una certa unitat interior. No cal que sigui d’obediència maoista però una certa unitat... quedaria bé. Durant el seu regnat republicà, en Sànchez no ho va aconseguir, per cert.
Sànchez demana fugir de personalismes. Ah coi! Quina pensada. Vol dir que cal jugar en equip? Que no n’hi ha prou utilitzant un màrtir que faci de pal de paller? Magnífic.
Sànchez suggereix una revisió de les llistes. Renovar gent, donar pas a gent, obrir-se a la gent. Servidor va poder escoltar una xerrada entre Sànchez i un company de partit (probablement el que quedava) i a fe de Déu que el seu discurs no anava pas per aquí. Paraula.
Sànchez reivindica la incorporació de noves idees al partit. Quan va ser la última que va entrar?
Dit això, podem proclamar amb goig que Junts va bé, que té gasolina per estona i empenta i generositat.
Si algú es pregunta per què totes aquestes magnífiques idees que va llençar el Sr. Sànchez, no va posar-les en pràctica quan era President, la resposta és molt fàcil. Estava a la presó.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
MOTORS HÍBRIDS
Frena l’ascensió d’Ayuso
Les dones del P.P. tenen un problema de motor. Recordem a Cospedal, Cifuentes, Cayetana Alvarez, Esperanza Aguirre, la Santamaria, de los Llanos, Sanchez Camacho, Barberà... Totes havien de guanyar però al final...
Bon motor, bones prestacions, sortida fulgurant acompanyada de publicitat a doble pàgina. Prestacions de sèrie. Moltes revolucions. Qualsevol se les imagina cotxe de l’any, i de sobte, es cala. Sabem el que costa tornar a engegar un cotxe calat, sobre tot en pendent, i els partits estan fets de pendents. Total, quan tornen a posar el motor en marxa, les ha passat tothom, especialment els seus amics de l’ànima.
I és el que li ha passat a l’Ayuso. Surt al circuit sent una desconeguda. Porta un casc amb la bandera espanyola. De zero a cent en menys de dos mesos. Passa primera per tots els controls. Alguns encara es lliguen el casc i ella ja ha guanyat el premi de la Comunitat. En tres dies, desbanca les millors escuderies. El seu lema és llibertat i llibertat aplicada a un cotxe és volar. L’Ayuso vola. Es troba entrebancs que finta amb habilitat, es troba un carro anomenat vell sistema i no en deixa ni la mula, falten dues voltes i veu l’enemic de sempre, un tal Pablo. L’Ayuso derrapa a plena corba. Subtilment dóna un cop de roda davantera contra el cul del Pablo que surt de pista. La que es queixa és l’Ayuso que diu que el Pablo feia maniobres perilloses. Ja no té rival. L’Ayuso encara la línia de meta. Només falta una volta i de sobte, se li cala el cotxe que deixa travessat a plena recta. Ningú no sap què fer. Reunions, tensions... Reclamen el jutge de pista, es diu Feijóo i com a bon gallec, agafa una tartana, dóna la últim volta amb els altres cotxes parats i guanya.
I hem perdut a l’Ayuso. La guanyadora moral diuen tots, però s’ha quedat sense podi ni cava. És possible que es dediqui a les motos.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
EL SALVATGE ESTE
Ucraïna – Rússia
Veiem escampats pels carrers d’Ucraïna cossos morts, torturats, abandonats per por a que en retirar-los no esclati una bomba amagada. Qui els ha matat? No importa, no són els noms del seus assassins el que aquells morts denuncien. És l’atrocitat de l’home.
Diuen que han enverinat a soldats russos que han mort com a gossos. Qui s’ha atrevit a fer aquesta salvatjada? L’atrocitat de l’home, sense més distincions, llengües ni països. Som nosaltres que juguem a tenir vàries cares.
Ara la majoria es decanta per Ucraïna, però comencen veus a favor de Rússia, en tot cas, els que condicionen aquestes opinions, són els mateixos poders que es mantenen impàvids quan mitja Àfrica naufraga davant les seves costes. Us recomanem un dels creadors d’opinió de la UE. Es tracta d’en Josep Borrell amb la seva frase “aquesta guerra es guanyarà en el camp de batalla” que canvia les regles de joc de la UE i li impedeix dir que el que cal és trobar una sortida al merder que Putin a creat.
Es pot acusar de criminal de guerra a un President quan en el teu país, dotzenes de presidents han iniciat dotzenes de guerres tan injustes i desiguals com pot ser aquesta?
Poden ser –i són– raons essencialment polítiques les que mouen aquests interessos d’aparent moralitat i tots sabem que la moralitat política va o bé moguda pels interessos econòmics. Tot això ja se sap, és una història vella.
En el fons, en el fons de tot però, encara hi ha una altra pega. A les necessitats econòmiques o polítiques del món, s’hi afegeix, incondicional, l’aliança de l’home salvatge. La seva ànsia de sang, d’infringir dolor, de massacrar amb ràbia.
És dur de dir, però la bestialitat que demostra l’home és universal, està a Ucraïna a Rússia i on vulgui que marquin les coordenades del mapa. Només cal trucar a la porta i deixar entrar a Josep Borrell que fins ara confonia Ucraïna i Catalunya, Rússia i Espanya demostrant que ja no li queda ni un gram d’humanitat ni de seny polític.
LLUFA A L’INSTINT VENJATIU DE L’HOME (DE TOTS)
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
PEL BROT GROS
Elda Mata, nova presidenta de Societat Civil Catalana
Empresària catalana, recent anomenada Presidenta de Societat Civil Catalana. Els sona la tal societat?
La nova presidenta ha dit d’entrada: “Vengo del mundo del turismo y he tenido que decir NO a muchos jóvenes que no sabían hablar bien el castellano…”.
I afegeix: “Hemos visto personalidades de nuestro entorno político no pudiendo llevar una conversació fluida en castellano”.
Preguntem ara nosaltres: On viu aquesta xicota? Ha trobat a alguna cambrera que confongui la sopa de marisc, amb els canalons? Creu realment que els catalans no poden entendre a un alemany de Calella? Què entén per castellà correcte, el que parlen les ministres? A zi?
No haurà confós les dificultats d’alguns polítics catalans d’expressar-se en castellà perquè estaven parlant la llengua del seu amfitrió anglès, per exemple?
Es pot arribar a tan alt càrrec i de tanta representació ciutadana com SCC dient aquestes bestieses pròpies de locutors tipus Los Santos? Podria buscar alguna raó menys estúpida per justificar el seu estúpid projecte.
Va dir un castellà de pro anomenat Cela “no es lo mismo estar jodido que estar jodiendo”. Aprofitant la magistral lliçó, se li podria dir potser a la Sra Elda Mata “no es lo mismo querer joder que estar jodida”. Apa buenas.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
NO ÉS PROBLEMA DE LA ROBA
Manifestacions de mestres
Ho digui com ho digui, sortiré de l’article amb el carnet de fatxa, però és sa dir les coses que penses.
El magisteri català està revolucionat, el 25% de castellà, els sous, el canvi de dates, la manca de personal... I es manifesten. De conya, company. Anem de protesta. Protesta de mestres. De gent que està educant amb textos però també amb conductes al seu alumnat.
Ok, el vestuari dels nous mestres. Els texans foradats són guai i no enyoraré mai el vestit lluent que li veies durant tot el batxiller a la frustrada Zapatones.
Ok, les frases escrites o cridades (sense faltes) per anar en contra del conseller. Al cap i a la fi, es tracta d’una protesta. Mai trobaré a faltar les pancartes del Congrés Eucarístic.
Ok, fer discursos encesos (a vegades histèrics) defensant la causa, ni comparció amb un himne falangista.
Ok si cal enfrontar-se davant una conselleria. El mestre no està obligat a donar l’altra galta. Millor la vida que la penitència dels mestres dels seixanta.
I aleshores de què et queixes, fatxa? (ja us ho deia que acabaríem així).
Doncs mirin, hi ha alguna cosa més enllà del vestuari i els crits i les empentes que a vegades em fan pensar que una part del professorat actual, no és professorat. Són gent segur que ben intencionada però no son mestres. És allò que dèiem de l’actitud. La pedagogia d’alguns mestres és fer-se col·legues dels alumnes, parlar amb llenguatge dels alumnes, fer conyes amb els alumnes. I moltes vegades, acabada la classe, comportar-se com els alumnes. No serien més feliços com alumnes que com a mestres.
Vaig veure un parell de manifestacions de mestres aquests dies i sense voler, vaig pensar amb els meu nets i de seguida vaig trucar a casa per saber com estaven.
Van dir-me que a Karlitus no es signava. Mai no he escrit un text sense signatura. Seu afectadíssim, el fatxa. Sóc el qui anirà a les processons de setmana Santa i no a les manifestacions dels mestres.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
VISITA MÈDICA
Non plus Covid
El meu amic, aprofitant el final del Covid, va anar al metge. Feia temps que hi pensava però no volia molestar. Estava fotut. Dolors al pit, al braç esquerra, vòmits sobtats... i també orinava sang però poc.
El metge va escoltar-lo atentament i l’hi va preguntar: Li fan mal els genolls?
No senyor, els genolls els tinc bé... em sembla.
Doncs foti el camp, la sanitat pública i el govern del seu país ens preparem per a la propera guerra i no tenim temps pels malalts imaginaris com vostè.
Guerra a la Covid durant dos anys i ara guerra a la maleïda Rússia ens obliga a només atendre els casos de trauma. Al meu amic el vàrem enterrar fa quatre dies.
MISTIC AGENCY
Declaració de renda patètica
Fa un temps va posar màquines per recollir almoines, ara fa espots publicitaris demanant que en la declaració de renda el ciutadà els dediqui el cinc per cent. Les avantatges són moltes i engloben un ampli ventall, des de velletes que sense els centres eclesiàstics estarien soles, fins a nois drogats que ara només es dediquen al rap, passant per la glòria eterna. Tot és qüestió de posar una creu en la declaració de renda. L’església es modernitza però tot segueix anant de creus.
AGAIN
Als pagesos se’ls glaça la collita
Fa un mes estaven sense aigua. Fa quinze dies els van pujar el gasoil, baixar les importacions i deixar sota mínims els beneficis, o sigui, zero. Ara se’ls ha glaçat la collita de fruites.
Presseguers i cirerers, però també d’altres com albercoquers, pruneres, noguers i ametllers han perdut pràcticament tota la collita.
Opció de la pagesia: dedicar-se a una altra cosa?
Doncs clar que no. Amb un bon Mecagun Déu tornaran al tros de sol a sol mentre amb el mòbil telefonen a l’assegurança.
KARNAVAL A PERPINYÀ
Una festa antifeixista a reinventar
Els catalans del sud quan viatgen a la Catalunya Nord els agrada escoltar la cançó de Pere Figueres “Desperta Rosselló” preocupats sempre pel tema de la llegua. Que al Rosselló no hi ha solució. Que la llengua està perduda. Que aquí no sents parlar català.
I generalment són incapaços de veure la realitat. En tot cas ara tindran la oportunitat d’aprendre amb el Karnaval antifeixista. La festa reinventada contra Marina Le Pen.
Aquí al Sud també podríem reinventar les festes i les Kermés llegendàries en defensa del que convingui i denuncia del que convingui.
Una bona salut pública només és possible amb una bona dosi de festa. Voleu una birra, ara?
L’ESGLÉSIA SENSE LLUM
Les espelmes no serveixen de res
A Catalunya l’augment inquietant dels ateus és molt preocupant. Penseu que si amb missa a l’església, la catequesi, l’escolania i altres venerables institucions la gent segueix en un estat lamentable espiritual i culturalment parlant. Què els passarà sense la fe.
Per la fe els ciutadans els donen nenes i nens; els donen diners a gogo; els donen esglésies pagades per ells mateixos. Els donen i els donen sense treva...
I nosaltres ens queixem de que no saben fer bé la feina i l’ateisme guanya cada dia una mica més. Amen.
CASA AFRIKA PUNT I FINAL
La militarització del desallotjament
Des dels moviments immigrants, col·lectius antiracistes i defensors del barri, Suport Casa Àfrica i Resistim al Gòtic es caguen en tot per l’assalt al carrer Canuda, 37 on hi vivien, des del novembre del 2019, 30 veïns i germans migrants.
Part A: El desnonament ha estat promogut per la propietat de l'edifici, el Centre d'Estudis d'Hoteleria i Turisme CETT-UB, adscrit a la Universitat de Barcelona. Els immigrants feien una cuina de merda.
Part B: Ha estat executat amb un dispositiu policial d’11 furgones de l'ARRO de Mossos d'Esquadra, utilitzant "drons" i impedint que els periodistes i Tv que cobrien el desnonament poguessin parlar amb els desnonats. Els immigrants feien olor a negre pobre.
Part C: Formen part de la vida social i associativa del barri. Els veïns fan olor a pobre blanc.
RESULTANT: Pels que manen això compta molt. Els immigrants ara dormen al carrer.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
PARADOXA FRANCESA
SEGONA VOLTA
EL CANDIDAT D’ESQUERRA, MELENCHON AMB 22% DELS VOTS ARA S’ENFRONTARIA A MACRON PERÒ MARINE LE PEN VA TREURE 23%
L’EXTREMA DRETA SAP COMPTAR - L’ESQUERRA NO EN SAP