Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Hebdomadaire républicain politique/satirique de Catalogne
13 janvier 2023
ANAR PER FEINA... FINS QUE ET DEIXEN
Lula pren possessió del càrrec de President al Brasil
Mentre Bolsonaro abandona el Brasil per no reconèixer la victòria de Lula, aquest ha començat a treballar. Li van posar la banda, va fer el discurs d’entrada i es va posar a governar. Ni una paraula per Bolsonaro, ni una queixa per no acompanyar-lo a la presa de possessió. Per què? Lula da Silva té pressa. Al seu càrrec té un país amb trenta milions d’habitants que passen gana. No hi ha temps per perdre. En una setmana ha llençat a la paperera la major part de les decisions de Bolsonaro. Lleis estúpides, parcials, sense sentit ni sentiment.
El Brasil no necessita armes, va dir Lula, necessita llibres. Només aquesta frase hauria de servir per diferenciar als dos presidents, el que surt i el que ha entrat per tercera vegada, després de patir la persecució dels qui prefereixen les armes.
L’exemple de Lula hauria de fer envermellir a la gran majoria dels polítics actuals. Ell no es dóna cent dies de gràcia, ell, va per feina. A ritme de creació, una cosa per dia. El diumenge, Lula no va descansar com d’altres i en una llarga jornada va empaquetar i congelar els treballs que Hèrcules havia oblidat.
Els anys li han donat a Lula saviesa. Sap que té poc temps, sap que l’enemic del poble de la natura i de la vida, conspirarà contra ell des de Florida, sap que és la seva darrera oportunitat i que amb la veritat no es va enlloc. Calen resultats immediats i espectaculars perquè la cobdícia humana venci a la ignorància. Brasil no pot tornar a votar a Bolsonaro si no vol quedar com el desert de l’Amèrica del Sud. Però caldrà omplir molt la panxa dels que ara passen gana. Si Lula no ho aconsegueix, Bolsonaro o qualsevol copia de la dreta reaccionària tornarà a Brasil.
P.D. Ja ho han fet. Els bolsonaristes envaeixen el Congrés i el Suprem. La democràcia a Brasil no dura ni una portada.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
CIUTADÀ D’INFANTERIA
Barcelona una de les sis millors ciutats del món
Senyors i senyores estrangeres, ni puta idea. Escollir Barcelona com la sisena ciutat del món més ben valorada és una vergonya. Què valoren vostès? La Sagrada Família? No en tenen prou de Sagrada Família? Parc Güell, val, sí, arbres secs rajoles trencades i columnes tortes. Bona vista, collonuda. I què més? La Pedrera? Saben que a la Pedrera només hi viu un veí perquè ha perdut les claus i no pot sortir de casa. Allò, senyors és un galimaties.
Senyores, senyors, els recomano que caminin per Barcelona... a veure si poden. Que ensumin l’olor a merda i pixats, que passin una mà pel mobiliari públic, que es mengin una paella a les Rambles i un tanc de cervesa batejada.
Nosaltres, senyores i senyors, tenim una alcaldessa que vivia a la perifèria i que encara pensa que una ciutat és això, tres blocs de pisos, quatre arbres a l’entrada, quatre bicicletes, molta festa al carrer, molta merda i un aire puríssim al costat d’una fàbrica de cablatge.
Els barcelonins mai no trobem el lloc on volem arribar. Ens ho han canviat tot de lloc. Per fer-li un petó a la novia has d’anar a un búnquer de la guerra civil a set-cents metre d’alçada amb tanta boira que mai no sap si beses a la teva novia o a l’altre. La ciutat està oberta pel mig. No volen cotxes... i no n’hi ha, no poden passar per enlloc. Barcelona està més trinxada que Kiív. Els agrada l’alpinisme a vostès? Troben sà pujar i baixar munts de terra i canonades podrides per arribar a l’Hotel? O es que van sempre amb cotxe o bus i els porten a les habitacions carregats a les espatlles?
Fem un tracte. Intercanvi de pisos. Jo vinc on visquin i vostès es queden a casa meva. Tres mesos, no vint-i-quatre hores, no. Tres mesos després tornen a votar les ciutats més valorades. A veure què passa. Rucs, que són uns rucs.
LA GARSA PROSTÀTICA
ORWELL L’INNOCENT
Hongria, nova llei per controlar les universitats
Les Fundacions són perilloses. No us n’hauríeu de refiar i posats a desconfiar també hauríeu de fer-ho dels governs i les religions i el matrimoni i qualsevol activitat humana que necessités la unió de tres individus per posar-se en marxa... o de dos, que també son perilloses.
Feta la introducció: donarem un exemple. Hongria. A poc temps d’unes eleccions. El Govern decideix posar les universitats –llocs de pensament segons diuen– sota la direcció de Fundacions. Dotze universitats passen a ser dirigides per dotze fundacions. És el govern qui determina i crea les Fundacions. Resultat final: Control de l’Estat sobre el lloc de pensament.
Horror! No, d’una normalitat que tira d’espatlles. El gos vol dominar la gossa, el mossèn a l’escolà, el mestre a l’alumne, el polític al poble... Normal. Xina controla, Rússia controla, el Vaticà controla i els EEUU controlen. Cadascú amb les seves armes, però sempre amb la mateixa finalitat. Follar-se al poble. El polític s’enamora del poder com un home d’una dona. Una vegada aconseguits els tanquen a pany i forrellat perquè no se’ls escapin.
EEUU tenen a Clark Gable, la Marilyn, el Paul Newman, el Donald Reagan, gent guapa, l’últim actor hongarès va morir a finals del segle XIX. Però el control sobre l’altre, és desitjable tan a Hongria com als EEUU. Només que ells ho fan en color i música.
Que conegui, jo sóc l’únic ésser vivent que no aspira a res. No puc. Tinc noranta set anys, vaig en cadira d’una roda, escric amb la boca i no és per vici. Però si algun de vosaltres no està en aquesta situació, segur que té ànsia de poder. Us imagineu ara un govern? Us sorprèn que controlin les universitats?, encara no sabeu que ens tenen controlat l’ADN, com si fóssim tots del Barça? Sou més innocents que el pobre Orwell, quan anunciava el domini del poder. Que curtes que es van quedar les seves profecies.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
PROU TERRORISME MASCLISTA CONTRA LES DONES!!
Darrerament han augmentat notablement els assassinats i les agressions sexuals per la violència masclista a l’estat espanyol, onze assassinades al desembre i cinc a l’inici d’any.
En un món ple de desigualtats, de violències i de tota mena d’opressions una de les desigualtats seculars més descarnades és la desigualtat que pateix la dona en una societat patriarcal. Els avenços feministes que s’han aconseguit en els darrers anys han provocat una reacció a favor del manteniment dels privilegis i submissió de les dones.
Arreu dels països del món és present cada dia el sotmetiment i maltractament al qual estan sotmeses les dones on són objecte de la més gran violència fins al punt d’arribar al feminicidi, com a Mèxic, on són assassinades milers de dones cada any. Per la seva banda al darrer any van ser 49 les dones assassinades a l’estat espanyol, nombre que a la França de llibertat, igualtat i fraternitat es triplica la xifra.
En certa manera el col·lectiu d’homes tenim una responsabilitat per mantenir una societat patriarcal en la que es manté, estructuralment, el domini i el poder dels homes sobre les dones que fa que molts d’aquests exerceixin la violència sobre elles.
La vida de la terra està en perill per la destrucció per la humanitat del pulmó de l'Amazònia i la desaparició de milers d’espècies vegetals i animals, així com també estan en perill milers de dones portadores de vida que són assassinades diàriament.
No hi haurà cap avenç cap una transformació social igualitària i cap a un món de dones i homes lliures si no arribem a una igualtat social total i de respecte entre els homes i les dones.
Mentre les dones no siguin del tot autònomes i lliures i deixin de tenir un paper subaltern a la societat, seguirà la desigualtat. Cal que els homes conscients i responsables es rebel·lin contra el rol depenent de la dona.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
LA REALITAT I LA CIÈNCIA-FICCIÓ AMERICANA
L’home és el llop de l’home
L’estat de Nova York admet el compostatge del cos humà per manca d’espai als cementiris i la contaminació que produeixen les incineracions. Solució genial pels habitants de la gran urbs, s’entregarà als familiars les restes convertides en adob.
Les pelis de ciència-ficció ja ens ho havien dit però ningú en feia cas. Convertir els humans en galetes nutritives o en adobs perquè cadascú pugui plantar tomàquets a casa seva i els faci créixer amb l’adob de l’avi, de la mare o el d’aquella veïna que sempre vas sentir que estava per menjar-se-la, ja és una realitat. El següent pas serà que cada tomaquera farà l’olor derivat de la seva provinença. Us imagineu uns tomàquets amb olor de la veïna esmentada?
Clar que també hi ha clars-obscurs en aquesta solució. Imagineu que aquell cabró de veí que us va fer la vida impossible traspassa. I la seva dona planta una pomera amb el seu adob. Ho fa perquè és creient i espera recobrar aquell paradís d’Adam i Eva abans de que la caguessin amb la puta poma. En dos o tres anys l’arbre ja faria pomes i cada dia, sortint de casa, hauríeu d’olorar per força el cabró aquell.
Només hi ha una solució per evitar-vos problemes futurs. Quan tingueu un mort a la família porteu-lo ben lluny. De fet, els americans, els cubans, i els alemanys ja han fet moltes pelis sobre et tema. I només mirant-les ja podem aprendre’n de com desfer-se d’un cadàver que sinó acabarà tornant a casa vostra. Cal afrontar el problema des de la il·legalitat més seriosa. Des d’aquí us suggerim de buscar des d’ara on anireu a amagar l’avi-adob. El pobret ja s’ha fet gran i no en té per gaire temps.
Segur que a unes dues hores de la vostra casa hi un terreny ideal, per exemple un desert, on enterrar ben fondo o ben estendre el compost.
I com que és un desert, després de la cerimònia d’abandó, procureu fer un polvet ràpidet.
Potser que els que arribareu al segle XXII veureu com els deserts s’hauran transformat en parks temàtics de flors exòtiques.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
PRESSUPOST ANUAL DE L’ÀFRICA
Ronaldo, un futbolista, cobra mig milió d’euros diaris
Em permetran ser pamfletista? A vegades cal ser-ho, per no enverinar-te la sang i fotre un pet com un gla.
Comencem: Hi ha un senyor, ja de certa edat però conservat de primera que ha signat amb un equip àrab per jugar a futbol. Els àrabs saben de futbol el que servidor de criquet, però aquesta no és la qüestió. El tema és que aquest jugador cobrarà a raó de mig milió d’euros al dia. Jugui, no jugui, estigui lesionat, tingui sessió fotogràfica o pilates. A la Fatarella, un poble que no conec, amb mig milió cada tres anys, podrien fer-se una carretera i fotre pel barranc als burros i els carros que utilitzen des de l’època romana. I qui diu la Fatarella, diu l’Àfrica, aquell continent on es juga a fer cops d’estat.
Missatge pamfletari: No hi ha dret. És injust.
Ronaldo, apart de tocar-la bé i cridar com un mico quan el premien per alguna cosa, és guapo, té un cos tallat en marbre i envernissat en crema. D’acord, però no n’hi ha prou com per cobrar aquesta pasterada.
Ronaldo té obligades despeses en estètica corporal, capil·lar, dermatològica, depilatòria, antiage, manicura, pedicura i genital, però tampoc justifica tanta despesa.
També és cert que resulta molt hàbil en el joc de llit. Amb tot, malgrat ser de fertilitat comprovada, una rebolcada no justifica quinze milions d’euros mensuals.
I un gol... home sí, un gol és un gol, però vaja...
Aleshores un segon missatge pamfletari. Això és una vergonya. El món no va bé.
I per acabar, una conclusió filosòfica: La mare que va parir al Ronaldo, al club que l’ha llogat als àrabs, als jueus, catòlics i protestants perquè entre tots posem l’orgasme on no l’hem de posar.
LLUFA
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
TOT EL QUE BAIXA, PUJA
Baixa L’IVA dels aliments de primera necessitat
Patates, pa, llegum i la prostitució. Les senyores estan encantades perquè podran cisar un cinc per cent de la setmanada al marit i, sobre tot, perquè s’estalviaran les exigències del mascle que en mala hora van escollir.
El nou any però no ha canviat la sort dels pobres i tot just anunciada la rebaixa, les empreses han posat en marxa la maquinaria de la trampa. Uns augmenten productes abans de rebaixar-se l’IVA, altres el disfressen amb un nou impost fingit i la majoria, segueixen cobrant el mateix. Dos dies després d’entrar en vigor la nova Llei, ja s’han trobat més infractors que comerciants. Els senyors i senyores que comercien amb el seu cos, enlloc de retallar Iva, han retallar prestacions i el que abans era una... el que sigui, ara és un interruptus. En el que les empreses no fan trampa és en tornar a cobrar els vint cèntims de gasolina.
La que no enganya és la Generalitat de Catalunya. Catalunya rica i plena canten ells i s’ho han cregut. Impost que la Generalitat té traspassat, impost que puja. Tan fa que siguin carreteres com targetes de transport o gaudi sexual de la població. Aquí tot puja.
Cal deixar clar que l’augment arriba imposat per la manca de solidaritat madrilenya. Això no cal ni parlar-ne i per demostrar-ho el govern ha de fer pujades molt més altes que la resta d’Espanya.
Anar de putos o putas, a Madrid costa per serveis bàsics, el que marca el conveni més tres pare nostres imposats per l’Ayuso. Ni més ni menys. Els serveis especials tenen, com les misses de difunts una tarifa especial, però això és natural. A Catalunya, el mateix servei base està gravat amb un 3% de la Conselleria de Sanitat, un 1’7 pel Servei de Neteja Municipal, un 2% per us d’escala i un altre 2 per desplaçaments policials. Total una fortuna.
En tot cas els que visquin a la península haurien de resar perquè els governs no rebaixin res, ni el pa. Val més morir-se de gana que de veure com et prenen el pèl.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
PAU I AMOR
Dinar de Nadal
Érem dinou. Per sort, el dia abans en van caure tres d’una tacada. L’oncle Paco va agafar el COVID i de retruc la seva dona i la nena (de 37 anys) varen haver de quedar-se a casa. O veniu amb el resultat negatiu a la boca com els xinesos, o no entreu a casa. I no van venir.
En acabar l’aperitiu, teníem dues baixes més. L’Oriol, el fill del Pep havia fet caure al Pol, fill d’en Miquel. El Pol va obrir-se el cap i el Pep el va portar a Urgències. Van tornar l’endemà. La Montse es va quedar per no fer un lleig a la mama, però estava nerviosa i quan en Quim va comentar el discurs del President, la Montse va renegar contra el President i el Quim va llençar els canalons per terra. La mama es va posar histèrica, la Montse va acusar al Quim i aquest va marxar amb la Laura, la seva dona i els dos fills. Quatre menys. El rostit va anar bé.
Després, amb els torrons, la Llúcia va començar a cridar al Josep Mª, el seu marit de vuitanta anys, perquè havia agafat dues porcions de xocolata. Què vols, va cridar l’àvia, matar-te? I l’avi Josep Mª va respondre, tant de bo, així no et veuria més mula, més que mula. A l’àvia li va agafar un tapament i va anar també a urgències i es va trobar amb el Pol als passadissos. A l’Àvia la va acompanyar la meva dona i l’Uc va portar l’avi cap a casa.
Serien les cinc quan el sogre de la Laura, separada del fill del sogre, es va despertar i va incorporar-se del sofà fent un rot contundent i traient baba. La Laura, la més assenyada de la família, se’l va endur.
A la merda ! es va sentir des de la cuina. Era la Cuca, que estava rentant la vaixella però se’n va atipar en arribar als plats de postres que sempre són els que estan més enganxats. Per una merda de família com aquesta jo no em passo el Nadal fregant, va dir, va agafar al seu marit pel coll i van desaparèixer. A les set érem el nebot LGTBI i jo. Després de badallar va dir: Iaiu, això sembla el Parlament. Es va embolicar en una gran bufanda i ja no l’he tronat a veure.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
COVID AMB DOBLE DE FORMATGE
Noves onades de Covid a Xina i EEUU
El saben aquell que diu: a la Xina tenen Covid i contesta l’altre, a Amèrica també. I diu aquell, a la Xina es moren a palades i a Amèrica també. I diu, però escolti és que a la Xina són grocs, i a Amèrica quan es moren, també. Aleshores on hi ha la gràcia? Es que no té gràcia. És el COVID però a la Xina és una tragèdia i a Amèrica és una mort amb doble de formatge.
ELS HI HAN TRET L’ESTAMPETA
Retiren les medalles franquistes a torturadors
Si et portaves bé, els capellans et donaven una estampeta. L’aparell repressor de la dictadura es portaven bé i els donaven medalles. Un dels afectats per la retirada de medalla és el conegut “Billy el Niño” sobrenom força revelador del que podia ser el subjecte en qüestió. La idea és bona, però si ens posem a matisar... potser una mica tardana?
El Billy i companyia no esperaven gaire per torturar. Ells actuaven en calent, que és quan la cosa té més gràcia. Si et poses a pensar ja l’has cagada. L’avantatge és que el remat del Billy no pensava i van poder actuar d’allò més eficients.
Honorar a un torturador és propi de la dreta més cristiana, negar-los-hi els honors passats quaranta anys, explica molt bé el que és la nostra democràcia.
QUI HO PAGARÀ?
El tabac està de mala sort.
Quan no és el paper és la nicotina i ara quan ja anunciaven en el paquet que et moriries de qualsevol cosa, troben que els filtres duen plàstic i és clar, això és imperdonable. Ara cal recollir i reciclar tots els filtres. Una feinada. Qui ho farà? No se sap. Les companyies tabaqueres, serveis especials de neteja, manades d’emigrants, les Germanes de Maria Auxiliadora...? Encara s’ha d’estudiar. Només una cosa és segura. La neteja la pagarà el ciutadà, encara que no hagi fumat en la seva pobra i trista vida.
EL GOVERN DEL JAPÓ CANVIA D’ESTRATÈGIA
Del cal que us moriu més joves al foteu el camp desgraciats
El govern japonès pagarà, a partir d’abril, 1 milió de yens (7.250€) per fill o filla a totes les famílies que marxin de Tokio a viure a altres contrades del país que s’estan despoblant.
Els governs van a la seva en pro de sempre omplir les butxaques dels poderosos. Des de fa cent anys s’han dedicat a buidar els pobles rurals i omplir a tope les grans urbs.
Ara que ja no necessiten o els sobren mans que treballin es tracta d’enviar gent a colonitzar terres despoblades.
El progrés –el seu de ben segur– passa per fer voltar a la gent com una baldufa. Banzai una altra vegada però amb paga.
PAÍS PETIT, SATÈL·LIT PETIT
Tot comença amb les gran idees
Per fi hi ha hagut l’enlairament del segon nano satèl·lit català, anomenat Menut, entre altres tasques, monitoritzarà els efectes del canvi climàtic al territori català.
Els catalans estem contents ja que els marcians de l’espai sideral, sempre a l’aguait del que fan els humans, aviat coneixeran Catalunya.
El tercer nano satèl·lit segur que es dirà “Caganer” i el quart potser “Patufet” ja que qualsevol el bateja Apol·lo o Sputnik amb el perill de rebre una onada de míssils americans o russos.
El president Aragonès s’ho calla però ens consta que ha rebut amenaces serioses de Trump i de Putin.
LES LLISTES NEGRES D’ESQUERRA REPUBLICANA
Això no si val president Cigronet
Aquest país anomenat Catalunya continua caminant pels senders de la guerra dels Segadors. És com una tradició, mentre estan a l’oposició, els partits no fan propostes ni estudien com resoldre els problemes del país.
La veritable feina, és cada dia odiar una mica més al partit que governa, i de sota mà afegir noms i més noms a la Llista Negra tot esperant que el dia que arribin a manar ells podran tallar el coll a tots els inscrits.
Aquest gener comença la Gran Neteja d’ERC contra directors tècnics de tot tipus, des de directors de museus a comissaris d’exposicions passant per les Conselleries, les delegacions exteriors entre molts altres llocs.
La raó de la neteja? Pertànyer o ser simpatitzant convergent ho haver estat nomenat pels convergents. Clar que ara mateix els que orbiten convergència ja deuen estar confeccionant unes noves Llistes Negres.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
ALGUNS TINDRAN BELLS MONUMENTS
A TRAVÉS DELS QUALS ELS VIUS PODEN RECORDAR EL MAL QUE VAN FER
L’ALCALDE ALMEIDA NOMÉS PARLA D’ERECCIÓ QUAN PARLA DE MONUMENTS
La traduction en français sera bientôt disponible
ANAR PER FEINA... FINS QUE ET DEIXEN
Lula pren possessió del càrrec de President al Brasil
Mentre Bolsonaro abandona el Brasil per no reconèixer la victòria de Lula, aquest ha començat a treballar. Li van posar la banda, va fer el discurs d’entrada i es va posar a governar. Ni una paraula per Bolsonaro, ni una queixa per no acompanyar-lo a la presa de possessió. Per què? Lula da Silva té pressa. Al seu càrrec té un país amb trenta milions d’habitants que passen gana. No hi ha temps per perdre. En una setmana ha llençat a la paperera la major part de les decisions de Bolsonaro. Lleis estúpides, parcials, sense sentit ni sentiment.
El Brasil no necessita armes, va dir Lula, necessita llibres. Només aquesta frase hauria de servir per diferenciar als dos presidents, el que surt i el que ha entrat per tercera vegada, després de patir la persecució dels qui prefereixen les armes.
L’exemple de Lula hauria de fer envermellir a la gran majoria dels polítics actuals. Ell no es dóna cent dies de gràcia, ell, va per feina. A ritme de creació, una cosa per dia. El diumenge, Lula no va descansar com d’altres i en una llarga jornada va empaquetar i congelar els treballs que Hèrcules havia oblidat.
Els anys li han donat a Lula saviesa. Sap que té poc temps, sap que l’enemic del poble de la natura i de la vida, conspirarà contra ell des de Florida, sap que és la seva darrera oportunitat i que amb la veritat no es va enlloc. Calen resultats immediats i espectaculars perquè la cobdícia humana venci a la ignorància. Brasil no pot tornar a votar a Bolsonaro si no vol quedar com el desert de l’Amèrica del Sud. Però caldrà omplir molt la panxa dels que ara passen gana. Si Lula no ho aconsegueix, Bolsonaro o qualsevol copia de la dreta reaccionària tornarà a Brasil.
P.D. Ja ho han fet. Els bolsonaristes envaeixen el Congrés i el Suprem. La democràcia a Brasil no dura ni una portada.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
CIUTADÀ D’INFANTERIA
Barcelona una de les sis millors ciutats del món
Senyors i senyores estrangeres, ni puta idea. Escollir Barcelona com la sisena ciutat del món més ben valorada és una vergonya. Què valoren vostès? La Sagrada Família? No en tenen prou de Sagrada Família? Parc Güell, val, sí, arbres secs rajoles trencades i columnes tortes. Bona vista, collonuda. I què més? La Pedrera? Saben que a la Pedrera només hi viu un veí perquè ha perdut les claus i no pot sortir de casa. Allò, senyors és un galimaties.
Senyores, senyors, els recomano que caminin per Barcelona... a veure si poden. Que ensumin l’olor a merda i pixats, que passin una mà pel mobiliari públic, que es mengin una paella a les Rambles i un tanc de cervesa batejada.
Nosaltres, senyores i senyors, tenim una alcaldessa que vivia a la perifèria i que encara pensa que una ciutat és això, tres blocs de pisos, quatre arbres a l’entrada, quatre bicicletes, molta festa al carrer, molta merda i un aire puríssim al costat d’una fàbrica de cablatge.
Els barcelonins mai no trobem el lloc on volem arribar. Ens ho han canviat tot de lloc. Per fer-li un petó a la novia has d’anar a un búnquer de la guerra civil a set-cents metre d’alçada amb tanta boira que mai no sap si beses a la teva novia o a l’altre. La ciutat està oberta pel mig. No volen cotxes... i no n’hi ha, no poden passar per enlloc. Barcelona està més trinxada que Kiív. Els agrada l’alpinisme a vostès? Troben sà pujar i baixar munts de terra i canonades podrides per arribar a l’Hotel? O es que van sempre amb cotxe o bus i els porten a les habitacions carregats a les espatlles?
Fem un tracte. Intercanvi de pisos. Jo vinc on visquin i vostès es queden a casa meva. Tres mesos, no vint-i-quatre hores, no. Tres mesos després tornen a votar les ciutats més valorades. A veure què passa. Rucs, que són uns rucs.
LA GARSA PROSTÀTICA
ORWELL L’INNOCENT
Hongria, nova llei per controlar les universitats
Les Fundacions són perilloses. No us n’hauríeu de refiar i posats a desconfiar també hauríeu de fer-ho dels governs i les religions i el matrimoni i qualsevol activitat humana que necessités la unió de tres individus per posar-se en marxa... o de dos, que també son perilloses.
Feta la introducció: donarem un exemple. Hongria. A poc temps d’unes eleccions. El Govern decideix posar les universitats –llocs de pensament segons diuen– sota la direcció de Fundacions. Dotze universitats passen a ser dirigides per dotze fundacions. És el govern qui determina i crea les Fundacions. Resultat final: Control de l’Estat sobre el lloc de pensament.
Horror! No, d’una normalitat que tira d’espatlles. El gos vol dominar la gossa, el mossèn a l’escolà, el mestre a l’alumne, el polític al poble... Normal. Xina controla, Rússia controla, el Vaticà controla i els EEUU controlen. Cadascú amb les seves armes, però sempre amb la mateixa finalitat. Follar-se al poble. El polític s’enamora del poder com un home d’una dona. Una vegada aconseguits els tanquen a pany i forrellat perquè no se’ls escapin.
EEUU tenen a Clark Gable, la Marilyn, el Paul Newman, el Donald Reagan, gent guapa, l’últim actor hongarès va morir a finals del segle XIX. Però el control sobre l’altre, és desitjable tan a Hongria com als EEUU. Només que ells ho fan en color i música.
Que conegui, jo sóc l’únic ésser vivent que no aspira a res. No puc. Tinc noranta set anys, vaig en cadira d’una roda, escric amb la boca i no és per vici. Però si algun de vosaltres no està en aquesta situació, segur que té ànsia de poder. Us imagineu ara un govern? Us sorprèn que controlin les universitats?, encara no sabeu que ens tenen controlat l’ADN, com si fóssim tots del Barça? Sou més innocents que el pobre Orwell, quan anunciava el domini del poder. Que curtes que es van quedar les seves profecies.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
PROU TERRORISME MASCLISTA CONTRA LES DONES!!
Darrerament han augmentat notablement els assassinats i les agressions sexuals per la violència masclista a l’estat espanyol, onze assassinades al desembre i cinc a l’inici d’any.
En un món ple de desigualtats, de violències i de tota mena d’opressions una de les desigualtats seculars més descarnades és la desigualtat que pateix la dona en una societat patriarcal. Els avenços feministes que s’han aconseguit en els darrers anys han provocat una reacció a favor del manteniment dels privilegis i submissió de les dones.
Arreu dels països del món és present cada dia el sotmetiment i maltractament al qual estan sotmeses les dones on són objecte de la més gran violència fins al punt d’arribar al feminicidi, com a Mèxic, on són assassinades milers de dones cada any. Per la seva banda al darrer any van ser 49 les dones assassinades a l’estat espanyol, nombre que a la França de llibertat, igualtat i fraternitat es triplica la xifra.
En certa manera el col·lectiu d’homes tenim una responsabilitat per mantenir una societat patriarcal en la que es manté, estructuralment, el domini i el poder dels homes sobre les dones que fa que molts d’aquests exerceixin la violència sobre elles.
La vida de la terra està en perill per la destrucció per la humanitat del pulmó de l'Amazònia i la desaparició de milers d’espècies vegetals i animals, així com també estan en perill milers de dones portadores de vida que són assassinades diàriament.
No hi haurà cap avenç cap una transformació social igualitària i cap a un món de dones i homes lliures si no arribem a una igualtat social total i de respecte entre els homes i les dones.
Mentre les dones no siguin del tot autònomes i lliures i deixin de tenir un paper subaltern a la societat, seguirà la desigualtat. Cal que els homes conscients i responsables es rebel·lin contra el rol depenent de la dona.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
LA REALITAT I LA CIÈNCIA-FICCIÓ AMERICANA
L’home és el llop de l’home
L’estat de Nova York admet el compostatge del cos humà per manca d’espai als cementiris i la contaminació que produeixen les incineracions. Solució genial pels habitants de la gran urbs, s’entregarà als familiars les restes convertides en adob.
Les pelis de ciència-ficció ja ens ho havien dit però ningú en feia cas. Convertir els humans en galetes nutritives o en adobs perquè cadascú pugui plantar tomàquets a casa seva i els faci créixer amb l’adob de l’avi, de la mare o el d’aquella veïna que sempre vas sentir que estava per menjar-se-la, ja és una realitat. El següent pas serà que cada tomaquera farà l’olor derivat de la seva provinença. Us imagineu uns tomàquets amb olor de la veïna esmentada?
Clar que també hi ha clars-obscurs en aquesta solució. Imagineu que aquell cabró de veí que us va fer la vida impossible traspassa. I la seva dona planta una pomera amb el seu adob. Ho fa perquè és creient i espera recobrar aquell paradís d’Adam i Eva abans de que la caguessin amb la puta poma. En dos o tres anys l’arbre ja faria pomes i cada dia, sortint de casa, hauríeu d’olorar per força el cabró aquell.
Només hi ha una solució per evitar-vos problemes futurs. Quan tingueu un mort a la família porteu-lo ben lluny. De fet, els americans, els cubans, i els alemanys ja han fet moltes pelis sobre et tema. I només mirant-les ja podem aprendre’n de com desfer-se d’un cadàver que sinó acabarà tornant a casa vostra. Cal afrontar el problema des de la il·legalitat més seriosa. Des d’aquí us suggerim de buscar des d’ara on anireu a amagar l’avi-adob. El pobret ja s’ha fet gran i no en té per gaire temps.
Segur que a unes dues hores de la vostra casa hi un terreny ideal, per exemple un desert, on enterrar ben fondo o ben estendre el compost.
I com que és un desert, després de la cerimònia d’abandó, procureu fer un polvet ràpidet.
Potser que els que arribareu al segle XXII veureu com els deserts s’hauran transformat en parks temàtics de flors exòtiques.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
PRESSUPOST ANUAL DE L’ÀFRICA
Ronaldo, un futbolista, cobra mig milió d’euros diaris
Em permetran ser pamfletista? A vegades cal ser-ho, per no enverinar-te la sang i fotre un pet com un gla.
Comencem: Hi ha un senyor, ja de certa edat però conservat de primera que ha signat amb un equip àrab per jugar a futbol. Els àrabs saben de futbol el que servidor de criquet, però aquesta no és la qüestió. El tema és que aquest jugador cobrarà a raó de mig milió d’euros al dia. Jugui, no jugui, estigui lesionat, tingui sessió fotogràfica o pilates. A la Fatarella, un poble que no conec, amb mig milió cada tres anys, podrien fer-se una carretera i fotre pel barranc als burros i els carros que utilitzen des de l’època romana. I qui diu la Fatarella, diu l’Àfrica, aquell continent on es juga a fer cops d’estat.
Missatge pamfletari: No hi ha dret. És injust.
Ronaldo, apart de tocar-la bé i cridar com un mico quan el premien per alguna cosa, és guapo, té un cos tallat en marbre i envernissat en crema. D’acord, però no n’hi ha prou com per cobrar aquesta pasterada.
Ronaldo té obligades despeses en estètica corporal, capil·lar, dermatològica, depilatòria, antiage, manicura, pedicura i genital, però tampoc justifica tanta despesa.
També és cert que resulta molt hàbil en el joc de llit. Amb tot, malgrat ser de fertilitat comprovada, una rebolcada no justifica quinze milions d’euros mensuals.
I un gol... home sí, un gol és un gol, però vaja...
Aleshores un segon missatge pamfletari. Això és una vergonya. El món no va bé.
I per acabar, una conclusió filosòfica: La mare que va parir al Ronaldo, al club que l’ha llogat als àrabs, als jueus, catòlics i protestants perquè entre tots posem l’orgasme on no l’hem de posar.
LLUFA
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
TOT EL QUE BAIXA, PUJA
Baixa L’IVA dels aliments de primera necessitat
Patates, pa, llegum i la prostitució. Les senyores estan encantades perquè podran cisar un cinc per cent de la setmanada al marit i, sobre tot, perquè s’estalviaran les exigències del mascle que en mala hora van escollir.
El nou any però no ha canviat la sort dels pobres i tot just anunciada la rebaixa, les empreses han posat en marxa la maquinaria de la trampa. Uns augmenten productes abans de rebaixar-se l’IVA, altres el disfressen amb un nou impost fingit i la majoria, segueixen cobrant el mateix. Dos dies després d’entrar en vigor la nova Llei, ja s’han trobat més infractors que comerciants. Els senyors i senyores que comercien amb el seu cos, enlloc de retallar Iva, han retallar prestacions i el que abans era una... el que sigui, ara és un interruptus. En el que les empreses no fan trampa és en tornar a cobrar els vint cèntims de gasolina.
La que no enganya és la Generalitat de Catalunya. Catalunya rica i plena canten ells i s’ho han cregut. Impost que la Generalitat té traspassat, impost que puja. Tan fa que siguin carreteres com targetes de transport o gaudi sexual de la població. Aquí tot puja.
Cal deixar clar que l’augment arriba imposat per la manca de solidaritat madrilenya. Això no cal ni parlar-ne i per demostrar-ho el govern ha de fer pujades molt més altes que la resta d’Espanya.
Anar de putos o putas, a Madrid costa per serveis bàsics, el que marca el conveni més tres pare nostres imposats per l’Ayuso. Ni més ni menys. Els serveis especials tenen, com les misses de difunts una tarifa especial, però això és natural. A Catalunya, el mateix servei base està gravat amb un 3% de la Conselleria de Sanitat, un 1’7 pel Servei de Neteja Municipal, un 2% per us d’escala i un altre 2 per desplaçaments policials. Total una fortuna.
En tot cas els que visquin a la península haurien de resar perquè els governs no rebaixin res, ni el pa. Val més morir-se de gana que de veure com et prenen el pèl.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
PAU I AMOR
Dinar de Nadal
Érem dinou. Per sort, el dia abans en van caure tres d’una tacada. L’oncle Paco va agafar el COVID i de retruc la seva dona i la nena (de 37 anys) varen haver de quedar-se a casa. O veniu amb el resultat negatiu a la boca com els xinesos, o no entreu a casa. I no van venir.
En acabar l’aperitiu, teníem dues baixes més. L’Oriol, el fill del Pep havia fet caure al Pol, fill d’en Miquel. El Pol va obrir-se el cap i el Pep el va portar a Urgències. Van tornar l’endemà. La Montse es va quedar per no fer un lleig a la mama, però estava nerviosa i quan en Quim va comentar el discurs del President, la Montse va renegar contra el President i el Quim va llençar els canalons per terra. La mama es va posar histèrica, la Montse va acusar al Quim i aquest va marxar amb la Laura, la seva dona i els dos fills. Quatre menys. El rostit va anar bé.
Després, amb els torrons, la Llúcia va començar a cridar al Josep Mª, el seu marit de vuitanta anys, perquè havia agafat dues porcions de xocolata. Què vols, va cridar l’àvia, matar-te? I l’avi Josep Mª va respondre, tant de bo, així no et veuria més mula, més que mula. A l’àvia li va agafar un tapament i va anar també a urgències i es va trobar amb el Pol als passadissos. A l’Àvia la va acompanyar la meva dona i l’Uc va portar l’avi cap a casa.
Serien les cinc quan el sogre de la Laura, separada del fill del sogre, es va despertar i va incorporar-se del sofà fent un rot contundent i traient baba. La Laura, la més assenyada de la família, se’l va endur.
A la merda ! es va sentir des de la cuina. Era la Cuca, que estava rentant la vaixella però se’n va atipar en arribar als plats de postres que sempre són els que estan més enganxats. Per una merda de família com aquesta jo no em passo el Nadal fregant, va dir, va agafar al seu marit pel coll i van desaparèixer. A les set érem el nebot LGTBI i jo. Després de badallar va dir: Iaiu, això sembla el Parlament. Es va embolicar en una gran bufanda i ja no l’he tronat a veure.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
COVID AMB DOBLE DE FORMATGE
Noves onades de Covid a Xina i EEUU
El saben aquell que diu: a la Xina tenen Covid i contesta l’altre, a Amèrica també. I diu aquell, a la Xina es moren a palades i a Amèrica també. I diu, però escolti és que a la Xina són grocs, i a Amèrica quan es moren, també. Aleshores on hi ha la gràcia? Es que no té gràcia. És el COVID però a la Xina és una tragèdia i a Amèrica és una mort amb doble de formatge.
ELS HI HAN TRET L’ESTAMPETA
Retiren les medalles franquistes a torturadors
Si et portaves bé, els capellans et donaven una estampeta. L’aparell repressor de la dictadura es portaven bé i els donaven medalles. Un dels afectats per la retirada de medalla és el conegut “Billy el Niño” sobrenom força revelador del que podia ser el subjecte en qüestió. La idea és bona, però si ens posem a matisar... potser una mica tardana?
El Billy i companyia no esperaven gaire per torturar. Ells actuaven en calent, que és quan la cosa té més gràcia. Si et poses a pensar ja l’has cagada. L’avantatge és que el remat del Billy no pensava i van poder actuar d’allò més eficients.
Honorar a un torturador és propi de la dreta més cristiana, negar-los-hi els honors passats quaranta anys, explica molt bé el que és la nostra democràcia.
QUI HO PAGARÀ?
El tabac està de mala sort.
Quan no és el paper és la nicotina i ara quan ja anunciaven en el paquet que et moriries de qualsevol cosa, troben que els filtres duen plàstic i és clar, això és imperdonable. Ara cal recollir i reciclar tots els filtres. Una feinada. Qui ho farà? No se sap. Les companyies tabaqueres, serveis especials de neteja, manades d’emigrants, les Germanes de Maria Auxiliadora...? Encara s’ha d’estudiar. Només una cosa és segura. La neteja la pagarà el ciutadà, encara que no hagi fumat en la seva pobra i trista vida.
EL GOVERN DEL JAPÓ CANVIA D’ESTRATÈGIA
Del cal que us moriu més joves al foteu el camp desgraciats
El govern japonès pagarà, a partir d’abril, 1 milió de yens (7.250€) per fill o filla a totes les famílies que marxin de Tokio a viure a altres contrades del país que s’estan despoblant.
Els governs van a la seva en pro de sempre omplir les butxaques dels poderosos. Des de fa cent anys s’han dedicat a buidar els pobles rurals i omplir a tope les grans urbs.
Ara que ja no necessiten o els sobren mans que treballin es tracta d’enviar gent a colonitzar terres despoblades.
El progrés –el seu de ben segur– passa per fer voltar a la gent com una baldufa. Banzai una altra vegada però amb paga.
PAÍS PETIT, SATÈL·LIT PETIT
Tot comença amb les gran idees
Per fi hi ha hagut l’enlairament del segon nano satèl·lit català, anomenat Menut, entre altres tasques, monitoritzarà els efectes del canvi climàtic al territori català.
Els catalans estem contents ja que els marcians de l’espai sideral, sempre a l’aguait del que fan els humans, aviat coneixeran Catalunya.
El tercer nano satèl·lit segur que es dirà “Caganer” i el quart potser “Patufet” ja que qualsevol el bateja Apol·lo o Sputnik amb el perill de rebre una onada de míssils americans o russos.
El president Aragonès s’ho calla però ens consta que ha rebut amenaces serioses de Trump i de Putin.
LES LLISTES NEGRES D’ESQUERRA REPUBLICANA
Això no si val president Cigronet
Aquest país anomenat Catalunya continua caminant pels senders de la guerra dels Segadors. És com una tradició, mentre estan a l’oposició, els partits no fan propostes ni estudien com resoldre els problemes del país.
La veritable feina, és cada dia odiar una mica més al partit que governa, i de sota mà afegir noms i més noms a la Llista Negra tot esperant que el dia que arribin a manar ells podran tallar el coll a tots els inscrits.
Aquest gener comença la Gran Neteja d’ERC contra directors tècnics de tot tipus, des de directors de museus a comissaris d’exposicions passant per les Conselleries, les delegacions exteriors entre molts altres llocs.
La raó de la neteja? Pertànyer o ser simpatitzant convergent ho haver estat nomenat pels convergents. Clar que ara mateix els que orbiten convergència ja deuen estar confeccionant unes noves Llistes Negres.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
ALGUNS TINDRAN BELLS MONUMENTS
A TRAVÉS DELS QUALS ELS VIUS PODEN RECORDAR EL MAL QUE VAN FER
L’ALCALDE ALMEIDA NOMÉS PARLA D’ERECCIÓ QUAN PARLA DE MONUMENTS