Télécharger en PDF 
Hebdomadaire républicain politique/satirique de Catalogne
21 mai 2019
1.- Geogràficament la Zarzuela és una finca als afores de Madrid envoltat per bells i tranquils jardins. Políticament es un búnquer, gris plom, atapeït de vanitat.
2.- Consell del pare del redactor en cap. No feu broma amb Vox, és com enfotre-s’en del càncer.
3.- El Rei ofereix una paellada al 73% del cens de la Zarzuela. S’ignora el criteri de selecció.
1 a 12.- EXTRA SEIXANTA NOU
Per una revista polític satírica, arribar a 69 números, és un èxit. Per a una persona, un 69, és un esdeveniment que no oblidarà. I l’atzar ha volgut que nosaltres puguem celebrar ambdues conquestes en un mateix dia gràcies a l’esforç col·lectiu, i pel mèrit d’un dels redactors que ha aconseguit coronar l’empresa. (Tenim foto que ho certifica).
Alguns sexòlegs opinen que el 69 és una excusa tàcitament acceptada per les parelles. És una manera de dir que sí, que hi ha bona fe, bona intenció, dedicació i ganes, però alhora permet (sempre que els pesos corporals siguin mínimament equilibrats), un cert relaxament, un anar fent sense matar-s’hi i si algú descobreix que jugues a poques revolucions, sempre es pot dir que ho fas per l’altre, perquè necessita un ritme lent. És a dir, el 69, permet mentir.
I parlant de mentir és fa inevitable la correspondència política. Efectivament, el 69, s’assembla molt a la prèdica dels polítics. Teòrica bona fe, dedicació, esforç, estima sobre tot, però sense matar-s’hi, adoptant una postura còmoda i sobre tot, lenta. La promesa de l’amor queda lluny, la seva culminació, es fa esperar i mentre, vas ofegant lentament al que tens a sota (el ciutadà), que de bona fe t’infla... de diners mentre el polític en prou feines endreça el pati.
El món està ple de mites. Mites religiosos, patriòtics, sexuals... Tot fals però el més emprenyador és que són precisament aquests mites els que més marquen i condicionen el destí de les persones. Els nens/nenes traumatitzats per tocar-se, els nens/nenes, amb els genolls esconyats de tant confessar mentides. Els joves amb les esperances escapçades pel poder, obligats a no somniar en un món millor. Joves morts defensant una terra que és la granja del poder... Embarassos obligats, divorcis prohibits, abusos físics psíquics... Tot això l’home i la dona ho pateixen per fer cas dels mites. Paraula d’honor.
Acabem la celebració aprofitant que la taxa alcoholèmia puja, i deixem de preocupar-nos pel 69. Total, res.
La traduction en français sera bientôt disponible
1.- Geogràficament la Zarzuela és una finca als afores de Madrid envoltat per bells i tranquils jardins. Políticament es un búnquer, gris plom, atapeït de vanitat.
2.- Consell del pare del redactor en cap. No feu broma amb Vox, és com enfotre-s’en del càncer.
3.- El Rei ofereix una paellada al 73% del cens de la Zarzuela. S’ignora el criteri de selecció.
1 a 12.- EXTRA SEIXANTA NOU
Per una revista polític satírica, arribar a 69 números, és un èxit. Per a una persona, un 69, és un esdeveniment que no oblidarà. I l’atzar ha volgut que nosaltres puguem celebrar ambdues conquestes en un mateix dia gràcies a l’esforç col·lectiu, i pel mèrit d’un dels redactors que ha aconseguit coronar l’empresa. (Tenim foto que ho certifica).
Alguns sexòlegs opinen que el 69 és una excusa tàcitament acceptada per les parelles. És una manera de dir que sí, que hi ha bona fe, bona intenció, dedicació i ganes, però alhora permet (sempre que els pesos corporals siguin mínimament equilibrats), un cert relaxament, un anar fent sense matar-s’hi i si algú descobreix que jugues a poques revolucions, sempre es pot dir que ho fas per l’altre, perquè necessita un ritme lent. És a dir, el 69, permet mentir.
I parlant de mentir és fa inevitable la correspondència política. Efectivament, el 69, s’assembla molt a la prèdica dels polítics. Teòrica bona fe, dedicació, esforç, estima sobre tot, però sense matar-s’hi, adoptant una postura còmoda i sobre tot, lenta. La promesa de l’amor queda lluny, la seva culminació, es fa esperar i mentre, vas ofegant lentament al que tens a sota (el ciutadà), que de bona fe t’infla... de diners mentre el polític en prou feines endreça el pati.
El món està ple de mites. Mites religiosos, patriòtics, sexuals... Tot fals però el més emprenyador és que són precisament aquests mites els que més marquen i condicionen el destí de les persones. Els nens/nenes traumatitzats per tocar-se, els nens/nenes, amb els genolls esconyats de tant confessar mentides. Els joves amb les esperances escapçades pel poder, obligats a no somniar en un món millor. Joves morts defensant una terra que és la granja del poder... Embarassos obligats, divorcis prohibits, abusos físics psíquics... Tot això l’home i la dona ho pateixen per fer cas dels mites. Paraula d’honor.
Acabem la celebració aprofitant que la taxa alcoholèmia puja, i deixem de preocupar-nos pel 69. Total, res.