Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Hebdomadaire républicain politique/satirique de Catalogne
28 mai 2021
JA TENIM PRESIDENT!
Després d’un retard de varis mesos, els veïns s’han posat d’acord i el Sr. Mendes serà el nou president de l’escala. Ara només falta trobar un voluntari per fer de secretari (que en realitat és l’únic que penca). Com sempre s’ha buscat a un jubilat de bona lletra que sàpiga quadrar els comptes i, el més important que no perdi ni una factura. De moment els candidats han refusat la proposta.
No ha estat fàcil l’elecció. Els dels pisos alts tenien com a futurible al veí de l’àtic primera que, lògicament, tenia com a prioritat programàtica canviar l’ascensor. Els veïns dels pisos baixo, recolzaven al Sr Mendes (principal tercera) perquè a ell l’ascensor se n’hi enfot i proposaven com a prioritat de la nova junta, pintar l’entrada de l’edifici.
L’ha victòria del Sr Mendes ha de buscar-se en un principi d’acord amb els veïns de d’alt de manera que abans de prendre cap decisió, es faran dos pressupostos (feina pel secretari), un per l’ascensor i l’altre per la pintura. Segons els números i comptant amb el superàvit de l’any anterior es crearà una comissió (presidida pel secretari) per avaluar avantatges i inconvenients i que portarà a una reunió extraordinària al portal de l’edifici per decidir en votació simple, la decisió final.
El més curiós del procés constituent és que cap sector del veïnatge ha proposat com a prioritat, reforçar la paret mitjanera que amenaça d’enfonsament i que, de cedir, s’enduria per endavant tot l’edifici. De la paret mitjanera que se’n cuidi l’Ajuntament, han dit els veïns amb consciència de barri.
L’aparellador que viu al bloc, veient-les venir, ja ha decidit canviar de pis. El mateix que fan els que decideixen exiliar-se d’un país en adonar-se que va de cap a la merda.
SEGONA PÀGINA
EL CONVIDAT
LA MIS FA PIS FORA DE TEST
Sense voler semblar nostàlgica. Recorden els concursos de bellesa de quan la tele era en blanc i negre? Noies moníssimes de somriures encisadors. Noies de cultura amb somnis de maternitats nombroses. Religioses a tope (sense hàbits) que donaven gràcies a Déu per poder representar la seva pàtria. No era bonic? No unia la família després de sopar? Recordo al pare –cames obertes, panxa caiguda- admirant els fruits de la natura i a la mare mirant-lo de reüll amb el somriure sarcàstic de la dona que porta vint anys de casament i dotze de règim. I jo, asseguda a terra obrint-me la blusa per veure si els pits em sortien d’una vegada.
Doncs ara, una noieta, re de l’altre món, anomenada Thuzar Win Liwin. Mis Birmània, aprofita la gala elegant i refinada de l’elecció de Mis Univers i es posa a reivindicar la llibertat del poble birmà i plora i regalima rímel i després surt amb una pancarta de protesta.
Però què és això? Fins on hem arribat? Cada persona teu el seu destí i el que ha de fer és complir-lo i no posar-se en les coses dels altres. Els governants han de governar, l’exèrcit ha de disparar, la policia arrestar i els que no estan contents han de cridar consignes i si s’escau caure ferits o morts al mig del carrer. Enmig d’aquests panorama una Mis no hi fa res. Nosa en tot cas. Ella hauria de guanyar un concurs de bellesa i després cap a casa. Com jo, que de petita vaig guanyar una gimcana a segon i després vaig tornar tranquil·lament, sense fums de cap tipus, a la tutela familiar i aquí estic, fent la feina de casa perquè el meu marit pugui complir amb el seu destí.
Potser la senyoreta Thuzar Win.... creu que té les seves raons per protestar. Potser pensa que no és just treure a una Presidenta escollida democràticament (serà millor no parlar d’aquesta Presidenta per molt Premi Nobel que sigui) i que l’exèrcit es faci càrrec del país. Potser a la Mis li hagin dit que un fotimer de birmans han estat morts per la policia nacional mentre mostraven el seu desacord. Però això és molt suposar. Jo personalment m’he estat informant i no he trobat cap notícia que confirmés els temors de la Mis. El “Hola” com a mínim, aquesta setmana no deien res de Birmània.
LA KINTA FORKA
UNA GUERRA PROFITOSA?
Mentre a Gràcia un patró celebrava la reobertura del seu restaurant a la nit, convidant a barra lliure de cervesa i tapes, a Israel i a Gaza es reprenia un semblant de vida normal gràcies a la treva pactada d’un stop de bombes i míssils. Per altra banda, Pilar Rahola, la periodista catalana més pro israeliana, era expulsada escandalosament de la Vanguardia mentre molts periodistes espanyols enterraven la destral de guerra antisionista que havien brandit durant aquestes infernals setmanes.
Un primer constat, l'avantatge militar israelià no els ha conferit una victòria política i les successives vagues mortíferes contra la població civil palestina no ho han canviat. Hamàs ha aconseguit tornar a la palestra i posar-se al centre de les negociacions. Qualsevol solució els requereix, fins i tot si les altres forces palestines actives ho rebutgen. Una altra lliçó, i potser la més important, és que els joves palestins han fet revifar una identitat que mai no ha estat negada però sí esclafada per les potències mundials. En temps difícils, en el pitjor dels impassos, els joves palestins rescaten el seu poble a costa de rius de sang.
Hamàs, que inicialment va ser desbordat per les manifestacions de la població àrab del casc antic de Jerusalem, es va apoderar ràpidament de la revolta popular espontània. Tot i no haver estat a l’iniciativa dels primers míssils llançats contra Israel, obra del grup radical Jaich al-Umma (prop d'Al-Qaida) el desencadenant de les hostilitats, Hamàs s’hi va afegir i n’ha disparat milers durant tres setmanes. Va pujar al tren en marxa però ara ho recull políticament. La seva estratègia era menys la lluita contra Israel que la competència contra Fatah pel control del terreny polític palestí. Mentrestant Israel menja sens treva quilometres quadrats de territori d’un futur estat palestí.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
OPERACIÓ “MOHAMED VI AKHABAR” A LOGROÑO
La bona germanor existent entre el regne Alauita del Marroc i el regne Cristianita d’Espanya s’ha estroncat darrerament amb l’arribada a Ceuta de més de 8.000 marroquins, organitzada pel Rei del Marroc, amb milers de nens enganyats perquè jugava Cristiano Ronaldo. Era la seva revenja, rabiós i emprenyat perquè Espanya havia acollit el dirigent sahrauí Brahim Gali, per tractar-lo de Covid.
Espanya ha enviat l’exèrcit, la guàrdia civil i la legió en defensa de la pàtria amenaçada. Tots han estat retornats menys la majoria de menors.
Marroc és un país del que el rei és propietari absolut: un dictador cruel, sanguinari i multimilionari que només a Marràqueix té setze palaus i que manté en la misèria i l’opressió al seu poble per mitjà d’un control territorial militar i policial exhaustiu, armats, sobretot, per EE.UU. i Espanya. Tant és així que és vergonyós que activistes rifenys estiguin a la presó condemnats a 20 anys per exercir el dret de manifestació en defensa dels drets humans. Així, el rei Mohamed VI no ha trigat gens a ordenar l’assassinat del dirigent sahrauí.
Tres agents han arribat a Logronyo fent-se passar per metges i infermers. D’aquesta manera han pogut entrar a l’Hospital General de la Rioja sense sospites.
Els mitjans de comunicació acaben de difondre la noticia; el tinent de la guàrdia civil Antonio Mejías, amb tractament de Covid a l’hospital, ha estat brutalment assassinat amb 8 trets al cap. Què ha passat? Dos dels agents han entrat a l’habitació d’en Gali i s’han trobat un sol llit ocupat, pensant que era ell, l’han crivellat. A en Brahim Gali, just en aquell moment, li estaven fent unes proves.
Quina sort correran ara els agents marroquins ja que Mohamed VI mai no perdona els errors ni el fracàs i la benemèrita exigeix justícia pels assassins dels seus companys?
QUARTA PÀGINA
HUMANOTECA
QUÈ APLAUDIM?
Violència: Força o energia desplegada impetuosament. Abús de força. Deixar-se emportar per la ira.
Un exemple de violència: Paco en atur des de sempre, que tenia una ordre d’allunyament per maltractar a la seva parella, la remata de set ganivetades al portal de casa i de pas, degolla a les seves dues filles.
La resposta a la violència: El Consistori surt a la Plaça de l’Ajuntament. Al seu costat algun familiar de la víctima. Davant alguna amiga, algun veí i una colla d’encuriosits ciutadans. Fan un minut de silenci. Després aplaudeixen uns segons i tornen a la feina.
Què aplaudeixen? La violència de Paco?
A qui aplaudeixen? A la morta o al matador?
Per què aplaudeixen? Perquè no son ells les víctimes?
Entre tots hem convertit la mort en un aplaudiment protocol·lari i estúpid.
Personalment davant una mort prefereixo les llàgrimes o la contenció reial. I després del dol, m’agradaria que algú, encara que sigui el govern, comencés a educar a gent com el Paco.
ÚLTIMA HORA
HI VAN HAVER MAI DEU MIL VERGES?
Els xilens tenen bones idees, però també tenen exèrcit i funcionaris. La bona idea (potser Allende) acostuma a perdre davant les males intencions (potser Pinochet).
Ara els xilens han decidit redactar una nova Constitució a partir d’una Convenció Constitucional formada per mil savis del país. Excel·lent, encara que un mica pretensiós. On es troben mil savis? On són? I no parlem ja de buscar saviesa peritària. Segons la bona idea xilena, cal que els savis es reparteixin a mitats iguals. Cinc-cents homes i cinc-centes dones. I si els números no surten?
Hi ha però un problema encara més important. Qui decideix el grau de saviesa dels altres? L’altre dia, per exemple, a la redacció es va decidir que en cas de que a Xile no arribessin als mil savis, podríem enviar al nostre Director. Perquè, diuen, té prestigi. No em van escollir a mi, van escollir al Director. Per què? Ningú veu en aquesta maniobra foscos interessos? Jo sí.
Un altre problema. Imaginem que per mèrits propis, naturalment, es considera persona de prestigi i saviesa, a un parent del Pinochet. Què fem? Tornem a començar?
I encara... A falta de veritables savis, es busca la participació d’un secretari d’estat, posem per cas, que ajudi a completar la llista. Imagineu la quantitat de savis que sortiran de la seva família? L’elecció serà de fiar?
La proposta xilena, és un alè d’aire fresc. Com ho va ser la Revolució francesa però aquesta vegada amb urnes. Bona idea, si senyor, però ingènua i amb molt guillotinaire a l’aguait.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
SOTANES CAIGUDES
L’església francesa ha fet dissabte. Massa ronya a les sagristies, massa pornografia al costat de la Bíblia, massa sotana tacada. Deu mil casos d’abús sexual reconeguts, són molts casos per una església pendent de reconstruir Notre Dame. No es poden permetre allunyar més els feligresos.
Per això han agafat escombres, espolsadors i baietes. Han aixecat catifes i han fregat racons.
Malgrat la infal·libilitat heretada de Déu, el prelat francès reconeix errors i es mostra disposat a la redempció.
La manera de netejar els pecats, serà essencialment espiritual: recompensar econòmicament a les víctimes d’abusos. No oferiran misses conventuals, ni enviaran a les missions als pecadors, no es presentaran davant les víctimes demanant perdó i oferint les dues galtes. No es comprometen a la penitència eterna, no. Donaran a les víctimes una bossa amb quaranta monedes. Dos-cents euros per violació, potser?
Els números estan per fer, però podem imaginar que a l’Església el còmput general de violacions, l’hi sortirà bastant més bé de preu que si tots aquests anys s’haguessin estan consolant amb professionals de l’ofici.
La França catòlica – que és catòlica però no burra- ja ha aixecat un crit d’alarma. Qui pagarà l’orgia? L’església? El Vaticà, per exemple, posarà en subhasta la Capella Sixtina? O la penitència eclesial, la pagaran els ciutadans via Impostos d’Hisenda? Potser les mateixes víctimes d’abusos seran els que subvencionaran la culpa dels mossens i mossenes?
En tot cas, reconeguem-ho, han acceptat la seva participació en actes inacceptables. Ja és alguna cosa.
Queda però una un dubte. Les cases per molt que es netegin, tornen a embrutar-se. L’església parla de la vida eterna però no pot fer res contra la pols que cada dia cau sobre els millors mobles. No hi ha neteja eterna.
L’Església francesa ha posat el comptador a zero. A veure quan dura?
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
CATALUNYA VOL NENS SECS
Catalunya ha adoptat a quinze criatures de Ceuta. Si se’ls hi posa una anella com a les aus migratòries, fet més que probable, d’aquí a cinc anys, un parell viuran en una casa d’acollida, un altre parell a la presó, mitja dotzena seran okupes recollint ferralla i l’altre mitja dotzena dormirà al carrer. No seria millor adoptar-ne un però donar-li casa, educació i opcions per poder fer una vida digna?
EL DOLÇ SOMRIURE
Elsa Artadi, el fals somriure de Catalunya, ha estat la primera en boicotejat l’acord de govern català. Ella diu que és per coherència. No nena, si vols ser coherent, no deixis que el personal cregui que seràs la futura vice presidenta, per després desmarcar-te. Tu, el que volies és fer soroll i demostrar la teva fidelitat a Puigdemont. OK. Arribarà el dia en que els polítics catalans deixaran de ser poetes de diumenge i posaran per davant de les seves devocions personals, l’interès del país?
EL MINISTRE DE LA FUSTA
Ricardo Salles, ministre de medi ambient brasiler, va reconèixer no fa gaire, que la desforestació de l’Amazona és preocupant i que calien noves estratègies per evitar la tala il·legal d’arbres.
Per una vegada, la nova estratègia s’ha posat en marxa i el Ministre Salles ha estat el primer detingut per afavorir el tràfic il·legal de fusta.
És bonic veure com alguna vegada els dolents paguen.
Llegenda imatge: Em correspon ésser amb els pobles que moren, us planyo d’estar amb els reis que maten - Victor Hugo
EL GENI COLAU
Nous plans de la Colau (alcaldessa de Barcelona): Convertir Barcelona en jardí botànic i traslladar la ciutat a la plana de Vic. Fundar una colònia d’animals en perill d’extinció i deixar-los lliures pel jardí botànic. Deixar que els manters, que no tenen cotxe, puguin vendre mercaderia robada a l’entrada del botànic. Obrir de bat a bat el port de Barcelona pels creuers que no contaminen i que vulguin visitar el botànic.
Una realitat de Colau: Prohibir la circulació de cotxes contaminants sempre que els propietaris d’aquests cotxes segueixin pagant l’impost de circulació. Fantàstica la Colau.
VACUNEU-VOS CIUTADANS
Un maldecap pels que vulguin passar les vacances en un país europeu? Els eurodiputats i els estats membres han aprovat el certificat sanitari que permetrà donar fe de la vacunació contra la Covid-19 o una prova negativa o d’immunitat després d'una infecció. Entrarà en funcionament a finals de juny. L'acortl'han pres en un temps rècord per “salvaguardar la lliure circulació de tots els ciutadans". Però també el caldrà per accedir als teatres, sales d’espectacle, festivals, etc. Als tossuts, no vacunats, els queden els museus, cinemes, biblioteques i zoològics.
ICEBERG
Unes imatges de l'Agència Espacial Europea mostren el despreniment de l’iceberg més gran del món, anomenat A-76. Ni més ni menys que 4.320 quilòmetres quadrats de gel s'han separat de la plataforma de gel de l'Antàrtic (Pol Sud). A l'altra banda del món, l'escalfament de l'Àrtic s'està produint més ràpid del que es pensava i la temperatura ha augmentat tres vegades més que a la resta del món. A l'Àrtic i a l'Antàrtic el punt de no retorn es produirà a +2 graus. L'escalfament s'acosta a un llindar crític en els dos pols però també suscita luxúria entre les vuit potències veïnes (Estats Units, Rússia, Canadà, Dinamarca, Islàndia, Noruega i Suècia) per l’explotació dels recursos naturals. I els pobles indígenes? Doncs que es fotin, no?
PARIS S’OBRE DE CAMES?
És per a una primera injecció? Divendres a les 14h? Li caldrà anar a cent quilometres. Sí, hola? Tut, tut, tut... Escolti! El centre de Mandelieu-la-Napoule li ofereix divendres a les 14h...
Això era així fins el dia en que bars i terrasses van tornar a obrir les portes. Des de llavors als parisencs se’ls ha acabat la pressa. Tranquils com són es passen la vida als bars tot esperant una proposta de centre de vacunació que no estigui més lluny de deu minuts del bar on passen els dies. Quan els truquen responen amb una contraproposta o un: Tens alguna cosa millor? Aquesta és la “grandeur” de la França! Déu, saps com fer-nos somiar als catalans? T'ho suplico!
AIR CATALONIA
El primer vol d'Air Catalunya es va celebrar com havia de ser, amb una sardana! Llarga vida a la nostra nova aerolínia que donarà servei als Països Catalans. I aviat París. Properament podràs reservar els teus bitllets online aquí: https://www.air-catalogne.com/fr/.
"Air Catalunya" creada a Perpinyà gràcies a la passió de dos amics lligats a l’aviació segur que durarà més que les companyies que han existit a Barcelona i ja desaparegudes. En tot cas els desitgem salut i bon vent.
La traduction en français sera bientôt disponible
JA TENIM PRESIDENT!
Després d’un retard de varis mesos, els veïns s’han posat d’acord i el Sr. Mendes serà el nou president de l’escala. Ara només falta trobar un voluntari per fer de secretari (que en realitat és l’únic que penca). Com sempre s’ha buscat a un jubilat de bona lletra que sàpiga quadrar els comptes i, el més important que no perdi ni una factura. De moment els candidats han refusat la proposta.
No ha estat fàcil l’elecció. Els dels pisos alts tenien com a futurible al veí de l’àtic primera que, lògicament, tenia com a prioritat programàtica canviar l’ascensor. Els veïns dels pisos baixo, recolzaven al Sr Mendes (principal tercera) perquè a ell l’ascensor se n’hi enfot i proposaven com a prioritat de la nova junta, pintar l’entrada de l’edifici.
L’ha victòria del Sr Mendes ha de buscar-se en un principi d’acord amb els veïns de d’alt de manera que abans de prendre cap decisió, es faran dos pressupostos (feina pel secretari), un per l’ascensor i l’altre per la pintura. Segons els números i comptant amb el superàvit de l’any anterior es crearà una comissió (presidida pel secretari) per avaluar avantatges i inconvenients i que portarà a una reunió extraordinària al portal de l’edifici per decidir en votació simple, la decisió final.
El més curiós del procés constituent és que cap sector del veïnatge ha proposat com a prioritat, reforçar la paret mitjanera que amenaça d’enfonsament i que, de cedir, s’enduria per endavant tot l’edifici. De la paret mitjanera que se’n cuidi l’Ajuntament, han dit els veïns amb consciència de barri.
L’aparellador que viu al bloc, veient-les venir, ja ha decidit canviar de pis. El mateix que fan els que decideixen exiliar-se d’un país en adonar-se que va de cap a la merda.
SEGONA PÀGINA
EL CONVIDAT
LA MIS FA PIS FORA DE TEST
Sense voler semblar nostàlgica. Recorden els concursos de bellesa de quan la tele era en blanc i negre? Noies moníssimes de somriures encisadors. Noies de cultura amb somnis de maternitats nombroses. Religioses a tope (sense hàbits) que donaven gràcies a Déu per poder representar la seva pàtria. No era bonic? No unia la família després de sopar? Recordo al pare –cames obertes, panxa caiguda- admirant els fruits de la natura i a la mare mirant-lo de reüll amb el somriure sarcàstic de la dona que porta vint anys de casament i dotze de règim. I jo, asseguda a terra obrint-me la blusa per veure si els pits em sortien d’una vegada.
Doncs ara, una noieta, re de l’altre món, anomenada Thuzar Win Liwin. Mis Birmània, aprofita la gala elegant i refinada de l’elecció de Mis Univers i es posa a reivindicar la llibertat del poble birmà i plora i regalima rímel i després surt amb una pancarta de protesta.
Però què és això? Fins on hem arribat? Cada persona teu el seu destí i el que ha de fer és complir-lo i no posar-se en les coses dels altres. Els governants han de governar, l’exèrcit ha de disparar, la policia arrestar i els que no estan contents han de cridar consignes i si s’escau caure ferits o morts al mig del carrer. Enmig d’aquests panorama una Mis no hi fa res. Nosa en tot cas. Ella hauria de guanyar un concurs de bellesa i després cap a casa. Com jo, que de petita vaig guanyar una gimcana a segon i després vaig tornar tranquil·lament, sense fums de cap tipus, a la tutela familiar i aquí estic, fent la feina de casa perquè el meu marit pugui complir amb el seu destí.
Potser la senyoreta Thuzar Win.... creu que té les seves raons per protestar. Potser pensa que no és just treure a una Presidenta escollida democràticament (serà millor no parlar d’aquesta Presidenta per molt Premi Nobel que sigui) i que l’exèrcit es faci càrrec del país. Potser a la Mis li hagin dit que un fotimer de birmans han estat morts per la policia nacional mentre mostraven el seu desacord. Però això és molt suposar. Jo personalment m’he estat informant i no he trobat cap notícia que confirmés els temors de la Mis. El “Hola” com a mínim, aquesta setmana no deien res de Birmània.
LA KINTA FORKA
UNA GUERRA PROFITOSA?
Mentre a Gràcia un patró celebrava la reobertura del seu restaurant a la nit, convidant a barra lliure de cervesa i tapes, a Israel i a Gaza es reprenia un semblant de vida normal gràcies a la treva pactada d’un stop de bombes i míssils. Per altra banda, Pilar Rahola, la periodista catalana més pro israeliana, era expulsada escandalosament de la Vanguardia mentre molts periodistes espanyols enterraven la destral de guerra antisionista que havien brandit durant aquestes infernals setmanes.
Un primer constat, l'avantatge militar israelià no els ha conferit una victòria política i les successives vagues mortíferes contra la població civil palestina no ho han canviat. Hamàs ha aconseguit tornar a la palestra i posar-se al centre de les negociacions. Qualsevol solució els requereix, fins i tot si les altres forces palestines actives ho rebutgen. Una altra lliçó, i potser la més important, és que els joves palestins han fet revifar una identitat que mai no ha estat negada però sí esclafada per les potències mundials. En temps difícils, en el pitjor dels impassos, els joves palestins rescaten el seu poble a costa de rius de sang.
Hamàs, que inicialment va ser desbordat per les manifestacions de la població àrab del casc antic de Jerusalem, es va apoderar ràpidament de la revolta popular espontània. Tot i no haver estat a l’iniciativa dels primers míssils llançats contra Israel, obra del grup radical Jaich al-Umma (prop d'Al-Qaida) el desencadenant de les hostilitats, Hamàs s’hi va afegir i n’ha disparat milers durant tres setmanes. Va pujar al tren en marxa però ara ho recull políticament. La seva estratègia era menys la lluita contra Israel que la competència contra Fatah pel control del terreny polític palestí. Mentrestant Israel menja sens treva quilometres quadrats de territori d’un futur estat palestí.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
OPERACIÓ “MOHAMED VI AKHABAR” A LOGROÑO
La bona germanor existent entre el regne Alauita del Marroc i el regne Cristianita d’Espanya s’ha estroncat darrerament amb l’arribada a Ceuta de més de 8.000 marroquins, organitzada pel Rei del Marroc, amb milers de nens enganyats perquè jugava Cristiano Ronaldo. Era la seva revenja, rabiós i emprenyat perquè Espanya havia acollit el dirigent sahrauí Brahim Gali, per tractar-lo de Covid.
Espanya ha enviat l’exèrcit, la guàrdia civil i la legió en defensa de la pàtria amenaçada. Tots han estat retornats menys la majoria de menors.
Marroc és un país del que el rei és propietari absolut: un dictador cruel, sanguinari i multimilionari que només a Marràqueix té setze palaus i que manté en la misèria i l’opressió al seu poble per mitjà d’un control territorial militar i policial exhaustiu, armats, sobretot, per EE.UU. i Espanya. Tant és així que és vergonyós que activistes rifenys estiguin a la presó condemnats a 20 anys per exercir el dret de manifestació en defensa dels drets humans. Així, el rei Mohamed VI no ha trigat gens a ordenar l’assassinat del dirigent sahrauí.
Tres agents han arribat a Logronyo fent-se passar per metges i infermers. D’aquesta manera han pogut entrar a l’Hospital General de la Rioja sense sospites.
Els mitjans de comunicació acaben de difondre la noticia; el tinent de la guàrdia civil Antonio Mejías, amb tractament de Covid a l’hospital, ha estat brutalment assassinat amb 8 trets al cap. Què ha passat? Dos dels agents han entrat a l’habitació d’en Gali i s’han trobat un sol llit ocupat, pensant que era ell, l’han crivellat. A en Brahim Gali, just en aquell moment, li estaven fent unes proves.
Quina sort correran ara els agents marroquins ja que Mohamed VI mai no perdona els errors ni el fracàs i la benemèrita exigeix justícia pels assassins dels seus companys?
QUARTA PÀGINA
HUMANOTECA
QUÈ APLAUDIM?
Violència: Força o energia desplegada impetuosament. Abús de força. Deixar-se emportar per la ira.
Un exemple de violència: Paco en atur des de sempre, que tenia una ordre d’allunyament per maltractar a la seva parella, la remata de set ganivetades al portal de casa i de pas, degolla a les seves dues filles.
La resposta a la violència: El Consistori surt a la Plaça de l’Ajuntament. Al seu costat algun familiar de la víctima. Davant alguna amiga, algun veí i una colla d’encuriosits ciutadans. Fan un minut de silenci. Després aplaudeixen uns segons i tornen a la feina.
Què aplaudeixen? La violència de Paco?
A qui aplaudeixen? A la morta o al matador?
Per què aplaudeixen? Perquè no son ells les víctimes?
Entre tots hem convertit la mort en un aplaudiment protocol·lari i estúpid.
Personalment davant una mort prefereixo les llàgrimes o la contenció reial. I després del dol, m’agradaria que algú, encara que sigui el govern, comencés a educar a gent com el Paco.
ÚLTIMA HORA
HI VAN HAVER MAI DEU MIL VERGES?
Els xilens tenen bones idees, però també tenen exèrcit i funcionaris. La bona idea (potser Allende) acostuma a perdre davant les males intencions (potser Pinochet).
Ara els xilens han decidit redactar una nova Constitució a partir d’una Convenció Constitucional formada per mil savis del país. Excel·lent, encara que un mica pretensiós. On es troben mil savis? On són? I no parlem ja de buscar saviesa peritària. Segons la bona idea xilena, cal que els savis es reparteixin a mitats iguals. Cinc-cents homes i cinc-centes dones. I si els números no surten?
Hi ha però un problema encara més important. Qui decideix el grau de saviesa dels altres? L’altre dia, per exemple, a la redacció es va decidir que en cas de que a Xile no arribessin als mil savis, podríem enviar al nostre Director. Perquè, diuen, té prestigi. No em van escollir a mi, van escollir al Director. Per què? Ningú veu en aquesta maniobra foscos interessos? Jo sí.
Un altre problema. Imaginem que per mèrits propis, naturalment, es considera persona de prestigi i saviesa, a un parent del Pinochet. Què fem? Tornem a començar?
I encara... A falta de veritables savis, es busca la participació d’un secretari d’estat, posem per cas, que ajudi a completar la llista. Imagineu la quantitat de savis que sortiran de la seva família? L’elecció serà de fiar?
La proposta xilena, és un alè d’aire fresc. Com ho va ser la Revolució francesa però aquesta vegada amb urnes. Bona idea, si senyor, però ingènua i amb molt guillotinaire a l’aguait.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
SOTANES CAIGUDES
L’església francesa ha fet dissabte. Massa ronya a les sagristies, massa pornografia al costat de la Bíblia, massa sotana tacada. Deu mil casos d’abús sexual reconeguts, són molts casos per una església pendent de reconstruir Notre Dame. No es poden permetre allunyar més els feligresos.
Per això han agafat escombres, espolsadors i baietes. Han aixecat catifes i han fregat racons.
Malgrat la infal·libilitat heretada de Déu, el prelat francès reconeix errors i es mostra disposat a la redempció.
La manera de netejar els pecats, serà essencialment espiritual: recompensar econòmicament a les víctimes d’abusos. No oferiran misses conventuals, ni enviaran a les missions als pecadors, no es presentaran davant les víctimes demanant perdó i oferint les dues galtes. No es comprometen a la penitència eterna, no. Donaran a les víctimes una bossa amb quaranta monedes. Dos-cents euros per violació, potser?
Els números estan per fer, però podem imaginar que a l’Església el còmput general de violacions, l’hi sortirà bastant més bé de preu que si tots aquests anys s’haguessin estan consolant amb professionals de l’ofici.
La França catòlica – que és catòlica però no burra- ja ha aixecat un crit d’alarma. Qui pagarà l’orgia? L’església? El Vaticà, per exemple, posarà en subhasta la Capella Sixtina? O la penitència eclesial, la pagaran els ciutadans via Impostos d’Hisenda? Potser les mateixes víctimes d’abusos seran els que subvencionaran la culpa dels mossens i mossenes?
En tot cas, reconeguem-ho, han acceptat la seva participació en actes inacceptables. Ja és alguna cosa.
Queda però una un dubte. Les cases per molt que es netegin, tornen a embrutar-se. L’església parla de la vida eterna però no pot fer res contra la pols que cada dia cau sobre els millors mobles. No hi ha neteja eterna.
L’Església francesa ha posat el comptador a zero. A veure quan dura?
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
CATALUNYA VOL NENS SECS
Catalunya ha adoptat a quinze criatures de Ceuta. Si se’ls hi posa una anella com a les aus migratòries, fet més que probable, d’aquí a cinc anys, un parell viuran en una casa d’acollida, un altre parell a la presó, mitja dotzena seran okupes recollint ferralla i l’altre mitja dotzena dormirà al carrer. No seria millor adoptar-ne un però donar-li casa, educació i opcions per poder fer una vida digna?
EL DOLÇ SOMRIURE
Elsa Artadi, el fals somriure de Catalunya, ha estat la primera en boicotejat l’acord de govern català. Ella diu que és per coherència. No nena, si vols ser coherent, no deixis que el personal cregui que seràs la futura vice presidenta, per després desmarcar-te. Tu, el que volies és fer soroll i demostrar la teva fidelitat a Puigdemont. OK. Arribarà el dia en que els polítics catalans deixaran de ser poetes de diumenge i posaran per davant de les seves devocions personals, l’interès del país?
EL MINISTRE DE LA FUSTA
Ricardo Salles, ministre de medi ambient brasiler, va reconèixer no fa gaire, que la desforestació de l’Amazona és preocupant i que calien noves estratègies per evitar la tala il·legal d’arbres.
Per una vegada, la nova estratègia s’ha posat en marxa i el Ministre Salles ha estat el primer detingut per afavorir el tràfic il·legal de fusta.
És bonic veure com alguna vegada els dolents paguen.
Llegenda imatge: Em correspon ésser amb els pobles que moren, us planyo d’estar amb els reis que maten - Victor Hugo
EL GENI COLAU
Nous plans de la Colau (alcaldessa de Barcelona): Convertir Barcelona en jardí botànic i traslladar la ciutat a la plana de Vic. Fundar una colònia d’animals en perill d’extinció i deixar-los lliures pel jardí botànic. Deixar que els manters, que no tenen cotxe, puguin vendre mercaderia robada a l’entrada del botànic. Obrir de bat a bat el port de Barcelona pels creuers que no contaminen i que vulguin visitar el botànic.
Una realitat de Colau: Prohibir la circulació de cotxes contaminants sempre que els propietaris d’aquests cotxes segueixin pagant l’impost de circulació. Fantàstica la Colau.
VACUNEU-VOS CIUTADANS
Un maldecap pels que vulguin passar les vacances en un país europeu? Els eurodiputats i els estats membres han aprovat el certificat sanitari que permetrà donar fe de la vacunació contra la Covid-19 o una prova negativa o d’immunitat després d'una infecció. Entrarà en funcionament a finals de juny. L'acortl'han pres en un temps rècord per “salvaguardar la lliure circulació de tots els ciutadans". Però també el caldrà per accedir als teatres, sales d’espectacle, festivals, etc. Als tossuts, no vacunats, els queden els museus, cinemes, biblioteques i zoològics.
ICEBERG
Unes imatges de l'Agència Espacial Europea mostren el despreniment de l’iceberg més gran del món, anomenat A-76. Ni més ni menys que 4.320 quilòmetres quadrats de gel s'han separat de la plataforma de gel de l'Antàrtic (Pol Sud). A l'altra banda del món, l'escalfament de l'Àrtic s'està produint més ràpid del que es pensava i la temperatura ha augmentat tres vegades més que a la resta del món. A l'Àrtic i a l'Antàrtic el punt de no retorn es produirà a +2 graus. L'escalfament s'acosta a un llindar crític en els dos pols però també suscita luxúria entre les vuit potències veïnes (Estats Units, Rússia, Canadà, Dinamarca, Islàndia, Noruega i Suècia) per l’explotació dels recursos naturals. I els pobles indígenes? Doncs que es fotin, no?
PARIS S’OBRE DE CAMES?
És per a una primera injecció? Divendres a les 14h? Li caldrà anar a cent quilometres. Sí, hola? Tut, tut, tut... Escolti! El centre de Mandelieu-la-Napoule li ofereix divendres a les 14h...
Això era així fins el dia en que bars i terrasses van tornar a obrir les portes. Des de llavors als parisencs se’ls ha acabat la pressa. Tranquils com són es passen la vida als bars tot esperant una proposta de centre de vacunació que no estigui més lluny de deu minuts del bar on passen els dies. Quan els truquen responen amb una contraproposta o un: Tens alguna cosa millor? Aquesta és la “grandeur” de la França! Déu, saps com fer-nos somiar als catalans? T'ho suplico!
AIR CATALONIA
El primer vol d'Air Catalunya es va celebrar com havia de ser, amb una sardana! Llarga vida a la nostra nova aerolínia que donarà servei als Països Catalans. I aviat París. Properament podràs reservar els teus bitllets online aquí: https://www.air-catalogne.com/fr/.
"Air Catalunya" creada a Perpinyà gràcies a la passió de dos amics lligats a l’aviació segur que durarà més que les companyies que han existit a Barcelona i ja desaparegudes. En tot cas els desitgem salut i bon vent.