Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Hebdomadaire républicain politique/satirique de Catalogne
9 juillet 2021
LA BALSA DE PIEDRA
Pablo Casado. President del Grup del Partit Popular. Cap de l’Oposició en unes Corts que presumeixen democràtica, ha dit:
“La guerra civil (espanyola) fue una CONFRONTACION entre los que querían la democracia sin ley y los que querían la ley sin democracia”.
D’on es dedueix que: un milió de morts és una confrontació, això sí, fraterna. Que milers de presoners, represaliats i assassinats, van ser-ho per passar-se la llei pel forro. Que una guerra (confrontació) compleix amb la normativa moral de la civilització. Que qualsevol altre enfrontament entre demòcrates sense llei i tirants amb llei no és solament possible sinó tan imminent com decideixin els tirans i, per sobre de tot, demostra que el Sr Casado, és intel·lectualment un colpista hereu de les pitjors tradicions franquistes.
Casado justifica el cop d’estat i, a la seva manera, el prepara.
Amb aquest cap de l’Oposició s’enfronta Espanya a un futur de pandèmia mèdica, jurídica i econòmica. I fins i tot els suecs, comencen a tenir por que els arribi la marea bruta espanyola.
Admetent ja d’entrada, que la pell de brau no hi ha qui la salvi i que seguirà amb pandèmia com ho està fent des de la pesta negra, el millor per la humanitat podria ser aplicar la idea de Saramago que separa Portugal de la resta del Continent, però aquesta vegada enduent-se tota la península. Una escletxa s’obre en els Pirineus i la Ibèria sencera es desenganxa del món terrenal i entra a la deriva en la immensitat marítima fins a perdre’s més enllà de Finis Terrae.
És una llàstima que la resta del món pugui contaminar-se amb els esputs del Cap de l’Oposició espanyola. Si no ens podem salvar nosaltres, com a mínim deixem als altres en pau.
SEGONA PÀGINA
EL CONVIDAT
MURMURI D’ABELLES
De la mateixa manera que a un aspirant de la força armada, caldria fer-li algunes proves d’estabilitat emocional perquè compartirà la seva vida professional amb una arma, seria bo que als teòrics polítics els fessin test d’intel·ligència, o si més no, els passessin pel polígraf de la veritat perquè malauradament passaran la seva vida professional podent parlar, i sovint les paraules són més mortals que les bales.
Toni Cantó, de professió trànsfuga, és per sí mateix, la prova palpable d’aquesta necessitat preventiva.
Per la boca d’aquesta eminència, han passat les burrades més estrepitoses que pot dir un polític. Aconseguir comunicar tres mentides en dues paraules no està a l’abast de tothom, però el Toni segueix disposat a millorar-se dia a dia.
Naturalment, amb aquesta tendència a la calumnia, el recorregut polític ha tingut de passar per tots els partits especialitzats en el frau. Des de UPyD, el seu bressol ideològic, passant per Ciutadans i el P. P. Allò que se’n diu una carrera impol·luta.
Els casos com els del Toni, són perillosos perquè el país s’acostuma a la dialèctica armada i o bé mitifica a l’orador o deixa de fer-li cas, però sempre des d’una vessant política i personatges com aquest poden fer molt mal encara que estiguin absolutament allunyat de la cosa pública. Un rus d’abelles és perillós, però una de sola navegant a la desesperada per la plaça del poble, també pot picar i si és verinosa, -i el Toni ho és- pot provocar moltes infeccions.
Ara, Ayuso que ve a ser com l’abella reina, ha adoptat a la criatura i el posa com a Director de la Oficina del Español. Magnífic títol per amagar una feina tan aparentment patriòtica com inútil i en la que el seu director es limitarà a cobrar un sou considerable, inaugurar qualsevol xiringuito entapissat de banderes espanyoles i anar a classes de castellà, que falta li fa.
Vist el panorama, és lògic dubtar d’introduir a Espanya el tema ecològic. Salvar totes les espècies, no sempre és bo per la natura. A Pedralbes, per exemple, barri senyorial on n’hi hagin, ja estan tips dels porcs senglars, (però encara els agraden les abelles).
LA KINTA FORKA
AUTODETERMINACIÓ DE GÈNERE
Amb el canvi de sexe sense metges i en quatre mesos i marcant el pas a la dreta i l’extrema dreta, i completament sincronitzada amb els col·lectius concernits la ministra Montero porta la llei TRANS a discussió per aprovació.
Uns s’esparracaran la roba, els altres diran que és un autèntic pas de gegant que posa Espanya al capdavant de l’Europa del progrés. I bé, per una vegada és veritat. Sí senyores i senyors, la qüestió de la igualtat real i efectiva davant la llei de les persones trans i per a la garantia dels drets LGTBI queda manifest. De la qüestió social de la pobresa, del canvi climàtic, de la magistratura colpista, de l’exèrcit i policia clarament franquistes no se’n parlarà. I aquesta és l’alarma sobre un cúmul de discriminacions a la ciutadania.
Podem comprendre que VOX vagi a la contra amb autèntica histèria. Això del sexe dels homes ha de ser un falo de mascle dominant. Però en canvi és incomprensible que el PP en particular, o la església és mobilitzin.
Si tot acceptant el bé de la llei TRANS, també la cal veure com l’última bala del govern de Pedro Sánchez donat que ni pensa, ni podria canviar res més. De fet, a la seva manera, és una forma de tranquil·litzar els poders del capital amb el missatge “tranquilots, aquí no passarà res més”.
El que no entenem és perquè la dreta munta aquest escenari caòtic. Tan aviat com el govern va anunciar la llei els manaires del PP es van posar en contacte amb les Defensores i Defensors patris de la Magistratura per confiar-los una "missió de reflexió i propostes" contra la llei.
Segons com es miri, l'escenari pepero es podria transformar en un camp de mines sobre les quals hauran de practicar piruetes. N'hi haurà prou que el Constitucional remeni el tema de les edats per eliminar el rerefons homòfob del PP? N'hi haurà prou amb rebatejar la llei per no sentenciar-la? O fer una relectura política en clau dreta espanyola cripto-gai? Aquest és un tema vast que, sens dubte, requereix temps abans de prendre decisions.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
EL PC XINÈS FA CENT ANYS
El govern de la Xina presidit per Xi Jinping, actualment amb més poder del que tenia Mao, ha commemorat ostentosament el centenari de la fundació del Partit Comunista, mitjançant una desfilada militar a la majestuosa plaça de Tiannamen, on al 1989 l’exèrcit va reprimir - amb un resultat de nombrosos morts-, una protesta ciutadana pacífica.
L’exitós partit conta, hores d’ara, amb 95 milions d’afiliats, el 6’5% dels habitants del país. Una Xina que en els darrers decennis a experimentat un vertiginós creixement industrial i tecnològic. Ha passat de tenir una població eminentment rural a un 60% d’urbana que, juntament amb rural, representa una quarta part de la població mundial.
El seu capitalisme salvatge i desenfrenat ha produït, com a conseqüència, 6 milions de milionaris, centenars de nous milions de proletaris i els índex més grans de contaminació mundial.
El règim polític, dirigit i monopolitzat pel Partit Comunista, manté un control i una vigilància total sobre la població i promou l’assimilació forçosa de les 56 diverses nacionalitats – uns 120 milions de persones- , com la uigur o la tibetana. El més alt grau de repressió es manifesta en les execucions que arriben a milers cada any.
La seva influència al món és cada cop més gran, amb inversions de 100 mil milions de dòlars a l’Àfrica i de 240.000 milions a Sud-Amèrica. L’ombra del drac xinès és cada cop més allargada i avança decidida amb un somriure maliciós cap a nosaltres, tot penetrant sigil·losament en els diversos contorns de la terra.
Caldrà, per quan arribi el moment, que fem força bondat i siguem obedients i ben submisos, ja que el partit-estat vetllarà d’una manera desinteressada pel nostre progrés comú i la nostra felicitat individual i col·lectiva. No cal que ens preocupem ni que pensem massa per nosaltres mateixos, ja que ell pensa i actua amb gran dedicació i preocupació pel nostre benestar espiritual i material.
CINQUENA PÀGINA
HUMANOTECA
SINÒNIMS
Confinament.- Mesura cautelar per evitar que una malaltia contagiosa s’escampi... o perquè els independentistes no escapin de la presó, o només per fer la punyeta.
Estudiants.- Nom derivat de quan hi havia escoles i on s’estudiaven coses i que ara utilitzen els joves per pagar menys en els espectacles.
Festa.- Carrera que fan tots els estudiants (diguem una assignatura comuna) després de vuit mesos de no fotre res.
Relaxament.- Pot ser interior (quan es treballa la pròpia persona) o exterior (quan treballes els cossos de les altres persones).
Mallorca.- Illa alemanya enclavada a la Mediterrània. A Mallorca està prohibit el relaxament interior, o sigui que ja es veu el que queda.
Covid.- Bitxets que si cauen de la taula es moren, però que si no cauen i se’t foten a dintre, et maten.
Ineptitud.- Sistema de govern basat en el benestar dels que ja estan prou benestants. Una tossuda i patològica incapacitat per preveure el futur encara que es porti repetint cada quinze dies (portem unes set onades de pandèmia).
Set sinònims per explicar una realitat, la nostra.
ÚLTIMA HORA
FUMATA BLANCA AL PATI DELS TARONGERS
Les gàrgoles del pati encreuaven els ulls i obrien la boca fins ensenyar les amígdales, les taronges queien en suïcidi feliç per obrir-se a terra com flors de lotus, el campanar es desprogramava i enlloc dels Segadors, entonava a tota campana un cant a l’alegria.
Feia una hora i trenta set minuts que el President de la Generalitat i el govern en ple, estaven reunits amb el presos alliberats i en tot aquest espai Inter galàctic, no havien mostrat les seves diferències ni una sola vegada. Tot era coca i cava. A les taules lluïen queviures de la terra, els Mossos i les Mosses arrencaven a ballar substituint les porres per flors i mocadors blancs. Els coloms en senyal de respecte, deixaren de cagar-se a ple vol i anaven al lavabo en ordenada filera. Ja tenim concòrdia! deien els ciutadans apilats a la Plaça S Jaume.
A proposta anònima, atenent la conxorxa i cordialitat que es respirava al pati, s’iniciaren els preparatius per fer una calçotada. I el vent de sobte canvià, i el fum (blanc, això sí) lluny d’enlairar-se com li pertocava, formà un nus a peus de brasa i atacà la gola d’un polític allà reunit. Després d’un silenci tens, i quan ja eren tres els polítics afectats, sorgí d’entre el fum (blanc) un crit d’alarma. L’Esquerra ens vol ofegar!
Els bombers de la Generalitat, presents sempre que hi ha reunió entre partits catalanistes, s’afanyaren a apagar el foc. Intent en va. La cosa estava liada com el fum a peu de brasa. Ferits i contusionats.
L’endemà, els primers espases dels partits justificaven llurs postures i quedaren en reunir-se altre cop, a condició de no encendre la barbacoa. Catalunya avança... poc a poc.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
EL PARE DE ROCKEFELLER
Quan algú te varies veus, ja se sap, també te varies personalitats. Excepte el Sr José Luis Moreno. L’has vist un dia qualsevol de la seva dilatada vida prenen una canya a una terrassa, i ja saps qui i què és. Un farsant. Té la cara de farsant i la veu i el somriure i la postura i si el mireu bé, el color de la seva pell també és fals. Tot ell és, des dels principis dels temps, una mala copia d’alguna cosa dolenta. No saps per on et sortirà, pot robar-te la cartera, pot fer caure un Casino, por deixar embarassada a la filla del seu millor amic, pot fer el que vulgui, és imprevisible però saps que no és cosa neta. Se li veu el doblec.
Afamat cantant d’òpera, prestigiós cirurgià, advocat per part de mare i titellaire per part paterna, franquista en nòmina manipulant un Rockefeller progre... Mai una sola cara i mai una cara que es pugui portar davant notari. La signatura està sota el constant anàlisi de pèrits en grafologia.
La picaresca espanyola està atapeït de personatges com el Moreno. La diferència entre l’engany en el mont de la literatura del segle setze, i els personatges actuals són, però, evidents. Els primers tenen el punt d’enginy necessari per enganyar al poderós, i es fan simpàtics al lector tip de sentir-se oprimit pels senyors que l’astut servidor enganya. Ara, no. Ara el Lazarillo és un fatxenda que utilitza somriures i seduccions no per sobreviure amb un tros de formatge sec, sinó per enriquir-se ostentosament, innecessàriament. No és un personatge agraït ni simpàtic, és un trepa.
Moreno, amb la intel·ligència que Déu li va donar, pensava que de la mateixa manera que podia fer tres veus, podia representar a un ciutadà normal i a un artista, deixant amagat la part fosca que tenyia el seu frac. A no ser per l’entorn en el que es movia, tan fosc i fals com ell mateix, abans de fer la primera comunió el Morenin, ja hauria entrat en un reformatori, però a la nostra societat li agraden els poca-vergonyes, els senten propis i els admiren.
No ens en adonarem i d’aquí a quinze dies el Moreno tindrà un nou Show a les millors cadenes dels país. LLUFA.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
OH NO!
No volem ni pensar-hi però passarà. No ens ho podem imaginar, però haurem d’afrontar-ho. Un dia, tard o d’hora, Messi ens deixarà. Amb el seu somriure de nen entremaliat, agafarà les maletes (algú els hi agafarà), pujarà a l’avió i Barcelona quedarà orfe de per vida. Sense el poder que ens vàrem atorgar durant les olimpíades, grisa com en la post guerra, trista com un dia de Sant Josep sense tortell.
La única cosa positiva serà que Catalunya tindrà una nova festa nacional. Una altra derrota.
QUE XULO EL MOBILE
Aquest any sí! Hem tingut Mobile. A servidora no li ha canviat gens la vida. Per ser exactes ni hauria sabut que es feia de no ser per la presència reial i l’absència presidencial de l’Aragonés i el sopar en el que un i altre van compartir menú i que va fer parlar molt. Distensió? Gest estratègic? Penediment per ambdues parts? Després tots cap a casa i el Mobile va començar... i va acabar. Quina xalada això del Mobile. Un any parlant-ne, set vagues anticipades, una mani amb foto cremada i els de sempre fent negoci. “Guapu” “Guapu”.
EL MIRACLE DE MONTSERRAT
A Montserrat han descobert a un monjo que feia manetes amb l’escolania (i no era el director del cor). No saben si treure’l del monestir o espenyar-lo pel Sant Bernat (un pic muntanyós molt singular). Passada la commoció, en les vespres d’aquell dia singular, l’Abat digué als monjos que queden: germans, això és un miracle. Donem gràcies a la Moreneta (la Verge del lloc). I ben pensat, tal i com van les coses, és veritat. Que entre tot un convent i tot un cor de nens adolescents només es trobi un cas d’abusos, resulta absolutament miraculós.
POLI BLANC A GARJOLA
Derek Chauvin, assassí uniformat de Minneapolis ha quedat molt sorprès amb la sentència que el condemna a 22 de presó per haver protagonitzat la famosa mort de Lloyd. De petit a casa, ha manifestat, m’havien ensenyat que els policies sempre eren els bons, especialment els blancs i que podies fer el que et passés pel cap i donar-ne la culpa a algun negre alcoholitzat o no. Francament no estic enfadat amb el jutge però els meus pares m’han defraudat molt. No és bo dir mentides als nens.
NO VULL
En els darrers vint anys els casaments a Catalunya celebrats per l’església han passat de 75% a 10%. Com que els sociòlegs busquen el perquè els hi podem confirmar un parell de dades. Si un capellà et casa la primera nit de noces és converteix en la primera bronca matrimonial. Per aquesta raó les noies practiquen el sexe abans del matrimoni i així des del primer dia ja poden preparar la separació. Pels nois les coses són bastant pitjor. Són menys nombrosos, els canvis de gènere delmen la població masculina i els capellans els fan molta por.
LA PRINCESA
Catalunya se sent feliç des de que ha sabut que la filla de FELIPE VI parla un excel·lent català. La nostra redacció ho veu com la solució del “problema catalan”. El seu il·lustre pare només ha de repartir els seus territoris entre els fills i a la Princesa nomenar-la reina de Catalunya.
Ja que les coses no van massa bé en aquest país d’aquesta manera podríem treure’ns del damunt els polítics catalans tant si són independentistes com unionistes. Tenir família reial pròpia, mola!
DESINFORMACIÓ
La desinformació amenaça la capacitat de la humanitat d'abordar els temes clau del nostre temps. El canvi climàtic, les pandèmies, els drets humans, la biodiversitat i ajudar a expandir la democràcia a tot el món. Això requereix protegir les nostres comunitats contra la desinformació dissenyada per polaritzar-nos i silenciar els fets. Calen regulacions clares i transparents, ara més que mai, amb la pandèmia però Facebook segueix sense protegir els europeus de la perillosa desinformació relacionada amb la COVID.
UN ALTRE IMBÈCIL
El primer ministre pakistanès, Imran Khan, està convençut que les víctimes de violació ho som per anar "molt poc vestides".
"Si una dona va molt despullada, tindrà un efecte sobre els homes a menys que siguin robots. És una qüestió de sentit comú", va dir Imran Khan quan se li va preguntar sobre l'epidèmia de violència sexual i violació al Pakistan. No va especificar de quina roba parlava, en un país on la immensa majoria de dones porten un vestit tradicional molt cobert.
La traduction en français sera bientôt disponible
LA BALSA DE PIEDRA
Pablo Casado. President del Grup del Partit Popular. Cap de l’Oposició en unes Corts que presumeixen democràtica, ha dit:
“La guerra civil (espanyola) fue una CONFRONTACION entre los que querían la democracia sin ley y los que querían la ley sin democracia”.
D’on es dedueix que: un milió de morts és una confrontació, això sí, fraterna. Que milers de presoners, represaliats i assassinats, van ser-ho per passar-se la llei pel forro. Que una guerra (confrontació) compleix amb la normativa moral de la civilització. Que qualsevol altre enfrontament entre demòcrates sense llei i tirants amb llei no és solament possible sinó tan imminent com decideixin els tirans i, per sobre de tot, demostra que el Sr Casado, és intel·lectualment un colpista hereu de les pitjors tradicions franquistes.
Casado justifica el cop d’estat i, a la seva manera, el prepara.
Amb aquest cap de l’Oposició s’enfronta Espanya a un futur de pandèmia mèdica, jurídica i econòmica. I fins i tot els suecs, comencen a tenir por que els arribi la marea bruta espanyola.
Admetent ja d’entrada, que la pell de brau no hi ha qui la salvi i que seguirà amb pandèmia com ho està fent des de la pesta negra, el millor per la humanitat podria ser aplicar la idea de Saramago que separa Portugal de la resta del Continent, però aquesta vegada enduent-se tota la península. Una escletxa s’obre en els Pirineus i la Ibèria sencera es desenganxa del món terrenal i entra a la deriva en la immensitat marítima fins a perdre’s més enllà de Finis Terrae.
És una llàstima que la resta del món pugui contaminar-se amb els esputs del Cap de l’Oposició espanyola. Si no ens podem salvar nosaltres, com a mínim deixem als altres en pau.
SEGONA PÀGINA
EL CONVIDAT
MURMURI D’ABELLES
De la mateixa manera que a un aspirant de la força armada, caldria fer-li algunes proves d’estabilitat emocional perquè compartirà la seva vida professional amb una arma, seria bo que als teòrics polítics els fessin test d’intel·ligència, o si més no, els passessin pel polígraf de la veritat perquè malauradament passaran la seva vida professional podent parlar, i sovint les paraules són més mortals que les bales.
Toni Cantó, de professió trànsfuga, és per sí mateix, la prova palpable d’aquesta necessitat preventiva.
Per la boca d’aquesta eminència, han passat les burrades més estrepitoses que pot dir un polític. Aconseguir comunicar tres mentides en dues paraules no està a l’abast de tothom, però el Toni segueix disposat a millorar-se dia a dia.
Naturalment, amb aquesta tendència a la calumnia, el recorregut polític ha tingut de passar per tots els partits especialitzats en el frau. Des de UPyD, el seu bressol ideològic, passant per Ciutadans i el P. P. Allò que se’n diu una carrera impol·luta.
Els casos com els del Toni, són perillosos perquè el país s’acostuma a la dialèctica armada i o bé mitifica a l’orador o deixa de fer-li cas, però sempre des d’una vessant política i personatges com aquest poden fer molt mal encara que estiguin absolutament allunyat de la cosa pública. Un rus d’abelles és perillós, però una de sola navegant a la desesperada per la plaça del poble, també pot picar i si és verinosa, -i el Toni ho és- pot provocar moltes infeccions.
Ara, Ayuso que ve a ser com l’abella reina, ha adoptat a la criatura i el posa com a Director de la Oficina del Español. Magnífic títol per amagar una feina tan aparentment patriòtica com inútil i en la que el seu director es limitarà a cobrar un sou considerable, inaugurar qualsevol xiringuito entapissat de banderes espanyoles i anar a classes de castellà, que falta li fa.
Vist el panorama, és lògic dubtar d’introduir a Espanya el tema ecològic. Salvar totes les espècies, no sempre és bo per la natura. A Pedralbes, per exemple, barri senyorial on n’hi hagin, ja estan tips dels porcs senglars, (però encara els agraden les abelles).
LA KINTA FORKA
AUTODETERMINACIÓ DE GÈNERE
Amb el canvi de sexe sense metges i en quatre mesos i marcant el pas a la dreta i l’extrema dreta, i completament sincronitzada amb els col·lectius concernits la ministra Montero porta la llei TRANS a discussió per aprovació.
Uns s’esparracaran la roba, els altres diran que és un autèntic pas de gegant que posa Espanya al capdavant de l’Europa del progrés. I bé, per una vegada és veritat. Sí senyores i senyors, la qüestió de la igualtat real i efectiva davant la llei de les persones trans i per a la garantia dels drets LGTBI queda manifest. De la qüestió social de la pobresa, del canvi climàtic, de la magistratura colpista, de l’exèrcit i policia clarament franquistes no se’n parlarà. I aquesta és l’alarma sobre un cúmul de discriminacions a la ciutadania.
Podem comprendre que VOX vagi a la contra amb autèntica histèria. Això del sexe dels homes ha de ser un falo de mascle dominant. Però en canvi és incomprensible que el PP en particular, o la església és mobilitzin.
Si tot acceptant el bé de la llei TRANS, també la cal veure com l’última bala del govern de Pedro Sánchez donat que ni pensa, ni podria canviar res més. De fet, a la seva manera, és una forma de tranquil·litzar els poders del capital amb el missatge “tranquilots, aquí no passarà res més”.
El que no entenem és perquè la dreta munta aquest escenari caòtic. Tan aviat com el govern va anunciar la llei els manaires del PP es van posar en contacte amb les Defensores i Defensors patris de la Magistratura per confiar-los una "missió de reflexió i propostes" contra la llei.
Segons com es miri, l'escenari pepero es podria transformar en un camp de mines sobre les quals hauran de practicar piruetes. N'hi haurà prou que el Constitucional remeni el tema de les edats per eliminar el rerefons homòfob del PP? N'hi haurà prou amb rebatejar la llei per no sentenciar-la? O fer una relectura política en clau dreta espanyola cripto-gai? Aquest és un tema vast que, sens dubte, requereix temps abans de prendre decisions.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
EL PC XINÈS FA CENT ANYS
El govern de la Xina presidit per Xi Jinping, actualment amb més poder del que tenia Mao, ha commemorat ostentosament el centenari de la fundació del Partit Comunista, mitjançant una desfilada militar a la majestuosa plaça de Tiannamen, on al 1989 l’exèrcit va reprimir - amb un resultat de nombrosos morts-, una protesta ciutadana pacífica.
L’exitós partit conta, hores d’ara, amb 95 milions d’afiliats, el 6’5% dels habitants del país. Una Xina que en els darrers decennis a experimentat un vertiginós creixement industrial i tecnològic. Ha passat de tenir una població eminentment rural a un 60% d’urbana que, juntament amb rural, representa una quarta part de la població mundial.
El seu capitalisme salvatge i desenfrenat ha produït, com a conseqüència, 6 milions de milionaris, centenars de nous milions de proletaris i els índex més grans de contaminació mundial.
El règim polític, dirigit i monopolitzat pel Partit Comunista, manté un control i una vigilància total sobre la població i promou l’assimilació forçosa de les 56 diverses nacionalitats – uns 120 milions de persones- , com la uigur o la tibetana. El més alt grau de repressió es manifesta en les execucions que arriben a milers cada any.
La seva influència al món és cada cop més gran, amb inversions de 100 mil milions de dòlars a l’Àfrica i de 240.000 milions a Sud-Amèrica. L’ombra del drac xinès és cada cop més allargada i avança decidida amb un somriure maliciós cap a nosaltres, tot penetrant sigil·losament en els diversos contorns de la terra.
Caldrà, per quan arribi el moment, que fem força bondat i siguem obedients i ben submisos, ja que el partit-estat vetllarà d’una manera desinteressada pel nostre progrés comú i la nostra felicitat individual i col·lectiva. No cal que ens preocupem ni que pensem massa per nosaltres mateixos, ja que ell pensa i actua amb gran dedicació i preocupació pel nostre benestar espiritual i material.
CINQUENA PÀGINA
HUMANOTECA
SINÒNIMS
Confinament.- Mesura cautelar per evitar que una malaltia contagiosa s’escampi... o perquè els independentistes no escapin de la presó, o només per fer la punyeta.
Estudiants.- Nom derivat de quan hi havia escoles i on s’estudiaven coses i que ara utilitzen els joves per pagar menys en els espectacles.
Festa.- Carrera que fan tots els estudiants (diguem una assignatura comuna) després de vuit mesos de no fotre res.
Relaxament.- Pot ser interior (quan es treballa la pròpia persona) o exterior (quan treballes els cossos de les altres persones).
Mallorca.- Illa alemanya enclavada a la Mediterrània. A Mallorca està prohibit el relaxament interior, o sigui que ja es veu el que queda.
Covid.- Bitxets que si cauen de la taula es moren, però que si no cauen i se’t foten a dintre, et maten.
Ineptitud.- Sistema de govern basat en el benestar dels que ja estan prou benestants. Una tossuda i patològica incapacitat per preveure el futur encara que es porti repetint cada quinze dies (portem unes set onades de pandèmia).
Set sinònims per explicar una realitat, la nostra.
ÚLTIMA HORA
FUMATA BLANCA AL PATI DELS TARONGERS
Les gàrgoles del pati encreuaven els ulls i obrien la boca fins ensenyar les amígdales, les taronges queien en suïcidi feliç per obrir-se a terra com flors de lotus, el campanar es desprogramava i enlloc dels Segadors, entonava a tota campana un cant a l’alegria.
Feia una hora i trenta set minuts que el President de la Generalitat i el govern en ple, estaven reunits amb el presos alliberats i en tot aquest espai Inter galàctic, no havien mostrat les seves diferències ni una sola vegada. Tot era coca i cava. A les taules lluïen queviures de la terra, els Mossos i les Mosses arrencaven a ballar substituint les porres per flors i mocadors blancs. Els coloms en senyal de respecte, deixaren de cagar-se a ple vol i anaven al lavabo en ordenada filera. Ja tenim concòrdia! deien els ciutadans apilats a la Plaça S Jaume.
A proposta anònima, atenent la conxorxa i cordialitat que es respirava al pati, s’iniciaren els preparatius per fer una calçotada. I el vent de sobte canvià, i el fum (blanc, això sí) lluny d’enlairar-se com li pertocava, formà un nus a peus de brasa i atacà la gola d’un polític allà reunit. Després d’un silenci tens, i quan ja eren tres els polítics afectats, sorgí d’entre el fum (blanc) un crit d’alarma. L’Esquerra ens vol ofegar!
Els bombers de la Generalitat, presents sempre que hi ha reunió entre partits catalanistes, s’afanyaren a apagar el foc. Intent en va. La cosa estava liada com el fum a peu de brasa. Ferits i contusionats.
L’endemà, els primers espases dels partits justificaven llurs postures i quedaren en reunir-se altre cop, a condició de no encendre la barbacoa. Catalunya avança... poc a poc.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
EL PARE DE ROCKEFELLER
Quan algú te varies veus, ja se sap, també te varies personalitats. Excepte el Sr José Luis Moreno. L’has vist un dia qualsevol de la seva dilatada vida prenen una canya a una terrassa, i ja saps qui i què és. Un farsant. Té la cara de farsant i la veu i el somriure i la postura i si el mireu bé, el color de la seva pell també és fals. Tot ell és, des dels principis dels temps, una mala copia d’alguna cosa dolenta. No saps per on et sortirà, pot robar-te la cartera, pot fer caure un Casino, por deixar embarassada a la filla del seu millor amic, pot fer el que vulgui, és imprevisible però saps que no és cosa neta. Se li veu el doblec.
Afamat cantant d’òpera, prestigiós cirurgià, advocat per part de mare i titellaire per part paterna, franquista en nòmina manipulant un Rockefeller progre... Mai una sola cara i mai una cara que es pugui portar davant notari. La signatura està sota el constant anàlisi de pèrits en grafologia.
La picaresca espanyola està atapeït de personatges com el Moreno. La diferència entre l’engany en el mont de la literatura del segle setze, i els personatges actuals són, però, evidents. Els primers tenen el punt d’enginy necessari per enganyar al poderós, i es fan simpàtics al lector tip de sentir-se oprimit pels senyors que l’astut servidor enganya. Ara, no. Ara el Lazarillo és un fatxenda que utilitza somriures i seduccions no per sobreviure amb un tros de formatge sec, sinó per enriquir-se ostentosament, innecessàriament. No és un personatge agraït ni simpàtic, és un trepa.
Moreno, amb la intel·ligència que Déu li va donar, pensava que de la mateixa manera que podia fer tres veus, podia representar a un ciutadà normal i a un artista, deixant amagat la part fosca que tenyia el seu frac. A no ser per l’entorn en el que es movia, tan fosc i fals com ell mateix, abans de fer la primera comunió el Morenin, ja hauria entrat en un reformatori, però a la nostra societat li agraden els poca-vergonyes, els senten propis i els admiren.
No ens en adonarem i d’aquí a quinze dies el Moreno tindrà un nou Show a les millors cadenes dels país. LLUFA.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
OH NO!
No volem ni pensar-hi però passarà. No ens ho podem imaginar, però haurem d’afrontar-ho. Un dia, tard o d’hora, Messi ens deixarà. Amb el seu somriure de nen entremaliat, agafarà les maletes (algú els hi agafarà), pujarà a l’avió i Barcelona quedarà orfe de per vida. Sense el poder que ens vàrem atorgar durant les olimpíades, grisa com en la post guerra, trista com un dia de Sant Josep sense tortell.
La única cosa positiva serà que Catalunya tindrà una nova festa nacional. Una altra derrota.
QUE XULO EL MOBILE
Aquest any sí! Hem tingut Mobile. A servidora no li ha canviat gens la vida. Per ser exactes ni hauria sabut que es feia de no ser per la presència reial i l’absència presidencial de l’Aragonés i el sopar en el que un i altre van compartir menú i que va fer parlar molt. Distensió? Gest estratègic? Penediment per ambdues parts? Després tots cap a casa i el Mobile va començar... i va acabar. Quina xalada això del Mobile. Un any parlant-ne, set vagues anticipades, una mani amb foto cremada i els de sempre fent negoci. “Guapu” “Guapu”.
EL MIRACLE DE MONTSERRAT
A Montserrat han descobert a un monjo que feia manetes amb l’escolania (i no era el director del cor). No saben si treure’l del monestir o espenyar-lo pel Sant Bernat (un pic muntanyós molt singular). Passada la commoció, en les vespres d’aquell dia singular, l’Abat digué als monjos que queden: germans, això és un miracle. Donem gràcies a la Moreneta (la Verge del lloc). I ben pensat, tal i com van les coses, és veritat. Que entre tot un convent i tot un cor de nens adolescents només es trobi un cas d’abusos, resulta absolutament miraculós.
POLI BLANC A GARJOLA
Derek Chauvin, assassí uniformat de Minneapolis ha quedat molt sorprès amb la sentència que el condemna a 22 de presó per haver protagonitzat la famosa mort de Lloyd. De petit a casa, ha manifestat, m’havien ensenyat que els policies sempre eren els bons, especialment els blancs i que podies fer el que et passés pel cap i donar-ne la culpa a algun negre alcoholitzat o no. Francament no estic enfadat amb el jutge però els meus pares m’han defraudat molt. No és bo dir mentides als nens.
NO VULL
En els darrers vint anys els casaments a Catalunya celebrats per l’església han passat de 75% a 10%. Com que els sociòlegs busquen el perquè els hi podem confirmar un parell de dades. Si un capellà et casa la primera nit de noces és converteix en la primera bronca matrimonial. Per aquesta raó les noies practiquen el sexe abans del matrimoni i així des del primer dia ja poden preparar la separació. Pels nois les coses són bastant pitjor. Són menys nombrosos, els canvis de gènere delmen la població masculina i els capellans els fan molta por.
LA PRINCESA
Catalunya se sent feliç des de que ha sabut que la filla de FELIPE VI parla un excel·lent català. La nostra redacció ho veu com la solució del “problema catalan”. El seu il·lustre pare només ha de repartir els seus territoris entre els fills i a la Princesa nomenar-la reina de Catalunya.
Ja que les coses no van massa bé en aquest país d’aquesta manera podríem treure’ns del damunt els polítics catalans tant si són independentistes com unionistes. Tenir família reial pròpia, mola!
DESINFORMACIÓ
La desinformació amenaça la capacitat de la humanitat d'abordar els temes clau del nostre temps. El canvi climàtic, les pandèmies, els drets humans, la biodiversitat i ajudar a expandir la democràcia a tot el món. Això requereix protegir les nostres comunitats contra la desinformació dissenyada per polaritzar-nos i silenciar els fets. Calen regulacions clares i transparents, ara més que mai, amb la pandèmia però Facebook segueix sense protegir els europeus de la perillosa desinformació relacionada amb la COVID.
UN ALTRE IMBÈCIL
El primer ministre pakistanès, Imran Khan, està convençut que les víctimes de violació ho som per anar "molt poc vestides".
"Si una dona va molt despullada, tindrà un efecte sobre els homes a menys que siguin robots. És una qüestió de sentit comú", va dir Imran Khan quan se li va preguntar sobre l'epidèmia de violència sexual i violació al Pakistan. No va especificar de quina roba parlava, en un país on la immensa majoria de dones porten un vestit tradicional molt cobert.