Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Hebdomadaire républicain politique/satirique de Catalogne
18 février 2022
LA PATRONAL NO ARRIBA
La Patronal conta el salari mínim de mil euros
Estimen als treballadors com si fossin els seus fills, (per això la majoria dels seus fills estan ingressats en centres de rehabilitació). Ho han intentat, han fet números, han buscat reduir despeses, deixar el cotxe al carrer per no pagar garatge, vendre’s una de les set cases que tenen escampades per aquests móns de Déu, però els números no surten. L’empresariat de Seat o dels bancs o de Maria Santíssima, no pot pagar trenta euros extra al mes encara que d’aquest augment en recuperin en impostos, pràcticament la meitat. Llàstima. Mala sort, perquè els empresaris no es neguen a augmentar el salari mínim gratuïtament, perquè son avars o rapinyaires, no, ells ho fan pel bé dels treballadors i de la societat en general. Que un obrer cobri trenta euros extres cada més significa, la ruïna del país, la rebaixa de la productivitat nacional i l’augment de la inflació. Pot fer trontollar l’equilibri social, fomentar les protestes i l’atur juvenil. La inversió caurà en picat, el mecenatge desapareixerà i es farà inevitable una nova pandèmia per regularitzar els mercats.
Aquest és el discurs dels empresaris cada vegada que es proposa l’augment de salaris. Ara anem a la veritat de la situació.
L’empresariat sap que pagarà mil euros de sou base. Ja han gestionat les recompenses que rebran i els beneficis fiscals que en trauran. Ja han decidit noves tarifes pels seus productes de manera que, després de tot, augmentaran els beneficis a costa de l’usuari que pagarà l’augment dels treballadors. És bonic ser empresari.
SEGONA PÀGINA
L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
THE QUEEN LEAVES
Elizabeth II, setanta anys com a Reina
Havia de ser impossible, però som atrevits. Em vaig disfressar de Príncep Carles que s’havia agafat el dia lliure per folgar amb la Camila a les quadres d’Old Park i em vaig posar al costat de la reina amb les cames estirades i els ulls tancats.
Que ruc que m’has sortit reiet, vaig sentir dir a la mare i reina. El temps que podria portar jo jubilada...
Es que fer d’hereu, estova.
I el Visqui...
La mare reina funciona amb una barreja d’energia eòlica i alcohòlica, però vaig callar en nom del Príncep Carles.
Tu saps la quantitat d’imbècils que he tingut d’aguantar com a Primers Ministres? I els familiars escampats per tot el món? I les putes colònies? Jo només volia unes xiruques i una escopeta de dos canons per anar a caçar.
Doncs pel temps que portes aferrada a la corona ningú ho diria...
I què faig, deixar-te a tu, perseguint a les cambreres de Palau? Ja en tenim prou amb els escàndols que tenim.
Més escàndols dóna el Boris Johnson...
En això tens raó...
La reina s’incorpora, em mira, tinc por que vegi el plagi, però no. Beu un glop d’alguna cosa que hi ha a la copeta... Potser sí que hauríem de començar a pensar en fer-te rei. No són pas menys ximples que tu... i beuen més... De fet amb la colla de polítics que manen pel món, potser no desentonaries gaire.... Recorda-m’ho Charles, un dia d’aquests hem de abdicar.
Tu o jo?
La veritat és que no ho sé.
LA GARSA PROSTÀTICA
LA GUERRA S’HA ACABAT
Noves mesures anti Covid
Portaven dos anys amagats, atrinxerats, emmascarats, mesurant distàncies, desinfectant escoles i geriàtrics, vacunant-nos i rentant-nos les mans, passant de cines i teatres, de concerts i cubates. PROU. S’ha acabat.
En plena pandèmia òmicron, la més contagiosa segons diuen, l’autoritat competent, ha decidit que el Covid, des del dia tal, ha deixat d’existir, que ja ens podem morir de la grip.
La gent està contenta, més que res per poder follar sense guardar distàncies. La nova normalitat es veu que és com la d’abans, igual de trista, igual d’idiota.
La raó del canvi no el sap ningú que no estigui en els poders decisius de la alta política empresarial. Ni els metges en saben donar una resposta.
Potser s’han quedat sense material antidisturbis (Covid). Potser els ha passat el furor maternal. Potser han decidit que ja està bé d’acollonir. O potser han vist que passada la primera onada això ja era imparable i que Déu hi faci més que nosaltres. Que millor morir-se de pandèmia que d’avorriment.
I ja està, ja tornem a ser lliures per sortir a l’hora que ens roti, i podem respirar partícules contaminants d’aire enlloc del nostre alè contaminant. Això és una festassa.
Més endavant, potser notarem que ens hem acostumant a obeir massa i que si ens diuen que no hem de sortir perquè passa aire, ens quedarem a casa i que si recomanen no rentar-se per estalviar aigua, ens traurem la tinya amb saliva. Ja se sap, l’autoritat vetlla per nosaltres.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
ELS INDIS DE MÈXIC ENS VISITEN
Després de 5 segles de la invasió de Mèxic, i la posterior colonització, delegats de diversos pobles del CNI (Consell Nacional Indígena): maya, popoluca, nàhuatl, binnizá, otomí, i raramurí, i zapatistes tsotsil i tseltal, han arribat a Catalunya i Europa per explicar les seves lluites i connectar amb les resistències europees.
Tot just quan els seus territoris pateixen una segona colonització mitjançant les multinacionals que espolien i destrueixen les seves comunitats, amb l’ajut i complicitat de les polítiques econòmiques del govern mexicà. D’ençà que hi ha el nou president López Obrador, s’han multiplicat els feminicidis, amb 18 dones assassinades al dia, que van sumar el 2020 la xifra de 6,861. Amb 51 periodistes assassinats darrerament. 105.804 assassinats en total des de l’actual presidència. També s’han intensificat les inversions estrangeres, ocupant les espanyoles el segon lloc amb 70.000 milions d’euros.
Aquesta segona colonització ha estat denunciada obertament pels pobles originaris que ens visiten. Es duu a terme a través, sobretot, dels megaprojectes que destrueixen territoris indígenes amb la construcció de gasoductes, termoelèctriques, plantacions transgèniques i explotacions mineres, tot violant drets humans i la seva cultura ancestral. L’espoli va acompanyat d’empresonaments i assassinats d’indígenes, amb l’expropiació forçosa de les seves terres.
Després de 5 segles, milions d’indis de Mèxic encara lluiten per la seva supervivència com a pobles respectuosos amb la natura, en contra de l’avarícia despòtica dels nous depredadors. I han vingut a Europa, resistint en contra dels nou conqueridors, per a ensenyar-nos que un altre món és possible.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA KINTA FORKA
ESTE HOMBRE LEJANO
Amb Albert Rivera cal revisar el mot llibertat
Després de fer de Ciutadans, originalment limitat a Catalunya, un gran moviment disfressat de centrista a nivell nacional, va llençar la mascara amb un gran gir dretà que va portar el seu partit a la derrota a les eleccions de novembre de 2019. Després d'aquest fracàs, es va retirar de la vida política.
Llibertat. D'expressió, d'empresa, de gaudir, de molestar. Llibertat als llavis d’Albert Rivera cada cinc minuts. Llibertat escric el teu nom ens deia. A través de les seves lliçons de llibertat va convertir Catalunya en objectiu a destruir. Aquesta calamitat d’home, a nivell personal, va viure de: Llibertats, llibertats estimades. Llibertat a tot arreu, tot el temps. No obstant això, va haver de renunciar, i ara ens proporciona un fascinant assaig de la seva manera particular d’entendre la noció de llibertat.
Sí, han passat molts mesos des que va plegar, i va entrar a treballar en un gran bufet d’advocats madrileny. Des del primer dia es va dedicar a ser un home lliure, no anava a treballar, o hi anava a l’hora de la migdiada. Cada mes, quan els seus patrons o sigui els que li pagaven un sou benestant, li lliuraven els euros, ell marxava de vacances. Pobre Rivera, s’havia intoxicat tant a ell mateix, durant tants anys, demanant ser alliberat dels catalans que es confonia i demanava als seus patrons que l’alliberessin del treball deixant-li, com és natural, el sou. Ell, Albert Rivera, no havia de treballar mai més. Ja havia fet prou per España, de fet l’havia salvat enfonsant Catalunya.
Molts de vosaltres esteu subscrits a una espècie de repugnància total cap a la seva persona i sentiu cada dia més plaer davant la seva derrota tan política, com laboral i personal.
Però mireu-ho com una novel·la, com un thriller en que veieu Rivera dotat amb una destral i una torxa perquè ataqui les muntanyes d'obres d'autors catalans i estrangers traduïts per tal de trobar EL llibre que cal salvar abans de destruir tota la resta. Ho va aconseguir amb l’escola catalana i la immersió lingüística, no?
L’heu vist a l’obra, és capaç de provocar-nos, en una entrevista a la tele o en una trobada amb els mitjans, una suor freda o un tret calent. Ara ens el foten fora de la feina per defensar la seva llibertat d’home lliure, aquest mes de febrer cau clarament en la primera categoria, la de no sabem on mirar per vergonya però no ens queixarem.
Ens han dit que hi ha editors, aquells que sempre ensumen l’èxit, que li han preparat un nínxol editorial ideal. Un tanca la boca i fot el camp. Lluny dels grans mítings, lluny de les grans causes contra el català i els catalans que volen ser-ho... lluny del treball assalariat... Rivera accepta que se’l foti al carrer a condició de seguir cobrant fins el 2025.
La pregunta del milió és si la seva arribada a l’atur li permetrà de conservar la mitja dotzena d’incondicionals que encara li queden, uns que atrau encara amb apassionament.
Mentrestant, es tracta de celebrar amb dignitat aquest caos personal del Rivera, no hi ha mal que per bé no vingui. I el retorn de la Guerra Freda amb aquests tancs russos desplegats a la frontera d'Ucraïna i aquestes tropes de l'OTAN enviades a Europa precipitadament ens fa pensar que Albert Rivera s’allistarà voluntàriament per provocar el caos a Rússia. Ens fascinarà amb les seves idees. Només li cal substituir “catalans” per “russos” i ja té la feina feta.
D'aquí la necessitat de mirar-se’l amb lleugeresa i condescendència sinó ens pot crear paisatges russos que afegeixin textura infinita a frases simples com les seves.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
UN SENYOR
Tertsch es fa la conferència des del bar
Si alguna cosa té bo la dreta, és la imatge que dóna. Elegants (versió estreta), ben pentinats, educats, imatge de senyor i un nom llarg. En concret: Hermman Leopoldo Tertsch del Valle-Lersundi. Un Caballero en diuen a Madrid. Aquest cavaller és ara, diputat del Parlament Europeu per VOX si bé el Parlament l’utilitza poc, ell prefereix les tavernes.
Des d’allà, envoltat d’ampolles d’aigua (?), va participar en una sessió del Parlament sobre la immersió lingüística a Catalunya, un dels seus temes preferits i va donar una vegada més, exemple de saber fer parlamentari i quixotisme. Segons diu saber de bona font, a Catalunya, els castellanoparlants han d’anar amb cuirassa per no ser agredits.
Diuen del cavaller, que abans de ser cavaller formava part del Partit Comunista Basc. Ha canviat. O no, no ho sabem, però molt comunista no ho sembla. Sobre tot des que va acusar a l’avi de Pablo Iglesias d’assassinar a civils innocents i al mateix Pablo i Podem de que mataran a gent si arriben al poder. Tot dit, això sí, en castellà impecable, bon gust i millor desodorant.
A Espanya li passa alguna cosa amb aquests personatges. En té a milers. Senyors de cap a peus, amb un barnís de cultura nacionalsocialista (com el pare del cavaller del que parlem, austríac i partidari de la ideologia nazi), una llengua verinosa, una mentalitat absolutament tancada i un odi que coven cada dia una hora abans de sortir al carrer i refermen els diumenges després de missa. Gent molt perillosa, que el poble admira perquè parlen d’orgull, d’Espanya i de Déu. Tres coses que el poble no sap com manipular però que serveix per dissimular la grisor d’una vida portada a crits i bastonades.
LLUFA per l’excelentíssim Hermman Leopoldo Tertsch del Valle-Lersundi.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
DEFENESTRACIÓ
Cau el model lingüístic espanyol
El cafè per a tots segueix funcionant. Espanya necessita com l’oxigen, esborrar el català de la capa d’ozó i per això, res millor que tornar als plans educatius de la dreta. O sigui que a Catalunya cal parlar castellà. La trampa és el percentatge, 25%, 30%, 50%... la finalitat és el total de la població catalana.
Per emparar-se (molt malament per cert) donen cafè per a tots i es revisen tots els models. El balear, el valencià, potser s’atreviran amb el basc, el castellà-lleonès... però el tret tots sabem cap on va dirigit.
Com era d’esperar, la segona cobertura al canvi de model, arriba avalat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, una institució que passarà a la història com la Inquisició del segle XXI... i impulsat, com no podia ser d’altra manera pel P.P. en temps d’Aznar.
Ara el Govern Espanyol, ja té la coartada perfecte. Està obligat a escanyar una mica més a Catalunya, per ordre judicial i com tots sabem, a Espanya els poders són independents. Els progres del Govern no hi poden fer res.
Davant del nou atracament, què farà el govern català? Protestar. Protestar enèrgicament i després intentar pactar que a canvi de donar el tret de gràcia a la llengua catalana, el govern espanyol permeti fer els cartells que anuncien les festes de la Mercè en català, en el ben entès que els nens que surtin de l’escola catalana puguin entendre el missatge festiu.
És una mort lenta, sí, però segura.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
PARENTS VINGUEREN QUE DE CASA EN TRAGUEREN
La Generalitat prohibeix el Tall de la Meridiana
La Generalitat de Catalunya, prohibeix les manifestacions diàries de la Meridiana que defensen la Generalitat de Catalunya. Oi que sembla error d’impremta? Doncs no.
Albert Batlle, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i Ignasi Elena, Conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, els dos polítics i accidentalment del PSC, han aconseguit la quadratura del cercle. Prohibir la protesta dels catalans que lluiten pels polítics catalans o dit en paraules del Sr Batlle “finalitzar amb els talls i “l’incivisme” de l’Avinguda Meridiana”.
El Cub de Rubik és complicat té sis cares, sis colors... en Batlle i l’Elena tenen una sola cara (?) i un sol color (?), però serà difícil de trobar algú que ens pugui resoldre l’enigma. A no ser...
A no ser que pactes estranys o desitjos inconfessables que escapen de l’enteniment normal d’un ciutadà, justifiquin que el TALL no interessa a cap polític, ni com a partit ni individualment. La bona mar ens emmiralla quan no hi ha vent. En política la falta de vent és la falta de compromís. Per la Meridiana hi ha poques ganes de bufar. Sí que la gent defensa a exiliats i represaliats, però a molts d’altres els molesta el Tall perquè queden embussats a l’entrada de la ciutat. Qui són més? Els favorables o als contraris? Quan els polítics tinguin clar de quin número de vots parlem, començaran a mullar-se o no parlaran mai més de la Meridiana. Tot plegat una vergonya més.
Que el propi govern et prohibeixi demanar justícia per Catalunya, és dur, massa.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
HORTUGRAFIA POLIZIAL
No faran proves ortogràfiques per seleccionar policies
Sa beu que hera impussibla. Que o se quedan sense polisia o la polisia escrivirà amb alguna falta hurtogràfica.
Ja passava fa temps a l’exèrcit. Una dona ens havia explicat una vegada que en l’informe explicant les raons de la mort del seu oncle, la milícia d’aleshores escriva: muerto por accidente de Harma, que volia dir afusellat per nosaltres.
Igual que l’oli i l’aigua, no es barregen, cultura amb policia tampoc, són incompatibles. S’escupen l’un a l’altre. La cultura hauria d’estar presa per escopir.
PERÚ, PER ON COMENÇAR?
Ser d’esquerres i governar com les dretes
Sis mesos després de prendre possessió del càrrec, el president d'esquerres Pedro Castillo ha nomenar primer ministre un conservador proper a l'Opus Dei i denunciat per violència contra la seva dona i la seva filla. Un a zero.
El pitjor és que fot fora Avelino Guillen, exministre de l'Interior, exfiscal anticorrupció i respectat personatge públic conegut pel seu paper en els judicis contra l'exautòcrata Alberto Fujimori (1990-2000). Dos a zero.
I per què? Disputes pels nomenaments a càrrecs clau de la policia nacional, i la petició ignorada del senyor Guillen de destituir el comandant general, per sospites de corrupció. Tres a zero.
L’altra perla és la ministra de Dones i Poblacions Vulnerables, Katy Ugarte, una professora de 50 anys, reaccionaria sobre l'enfocament de gènere. Quatre a zero.
Les esperances dels progressistes kaput. L’extrema dreta puja i puja.
GAZPACHO A LA AMERICANA
Política confon gaspatxo amb Gestapo
Es diu Marjorie Taylor Greene. Política americana. Admiradora de Trump. Ignorant com Trump, mentidera com Trump, tenyida com Trump.
No negarem que el gaspatxo pot fer una mica de mal si hi poses massa all, però per poc que coneguis la història més propera, jurem davant qui calgui, que la Gestapo, feia més mal. On ha estudiat aquesta senyora mentre es preparava per entrar a la política? A Marbella?
ELS SANTS OLIS
Pere Portabella, doctor honoris causa
Portabella es mereix tants premis com es vulguin. No ho discutirem. Ha fet coses interessants però sobre tot ha estat un home interessant. O sigui que premi. Però no podia ser una mica abans?
Alguns premis fan pudor a sants olis, te’ls donen vint-i-quatre hores abans de donar-te l’extrema unció. Massa seguit, poc temps per gaudir del reconeixement. Portabella era el mateix fa cinc, set, onze anys... Per què han d’esperar a donar les medalles quan els protagonistes ja no poden ni aguantar-les penjades al coll?
PODEMOS PERO NO QUEREMOS
Una contaminació a judici
La contaminació a Barcelona arriba als tribunals de la Unió Europea acusant l’ajuntament de violar sistemàticament la normativa sobre gasos contaminants des del 2010 que cada any provoquen 9.000 morts.
Vejam, la Colau és alcaldessa des del 2015. Ella, tan ecologista, militant social, preocupada pel clima, el medi ambient i els barcelonins, després d’anys d’avisos l’executiu comunitari va optar el 2019 per la via judicial veient que les mesures mediambientals adoptades eren insuficients i inadequades. Això ja és mig divertit!
La resposta de l’alcaldessa fa riure de debò. Ada Colau, reconeix que la ZBE (Zona Baixa d’Emissions) no resoldrà per si sola el problema de la contaminació i reclama més finançament al govern i a l’Estat per reforçar Rodalies i el transport metropolità.
Pilotes fora senyora Colau, pilotes fora!!
GRONXANT-SE AMB L’ADN
Putin i Macron a set metres de distància
Macron va arribar al Kremlin amb la por al cos. Ha llegit massa novel·la negra sobre espies assassins russos i la seva eficàcia mortífera. Hi anava convençut que li robarien l’ADN. Que el matarien amb un ciberatac o altres atacs per l’estil. L’estil rus volem dir!
La taula de convidats fa set metres. Putin en una punta i Macron en l’altra. L’eco de la sala espantós. Putin deia: Hola president de França. Vols una copa de vi rus? Macron entenia: Ho la la, no has portat beguda ni res?
I clar, no van passar d’aquí. Ucraïna ni la van anomenar. La OTAN tampoc. Les putades entre els uns i els altres encara menys. Perquè no es va quedar a París? Clar que els francesos se’ls van treure del damunt durant un parell de dies.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
LLENGUA PRESONERA: SIGNIFICAT ORAL I LINGÜÍSTIC
ÒRGAN ORAL PER PARLAR I DIR. TROS DE CARN VERMELLA ENCAIXADA.
DISPOSITIU DE TORTURA UTILITZATS CONTRA ESCLAUS PER EVITAR LA PARLA.
La traduction en français sera bientôt disponible
LA PATRONAL NO ARRIBA
La Patronal conta el salari mínim de mil euros
Estimen als treballadors com si fossin els seus fills, (per això la majoria dels seus fills estan ingressats en centres de rehabilitació). Ho han intentat, han fet números, han buscat reduir despeses, deixar el cotxe al carrer per no pagar garatge, vendre’s una de les set cases que tenen escampades per aquests móns de Déu, però els números no surten. L’empresariat de Seat o dels bancs o de Maria Santíssima, no pot pagar trenta euros extra al mes encara que d’aquest augment en recuperin en impostos, pràcticament la meitat. Llàstima. Mala sort, perquè els empresaris no es neguen a augmentar el salari mínim gratuïtament, perquè son avars o rapinyaires, no, ells ho fan pel bé dels treballadors i de la societat en general. Que un obrer cobri trenta euros extres cada més significa, la ruïna del país, la rebaixa de la productivitat nacional i l’augment de la inflació. Pot fer trontollar l’equilibri social, fomentar les protestes i l’atur juvenil. La inversió caurà en picat, el mecenatge desapareixerà i es farà inevitable una nova pandèmia per regularitzar els mercats.
Aquest és el discurs dels empresaris cada vegada que es proposa l’augment de salaris. Ara anem a la veritat de la situació.
L’empresariat sap que pagarà mil euros de sou base. Ja han gestionat les recompenses que rebran i els beneficis fiscals que en trauran. Ja han decidit noves tarifes pels seus productes de manera que, després de tot, augmentaran els beneficis a costa de l’usuari que pagarà l’augment dels treballadors. És bonic ser empresari.
SEGONA PÀGINA
L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
THE QUEEN LEAVES
Elizabeth II, setanta anys com a Reina
Havia de ser impossible, però som atrevits. Em vaig disfressar de Príncep Carles que s’havia agafat el dia lliure per folgar amb la Camila a les quadres d’Old Park i em vaig posar al costat de la reina amb les cames estirades i els ulls tancats.
Que ruc que m’has sortit reiet, vaig sentir dir a la mare i reina. El temps que podria portar jo jubilada...
Es que fer d’hereu, estova.
I el Visqui...
La mare reina funciona amb una barreja d’energia eòlica i alcohòlica, però vaig callar en nom del Príncep Carles.
Tu saps la quantitat d’imbècils que he tingut d’aguantar com a Primers Ministres? I els familiars escampats per tot el món? I les putes colònies? Jo només volia unes xiruques i una escopeta de dos canons per anar a caçar.
Doncs pel temps que portes aferrada a la corona ningú ho diria...
I què faig, deixar-te a tu, perseguint a les cambreres de Palau? Ja en tenim prou amb els escàndols que tenim.
Més escàndols dóna el Boris Johnson...
En això tens raó...
La reina s’incorpora, em mira, tinc por que vegi el plagi, però no. Beu un glop d’alguna cosa que hi ha a la copeta... Potser sí que hauríem de començar a pensar en fer-te rei. No són pas menys ximples que tu... i beuen més... De fet amb la colla de polítics que manen pel món, potser no desentonaries gaire.... Recorda-m’ho Charles, un dia d’aquests hem de abdicar.
Tu o jo?
La veritat és que no ho sé.
LA GARSA PROSTÀTICA
LA GUERRA S’HA ACABAT
Noves mesures anti Covid
Portaven dos anys amagats, atrinxerats, emmascarats, mesurant distàncies, desinfectant escoles i geriàtrics, vacunant-nos i rentant-nos les mans, passant de cines i teatres, de concerts i cubates. PROU. S’ha acabat.
En plena pandèmia òmicron, la més contagiosa segons diuen, l’autoritat competent, ha decidit que el Covid, des del dia tal, ha deixat d’existir, que ja ens podem morir de la grip.
La gent està contenta, més que res per poder follar sense guardar distàncies. La nova normalitat es veu que és com la d’abans, igual de trista, igual d’idiota.
La raó del canvi no el sap ningú que no estigui en els poders decisius de la alta política empresarial. Ni els metges en saben donar una resposta.
Potser s’han quedat sense material antidisturbis (Covid). Potser els ha passat el furor maternal. Potser han decidit que ja està bé d’acollonir. O potser han vist que passada la primera onada això ja era imparable i que Déu hi faci més que nosaltres. Que millor morir-se de pandèmia que d’avorriment.
I ja està, ja tornem a ser lliures per sortir a l’hora que ens roti, i podem respirar partícules contaminants d’aire enlloc del nostre alè contaminant. Això és una festassa.
Més endavant, potser notarem que ens hem acostumant a obeir massa i que si ens diuen que no hem de sortir perquè passa aire, ens quedarem a casa i que si recomanen no rentar-se per estalviar aigua, ens traurem la tinya amb saliva. Ja se sap, l’autoritat vetlla per nosaltres.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
ELS INDIS DE MÈXIC ENS VISITEN
Després de 5 segles de la invasió de Mèxic, i la posterior colonització, delegats de diversos pobles del CNI (Consell Nacional Indígena): maya, popoluca, nàhuatl, binnizá, otomí, i raramurí, i zapatistes tsotsil i tseltal, han arribat a Catalunya i Europa per explicar les seves lluites i connectar amb les resistències europees.
Tot just quan els seus territoris pateixen una segona colonització mitjançant les multinacionals que espolien i destrueixen les seves comunitats, amb l’ajut i complicitat de les polítiques econòmiques del govern mexicà. D’ençà que hi ha el nou president López Obrador, s’han multiplicat els feminicidis, amb 18 dones assassinades al dia, que van sumar el 2020 la xifra de 6,861. Amb 51 periodistes assassinats darrerament. 105.804 assassinats en total des de l’actual presidència. També s’han intensificat les inversions estrangeres, ocupant les espanyoles el segon lloc amb 70.000 milions d’euros.
Aquesta segona colonització ha estat denunciada obertament pels pobles originaris que ens visiten. Es duu a terme a través, sobretot, dels megaprojectes que destrueixen territoris indígenes amb la construcció de gasoductes, termoelèctriques, plantacions transgèniques i explotacions mineres, tot violant drets humans i la seva cultura ancestral. L’espoli va acompanyat d’empresonaments i assassinats d’indígenes, amb l’expropiació forçosa de les seves terres.
Després de 5 segles, milions d’indis de Mèxic encara lluiten per la seva supervivència com a pobles respectuosos amb la natura, en contra de l’avarícia despòtica dels nous depredadors. I han vingut a Europa, resistint en contra dels nou conqueridors, per a ensenyar-nos que un altre món és possible.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA KINTA FORKA
ESTE HOMBRE LEJANO
Amb Albert Rivera cal revisar el mot llibertat
Després de fer de Ciutadans, originalment limitat a Catalunya, un gran moviment disfressat de centrista a nivell nacional, va llençar la mascara amb un gran gir dretà que va portar el seu partit a la derrota a les eleccions de novembre de 2019. Després d'aquest fracàs, es va retirar de la vida política.
Llibertat. D'expressió, d'empresa, de gaudir, de molestar. Llibertat als llavis d’Albert Rivera cada cinc minuts. Llibertat escric el teu nom ens deia. A través de les seves lliçons de llibertat va convertir Catalunya en objectiu a destruir. Aquesta calamitat d’home, a nivell personal, va viure de: Llibertats, llibertats estimades. Llibertat a tot arreu, tot el temps. No obstant això, va haver de renunciar, i ara ens proporciona un fascinant assaig de la seva manera particular d’entendre la noció de llibertat.
Sí, han passat molts mesos des que va plegar, i va entrar a treballar en un gran bufet d’advocats madrileny. Des del primer dia es va dedicar a ser un home lliure, no anava a treballar, o hi anava a l’hora de la migdiada. Cada mes, quan els seus patrons o sigui els que li pagaven un sou benestant, li lliuraven els euros, ell marxava de vacances. Pobre Rivera, s’havia intoxicat tant a ell mateix, durant tants anys, demanant ser alliberat dels catalans que es confonia i demanava als seus patrons que l’alliberessin del treball deixant-li, com és natural, el sou. Ell, Albert Rivera, no havia de treballar mai més. Ja havia fet prou per España, de fet l’havia salvat enfonsant Catalunya.
Molts de vosaltres esteu subscrits a una espècie de repugnància total cap a la seva persona i sentiu cada dia més plaer davant la seva derrota tan política, com laboral i personal.
Però mireu-ho com una novel·la, com un thriller en que veieu Rivera dotat amb una destral i una torxa perquè ataqui les muntanyes d'obres d'autors catalans i estrangers traduïts per tal de trobar EL llibre que cal salvar abans de destruir tota la resta. Ho va aconseguir amb l’escola catalana i la immersió lingüística, no?
L’heu vist a l’obra, és capaç de provocar-nos, en una entrevista a la tele o en una trobada amb els mitjans, una suor freda o un tret calent. Ara ens el foten fora de la feina per defensar la seva llibertat d’home lliure, aquest mes de febrer cau clarament en la primera categoria, la de no sabem on mirar per vergonya però no ens queixarem.
Ens han dit que hi ha editors, aquells que sempre ensumen l’èxit, que li han preparat un nínxol editorial ideal. Un tanca la boca i fot el camp. Lluny dels grans mítings, lluny de les grans causes contra el català i els catalans que volen ser-ho... lluny del treball assalariat... Rivera accepta que se’l foti al carrer a condició de seguir cobrant fins el 2025.
La pregunta del milió és si la seva arribada a l’atur li permetrà de conservar la mitja dotzena d’incondicionals que encara li queden, uns que atrau encara amb apassionament.
Mentrestant, es tracta de celebrar amb dignitat aquest caos personal del Rivera, no hi ha mal que per bé no vingui. I el retorn de la Guerra Freda amb aquests tancs russos desplegats a la frontera d'Ucraïna i aquestes tropes de l'OTAN enviades a Europa precipitadament ens fa pensar que Albert Rivera s’allistarà voluntàriament per provocar el caos a Rússia. Ens fascinarà amb les seves idees. Només li cal substituir “catalans” per “russos” i ja té la feina feta.
D'aquí la necessitat de mirar-se’l amb lleugeresa i condescendència sinó ens pot crear paisatges russos que afegeixin textura infinita a frases simples com les seves.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
UN SENYOR
Tertsch es fa la conferència des del bar
Si alguna cosa té bo la dreta, és la imatge que dóna. Elegants (versió estreta), ben pentinats, educats, imatge de senyor i un nom llarg. En concret: Hermman Leopoldo Tertsch del Valle-Lersundi. Un Caballero en diuen a Madrid. Aquest cavaller és ara, diputat del Parlament Europeu per VOX si bé el Parlament l’utilitza poc, ell prefereix les tavernes.
Des d’allà, envoltat d’ampolles d’aigua (?), va participar en una sessió del Parlament sobre la immersió lingüística a Catalunya, un dels seus temes preferits i va donar una vegada més, exemple de saber fer parlamentari i quixotisme. Segons diu saber de bona font, a Catalunya, els castellanoparlants han d’anar amb cuirassa per no ser agredits.
Diuen del cavaller, que abans de ser cavaller formava part del Partit Comunista Basc. Ha canviat. O no, no ho sabem, però molt comunista no ho sembla. Sobre tot des que va acusar a l’avi de Pablo Iglesias d’assassinar a civils innocents i al mateix Pablo i Podem de que mataran a gent si arriben al poder. Tot dit, això sí, en castellà impecable, bon gust i millor desodorant.
A Espanya li passa alguna cosa amb aquests personatges. En té a milers. Senyors de cap a peus, amb un barnís de cultura nacionalsocialista (com el pare del cavaller del que parlem, austríac i partidari de la ideologia nazi), una llengua verinosa, una mentalitat absolutament tancada i un odi que coven cada dia una hora abans de sortir al carrer i refermen els diumenges després de missa. Gent molt perillosa, que el poble admira perquè parlen d’orgull, d’Espanya i de Déu. Tres coses que el poble no sap com manipular però que serveix per dissimular la grisor d’una vida portada a crits i bastonades.
LLUFA per l’excelentíssim Hermman Leopoldo Tertsch del Valle-Lersundi.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
DEFENESTRACIÓ
Cau el model lingüístic espanyol
El cafè per a tots segueix funcionant. Espanya necessita com l’oxigen, esborrar el català de la capa d’ozó i per això, res millor que tornar als plans educatius de la dreta. O sigui que a Catalunya cal parlar castellà. La trampa és el percentatge, 25%, 30%, 50%... la finalitat és el total de la població catalana.
Per emparar-se (molt malament per cert) donen cafè per a tots i es revisen tots els models. El balear, el valencià, potser s’atreviran amb el basc, el castellà-lleonès... però el tret tots sabem cap on va dirigit.
Com era d’esperar, la segona cobertura al canvi de model, arriba avalat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, una institució que passarà a la història com la Inquisició del segle XXI... i impulsat, com no podia ser d’altra manera pel P.P. en temps d’Aznar.
Ara el Govern Espanyol, ja té la coartada perfecte. Està obligat a escanyar una mica més a Catalunya, per ordre judicial i com tots sabem, a Espanya els poders són independents. Els progres del Govern no hi poden fer res.
Davant del nou atracament, què farà el govern català? Protestar. Protestar enèrgicament i després intentar pactar que a canvi de donar el tret de gràcia a la llengua catalana, el govern espanyol permeti fer els cartells que anuncien les festes de la Mercè en català, en el ben entès que els nens que surtin de l’escola catalana puguin entendre el missatge festiu.
És una mort lenta, sí, però segura.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
PARENTS VINGUEREN QUE DE CASA EN TRAGUEREN
La Generalitat prohibeix el Tall de la Meridiana
La Generalitat de Catalunya, prohibeix les manifestacions diàries de la Meridiana que defensen la Generalitat de Catalunya. Oi que sembla error d’impremta? Doncs no.
Albert Batlle, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i Ignasi Elena, Conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, els dos polítics i accidentalment del PSC, han aconseguit la quadratura del cercle. Prohibir la protesta dels catalans que lluiten pels polítics catalans o dit en paraules del Sr Batlle “finalitzar amb els talls i “l’incivisme” de l’Avinguda Meridiana”.
El Cub de Rubik és complicat té sis cares, sis colors... en Batlle i l’Elena tenen una sola cara (?) i un sol color (?), però serà difícil de trobar algú que ens pugui resoldre l’enigma. A no ser...
A no ser que pactes estranys o desitjos inconfessables que escapen de l’enteniment normal d’un ciutadà, justifiquin que el TALL no interessa a cap polític, ni com a partit ni individualment. La bona mar ens emmiralla quan no hi ha vent. En política la falta de vent és la falta de compromís. Per la Meridiana hi ha poques ganes de bufar. Sí que la gent defensa a exiliats i represaliats, però a molts d’altres els molesta el Tall perquè queden embussats a l’entrada de la ciutat. Qui són més? Els favorables o als contraris? Quan els polítics tinguin clar de quin número de vots parlem, començaran a mullar-se o no parlaran mai més de la Meridiana. Tot plegat una vergonya més.
Que el propi govern et prohibeixi demanar justícia per Catalunya, és dur, massa.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
HORTUGRAFIA POLIZIAL
No faran proves ortogràfiques per seleccionar policies
Sa beu que hera impussibla. Que o se quedan sense polisia o la polisia escrivirà amb alguna falta hurtogràfica.
Ja passava fa temps a l’exèrcit. Una dona ens havia explicat una vegada que en l’informe explicant les raons de la mort del seu oncle, la milícia d’aleshores escriva: muerto por accidente de Harma, que volia dir afusellat per nosaltres.
Igual que l’oli i l’aigua, no es barregen, cultura amb policia tampoc, són incompatibles. S’escupen l’un a l’altre. La cultura hauria d’estar presa per escopir.
PERÚ, PER ON COMENÇAR?
Ser d’esquerres i governar com les dretes
Sis mesos després de prendre possessió del càrrec, el president d'esquerres Pedro Castillo ha nomenar primer ministre un conservador proper a l'Opus Dei i denunciat per violència contra la seva dona i la seva filla. Un a zero.
El pitjor és que fot fora Avelino Guillen, exministre de l'Interior, exfiscal anticorrupció i respectat personatge públic conegut pel seu paper en els judicis contra l'exautòcrata Alberto Fujimori (1990-2000). Dos a zero.
I per què? Disputes pels nomenaments a càrrecs clau de la policia nacional, i la petició ignorada del senyor Guillen de destituir el comandant general, per sospites de corrupció. Tres a zero.
L’altra perla és la ministra de Dones i Poblacions Vulnerables, Katy Ugarte, una professora de 50 anys, reaccionaria sobre l'enfocament de gènere. Quatre a zero.
Les esperances dels progressistes kaput. L’extrema dreta puja i puja.
GAZPACHO A LA AMERICANA
Política confon gaspatxo amb Gestapo
Es diu Marjorie Taylor Greene. Política americana. Admiradora de Trump. Ignorant com Trump, mentidera com Trump, tenyida com Trump.
No negarem que el gaspatxo pot fer una mica de mal si hi poses massa all, però per poc que coneguis la història més propera, jurem davant qui calgui, que la Gestapo, feia més mal. On ha estudiat aquesta senyora mentre es preparava per entrar a la política? A Marbella?
ELS SANTS OLIS
Pere Portabella, doctor honoris causa
Portabella es mereix tants premis com es vulguin. No ho discutirem. Ha fet coses interessants però sobre tot ha estat un home interessant. O sigui que premi. Però no podia ser una mica abans?
Alguns premis fan pudor a sants olis, te’ls donen vint-i-quatre hores abans de donar-te l’extrema unció. Massa seguit, poc temps per gaudir del reconeixement. Portabella era el mateix fa cinc, set, onze anys... Per què han d’esperar a donar les medalles quan els protagonistes ja no poden ni aguantar-les penjades al coll?
PODEMOS PERO NO QUEREMOS
Una contaminació a judici
La contaminació a Barcelona arriba als tribunals de la Unió Europea acusant l’ajuntament de violar sistemàticament la normativa sobre gasos contaminants des del 2010 que cada any provoquen 9.000 morts.
Vejam, la Colau és alcaldessa des del 2015. Ella, tan ecologista, militant social, preocupada pel clima, el medi ambient i els barcelonins, després d’anys d’avisos l’executiu comunitari va optar el 2019 per la via judicial veient que les mesures mediambientals adoptades eren insuficients i inadequades. Això ja és mig divertit!
La resposta de l’alcaldessa fa riure de debò. Ada Colau, reconeix que la ZBE (Zona Baixa d’Emissions) no resoldrà per si sola el problema de la contaminació i reclama més finançament al govern i a l’Estat per reforçar Rodalies i el transport metropolità.
Pilotes fora senyora Colau, pilotes fora!!
GRONXANT-SE AMB L’ADN
Putin i Macron a set metres de distància
Macron va arribar al Kremlin amb la por al cos. Ha llegit massa novel·la negra sobre espies assassins russos i la seva eficàcia mortífera. Hi anava convençut que li robarien l’ADN. Que el matarien amb un ciberatac o altres atacs per l’estil. L’estil rus volem dir!
La taula de convidats fa set metres. Putin en una punta i Macron en l’altra. L’eco de la sala espantós. Putin deia: Hola president de França. Vols una copa de vi rus? Macron entenia: Ho la la, no has portat beguda ni res?
I clar, no van passar d’aquí. Ucraïna ni la van anomenar. La OTAN tampoc. Les putades entre els uns i els altres encara menys. Perquè no es va quedar a París? Clar que els francesos se’ls van treure del damunt durant un parell de dies.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
LLENGUA PRESONERA: SIGNIFICAT ORAL I LINGÜÍSTIC
ÒRGAN ORAL PER PARLAR I DIR. TROS DE CARN VERMELLA ENCAIXADA.
DISPOSITIU DE TORTURA UTILITZATS CONTRA ESCLAUS PER EVITAR LA PARLA.