Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Hebdomadaire républicain politique/satirique de Catalogne
11 mars 2022
LA RULETA RUSSA
La guerra a Ucraïna
La ruleta russa, una bala per un carregador que n’admet sis, és un joc perillós, però alhora tens opcions de sobreviure. El poble rus, no les té. El poble rus es dispara cada pocs anys en un aparent atzar, una bala d’una pistola amb el carregador ple. No queda ni una possibilitat. Des dels tsars fins els líders del comunisme salvador, els russos han tingut sempre un canó de pistola carregada apuntant al seu front.
En l’estranya democràcia actual, la pistola continua apuntant al front dels russos. Ara qui empunya la pistola és Putin.
No passen els temps per Rússia. Fred, alcohol, misèria i el terror imposat per un dictador. Un dictador que menteix, obsessionat en expandir la seva immensa pàtria, incapaç d’acceptar una sola crítica, que menysté al seu poble, que l’utilitza, i al que reprimeix brutalment quan no li dóna la raó. Líders paranoics tots que converteixen la seva por en la mort dels altres.
I les ànimes de Gógol, segueixen servils, inclinant-se sobre el seu amo de torn, besant-li els peus quan li llença cinc kopeks i una ampolla de vodka mig buida.
En èpoques del tsar hi havia la cort, ara hi ha els milionaris que compren iots. Sempre una base de corrupció per mantenir la merda amagada.
Gran país la Gran Rússia que arrossega de temps immemorials, la maledicció demoníaca dels seus líders.
SEGONA PÀGINA
L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
OBSESSIVAMENT INÚTIL
Borrell aprofita la crisis russa per parlar de Puigdemont
Ha sortit tantes vegades a les nostres planes que ja és com de la família. Totes les famílies tenen una ovella d’un altre color.
Després de ni aparèixer en la crisi d’Ucraïna surt un dia i aprofita per recordar que Puigdemont havia fugit amagat en un cotxe (després, és clar, va negar referir-se a ell).
Li fem l’entrevista després que Europa l’hagi lligat a una cadira perquè no emmerdi més el conflicte.
Sr Borrell no és una mica obsessiu parlar de Puigdemont mentre Rússia s’endú per endavant a Ucraïna? No conec a Puigdemont, no hi penso mai amb Puigdemont, contesta ell condescendent.
Doncs per no saber qui és, el té bastant paranoic... No conec a Puigdemont.
Es que resulta una mica sinistre per part seva aprofitar... Talla amb un crit: No conec a Puigdemont!
Vostè potser no ho sap però el van posar en un càrrec d’una certa rellevància i vostè... Que no conec a Puigdemont!
Ara parlava de la guerra... Però amb segones. Ja li he dit que no conec a Puigdemont i m’enfot el que fa aquest mal parit.
Ergo el coneix. No, ni idea.
Per què el tenen lligat a la cadira? Ordres de Puigdemont.
Segur, segur?
Segur què?
Que el tenen lligat per ordre de Puigdemont.
Qui és aquest bandarra?
Aprofitant que venen uns senyors i li donen unes gotes, abandonem al Sr Borrell.
LA GARSA PROSTÀTICA
PASSAREM GANA
Protestes de la pagesia catalana
Entre guerres, pandèmies i canvis climàtics, ens hem acostumat ha estar més pendents del que ens pot treure la vida que de viure. Portem una temporada (uns dos anys aproximadament) en la que ens hem limitat a la supervivència però això sí, menjàvem cada dia.
Aviat la nostra preocupació, es concentrarà en menjar. Serà prioritari tenir un plat de patates a taula i serà una prioritat urgent. Però no en fem cas.
El pagès, un home de poques paraules, que es mira les capitals com nius de rucs, morirà abans que la sequera el mati i de retruc, a tots nosaltres. Les seves condicions laborals són cada vegada més extremes i per ajudar-lo les autoritats es limiten a donar-los bones paraules, promeses falses i a vegades, crèdits que ha de tornar amb interessos elevats.
El pagès ja viu les conseqüències de la guerra amb Ucraïna. El mercat del gra es desestabilitza, però també el preu del gasoil o dels fertilitzants o de l’aixada. Els hereus deixen la terra.
Fem alguna cosa? Molts bars ja han pujat el preu d’un cafè. L’energia va pels núvols, tothom té l’excusa per pujar preus, tothom menys els pagesos.
Quan la gran notícia de la pagesia és l’acord amb una cadena de Supers per vendre la llet amb uns cèntims de benefici, quan un col·lectiu ha de conformar-se en no perdre diners per la seva feina, està tocat de mort. I a veure si entenem d’una vegada: quan ells tanquen una granja, quan deixen de llaurar una terra, les víctimes som nosaltres, els que ens passem el dia per les ciutats queixant-nos de la guerra d’Ucraïna però no ens mirem el camp fins el cap de setmana. Oh que maco!
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
EL POBLE KURD SOTA LES BOMBES DE L’AVIACIÓ TURCA
Mentre el món està pendent de la guerra protagonitzada pels exèrcits de Putin a Ucraïna, la Turquia autoritària d’Erdogan aprofita aquests dies per bombardejar territoris de les regions de Majur i Sinja del Kurdistan iraquià, i de Al Hasaka del Kurditan sirià, amb nombroses víctimes, destrucció dels pobles i infraestructures.
El Kurdistan és un poble mil·lenari muntanyenc de l’Orient Mitjà amb un territori d’uns 400.000 km2, és a dir, 13 vegades més gran que Catalunya i poblat amb 45 milions de persones. Els kurds, des de sempre han mantingut una aferrissada lluita per la seva llibertat en contra dels diversos imperis i colonitzadors, sobretot en el darrer segle mitjançant els guerrillers peixmerga, que significa ”enfrontats a la mort”.
Actualment la seva nació està dividida entre Turquia (20 milions), Iran (12), Iraq (8), Síria (6) i més de 2 milions que viuen a la diàspora.
A hores d’ara mantenen una resistència guerrillera en defensa de la seva identitat en diversos indrets i han arribat a alliberar i controlar el Kurdistan situat al nord de l’Iraq i la regió de Rojava a Síria, amenaçada constantment per l’exèrcit turc i els gihadistes del Daesh.
A Rojava es viu una experiència social revolucionària basada en el confederalisme democràtic defensada per les seves milícies en què les dones alliberades tenen un paper predominant, no només en la lluita, sinó també en l’organització social.
Recentment, després de sortir escaldat de l’afer putinesc, Puigdemont, representant del Consell de la República, s’ha reunit a Brussel·les amb Ahmet Karamasus, president del Congrés Nacional Kurd, per aprofundir les seves relacions. Serà que ara l’independentisme vol aprendre de les experiències de les lluites kurdes que han alliberat part del seu país i començar, de debò, la lluita per la defensa i alliberament de Catalunya.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA KINTA FORKA
LA GUERRA TÉ EL SEU PROPI DRET
Les acusacions russes com ucraïneses de no respectar-lo ens ho recorden
Esteu relaxats? Respireu a poc a poc. Molt lentament. Compteu fins a deu. No pronuncieu els números, feu-ho dins vostre. Compteu a poc a poc, de forma regular. Les parpelles es tornen pesades. Respireu lentament. Tanqueu els ulls. Esteu al teatre de Kíev. Al vostre voltant tot s'il·lumina, tot explota. A les fronteres ucraïneses també és l’infern. Avanceu amb els refugiats cap a l’exili. Ja són dos milions. Anuncieu a les mares amb criatures atordides que aniran a raure a Europa i que seran assistides i allotjades. No parlen polonès, ni alemany, ni francès, ni català, mai han parlat espanyol i, no obstant això, diuen: Soy Libre. No parlen anglès, mai han parlat anglès. I vosaltres veieu com les dones ploren. Us dieu que els homes acabaran retrobant-se amb les seves noies una vegada vençuts. I fins i tot els ho dieu. Ara comptaré fins a tres, i a la de tres us despertareu. I quan desperteu us preguntaré: "puc enviar un exiliat ucraïnès a casa vostra?" i sense cap dubte, no obtindré respostes.
Mentre, Polònia, França i Alemanya han creat un "comitè informal" de ministres de l'Interior per gestionar la resposta europea al desafiament plantejat per la gran onada de refugiats. Fins ara a l'espai Schengen, els ucraïnesos podien viatjar sense visat i romandre-hi durant 90 dies, ara la UE els concedeix protecció temporal que els permetrà romandre fins a tres anys i poder treballar.
Els Estats Units preparen un sobre de 14.000 milions de dòlars per a Ucraïna, que inclou un component econòmic i humanitari. El FMI també ha aprovat 1.400 milions de dòlars en ajuda d'emergència.
Com a teló de fons l’augment dels preus del gas i del petroli. El fantasma de l'embargament. Els mercats financers sota pressió. La invasió russa d'Ucraïna ha enviat els preus de les matèries primeres als núvols. Els mercats s’estan enfonsant i anticipen una recessió. Fins on arribarà la caiguda?
El president ucraïnès resisteix i va apel·lar a les bones ànimes que volguessin lluitar contra l'enemic rus, que va ressonar a tot el món. 20.000 combatents no ucraïnesos recorren el camí invers al seguit per més de dos milions de ucraïnesos fugin del país. Les Brigades Internacionals de la guerra d’Espanya en la seva versió Ucraïnesa?
Hi ha qui creu que dues setmanes després de l'inici, l’exèrcit rus té la moral baixa i que un Vladímir Putin "debilitat" ha d'enfrontar-se a una població contraria a la guerra i a uns oligarques plens de dubtes.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
UNA SORPRESA
S’arxiven les causes contra el rei emèrit
Rebem amb veritable sorpresa la notícia de que la Fiscalia del Tribunal Suprem d’Espanya, ha decidit arxivar les causes contra el rei emèrit Joan Carles. Això sí que no ho esperava ningú.
Mira que en tenia de càrrecs en contra. Comissions, regals, tràfic d’influències, frau fiscal, abandó de la llar conjugal, conducció temerària en regata... El Fiscal, que properament jubilaran (amb sou) ha estudiat acuradament cada cas i per cada cas ha trobat una excusa. Afers prescrits, afers resolts, pagaments extres a Hisenda, més afers prescrits... A més, la fiscalia ha decidit pagar-li a l’emèrit el bitllet de l’avió de retorn a Espanya com indemnització per les molèsties.
Hi han molts desnonats per exemple que estarien encantats de trobar un fiscal com aquest i que després de les molèsties els paguessin el viatge de retorn al seu país o els compressin un piset, encara que fos petit. Malauradament no els ha tocat mai un crac així.
És fàcil d’imaginar l’alegria de l’emèrit en saber-se tan innocent com ell deia. A hores d’ara està escrivint a tota la família una sola frase. ¿Te lo dije o no te lo dije? Però encara més content que sa ex majestat, ho estan els senyors de la fiscalia. Han tingut una feinada per trobar la legalitat entre tantes denuncies injustificades. Cal deixar-s’hi la cara amb tanta feina. Si encara existís el TOP (que sembla que no) la fiscalia actual seria guardonada amb la Medalla de la reina Isabel (que probablement existeix).
És una garantia i una gran tranquil·litat viure en un país on saps que la justícia és igual per a tots (paraules del propi emèrit que ho sabia de bona tinta). I nosaltres a falta de grans medalles, tornarem a premiar a la Fiscalia amb la nostra LLUFA.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
FOC AMIC
Les empreses lleidatanes marxen a l’Aragó
Els catalans es queixen i amb raó de les estratègies governamentals espanyoles per fer de Catalunya la mina arrendada. Catalunya produeix, Espanya s’endú els beneficis.
També és veritat però que els catalans són especialistes en fotre’s el tret al peu.
Lleida, la fruiteria del país. Exportacions a dojo, qualitat demostrada... Oportunitats per compaginar sectors i industrialitzar la zona, però de immediat problemes burocràtics, ambientals, municipals, veïnals, i sardanístics. Entre unes oposicions i altres, l’Aragó, piano piano, afavoreix la creació dels entorns i les mesures econòmiques que Lleida necessita... i Lleida se’n va a l’Aragó.
Dies després la Generalitat desperta del llarg somni independent i diu que treballarà per afavorir el que els lleidatans fa anys que demanen. Facilitats per poder treballar, per guanyar-se la vida, per enriquir el país. Una mica tard. Els empresaris catalans ja han llogat pis a Calatayud.
Els catalans es queixen i amb raó de la persecució lingüística que pateixen.
També és veritat però que l’Ajuntament de Terrassa, quan es disposa a contractar un nou funcionari, demana entre les condicions bàsiques, un bon domini de la llengua castellana però només coneixements bàsics de llengua catalana. D’aquí a poc, un egarenc anirà a demanar a la finestreta de l’Ajuntament una pòlissa i el funcionari li demanarà amb educació, que li parli en castellà perquè el català no el domina. Probablement l’Ajuntament de Terrassa, mesos després, es queixarà de que el funcionariat no parla català.
No és estrany que després de tants anys disparant-nos trets al peu, els catalans vagin arrossegant el munyo per terra.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
GARBUIX
Pla empresarial d’igualtat per les dones
Bona idea, progre, trencadora. Cal un pla d’igualtat a les empreses perquè es trenqui d’una punyetera vegada la diferència entre mascles i femelles.
Convocades (i obligades) a fer la gestió, sis mil empreses catalanes. A final del termini només han fet la feina, 500.
Masclistes! podrà dir-se. Segur. Ganduls!, també. Insolidaris! doncs què es pensaven... Però, en aquests cas, també hauríem d’aturar-nos a pensar. Per què, cinc mil cinc-centes empreses no han fet els deures, o sigui, no han omplert els qüestionaris? Perquè és molt complicat. Hem tingut accés als papers que les empreses havien d’omplir i les preguntes no podien començar pitjor: Número d’empleats? Quins, els declarats, els que fan hores extres, els que tenen contracte parcial, els que no tenen ni contracte? Difícil de respondre a aquesta pregunta una Empresa seriosa. Ara per ara, de les empreses no està clar ni el consell de direcció. Impossible per tant saber exactament qui treballa per elles. Gent. Treballadors. Què sap l’empresa de qui treballa a l’empresa.
Segona pregunta. Sexe dels treballadors. Com un empresari pot saber quin és el sexe dels seus treballadors sense ferir les seves sensibilitats? L’empresariat, ho sap tothom i és profecia, és una classe social educada, permissiva (en segons què) educada i al dia. Fa lleig anar pels despatxos preguntant: ets home, dona, homosexual, lesbiana, transsexual, no binaria, pansexual, asexual, heterosexual, queer, godi, gallina...
El món laboral està molt complicat i ni empresaris ni empleats tenen temps per pensar què són, on van, que volen i quan quedaran a la puta misèria després d’un comiat absolutament asexual.
I si no esteu d’acord, el que només sigui home o dona, que llenci la primera pedra.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
BOICOT
Luz de Gas no ven vodka rus
Local nocturn de Barcelona. Molt conegut. Molta progressia ha passat allà hores i hores arreglant el món. Ara els propietaris també el volen arreglar i per fotre a Rússia han deixat de vendre vodka. De petit recordo que quan m’enfadava amb tots els nens de la classe decidia no jugar amb ells. Es quedaven absolutament deprimits, naturalment.
POPEYE
Un mariner destrossa el iot d’un prohom rus
Dit i fet. Estava veient a la tele d’invasió russa a Ucraïna. Ell és d’allà i l’amo del iot (fabricant d’armes) és rus. OK va dir-se en rus, va agafar un pot d’espinacs de la nevera, la va engolir, va anar al iot i pràcticament el va esfondrà a cops de martell. Les coses s’han de fer així, en calent. Quan la sang bull no calen ni estratègies ni sofisticades armes. N’hi ha prou amb una emprenyada. Els bons costums i el Tribunal Superior, ens impedeixen lloar la gesta del mariner, però vaja...
MOSSO OPORTÚ
Mosso agredeix a la seva parella
Un Mosso d’esquadra, potser per celebrar el dia de la dona, va estar a punt de matar a la seva pròpia. Una mica criminal, ho sembla, però no es pot negar que el tio ha estat oportú. El dia en que el món demana amb més o menys sinceritat la igualtat de sexes i el final de la violència masclista, va ell i clava unes ganivetades a la seva parella. Un individu amb cap.
Es de imaginar la seguretat que atorga a les dones que reclamen els seus drets, saber que un dels seus teòrics defensors, un policia, celebra la diada clavant punyalades. Esperem del bon sentit policial que no el designin per formar part de les patrulles encarregades d’acabar amb la violència masculina.
ARA UN AMIC DELS NARCOS
Feijó nou President del PP?
Feijoo matxaca el gallec i ha destruït tots els programes de suport a la llengua. Per no dir que ell mateix no sap gallec. Amb Feijóo la intenció del PP seria recuperar la confiança de l'electorat amb algú que no estigui tacat per la corrupció, amb l'historial net. Però els passejos en llanxa amb amics poden ser problemàtics.
Feijoo l’hereu, ¿era el que se paseaba en un yate con un narcotraficante no?
Feijóo va adjudicar 1,4 milions en contractes a l'empresa de la qual la seva germana és apoderada, l’home que porta temps a l’ombra esperant la seva oportunitat. Un historial més clar impossible.
AUSTRÀLIA NO ÉS PARADISÍACA
Inundacions, sequera... i més inundacions
Les ordres d'evacuació emeses per les autoritats australianes per fer front a les inundacions al país afecten 150.000 persones. En total, han causat la mort de més de vint persones. Setmanes i setmanes sense una gota de pluja, i ho Déu envia’ns aigua!
Hi ha hagut desenes de rius dels estats de Queensland i Nova Gal·les del Sud, on una "bomba de pluja" va vessar un metre d'aigua en una setmana, que han rebentat les seves ribes i inundat ciutats, obligant els residents a fugir o buscar refugi a les altures.
Però clar que això és un fallo de Déu i no un canvi climàtic. No cal confondre els ciutadans amb dades científiques alarmants que ja tenen prou feina per salvar les seves vides.
HEM ATURAT EL MIDCAT!
Un fracàs per ENAGAS
A principis de febrer del 2019 es va celebrar la victòria contra el Midcat. Per una banda, la manca de suport al projecte, per part dels reguladors competents en la matèria, feia molt difícil que ENAGAS pogués finançar la continuació de l’oleoducte.
Per l’altra, l’acció de col·lectius com Gastivists, 350,org, Observatori del Deute de la Globalització (ODG), Ecologistes en Acció, Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE), Associació de Naturalistes de Girona o IADEN-Salvem l'Empordà, ha estat clau per tirar endavant la lluita contra el Midcat.
El 2011 ja es van construir 86 km d'aquest gasoducte, amb un cost públic de 13 milions d'euros en retribucions a ENAGAS, als que cal sumar 7 milions d'euros invertits per la Unió Europea pels estudis de viabilitat del projecte. Desenes de quilòmetres de territori destrossat per un gasoducte que mai entrarà en funcionament. Què passarà amb el gasoducte construït? S'exigirà a ENAGAS el seu desmantellament?
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
8 DE MAIG – DIA DE LA DONA
MAI NO OBLIDEU QUE NI HA PROU AMB UNA CRISI POLÍTICA, ECONÒMICA O RELIGIOSA PERQUÈ ELS DRETS DE LES DONES SIGUIN QÜESTIONATS
ELS DRETS MAI NO SÓN GUANYATS - DEVEU RESTAR EN ALERTA TOTA LA VIDA
(SIMONE DE BEAUVOIR)
La traduction en français sera bientôt disponible
LA RULETA RUSSA
La guerra a Ucraïna
La ruleta russa, una bala per un carregador que n’admet sis, és un joc perillós, però alhora tens opcions de sobreviure. El poble rus, no les té. El poble rus es dispara cada pocs anys en un aparent atzar, una bala d’una pistola amb el carregador ple. No queda ni una possibilitat. Des dels tsars fins els líders del comunisme salvador, els russos han tingut sempre un canó de pistola carregada apuntant al seu front.
En l’estranya democràcia actual, la pistola continua apuntant al front dels russos. Ara qui empunya la pistola és Putin.
No passen els temps per Rússia. Fred, alcohol, misèria i el terror imposat per un dictador. Un dictador que menteix, obsessionat en expandir la seva immensa pàtria, incapaç d’acceptar una sola crítica, que menysté al seu poble, que l’utilitza, i al que reprimeix brutalment quan no li dóna la raó. Líders paranoics tots que converteixen la seva por en la mort dels altres.
I les ànimes de Gógol, segueixen servils, inclinant-se sobre el seu amo de torn, besant-li els peus quan li llença cinc kopeks i una ampolla de vodka mig buida.
En èpoques del tsar hi havia la cort, ara hi ha els milionaris que compren iots. Sempre una base de corrupció per mantenir la merda amagada.
Gran país la Gran Rússia que arrossega de temps immemorials, la maledicció demoníaca dels seus líders.
SEGONA PÀGINA
L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
OBSESSIVAMENT INÚTIL
Borrell aprofita la crisis russa per parlar de Puigdemont
Ha sortit tantes vegades a les nostres planes que ja és com de la família. Totes les famílies tenen una ovella d’un altre color.
Després de ni aparèixer en la crisi d’Ucraïna surt un dia i aprofita per recordar que Puigdemont havia fugit amagat en un cotxe (després, és clar, va negar referir-se a ell).
Li fem l’entrevista després que Europa l’hagi lligat a una cadira perquè no emmerdi més el conflicte.
Sr Borrell no és una mica obsessiu parlar de Puigdemont mentre Rússia s’endú per endavant a Ucraïna? No conec a Puigdemont, no hi penso mai amb Puigdemont, contesta ell condescendent.
Doncs per no saber qui és, el té bastant paranoic... No conec a Puigdemont.
Es que resulta una mica sinistre per part seva aprofitar... Talla amb un crit: No conec a Puigdemont!
Vostè potser no ho sap però el van posar en un càrrec d’una certa rellevància i vostè... Que no conec a Puigdemont!
Ara parlava de la guerra... Però amb segones. Ja li he dit que no conec a Puigdemont i m’enfot el que fa aquest mal parit.
Ergo el coneix. No, ni idea.
Per què el tenen lligat a la cadira? Ordres de Puigdemont.
Segur, segur?
Segur què?
Que el tenen lligat per ordre de Puigdemont.
Qui és aquest bandarra?
Aprofitant que venen uns senyors i li donen unes gotes, abandonem al Sr Borrell.
LA GARSA PROSTÀTICA
PASSAREM GANA
Protestes de la pagesia catalana
Entre guerres, pandèmies i canvis climàtics, ens hem acostumat ha estar més pendents del que ens pot treure la vida que de viure. Portem una temporada (uns dos anys aproximadament) en la que ens hem limitat a la supervivència però això sí, menjàvem cada dia.
Aviat la nostra preocupació, es concentrarà en menjar. Serà prioritari tenir un plat de patates a taula i serà una prioritat urgent. Però no en fem cas.
El pagès, un home de poques paraules, que es mira les capitals com nius de rucs, morirà abans que la sequera el mati i de retruc, a tots nosaltres. Les seves condicions laborals són cada vegada més extremes i per ajudar-lo les autoritats es limiten a donar-los bones paraules, promeses falses i a vegades, crèdits que ha de tornar amb interessos elevats.
El pagès ja viu les conseqüències de la guerra amb Ucraïna. El mercat del gra es desestabilitza, però també el preu del gasoil o dels fertilitzants o de l’aixada. Els hereus deixen la terra.
Fem alguna cosa? Molts bars ja han pujat el preu d’un cafè. L’energia va pels núvols, tothom té l’excusa per pujar preus, tothom menys els pagesos.
Quan la gran notícia de la pagesia és l’acord amb una cadena de Supers per vendre la llet amb uns cèntims de benefici, quan un col·lectiu ha de conformar-se en no perdre diners per la seva feina, està tocat de mort. I a veure si entenem d’una vegada: quan ells tanquen una granja, quan deixen de llaurar una terra, les víctimes som nosaltres, els que ens passem el dia per les ciutats queixant-nos de la guerra d’Ucraïna però no ens mirem el camp fins el cap de setmana. Oh que maco!
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
EL POBLE KURD SOTA LES BOMBES DE L’AVIACIÓ TURCA
Mentre el món està pendent de la guerra protagonitzada pels exèrcits de Putin a Ucraïna, la Turquia autoritària d’Erdogan aprofita aquests dies per bombardejar territoris de les regions de Majur i Sinja del Kurdistan iraquià, i de Al Hasaka del Kurditan sirià, amb nombroses víctimes, destrucció dels pobles i infraestructures.
El Kurdistan és un poble mil·lenari muntanyenc de l’Orient Mitjà amb un territori d’uns 400.000 km2, és a dir, 13 vegades més gran que Catalunya i poblat amb 45 milions de persones. Els kurds, des de sempre han mantingut una aferrissada lluita per la seva llibertat en contra dels diversos imperis i colonitzadors, sobretot en el darrer segle mitjançant els guerrillers peixmerga, que significa ”enfrontats a la mort”.
Actualment la seva nació està dividida entre Turquia (20 milions), Iran (12), Iraq (8), Síria (6) i més de 2 milions que viuen a la diàspora.
A hores d’ara mantenen una resistència guerrillera en defensa de la seva identitat en diversos indrets i han arribat a alliberar i controlar el Kurdistan situat al nord de l’Iraq i la regió de Rojava a Síria, amenaçada constantment per l’exèrcit turc i els gihadistes del Daesh.
A Rojava es viu una experiència social revolucionària basada en el confederalisme democràtic defensada per les seves milícies en què les dones alliberades tenen un paper predominant, no només en la lluita, sinó també en l’organització social.
Recentment, després de sortir escaldat de l’afer putinesc, Puigdemont, representant del Consell de la República, s’ha reunit a Brussel·les amb Ahmet Karamasus, president del Congrés Nacional Kurd, per aprofundir les seves relacions. Serà que ara l’independentisme vol aprendre de les experiències de les lluites kurdes que han alliberat part del seu país i començar, de debò, la lluita per la defensa i alliberament de Catalunya.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA KINTA FORKA
LA GUERRA TÉ EL SEU PROPI DRET
Les acusacions russes com ucraïneses de no respectar-lo ens ho recorden
Esteu relaxats? Respireu a poc a poc. Molt lentament. Compteu fins a deu. No pronuncieu els números, feu-ho dins vostre. Compteu a poc a poc, de forma regular. Les parpelles es tornen pesades. Respireu lentament. Tanqueu els ulls. Esteu al teatre de Kíev. Al vostre voltant tot s'il·lumina, tot explota. A les fronteres ucraïneses també és l’infern. Avanceu amb els refugiats cap a l’exili. Ja són dos milions. Anuncieu a les mares amb criatures atordides que aniran a raure a Europa i que seran assistides i allotjades. No parlen polonès, ni alemany, ni francès, ni català, mai han parlat espanyol i, no obstant això, diuen: Soy Libre. No parlen anglès, mai han parlat anglès. I vosaltres veieu com les dones ploren. Us dieu que els homes acabaran retrobant-se amb les seves noies una vegada vençuts. I fins i tot els ho dieu. Ara comptaré fins a tres, i a la de tres us despertareu. I quan desperteu us preguntaré: "puc enviar un exiliat ucraïnès a casa vostra?" i sense cap dubte, no obtindré respostes.
Mentre, Polònia, França i Alemanya han creat un "comitè informal" de ministres de l'Interior per gestionar la resposta europea al desafiament plantejat per la gran onada de refugiats. Fins ara a l'espai Schengen, els ucraïnesos podien viatjar sense visat i romandre-hi durant 90 dies, ara la UE els concedeix protecció temporal que els permetrà romandre fins a tres anys i poder treballar.
Els Estats Units preparen un sobre de 14.000 milions de dòlars per a Ucraïna, que inclou un component econòmic i humanitari. El FMI també ha aprovat 1.400 milions de dòlars en ajuda d'emergència.
Com a teló de fons l’augment dels preus del gas i del petroli. El fantasma de l'embargament. Els mercats financers sota pressió. La invasió russa d'Ucraïna ha enviat els preus de les matèries primeres als núvols. Els mercats s’estan enfonsant i anticipen una recessió. Fins on arribarà la caiguda?
El president ucraïnès resisteix i va apel·lar a les bones ànimes que volguessin lluitar contra l'enemic rus, que va ressonar a tot el món. 20.000 combatents no ucraïnesos recorren el camí invers al seguit per més de dos milions de ucraïnesos fugin del país. Les Brigades Internacionals de la guerra d’Espanya en la seva versió Ucraïnesa?
Hi ha qui creu que dues setmanes després de l'inici, l’exèrcit rus té la moral baixa i que un Vladímir Putin "debilitat" ha d'enfrontar-se a una població contraria a la guerra i a uns oligarques plens de dubtes.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
UNA SORPRESA
S’arxiven les causes contra el rei emèrit
Rebem amb veritable sorpresa la notícia de que la Fiscalia del Tribunal Suprem d’Espanya, ha decidit arxivar les causes contra el rei emèrit Joan Carles. Això sí que no ho esperava ningú.
Mira que en tenia de càrrecs en contra. Comissions, regals, tràfic d’influències, frau fiscal, abandó de la llar conjugal, conducció temerària en regata... El Fiscal, que properament jubilaran (amb sou) ha estudiat acuradament cada cas i per cada cas ha trobat una excusa. Afers prescrits, afers resolts, pagaments extres a Hisenda, més afers prescrits... A més, la fiscalia ha decidit pagar-li a l’emèrit el bitllet de l’avió de retorn a Espanya com indemnització per les molèsties.
Hi han molts desnonats per exemple que estarien encantats de trobar un fiscal com aquest i que després de les molèsties els paguessin el viatge de retorn al seu país o els compressin un piset, encara que fos petit. Malauradament no els ha tocat mai un crac així.
És fàcil d’imaginar l’alegria de l’emèrit en saber-se tan innocent com ell deia. A hores d’ara està escrivint a tota la família una sola frase. ¿Te lo dije o no te lo dije? Però encara més content que sa ex majestat, ho estan els senyors de la fiscalia. Han tingut una feinada per trobar la legalitat entre tantes denuncies injustificades. Cal deixar-s’hi la cara amb tanta feina. Si encara existís el TOP (que sembla que no) la fiscalia actual seria guardonada amb la Medalla de la reina Isabel (que probablement existeix).
És una garantia i una gran tranquil·litat viure en un país on saps que la justícia és igual per a tots (paraules del propi emèrit que ho sabia de bona tinta). I nosaltres a falta de grans medalles, tornarem a premiar a la Fiscalia amb la nostra LLUFA.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
FOC AMIC
Les empreses lleidatanes marxen a l’Aragó
Els catalans es queixen i amb raó de les estratègies governamentals espanyoles per fer de Catalunya la mina arrendada. Catalunya produeix, Espanya s’endú els beneficis.
També és veritat però que els catalans són especialistes en fotre’s el tret al peu.
Lleida, la fruiteria del país. Exportacions a dojo, qualitat demostrada... Oportunitats per compaginar sectors i industrialitzar la zona, però de immediat problemes burocràtics, ambientals, municipals, veïnals, i sardanístics. Entre unes oposicions i altres, l’Aragó, piano piano, afavoreix la creació dels entorns i les mesures econòmiques que Lleida necessita... i Lleida se’n va a l’Aragó.
Dies després la Generalitat desperta del llarg somni independent i diu que treballarà per afavorir el que els lleidatans fa anys que demanen. Facilitats per poder treballar, per guanyar-se la vida, per enriquir el país. Una mica tard. Els empresaris catalans ja han llogat pis a Calatayud.
Els catalans es queixen i amb raó de la persecució lingüística que pateixen.
També és veritat però que l’Ajuntament de Terrassa, quan es disposa a contractar un nou funcionari, demana entre les condicions bàsiques, un bon domini de la llengua castellana però només coneixements bàsics de llengua catalana. D’aquí a poc, un egarenc anirà a demanar a la finestreta de l’Ajuntament una pòlissa i el funcionari li demanarà amb educació, que li parli en castellà perquè el català no el domina. Probablement l’Ajuntament de Terrassa, mesos després, es queixarà de que el funcionariat no parla català.
No és estrany que després de tants anys disparant-nos trets al peu, els catalans vagin arrossegant el munyo per terra.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
GARBUIX
Pla empresarial d’igualtat per les dones
Bona idea, progre, trencadora. Cal un pla d’igualtat a les empreses perquè es trenqui d’una punyetera vegada la diferència entre mascles i femelles.
Convocades (i obligades) a fer la gestió, sis mil empreses catalanes. A final del termini només han fet la feina, 500.
Masclistes! podrà dir-se. Segur. Ganduls!, també. Insolidaris! doncs què es pensaven... Però, en aquests cas, també hauríem d’aturar-nos a pensar. Per què, cinc mil cinc-centes empreses no han fet els deures, o sigui, no han omplert els qüestionaris? Perquè és molt complicat. Hem tingut accés als papers que les empreses havien d’omplir i les preguntes no podien començar pitjor: Número d’empleats? Quins, els declarats, els que fan hores extres, els que tenen contracte parcial, els que no tenen ni contracte? Difícil de respondre a aquesta pregunta una Empresa seriosa. Ara per ara, de les empreses no està clar ni el consell de direcció. Impossible per tant saber exactament qui treballa per elles. Gent. Treballadors. Què sap l’empresa de qui treballa a l’empresa.
Segona pregunta. Sexe dels treballadors. Com un empresari pot saber quin és el sexe dels seus treballadors sense ferir les seves sensibilitats? L’empresariat, ho sap tothom i és profecia, és una classe social educada, permissiva (en segons què) educada i al dia. Fa lleig anar pels despatxos preguntant: ets home, dona, homosexual, lesbiana, transsexual, no binaria, pansexual, asexual, heterosexual, queer, godi, gallina...
El món laboral està molt complicat i ni empresaris ni empleats tenen temps per pensar què són, on van, que volen i quan quedaran a la puta misèria després d’un comiat absolutament asexual.
I si no esteu d’acord, el que només sigui home o dona, que llenci la primera pedra.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
BOICOT
Luz de Gas no ven vodka rus
Local nocturn de Barcelona. Molt conegut. Molta progressia ha passat allà hores i hores arreglant el món. Ara els propietaris també el volen arreglar i per fotre a Rússia han deixat de vendre vodka. De petit recordo que quan m’enfadava amb tots els nens de la classe decidia no jugar amb ells. Es quedaven absolutament deprimits, naturalment.
POPEYE
Un mariner destrossa el iot d’un prohom rus
Dit i fet. Estava veient a la tele d’invasió russa a Ucraïna. Ell és d’allà i l’amo del iot (fabricant d’armes) és rus. OK va dir-se en rus, va agafar un pot d’espinacs de la nevera, la va engolir, va anar al iot i pràcticament el va esfondrà a cops de martell. Les coses s’han de fer així, en calent. Quan la sang bull no calen ni estratègies ni sofisticades armes. N’hi ha prou amb una emprenyada. Els bons costums i el Tribunal Superior, ens impedeixen lloar la gesta del mariner, però vaja...
MOSSO OPORTÚ
Mosso agredeix a la seva parella
Un Mosso d’esquadra, potser per celebrar el dia de la dona, va estar a punt de matar a la seva pròpia. Una mica criminal, ho sembla, però no es pot negar que el tio ha estat oportú. El dia en que el món demana amb més o menys sinceritat la igualtat de sexes i el final de la violència masclista, va ell i clava unes ganivetades a la seva parella. Un individu amb cap.
Es de imaginar la seguretat que atorga a les dones que reclamen els seus drets, saber que un dels seus teòrics defensors, un policia, celebra la diada clavant punyalades. Esperem del bon sentit policial que no el designin per formar part de les patrulles encarregades d’acabar amb la violència masculina.
ARA UN AMIC DELS NARCOS
Feijó nou President del PP?
Feijoo matxaca el gallec i ha destruït tots els programes de suport a la llengua. Per no dir que ell mateix no sap gallec. Amb Feijóo la intenció del PP seria recuperar la confiança de l'electorat amb algú que no estigui tacat per la corrupció, amb l'historial net. Però els passejos en llanxa amb amics poden ser problemàtics.
Feijoo l’hereu, ¿era el que se paseaba en un yate con un narcotraficante no?
Feijóo va adjudicar 1,4 milions en contractes a l'empresa de la qual la seva germana és apoderada, l’home que porta temps a l’ombra esperant la seva oportunitat. Un historial més clar impossible.
AUSTRÀLIA NO ÉS PARADISÍACA
Inundacions, sequera... i més inundacions
Les ordres d'evacuació emeses per les autoritats australianes per fer front a les inundacions al país afecten 150.000 persones. En total, han causat la mort de més de vint persones. Setmanes i setmanes sense una gota de pluja, i ho Déu envia’ns aigua!
Hi ha hagut desenes de rius dels estats de Queensland i Nova Gal·les del Sud, on una "bomba de pluja" va vessar un metre d'aigua en una setmana, que han rebentat les seves ribes i inundat ciutats, obligant els residents a fugir o buscar refugi a les altures.
Però clar que això és un fallo de Déu i no un canvi climàtic. No cal confondre els ciutadans amb dades científiques alarmants que ja tenen prou feina per salvar les seves vides.
HEM ATURAT EL MIDCAT!
Un fracàs per ENAGAS
A principis de febrer del 2019 es va celebrar la victòria contra el Midcat. Per una banda, la manca de suport al projecte, per part dels reguladors competents en la matèria, feia molt difícil que ENAGAS pogués finançar la continuació de l’oleoducte.
Per l’altra, l’acció de col·lectius com Gastivists, 350,org, Observatori del Deute de la Globalització (ODG), Ecologistes en Acció, Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE), Associació de Naturalistes de Girona o IADEN-Salvem l'Empordà, ha estat clau per tirar endavant la lluita contra el Midcat.
El 2011 ja es van construir 86 km d'aquest gasoducte, amb un cost públic de 13 milions d'euros en retribucions a ENAGAS, als que cal sumar 7 milions d'euros invertits per la Unió Europea pels estudis de viabilitat del projecte. Desenes de quilòmetres de territori destrossat per un gasoducte que mai entrarà en funcionament. Què passarà amb el gasoducte construït? S'exigirà a ENAGAS el seu desmantellament?
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
8 DE MAIG – DIA DE LA DONA
MAI NO OBLIDEU QUE NI HA PROU AMB UNA CRISI POLÍTICA, ECONÒMICA O RELIGIOSA PERQUÈ ELS DRETS DE LES DONES SIGUIN QÜESTIONATS
ELS DRETS MAI NO SÓN GUANYATS - DEVEU RESTAR EN ALERTA TOTA LA VIDA
(SIMONE DE BEAUVOIR)