Télécharger en PDF 
Hebdomadaire républicain politique/satirique de Catalogne
26 mars 2019
1. La tècnica del cranc es basa en vigilar la seva rereguarda per por d’un atac enemic. La tècnica del PP és no mirar mai endavant per por de veure la distància infinita que els separa de la humanitat.
2. La regla D'Hondt a revisió: només podran presentar-se tres imbècils per circumscripció electoral. Els partits busquen desesperadament imbècils reservistes.
3. La ràbia dels representants de C’s, davant qualsevol acte de desobediència a la Constitució espanyola, és directament proporcional a la patxoca amb que encaren les seves tupinades.
4. Que tres jutgesses considerin falsa la denuncia d’una dona violada, argumentant que és massa lletja per ser agredida sexualment, demostra que la humanitat ha deixat de ser humana.
5. Un excés de zel deixa sense collita de cereals als agricultors catalans. Segadores estatals han arrasat les terres que oferien un sospitós color groguenc. A partir d’ara, el blat serà verd per decret.
6. Mostra magnífica de professionalitat del cap dels Mossos. Només un perill: els policies que van atonyinar durant l’1 d’octubre també eren professionals. La policia compleix ordres però les ordres, sempre les dona el poder.
7. Algú, a Anglaterra o a Europa o a l’Olimp, sap de què va això del Brexit?
8. I diu el català: «Què hay de lo mío?» I contesta Madrid: «Estamos en ello, no te preocupes». Absolutament confós, ja no sap si s’ha equivocat de data o de ciutat.
9. Dol a la Casa Blanca. Trump pateix un còlic nefrític en saber que uns 700 condemnats a mort veuen ajornada la sentència. El gabinet de crisi busca un lloc des del qual el president pugui fer de franctirador i compensar així la falta de barbàrie institucional.
10. 11. i 12. L’origen de la rondalla dels polítics passant de puntetes sobre el problemes del poble ve del segle V aC i s’atribueix a Sòcrates. Per entendre’ns, la cosa ve de lluny. Darrerament la política catalana ha donat un nou impuls a aquesta estratègia de tal manera que ja no saps si van o venen. El que sí sabem del cert és que fa més d’una dècada no hi havia ni un polític independentista.
PD: Tot segueix igual i n'estem fins els collons!
La traduction en français sera bientôt disponible
1. La tècnica del cranc es basa en vigilar la seva rereguarda per por d’un atac enemic. La tècnica del PP és no mirar mai endavant per por de veure la distància infinita que els separa de la humanitat.
2. La regla D'Hondt a revisió: només podran presentar-se tres imbècils per circumscripció electoral. Els partits busquen desesperadament imbècils reservistes.
3. La ràbia dels representants de C’s, davant qualsevol acte de desobediència a la Constitució espanyola, és directament proporcional a la patxoca amb que encaren les seves tupinades.
4. Que tres jutgesses considerin falsa la denuncia d’una dona violada, argumentant que és massa lletja per ser agredida sexualment, demostra que la humanitat ha deixat de ser humana.
5. Un excés de zel deixa sense collita de cereals als agricultors catalans. Segadores estatals han arrasat les terres que oferien un sospitós color groguenc. A partir d’ara, el blat serà verd per decret.
6. Mostra magnífica de professionalitat del cap dels Mossos. Només un perill: els policies que van atonyinar durant l’1 d’octubre també eren professionals. La policia compleix ordres però les ordres, sempre les dona el poder.
7. Algú, a Anglaterra o a Europa o a l’Olimp, sap de què va això del Brexit?
8. I diu el català: «Què hay de lo mío?» I contesta Madrid: «Estamos en ello, no te preocupes». Absolutament confós, ja no sap si s’ha equivocat de data o de ciutat.
9. Dol a la Casa Blanca. Trump pateix un còlic nefrític en saber que uns 700 condemnats a mort veuen ajornada la sentència. El gabinet de crisi busca un lloc des del qual el president pugui fer de franctirador i compensar així la falta de barbàrie institucional.
10. 11. i 12. L’origen de la rondalla dels polítics passant de puntetes sobre el problemes del poble ve del segle V aC i s’atribueix a Sòcrates. Per entendre’ns, la cosa ve de lluny. Darrerament la política catalana ha donat un nou impuls a aquesta estratègia de tal manera que ja no saps si van o venen. El que sí sabem del cert és que fa més d’una dècada no hi havia ni un polític independentista.
PD: Tot segueix igual i n'estem fins els collons!