Télécharger en PDF 
Hebdomadaire républicain politique/satirique de Catalogne
8 novembre 2019
QUEIPO DE LLANO, PRESENTE
La Ministra Calvo, amenaça als belgues en cas que no acceptin extradir Puigdemont a Espanya. Per fer-ho s’ha servit de la fina ironia que va imposar Queipo de Llano a Radio Sevilla. De fet, ha plagiat alguns trocets.
Diu la Ministra (Queipo). Por cada uno de orden (ESPAÑOL) que caiga, yo mataré 10 extremistas (BELGUES). Les sacaré de debajo la tierra y si están muertos, volveré a matarlos.
Y por si no nos devuelven a Puigdemont, amenaça amb la violació de les belgues que ... Después de todo, ¿no han estado jugando al amor libre? Ahora por lo menos sabrán lo que son Hombres de verdad (ESPANYOLS), no milicianos maricas (BELGUES).
Canallas marxistas (BELGUES), cuando os cojamos, (ELS ESPANYOLS) sabremos como trataros.
I acaba:
Viva el vino (DEMOCRACIA). Viva el vómito (¿ESPANYA?).
Gran Ministra, la Ministra Calvo. Socialista, com l’Iceta.
SEGONA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
CATALUNYA, NOTICIA AL MÓN, EL 10-N
Avui, diumenge, poca gent ha pogut votar a Catalunya. Un gran trasbals ha commogut tot el país. A la majoria de col·legis electorals han desaparegut les urnes i les paperetes. Durant la nit i a primeres hores de la matinada gent desconeguda, infiltrant-se per les clavegueres i altres espais, han fet desaparèixer, als llocs de votació, les eines electorals. Qui són? Sembla que són diversos col·lectius coordinats: CDR’s, ACR (Àcrates Catalans per la Revolució), Almogàvers segle XXI i Desperta Catalunya, entre d’altres.
Arreu hi ha llargues cues immòbils de ciutadania que vol votar i no pot perquè han estat segrestades urnes i paperetes. Hi ha també entre la gent diversos mitjans estrangers com Russia Today i la Radio Televisió Portuguesa que fan la seva feina i també nombrosos boicotejadors que aprofiten per a fer mítings i parlar amb la gent.
En llocs cèntrics han aparegut grans i vistoses pancartes que els mossos s’afanyen a retirar. “allibera’t de la farsa electoral”, “la desobediència, camí de la independència”,
“1 d’octubre: ni oblit ni perdó, autodeterminació”, “canya, canya, canya a les urnes d’Espanya”, “tots els botiflers tanquem-los a Lledoners”, “no hi ha emancipació nacional sense alliberament personal i col·lectiu”, “no empresonis en una urna el teu desig de llibertat”. També prolifera per tot: ”qui cobra del Borbó mai farà la revolució”.
S’han fet diverses detencions i s’han retirat múltiples banderes negres i estelades. El més curiós es que les protestes més dures contra aquests actes de boicot electoral no procedeixen de les autoritats espanyoles sinó dels partits governamentals com l’Esquerda i ex-Conveniència que clamen en nom de la democràcia contra els milers de sabotejadors.
Ha aparegut una nova força i estratègia alliberadora a Catalunya? Caldrà esperar propers esdeveniments. De moment han aconseguit invalidar les eleccions del 10-N.
LA KINTA FORKA
EL PODER ÉS LOGÍSTIC. BLOQUEGEM-HO TOT!
Als milers i milions de manifestants que han participat als matins, tardes o nits de foc de Barcelona, amb el seu lot d’enfrontaments amb la policia, de ferits i de detinguts els enviem aquesta carta de reflexió i solidaritat amb el lema: Gent del carrer, encara un esforç!
Els manifestants de Catalunya, els Armilles Grogues francesos, Hong-Kong, Equador, Haití, Egipte, Algèria, Guinea, Líban, Hondures, o ara Xile marquen l’apertura d’una nova forma de comprensió de la lluita en que l'estratègia de bloqueig és la pràctica més immediata, evident i eficaç en un conflicte polític.
Arreu els manifestants bloquegen dipòsits de gas i refineries, zones industrials, transit viari, ferrocarrils... en uns atacs on tot ho organitzen uns Comitès invisibles. Perquè de fet el poder global és un poder logístic. I la resposta mundial ha de ser: “Anem a bloquejar-ho tot!”.
En tots aquests moviments, l'organització no està separada de la vida quotidiana, sinó que és en la vida quotidiana on es desenvolupa l’acció insurreccional. Més clar no pot ser: "Si avui vols desfer-te d'algú, has d'anar contra la seva infraestructura" i això per la simple raó de que “cap estat ens farà lliures”.
Les revoltes actuals, del 2019, són les més espectaculars de l'última dècada i alhora també són les que han refrenat els més durs. Malgrat això, globalment, no han aconseguit atreure la simpatia de les majories silencioses, ni la dels partits polítics, ni la dels governs i no obstant, les raons d'aquestes revoltes són d’existència o mort en tots els casos. Com ja deien els lluitadors dels segle XX: És només a la porta de la mort, quan no hi ha res a perdre, que l'acció de la gent dels carrers es torna directa.
EL CONVIDAT
UN POBRE HOME
En Juan –diguem que es diu Juan- va rebre la primera hòstia de pals d’un grup de falangistes durant la República. Quatre mesos després començava la guerra civil. En Juan va estar a tres fronts i quatre hospitals. Va creuar mitja Espanya a peu per refugiar-se a França. Allà el van tancar al camp d’Argelers d’on en va sortir per apuntar-se a la legió francesa i lluitar contra el feixisme. Quan la Legió queda a mans de Petain, el Juan, s’escapa i aconsegueix unir-se a les forces aliades. Acaba formant part de la NUEVE, la famosa companyia, formada gairebé íntegrament per espanyols, que acabarà alliberant l’Ajuntament de París.
Torna clandestinament a Espanya i es refugia a casa d’un bon amic que l’endemà el denuncia a la policia. El torturen durant set dies i deixen les restes a la presó perquè acabin de podrir-se. Tretze anys després, surt amnistiat. S’apunta a CCOO. A la segona vaga, l’enxampen. Quatre dies de pallisses a la comissaria i vuit anys més de presó.
Torna al carrer després de la mort de Franco. Continua la lluita, continuen les pallisses però ja no hi ha més presó.
Ara, defensa els interessos del jubilats, en unes protestes que no tenen ressò mediàtic perquè a Espanya només l’interessa el terrorisme català.
En Juan és un pobre home. No passarà a la història.
TERCERA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CA LA MEUCA
CAPÍTOL SISÈ... DE LA SÈRIE
Que aquí no es, no seas marrano...
Cómo que no se yo dónde te follo.
Sabrás por dónde pero no en qué habitación, capullito mío.
L’Alvaro, obra la porta de l’habitació número tres. Tal com li deia la Purita, l’habitació està ocupada pel Tito estirat de boca terrosa i ocultant el que es suposa el cos d’una de les noies.
¡Pues es verdad! Exclama molt sorprès l’Alvaro. No es la nuestra.
Es la mía, diu Tito sense aturar un rítmic moviment de grasses.
Te lo haces con el colchón, Tito?
No seas pervertido.
D’algun lloc surt una maneta. Soy Sónsoles, encantada.
Alvaro s’asseu a la punta del llit, dóna uns copets a l’esquena peluda i greixosa de Tito. Oye tendríamos que hablar.
Ahora no, hostia, es queixa el Tito.
No hombre no, no corre prisa, después de las elecciones. ¿Usas Viagra? Es que yo a veces...
Por qué te excitas todo el rato en el Parlamento.
Es que a mi España me pone.
Toma, y a mi, però al revés.
No es por interrumpir, pero Sónsoles se está ahogando, adverteix la Purita.
Bueno sí, si pudiera ir acabando, admet la Sónsoles, es que yo ya voy muy orgasmada.
Alvaro aixecant-se del llit i donant dos copets més a l’espatlla de Tito. ¿A qué hora hay sesión mañana?
Uns crits de Tito..… Ahora, ahora...
No ahora no, esta tarde había comisión sobre la protección de la mujer. Por cierto, sabes lo de Inés imagino...
Tito esgotat fa que sí amb el cap. Me pregunto cómo se lo habrá hecho...
Coño pues así...
No, me refiero a su marido. Que coraje. Yo no me atrevería...
Es mona, y no lo digo porque sea de mi partido.
Y cómo sabes que no te pegará un mordisco en los cojones.
Monín, se me están saliendo las varices de tanto esperar, s’exclama la Purita.
Mándale un ramo de flores, hombre, estará contenta.
Ya le pago veinte euros.
A esa no, a Inés, que también me dijo que quería hablar contigo.
Vale, pero entonces ya lo dejamos para después del parto. Vamos, si no es muy importante...
No, no, algo del presupuesto.
Que manía con el presupuesto, con lo bien que vamos prorrogados.
Eso es verdad. Bueno, voy a gastarme la dieta.
TO BE CONTINUED
HUMANOTECA
ULLS PROFUNDS
E. WIESEL.- El silenci és la font potencial de tota hostilitat i perill... per això la Ministra Calvo, no para de xerrar. Per aconseguir la concòrdia entre pobles.
A. CHEJÓV.- El món no es mora pels bandits i els incendis sinó per l’odi i la hostilitat... però per assegurar-se’n la Ministra Calvo també és piròmana.
S. FREUD.- La civilització està sistemàticament amenaçada per la hostilitat primària de l’home. Gran frase i de gran mèrit tenint en conte que Freud no va arribar a conèixer a la Sra Carmen Calvo.
LA GUARDIA CIVIL.- Esa hostilidad y ese odio con el que nos miraban los catalanes... Definició recollida per la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola.
LA LLUFA
SE SIENTE, SE SIENTE, LA DICTADURA ESTÁ PRESENTE
Primer era el caos i Sánchez digué, vaig a posar ordre. Dit i fet. El primer dia va crear els tribunals, el segon la policia, el tercer als controladors, el quart era festa i descansà, el cinquè va anomenar un govern i ja no va tornar a treballar fins el dilluns següent. Necessitava descans per crear a Borrell.
La Poli, amb les lleis que els han donat els tribunals, registra les companyies de telefonia mòbil i ha obligat a censurar tota la Web de Github. Ara els controladors, aconseguiran no només tenir-nos sistemàticament ubicats sinó fins i tot enviar-nos missatges falsos que ens animin a participar per exemple en manifestacions inexistents i sabran de quin peu calcem. I així d’un dia per l’altre ja podem passar a categoria de terroristes. Finalment, el govern farà el discurs de la mentida dient que tot és pel bé dels ciutadans i Borrell ho explicarà a Europa i aprofitarà per dir que Espanya és una gran Democràcia. Això és una creació i no el desori que va fer Déu.
Tots els governs anteriors havien fet el mateix, però d’amagat. Sánchez va prometre que seria transparent i compleix la seva paraula. Ara serem espiats però amb la garantia d’una llei dictatorial, l’eficàcia d’una policia dictatorial, la ciència d’uns controladors dictatorials i les explicacions d’un govern dictatorial. LLUFA per la dictadura.
P.D. No serveix per res, desconnectar els mòbils. És molt millor que us tanqueu vosaltres a casa.
La traduction en français sera bientôt disponible
QUEIPO DE LLANO, PRESENTE
La Ministra Calvo, amenaça als belgues en cas que no acceptin extradir Puigdemont a Espanya. Per fer-ho s’ha servit de la fina ironia que va imposar Queipo de Llano a Radio Sevilla. De fet, ha plagiat alguns trocets.
Diu la Ministra (Queipo). Por cada uno de orden (ESPAÑOL) que caiga, yo mataré 10 extremistas (BELGUES). Les sacaré de debajo la tierra y si están muertos, volveré a matarlos.
Y por si no nos devuelven a Puigdemont, amenaça amb la violació de les belgues que ... Después de todo, ¿no han estado jugando al amor libre? Ahora por lo menos sabrán lo que son Hombres de verdad (ESPANYOLS), no milicianos maricas (BELGUES).
Canallas marxistas (BELGUES), cuando os cojamos, (ELS ESPANYOLS) sabremos como trataros.
I acaba:
Viva el vino (DEMOCRACIA). Viva el vómito (¿ESPANYA?).
Gran Ministra, la Ministra Calvo. Socialista, com l’Iceta.
SEGONA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
CATALUNYA, NOTICIA AL MÓN, EL 10-N
Avui, diumenge, poca gent ha pogut votar a Catalunya. Un gran trasbals ha commogut tot el país. A la majoria de col·legis electorals han desaparegut les urnes i les paperetes. Durant la nit i a primeres hores de la matinada gent desconeguda, infiltrant-se per les clavegueres i altres espais, han fet desaparèixer, als llocs de votació, les eines electorals. Qui són? Sembla que són diversos col·lectius coordinats: CDR’s, ACR (Àcrates Catalans per la Revolució), Almogàvers segle XXI i Desperta Catalunya, entre d’altres.
Arreu hi ha llargues cues immòbils de ciutadania que vol votar i no pot perquè han estat segrestades urnes i paperetes. Hi ha també entre la gent diversos mitjans estrangers com Russia Today i la Radio Televisió Portuguesa que fan la seva feina i també nombrosos boicotejadors que aprofiten per a fer mítings i parlar amb la gent.
En llocs cèntrics han aparegut grans i vistoses pancartes que els mossos s’afanyen a retirar. “allibera’t de la farsa electoral”, “la desobediència, camí de la independència”,
“1 d’octubre: ni oblit ni perdó, autodeterminació”, “canya, canya, canya a les urnes d’Espanya”, “tots els botiflers tanquem-los a Lledoners”, “no hi ha emancipació nacional sense alliberament personal i col·lectiu”, “no empresonis en una urna el teu desig de llibertat”. També prolifera per tot: ”qui cobra del Borbó mai farà la revolució”.
S’han fet diverses detencions i s’han retirat múltiples banderes negres i estelades. El més curiós es que les protestes més dures contra aquests actes de boicot electoral no procedeixen de les autoritats espanyoles sinó dels partits governamentals com l’Esquerda i ex-Conveniència que clamen en nom de la democràcia contra els milers de sabotejadors.
Ha aparegut una nova força i estratègia alliberadora a Catalunya? Caldrà esperar propers esdeveniments. De moment han aconseguit invalidar les eleccions del 10-N.
LA KINTA FORKA
EL PODER ÉS LOGÍSTIC. BLOQUEGEM-HO TOT!
Als milers i milions de manifestants que han participat als matins, tardes o nits de foc de Barcelona, amb el seu lot d’enfrontaments amb la policia, de ferits i de detinguts els enviem aquesta carta de reflexió i solidaritat amb el lema: Gent del carrer, encara un esforç!
Els manifestants de Catalunya, els Armilles Grogues francesos, Hong-Kong, Equador, Haití, Egipte, Algèria, Guinea, Líban, Hondures, o ara Xile marquen l’apertura d’una nova forma de comprensió de la lluita en que l'estratègia de bloqueig és la pràctica més immediata, evident i eficaç en un conflicte polític.
Arreu els manifestants bloquegen dipòsits de gas i refineries, zones industrials, transit viari, ferrocarrils... en uns atacs on tot ho organitzen uns Comitès invisibles. Perquè de fet el poder global és un poder logístic. I la resposta mundial ha de ser: “Anem a bloquejar-ho tot!”.
En tots aquests moviments, l'organització no està separada de la vida quotidiana, sinó que és en la vida quotidiana on es desenvolupa l’acció insurreccional. Més clar no pot ser: "Si avui vols desfer-te d'algú, has d'anar contra la seva infraestructura" i això per la simple raó de que “cap estat ens farà lliures”.
Les revoltes actuals, del 2019, són les més espectaculars de l'última dècada i alhora també són les que han refrenat els més durs. Malgrat això, globalment, no han aconseguit atreure la simpatia de les majories silencioses, ni la dels partits polítics, ni la dels governs i no obstant, les raons d'aquestes revoltes són d’existència o mort en tots els casos. Com ja deien els lluitadors dels segle XX: És només a la porta de la mort, quan no hi ha res a perdre, que l'acció de la gent dels carrers es torna directa.
EL CONVIDAT
UN POBRE HOME
En Juan –diguem que es diu Juan- va rebre la primera hòstia de pals d’un grup de falangistes durant la República. Quatre mesos després començava la guerra civil. En Juan va estar a tres fronts i quatre hospitals. Va creuar mitja Espanya a peu per refugiar-se a França. Allà el van tancar al camp d’Argelers d’on en va sortir per apuntar-se a la legió francesa i lluitar contra el feixisme. Quan la Legió queda a mans de Petain, el Juan, s’escapa i aconsegueix unir-se a les forces aliades. Acaba formant part de la NUEVE, la famosa companyia, formada gairebé íntegrament per espanyols, que acabarà alliberant l’Ajuntament de París.
Torna clandestinament a Espanya i es refugia a casa d’un bon amic que l’endemà el denuncia a la policia. El torturen durant set dies i deixen les restes a la presó perquè acabin de podrir-se. Tretze anys després, surt amnistiat. S’apunta a CCOO. A la segona vaga, l’enxampen. Quatre dies de pallisses a la comissaria i vuit anys més de presó.
Torna al carrer després de la mort de Franco. Continua la lluita, continuen les pallisses però ja no hi ha més presó.
Ara, defensa els interessos del jubilats, en unes protestes que no tenen ressò mediàtic perquè a Espanya només l’interessa el terrorisme català.
En Juan és un pobre home. No passarà a la història.
TERCERA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CA LA MEUCA
CAPÍTOL SISÈ... DE LA SÈRIE
Que aquí no es, no seas marrano...
Cómo que no se yo dónde te follo.
Sabrás por dónde pero no en qué habitación, capullito mío.
L’Alvaro, obra la porta de l’habitació número tres. Tal com li deia la Purita, l’habitació està ocupada pel Tito estirat de boca terrosa i ocultant el que es suposa el cos d’una de les noies.
¡Pues es verdad! Exclama molt sorprès l’Alvaro. No es la nuestra.
Es la mía, diu Tito sense aturar un rítmic moviment de grasses.
Te lo haces con el colchón, Tito?
No seas pervertido.
D’algun lloc surt una maneta. Soy Sónsoles, encantada.
Alvaro s’asseu a la punta del llit, dóna uns copets a l’esquena peluda i greixosa de Tito. Oye tendríamos que hablar.
Ahora no, hostia, es queixa el Tito.
No hombre no, no corre prisa, después de las elecciones. ¿Usas Viagra? Es que yo a veces...
Por qué te excitas todo el rato en el Parlamento.
Es que a mi España me pone.
Toma, y a mi, però al revés.
No es por interrumpir, pero Sónsoles se está ahogando, adverteix la Purita.
Bueno sí, si pudiera ir acabando, admet la Sónsoles, es que yo ya voy muy orgasmada.
Alvaro aixecant-se del llit i donant dos copets més a l’espatlla de Tito. ¿A qué hora hay sesión mañana?
Uns crits de Tito..… Ahora, ahora...
No ahora no, esta tarde había comisión sobre la protección de la mujer. Por cierto, sabes lo de Inés imagino...
Tito esgotat fa que sí amb el cap. Me pregunto cómo se lo habrá hecho...
Coño pues así...
No, me refiero a su marido. Que coraje. Yo no me atrevería...
Es mona, y no lo digo porque sea de mi partido.
Y cómo sabes que no te pegará un mordisco en los cojones.
Monín, se me están saliendo las varices de tanto esperar, s’exclama la Purita.
Mándale un ramo de flores, hombre, estará contenta.
Ya le pago veinte euros.
A esa no, a Inés, que también me dijo que quería hablar contigo.
Vale, pero entonces ya lo dejamos para después del parto. Vamos, si no es muy importante...
No, no, algo del presupuesto.
Que manía con el presupuesto, con lo bien que vamos prorrogados.
Eso es verdad. Bueno, voy a gastarme la dieta.
TO BE CONTINUED
HUMANOTECA
ULLS PROFUNDS
E. WIESEL.- El silenci és la font potencial de tota hostilitat i perill... per això la Ministra Calvo, no para de xerrar. Per aconseguir la concòrdia entre pobles.
A. CHEJÓV.- El món no es mora pels bandits i els incendis sinó per l’odi i la hostilitat... però per assegurar-se’n la Ministra Calvo també és piròmana.
S. FREUD.- La civilització està sistemàticament amenaçada per la hostilitat primària de l’home. Gran frase i de gran mèrit tenint en conte que Freud no va arribar a conèixer a la Sra Carmen Calvo.
LA GUARDIA CIVIL.- Esa hostilidad y ese odio con el que nos miraban los catalanes... Definició recollida per la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola.
LA LLUFA
SE SIENTE, SE SIENTE, LA DICTADURA ESTÁ PRESENTE
Primer era el caos i Sánchez digué, vaig a posar ordre. Dit i fet. El primer dia va crear els tribunals, el segon la policia, el tercer als controladors, el quart era festa i descansà, el cinquè va anomenar un govern i ja no va tornar a treballar fins el dilluns següent. Necessitava descans per crear a Borrell.
La Poli, amb les lleis que els han donat els tribunals, registra les companyies de telefonia mòbil i ha obligat a censurar tota la Web de Github. Ara els controladors, aconseguiran no només tenir-nos sistemàticament ubicats sinó fins i tot enviar-nos missatges falsos que ens animin a participar per exemple en manifestacions inexistents i sabran de quin peu calcem. I així d’un dia per l’altre ja podem passar a categoria de terroristes. Finalment, el govern farà el discurs de la mentida dient que tot és pel bé dels ciutadans i Borrell ho explicarà a Europa i aprofitarà per dir que Espanya és una gran Democràcia. Això és una creació i no el desori que va fer Déu.
Tots els governs anteriors havien fet el mateix, però d’amagat. Sánchez va prometre que seria transparent i compleix la seva paraula. Ara serem espiats però amb la garantia d’una llei dictatorial, l’eficàcia d’una policia dictatorial, la ciència d’uns controladors dictatorials i les explicacions d’un govern dictatorial. LLUFA per la dictadura.
P.D. No serveix per res, desconnectar els mòbils. És molt millor que us tanqueu vosaltres a casa.