Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Hebdomadaire républicain politique/satirique de Catalogne
18 mars 2022
SILENCI, ES MATA
Rússia – Ucraïna
Primer: Putin és rus, però els russos no són Putin. Que comenci a quedar clar.
Segon: què sabem de la guerra? Ben poca cosa. Els refugiats ja comencen a ser com de la família, en coneixem detalls, malalties i hores que porten de viatge. Però la guerra no la veiem. No l’ensenyen. Haurem d’esperar que facin pel·lícules per saber què passava al front.
La raó no hem de buscar-la en un refinament estètic de les teles, ni en conceptes morals. No sabem res perquè els periodistes s’han quedat a les estacions de sortida. La mort, aquesta vegada, no es filma.
Tercer: la feina dels periodistes es fa des de l’interior dels consells de propaganda de cada país. Ucraïna té el seu discurs, Rússia el seu. Cap dels dos missatges és cert. Diuen el que volen que la gent escolti. No cal esverar-se, sempre ha passat el mateix, el llenguatge de la guerra és la mentida.
Quart: els que no estem ni a Ucraïna ni a Rússia, ens guiem només per l’empatia que ens desperten els uns i els altres. Aquí, de moment, la guerra la guanya per golejada Ucraïna, però no estaria malament escoltar una mica les raons dels russos, saber el que pensen. Rés no pot violentar més a un rus pacifista (que n’hi han i molts) que el titllin d’invasor, d’assassí, de nazi. També ens emprenyava als espanyols quan sortíem de la península sentir-nos dir dictadors. No és agradable.
Ucraïna té les seves raons, Rússia també, encara que costi més entendre-les, unes raons que es poden discutir en taules bastant més petites que les que ofereix Putin. No ens equivoquem, la guerra és de Putin i seria lamentable provocar una guerra de sentiments entre veïns. Les armes acaben, els sentiments de venjança es mantenen molt més enllà de la darrera bala disparada.
SEGONA PÀGINA
L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
VOLODIMIR ZELENSKI
President d’Ucraïna
No va ser una entrevista impossible, però sí francament difícil. Nosaltres sobrevolàvem l’espai aeri ucraïnès amb una Senyera al cap de munt del globus aerostàtic. La connexió la portàvem feta des de Polònia.
Amb qui parlo? Preguntava el President Zelenski. Amb nosaltres, els del globus... però el dia era rúfol i el President no ens veia.
I si sou russos?
La ingenuïtat de Zelenski quedava en evidència. Només un ingenu es pot posar amb samarreta davant l’imperi rus. Un ingenu o un actor que es creu qualsevol cosa i ell és les dues coses.
Des de l’alçada li vam cantar els Segadors. Ok va dir. Aquí estem fotuts.
Això ja ho sabem però per què no fot el camp del país com faria qualsevol President amb ofici i va a triomfar pels teatres europeus.
Intento ser honest.
Doncs és home mort, Presi.
M’estimo Ucraïna...
I nosaltres (anàvem tres) a les nostres senyores, però si les reclamen amb bombes igual ens ho pensem. Veient-lo amb uns arguments tan fluixos, vàrem intentar convence’l perque vingués a Catalunya. Tenim molts teatres i ens encanten els herois. Nosaltres també en tenim un...
Ja, els del primer d’octubre...
No senyor, aquests estan a fora o retirats. Enlloc de preparar-se per la batalla, es van quedar a Palau escoltant la radio.
Eren traïdors?
No senyor, no. Catalans.
Un projectil va passar molt a prop de nosaltres. Massa de fet. Vàrem caure en picat, però els núvols van estovar la caiguda. Ara estem al Kremlin, fent contraespionatge. Parlem amb Zelenski ens explica com van les coses i els hi diem als russos. Nosaltres també som catalans.
LA GARSA PROSTÀTICA
UN GRA AL CUL
Mort de Pau Riba
Vull derruir la cultura catalana. Ho va dir fa molts anys Pau Riba.
Per una frase com aquesta a Espanya el Tribunal Constitucional pot trucar-te a casa i tenir-te tancat deu anys. A Catalunya, no fem això, a les autoritats de Catalunya, els surt un furóncol al cul i rasquen i rasquen i rasquen pacientment. En Pau no ho tindrà fàcil per treballar, de subvencions poques, de facilitats i portes obertes encara menys. No li donaran cap premi, ni tan sols la Creu de Sant Jordi que ja té pràcticament tothom.
N’hi ha que es desesperen, en Pau va seguir fent la seva via. Intentant destruir la cultura catalana. Ha fracassat, la cultura catalana és indestructible, si no, pregunta-li als borbons, diu en Pla. Però en Pau ho ha intentat fins el final, amb bona fe. Assumint la falta de suports i de premis.
Ara ha mort. Va morir entre cançó i cançó. En plena i pacífica lluita per acabar amb una cultura que no li agradava.
La cultura catalana, educada, de diumenge a la tarda, amb poca gana de compromís i molta de guardons, ha anat al tanatori per acomiadar al rebel. Una vetlla de gom a gom. A primera fila, els polítics, exactament els mateixos que li negaven la subvenció i la Creu de Sant Jordi i les medalles de la ciutat. Hi eren tots. Tots en recordaven unes frases, unes cançons, tots l’estimaven. I amb sorpresa, van notar que el gra del cul, no els picava.
Amb un sentit molt clarivident de l’oportunitat, en Pau havia marxat. Es va estalviar la vergonya reiterada d’un personal que es fa seu el valor dels que ja no hi són.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
LOLA LÓPEZ, PRESA INDEPENDENTISTA AMB MÉS DE 20 ANYS DE PRESÓ
Recentment s’han celebrat uns actes en homenatge a Salvador Puig Antich en el 48è aniversari del seu assassinat, el 2 de març de 1974, a la presó Model de Barcelona. En el transcurs d’aquests actes, Lola López, presa catalana independentista , ha emès un vídeo des de la presó de Logronyo en record d’en Salvador, pel qual molts ens hem assabentat que la Lola porta presa més de vint anys.
Lola López, nascuda al poble de Sierro d’Almería el 20 de febrer de 1951, es va traslladar a Catalunya de molt petita. El 1972 s’inicia en la lluita clandestina contra la dictadura a través del PC(i). Ja en la transició, el 1978, passa tres dies entre la vida i la mort a causa d’una pilotada de goma en una manifestació. El 1980 és detinguda acusada de col·locar un artefacte explosiu en el monument de los caídos a Pedralbes, fet pel qual serà empresonada del 1980 al 88, després de no reconèixer el tribunal que la jutjar i de cantar Els Segadors i la Internacional, essent expulsada de la sala del judici.
Lluitadora incansable, a partir de 1991 col·laborarà amb l’ETA i, perseguida pel seu activisme en clandestinitat, es refugiarà a França, país on serà detinguda el 2001, i des d’on serà traslladada a les presons de l’estat espanyol, essent 21 anys seguits empresonada, més els 8 anys anteriors.
La Lola s’ha mantingut sempre fidel i conseqüent amb els seus principis ideològics encontra dels imperialismes i fent costat als pobles oprimits, i es declara com a una combatent basca partidària del socialisme i la independència dels països catalans.
La Lola, amb 71 anys i una condemna que supera els cent anys; quant de temps li queda encara per sortir de la presó? Què cal que passi per a què, finalment, després de tants anys tancada, pugui sortir en llibertat?
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA KINTA FORKA
JA NO ERA HORA! JA HA REBUT!
El TSJC avala enviar a judici a Torrent
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat els recursos presentats per l’expresident del Parlament i actual conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i a gran part de la Mesa d’aquell moment fatídic. No van poder resistir-se a la temptació sexual de debatre sobre l’autodeterminació catalana en plena guerra bruta per la seva eliminació.
Durant mesos he estat llançant amb ràbia els spam sobre Torrent a la paperera. Durant mesos he dubtat en trucar-lo, gairebé diàriament. He estat al límit, però ara, és la gota de massa. En plena guerra contra la COVID, en plena guerra contra Putin la morruda jutgessa, l’Alegret, la més carca del TSJCat, la que està enamorada de VOX en els seus somnis més eròtics, la que va disparar judicialment el primer tret contra Puigdemont i el seu executiu, la que també disparà la causa contra Carme Forcadell i els membres de la Mesa ha decidit que la seva sexualitat passa per disparar judicialment contra Torrent i així poder seguir gaudint amb les orgies catalanes de VOX.
I jo, il·lús, no he acabat d’aterrar amb la nova. Estava decidit a fer qualsevol cosa per convèncer a Torrent del perill. Inclús havia estalviat més de 500 euros, que dormen a la Caixa, per si li calien.
Com és possible que en la guerra españolista contra Catalunya, els Ñ hagin copat tots els càrrecs intermediaris de poder. En el cas dels jutges, Maria Eugènia Alegret és membre de la carca Associació Professional de la Magistratura. Ella va ratificar la decisió del Jutge de Pau de Canet de Mar de no casar dos homosexuals argumentant que un d'ells era de l'Índia. Es va posicionar en contra de la discriminació positiva de la Llei sobre violència de gènere. Aquest grapat de jutges de la LEY Y EL ORDEN CONSTITUCIONAL actuen per separat, però se sap que són una mateixa xarxa que obstaculitzen lleis amb les més peregrines excuses legals o les apliquen seguint la seva dretana posició. Cal pensar que és una estratègia d'actuació organitzada? Siguem malpensats!
Com desfer-se'n, de la jutgessa ? Torrent, digues que no hi ets, que has anat a veure el president Putin, o que tens com amic al líder del PC xinès i línia oberta per telèfon. O bé que t'estàs posant al dia sobre la qüestió dels traumes de guerra, que ets un gran malalt imaginari o que Puigdemont t'està esperant per a fer un passeig en bicicleta per Brussel·les. Només així pots esperar escapar de les seves tortures. Des del novembre de 2021, la Maria Eugènia Alegret, i la fiscalia et consideren juntament amb Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, responsables d'un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) per deixar debatre al Parlament resolucions sobre la monarquia i l'autodeterminació.
Per altra banda el debat ja va ser anul·lat pel TC espanyol. Si va ser anul·lat, on està el delicte? Realment cal ser de la noble magistratura espanyola per entendre aquest galimaties que segueix condemnant a milers de persones cada any. I ningú els gossa fer front, o ja els va bé a tots? La imparcialitat de la justícia brilla per la seva absència. I a més a més, des de quan un tribunal pot JUTJAR un debat parlamentari. I si hi tingués dret no hauria de condemnar a tothom que hi era. Als del Sĺ i als del NO i que Déu, en la seva infinita saviesa, ja sabria reconèixer els bons.
El més divertit en tot això es que l’Alegret, molt catalaneta ella, tira la pedra i amaga la mà. O el que en diríem si fos d’esquerres: és una treballadora de l’ombra. La magistrada dispara, empeny, però no entra en el fons de l'assumpte, per la qual cosa les condemnes –assegurades abans de començar– quedaran en mans del tribunal que els jutgi.
La Maria Eugènia Alegret defensa l’Espanya de la Ñ, en una guerra bruta com totes les guerres, ella i els seu amics la practiquen amb plaer renovat a cada nova víctima. Torrent, t’hauria d’haver advertit, ho sento!
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
ATRACCIÓ FATAL
PP i VOX s’uneixen a Castella Lleó
Va ser a primer cop d’ull, només entrar. Ell vestia de cuir negre total. Ell també però amb un llacet al canell color púrpura. Es van mirar intensament, sense vergonya, provocant-se, sabent com havia d’acabar aquella trobada. Al lavabo.
Ell, va marcar musculatura dorsal, l’altre ell va obrir la boca com si hagués rebut la primera escomesa i es va llepar els llavis. Ell va passar provocativament la mà al voltant del cos d’ell i va deixar la barra del bar xopa. Suava.
Como te llamas. Va dir un. Pepe, va contestar l’altre, y tu? Voximiliano, però algunos me llaman Ano. Yo te llamaré Vox. Ohhhhhhhhhhhhh.
Te estaba esperando la de años... Les dues cares estaven a tocar. L’alè de l’un hagués entelat les ulleres de l’altre, però l’altre no portava ulleres. Donde estabas? A tu espalda. Disimulando... Els dos braços s’aixequen i les mans de l’un i l’altre queden aferrades com si anessin a ballar un tango.
Finalment les boques s’ajunten i les llengües i queden fets una sola llengua, la espanyola i en els caps els ressonen timbals i trompetes i a un l’hi sembla veure una cabra, però no ho és, és el paquet de l’altre.
S’encaminen amb la mirada clara i llunyana i el front aixecat i van per rutes imperials caminant cap els vàters.
Tenen un problema, els dos són sados. Es miren i s’entenen a la primera. Trenquen la cara a la senyora negra dels lavabos i entren amb la cosa inhiesta.
De lluny es pot escoltar un crit orgàstic:
Viva Castilla. Viva León
La LLUFA per la senyora dels lavabos.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
MASSA AMATENTS
Nou control del Departament d’Educació
Ucraïna controla els seus carrers amb grups armats que et demanen els passaports cada cent metres. Catalunya controla la seva llengua fent controls cada cent dies. Les patrulles armades, es poden comprendre, les inspeccions oficials, costa més.
El darrer control organitzat pel Departament ocuparà a trenta cinc mil estudiants per saber el grau d’utilització del català dins i fora l’escola.
No cal construir un edifici per guardar els arxius de tots els controls, estudis, prospectives i anàlisis de la realitat de la salut, utilització, minva o creixença del català. Als nens petits se’ls controla menys i al final sobreviuen. I el català, si el deixen tranquil també sobreviurà. I si no, és que no té prou empenta, prou ganxo, ni prou catalans que l’estimin.
La força del català no hem de fiar-la a que un nen somali i els seus pares, aprenguin la llengua tan bon punt surtin del punt d’acollida. El que cal, i no necessitem controls per saber-ho, és que la gent catalana vulgui parlar català, que valori la pròpia llengua i també que la trobi, atractiva, moderna, útil per participar en els esdeveniments actuals. Per entendre’ns d’una vegada: fer del català, l’anglès de Catalunya. Que el català t’obri la porta a participar en la modernitat, no per anar al “colmado” (botiga de queviures). I això no es fa passant exàmens ni enquestes. Això s’aconsegueix apropant el català a Netflix. Quan escoltes a una parella jove dient-se acaramel·lats, I Love you, no cal passar més controls. Ja l’has cagat.
No fem més estudis, senzillament vivim en català.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
VOLS SER DELEGAT?
Catalunya obra sis noves delegacions al món exterior
La Consellera d’exteriors de la Generalitat, Victòria Alsina, ha posat fil a l’agulla i promet un abans i un després en les relacions internacionals catalanes. Obrirà sis noves delegacions. Així tot el món sabrà el que Catalunya vol fer. Entre altres llocs obrirem pis a Andorra, Senegal, Corea del Sud, Japó...
Ara estan buscant els que vulguin ser Delegats. Es faran moltes proves i molt dures. Al cap i a la fi representen casa nostra. Bé.
La Victòria, té empenta. Ja ho estem veient, Carrer TAL de Dakar, Número QUAL. Una caseta pintada de nou, una senyera penjada de la finestra (els balcons van cars a Dakar) una porta de fusta blanca i un rètol amb informació de la Delegació: Principal, segona. De dimarts a dijous, de 11 a 12 del matí. Si no coincideixes amb l’horari, hi ha un bloc i un llapis penjats a la porta on pots comunicar el motiu de la visita.
Després d’esperar tres dies, et presentes a la Delegació. Una senyora, la Abu Suala, et fa passar a la cuina. Té el despatx acabat de fregar. T’ofereix una llimonada i et pregunta que fas allí. No t’hi quedes gaire estona perquè a la cuina fa calor i surts de la Delegació amb tres prospectes de propaganda. Barcelona, la Costa Brava i una Clínica Dental.
Algú pensarà que exagerem. Ok, però vosaltres mateixos passeu un dia per una altra Delegació ja establerta o per la Fundació parisenca de la Ramón Llull i veureu com van les coses.
Francament, Catalunya, a hores d’ara no està per ensenyar les seves vergonyes al món i si vol fer-ho, que ho faci bé.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
LA CARTA DEL REI ARRIBA FORA DE TEMPS
L’emèrit, escriu al seu fill i li explica coses
L’emèrit ha demanat al seu fill poder tornar a Espanya assegurant però que farà llargues vacances (que haurà de pagar el fill) per no molestar gaire. També li demana, ja que l’Emèrit passa (obligatòriament) d’edificis singulars per viure tipus Palacio Zarzuela o el Pazo de Meiras, que li busqui i li pagui pis a Madrid. Una coseta senzilla un parell d’habitacions i wàter.
La resposta reial ha estat molt comprensiva però ha declinat la petició perquè ha arribat fora de temps. “Navidá ha pasao, tato”.
CREUANT AIGÜES BRAVES
El Barça accepta patrocini rus
Per molt que passegi encorbatat, i ensenyi el seu patrimoni amb orgull, tothom sap que el Barça està en la típica ruïna de la burgesia catalana, que la corbata està ratada, que l’estadi està a punt de caure i que a la plantilla li falta els pura sang que abans tenien guardats a la quadra. Necessiten talers però no tenen calés. Solució, la Rússia del Tsar Putin.
El Barça no pensa desfer-se del seu patrocinador rus. Ni en nom del boicot, ni de la justícia ni de Déu. El primer és el primer, per alguna cosa som més que un club.
NO HO VA PODER AGUANTAR
Mor l’home al que li havien trasplantat un cor de porc
Una cosa és una cosa i masses són masses. A veure, que l’home i el porc s’assemblen, d’acord. Però el porc viu en unes condicions infrahumanes (per entendre’ns), massificat entre companys, mossegat per companys, olorant tot el dia la merda dels companys... I l’home en canvi viu a ple pulmó convivint amb els seus germans, estimant plantes i flors, pacífics, còmodes, amb llum i aigua calenta tot el dia.
El cor del porc veient en quin cos l’havien posat i sabent-se condemnat a veure cada dia la guerra d’Ucraïna, no ho va poder aguantar més i va fer, voluntàriament, un pet com un gla.
L’ESPIA RUSO -BASC I EL CNI!
Olor a ous pútrids entre serveis secrets
Increïble, el CNI espanyol, ho sigui els 007 espanyols fan acusar a un periodista basc d’espia rus i que el detinguin a Polònia.
Una història molt fosca on es barregen serveis secrets ucraïnesos, polonesos, el CNI, i un periodista.
Pablo González, està detingut a Polònia des de fa vint dies, incomunicat i acusat de ser un espia rus, per la qual cosa li demanen deu anys de presó.
A principis de febrer Pablo González estava treballant a l’est d’Ucraïna. El 5 de febrer els serveis secrets ucraïnesos el van cridar perquè vagi a Kíev. Allà és interrogat sobre les seves relacions amb Rússia, amb el diari basc Gara (al qual qualifiquen de “pro-etarra”) i, fins i tot, li recriminen que tingui una targeta de crèdit de l’entitat basca Laboral Kutxa. Després el “conviden” a fotre el camp d’Ucraïna.
Mentre Pablo era interrogat a Kíev, agents del CNI van “visitar” familiars i amics del periodista a Euskadi i Catalunya per explicar-los que, Pablo era un espia rus.
Actualment, Pablo González continua detingut, li demanen deu anys de presó i el seu advocat, Gonzalo Boye, encara no ha pogut parlar amb ell. Us prometo que això no és un realyti show.
LA MOGUDA DE L’ALCALDESSA COLAU
Botellons per combatre l’angoixa i el suïcidi juvenil
L’ajuntament de Barcelona té una mirada oberta i lliberal sobre el món nocturn barceloní. La darrera proposta és la de fixar llocs concrets on la joventut pugui fer botellons amb tota tranquil·litat i bonhomia. Inclús ja han pensat en la seguretat i muntat una nova secció de policia municipal especialitzada capaç d’enfrontar-se a possibles aldarulls.
Ara també volen comprar maniquins de goma dura, vestits de policia perquè els joves els puguin donar puntades o regar-los amb alcohol i calar-los foc.
És que no hi ha res com ser lliberal i modern. El proper pas serà la tolerància de xiringuitos de venda de tot tipus de droga. I si no com lluitar contra la pandèmia de suïcidis i la pesta emocional de l’angoixa?
UN GAUDÍ SENSE QUASI PENIS
Les dones superen els homes
Vint-i-vuit produccions catalanes en que les dones superen als homes en nominacions, amb un 54 % de candidates al màxim guardó del cine català.
El trofeu dels Premis Gaudí és obra dels escultors Montse Ribé i David Martí, inspirat en els caps dels guerrers que coronen les xemeneies de La Pedrera de Barcelona. Però potser que l’Acadèmia hauria d’anar pensant en fer un trofeu amb rostre femení. Finalment, si el món de la ficció es feminitza perquè no una madame representativa per animar aquesta indústria de fer cine en català a manca de poder produir pel·lícules catalanes com les que fa Madrid, anomenades, cine espanyol.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
UNA GUERRA PER TOT ÉS FORÇOSAMENT UNA GUERRA CONTRA TOT I TARD O D’HORA NOMÉS POT ACABAR EN MASSACRE GENERAL
COMBAT EL DIABLE AMB AQUESTA COSA QUE ANOMENEM AMOR - Bob Marley
La traduction en français sera bientôt disponible
SILENCI, ES MATA
Rússia – Ucraïna
Primer: Putin és rus, però els russos no són Putin. Que comenci a quedar clar.
Segon: què sabem de la guerra? Ben poca cosa. Els refugiats ja comencen a ser com de la família, en coneixem detalls, malalties i hores que porten de viatge. Però la guerra no la veiem. No l’ensenyen. Haurem d’esperar que facin pel·lícules per saber què passava al front.
La raó no hem de buscar-la en un refinament estètic de les teles, ni en conceptes morals. No sabem res perquè els periodistes s’han quedat a les estacions de sortida. La mort, aquesta vegada, no es filma.
Tercer: la feina dels periodistes es fa des de l’interior dels consells de propaganda de cada país. Ucraïna té el seu discurs, Rússia el seu. Cap dels dos missatges és cert. Diuen el que volen que la gent escolti. No cal esverar-se, sempre ha passat el mateix, el llenguatge de la guerra és la mentida.
Quart: els que no estem ni a Ucraïna ni a Rússia, ens guiem només per l’empatia que ens desperten els uns i els altres. Aquí, de moment, la guerra la guanya per golejada Ucraïna, però no estaria malament escoltar una mica les raons dels russos, saber el que pensen. Rés no pot violentar més a un rus pacifista (que n’hi han i molts) que el titllin d’invasor, d’assassí, de nazi. També ens emprenyava als espanyols quan sortíem de la península sentir-nos dir dictadors. No és agradable.
Ucraïna té les seves raons, Rússia també, encara que costi més entendre-les, unes raons que es poden discutir en taules bastant més petites que les que ofereix Putin. No ens equivoquem, la guerra és de Putin i seria lamentable provocar una guerra de sentiments entre veïns. Les armes acaben, els sentiments de venjança es mantenen molt més enllà de la darrera bala disparada.
SEGONA PÀGINA
L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
VOLODIMIR ZELENSKI
President d’Ucraïna
No va ser una entrevista impossible, però sí francament difícil. Nosaltres sobrevolàvem l’espai aeri ucraïnès amb una Senyera al cap de munt del globus aerostàtic. La connexió la portàvem feta des de Polònia.
Amb qui parlo? Preguntava el President Zelenski. Amb nosaltres, els del globus... però el dia era rúfol i el President no ens veia.
I si sou russos?
La ingenuïtat de Zelenski quedava en evidència. Només un ingenu es pot posar amb samarreta davant l’imperi rus. Un ingenu o un actor que es creu qualsevol cosa i ell és les dues coses.
Des de l’alçada li vam cantar els Segadors. Ok va dir. Aquí estem fotuts.
Això ja ho sabem però per què no fot el camp del país com faria qualsevol President amb ofici i va a triomfar pels teatres europeus.
Intento ser honest.
Doncs és home mort, Presi.
M’estimo Ucraïna...
I nosaltres (anàvem tres) a les nostres senyores, però si les reclamen amb bombes igual ens ho pensem. Veient-lo amb uns arguments tan fluixos, vàrem intentar convence’l perque vingués a Catalunya. Tenim molts teatres i ens encanten els herois. Nosaltres també en tenim un...
Ja, els del primer d’octubre...
No senyor, aquests estan a fora o retirats. Enlloc de preparar-se per la batalla, es van quedar a Palau escoltant la radio.
Eren traïdors?
No senyor, no. Catalans.
Un projectil va passar molt a prop de nosaltres. Massa de fet. Vàrem caure en picat, però els núvols van estovar la caiguda. Ara estem al Kremlin, fent contraespionatge. Parlem amb Zelenski ens explica com van les coses i els hi diem als russos. Nosaltres també som catalans.
LA GARSA PROSTÀTICA
UN GRA AL CUL
Mort de Pau Riba
Vull derruir la cultura catalana. Ho va dir fa molts anys Pau Riba.
Per una frase com aquesta a Espanya el Tribunal Constitucional pot trucar-te a casa i tenir-te tancat deu anys. A Catalunya, no fem això, a les autoritats de Catalunya, els surt un furóncol al cul i rasquen i rasquen i rasquen pacientment. En Pau no ho tindrà fàcil per treballar, de subvencions poques, de facilitats i portes obertes encara menys. No li donaran cap premi, ni tan sols la Creu de Sant Jordi que ja té pràcticament tothom.
N’hi ha que es desesperen, en Pau va seguir fent la seva via. Intentant destruir la cultura catalana. Ha fracassat, la cultura catalana és indestructible, si no, pregunta-li als borbons, diu en Pla. Però en Pau ho ha intentat fins el final, amb bona fe. Assumint la falta de suports i de premis.
Ara ha mort. Va morir entre cançó i cançó. En plena i pacífica lluita per acabar amb una cultura que no li agradava.
La cultura catalana, educada, de diumenge a la tarda, amb poca gana de compromís i molta de guardons, ha anat al tanatori per acomiadar al rebel. Una vetlla de gom a gom. A primera fila, els polítics, exactament els mateixos que li negaven la subvenció i la Creu de Sant Jordi i les medalles de la ciutat. Hi eren tots. Tots en recordaven unes frases, unes cançons, tots l’estimaven. I amb sorpresa, van notar que el gra del cul, no els picava.
Amb un sentit molt clarivident de l’oportunitat, en Pau havia marxat. Es va estalviar la vergonya reiterada d’un personal que es fa seu el valor dels que ja no hi són.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
LOLA LÓPEZ, PRESA INDEPENDENTISTA AMB MÉS DE 20 ANYS DE PRESÓ
Recentment s’han celebrat uns actes en homenatge a Salvador Puig Antich en el 48è aniversari del seu assassinat, el 2 de març de 1974, a la presó Model de Barcelona. En el transcurs d’aquests actes, Lola López, presa catalana independentista , ha emès un vídeo des de la presó de Logronyo en record d’en Salvador, pel qual molts ens hem assabentat que la Lola porta presa més de vint anys.
Lola López, nascuda al poble de Sierro d’Almería el 20 de febrer de 1951, es va traslladar a Catalunya de molt petita. El 1972 s’inicia en la lluita clandestina contra la dictadura a través del PC(i). Ja en la transició, el 1978, passa tres dies entre la vida i la mort a causa d’una pilotada de goma en una manifestació. El 1980 és detinguda acusada de col·locar un artefacte explosiu en el monument de los caídos a Pedralbes, fet pel qual serà empresonada del 1980 al 88, després de no reconèixer el tribunal que la jutjar i de cantar Els Segadors i la Internacional, essent expulsada de la sala del judici.
Lluitadora incansable, a partir de 1991 col·laborarà amb l’ETA i, perseguida pel seu activisme en clandestinitat, es refugiarà a França, país on serà detinguda el 2001, i des d’on serà traslladada a les presons de l’estat espanyol, essent 21 anys seguits empresonada, més els 8 anys anteriors.
La Lola s’ha mantingut sempre fidel i conseqüent amb els seus principis ideològics encontra dels imperialismes i fent costat als pobles oprimits, i es declara com a una combatent basca partidària del socialisme i la independència dels països catalans.
La Lola, amb 71 anys i una condemna que supera els cent anys; quant de temps li queda encara per sortir de la presó? Què cal que passi per a què, finalment, després de tants anys tancada, pugui sortir en llibertat?
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA KINTA FORKA
JA NO ERA HORA! JA HA REBUT!
El TSJC avala enviar a judici a Torrent
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat els recursos presentats per l’expresident del Parlament i actual conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i a gran part de la Mesa d’aquell moment fatídic. No van poder resistir-se a la temptació sexual de debatre sobre l’autodeterminació catalana en plena guerra bruta per la seva eliminació.
Durant mesos he estat llançant amb ràbia els spam sobre Torrent a la paperera. Durant mesos he dubtat en trucar-lo, gairebé diàriament. He estat al límit, però ara, és la gota de massa. En plena guerra contra la COVID, en plena guerra contra Putin la morruda jutgessa, l’Alegret, la més carca del TSJCat, la que està enamorada de VOX en els seus somnis més eròtics, la que va disparar judicialment el primer tret contra Puigdemont i el seu executiu, la que també disparà la causa contra Carme Forcadell i els membres de la Mesa ha decidit que la seva sexualitat passa per disparar judicialment contra Torrent i així poder seguir gaudint amb les orgies catalanes de VOX.
I jo, il·lús, no he acabat d’aterrar amb la nova. Estava decidit a fer qualsevol cosa per convèncer a Torrent del perill. Inclús havia estalviat més de 500 euros, que dormen a la Caixa, per si li calien.
Com és possible que en la guerra españolista contra Catalunya, els Ñ hagin copat tots els càrrecs intermediaris de poder. En el cas dels jutges, Maria Eugènia Alegret és membre de la carca Associació Professional de la Magistratura. Ella va ratificar la decisió del Jutge de Pau de Canet de Mar de no casar dos homosexuals argumentant que un d'ells era de l'Índia. Es va posicionar en contra de la discriminació positiva de la Llei sobre violència de gènere. Aquest grapat de jutges de la LEY Y EL ORDEN CONSTITUCIONAL actuen per separat, però se sap que són una mateixa xarxa que obstaculitzen lleis amb les més peregrines excuses legals o les apliquen seguint la seva dretana posició. Cal pensar que és una estratègia d'actuació organitzada? Siguem malpensats!
Com desfer-se'n, de la jutgessa ? Torrent, digues que no hi ets, que has anat a veure el president Putin, o que tens com amic al líder del PC xinès i línia oberta per telèfon. O bé que t'estàs posant al dia sobre la qüestió dels traumes de guerra, que ets un gran malalt imaginari o que Puigdemont t'està esperant per a fer un passeig en bicicleta per Brussel·les. Només així pots esperar escapar de les seves tortures. Des del novembre de 2021, la Maria Eugènia Alegret, i la fiscalia et consideren juntament amb Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, responsables d'un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) per deixar debatre al Parlament resolucions sobre la monarquia i l'autodeterminació.
Per altra banda el debat ja va ser anul·lat pel TC espanyol. Si va ser anul·lat, on està el delicte? Realment cal ser de la noble magistratura espanyola per entendre aquest galimaties que segueix condemnant a milers de persones cada any. I ningú els gossa fer front, o ja els va bé a tots? La imparcialitat de la justícia brilla per la seva absència. I a més a més, des de quan un tribunal pot JUTJAR un debat parlamentari. I si hi tingués dret no hauria de condemnar a tothom que hi era. Als del Sĺ i als del NO i que Déu, en la seva infinita saviesa, ja sabria reconèixer els bons.
El més divertit en tot això es que l’Alegret, molt catalaneta ella, tira la pedra i amaga la mà. O el que en diríem si fos d’esquerres: és una treballadora de l’ombra. La magistrada dispara, empeny, però no entra en el fons de l'assumpte, per la qual cosa les condemnes –assegurades abans de començar– quedaran en mans del tribunal que els jutgi.
La Maria Eugènia Alegret defensa l’Espanya de la Ñ, en una guerra bruta com totes les guerres, ella i els seu amics la practiquen amb plaer renovat a cada nova víctima. Torrent, t’hauria d’haver advertit, ho sento!
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
ATRACCIÓ FATAL
PP i VOX s’uneixen a Castella Lleó
Va ser a primer cop d’ull, només entrar. Ell vestia de cuir negre total. Ell també però amb un llacet al canell color púrpura. Es van mirar intensament, sense vergonya, provocant-se, sabent com havia d’acabar aquella trobada. Al lavabo.
Ell, va marcar musculatura dorsal, l’altre ell va obrir la boca com si hagués rebut la primera escomesa i es va llepar els llavis. Ell va passar provocativament la mà al voltant del cos d’ell i va deixar la barra del bar xopa. Suava.
Como te llamas. Va dir un. Pepe, va contestar l’altre, y tu? Voximiliano, però algunos me llaman Ano. Yo te llamaré Vox. Ohhhhhhhhhhhhh.
Te estaba esperando la de años... Les dues cares estaven a tocar. L’alè de l’un hagués entelat les ulleres de l’altre, però l’altre no portava ulleres. Donde estabas? A tu espalda. Disimulando... Els dos braços s’aixequen i les mans de l’un i l’altre queden aferrades com si anessin a ballar un tango.
Finalment les boques s’ajunten i les llengües i queden fets una sola llengua, la espanyola i en els caps els ressonen timbals i trompetes i a un l’hi sembla veure una cabra, però no ho és, és el paquet de l’altre.
S’encaminen amb la mirada clara i llunyana i el front aixecat i van per rutes imperials caminant cap els vàters.
Tenen un problema, els dos són sados. Es miren i s’entenen a la primera. Trenquen la cara a la senyora negra dels lavabos i entren amb la cosa inhiesta.
De lluny es pot escoltar un crit orgàstic:
Viva Castilla. Viva León
La LLUFA per la senyora dels lavabos.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
MASSA AMATENTS
Nou control del Departament d’Educació
Ucraïna controla els seus carrers amb grups armats que et demanen els passaports cada cent metres. Catalunya controla la seva llengua fent controls cada cent dies. Les patrulles armades, es poden comprendre, les inspeccions oficials, costa més.
El darrer control organitzat pel Departament ocuparà a trenta cinc mil estudiants per saber el grau d’utilització del català dins i fora l’escola.
No cal construir un edifici per guardar els arxius de tots els controls, estudis, prospectives i anàlisis de la realitat de la salut, utilització, minva o creixença del català. Als nens petits se’ls controla menys i al final sobreviuen. I el català, si el deixen tranquil també sobreviurà. I si no, és que no té prou empenta, prou ganxo, ni prou catalans que l’estimin.
La força del català no hem de fiar-la a que un nen somali i els seus pares, aprenguin la llengua tan bon punt surtin del punt d’acollida. El que cal, i no necessitem controls per saber-ho, és que la gent catalana vulgui parlar català, que valori la pròpia llengua i també que la trobi, atractiva, moderna, útil per participar en els esdeveniments actuals. Per entendre’ns d’una vegada: fer del català, l’anglès de Catalunya. Que el català t’obri la porta a participar en la modernitat, no per anar al “colmado” (botiga de queviures). I això no es fa passant exàmens ni enquestes. Això s’aconsegueix apropant el català a Netflix. Quan escoltes a una parella jove dient-se acaramel·lats, I Love you, no cal passar més controls. Ja l’has cagat.
No fem més estudis, senzillament vivim en català.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
VOLS SER DELEGAT?
Catalunya obra sis noves delegacions al món exterior
La Consellera d’exteriors de la Generalitat, Victòria Alsina, ha posat fil a l’agulla i promet un abans i un després en les relacions internacionals catalanes. Obrirà sis noves delegacions. Així tot el món sabrà el que Catalunya vol fer. Entre altres llocs obrirem pis a Andorra, Senegal, Corea del Sud, Japó...
Ara estan buscant els que vulguin ser Delegats. Es faran moltes proves i molt dures. Al cap i a la fi representen casa nostra. Bé.
La Victòria, té empenta. Ja ho estem veient, Carrer TAL de Dakar, Número QUAL. Una caseta pintada de nou, una senyera penjada de la finestra (els balcons van cars a Dakar) una porta de fusta blanca i un rètol amb informació de la Delegació: Principal, segona. De dimarts a dijous, de 11 a 12 del matí. Si no coincideixes amb l’horari, hi ha un bloc i un llapis penjats a la porta on pots comunicar el motiu de la visita.
Després d’esperar tres dies, et presentes a la Delegació. Una senyora, la Abu Suala, et fa passar a la cuina. Té el despatx acabat de fregar. T’ofereix una llimonada i et pregunta que fas allí. No t’hi quedes gaire estona perquè a la cuina fa calor i surts de la Delegació amb tres prospectes de propaganda. Barcelona, la Costa Brava i una Clínica Dental.
Algú pensarà que exagerem. Ok, però vosaltres mateixos passeu un dia per una altra Delegació ja establerta o per la Fundació parisenca de la Ramón Llull i veureu com van les coses.
Francament, Catalunya, a hores d’ara no està per ensenyar les seves vergonyes al món i si vol fer-ho, que ho faci bé.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
LA CARTA DEL REI ARRIBA FORA DE TEMPS
L’emèrit, escriu al seu fill i li explica coses
L’emèrit ha demanat al seu fill poder tornar a Espanya assegurant però que farà llargues vacances (que haurà de pagar el fill) per no molestar gaire. També li demana, ja que l’Emèrit passa (obligatòriament) d’edificis singulars per viure tipus Palacio Zarzuela o el Pazo de Meiras, que li busqui i li pagui pis a Madrid. Una coseta senzilla un parell d’habitacions i wàter.
La resposta reial ha estat molt comprensiva però ha declinat la petició perquè ha arribat fora de temps. “Navidá ha pasao, tato”.
CREUANT AIGÜES BRAVES
El Barça accepta patrocini rus
Per molt que passegi encorbatat, i ensenyi el seu patrimoni amb orgull, tothom sap que el Barça està en la típica ruïna de la burgesia catalana, que la corbata està ratada, que l’estadi està a punt de caure i que a la plantilla li falta els pura sang que abans tenien guardats a la quadra. Necessiten talers però no tenen calés. Solució, la Rússia del Tsar Putin.
El Barça no pensa desfer-se del seu patrocinador rus. Ni en nom del boicot, ni de la justícia ni de Déu. El primer és el primer, per alguna cosa som més que un club.
NO HO VA PODER AGUANTAR
Mor l’home al que li havien trasplantat un cor de porc
Una cosa és una cosa i masses són masses. A veure, que l’home i el porc s’assemblen, d’acord. Però el porc viu en unes condicions infrahumanes (per entendre’ns), massificat entre companys, mossegat per companys, olorant tot el dia la merda dels companys... I l’home en canvi viu a ple pulmó convivint amb els seus germans, estimant plantes i flors, pacífics, còmodes, amb llum i aigua calenta tot el dia.
El cor del porc veient en quin cos l’havien posat i sabent-se condemnat a veure cada dia la guerra d’Ucraïna, no ho va poder aguantar més i va fer, voluntàriament, un pet com un gla.
L’ESPIA RUSO -BASC I EL CNI!
Olor a ous pútrids entre serveis secrets
Increïble, el CNI espanyol, ho sigui els 007 espanyols fan acusar a un periodista basc d’espia rus i que el detinguin a Polònia.
Una història molt fosca on es barregen serveis secrets ucraïnesos, polonesos, el CNI, i un periodista.
Pablo González, està detingut a Polònia des de fa vint dies, incomunicat i acusat de ser un espia rus, per la qual cosa li demanen deu anys de presó.
A principis de febrer Pablo González estava treballant a l’est d’Ucraïna. El 5 de febrer els serveis secrets ucraïnesos el van cridar perquè vagi a Kíev. Allà és interrogat sobre les seves relacions amb Rússia, amb el diari basc Gara (al qual qualifiquen de “pro-etarra”) i, fins i tot, li recriminen que tingui una targeta de crèdit de l’entitat basca Laboral Kutxa. Després el “conviden” a fotre el camp d’Ucraïna.
Mentre Pablo era interrogat a Kíev, agents del CNI van “visitar” familiars i amics del periodista a Euskadi i Catalunya per explicar-los que, Pablo era un espia rus.
Actualment, Pablo González continua detingut, li demanen deu anys de presó i el seu advocat, Gonzalo Boye, encara no ha pogut parlar amb ell. Us prometo que això no és un realyti show.
LA MOGUDA DE L’ALCALDESSA COLAU
Botellons per combatre l’angoixa i el suïcidi juvenil
L’ajuntament de Barcelona té una mirada oberta i lliberal sobre el món nocturn barceloní. La darrera proposta és la de fixar llocs concrets on la joventut pugui fer botellons amb tota tranquil·litat i bonhomia. Inclús ja han pensat en la seguretat i muntat una nova secció de policia municipal especialitzada capaç d’enfrontar-se a possibles aldarulls.
Ara també volen comprar maniquins de goma dura, vestits de policia perquè els joves els puguin donar puntades o regar-los amb alcohol i calar-los foc.
És que no hi ha res com ser lliberal i modern. El proper pas serà la tolerància de xiringuitos de venda de tot tipus de droga. I si no com lluitar contra la pandèmia de suïcidis i la pesta emocional de l’angoixa?
UN GAUDÍ SENSE QUASI PENIS
Les dones superen els homes
Vint-i-vuit produccions catalanes en que les dones superen als homes en nominacions, amb un 54 % de candidates al màxim guardó del cine català.
El trofeu dels Premis Gaudí és obra dels escultors Montse Ribé i David Martí, inspirat en els caps dels guerrers que coronen les xemeneies de La Pedrera de Barcelona. Però potser que l’Acadèmia hauria d’anar pensant en fer un trofeu amb rostre femení. Finalment, si el món de la ficció es feminitza perquè no una madame representativa per animar aquesta indústria de fer cine en català a manca de poder produir pel·lícules catalanes com les que fa Madrid, anomenades, cine espanyol.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
UNA GUERRA PER TOT ÉS FORÇOSAMENT UNA GUERRA CONTRA TOT I TARD O D’HORA NOMÉS POT ACABAR EN MASSACRE GENERAL
COMBAT EL DIABLE AMB AQUESTA COSA QUE ANOMENEM AMOR - Bob Marley