Hebdomadaire républicain politique/satirique de Catalogne
29 janvier 2019
La traduction en français sera bientôt disponible
1. Els polítics sempre han anat per darrera la voluntat dels pobles. Ara també van per darrera les lleis que ells mateixos, han escrit i signat. Drama i vergonya.
2. Empassar-se la vergonya de deixar morir de fred a infants migrats, només es pot entendre partint d’una premissa criminal: no hi ha vergonya.
3. Mentre els cossos dels nàufrags no surin els governs estan tranquils. El turisme seguirà fluint a les seves platges que es vendran com a paradisos.
4. El ranxo és Espanya, els cowboys, les forces estatals i el ramat, Catalunya. Quan els cowboys tenen gana o volen divertir-se una estona cacen una víctima. És una raó més que suficient.
5. La sensibilitat de Vox enlluerna el poble. Tot just treure el cap al circ polític i ja impulsen la cultura espanyola. A Olot han exigit que tornin les corrides si no accepten la seva exigència. L’alcalde del poble farà de toro.
6. A Catalunya tenim: Guàrdia Urbana, Policia Local, Agents Rurals, Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil, Policia Nacional... però per vigilar la seguretat dels pobles, els veïns han d’organitzar-se en patrulles. Els veïns, és clar, ho fan gratuïtament. Els altres, encara que sembli mentida, cobren.
7. Extremadura: Taxa més alta d’analfabetisme a Espanya. 40% d’atur juvenil. Índex de pobresa més alta. Mínima aportació de contribuents. Màxim número de funcionaris... Per arreglar aquests desgavell, la comunitat autònoma extremenya, demana que a Catalunya s’implanti l’article 155. I tots contents.
8. El pla de May per sortir d’Europa va ser rebutjat per uns centenars de vots conservadors. Acostumats a països com Espanya, on la disciplina de partit és el més important, la indisciplina dels anglesos, dona un aire fresc a la política.
9. És normal que en un dels seus deliris Berlusconi vulgui tornar al poder. És aterridor que als italians no els agafi un vòmit col•lectiu només veure-li la perruca.
10. 11. i 12. Nou concordat entre l’església espanyola i el Banc de Sabadell. El banc li garanteix una benvolent renda mentre aquesta es compromet a oficiar 100 misses per cada membre de la junta bancària i una missa anual pels seus treballadors.
D’altra banda, presentaran una campanya publicitària on s’assegura que els feligresos amb targeta del Banc Sabadell els toca més cel. “Paraula de Déu” és el lema.