Télécharger en PDF 
Hebdomadaire républicain politique/satirique de Catalogne
28 février 2020
CATIPENT
Fa molts anys hi havia uns paperets de color blau que portaven uns missatges plens d’STOP. Se’ls coneixia com a telegrames i normalment t’avisaven de la mort d’un familiar.
Recuperem avui l’estil lingüístic del telegrama (molt més ric que els actuals Whats App) per intentar resumir les darreres notícies d’actualitat.
Després d’un més del Gloria, l’estat de camps i platges catalanes segueixen igual de lamentables. STOP. A Zaldibar, els cau a sobre una muntanya de fems (o residus) que pràcticament no deixa respirar als bascos. STOP. El coronavirus s’instal·la als creuers de luxe aconseguint així un brou més espès i gustós. STOP. El nazisme ataca de nou al seu mateix bressol. STOP. A Turquia un demòcrata de tota la vida, ha trobat el difícil equilibri entre tortura i benignitat. Deixa sortir a un pres i a les dotze hores torna a detenir-lo per una altra raó. STOP.
El món, la humanitat sencera, fa catipent (olor molt forta a merda). STOP.
Calen més mascaretes. STOP.
SEGONA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
EL BARÇA, MÉS QUE UN CLUB: UNA MÀFIA PUDENTA
Tot el camp és un clam contra la màfia blaugrana. Tant se val d’on venim si és del nord o del sud. Ara és l’hora, tots d’acord, contra la directiva malsana. Un crit valent, mai més un president i una directiva fraudulents!
Ja fa temps que la directiva del Barça navega entremig de tempestes, entre la foscor, la mala gestió, la no transparència i la manca de valors ètics i morals en la seva actuació. El darrer escàndol sobrepassa tots els límits. Com pot ser que d’una manera camuflada contracti una empresa sud-americana que finalment uns periodistes de la SER constaten que espien a persones vinculades al club per perjudicar-los? Jugadors com Piquè, Messi o exjugadors com Xavi, que es negà recentment a entrenar sota la directiva actual, a Pep Guardiola, a Víctor Font, candidat a las properes eleccions o al mateix Jaume Roures, entre d’altres.
Quina poca elegància i mala fe del president Bertomeu en felicitar a la UEFA pel seu càstig al Manchester City, encara no definitiu, contestat amb fermesa poc després per Pep Guardiola! És una situació que fa còmplices al president i/o la directiva i que desprèn un fàstic insuportable, no només pels que se senten barcelonistes sinó també per tota aquella gent de bona voluntat que aprecien la veritat, el respecte i que estan en contra de tot tipus de traïdoria.
És curiós i significatiu que el president Bertomeu s’hagi fet membre del Foment del Treball, la patronal més dretana i reaccionària.
Com acabarà tot això? Els 140.000 socis es deixaran entabanar per un president que diu no saber res i que va mantenir el silenci tres mesos abans del desembre, després que els periodistes de la SER li comuniquessin, al setembre, aquestes pràctiques sense fer res? Es conformaran els socis amb que es designi un cap de turc per a salvar la situació per que tot segueixi igual? El cert és que la merda del Barça fa massa pudor i s’activa contra el prestigi i de les mal anomenades virtuts i valors que defensa el club.
Caldrà esperar nous esdeveniments les properes setmanes, però el que es cert és que un virus antic renovat, que no és el coronavirus, molt més perillós i maligne, impregna el Barça i cada cop és més visible al camp i fora del mateix. Una conseqüència d’aquest virus és la pèrdua de cabell, arribant fins i tot a la calvície en els socis i seguidors del club. Reaccionaran finalment els barcelonistes en contra d’aquesta presa de pèl continuada per part de la directiva del club?
LA KINTA FORKA
L'ESPANYOLISME DEL SR. BORELL ÉS UNA FORMA D'ISLAMISME FANÀTIC
L’actitud de Josep BORRELL (com també la de molts espanyols) cap a les minories en situació d'indefensió ha provocat una situació tensa entre els representants de les tribus índies americanes i el nostre Comissionat.
La seva actitud cap els indis i la seva versió de la conquesta del nou món per part dels espanyols no lliguen amb la que els indis han conservat generació darrere generació. Una història de massacres i extermini calculat.
Farem un comparatiu per fer-nos entenedors. L’actitud del Sr. Borrell és la mateixa que la de molts musulmans cap a la minoria cristiana dels seus països: volen islamitzar-los, no volen que parlin la seva llengua, no volen que practiquin la fe que professen, els volen prohibir les seves minses llibertats i volen forçar-los a actuar de manera que vagin contra els seus principis, creences o sentiments, per la via legal o per la intimidació, la calumnia o el racisme, abusant del poder de la majoria.
El Sr. Borrell creu potser que fa el correcte? De fet el Sr. Borrell aplica la mateixa lògica que aplica l’estat espanyol envers els catalans. Per això la va cagant una vegada si i l’altra també malgrat representar a la Unió Europea.
En el seu argumentari, el Sr. Borrell no contempla res més que espanyols - o musulmans o...- en una unificació despòtica i intolerant que nega l’existència de l’altre. El Sr. Borrell voldria fer desaparèixer els indis com a indis, els catalans com a catalans o els cristians com a cristians i que només hi hagués espanyols o musulmans.
Perquè entre els musulmans tampoc la majoria són fanàtics integristes. Com tampoc ho són la majoria d’espanyols. Però la majoria sí que calla i consent. És el mateix que li passa al Sr. Borell: practica la mateixa psicologia errònia que juga amb foc i moltes vegades es crema.
EL CONVIDAT
VIATGE A ALGÈRIA SENSE PATERA
Que vengo de Argelia, coño, que es la verdad, que lo juro.
Ho deia fa dos anys un home a peu de la platja de Cabrera (la única illa balear on no hi ha alemanys perquè està deshabitada).
Eso es una insolación, deia un Guàrdia Civil per tranquil·litzar als banyistes.
Que no, joder, que era Argelia que todas las barcas iban con banderas verdes y me han fiado treinta dinares por una Coca-Cola.
Intervé el Caporal de la Benemérita. Así que vienes de Argelia. ¿Y la patera dónde está?
He ido y vuelto nadando, señor.
Y te has topao con Argelia.
Aquí mismo, sí señor. O es que voy para récord o que ellos van viniendo.
El Caporal, amb cara de mal humor, desenfunda la porra (o material de protecció com en diuen ara).
L’illenc portava dos anys al Manicomi de Palma de Mallorca. Fins que fa uns dies l’Estat Espanyol, va descobrir que efectivament, Algèria havia avançat les seves aigües jurisdiccionals 53 milles (uns 95 kilòmetres).
Hem anat a veure a l’illenc -un tal Barcelò- a la sortida del Manicomi. Ens ha demanat l’import d’una Coca-Cola i tot seguit s’ha llençat al mar a pagar el deute amb Algèria.
Ni la Guàrdia Civil ni l’Estat, pensen abonar el deute que tenen amb l’illenc balear.
TERCERA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CA LA MEUCA
CAPÍTOL VINT-I-U... DE LA SÈRIE
ALGO HUELE A PODRIDO, AQUÍ MISMO
A mi me huele a tubería atascada.
A mi a gato muerto, o a rata.
A mi al coño de la Bernarda.
¿Pero qué dices?, si la Bernarda lleva cuatro años jubilada... protesta la Madame que, com les altres tres noies, va ensumant cada racó i cada escletxa de la cuina. La veritat és que la cuina fa una pudor que mata.
¿No habrá venido algún cliente muy marrano?
Todos señora, pero esa fetidez sale de la cocina...
Que cuca eres, Purita, siempre aprovechando para decir palabras universitarias y dejarnos a nosotras como tontas, protesta Sónsoles.
La Madame, decidida a descobrir l’origen de la pudor: Pues alguna de vosotras no se ha duchado, o no se ha cambiado las bragas.
Y no será usted, señora, que desde que no ejerce, no se foguea el potorro…
Encarnita, porque estamos en crisis vocacional y no tengo con quién substituirte, pero de poder, te echaba ahora mismo. Por guarra.
A lo mejor, s’aventura la Puri, es por el Congreso.
¿Qué le pasa al Congreso? Pregunta la Madame.
Que está muy cerca y si han abierto las ventanas pues igual se cuela la hediondez.
¿Pero de qué cosa hablas, como va ha oler mal el Congreso, majara?
Hay mucha mierda ahí, señora, no lo sabe usted bien.
Encarnita recolza la iniciativa: Ahí tiene razón, nosotras porque los tenemos de uno en uno.
Habla por ti, cariño, protesta la Sónsoles. El lunes me lo hice con tres.
Pero es que ahí dentro, los hay a cientos, mona. Y no creo que te hayan montado todos al unísono. Es llueix la Puri.
Me estáis volviendo loca. Y aquí sigue oliendo.
Seguro que están debatiendo algo... o negociando, que aún huele peor.
Esto con Franco no pasaba. Asegura la mestressa.
¡Ya lo tengo! O sea, eureka. Sónsoles, ¿quienes eran aquella pareja de viejitos que parecían salir del Gediátrico de San Anselmo?
Pues eso, dos viejos... solo pidieron que me subiera las faldas y les cantara Violetas Imperiales. No se escurrieron, pero sacaron unos lagrimones. Y al final, de propina me dieron una estampita.
¿Dónde está?
La tiré por la venta al patio. ¿Qué quieres que haga yo con una estampida?
La Purita surt de la cuina. Les altres la poden veure pel pati a través de la finestra. Busca i de sobte s’ajup. Al moment torna a entrar tapant-se el nas amb una mà i portant a l’altra la estampeta que resulta ser un retrat de Franco, ressecat pel tremps i la devoció dels dos cavallers de la Fundación Franco que havien gaudit tant la nit anterior amb la Sónsoles.
Ahí está la peste.
HUMANOTECA
JEROGLÍFIC
Mesa: Moble per menjar, escriure... construït amb un tauló horitzontal i una o més potes.
Diàleg: conversa entre persones on alternativament manifesten les seves idees.
Negociació: Acció i efecte de negociar.
Mediador: Que fa de mediador entre dues o més parts.
Bilateral: conversa o transacció a dues bandes.
Si sumeu totes aquestes paraules tindreu una lleugera aproximació al que faran el PSOE, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, i algun altre que al final s’apuntarà, un dia d’aquests en algun lloc d’Espanya.
Fixeu-vos que no surt la paraula: resultats.
LA LLUFA
MATAR AL PROFETA
Es deia abans: el qui avisa no és traïdor. Ara potser tampoc, però es mora en l’intent.
Tres desgràcies han omplert recentment les pàgines dels diaris.
El coronavirus, va ser detectat i anunciat des dels seus inicis per un oftalmòleg al que, naturalment, les autoritats xineses van silenciar i tractar de traïdor. El doctor ha acabat sent una de les víctimes de la epidèmia.
A Tarragona, un tècnic de la Petroquímica, avisava de feia temps dels perills que es cernien al voltant de l’empresa IQOXE. Ningú no se’l va escoltar, ni l’empresa, ni les autoritats, ni, probablement, els mateixos sindicats. L’empresa va petar i el tècnic va morir en l’accident.
A Zaldibar, un abocador es va esfondrar deixant ensorrats sota mig milió de metres cúbics de terra i runes a dos treballadors, un dels quals s’havia significat per denunciar el perill que, finalment va acabar amb la seva vida.
A l’antic Olimp, els deus tampoc feien cas dels profetes per raons gairebé sempre relacionades amb el sexe. Als deus els encantava follar i si alguna femella o jove atractiu s’hi negaven, podien esperar qualsevol desastre. És el cas de Casandra que, pobreta, veia el futur de collons, però ningú no se la creia per la maledicció d’un deu calent. I així va caure Troia.
Ara cauen muntanyes de runa, peten empreses químiques o un virus s’endú a mig país. És igual. Les autoritats, mai no es creuran els crits d’alarma. Ells són molt llestos. Ells en tenen prou amb una bona llufa penjada al cul.
La traduction en français sera bientôt disponible
CATIPENT
Fa molts anys hi havia uns paperets de color blau que portaven uns missatges plens d’STOP. Se’ls coneixia com a telegrames i normalment t’avisaven de la mort d’un familiar.
Recuperem avui l’estil lingüístic del telegrama (molt més ric que els actuals Whats App) per intentar resumir les darreres notícies d’actualitat.
Després d’un més del Gloria, l’estat de camps i platges catalanes segueixen igual de lamentables. STOP. A Zaldibar, els cau a sobre una muntanya de fems (o residus) que pràcticament no deixa respirar als bascos. STOP. El coronavirus s’instal·la als creuers de luxe aconseguint així un brou més espès i gustós. STOP. El nazisme ataca de nou al seu mateix bressol. STOP. A Turquia un demòcrata de tota la vida, ha trobat el difícil equilibri entre tortura i benignitat. Deixa sortir a un pres i a les dotze hores torna a detenir-lo per una altra raó. STOP.
El món, la humanitat sencera, fa catipent (olor molt forta a merda). STOP.
Calen més mascaretes. STOP.
SEGONA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
EL BARÇA, MÉS QUE UN CLUB: UNA MÀFIA PUDENTA
Tot el camp és un clam contra la màfia blaugrana. Tant se val d’on venim si és del nord o del sud. Ara és l’hora, tots d’acord, contra la directiva malsana. Un crit valent, mai més un president i una directiva fraudulents!
Ja fa temps que la directiva del Barça navega entremig de tempestes, entre la foscor, la mala gestió, la no transparència i la manca de valors ètics i morals en la seva actuació. El darrer escàndol sobrepassa tots els límits. Com pot ser que d’una manera camuflada contracti una empresa sud-americana que finalment uns periodistes de la SER constaten que espien a persones vinculades al club per perjudicar-los? Jugadors com Piquè, Messi o exjugadors com Xavi, que es negà recentment a entrenar sota la directiva actual, a Pep Guardiola, a Víctor Font, candidat a las properes eleccions o al mateix Jaume Roures, entre d’altres.
Quina poca elegància i mala fe del president Bertomeu en felicitar a la UEFA pel seu càstig al Manchester City, encara no definitiu, contestat amb fermesa poc després per Pep Guardiola! És una situació que fa còmplices al president i/o la directiva i que desprèn un fàstic insuportable, no només pels que se senten barcelonistes sinó també per tota aquella gent de bona voluntat que aprecien la veritat, el respecte i que estan en contra de tot tipus de traïdoria.
És curiós i significatiu que el president Bertomeu s’hagi fet membre del Foment del Treball, la patronal més dretana i reaccionària.
Com acabarà tot això? Els 140.000 socis es deixaran entabanar per un president que diu no saber res i que va mantenir el silenci tres mesos abans del desembre, després que els periodistes de la SER li comuniquessin, al setembre, aquestes pràctiques sense fer res? Es conformaran els socis amb que es designi un cap de turc per a salvar la situació per que tot segueixi igual? El cert és que la merda del Barça fa massa pudor i s’activa contra el prestigi i de les mal anomenades virtuts i valors que defensa el club.
Caldrà esperar nous esdeveniments les properes setmanes, però el que es cert és que un virus antic renovat, que no és el coronavirus, molt més perillós i maligne, impregna el Barça i cada cop és més visible al camp i fora del mateix. Una conseqüència d’aquest virus és la pèrdua de cabell, arribant fins i tot a la calvície en els socis i seguidors del club. Reaccionaran finalment els barcelonistes en contra d’aquesta presa de pèl continuada per part de la directiva del club?
LA KINTA FORKA
L'ESPANYOLISME DEL SR. BORELL ÉS UNA FORMA D'ISLAMISME FANÀTIC
L’actitud de Josep BORRELL (com també la de molts espanyols) cap a les minories en situació d'indefensió ha provocat una situació tensa entre els representants de les tribus índies americanes i el nostre Comissionat.
La seva actitud cap els indis i la seva versió de la conquesta del nou món per part dels espanyols no lliguen amb la que els indis han conservat generació darrere generació. Una història de massacres i extermini calculat.
Farem un comparatiu per fer-nos entenedors. L’actitud del Sr. Borrell és la mateixa que la de molts musulmans cap a la minoria cristiana dels seus països: volen islamitzar-los, no volen que parlin la seva llengua, no volen que practiquin la fe que professen, els volen prohibir les seves minses llibertats i volen forçar-los a actuar de manera que vagin contra els seus principis, creences o sentiments, per la via legal o per la intimidació, la calumnia o el racisme, abusant del poder de la majoria.
El Sr. Borrell creu potser que fa el correcte? De fet el Sr. Borrell aplica la mateixa lògica que aplica l’estat espanyol envers els catalans. Per això la va cagant una vegada si i l’altra també malgrat representar a la Unió Europea.
En el seu argumentari, el Sr. Borrell no contempla res més que espanyols - o musulmans o...- en una unificació despòtica i intolerant que nega l’existència de l’altre. El Sr. Borrell voldria fer desaparèixer els indis com a indis, els catalans com a catalans o els cristians com a cristians i que només hi hagués espanyols o musulmans.
Perquè entre els musulmans tampoc la majoria són fanàtics integristes. Com tampoc ho són la majoria d’espanyols. Però la majoria sí que calla i consent. És el mateix que li passa al Sr. Borell: practica la mateixa psicologia errònia que juga amb foc i moltes vegades es crema.
EL CONVIDAT
VIATGE A ALGÈRIA SENSE PATERA
Que vengo de Argelia, coño, que es la verdad, que lo juro.
Ho deia fa dos anys un home a peu de la platja de Cabrera (la única illa balear on no hi ha alemanys perquè està deshabitada).
Eso es una insolación, deia un Guàrdia Civil per tranquil·litzar als banyistes.
Que no, joder, que era Argelia que todas las barcas iban con banderas verdes y me han fiado treinta dinares por una Coca-Cola.
Intervé el Caporal de la Benemérita. Así que vienes de Argelia. ¿Y la patera dónde está?
He ido y vuelto nadando, señor.
Y te has topao con Argelia.
Aquí mismo, sí señor. O es que voy para récord o que ellos van viniendo.
El Caporal, amb cara de mal humor, desenfunda la porra (o material de protecció com en diuen ara).
L’illenc portava dos anys al Manicomi de Palma de Mallorca. Fins que fa uns dies l’Estat Espanyol, va descobrir que efectivament, Algèria havia avançat les seves aigües jurisdiccionals 53 milles (uns 95 kilòmetres).
Hem anat a veure a l’illenc -un tal Barcelò- a la sortida del Manicomi. Ens ha demanat l’import d’una Coca-Cola i tot seguit s’ha llençat al mar a pagar el deute amb Algèria.
Ni la Guàrdia Civil ni l’Estat, pensen abonar el deute que tenen amb l’illenc balear.
TERCERA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CA LA MEUCA
CAPÍTOL VINT-I-U... DE LA SÈRIE
ALGO HUELE A PODRIDO, AQUÍ MISMO
A mi me huele a tubería atascada.
A mi a gato muerto, o a rata.
A mi al coño de la Bernarda.
¿Pero qué dices?, si la Bernarda lleva cuatro años jubilada... protesta la Madame que, com les altres tres noies, va ensumant cada racó i cada escletxa de la cuina. La veritat és que la cuina fa una pudor que mata.
¿No habrá venido algún cliente muy marrano?
Todos señora, pero esa fetidez sale de la cocina...
Que cuca eres, Purita, siempre aprovechando para decir palabras universitarias y dejarnos a nosotras como tontas, protesta Sónsoles.
La Madame, decidida a descobrir l’origen de la pudor: Pues alguna de vosotras no se ha duchado, o no se ha cambiado las bragas.
Y no será usted, señora, que desde que no ejerce, no se foguea el potorro…
Encarnita, porque estamos en crisis vocacional y no tengo con quién substituirte, pero de poder, te echaba ahora mismo. Por guarra.
A lo mejor, s’aventura la Puri, es por el Congreso.
¿Qué le pasa al Congreso? Pregunta la Madame.
Que está muy cerca y si han abierto las ventanas pues igual se cuela la hediondez.
¿Pero de qué cosa hablas, como va ha oler mal el Congreso, majara?
Hay mucha mierda ahí, señora, no lo sabe usted bien.
Encarnita recolza la iniciativa: Ahí tiene razón, nosotras porque los tenemos de uno en uno.
Habla por ti, cariño, protesta la Sónsoles. El lunes me lo hice con tres.
Pero es que ahí dentro, los hay a cientos, mona. Y no creo que te hayan montado todos al unísono. Es llueix la Puri.
Me estáis volviendo loca. Y aquí sigue oliendo.
Seguro que están debatiendo algo... o negociando, que aún huele peor.
Esto con Franco no pasaba. Asegura la mestressa.
¡Ya lo tengo! O sea, eureka. Sónsoles, ¿quienes eran aquella pareja de viejitos que parecían salir del Gediátrico de San Anselmo?
Pues eso, dos viejos... solo pidieron que me subiera las faldas y les cantara Violetas Imperiales. No se escurrieron, pero sacaron unos lagrimones. Y al final, de propina me dieron una estampita.
¿Dónde está?
La tiré por la venta al patio. ¿Qué quieres que haga yo con una estampida?
La Purita surt de la cuina. Les altres la poden veure pel pati a través de la finestra. Busca i de sobte s’ajup. Al moment torna a entrar tapant-se el nas amb una mà i portant a l’altra la estampeta que resulta ser un retrat de Franco, ressecat pel tremps i la devoció dels dos cavallers de la Fundación Franco que havien gaudit tant la nit anterior amb la Sónsoles.
Ahí está la peste.
HUMANOTECA
JEROGLÍFIC
Mesa: Moble per menjar, escriure... construït amb un tauló horitzontal i una o més potes.
Diàleg: conversa entre persones on alternativament manifesten les seves idees.
Negociació: Acció i efecte de negociar.
Mediador: Que fa de mediador entre dues o més parts.
Bilateral: conversa o transacció a dues bandes.
Si sumeu totes aquestes paraules tindreu una lleugera aproximació al que faran el PSOE, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, i algun altre que al final s’apuntarà, un dia d’aquests en algun lloc d’Espanya.
Fixeu-vos que no surt la paraula: resultats.
LA LLUFA
MATAR AL PROFETA
Es deia abans: el qui avisa no és traïdor. Ara potser tampoc, però es mora en l’intent.
Tres desgràcies han omplert recentment les pàgines dels diaris.
El coronavirus, va ser detectat i anunciat des dels seus inicis per un oftalmòleg al que, naturalment, les autoritats xineses van silenciar i tractar de traïdor. El doctor ha acabat sent una de les víctimes de la epidèmia.
A Tarragona, un tècnic de la Petroquímica, avisava de feia temps dels perills que es cernien al voltant de l’empresa IQOXE. Ningú no se’l va escoltar, ni l’empresa, ni les autoritats, ni, probablement, els mateixos sindicats. L’empresa va petar i el tècnic va morir en l’accident.
A Zaldibar, un abocador es va esfondrar deixant ensorrats sota mig milió de metres cúbics de terra i runes a dos treballadors, un dels quals s’havia significat per denunciar el perill que, finalment va acabar amb la seva vida.
A l’antic Olimp, els deus tampoc feien cas dels profetes per raons gairebé sempre relacionades amb el sexe. Als deus els encantava follar i si alguna femella o jove atractiu s’hi negaven, podien esperar qualsevol desastre. És el cas de Casandra que, pobreta, veia el futur de collons, però ningú no se la creia per la maledicció d’un deu calent. I així va caure Troia.
Ara cauen muntanyes de runa, peten empreses químiques o un virus s’endú a mig país. És igual. Les autoritats, mai no es creuran els crits d’alarma. Ells són molt llestos. Ells en tenen prou amb una bona llufa penjada al cul.