Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Hebdomadaire républicain politique/satirique de Catalogne
11 juin 2021
TORNA EL DIA DEL DOMUND
El Partit Popular d’Espanya, en la seva constant modernització, ha instituït el retorn del dia del Domund. Meses petitòries ompliran la ciutat de Madrid, darrera les quals les dames de la capital, captaran recolzament per la recuperació espiritual mundial. S’espera un gran ambient festiu, amb les bones gents, algunes amb el palmó que encara no han llençat, apropant-se a les taules on, amb una mica de sort poden trobar algun GRANDE DE ESPAÑA o qui sap si fins i tot un representant de la casa reial.
Aquesta vegada però el que cal no és salvar l’Àfrica que prou espavilada està després de passar-nos anys enviant-los-hi pilotetes d’alumini, ni tampoc caldrà salvar ànimes sense bateig (que tampoc n’hi ha per tant), ni estomaguets inflats. La funció d’aquesta nova recaptació popular anirà encaminada a salvar a Catalunya de l’independentisme, en especial dels seus representants més sanguinolents (tipus Puigdemont i Basses) que segons el P.P. i els bons costum haurien de seguir a la presó per in saecula saeculorum, signant per il·legalitzar un possible indult.
En la mateixa jornada de viu esperit cristià, es celebraran misses solemnes demanant la intercessió divina per acabar (amb esbarzer ardent, si cal) amb el govern il·lícit, Il·legal i immoral de les hordes comunistes encapçalades per Sánchez.
Una vegada més, el P.P. mostra al poble, la seva increbantable voluntat de lluitar per la pau, la concòrdia i l’entesa entre els pobles de l’Espanya unida, que tots volem i desitgem.
Desitgem de tot cor que aquestes taules patriòtiques, símbol de la voluntat popular, es desenvolupin amb la normalitat que mereix sota la protecció de l’astre sol, patrimoni de la beneïda Espanya. Viva Franco, no?
SEGONA PÀGINA
EL CONVIDAT
COSES QUE PASSEN
La UGT denuncia que moltes empreses han optat per acomiadar treballadors en lloc de buscar mesures alternatives i fa una crida a la responsabilitat empresarial. BUTLLETI DE LA UGT
El Sindicat UGT vol acomiadar 45 persones a Catalunya. El Sindicat ha presentat un ERO que esgrimeix causes econòmiques. Diari ARA (1-06-21) El Sindicat diu que ha estat treballant per evitar els ERTO però que no ha estat possible.
Bonic joc de màgia entre la teòrica exigència de la UGT i la bruta realitat sindical. Quan és la patronal qui acomiada, cal reclamar la solidaritat empresarial, quan és el sindicat qui acomiada, s’ha de buscar la culpa en l’entorn econòmic provocat per la patronal.
Caldria preguntar-se, si el treballador no és, en el fons, un empresari frustrat, mal preparat, ignorant i acollonit, perquè les mesures que utilitza quan li toquen la cresta, són les mateixes que la del gran capital. La única diferència és que segueixen sense posar-se corbata.
Molt trist el paper dels sindicats espanyols en la gran comèdia espanyola. De fet, són els extres que representen als pastorets, el paper de dimonis. Molt color vermell, molta banya, molta forca (o falç), molts crits, però se’ls apareix l’àngel Sant Gabriel (posem la patronal) i tots a terra.
No n’hi ha prou en reconèixer injustícies socials, això ho sabem fer tots, el que calen són estratègies realistes que ajudin a acabar amb aquestes injustícies i a base de megàfon i veu afònica el primer de maig no s’aconsegueix res.
No cal anar descamisat per auto proclamar-te defensor de l’obrer. L’obrer ara, no és el descamisat de principis del vint, ara és un pobre pare de família amb tres fills, hipoteca i sogre amb apoplexia, al qui l’obliguen a anar amb camisa i corbata al seu lloc (eventual) de treball.
Volia entrevistar-me amb algun responsable de UGT a Catalunya. Tenien feina. Jo també treballo vaig protestar i la meva feina és preguntar. El que fa (eventualment) de conserge va mirar-me les tetes i em va insinuar si volia fer un voluntariat al Sindicat per cobrir les baixes.
Home, no. Els temps de Lerroux han passat.
LA KINTA FORKA
L’UNIVERS, ZONA SENSE DRET
Òbviament, quedar-se sense benzina al mig dels Monegros no és el millor que pugui passar. Sent positius, almenys hi ha els estels per contemplar. Però per gaudir de l’espectacle cal no pensar en les milers de tones de ferralla que giren en l’òrbita terrestre ni en els trossos que impacten contínuament al nostre planeta.
La cursa espacial s’accelera: Des d’un Elon Musk, l’amo d’SpaceX i Tesla afirmant que matarà la indústria europea i que colonitzarà el planeta roig on vol ser-hi enterrat. Les càpsules que s’enganxen a l’Estació Espacial International. Les milers de naus inservibles. El Projecte Parallel Starlink, que col·locarà una constel·lació de 12.000 satèl·lits comercials en òrbita el 2025. El propòsit? Tenir accés a Internet d'alta velocitat i recuperar dades que es vendran a preu d'or. Amb els satèl·lits podran, per exemple, tenir una visió global de les existències mundials de petroli i preveure el preu del barril.
Creure en l’espai és una qüestió de sacerdoci? És utilitzar la tecnologia per assegurar-nos que tenim futur. Sobretot que hem de convertir-nos en una espècie multiplanetària, i crear una civilització a l'espai per assegurar el futur de la Terra. Sense conya! Creuen en la missió de salvar la humanitat ja que podrem instal·lar-nos en un altre planeta.
Excèntrics i megalòmans, bojos també, que invoquen l'esperit dels grans navegants del segle XV, Cristòfor Colom al capdavant, posant en relleu els conqueridors. Fan possible el que, industrialment, sembla impossible però el problema és que aquest cel és legalment infinit i que no hi ha cap dret definit, cap legalitat a respectar. El que cal és definir la exploració espacial com un patrimoni de la humanitat i no com una altra conquesta d’Amèrica.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
BARCELONA, CIUTAT OBERTA A L’AMOR
Les putes llibertàries del Raval, alegria, alegria, ja mengen cada dia. Barcelona, coneguda arreu com la ciutat dels negocis, dels turistes, de les barricades, i dels contenidors en flames; ara a l’estiu, on tota cuca viu, esdevindrà la ciutat de l’amor per excel·lència.
Després de severes restriccions per la pandèmia el consistori, amb l’alcaldessa al cap davant, ha pres noves mesures per a la felicitat dels barcelonins i barcelonines.
Arran de la legalització del sindicat de treballadores sexuals els altres sindicats, com a reclam i per a incentivar l’afiliació, han creat noves seccions sindicals de treballadores del sexe.
Noves reglamentacions:
1.- A les platges, que no si pot fumar, sí s’hi podrà follar.
2.- Igual que hi ha una platja pels gossos hi haurà una altre on el nou sindicat de putes
practicarà sexe gratuït amb gent sense recursos.
3.- Als parcs de Montjuïc i La Ciutadella, putes llibertàries impartiran classes
d’habilitats sexuals gratuïtes; una mesura adient per pal·liar la deficient educació
sexual a les escoles i instituts.
4.- A la llacuna La Ricarda s’han instal·lat unes tendes de campanya on s’apleguen
ecologistes, pagesos i prostitutes amb una gran pancarta que diu : ”Menys pistes i
avions i més ovaris i collons”.
5.- A alts edificis i gratacels com l’Agbar, etc., s’ha instaurat el 2x1 que equival a un
polvo ràpid de pujada i un altre gratuït de baixada, amb gran èxit al veïnat.
6.- Per engrescar la vacunació, en diversos hospitals i CAPS, putes voluntàries oferiran
un servei sexual per vacuna.
Gran alegria i satisfacció i somriures per tot arreu. Fins i tot les autoritats eclesiàstiques han beneit aquest estiu calent amb l’esperança que això comporti noves ànimes pel Senyor.
Barcelona cosmopolita i trempadora viurà, a partir d’ara, calenta tot l’any.
QUARTA PÀGINA
HUMANOTECA
FOLLAR AL SERVEI DE LA PÀTRIA
El Comitè polític Xinès ha descobert tres coses (tenint present que en quaranta anys només havien fet el llibre vermell, deu n’hi do). Primer, que degut a la prohibició de tenir més d’un fill per parella des de l’ascens triomfal de la revolució, la seva població és cada vegada més vella i que gairebé tot són mascles. Segon: que si segueixen així a la Xina només hi viuran els guerrers de terracota i tercer, que el riu groc és cada vegada més groc i espès perquè els solters no paren de anar a les capçaleres dels rius a matxucar-se-la.
El Comitè amb la vitalitat que el caracteritza (com es pot veure en els seus congressos), ja ha trobat les solucions. A partir d’ara, les parelles de xinesos han de follar com a mínim fins a tenir tres criatures i de sexe diferent (a estudiar encara el tercer fill com sortirà). Els xinesos estan encantats amb la primera part de la llei i han promès follar el que calgui però no saben on posaran als nens que neixin perquè les cases dissenyades pel Comitè a la Xina, són nius de guatlla.
El Comitè també ha trobat ja la solució, ha decidit assecar el riu groc (ja no li falta gaire) i construir-hi un parc temàtic de nous xinesos.
Tot això ho hem llegit a un diari que ara no recordem... però que no és xinès.
ÚLTIMA HORA
EMPRESES EXEMPLARS
Les Companyies elèctriques, que jo no saben què fer per ajudar-nos, han organitzat una nova planificació per contribuir a l’estalvi del ciutadà.
L’organigrama és una mica complicat, però la intenció és bona. La força elèctrica circula per Espanya com les autopistes, segons a quina hora o comunitat no pagues o pagues una misèria, segons altres trams horaris o comunitats, pagues per tots. Un repartiment just és el que més et fa admirar un estat... o una institució. Aquí tenim sort. L’estat i les institucions i els bancs i el Sr Florentino, tot ho porten molt proporcionat.
I tornant a la llum. Mires l’organigrama i saps quan pots gastar llum sense pràcticament pagar-la. Després cal solucionar els petits problemes, però l’important ja està fet. Jo de moment el que em va pitjor és la dutxa, acostumava a dutxar-me i alhora em rentava el cap. Ara la franja no em dona i primer, sobre les cinc de la matinada em dutxo i després cap a les set, em rento al cap. Per assecar-me’l he d’esperar al migdia.
També passa que entre plat i plat canvia la franja i generalment el primer l’he de menjar fred i el segon (com que és gairebé gratis) me’l foto bullint.
A mi em sap greu que les elèctriques es preocupin tant per nosaltres, entre altres coses perquè el vuitanta per cent dels espanyols té la llum punxada encara que sigui al quiròfan d’una clínica. Jo no conec ningú que tingui el seu comptador verge. Per què? Un dia, un tècnic de Fecsa va anar a casa de la meva sogra, que no arriba al comptador, i al veure que no tenia el pont, l’hi van fer ell mateix.
Pateixo per les elèctriques. Ho dic de cor.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
RETIRADA DE LLUFA
Ens hem tornat a equivocar i hem de tornar a disculpar-nos però aquesta vegada, cal dir-ho, ho fem amb gust i goig.
Un mal dia, agafant filtracions no fidedignes, ens vàrem deixar portar per la moda groga del periodisme i vàrem acusar a Jordi Pujol i... d’haver-nos fet perdre la fe en els catalans de pro.
Gran dia el d’avui, on gràcies a un llibre, hem sabut la veritat de la boca del mateix Molt Honorable Ex President de La Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i Soley.
Demano perdó als catalans, ha dit, però jo no sóc un corrupte. Hòstia, més clar l’aigua! En el llibre diu més coses, és clar però el que importa ja està dit. I punt i final a la falsa controvèrsia.
Els catalans, acostumats a ser els millors del món en pràcticament totes les empreses humanes i divines, tenim un defecte (que ve de la virtut de ser collonuts). Nen que neix a Catalunya, nen beneït pels déus i naturalment això obliga molt, et fa ser rígid. A un català, no se li permeten relliscades. Un català és íntegre de cap a peus i si s’ha casat a Montserrat, ja pot fer el que vulgui que segur que li trobem explicació.
Aquesta rigidesa (que ve de la virtut de la fe en els nostres líders) ens va portar a l’error. Clar, tu veus una família nombrosa amb més cotxes que al saló de l’Automòbil i et fa rumiar. Veus a uns col·laboradors vivint com Déu (però a la catalana, sense ostentació) i rumies. Després algú amb mala folla et diu que tan el pare de la família com el dels col·laboradors és el President de la Generalitat i et surt la senyera per la boca, i dius el que no has de dir i penses el que no has de pensar.
A mi ja m’estranyava. En el fons, mai no he cregut que en Jordi Pujol fos un corrupte, mai. Però em faltava la confirmació oficial. Ara ja la tinc. El mateix Pujol ho ha dit. Ell no és corrupte. I te raó. Ell és un pare. Un pare bo que malgrat tenir la consciència neta, demana perdó per si algú es va creure les noticies mal intencionades de fora. Estic a punt de llàgrima i sabent que ja no puc fer res per recuperar la meva pròpia estima, em limito a treure honorablement la Llufa que un mal dia l’hi vaig plantar a l’honorable cul de l’honorable President. I que Déu em perdoni.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
SEGONS CALGUI MIRAR
Tindrem tots els avenços tecnològics que vulguem, però les notícies segueixen controlades. La pandèmia ha estat el darrer i vergonyós exemple. Notícia i contra notícia, multitud de dades i manca de dades... Ràdios, teles i premsa escrita han convertit en portada que el diumenge trenta de maig no hi va haver cap mort de COVID a Catalunya. El Dilluns trenta-ú de maig, es van morir dotze persones, però no se’n va parlar. Res, una simple curiositat.
UNA MICA MASSA, NO?
Un contenidor de brossa, de 1100 l, ergonòmic, fabricat mitjançant sistema d’injecció amb polietilè d’alta densitat costa 503 euros. Si en compres dos, hi ha un deu per cents de descompte. Un Ajuntament es possible que en necessiti més de dos. A uns estudiants els han caigut vuit anys de presó per cremar un contenir. La pena s’assembla bastant a la que rep un nen de quatre anys que trenca un plat i el pare el posa internat fins entrar a la universitat, a una escola de l’Opus.
L’ASE DELS COPS
No direm pas que R. Rato sigui un ciutadà model, però vist el panorama del P.P. no deixa de resultar sorprenen que tots els cops se’ls carregui ell. Rodrigo Rato porta mitja dotzena de judicis i una muntanya de condemnes que, difícilment podrà complir en vida (sempre ens quedarà l’eternitat). Sense voler però, a hom se l’hi acuden noms com Rajoy, Cospedal, Aznar, Arenas, Aguirre, Saez de Santamaria, Camacho, Zaplana, Acebes... Cap d’ells és responsable de res? És com a Dotze homes sense pietat. Gran pel·lícula de Lumet. Era Lee J Coob l’únic que volia condemnar a l’acusat? No senyor, eren deu més. D’altra manera no hi hauria peli. Doncs al PP, el mateix.
LA VANGUARDIA FA AIGUA
La Vanguardia té un problema. Deriva a estribord. I acabarà fent aigua. No és greu, vergonyós potser sí, però greu no perquè és el que fan molts mitjans de comunicació. Depèn de la ideologia de l’amo i de les subvencions. Però caldria tenir un mínim de vergonya. Anunciar amb tres quarts de primera plana la pèrdua d’immunitat dels presos catalans exiliats i donar una mena de gasetilla a la pàgina cent trenta, quan Brussel·les torna a atorgar-los-hi, és lleig, prepotent i massa parcial.
DISTRITO 14
L’arribada de la calor sempre provoca noves sensacions i temptacions. A Madrid, en certs barris hi ha bandes que han aixecat la veda i van a la caça del o de la “pijo”. Per aquests encara pocs coneguts fenòmens socials mimètics, en altres barris de la ciutat o en altres ciutats espanyoles han augmentat exponencialment les agressions homòfobes.
Potser és molt demanar que un dia hi hagi una banda que netegi els carrers i potser així hi guanyem tots?
NICARAGUA I REPRESSIÓ
Cristiana Chamorro, periodista i filla de l'expresidenta Violeta Barrios, candidata a presidenta de Nicaragua per a les eleccions del 7 de novembre i filla de l'exdirector del diari La Prensa Pedro Joaquín Chamorro, assassinat el 1978, ha estat detinguda en un intent del govern del president Daniel Ortega d’apartar aquesta rival "per no estar en ple us dels seus drets civils i polítics perquè està en procés penal". Aquesta excusa “legal” no us recorda la repressió a Catalunya?
AEROPORT MÉS I MÉS
Mentre mig món proclama la necessitat de limitar els vols de línia per disminuir l’impacte mediambiental, a Barcelona algú creu que s’ha d’ampliar l’aeroport del Prat.
L’objectiu del Pla Barcelona és de doblar la capacitat de l’aeroport –assolir 70 milions de passatgers/any i 500.000 tones/any de mercaderies a un ritme de 100 operacions/hora–, proveir-lo amb 500 metres més de pistes i una nova terminal de serveis i configurar-lo com una plataforma de serveis i d’intercanvi modal de primer ordre, sempre des del màxim respecte a l’entorn natural. Què bonic, no?
IBERDROLA NO S’ESPANTA
La Comissió Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) ha multat amb 1,35 milions d’euros a Iberdrola Clientes (comercialitzadora del Grup Iberdrola en el mercat lliure), per incomplir les mesures de protecció al consumidor que preveu la normativa sectorial.
Si nos multan vamos bien! Ha declarat a Karlitus un dels seus VIP’s ja que així tenen llicència per robar-nos encara més.
La traduction en français sera bientôt disponible
TORNA EL DIA DEL DOMUND
El Partit Popular d’Espanya, en la seva constant modernització, ha instituït el retorn del dia del Domund. Meses petitòries ompliran la ciutat de Madrid, darrera les quals les dames de la capital, captaran recolzament per la recuperació espiritual mundial. S’espera un gran ambient festiu, amb les bones gents, algunes amb el palmó que encara no han llençat, apropant-se a les taules on, amb una mica de sort poden trobar algun GRANDE DE ESPAÑA o qui sap si fins i tot un representant de la casa reial.
Aquesta vegada però el que cal no és salvar l’Àfrica que prou espavilada està després de passar-nos anys enviant-los-hi pilotetes d’alumini, ni tampoc caldrà salvar ànimes sense bateig (que tampoc n’hi ha per tant), ni estomaguets inflats. La funció d’aquesta nova recaptació popular anirà encaminada a salvar a Catalunya de l’independentisme, en especial dels seus representants més sanguinolents (tipus Puigdemont i Basses) que segons el P.P. i els bons costum haurien de seguir a la presó per in saecula saeculorum, signant per il·legalitzar un possible indult.
En la mateixa jornada de viu esperit cristià, es celebraran misses solemnes demanant la intercessió divina per acabar (amb esbarzer ardent, si cal) amb el govern il·lícit, Il·legal i immoral de les hordes comunistes encapçalades per Sánchez.
Una vegada més, el P.P. mostra al poble, la seva increbantable voluntat de lluitar per la pau, la concòrdia i l’entesa entre els pobles de l’Espanya unida, que tots volem i desitgem.
Desitgem de tot cor que aquestes taules patriòtiques, símbol de la voluntat popular, es desenvolupin amb la normalitat que mereix sota la protecció de l’astre sol, patrimoni de la beneïda Espanya. Viva Franco, no?
SEGONA PÀGINA
EL CONVIDAT
COSES QUE PASSEN
La UGT denuncia que moltes empreses han optat per acomiadar treballadors en lloc de buscar mesures alternatives i fa una crida a la responsabilitat empresarial. BUTLLETI DE LA UGT
El Sindicat UGT vol acomiadar 45 persones a Catalunya. El Sindicat ha presentat un ERO que esgrimeix causes econòmiques. Diari ARA (1-06-21) El Sindicat diu que ha estat treballant per evitar els ERTO però que no ha estat possible.
Bonic joc de màgia entre la teòrica exigència de la UGT i la bruta realitat sindical. Quan és la patronal qui acomiada, cal reclamar la solidaritat empresarial, quan és el sindicat qui acomiada, s’ha de buscar la culpa en l’entorn econòmic provocat per la patronal.
Caldria preguntar-se, si el treballador no és, en el fons, un empresari frustrat, mal preparat, ignorant i acollonit, perquè les mesures que utilitza quan li toquen la cresta, són les mateixes que la del gran capital. La única diferència és que segueixen sense posar-se corbata.
Molt trist el paper dels sindicats espanyols en la gran comèdia espanyola. De fet, són els extres que representen als pastorets, el paper de dimonis. Molt color vermell, molta banya, molta forca (o falç), molts crits, però se’ls apareix l’àngel Sant Gabriel (posem la patronal) i tots a terra.
No n’hi ha prou en reconèixer injustícies socials, això ho sabem fer tots, el que calen són estratègies realistes que ajudin a acabar amb aquestes injustícies i a base de megàfon i veu afònica el primer de maig no s’aconsegueix res.
No cal anar descamisat per auto proclamar-te defensor de l’obrer. L’obrer ara, no és el descamisat de principis del vint, ara és un pobre pare de família amb tres fills, hipoteca i sogre amb apoplexia, al qui l’obliguen a anar amb camisa i corbata al seu lloc (eventual) de treball.
Volia entrevistar-me amb algun responsable de UGT a Catalunya. Tenien feina. Jo també treballo vaig protestar i la meva feina és preguntar. El que fa (eventualment) de conserge va mirar-me les tetes i em va insinuar si volia fer un voluntariat al Sindicat per cobrir les baixes.
Home, no. Els temps de Lerroux han passat.
LA KINTA FORKA
L’UNIVERS, ZONA SENSE DRET
Òbviament, quedar-se sense benzina al mig dels Monegros no és el millor que pugui passar. Sent positius, almenys hi ha els estels per contemplar. Però per gaudir de l’espectacle cal no pensar en les milers de tones de ferralla que giren en l’òrbita terrestre ni en els trossos que impacten contínuament al nostre planeta.
La cursa espacial s’accelera: Des d’un Elon Musk, l’amo d’SpaceX i Tesla afirmant que matarà la indústria europea i que colonitzarà el planeta roig on vol ser-hi enterrat. Les càpsules que s’enganxen a l’Estació Espacial International. Les milers de naus inservibles. El Projecte Parallel Starlink, que col·locarà una constel·lació de 12.000 satèl·lits comercials en òrbita el 2025. El propòsit? Tenir accés a Internet d'alta velocitat i recuperar dades que es vendran a preu d'or. Amb els satèl·lits podran, per exemple, tenir una visió global de les existències mundials de petroli i preveure el preu del barril.
Creure en l’espai és una qüestió de sacerdoci? És utilitzar la tecnologia per assegurar-nos que tenim futur. Sobretot que hem de convertir-nos en una espècie multiplanetària, i crear una civilització a l'espai per assegurar el futur de la Terra. Sense conya! Creuen en la missió de salvar la humanitat ja que podrem instal·lar-nos en un altre planeta.
Excèntrics i megalòmans, bojos també, que invoquen l'esperit dels grans navegants del segle XV, Cristòfor Colom al capdavant, posant en relleu els conqueridors. Fan possible el que, industrialment, sembla impossible però el problema és que aquest cel és legalment infinit i que no hi ha cap dret definit, cap legalitat a respectar. El que cal és definir la exploració espacial com un patrimoni de la humanitat i no com una altra conquesta d’Amèrica.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
BARCELONA, CIUTAT OBERTA A L’AMOR
Les putes llibertàries del Raval, alegria, alegria, ja mengen cada dia. Barcelona, coneguda arreu com la ciutat dels negocis, dels turistes, de les barricades, i dels contenidors en flames; ara a l’estiu, on tota cuca viu, esdevindrà la ciutat de l’amor per excel·lència.
Després de severes restriccions per la pandèmia el consistori, amb l’alcaldessa al cap davant, ha pres noves mesures per a la felicitat dels barcelonins i barcelonines.
Arran de la legalització del sindicat de treballadores sexuals els altres sindicats, com a reclam i per a incentivar l’afiliació, han creat noves seccions sindicals de treballadores del sexe.
Noves reglamentacions:
1.- A les platges, que no si pot fumar, sí s’hi podrà follar.
2.- Igual que hi ha una platja pels gossos hi haurà una altre on el nou sindicat de putes
practicarà sexe gratuït amb gent sense recursos.
3.- Als parcs de Montjuïc i La Ciutadella, putes llibertàries impartiran classes
d’habilitats sexuals gratuïtes; una mesura adient per pal·liar la deficient educació
sexual a les escoles i instituts.
4.- A la llacuna La Ricarda s’han instal·lat unes tendes de campanya on s’apleguen
ecologistes, pagesos i prostitutes amb una gran pancarta que diu : ”Menys pistes i
avions i més ovaris i collons”.
5.- A alts edificis i gratacels com l’Agbar, etc., s’ha instaurat el 2x1 que equival a un
polvo ràpid de pujada i un altre gratuït de baixada, amb gran èxit al veïnat.
6.- Per engrescar la vacunació, en diversos hospitals i CAPS, putes voluntàries oferiran
un servei sexual per vacuna.
Gran alegria i satisfacció i somriures per tot arreu. Fins i tot les autoritats eclesiàstiques han beneit aquest estiu calent amb l’esperança que això comporti noves ànimes pel Senyor.
Barcelona cosmopolita i trempadora viurà, a partir d’ara, calenta tot l’any.
QUARTA PÀGINA
HUMANOTECA
FOLLAR AL SERVEI DE LA PÀTRIA
El Comitè polític Xinès ha descobert tres coses (tenint present que en quaranta anys només havien fet el llibre vermell, deu n’hi do). Primer, que degut a la prohibició de tenir més d’un fill per parella des de l’ascens triomfal de la revolució, la seva població és cada vegada més vella i que gairebé tot són mascles. Segon: que si segueixen així a la Xina només hi viuran els guerrers de terracota i tercer, que el riu groc és cada vegada més groc i espès perquè els solters no paren de anar a les capçaleres dels rius a matxucar-se-la.
El Comitè amb la vitalitat que el caracteritza (com es pot veure en els seus congressos), ja ha trobat les solucions. A partir d’ara, les parelles de xinesos han de follar com a mínim fins a tenir tres criatures i de sexe diferent (a estudiar encara el tercer fill com sortirà). Els xinesos estan encantats amb la primera part de la llei i han promès follar el que calgui però no saben on posaran als nens que neixin perquè les cases dissenyades pel Comitè a la Xina, són nius de guatlla.
El Comitè també ha trobat ja la solució, ha decidit assecar el riu groc (ja no li falta gaire) i construir-hi un parc temàtic de nous xinesos.
Tot això ho hem llegit a un diari que ara no recordem... però que no és xinès.
ÚLTIMA HORA
EMPRESES EXEMPLARS
Les Companyies elèctriques, que jo no saben què fer per ajudar-nos, han organitzat una nova planificació per contribuir a l’estalvi del ciutadà.
L’organigrama és una mica complicat, però la intenció és bona. La força elèctrica circula per Espanya com les autopistes, segons a quina hora o comunitat no pagues o pagues una misèria, segons altres trams horaris o comunitats, pagues per tots. Un repartiment just és el que més et fa admirar un estat... o una institució. Aquí tenim sort. L’estat i les institucions i els bancs i el Sr Florentino, tot ho porten molt proporcionat.
I tornant a la llum. Mires l’organigrama i saps quan pots gastar llum sense pràcticament pagar-la. Després cal solucionar els petits problemes, però l’important ja està fet. Jo de moment el que em va pitjor és la dutxa, acostumava a dutxar-me i alhora em rentava el cap. Ara la franja no em dona i primer, sobre les cinc de la matinada em dutxo i després cap a les set, em rento al cap. Per assecar-me’l he d’esperar al migdia.
També passa que entre plat i plat canvia la franja i generalment el primer l’he de menjar fred i el segon (com que és gairebé gratis) me’l foto bullint.
A mi em sap greu que les elèctriques es preocupin tant per nosaltres, entre altres coses perquè el vuitanta per cent dels espanyols té la llum punxada encara que sigui al quiròfan d’una clínica. Jo no conec ningú que tingui el seu comptador verge. Per què? Un dia, un tècnic de Fecsa va anar a casa de la meva sogra, que no arriba al comptador, i al veure que no tenia el pont, l’hi van fer ell mateix.
Pateixo per les elèctriques. Ho dic de cor.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
RETIRADA DE LLUFA
Ens hem tornat a equivocar i hem de tornar a disculpar-nos però aquesta vegada, cal dir-ho, ho fem amb gust i goig.
Un mal dia, agafant filtracions no fidedignes, ens vàrem deixar portar per la moda groga del periodisme i vàrem acusar a Jordi Pujol i... d’haver-nos fet perdre la fe en els catalans de pro.
Gran dia el d’avui, on gràcies a un llibre, hem sabut la veritat de la boca del mateix Molt Honorable Ex President de La Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i Soley.
Demano perdó als catalans, ha dit, però jo no sóc un corrupte. Hòstia, més clar l’aigua! En el llibre diu més coses, és clar però el que importa ja està dit. I punt i final a la falsa controvèrsia.
Els catalans, acostumats a ser els millors del món en pràcticament totes les empreses humanes i divines, tenim un defecte (que ve de la virtut de ser collonuts). Nen que neix a Catalunya, nen beneït pels déus i naturalment això obliga molt, et fa ser rígid. A un català, no se li permeten relliscades. Un català és íntegre de cap a peus i si s’ha casat a Montserrat, ja pot fer el que vulgui que segur que li trobem explicació.
Aquesta rigidesa (que ve de la virtut de la fe en els nostres líders) ens va portar a l’error. Clar, tu veus una família nombrosa amb més cotxes que al saló de l’Automòbil i et fa rumiar. Veus a uns col·laboradors vivint com Déu (però a la catalana, sense ostentació) i rumies. Després algú amb mala folla et diu que tan el pare de la família com el dels col·laboradors és el President de la Generalitat i et surt la senyera per la boca, i dius el que no has de dir i penses el que no has de pensar.
A mi ja m’estranyava. En el fons, mai no he cregut que en Jordi Pujol fos un corrupte, mai. Però em faltava la confirmació oficial. Ara ja la tinc. El mateix Pujol ho ha dit. Ell no és corrupte. I te raó. Ell és un pare. Un pare bo que malgrat tenir la consciència neta, demana perdó per si algú es va creure les noticies mal intencionades de fora. Estic a punt de llàgrima i sabent que ja no puc fer res per recuperar la meva pròpia estima, em limito a treure honorablement la Llufa que un mal dia l’hi vaig plantar a l’honorable cul de l’honorable President. I que Déu em perdoni.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
SEGONS CALGUI MIRAR
Tindrem tots els avenços tecnològics que vulguem, però les notícies segueixen controlades. La pandèmia ha estat el darrer i vergonyós exemple. Notícia i contra notícia, multitud de dades i manca de dades... Ràdios, teles i premsa escrita han convertit en portada que el diumenge trenta de maig no hi va haver cap mort de COVID a Catalunya. El Dilluns trenta-ú de maig, es van morir dotze persones, però no se’n va parlar. Res, una simple curiositat.
UNA MICA MASSA, NO?
Un contenidor de brossa, de 1100 l, ergonòmic, fabricat mitjançant sistema d’injecció amb polietilè d’alta densitat costa 503 euros. Si en compres dos, hi ha un deu per cents de descompte. Un Ajuntament es possible que en necessiti més de dos. A uns estudiants els han caigut vuit anys de presó per cremar un contenir. La pena s’assembla bastant a la que rep un nen de quatre anys que trenca un plat i el pare el posa internat fins entrar a la universitat, a una escola de l’Opus.
L’ASE DELS COPS
No direm pas que R. Rato sigui un ciutadà model, però vist el panorama del P.P. no deixa de resultar sorprenen que tots els cops se’ls carregui ell. Rodrigo Rato porta mitja dotzena de judicis i una muntanya de condemnes que, difícilment podrà complir en vida (sempre ens quedarà l’eternitat). Sense voler però, a hom se l’hi acuden noms com Rajoy, Cospedal, Aznar, Arenas, Aguirre, Saez de Santamaria, Camacho, Zaplana, Acebes... Cap d’ells és responsable de res? És com a Dotze homes sense pietat. Gran pel·lícula de Lumet. Era Lee J Coob l’únic que volia condemnar a l’acusat? No senyor, eren deu més. D’altra manera no hi hauria peli. Doncs al PP, el mateix.
LA VANGUARDIA FA AIGUA
La Vanguardia té un problema. Deriva a estribord. I acabarà fent aigua. No és greu, vergonyós potser sí, però greu no perquè és el que fan molts mitjans de comunicació. Depèn de la ideologia de l’amo i de les subvencions. Però caldria tenir un mínim de vergonya. Anunciar amb tres quarts de primera plana la pèrdua d’immunitat dels presos catalans exiliats i donar una mena de gasetilla a la pàgina cent trenta, quan Brussel·les torna a atorgar-los-hi, és lleig, prepotent i massa parcial.
DISTRITO 14
L’arribada de la calor sempre provoca noves sensacions i temptacions. A Madrid, en certs barris hi ha bandes que han aixecat la veda i van a la caça del o de la “pijo”. Per aquests encara pocs coneguts fenòmens socials mimètics, en altres barris de la ciutat o en altres ciutats espanyoles han augmentat exponencialment les agressions homòfobes.
Potser és molt demanar que un dia hi hagi una banda que netegi els carrers i potser així hi guanyem tots?
NICARAGUA I REPRESSIÓ
Cristiana Chamorro, periodista i filla de l'expresidenta Violeta Barrios, candidata a presidenta de Nicaragua per a les eleccions del 7 de novembre i filla de l'exdirector del diari La Prensa Pedro Joaquín Chamorro, assassinat el 1978, ha estat detinguda en un intent del govern del president Daniel Ortega d’apartar aquesta rival "per no estar en ple us dels seus drets civils i polítics perquè està en procés penal". Aquesta excusa “legal” no us recorda la repressió a Catalunya?
AEROPORT MÉS I MÉS
Mentre mig món proclama la necessitat de limitar els vols de línia per disminuir l’impacte mediambiental, a Barcelona algú creu que s’ha d’ampliar l’aeroport del Prat.
L’objectiu del Pla Barcelona és de doblar la capacitat de l’aeroport –assolir 70 milions de passatgers/any i 500.000 tones/any de mercaderies a un ritme de 100 operacions/hora–, proveir-lo amb 500 metres més de pistes i una nova terminal de serveis i configurar-lo com una plataforma de serveis i d’intercanvi modal de primer ordre, sempre des del màxim respecte a l’entorn natural. Què bonic, no?
IBERDROLA NO S’ESPANTA
La Comissió Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) ha multat amb 1,35 milions d’euros a Iberdrola Clientes (comercialitzadora del Grup Iberdrola en el mercat lliure), per incomplir les mesures de protecció al consumidor que preveu la normativa sectorial.
Si nos multan vamos bien! Ha declarat a Karlitus un dels seus VIP’s ja que així tenen llicència per robar-nos encara més.