17 de desembre 2021

ALTA POLÍTICA
Augmenta la tensió entre Ucraïna i Rússia
Els que desconeguin la posició geopolítica entre Ucraïna i Rússia, o els que es vegin incapaços de buscar en un mapa actual de l’est europeu, que passin de l’article.

Anem per feina: Rússia és cada vegada més Rússia. Monolítica, ambiciosa, expansionista, dictatorial. Ucraïna es cada vegada més petita, independentista, occidentalista. Només per això ja es justificaria la tírria que es tenen els dos països. Però seguim.

Ucraïna està a tocar d’Alemanya. Per Ucraïna passa un gasoducte que va de Rússia a Alemanya. Dit d’altra manera (gens fàcil d’entendre) Ucraïna que vol ser amiga d’Alemanya, pot tancar l’aixeta del gas que va del Kremlin a les cases centreeuropees. Mentre que Rússia, antagonista d’Alemanya no pot ser castigada per aquests país si no vol quedar-se a vint sota zero.

Afegim que a Rússia, posats a fer, li agradaria encerclar Ucraïna per envair, d’alguna manera a Moldàvia.

Posem ara unes gotes d’OTAN, que defensora de les llibertats europees, s’ha posat de cul a la mare Rússia. I viceversa. I salpebrem amb uns avions francesos que estan a una ala de xocar contra avions russos.

El miracle és com aquesta tensió no s’ha convertit ja a hores d’ara en una explosió nuclear.

Qui no ha entès la situació, que descansi tranquil. El que ha seguit l’explicació i sap de què parlem, que es prengui dos vàliums cada nit.


SEGONA PÀGINA


EL CONVIDAT
PROHIBIT BANYAR-SE AL TÀMESIS
Les aigües del Tàmesis baixen clares però contaminades. Sembla que part de la culpa la poden tenir el Premier i els seus íntims col·laboradors organitzant una festa a Downing Street. Mentre que la resta d’anglesos no podien sortir ni al balcó pel Covid, els senyors i senyores parlamentaris britànics feien pixarades de les que relaxen deixant un rastre de drogues molt preocupant pels peixos del riu.

Naturalment, el Sr Johnson ha negat en rodó totes les acusacions. De la festa ell no en sap res de res i de les pixarades parlamentaries tampoc. Ha insinuat, però, que farà una investigació entre el servei de neteja parlamentari. Boris Johnson sempre ha dit que els treballadors de neteja tenen una ancestral i nítida tendència a les addiccions, ja sigui apostant per les curses de cavalls, la cervesa, les drogues dures... o a qualsevol cosa. La qüestió per ells és ser addictes encara que sigui als seus amos.

Per fer més rotund el seu desmentiment, el Premier ha jurat que durant les festes de Nadal és farà preparar un menú a base de peixos del riu. (una copia del bany de mar del Sr Fraga a Palomares). En tot cas, la procedència dels peixos per l’àpat ja s’ha inscrit com a secret d’Estat.

Johnson també ha desmentit categòricament que els pèls de punta siguin efecte secundari de la coca. No sap què és la coca i a més els llardons no li agraden.

O sigui que Johnson està net, els parlamentaris, una vegada la bufeta buida, també i l’únic que ha patit les conseqüències és el riu. Una sort.


HUMANOTECA
LA FESTA DELS ATEUS
Es celebra el dia de la Constitució Espanyola
Constitució. Llei fonamental d’un estat que estableix i garanteix els drets i deures del ciutadà. (Definició de diccionari que no es creu ningú)

Festa de la Constitució.- Jaleo que s’organitza davant el rei i la reina que estrenen vestuari, passen de la Constitució i per on van passant tots els que no creuen en la Constitució.

Absents constitucionals.- Presidents d’autonomies que per principis no volen participar del dia perquè o no creuen en el dia o en la Constitució o en el rei.

Akelarre anticonstitucional.- Festassa organitzada per l’extrema dreta (els que menys creuen en la Constitució) on cada any es crema la carta magna fotocopiada abans al Banc Central.

Comerços constitucionals.- Els comerços autonòmics que obren un dia de teòrica festa i així, diuen, manifesten el seu desacord amb la Constitució. L’únic dia en que els comerciants es manifesten políticament... per fer calaix.

Conclusió: Ni Déu creu en la constitució que, això sí, és intocable.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
EL YUGO Y LAS FLECHAS CAVALCAN DE NOU
No n’hi ha prou que els presos d’ETA decideixin no celebrar més els Ongi Etorri, les rebudes populars, per no ferir la sensibilitat de les víctimes en els homenatges als carrers, ni que abans Otegi demanés perdó a totes les víctimes d’ETA.

No n’hi ha prou que el català hagi esdevingut cooficial, o més aviat suboficial, i que amb el bilingüisme imperant mantingui un estatus de supeditació davant el castellà que fa que la immersió lingüística no es compleixi en usar més el castellà que el català a les classes, i que per manca del seu reconeixement i protecció per part de l’estat retrocedeixi cada cop més socialment.

L’espanyolisme excloent, totalitari i visceral vol acabar la feina repressora del franquisme. Així, Pablo Casado, que aquest últim 20 de novembre va assistir a una missa en honor de Franco, vol que s’apliqui el 155 educatiu a Catalunya o si es manifesta una desobediència lingüística arran de l4obligatorietat del 25% del castellà. Per als franquistes d’ara sembla talment que la guerra civil no s’hagi acabat i que vulguin eliminar tota dissidència cultural, lingüística i nacional.

Realment Espanya continua sent diferent si la comparem amb els acords polítics entre el Sinn Feinn /IRA i els unionistes britànics i l’amnistia dels presos amb els que va acabar el conflicte armat a Irlanda del Nord. I quant a la normalització lingüística, contrasta amb l’oficialitat i igualtat que existeix, per exemple, en estats com Bèlgica o Suïssa.

Per tant, l’Espanya uniforme i imperial, la de “una y no cincuenta y una”, només acceptarà la rendició total dels seus adversaris polítics i nacionals amb la total assimilació i extinció. Estem en guerra per la supervivència com a dones i homes lliures.

El Ku-klux-klan no porta barretina, sinó un gran tricorni embolcallat amb la “roja y gualda”.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA KINTA FORKA
ÉRIC ZEMMOUR, ELS ZUAVES I ELS INTEGRISTES CATÒLICS
“Fins els pebrots del 2021. Continueu sense mi”
He rebut una carta del meu cosí francès, bé, accidentalment francès com la majoria de persones que tenen un DNI amb els colors republicans francesos.

Em diu: “Em vull tancar a casa i que em cuidi la iaia de Barcelona”. I clar això m’ha preocupat moltíssim. Normalment em toca a mi de dir que vull anar allà, a París, a que em mimin per sortir del forat negre d’aquí. Aplico allò de que España és UNA ja que si n’hi hagués una altra tothom estaria a l’altra menys el 15% d’ultras d’extrema dreta que cada dia troben la manera de tocar els pebrots als que no pensen o s’assemblen a ells. Segons el meu cosí, allà on viu, al nord somiat pels catalans, hi ha un tal Éric Zemmour que és encara pitjor que Santiago Abascal i el seu cavall blanc de guerra.

També em diu que no m’inquieti, que aquí ja tenim massa coses en que ocupar-nos i que allà és feina seva. Una d’elles és l’espasa de Damocles sobre la gira de la cantant sueca Anna von Hausswolff. Un primer concert a Nantes, anul·lat per la pressió dels catòlics ultras jutjant una de les seves cançons «satànica». Els seus concerts es van suspenen ja que els integristes fan pressió i la jerarquia de església els fa cas.

Per altra banda Éric Zemmour, el nou líder fent la competència a Marine Le Pen amb allò tant hitlerià de eliminar les SA massa toves i massa poc assassines per substituir-les per les SS i així liquidar en tota serenitat uns quants milions d’immigrants a Europa. En el seu primer míting com candidat a les eleccions presidencials gales ha reivindicat la Reconquête! A mi em plau prou imaginar Abascal amb un atac de ràbia dretà cridant “La Reconquista soy yo”.

Éric Zemmour proposa, si guanya, un referèndum per una immigració zero, fer el gran recanvi en mà d’obra, i passar de 275.000 permisos de residencia a només algunes excepcions. Per exemple la de les negres que fan la neteja a casa seva i a les dels amics.

Darrera ell hi ha encara el líder dels “Zouaves” Marc de Cacqueray-Valménier, el cap del grupuscle neofeixista que es va il·lustrar durant el primer míting a Villepinte (Seine-Saint-Denis) massacrant a militants de SOS racisme. Dora, una militant de SOS Racisme i víctima diu que: En el míting de Zemmour hi havia gent que ens va trencar la cara davant de tothom i sense complexes.

Els « Zouaves Paris », són hereus del GUD, l’antic sindicat d’estudiants d’extrema dreta i el meu cosí em diu que ha llegit l’actuació dels fatxes a la UAB catalana i que hem de pensar que en un parell o tres d’anys faran el mateix a Catalunya com el que ara fan els Zouaves.

Aquest Marc de Cacqueray-Valménier, que a mi em sembla un nom de noble d’aquells d’abans de la revolució francesa, té 23 ans i un llarg historial de violències impunes i sang vessada protegits sempre per una gran part dels diferents organismes policíacs. Aquesta vegada, identificat en plena massacre, per dotzenes de fotos i vídeos dels periodistes mostrant-lo com donava cops de puny i cops de cadira a militants que nomes exhibien la samarreta de « Non au racisme ».

El meu cosí comença a tenir la sensació que aquests fatxes allà on van la lien sempre. No m’he atrevit a dir-li que aquí vivim en preeminència aquesta mateixa sensació amb els de VOX, C’s i PPeros i ara també cal afegir-hi els fills d’aquesta gent que se situen encara més a l’ultra dreta de la ultra dreta. Joves que s’entrenen per una guerra civil en batallons neonazis a Ucraïna.

Sota el paraigües ideològic d’Éric Zemmour, els Zuaves han atacat sistemàticament manis dels Armilles Grogues, destruït a cops de bastó bars “antifa” (Antifeixistes) i el seu líder beneiteja a Instagram dient que a la tardor de 2020 va combatre a Nagorny-Karabakh amb els Armenis cristians contra els Azerbaidjanesos musulmans.

Quant de temps encara abans que aquests grups neonazis europeus galvànics amb els discursos de Zemmour, d’Abascal i altres líders d’extrema dreta passin a l'acció terrorista?


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
PLOU I FA SOL
Les empreses franceses augmenten els beneficis
Hem pogut desxifrar un jeroglífic publicat en la darrera pàgina d’un full dominical, on es deia que les empreses franceses tenen més guanys que abans del coronavirus. El miracle s’ha produït no només gràcies al virus, sinó a prestacions que el govern Macron havia anat concedint a les empreses per mantenir-los la moral alta. Ajudes indirectes, subvencions, rebaixa d’impostos, facilitat per acomiadar... Del que no parla el full dominical és de com estan els treballadors d’aquestes empreses que van fent raconet mentre el personal no pot ni passejar pels Champs Élysées perquè el peatge és massa car.

I hom, un ciutadà sense empresa que l’empari, es pregunta com és possible que un senyor que fabrica ampolles de vidre vagi augmentant el compte corrent mentre el que bufa l’ampolla s’està quedant sense aire.

L’exemple podem trobar-lo en Wishal Garg, delegat de Better una empresa dedicada a préstecs hipotecaris (el que avisa no es traïdor) que va tenia l’honor d’acomiadar a 900 treballadors d’una sola tirada durant un seminari web de Zoom. No cal ni que torneu a l’empresa, va deixar anar en un a demostració de Relacions Humanes entre empresari i treballador.

El més magnífic de tot això és que el Sr Garg com a Terminator laboral enlloc de passar la resta dels seus dies en una presó d’alta seguretat, probablement serà guardonat com a millor empresari de l’any i l’Empresa Better el passarà de Delegat a Vice President. Més o menys el que faran els empresaris francesos amb Macron. Tornar-lo a votar.

I així va el món, de LLUFA en LLUFA. I els empresaris tornant a tirar perquè sempre els hi toca.


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


ÚLTIMA HORA
TAMBÉ CAMINEN SOBRE LES AIGÜES
Greenpeace fa cinquanta anys
Han entrat a la maduresa i ho porten bé. L’esperit ajuda a mantenir jove al cos, és el que passa amb els cristians.

De fet, Greenpeace i el cristianisme tenen molts punts en comú.

Els primers cristians van conèixer una bona nova que els va agradar molt i van voler compartir-la amb la resta de la humanitat. Eren bona gent, un pel ingenus però queien bé sobre tot perquè sempre oferien l’altra galta. Després, amb el temps, van anar fent-se més pesats, demanaven més, exigien més i la gent no està per punyetes. Una cosa és anar a la festa de la palma i l’altra complir amb la quaresma.

Amb Greenpeace, succeeix una mica el mateix. Van descobrir que el món es moria sota els seus peus i van donar l’alarma. Feien conferències, ensenyaven fotos submarines, donaven xerrades. Bons nanos. Com els cristians, tan sigui perquè ni Déu els feia cas o per convicció pròpia, es van anar fent pesats i ja no es limitaven a xerrar, ara actuaven i emprenyaven als pescadors i interrompien els treballs en una mina o els veies penjats en qualsevol plataforma de petroli... Com que també donaven l’altra galta, els van inflar a hòsties i ara, amb cinquanta anys a l’esquena ja no estan per gaires excessos i enlloc de la galta presenten denuncies als jutjats i coses així que ja no els fan tan simpàtics.

La història necessita una resposta. O guanyen ells (Greepeace) o el món se’n va a la merda. Mentre la balança es decanta, esperem que Greenpeace no acabin com els cristians, creant una inquisició verda.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
EL BARÇA ES POSA BRAÇALET NEGRE
Crisi a Can Barça
De l’equip blaugrana que cantava el Serrat gairebé no queda cap jugador viu. Del seu esperit tampoc en queda gaire. Eren amics que anaven junts de cacera els dies de festa. Era gent normal que arribava al camp en el mateix metro que anaven els afeccionats. Eren ídols ben pagats que es muntaven un bar per quan els retiressin.

A Can Barça tothom era una mica President, els de la junta, els tècnics, els empleats, els periodistes i per sort ningú no manava massa. Els familiars de qualsevol empleat entraven i sortien del Club sense problemes. Els que tenien sort podien fer dues passades amb algun jugador que quedava per allí. Quan les coses esportives anaven malament (i era sovint) s’estrenyia el cul i es tirava endavant).

El Barça, ara, és un departament tancat com el Pentàgon. L’habiten cracks. Tots són cracks, des del president fins els tècnics de so. Els jugadors no saben ni de l’existència del metro. Es desplacen en grans cotxes i jets particulars. No viuen a la ciutat, ni coneixen l’afecció fora de la seva bombolla. Senten crits, és veritat, però per ells l’espectador és una part del decorat. Cada vegada que diuen a un periodista: “sí la verdad es que hemos jugado muy serios...”, cobren el que el periodista no veu ni en mig any.

El President és rei, els jugadors poder i l’entrenador moneda de canvi. Ara es guanya (quan es guanya) per talonari, perquè cada gol costa una milionada. Però quan es perd, ningú no estreny el cul.

El Barça és més que un Club. Certament. Però s’assembla molt a Catalunya. Molts addictes que es desinflen amb facilitat. Molts poders que es barallen entre ells, però arribat el moment ningú no treu pit o cul. I ens golegen. Catalunya porta cinta groga. El Barça braçalet negre. Alguna cosa s’ha perdut i no és precisament la lliga.


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
A PLUMILLA
La Generalitat víctima d’un ataca informàtic
Quan tothom pensava que la Generalitat era una mena de sucursal local, va i pateix un atac informàtic que li ha tornat protagonisme. No se sap quantes administracions del govern català van quedar paralitzades però com a mínim hem sabut que encara existien i això ja dóna moral. De tota manera, vista la problemàtica informàtica i la feina que es fa a l’administració, potser seria hora de tornar al “manguito tintero y plumilla”. Surt més barat, t’estalvia accions de pirateria, i el papirus resultant seria igual de inútil que ara.

MESURES CONTUNDENTS
Boicot diplomàtic als Jocs de Pequín
La moral occidental es mostra cada vegada més ferma i decidida a erradicar el mal del planeta. Sense anar més lluny ha decidit no enviar als seus diplomàtics a Pequín perquè, la Xina ha comés crims contra la humanitat i genocidi en la província de Xinjiang. Només a aquesta província, que consti. Occident es mostra inflexible i adverteix que la cosa no s’ha acabat aquí. Un cop duríssim pel govern xinès. El que no ha fet Occident és tallar relacions econòmiques amb els criminals de guerra. Això de moment no cal, però de festes amb els diplomàtics, poques. Que bonica la noblesa occidental.

MORT CONSTITUCIONAL
Prohibit fumar a tot arreu
Espanya està redactant una nova llei antitabac. Entre d’altres detalls no es podrà fumar dins el cotxe particular, que s’ha pagat el propietari. Ni tampoc pels carrers perquè hauries d’apagar el cigarret cada vegada que es passa per davant d’un edifici oficial (tenim tres administracions a Catalunya).
Incomplir la llei i morir-se, que és com acaben tots els fumadors, es considerarà mort anticonstitucional i comportarà el pagament postmortem de vàries multes destinades a subvencionar armament militar.

VIOLACIONS INDUSTRIALS
Oci nocturn. Drogues per violar en grup
Primer fou Sodoma i Gomorra. Després –diguin el que diguin els francesos– el geperut de Notre Dame a qui va seguir una colla de pervertits individualistes. Més o menys per Pamplona va sorgir la moda manada i ara la moda és manada -química- oci. Parlem de violacions. Les manades utilitzen droga per fer a la víctima submisa i a ells potents. La industria no podia estar al marge d’una oportunitat com aquesta i han inventat una droga que va de conya per violar en grup. I que no pari la barbàrie!

MATONS I PRESOS
Funcionaris i autòpsies
Cent deu interns es van intentar suïcidar al llarg de l'any 2019 a les presons espanyoles. No es coneixen les dades del 2020 i menys encara les del 2021, anys pandèmics. Ho sabem gràcies a una pregunta parlamentària Eh-Bildu que evidentment està molt sensible en referència als presos i el que succeeix a les presons.
El que sabem, es van treure la vida 43 persones i 14 d'elles estaven amb el Programa de Prevenció de Suïcidis que contempla un control més fort sobre el pres. La cosa queda doncs amb 43 presos i 0 matons morts.

STRIPCHAT PIRATEJAT
Mirar porno és un perill
Els especialistes de tot tipus diuen que mirar porno en xarxa és un perill social i una font de desarreglaments psíquics. Ara ha sorgit un altre perill que els pirates de les xarxes estan aprofitant. Han aconseguit segrestar més de 65 milions d’adreces amb les cartes de crèdit corresponents i han començat a exigir un rescat recolzats per falsos gendarmes.
L’amenaça és de publicar en xarxa les dades dels consumidors de porno, les freqüències en visites i les fotos de l’extorsionat. Podria ser una maniobra dels integristes catòlics per quedar-se amb el monopoli?
Déu és gran i misericordiós amb ells.


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
EDUCACIÓ PANDÈMICA
NO ES POT CONFIAR EN INFANTS LLIURES I QUE PUGUIN DECIDIR DE LA NIT AL DIA QUE NO ELS AGRADA NI EL TREBALL NI LA VIOLÈNCIA