2 d'agost 2024

JOCS TELEVISIUS
Inauguració dels Jocs de París
La redacció fa un esforç important. Alguns companys es quedaran sense vacances, d’altres no podran portar als seus fills a colònies, un amic haurà d’aguantar tot l’estiu al sogre enlloc d’ingressar-lo a la residència. Tot perquè jo pugui anar de corresponsal a la inauguració dels Jocs Olímpics de París i una vegada estic allà, no veig res. Només culs i porres, res més. Quatre fileres de seguretat impedeixen el pas al Sena, en teoria l’escenari de l’esdeveniment, amb tancs, tanquetes, infanteria, policia... Inclús una mena de patrulles de la tercera edat lluint la Legió d’Honor al pit i armats amb garrots, fan la seva ronda particular. Hi havia molts més serveis de seguretat que atletes. A les Olimpíades modernes importa molt més la seguretat que els rècords.

Del riu i l’espectacle, ni rastre.

Decebut total, torno a una granja on m’allotgen per mil euros la nit amb dret a llet de vaca. Des d’allí, veig la inauguració per la tele. El millor que podia fer! La única manera de veure realment el gran desplegament mediàtic perquè els Jocs són, ara, un espectacle televisiu. Els innocents que van sortir al carrer a mullar-se es van quedar amb les ganes, ni una barca carregada d’atletes no van veure, només pluja i quilòmetres de moqueta mullada. Culs i porres.

Com a crític de televisió (que no sóc) la cerimònia em va semblar bé. Pesadeta però això és com la marató, ja se sap. Macron va aprofitar per ensenyar al món la seva ciutat, el seu país i la seva arrogància. OK. Va sortit gairebé tot el que representa la cultura francesa, però per la tele.

Finalitzada la festa televisiva és possible que veiem uns grans jocs. Les instal·lacions són magnífiques, incrustades en marcs de gran bellesa. París s’ha convertit en un immens estadi elegant i proper alhora. Potser els ciutadans que no estiguin de vacances i encara treballin, hauran de saltar obstacles, fer esprints, saltar balles, travessar el riu amb perxa i coses semblants per desplaçar-se, però aquests seran els ciutadans i com ha quedat clar en la inauguració, el ciutadà no importa gaire. El que compte és la imatge que enviarem a tot el món. Per no importar, ni els atletes semblen importar gaire. Allà entaforats dins les barques sota la pluja se’ls veia encongits, desplaçats, seguint una coreografia més que deixant anar la seva alegria. Temps moderns, diuen.


SEGONA PÀGINA


K.MEO
QUE VE EL LLOP...
Jo, el President Puigdemont
Tornar no sé si tornaré, però emprenyar emprenyo. Ah què sí? Quan era President a casa parlava menys perquè no em feien cas. Ara la distància ha amplificat els meus missatges, siguin els que siguin, i ho aprofito. M’agrada trobar-me a la premsa nacional, en especial a l’espanyola. Em tracten tan malament que al final semblarà que sigui important. Ja veus, qui ho havia de dir. Llegeixo la premsa ben d’hora ben d’hora i al migdia la seu de Junts ja té dos comunicats meus. No se’n saben avenir.

També és veritat que Espanya m’ajuda molt. Els estius són durs de pelar a nivell informatiu, si no t’hi fixes molt et pots quedar sense discurs, però Espanya és una caixa de sorpreses i tan bon punt arriba la calor, em donen carnassa a dojo. Primer em deixen fora de l’amnistia i ara es posen a discutir sobre l’execució pressupostària de l’any 23. Sembla que ho facin expressament. La de coses que puc dir només amb aquestes dues notícies i la de coses que puc emmerdar. D’entrada faré que Junts es carregui els pressupostos de l’estat pel proper any. M’agrada carregar-me pressupostos. És com pispar-li la bossa de caramels a un company i després dir que ha estat el de l’altre pupitre. Genial.

I a sobre, tinc raó. Només un 45% de l’establert per l’Estat es va executar a Catalunya mentre que a Madrid en va destinar un 210%. Vergonyós! A partir d’aquests números pots dir el que vulguis, si de veritat tingués als russos a Andorra fins la independència aconseguiria després d’un lladronici de tal magnitud.

“Els vots dels catalans que ens han fet confiança no poden anar a consolidar aquesta injustícia”, he dit. Ah que és una frase maca? I plena de missatges: recordo que un grupet de catalans encara ens va votar i alhora reivindico el respecte de Junts a la seva memòria. La frase la vaig pensar jo solet.

El temps de Brussel·les fa pensar molt. Reconec que m’ha anat molt bé, m’ha fet madurar i tenir sempre raó. Hi tornaré de vacances quan ja estigui a Espanya.
Espero amb candeletes que un d’aquests jutges bandolers que corren per terres espanyoles, em faci detenir una altra vegada quan vagi a comprar el diari. Ja tinc el discurs preparat.

Des de la boira belga es veu tot més clar. De fet la política només fa canviar al polític. La societat és una altra cosa.

Des de l’exili vergonyant, salut companys, o sigui, que Déu estigui amb vosaltres.


LA GARSA PROSTÀTICA
GANES D’EMPRENYAR
La UE ordena ampliar el delta del Llobregat
Al principi fou terra ufanosa compartint espai amb aigües netes, aus que hi habitaven i d’altres que hi feien temporal estada en els seus llargs viatges migratoris. Es coneixia com el Paradís, secció 007895 corresponent al Delta del Llobregat. Ara queda poca aigua tota contaminada i les aus hi passen de puntetes. És l’aeroport del Prat.

Del principi fins ara l’especulació ha anat encerclant la zona humida, assecant-la, construint-hi al costat fàbriques i habitatges, els governs hi han fet passar camins de ciment i com que encara en quedava un trosset força pla, el van utilitzar per fer-hi arribar uns ocells grans anomenats avions. Un negoci la desaparició del Delta.

El Paradís però s’acaba, l’ambició no. Del Delta només en queda un toll amb un ànec sord de tants avions i amb còlics estomacals pels plàstics que formen part de la seva innovadora dieta. Francament, el Delta a hores d’ara és una merda de Delta.

Periòdicament els governs tips d’escoltar les protestes de quatre sonats ecologistes, demanaven a Europa suports econòmics per salvaguardar aquella terra. Alhora però continuaven esquarterant el Delta. Ara unes parcel·les per una fabriqueta, ara un tollet per abastir d’aigua la guingueta d’un bon amic... i de sobte la gran emergència, la necessitat d’absorbir més vols d’ocells grans perquè deixessin a milions de turistes ansiosos de conèixer la cultura catalana. Des d’aleshores tots els esforços del poder han consistit en acabar per sempre amb el puto Delta i el puto ànec que hi resta.

La tossudesa de la natura els fa difícil la feina. Mirin per on mirin, projectin per on projectin afecten una cantonada de reserva ecològica. “La mare que va parir al Delta” és el lema que penja en totes les parets dels organismes de planificació territorial.

I quan la cosa estava més difícil que mai, ve la comunitat europea i recorda a les autoritats catalanes que prop de Barcelona tenen un tros de terra humida que cal preservar. Seran imbècils els europeus! Van donar diners, és veritat, per salvar al delta però també en van donar per instaurar la democràcia i seguim amb el President de vacances. A què els ve ara preocupar-se per un trosset de geografia gairebé amagada entre progrés i màfia?

Com a societat conscienciada que som, Karlitus s’ha ofert per fer-se càrrec de l’ànec. Ja només quedarien quatre tolls d’aigua bruta que amb un parell d’abocaments incontrolats quedarien dissimulats per sempre. I una vegada trobada l’explicació científica segons la qual els Deltes s’assequen per voluntat pròpia, ja podríem ampliar l’aeroport i el que fes falta. I a Europa, que la bombin com va dir el Trias als seus col·legues.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
El gran drac xinès ensenya les dents al món
La Xina s'obre pas entre la confusió occidental
La diplomàcia xinesa agafa el relleu de l'Orient Mitjà davant la incapacitat dels EUA i occident de trobar una solució al conflicte palestino-israelià. Així, a finals de juliol s'ha signat a Beijing un acord entre el govern xinès i catorze organitzacions palestines, incloses Hamas i Fatah per constituir un govern d'unitat nacional que governi Gaza i Cisjordània després de la guerra. Així mateix, Zelensky cerca ajuda a Beijing perquè la Xina pressioni a Rússia per acabar la guerra.

La Xina a hores d'ara ja és una superpotència econòmica que cada cop més està controlant l'economia mundial a través de grans inversions de diners arreu dels cinc continents. Així, només a Catalunya, en els darrers 4 anys, ha invertit més de 1.164 milions d'euros que han creat 2.100 llocs de treball amb 114 empreses xineses.

A nivell militar té l'exèrcit més gran del món, amb dos milions de soldats, i s'acosta cada cop més al poder militar dels EUA. La Xina de Xi Jinping d'una manera silenciosa, però cada cop més efectiva, està penetrant a nivell econòmic, cultural, militar, acadèmicament i comunicacionalment a moltes nacions per primera vegada.

La Xina, una de les fàbriques més grans del món continua creixent sense parar recolzada amb 700 milions de persones de classe mitjana que asseguren un mercat intern molt potent. És el primer exportador i importador mundial. Quant trigarà el drac asiàtic a fer-se l'amo del món?

De moment Joan Laporta ha contactat recentment amb constructores xineses per si l'actual remodelació del camp nou fa figa i no tira endavant, i el conseller català d'ensenyament ha donat l'ordre pel curs vinent que a totes les escoles es comenci a introduir el xinés com a llengua estrangera i amiga i com a mostra de simpatia i de germanor a partir d'aquest estiu, tots els turistes xinesos que aterrin a l'aeroport del Prat seran obsequiats amb una miniatura de la sagrada família juntament amb una imatge de ceràmica de la moreneta.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


KINTA KOLUMNA
MACRON, MACRON, MACRON I NOMÉS MACRON
Qui serà, serà... Serà, el que vulgui Macron?
Actualment de vacances a Brégançon amb la seva família, Emmanuel Macron segueix pensant en el nomenament del seu futur primer ministre, després dels resultats de les eleccions legislatives i la dimissió de Gabriel Attal.

El període estival no és fàcil per a Emmanuel Macron. Després de la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de París 2024, el president de la República va marxar amb Brigitte Macron i la resta de la seva família, per gaudir del sol i el mar. Unes setmanes de vacances pel reiet.

Mentrestant, el cap d'Estat podrà recarregar les piles, però encara haurà de pensar en la persona perfecta com a primer ministre.

Tot i que Emmanuel Macron busca desesperadament un nou primer ministre, el nom de Lucie Castets no li va fer el pes. Segurament perquè era el que volia el Nou Front Popular. Ella li adreçava somriures i un estic preparada. Ella li demanava que assumís les seves responsabilitats i l’anomenés primer ministre. Però el reiet dels francesos la va ignorar reialment. Quasi com qui diu, pitjor que el que fa el rei de les espanyes. Macron deuria pensar que tenir una economista era com un càstig, que tenir una dona tampoc li feia el pes. I va ignorar completament la candidatura de l'economista.

En tot cas el reiet de la França ha de donar una resposta als ciutadans, com a molt lluny a mitjans d'agost. I si, ha de trobar un primer ministre a mitjans i diuen les males llengües que Macron ja tindria alguna pista. En tot cas la meva decisió, quan torni de vacances, és que vull un nou cap de govern... haurà de ser un home o una dona, consensuat, que complaurà tant a l'esquerra com a la dreta. La qüestió es que ofereixi una olor de convivència.

Això ho pensa mentre es banya. Creu que les idees neixen millor dins la mar. I de volta una onada gran li fa empassar un bon glop d’aigua salada. Pobret, ha oblidat que està al mediterrani... Quan emergeix no fa bona cara... Merda! Ja no sé en què o en qui estava pensant. Merda, merda, Brigitte! Brigitte! A dinar, tinc gana!

Demà continuaré pensant en aquest embolic. Malparits aquests francesos que voten Nou Front popular!


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
TERCER MANAMENT, RESPECTARÀS ELS ANIMALS COM A TU MATEIX
La metgessa de Forcall es planta a favor dels toros
Darrerament a les tertúlies populars es parla molt del cas de Forcall. Forcall és un petit poble de Castelló de menys de cinc-cents habitants però amb molt caràcter. Tan que entre les moltes associacions que tenen hi ha una penya taurina, “els cornúpetes” que com és lògic organitzen anualment les seves festes amb cornúpetes.

Aquesta vegada però la festa s’ha cancel·lat. La raó oficial és que la metgessa del poble que havia de cuidar la salut dels possibles ferits (toro apart) no s’hi va presentar perquè presentava un estat d’embriaguesa considerable i l’alcalde temia –amb raó– que de produir-se un accident, la metgessa atengués al toro enlloc d’embenar al valent veí del poble. No cal dir que des de l’alcaldia passant pels veïns de Forcall com, especialment la penya dels cornúpetes, estan emprenyadíssims amb la metgessa. I si ens quedem en una primera lectura poden tenir la seva raó. Ara bé: coneixem les veritables raons de la embriaguesa de la metgessa? És molt fàcil acusar sense proves.

Nosaltres hem fet treball d’investigació. Nosaltres volem analitzar abans de jutjar. I nosaltres podem dir que la metgessa no és borratxa de mena. Ni de bon tros! La doctora limita la seva ingesta alcohòlica a l’Aigua del Carme i la Ginebra amb tònica que com tothom sap, són potents analgèsics pels dolors menstruals. Si no li fa mal, aigua.
Aleshores què va passar el dia de marres?

Doncs que la doctora que abans de llicenciar-se havia dubtat entre medecina i veterinària, estima als animals. Afirmació corroborada a partir del fet que la doctora té amagats a les golfes de casa seva tres gats, un gos petaner i un conill. A que sona diferent tot això?

Sembla confirmat que la Doctora en apropar-se les diades taurines, va demanar la baixa que se li va denegar per manca de sanitaris a la comarca. Com més s’apropava el dia del que per ella significava una carnisseria, més intentava fugir del poble, però un esllavissament li va tallar tota opció. Negar-se a presenciar les festes no podia. L’haurien tirat del campanar com fan amb els toros tarats. Què fer doncs? Agafar les reserves terapèutiques que tenia a casa i posar-se com una cuva.

Aquesta és la veritable notícia. Els metges no s’emborratxen, ni fumen, ni es masturben perquè saben que és dolent i ells prediquen amb l’exemple igual que el clero. Si la doctora va beure va ser un acte d’auto immolació. Per protegir als toros. Per amor.
LLUFA per la Penya i pels que critiquen la fina sensibilitat de la Doctora.


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
AGUIRRE, LA CÒLERA DE DÉU
El jutge Aguirre segueix rastrejant Europa
El Jutge Aguirre col·lecciona russos. Una afició com qualsevol altra. N’hi ha que tenen la casa plena de papallones dissecades o sabons d’Hotel, ell omple el jutjat de russos. Ha demanat a la policia que faci un llistat amb tots els russos que van passar per Espanya l’any 17 (2017) i n’hi portin un informe detallat. Ha dit més, ha ordenat als policies que complexin l’encàrrec malgrat els caps policials es neguin a la investigació. Tota una declaració d’intencions.

Posats a fer, el Jutge també vol informació sobre diferents grups d’extrema dreta mundial, en especial els del partit “Alternativa per Alemanya” i d’altres organitzacions angleses i/o americanes. Per reblar el clau, vol dossiers d’alguns rabins jueus poc de fiar. Pràcticament una cacera mundial. I la raó de tot el rebombori és seguir amb el cas Volhov, una ficció somniada, elaborada, perfeccionada, escrita, dirigida i interpretada pel mateix Jutge (la música és l’himne nacional espanyol).

Hi ha éssers humans que neixen amb el destí marcat, el Jutge Aguirre està marcat per l'obsessió paranoica contra els catalans.

No se sap exactament què farà el Jutge amb tota la paperassa que li arribarà. La seva fama com a Jutge no està basada precisament en l’eficàcia professional. Allò que se’n diu subtil en la feina no ho és i l’anàlisi de milers de dossiers porta feina. Què farà? S’estudiarà cada informe detingudament o seleccionarà als sospitosos per sorteig?

En realitat la resolució del mític cas Volhov, no interessa a ningú, excepte al Jutge Aguirre que vol donar fi gloriós a la seva tragi-comèdia en tres actes.

El que potser sí que hauria de començar a preocupar a les estructures estatals és la permanència en el seu càrrec d’un jutge acusat de prevaricació amb nocturnitat i traïdoria. Un país seriós, no es pot permetre mantenir en nòmina a individus manifestament deteriorats a nivell mental. A casa teva tens tot el dret de convertir el menjador en una sala de tir a l’arc i omplir-lo de dianes amb els rostres dels teus tabús personals, però una vegada arribat a la feina (un jutjat en aquest cas) caldria tornar a una –encara que fos fingida– normalitat.

El fanatisme és dolent per la pròpia salut, però l’estupidesa és perillosa per tota la societat.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
LA MÀ TRENCADA
Ernest Maragall estripa el carnet d’Esquerra Republicana
La primera destrossa de l’Ernest Maragall va ser amb el certificat de Confirmació que havia rebut de mans del Bisbe. No entenia com una família d’esquerres passava per aquell tràngol. L’Ernest s’ha fet gran però segueix sense entendre moltes coses.

Probablement la falla inicial de l’Ernest va ser entrar en política. Ell és un bon home, culte, sorneguer, bon vivant, amb cops de geni sí, però els polítics de veritat amaguen els cops de geni fins que poden fer mal de veritat. Què ha fet doncs tot aquests temps en aigües revoltoses? Amargar-se la vida.

La bona fe no és manera d’entrar en política i menys encara dins d’un partit. Els partits són vespers on no només pica la reina sinó qualsevol peó amb fibló. I si la bona fe no és excusa menys encara ho és la ideologia. On aniria a parar un partit sotmès a la seva pròpia ideologia? D’aquests principis bàsics del poder, l’Ernest encara no se n’ha assabentat.

Maragall és incompatible amb les tècniques actuals de propaganda. No sap de banderes falses o veritables, de xarxes contaminades, de negres personatges influents a sou del grup que més pagui, ni de la mentida com a arma. Els cartells de “propaganda” d’Esquerra, el ninot penjat de Junqueres i les mil trampes per descobrir encara, no entren en l’imaginari de l’Ernest com no hi entraven les baixades de pantalons que els socialistes tenien com a ritual durant els seus mandats i oposicions. Maragall encara pensa que la pornografia tracta d’homes i dones ensenyant la peça i aparellant-se en primera plana ignorant que la veritable obscenitat està en els despatxos de partits i les reunions de responsables.

Si Maragall volia dedicar-se a la política havia de néixer abans. Quan la situació de fons era potser igual d’injusta i immoral però on la paraula encara tenia el seu valor, on els discursos utilitzaven idees i no insults, quan fins i tot el contrari reconeixia la intel·ligència de l’altre. Una política de barret i faria, de salutacions protocol·làries però maques de veure que ensenyaven al poble les bones formes dels pares de la pàtria. Ara són bandarres.

Per això l’Ernest va començar a estripar carnets i no ha parat fins avui, el dia de la seva retirada. Hi té la mà trencada.


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
SÓN DE FIAR
El jutge Peinado es recolza en declaracions d’un falangista acusat d’abusos
No parlarem de com el “valeroso falangista” es munta una història amb un monitor d’esquí per justificar la imputació de Begoña Gómez de la mateixa manera que no parlem de les caquetes que hem fet aquest matí. Sí és d’interès nacional que el Jutge Peinado, un altre candidat a prevaricador principal del reialme, es recolzi en un falangista jutjat i condemnat per abusos sexuals a una menor. Tota una garantia de la moralitat que volen defensar en les finances de la Moncloa. Cal saber que al falangista li van rebaixar la pena de presó, just fins els dos anys amb la qual cosa es va lliurar de complir la pena. I caldria saber si el jutge Peinado va tenir alguna aportació personal a aquesta rebaixa de pena. Per la resta seguim bé. Emparats sempre per la justícia.

LA BANCA ENS AJUDA
Suports bancaris pel poble
El Sabadell reparteix entre els accionistes 800 milions d’euros mentre el BBVA, ens mostra tots els esforços que dedica a la millora de la economia espanyola. Amb bancs així no hi ha per què preocupar-se. Un mal pensat podria sospitat que la generositat de les dues entitats té alguna cosa a veure en el procés de compra que tenen pendent, però només donar una ullada a l’historial de les respectives banques, la teoria queda descartada. Operen de bona fe, paraula. Com deia algú que fumava, “mai tan pocs han ajudat tant a tant pocs...”

LA CRIDA DE LA FLAMA
Bomber Voluntari acusat de causar l’incendi de Colera i Port-Bou
Una mica més i es carrega tota la Costa Brava, però no se’l pot culpar. L’home portava la vocació tan arrelada que va encendre un misto i es va posar al mig de la plaça promocionant-se com a bomber voluntari. Com apagador, no sabem que tal funciona, però encenent branquillons és un crac. Gent així és la que ens fa falta. Disposada, amb iniciativa, pensant sempre en els altres. Aquestes feines ja ho tenen això, enlluernen i tan li fa provocar la foguera com apagar-la. És el mateix que passa entre els lladres i els serenos, la qüestió és estar dins del joc.
Diuen que l’apartaran del servei de bombers, que facin el que vulguin però seria més intel·ligent apartar-lo del grup d’incendiaris.

DILLUNS 22 DE JULIOL, DIUMENGE DIA DEL SENYOR
Record: el dia més calorós de la història. Per quan el proper?
Ho sabíem, ho esperàvem però fot igualment. La temperatura mitja mundial ha pujat fins un límit inèdit. 17’09 graus. Els científics analitzen l’evolució del clima seguint mètodes diferents i punts de comparació desiguals que poden portar a confusió al pobre ciutadà acalorat. En tot cas en això són unànimes.
A cadascú d’espiar el seu termòmetre com a consol però la cosa va de molta calor. Bones vacances.

A LES COSTES DEL BRASIL HI HA TAURONS COCAÏNOMANS
Taurons salvatges han donat positius a la cocaïna
Nivells molt alts de cocaïna s’han detectat a desenes de taurons grisets vivint prop de la costa brasilina. Aquest misteri té preocupat als científics. Serà que han evolucionat i fabriquen cocaïna ells mateixos?
Encara no se sap quin impacte sobre el seu organisme pot tenir un nivell de coca elevat però en tot cas demanem als cartels de la droga de ser més curosos amb els paquets que distribueixen per mar a mig planeta. Els ho agrairem moltíssim.

ALS PIRINEUS ELS OSSOS PATEIXEN ASSETJAMENT HUMÀ
Els ossos balcànics reintroduïts no agraden
Vaja, de primer es tractava d’impedir que hi haguessin ossos a les muntanyes. Quan ni hi havia pocs sempre hi havia una escopeta que per accident en matava algun. Ara que ja han aconseguit un territori propi i s’han reproduït, ara que els governs paguen trinco, trinco el bestiar ferit o mort per un os els grups anti-ossos s’han tornat més virulents que mai i s’han federat amb francesos, italians i etc...
Clar que del que es tracta és de no deixar-los viure. La paraula adequada és EXTERMINI TOTAL


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
JOVENTUT D'EXTREMADRETA
CRIDEN ARRIBA ESPANYA!
VIVA FRANCO!
PERÒ FAN PUDOR A MORT!!!