19 de març 2019

1. La maternitat és la primera opressora de les dones. La obligació de casar-se per arribar a ser mare les condiciona molt abans de parir. Castra les seves aspiracions, l’obliga des de nena a jugar amb nines, l’allunya de l’escola, l’alimenta amb conformitat i, al final, l’obliga a casar-se amb qualsevol poca vergonya per arribar a tenir una criatura que haurà d’atendre pràcticament en solitari. Mal negoci.

2. Quan l’església la dirigeixin les dones seran les nenes les que patiran assetjament sexual?

3. Els tribunals espanyols són absolutament paritaris. Tan els fa acusar a homes com a dones, l’únic requisit per culpar-los és que siguin innocents... i a ser possible, independentistes catalans.

4. 5. i 6. La “conjura del necis” –conegut també com el procés a l’independentisme català- és una mena de versió patològica de les aventures de Pickwick. Uns mentiders compulsius que acaben creient-se les seves mentides. A mesura que segueix el procés però, la obsessió jurídica es fa més greu i evident. La disfressa europea els cau a terra i a sota ressorgeix la pell de la hispanitat més rància. Al final caldrà fer un nou llibre. No en sabem l’autor però el títol serà: "Elogi de la infàmia". Al capdavall tot és literatura.

7. Cas real: una dona desolada, a punt de suïcidi, demana en un atac d’angoixa, l’atenció del seu marit. Aquest, després d’escoltar-la atentament, i, és clar, de no entendre res, proposa fer-li una cuina nova. Amén.

8. Molt abans d’abusar dels nens l’església ja havia violat el sexe femení en tota la seva extensió. Dimoni, poma, Eva. Una bona coartada que atribueix el pecat original a la dona. La vergonya eterna però serà pels sants doctors de l’església.

9. La naturalesa és sabia. Per això les dones cobren menys que els homes. Si algun dia arribessin a tenir paritat salarial el món es tornaria erm. La dona ja no aguanta la frigidesa intel•lectual masculina.

10. 11. i 12. Hi ha dues maneres de veure el món. Des de la realitat, que resulta una merda, o des del somni. El poder treballa la realitat, el poble descansa en el somni. El que mai no entendrà el poder és que els somnis sempre, sempre, sempre, acaben fent-se realitat.

PD: Tot segueix igual.