1 de gener 2019

VIGNETTE 1. Text: Realitat. Postrealitat.
La Guardia Civil i la policia d'Espanya juren que durant els fets d’octubre de 2018, varen ser agredits violentament per la població civil catalana. Els Jutges els han cregut però seguim sense notícies de la opinió de Déu. Clar que pel cas que l’hi fan...
1.- Hi ha gent que es queixa de la policia: violència, els seus lligams amb el narcotràfic, amb la mania que tenen de violar... Amb la impunitat que tenen... qui no faria el mateix?

VIGNETTE 2. Text: Carola: Hola Quim. Com ha anat?. Quim Torra: Que em deixa continuar una temporada més de president, si la dreta...
Importants conclusions en l’esperada cimera entre els Presidents Sánchez i Torra. Els dos continuen mantenint les respectives presidències tot esperant la decisió de VOX.
2.- Reapareix el dia de la marmota. Una feinada per aconseguir reunir-se, la oposició clamant al cel, tots pendents del decorat i al final, decidir que cal trobar espai per una nova reunió. Comença a fer basarda.

VIGNETTE 3. Text: Begoña: ¿Pedro cómo ha ido?. Pedro Sánchez: Muy democrático, muy a la española. Te lo cuento a la vuelta si la derecha...
Sánchez no te bons companys de partit, però a casa seva l’estimen molt i els preocupa la seva sort. Menjarà els torrons a la Moncloa, sempre que VOX no decideixi el contrari.
3.- Els polítics haurien de fer vot de castedat. Així no farien patir a les seves famílies. Que pleguin tots i vagin a l’atur com Déu mana. De les dones i els nens ja ens en ocuparem...

PÀGINA DOS.
TITOL: BON NADAL, MAL PARITS.

VIGNETTE 4. Text: ¡No pasaran!
Inés: Que el proper any rebis la visita d’un exorcista que t’alliberi de Lucífer.

VIGNETTE 5.
Sr Casado, la sangre de Cristo se derramó y no sirvió para nada.

VIGNETTE 6. Text: VOX es Grande.
La democràcia és una cultura. Si us plau, proposeu-vos anar a l’escola.

VIGNETTE 7. Text: Qui cobra del Borbó no farà mai la revolució.
Or, plata, mirra i, a ser possible, fidelitat a un poble tip de la monarquia.

VIGNETTE 8. Text: Carta del exs...
I Ribó va multiplicar pans i peixos i els presos en vaga de fam en menjaren i reberen una carta d’agraïment dels ex-presidents de la Generalitat. Amen.

VIGNETTE 9. Text: Catalunya para nosotros y el cielo para los catalanes.
Perquè l’Església es converteixi al cristianisme. Preguem germans.

VIGNETTE 10. Text:
Per servir a la Pàtria, cal una Pàtria, no un cementiri. Ho entendreu?

VIGNETTE 11. Text: ¡Todos al suelo, coño!
Que el nen Jesús mantingui la innocència, però que no l’augmenti.

VIGNETTE 12. Text: Justícia.
Estimats Reis Mags, a la Justícia espanyola porteu-los-hi una brúixola.

Pau, amor i prosperitat són les paraules més repetides dels Nadals, especialment als aparadors dels grans magatzems. En la puta realitat, de pau no n’hi ha, l’amor ha canviat de pis i a la prosperitat ni se l’espera.
Malgrat tot no perdem mai l’esperança i adrecem uns desitjos especials als prohoms que remenen les cireres a Espanya i/o Catalunya. No serviran per a rés, ho sabem, però per nosaltres...

Tal i com estan les coses a Espanya es comprendrà que ens ha costat molt fer la tria. Hi ha tants sonats que no hi caben. Potser l’exemple més clar és que no em enviat cap postal al Ministre Borrel. No tenim lloc per ell, però consti que no l’oblidem.

De la selecció n’han sortit tres grups: els bojos, els venjatius i els borderlines.
Del primer grup hem escollit a Arrimadas (C’s), Casado (PP) i Abascal (VOX) com a indiscutibles representants d’una paranoica necessitat de fer sang. Els desitjaríem moltes coses, però vist que són incapaços d’escoltar, l’únic que podem demanar pels espanyols i pels catalans en especial, es que hi hagin suficients amagatalls en cas que arribin al poder.

En el grup dels venjatius, destaquen dues institucions: la policial i la judicial. Teòricament han de defensar la democràcia però fan el que poden per retornar a la època dels Cabdills. Els demanaríem la dissolució, però fons ben informades, varen dir-nos que no calia perdre el temps. I que si algú es dissol, serem nosaltres, el poble.

El tercer grup és molt més ambigu. N’hi ha tants de borderlines! A vegades fan riure, com l’església i els seus postulats, a vegades fan plorar, com la política catalana i el seu contumaç embolic. Després de molt pensar, vàrem decidir... no decidir.
Dit tot això i expressats tots els desitjos que sabem inútils, només ens queda felicitar als nostres lectors i esperar que el proper any, les coses no segueixin com sempre. Salut.