24 d'abril 2020

BYE BYE, LLIBERTAT
El Covid 19, no ataca el sistema pulmonar dels humans, destrueix la seva llibertat... la que quedava. Tot i això, les autoritats fan veure que els preocupa la presència del virus i han pres mesures per protegir a la població.

L’església ha decidit que aquí no es salva ni Déu a no ser que passin per missa cada diumenge. Als fidels se’ls marca a foc perquè en el seu traspàs a la eternitat, puguin demostrar la seva fe.

Les forces de l’ordre han rebut llum verda per part del govern a fi d’aconseguir un confinament total. A hores d’ara ja disparen contra els que surten al balcó a escoltar les cançons dels fins ara frustrats artistes. Les darreres notícies parlen de més morts per arma de foc que per virus.

I a tot això, els pobres empresaris de sempre, paguen les conseqüències dels maleïts treballadors que no es presenten a la feina i a sobre volen cobrar. A canvi de tant sofriment, el Fons del Banc Mundial, els ha garantit una petita ajuda calculada en principi per sobre dels dos bilions d’euros.
Les autoritats asseguren que si ets bo, l’home del sac no vindrà.


SEGONA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
LES PUTES DEL RAVAL DESOBEEIXEN EL CONFINAMENT
Aquesta cruenta crisi sanitària està perjudicant especialment als treballadors. També la pateixen les treballadores sexuals del Raval que, com putes proletàries i solidàries, han actuat en els darrers mesos en contra dels desnonaments, en campanyes contra els bancs i fins i tot en les barricades del darrer octubre. Aquests dies han començat per ajudar a les més necessitades d’entre elles i tot seguit a fer menjars per portar a la gent gran del barri.

Però elles també necessiten menjar i per tant treballar. I fent cas a les paraules del Sant Pare: Ens em d’estimar els uns als altres i donar amor a totes aquelles persones que ho necessitin. Amb el sermó evangèlic de propagació de l’amor, les putes llibertàries del Raval han començat a repartir amor entre els confinats que més ho requereixen. No ho han tingut fàcil doncs les cases on treballen estan severament controlades pels Mossos.

Les putes llibertaries s'han hagut de valer de diferents argúcies per saltar-se el confinament, per exemple fent-se passar el dilluns de Pasqua, per repartidores de pastisseries que porten la mona a domicili. No tant sols han regalat mones, sinó que han satisfet les necessitats dels seus clients; molts d’ells vivint en solitud i altres patint separació física amb les seves parelles.

Seguint amb aquesta pràctica de repartidores i missatgeres clandestines amb abnegat i amorós servei s’ha anat prodigant en diversos barris de la ciutat; ara això si, abans i després de la feina prenen precaucions per tal de no infectar ni infectar-se amb el coronavirus. Amb el seu enginy han evitat la vigilància de que són objecte i aconseguit, a les nits, fer servir terrats previstes de matalassos inflables. Amb un horari des de la una fins a les quatre de la matinada pels clients de cites concertades.

Per ara no han estat descobertes i la seva feina és gratificant per a la gent confinada i desesperada que, d’aquesta manera, se sent estimada per unes dones grans professionals que ho fan amb profunda dedicació i estimació.

Ja seria hora de que fossin escoltades les nombroses peticions fetes a l’ajuntament demanant que els seus serveis sexuals siguin introduïts com necessitat bàsica en els serveis de Benestar Social i que fins avui no han rebut resposta. Vejam si l’alcaldessa, persona d’influència, convenç a la Generalitat i l’any vinent sigui atorgada la Creu de Sant Jordi a les putes del Raval. S’ho mereixen, i molt que s’ho mereixen!!


LA KINTA FORKA
LA PANDÈMIA QUE ACABÀ UN MÓN
Els polítics del segle XXI saben fer front a la crisi econòmica?
En el seu apogeu a mitjan segle VI l'Imperi romà d'Orient es brutalment assolat per una epidèmia de pesta, la primera coneguda al món mediterrani. Arruïnarà els esforços de l'emperador Justinià per restaurar la grandesa de Roma com també prepararà el camí per a l'arribada dels conqueridors àrabs sota la bandera d'Islam en el segle següent...

Coronat al tro de Constantinoble el 527 a la mort del seu oncle Justí, Justinià es va afirmar ràpidament com un emperador fort. Lluitava per reunificar l'Imperi romà i recuperar a l'oest les terres que els Reis bàrbars havien ocupat en el segle anterior. Però la pesta s'interposà en el els seus plans.

La pesta entra a l'Imperi seguint la ruta del mar Roig: es va manifestar l'estiu de 541 a Pelusium, al Delta del Nil. Amb febre alta i els ganglis limfàtics inflats els pacients morien molt ràpidament, provocant un efecte terrorífic.

Quan arriba a Constantinoble, infecta les rates de les naus en transit i la pesta s’estén als ports de tota la Mediterrània. A la ciutat les puces ataquen les rates locals malaltes, i una vegada que tots els rosegadors són assassinats, ataquen els humans.

Som al febrer del 542: Milers de persones moren cada dia sense que ningú pugui enterrar-los. L'ordre social i econòmic es col·lapsa, els mercats no funcionen, la gent passa fam. En total, gairebé la meitat de la població de Constantinoble, mes de 500.000 habitants, desapareix en poques setmanes.

La pesta no s'atura a la capital de l'Imperi encara que els seus efectes siguin menys coneguts i colpeja les ciutats de l'est, de Jerusalem a Antioquia com també moltes altres poblacions, sempre a través de les rates i les puces a més a més dels que la propaguen volen fugir.

A curt termini, l'Imperi bizantí semblava poder superar la crisi. Justinià i el seu general Bélisaire aconseguiren cobrir les pèrdues a l'exèrcit i emprendre noves aventures militars, però la crisi també era econòmica. Aviat no hi ha prou diners per pagar als soldats i malgrat una pressió fiscal màxima, els impostos no entren mancats de contribuents. El 553, Justinià es va veure obligat a condonar els impostos impagats des de la epidèmia. Ni ell ni cap dels seus successors va aconseguir administrar un imperi massa gran que no va saber reduir les seves ambicions…


EL CONVIDAT
JESSICA GUEVARA CASTRO
Els països dits més cutres del planeta, són de moment, els que més ajuden a la civilitzada Europa en la pandèmia del Covid. A Amèrica no l’ajuden perquè Amèrica no ho necessita. Allí es moren ells sols gracies al Sr Trump.

La Jessica és una de les moltes metgesses que han arribat de Cuba a Europa, concretament a Andorra, un país petits i rabassut que es dedica a vendre tabac, estris de cuina i amagar la fortuna del Sr Pujol.

En contra del que preveiem, la Jessica, està trista. Què te la Jessica?

Los ovarios llenos de rabia señor, por la conjura capitalista que ataca a nuestro país ¿Sabe usted señor que mientras he estado aquí, en Andorra, la prensa imperialista me ha acusado de ser portadora del virus? Nos jugamos la vida señor, para mostrar la solidaridad del pueblo cubano con la humanidad entera, para mostrarle al mundo la de médicos y la de caña de azúcar que tenemos en la isla, la de abnegados obreros de la salud que investigan para el proletariado. ¿y qué hacen los imperialistas, señor? Jodernos y acusarnos. El yanqui Trump, está favoreciendo la mortandad entre la población improductiva de su país, pero nadie se atreve a decirle nada y en cambio a los cubanos, aislados por los bloqueos económicos, que nos convertimos en el Hospital de Europa se nos acusa...

La deixo estar perquè sembla que va per llarg. Però si abrevies, veuríem que te raó.


TERCERA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CA LA MEUCA
CAPITOL VINT-I-NOVÈ... LA SÈRIE
PLAT REGIONAL
¿Pero no està cerrado, el Parlamento?
He dicho que tenia comisión. A mi mujer le encatan las comisiones por lo de las dietas.
Purita pregunta orgullosa. ¿Qué no hay putas en Albacete? Luisito, cariñoo, es que no puede ser. Estamos cerradas, la Madameestá en el Hospital y yo he venido a limpiar un poco todo esto...
Estoy sano mi niña, te lo juro, aparte de Diputado soy farmacéutico. Me he hecho tres pruebas y cuatro test. Como mínimo deja que te mire un rato, el resto me lo hago yo mismo.
Purita se’l mira. Li fa llàstima. Vale, però solo mirar, decideix. Voy a prepararte unas gachas. S’aixeca i comença a buscar olles i paelles i farina. A cada moviment ensenya les cuixes i s’abalança sobre el diputat deixant que els pits desbordin els sostenidors... Ay, dónde estarà la harina...
Busca nena, busca... l’anima l’ofegat diputat.
Puri posa un genoll sobre el marbre fingint que no arriba a l’armari. El Luisito comença a suar. Quieres que te ayude? Sense esperar resposta l’home s’aixeca. Agafa les dues natges de la Purita, posa el nas sota les faldilles.
No lo entiendo, mi mujer no tiene culo.
Lo que pasa es que no se lo miras.
No se deja, va siempre de perfil. Y además, tiene granos.
La Puri es gira, posa el pitram davant Luisito.
Y si yo te dijera que tengo granitos bajo las tetas, qué dirías?
Que me los dejes lamer.
Entra Sónsoles. Uy, perdón. Vaya el típico truco del plató regional.
Y tu qué haces vestida de la Cruz Roja?
Así parezco de Servicios esenciales.
Y la hucha?
Por si acaso, estamos tan necesitadas. Oye Puri no se lo digas a Madame però es que traigo a un amigo... No te preocupes al niño no le pasará nada, ése solo trabaja de tobillos para abajo. Chupa y se larga.
Abans que Puri pugui contestar, Sónsoles desapareix. Adiós Luisito.
Puri, fent-se la ofesa. Así que yo era tu única nena?
Es que tu estabas ocupada, però solo fue una vez... o siete.
Vaya eso parece vuestra orquilla electoral.
Que lista es mi nena. ¿Acabas de hacerme las gachas?
No me gusta que me hagan el salto nenín, así que si quieres, estáte atento porque tienes una sola oportunidad. I de sobte s’aixeca les faldilles fins la cintura. Dona una volta completa, remena una mica el cul i just abans de tornar-se a encarar davant Luisito, se sent un crit enèrgic.
Viva España!
Te has echado a perder los pantalones.
TO BE CONTINUED


HUMANOTECA
NO ENS ESTIMEN
Tot tipus de menysteniment dins de la política, prepara o instaura el feixisme. A. CAMUS.

No depreciïs a ningú, un àtom fa ombra. PITAGORAS.

El poder implica sempre un menyspreu cap aquells a qui domina. S. MARAI.

El menysteniment neix quan el Príncep és inestable, superficial i indecís. MAQUIAVELO.

El menyspreu és la veritable mort. F. SCHILLER.

Algun dia, els esclaus s’aixecaran i lluitaran contra el menyspreu del poder i per la dignitat de les seves vides. Veieu Espartacus, encara que sigui en cine. Naturalment perdran, però quedaran del tot satisfets, cosa que ara per ara no es pot dir de la majoria de súbdits.


LA LLUFA
AL SENYOR MINISTRE
Espanya està passant una de les millors èpoques de la seva història. Contagiada, mig inundada, amb una classe política vergonyosa... però com que tot el món, si fa no fot, està igual, passem per ser un més.

De tanta eufòria com tenim, perquè la corba epidèmica ja comença a ser plana segons diuen, el govern dedica les hores lliures a posar-se al dia tecnològicament i com que els sobren els diners, contracten a empreses informàtiques, per demostrar el recolzament mundial que tenen les paraules dels seus representants. Sense anar més lluny, l’eminent Simón, que es passa el dia donant xifres de morts, ha aconseguit un seguiment en xarxa comparable al de les millors estrelles musicals del moment. Des de qualsevol lloc del món, l’eminent Simón rep el suport de Alines, Amaris, Harleys, Elainas... fins a un total de més de quaranta dues mil adhesions. Fantàstic... si no fos vergonyant.

El país està contaminat, les unitats de cures intensives plenes, cal posar als malalts en tendes improvisades, no tenim respiradors, falten mascaretes i bates pels sanitaris, la majoria de compres que s’han fet d’aquests materials han resultat ser deficients. Les decisions que es contradiuen hora rere hora, arriben després de passar per un espès sedàs censurador de tècnics, tard i malament, la policia s’infla a posar multes a la gent que va al mercat... Una joia.

Això sí, el govern te diners i temps per muntar un grup de fans de l’eminent senyor Simón. No fos cas que algú pensi que no estem al nivell d’Europa. Tenen vergonya? Com a mínim, tenen LLLUUUFFFFAAAA.