DE LA MURALLA AL TELÓ
Europa crea el teló de drons
Els murs són les gàbies dels humans però així com els animals fugen dels barrots els humans les construeixen per sentir-se segurs. Des de la gran muralla Xina, passant pels murs de Ston o d’Adrià, o la muralla de Gorgan a l’Iran, el món està ple de construccions amb un denominador comú, la por.

Paradoxalment cap muralla ha servit per salvar a ningú. Totes han estat superades i derruïdes, però nosaltres continuem construint-les. Només varia la tècnica. La darrera tàpia de la vergonya, partia en dos Berlín i també va caure. Actualment Europa dόna una passa més en la millora tècnica de les gàbies i està organitzant una tela d’aranya formada per drons. La idea és evitar la incursió bèl·lica russa en terrenys de la civilitzada Europa occidental. Advertim ja des d’ara que no servirà per a res. Rússia espiarà el que li passi pel nas i vulnerarà els acords que vulgui i la punyetera tela d’aranya s’anirà omplint de pols i de vergonya.

Cada país té ja el seu propi sostre o paraigües protector però les ciutats segueixen sent bombardejades i arrasades. Igual que quan les muralles. Només hi ha una cosa més forta que la por dels homes, el seu afany d’envair i arrasar el que està a l’altre costat de la cortina protectora.

La bona notícia és que la industria bèl·lica anirà fent la viu-viva. Una part d’Europa construirà drons a dojo propiciant avenços d’alta tecnologia astral, l’altra part impulsarà la investigació aerodinàmica de manera que els estris que entren d’amagat a la banda contrària no siguin localitzats pels drons. Resultat; gent ocupada, rics amb més poder adquisitiu i una excusa per seguir inventant armes que no es vegin ni es detectin ni s’ensumin. N’hi ha prou en que matin.
I un dia, quan el bon Déu, en un atac agut de penediment pel que una vegada va crear en una setmana, faci desaparèixer el món en un gran forat negre, els ocells i els lleons dels zoològics i els gossos obligats a portar una vida d’etiqueta, miraran als humans tot girant el cap en un signe d’absoluta sorpresa i ens diran –perquè el bon Déu el darrer dia els donarà el do de la parla–. I vosaltres éreu els reis d’aquest merder?





LA BATALLA DELS TRES-CENTS
BBVA contra BANC SABADELL
Fa disset hores que estic a Urgències, secció psiquiatria. Sóc, o era, ja no ho sé, un dels creatius de màrqueting d’un dels bancs en litigi. Fa gairebé dos anys que van encarregar-me la campanya publicitària d’un dels bancs per donar suport a la seva pretensió de quedar-se amb l’altre banc, o potser per evitar que l’altre bancs se’ls quedés. No dic noms perquè des de fa un any jugo pels dos bancs alhora. Sóc l’autor de 268 missatges d’un banc i 194 de l’altre. Cobro una burrada però em temo que m’ho gastaré tot en farmàcia.

Enganyar a les entitats financeres no m’ha provocat cap tensió. Al cap i a la fi ells ens enreden constantment i viuen de conya. El que m’ha fet mal ha estat veure com els membres de la meva família anaven caient en depressió. Prou!, cridaven en veure un anunci d’un dels dos bancs, Prou per favor! Prou!

Jo, com a bon professional m’emparava en el servei públic, jo publicitava un servei públic, un tema de “candente actualidad” que afectava a molts milers d’accionistes. Fins que vaig tenir el somni.

Albada, solitud, aire fresquet i tres-cents grans tenidors d’accions, és a dir tres-cents capitalistes brindant amb cava. El bo i millor de cada banc i un àngel em va dir a cau d’orella, són els únics que tenen interès amb la compra venda, els altres accionistes seguiran igual de pringats però amb el cap calent per culpa dels publicistes. I aquí estic, al passadís d’Urgències de Psiquiatria.


UNITS EN LA VELLESA
Can Setanta: cooperativa progre
Avancem sense aturador. Per primera vegada es construirà un bloc d’habitatges per gent gran. Gent probablement benestant perquè la construcció es farà a Sarrià, barri en el que no es veu a un pobre des de finals de la guerra civil si no és per la tele.

La idea, apart en aquest cas d’elitista, teòricament està bé. Vells que necessiten suport, sovint vídues i algun vidu, que socialitzen poc poden trobar un lloc comú on trobar companyia i conversa. A la vida quotidiana però la majoria d’aquests projectes acaben en fracàs. Primer perquè alguns inquilins es moren tot just començar a conèixer als seus veïns. Segon perquè la bona voluntat d’ajudar-se entre ells quan un necessiti l’ajuda dels altres dura poc i sovint acaba enemistant-los. Tercer perquè la vellesa, diguin el que diguin, és una merda que omple el cervell de vinagre i el buida de memòria. Els vells estan de mal humor, les situacions divertides se les prenen malament, només la mort dels companys els fa il·lusió. I tot això per què passa us preguntareu els que encara no sou vells? Molt senzill, perquè de joves, homes i dones hem estat igual d’estúpids, malhumorats, recelosos i egoistes que a la vellesa. No millorem amb el pas del temps. Seguim fent-nos vinagre poc a poc.

Si en un bloc d’habitatges qualsevol, les reunions de la junta de veïns acabem a garrotades, què ens hauria de fer pensar que arribats a vells la reunió seria plàcida? No sigueu ingenus, porfa.





CA L’ESPINA, DESNONADA COM PALESTINA
Els governants acceleren la desocupació dels okupes
El passat 2 d’octubre, nombrosos efectius dels mossos, fortament equipats amb antiavalots i drons, van desnonar, després de 7 hores de forta resistència, les veïnes del bloc de pisos de Ca l’Espina, al carrer Astúries de la vil·la de Gràcia.

Això segueix la tendència del pla de l’ajuntament d’acabar amb les més de 100 okupacions, tant de propietat privada com pública, a Barcelona. Així, aquest darrer desnonament segueix als de Ca la Trava i Ka la Kastanya al mateix barri, i molts altres estan amenaçats com La Cinètika al barri de Sant Andreu i els espais alliberats al barri de Vallcarca.

Qui diu que la propietat és un robatori? La propietat és sagrada! És per això que per a protegir la propietat i per alleugerir l’excessiva feina i estrès que pateixen els mossos per tants desnonaments, s’integrarà desocupa dins del cos policial.

Això passa alhora que l’okupació mafiosa campa impunement per la ciutat, afegit a l’especulació immobiliària dels fons voltors i altres grans tenidors, s’expulsa cada cop a més barcelonins dels seus habitatges de tota la vida. Això fa que augmenti el nombre de veïnes sense llar en els carrers.

Les nostres autoritats, tanmateix, fa temps que es preocupen del problema de l’habitatge, malgrat que Catalunya és petita i Barcelona no dόna per a més. Així després de tants anys i panys de promeses, ara sí que va de debò i construiran milers i milers d’habitatges socials: s’aprofitaran tots els terrats disponibles per instal·lar-hi nous mòduls d’habitatges prefabricats, i amb la mateixa finalitat, també s’utilitzaran tots els vaixells en desús i es construiran plataformes flotants, a tota la línia de la costa catalana.

Els seus habitants seran obsequiats pel govern amb una canya de pescar per a la seva subsistència i racions de bolets i caragols quan toqui. Per altra banda, l’església retornant a la pràctica de l’evangeli, utilitzarà part de la seva riquesa i patrimoni urbanístic per socórrer als més necessitats.

Per tant, per fi tots els pobres progressaran i ja no hi haurà necessitat d’okupació social.


: EL CAT NEGRE


PETE HEGSETH ESBRONCA 800 GENERALS
I els diu que: «Les dones mai no haurien d'haver tingut dret a vot »
El Secretari del Departament de Guerra és un guerrer que forma part de la dreta nacionalista cristiana. Un home de conviccions que els va esbroncar així: Sr. President de l'Estat Major Conjunt, senyors, caps d'Estat Major, generals, almiralls, comandants, oficials, sotsoficials superiors, sotsoficials, soldats i tots els membres de l'exèrcit dels Estats Units... Francament, és penós veure soldats amb sobrepès, és inacceptable veure generals i almiralls grassos als passadissos del Pentàgon i al capdavant dels comandaments de tot el país i del món.

Pete Hegseth vol cristians amb eines i armes per construir, defensar i expandir la nova cristiandat i llueix un tatuatge amb la creu de Jerusalem perquè si els croats cristians van repel·lir les hordes musulmanes al segle XII, els croats americans hauran de fer el mateix contra els islamistes d’avui.

Aquest cristià, però mira, està acusat de mala gestió financera i assetjament sexual. Res de greu, els guerrers han de violar dones i quedar-se amb els botíns. I d’això en sap molt. I mentre la guerra no arriba mana que tots els membres de les forces armades han de fer exercici físic intens, des d’un soldat recentment allistat a un general de quatre estrelles, i complir els estàndards d'alçada i pes per aprovar una revisió física. Conclou exigint que persones amb sobrepès, homes amb barba o soldats amb cabells llargs fotin el camp per manca de testosterona patriòtica. Sentint-lo, Donald Trump sembla que ha trempat tot escoltant la música cristiana evangèlica, vector de missatges polítics conservadors.


CATALÀ NO, GRÀCIES
Linkedin no vol res en català
Linkedin és una red online basada en la demanda i oferta de treball. Sembla mentida però té la seu a Sunnyvale (Califòrnia) el desert informàtic. L’empresa té feina, sόn milions els que la utilitzen i de ben segur no els deu sobrar temps. Tot i així han tingut un moment per decidir l’expulsió de la llengua catalana en el seu negoci.

Arguments conspiradors, els que es vulguin; des de l’origen americà, fins a intervencions de grans coalicions europees però també hi ha raons (moltes) que justifiquen la prohibició.

Catalunya és poca cosa, l’ofega la pietat que va de l’escarabat fins a la rosa. Com qui diu, no utilitza les xarxes, són tant pocs que quan es volen comunicar es troben pel carrer. Des de Jaume el Conqueridor, Catalunya s’ha tancat a casa. Amb prou feines connecta amb Andorra i la resta d’Espanya, a Portugal ja no arriba. Molt poca gent parla català i encara menys el sap escriure sense faltes ortogràfiques.

És lògic, en conseqüència, que una gran empresa americana rebutgi donar servei a una colla de primitius. El que ens ve a dir Linkedin és que ens convertim a l’espanyolisme i ens deixem de punyetes. Ja ho sabeu catalans, si voleu triomfar poseu el Pompeu Fabra al calaix i milloreu la parla castellana. És la única manera. Ho diu Linkedin.
LLUFA


: EL CAT NEGRE


CARA DE POKER
La ONU planta a Netanyahu
Pels pobres els bons moments escassegen i sempre són massa curts. Cal doncs gaudir-los intensament i guardar-los a la part del cervell més protegida. La plantada dels representants mundials de la ONU al líder sionista, és un d’aquests moments.

Netanyahu s’ensumava alguna cosa, va omplir l’amfiteatre d’addictes a sou a fi de sentir empara en el seu discurs d’odi precisament per si el semicercle oficial no li reia les gràcies i potser també s’esperava alguna absència, el que no havia imaginat era la desbandada general que es va produir.

Acostumat a encaixar, el rostre del tirà es va mantenir impàvid. El que no va poder evitar va ser el ball incrèdul dels seus ulls mentre el personal abandonava la sala. Semblava que els comptés i rumies ja les represàlies. Amb la sala mig a les fosques, va començar el discurs que provocà l’apagada final.

Cal dir dues coses, la primera que molts dels que van aixecar-se de la sala han seguit segueixen i seguiran sempre els mandats de la Casa Blanca que és don emana el poder jueu i la segona que immediatament després de l’ofensa pública Netanyahu va ser rebut, banyat i alimentat pel President Trump. Una cosa va per l’altra. Tot i així...

Netanyahu des de l’Israel tancat a pany i forrellat a la veritat ha perdut contacte amb el que representa el dia a dia pels ciutadans de l’orient mitjà. Creu, probablement de bona fe (si és que li queda bona fe) que la unanimitat que se li dóna l’extrema dreta sionista al consell de ministres es compartida per la resta del món. D’acord, potser accepta que una petita minoria no combregui amb les seves idees, però són gent de mal viure, terroristes.

Gran fora poder veure quan Netanyahu desperta i topa amb la realitat. En aquell moment no podria seguir amb la cara de poker de l’altre dia.


: EL CAT NEGRE


EL DESPERTAR D’UN POBLE
Marroc
“Marroc, aixecat i crida”. És l’ordre –gairebé divina– que van escoltar els membres de la generació Z al Marroc. Només sabem una cosa de la generació Z, que són joves. Com han sorgit, què els ha reunit, per què han escollit aquest moment per manifestar-se forma part dels misteris astrològics. Quan la vella Europa recupera les idees dretanes més primitives, a l’Àfrica inicien les revoltes estudiantils dels setanta-vuitanta europeus. Van en retard, però van.

La situació del Marroc fa temps que mereix totes les manifestacions de protesta imaginables. La dictadura reial barrejada amb tocs religiosos han creat un entorn de misèria i injustícia medieval mantinguda sobre la força policial. A partir d’aquí el silenci. A partir d’aquí també un servei de salut pràcticament inexistent (la darrera mostra és la mort de vuit dones embarassades), un sistema educatiu caducat o un estat de corrupció generalitzat.

I de sobte, la revolta de la generació Z que reclama un canvi radical en la societat marroquina. Els primers dies la resposta del poder és la de sempre. Repressió policial: cops, detencions, atropellaments provocats. Segons la tradició amb això era suficient. El poble tornava a casa a curar-se de les ferides i la por. Z no té por. Z és la darrera paraula de l’abecedari. No té res a perdre. I les agressions policials no són suficients.

La por ha passat en pocs dies de l’agredit a l’agressor. Fins i tot el monarca establert a qualsevol paradís europeu la major part del temps mostra signes de nerviosisme. No estava acostumat a la resposta del poble. El poble no pot portar la contrària al monarca que és la representació de Déu a la terra.

Els reis, sobre tot els petites (i gairebé tots són petitets) no entenen com una massa popular pot reivindicar millores en educació quan el país es prepara per celebrar un mundial de futbol que costarà només cinc mil milions de dòlars en construcció d’estadis. I el rei té la seva raó. Què importa educar a la gent que ja és atontada de mena quan els pots donar un mundial de futbol?


: EL CAT NEGRE


EL PROGRESISME TALIBÀ
Afganistan: prohibit instagram
L’Afganistan viu penjat d’un fil. Ara, els seus governants els hi han tallat. El més proper que els afganesos tenen amb la realitat són els impúdics estels de la nit a qui els talibans encara no han pogut posar el vel.
Instagram era pel poble i especialment per les dones, la única finestra al món de la llibertat, la cultura, el coneixement. No fa gaire parlàvem del moment en que el mono/a dόna pas a l’esser humà. Ens vàrem deixar una passa entre un i altre grup, el dels talibans que tot just comencen el procés d’humanització. Les normes que dicten aquests orangutans de la natura estan molt lluny de la intel·ligència del sapiens però també ho està de l’animal. Són una espècie rara, autòctona i encallada dins el procés evolutiu. No donen per a més. Quin horrible pecat hauran comés en una vida anterior les dones d’Afganistan per haver de suportar aquesta escletxa de vida que els permeten els seus amos i tutors de la moralitat?

COM ERA D’ESPERAR
Final de la història de la “flotilla”
Ni un gra d’arròs del que transportaven arribarà a la població de Gaza, ni una xeringa. Era d’esperar, però no només de pa viu l’home i la presència dels petits vaixells a les costes ocupades per Israel, ha tingut força més ressò del que s’esperava.
La detenció dels membres de la flota ha fet possible visualitzar l’estat de guerra en el que viu Israel. Encara més, ha mostrat el grau de paranoia d’algun dels seus mandataris com el Ministre de Seguretat Ben-Gvir. La presència de l’individu a la presó on van ser traslladats els participants a la marxa marina, els seus insults i amenaces, l’actitud de fatxenda que mostrava, seran material d’estudi en els comportaments presumptament humans del poder.
Ben-Gvir és un estat d’ànim, un sentiment compartit per molts israelians, un cervell amb només mig hemisferi en funcionament, el de la ràbia. Ull!

AVIAT UNES ILLES BALEARS SENSE MARINERS
Privatització dels ports d’amarra
Un crit contra la privatització de ports a les Balears. Els illencs es queixen que cal protegir els clubs nàutics davant el creixent procés de gentrificació portuària. Sense això els particulars “pobres” no podran tenir la seva barqueta per anar a fer un tomb a mar. En definitiva, el mar serà només pels rics que es puguin pagar una amarra a alt cost. Fins ara les amarres de gestió directa no tenien data de caducitat i podien ser hereditaris, ara els volen convertir en concessions d’un màxim de 20 anys.
I pensar que a les Balears hi ha l’únic monument al món que glorifica els corsaris!

L’OKTOBERFEST TÉ PÈRDUES MILIONÀRIES
Tot plegat per un conflicte familiar
El 2024, la Wiesn va atreure uns 6,7 milions de visites i va registrar el consum de prop de 7 milions de litres de cervesa.
Enguany, un home en conflicte amb la seva família, ha aconseguit fer tancar durant hores la cèlebre festa de la birra a Múnic. L’home en qüestió va amenaçar de fer volar pels aires el recinte ferial després d’incendiar casa seu i fer explotar uns quants cartutxos d’explosius causant alhora la seva mort.
Si no li agradava la birra tampoc n’hi havia per tant.


: EL CAT NEGRE


DONALD TRUMP
"LA NOSTRA INDÚSTRIA CINEMATOGRÀFICA
HA ESTAT ROBADA PER ALTRES PAÏSOS”
A LES PEL·LÍCULES NO AMERICANES ARANZELS DEL 100%