9 de febrer 2024

SÍ, PERÒ...
L’altra realitat de la pagesia
No hi ha res com la independència. Fa just una setmana Karlitus escrivia una faula a la població camperola. Virtuts, esforç i senzillesa rural enfront el mal tracte de la societat industrial moderna. Sí, però... La redacció no ha dormit des d’aquella apologia campestre. Tenim raó, sí, però... Tres reunions extraordinàries ens obliguen a hores d’ara a reafirmar-nos en l’escrit de la passada setmana però a incorporar pensaments crítics.

L’agricultura, s’havia distingit per una cultura pròpia arrelada a la vida que responia amb immediatesa a les inclemències del temps. Utilitzava varietats animals i vegetals al terreny i a les circumstàncies amenaçadores de manera que la mateixa natura els donava les armes per combatre plagues i epidèmies. Sovint era la misèria, però sempre, al final, la supervivència.

I un dia va arribar la industria. El laboratori. La ciència experimental majestuosa, de resultats globals miraculosos. Ja no hi ha pugó, ni fil·loxera, ni papallones que omplen el conreu de mala descendència.

Ara, només cal comprar insecticides, glifosats, neonicotinoides i la planta no pateix. Només pateix el pagès que ha de comprar-los i hipotecar-se i trampejar per trobar un preu de supervivència i lluitar en un camp bancari hostil o demanar un suport a l’estat encara més inclement.

Sense voler potser, el pagès s’ha convertit en un industrial a l’ús, menys lligat al producte. Com qui fa ampolles de plàstic i utilitza química a canvi de descans i bon viure. Res a dir. En tenen tot el dret però...

Deixar l’agricultura a les mans de la química és com abandonar un nadó en mans de l’escola. Segur que el cuidaran bé, que l’alimentaran segons les regles de la bona nutrició, que farà flor quan calgui i no tindrà xarampió, però serà una educació cara, que obligarà a demanar crèdits i quan falli no hi haurà una àvia a qui donar la culpa. Una criatura potser de bon color però també potser de gust neutre.

El pagès ha de ser pagès, embrutar-se les mans i mirar al cel amb temor i esperança. A pagès el temps no es mira per Internet, es pateix.

I dit això, ens sentim d’allò més equitatius.


SEGONA PÀGINA


K.MEO
EL PETIT GRAN HOME
Mini accionista fa la punyeta a màxim propietari
La vida hauria de ser això, però sé que acabaré malament. La felicitat dura poc a casa dels pobres. Sóc tan pobre que no puc dir ni el meu nom. Vaja, sí que el podria dir però la premsa no m’he l’ha preguntat mai. Jo sóc i seré per sempre, el petit accionista. Una merda. Una nosa que la societat accepta entre incrèdula i paternalista. Pobre tio, pensen. I tenen raó.

Jo, sigui qui sigui, i faci el que faci, moriré pobre i abandonat. Abandonat ja ho estic. La dona va fotre el camp dos anys després de casar-se. No és el pitjor que m’ha passat. Gràcies al divorci vaig poder comprar nou accions de Tesla. Ja sabia que amb nou accions no et fas ric, però estava content fins que un diumenge al matí, passada la ressaca i envoltat de la merda que m’acompanya a l'apartament, vaig veure una notícia sobre el Sr Musk.

La sobrietat em va tornar de sobte. El Sr Musk, tenia un contracte de cinquanta milions de dòlars pels propers deu anys. Salvant les diferències, jo havia necessitat tres anys de dejuni i un divorci per comprar nou accions de Tesla i l’amo de l’empresa tenia un contracte garantit de cinquanta milions. A veure, sóc tan americà com el que més. Voto a Trump perquè el papa i la mama ho feien i perquè deien que amb ell les coses anirien millor per la nostra classe de merda, però un sou de cinquanta milions em sembla una mica excessiu fins i tot per un republicà imbècil com jo.

No vaig dinar, ni sopar i l’endemà vaig dir al treball que tenia Sida i que ells mateixos. Vaig anar al Jutjat i vaig posar una denúncia. D’això en fa cinc anys. Ara estic a l’atur, dormo al carrer i sobrevisc del subsidi que em dóna el Govern de Bilden i que Trump vol anular. Els meus pares eren tan imbècils com jo en glòria estiguin.

Un dels diaris que m’abrigaven l’altre dia, deia en portada que, segons un jutge, Musk no pot cobrar cinquanta milions de sou. Que li retiren perquè és un atemptat contra els accionistes com jo. A la cantonada de la Sèptima amb la Cinquanta dos, em vaig cagar i el full de diari va servir de paper higiènic.

Estic molt content d’haver estat tan útil a la societat.


LA GARSA PROSTÀTICA
QÜESTIÓ DE PELL FINA
Bilden demana a la ONU investigar a UNRWA
I és que no pot ser! Imagini el lector que, 9 dels més de trenta mil membres que treballen a l’Agència pels Refugiats de Palestina han donat suport a Hamas. Inconcebible la manera d’aprofitar-se de la bona fe dels estats que ajuden als pobrets palestins.

Israel s’ha queixat de seguida i Bilden ha alertat a la ONU perquè investigui urgentment els fets. Mentre dura la investigació, Amèrica deixarà d’aportar suport econòmic a la Organització. Només faltaria!

UNRWA ajuda a uns dos milions de refugiats que es aquedaran sense res però aquest és un detall de poca importància. Qui la fa la paga, encara que siguin dos milions de palestins.

Juraria que tots nosaltres coneixem situacions més greus que aquesta. Sense anar massa lluny l’exèrcit israelià està arrasant terra aliena sense de moment veure tallat el flux comercial amb EEUU, coneixem països amb himne i bandera que fan de la droga el seu producte nacional sense patir cap sanció, estem tips de veure empreses esclavitzant a les seves plantilles i comerciant amb matèries prohibides. Fins i tot institucions bastant més grans que una ONG i amb bastantes més pretensions com per exemple la Santa Església ha organitzat guerres santes que han tenyit de vermell la terra i ni en un cas ni en els altres Amèrica i la resta civilitzada del món, ha tingut una sensibilitat tan primorosa.

No estarem potser davant un conflicte d’interessos econòmics enlloc d’un afany justicier?

La impudícia política arriba cada vegada més lluny i cal reconèixer en aquest sentit la capacitat dels seus actors principals. Dir el que diuen, callar el que callen, disfressar el que els convé és un art (un art brut) i sobre tot tenir el fetge per acceptar sense un puto còlic les conseqüències de les teves paraules o silencis mereixeria com a mínim una exhaustiva investigació de la ONU. Qui ens mana, aquí?


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
MACRON AGAFA EL TORO PER LES BANYES PER SOLUCIONAR EL DESCENS DE NATALITAT
França pren dràstiques mesures per superar aquesta problemàtica
Per quart any consecutiu, es produeix a França una baixada de la taxa de natalitat fins arribar enguany a 1,87 fills per dona, alhora que ha augmentat la infertilitat fins a un 25% de les parelles. Això passa malgrat que gaudeixen d’ajuts per la natalitat i escoles bressol gratuïtes. El president Macron, molt preocupat, ha anunciat noves mesures per incrementar la natalitat: passar de quatre a sis mesos els permisos de paternitat i maternitat, i destinar molts més recursos per esbrinar els orígens de la infertilitat; amb l’oposició de les dones, amb el crit de “Macron, cabró, nosaltres parim, nosaltres decidim!”.
natalitat
Però el problema és greu i cal actuar de seguida. És per això que davant de la grandeur de la France en perill, Macron ha reunit a diversos assessors que han decidit aplicar a partir d’aquest estiu noves mesures. Consellers del govern català s’han desplaçat a Paris per aplicar algunes d’aquestes solucions al nostre país, ja que Catalunya té una natalitat de les més baixes d’Europa, que no supera l’1,17.

Per començar, creuen que aquest problema es deu sobre tot a un feble desig sexual, degut a la precarietat del present i la incertesa del futur d’una joventut sense perspectives. Així, les treballadores sexuals realitzaran cursets gratuïts de com fruir del sexe als centres d’ensenyament secundari i universitari. En el transport públic es reservaran espais per poder practicar el sexe lliurement, equipats amb audiovisuals eròtics i amb llits plegables i lliteres. L’Estat pagarà dues hores setmanals als treballadors per poder fer l’amor dins de la jornada laboral. Alhora que l’Església, partidària d’aprofundir l’amor entre les persones, habilitarà uns espais eclesiàstics perquè després de missa els feligresos puguin fer el sexe amb llibertat.

La campanya començarà amb la retransmissió per tots els mitjans del president Macron fent l’amor amb plena dedicació per donar un exemple a tots els francesos.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


KINTA KOLUMNA
BRUSSEL·LES INTERVENDRÀ A MADRID?
L’estrany cas del Consell General del Poder Judicial
Brussel·les exigeix garanties sobre la independència del poder judicial espanyol. A Madrid els caps dels dos partits que dominen l’estat es reuneixen alarmats per la possibilitat de que s’internacionalitzi aquest escàndol i proven de negociar una "última oportunitat" per desbloquejar la renovació del poder judicial. S’acaba renovant a mitges.

Des de fa quatre anys, la dreta s'oposa a la renovació dels membres del Consell del Poder Judicial espanyol, els mandats dels quals han expirat. Brussel·les també està preocupada per aquest lamentable estat de la qüestió i plateja la legalitat del seu funcionament..

A Madrid, la dreta reacciona enfurismada i fa escriure als seus acòlits, des de simples ciutadans a magistrats, alertant la Comissió Europea, demanant explicacions sobre el govern de Sánchez i sobre els detalls de la llei d'amnistia negociada amb els independentistes catalans.

Brussel·les es caga a les calces, a més a més ells són dels diferents PP’s europeus. Un bon merder a la consciència. I sobretot quan llegeixen el que els diuen els del Consell General del Poder Judicial, aquest mateix Consell que fins fa poc dubtaven de la seva legalitat.

Manuel Luna Carbonell, que acaba d'assumir el càrrec, carrega contra una "ingerència inadmissible en la independència del poder judicial i un atac flagrant al principi de separació de poders".

El nou secretari general d'aquest òrgan clau, encarregat de vetllar per la independència del poder judicial, no té paraules prou dures per criticar un projecte (corol·lari de l'amnistia) de regular l'actuació dels jutges per part de les comissions parlamentàries. Crítica una cosa que encara no existeix.

Cal reconèixer que la dreta reaccionaria espanyola ha sabut internacionalitzar un problema intern a l’estat, un problema que ells mateixos han creat. S’han volgut convertir en mansos quan actuen amb total impunitat des de la fi de la dictadura franquista.

Però tot això potser finalment se’ls giri a la contra. Cada dia hi ha més persones que pensen que cal votar a les eleccions europees per fotre’ls fora de Brussel·les. Finalment els independentistes de Junts van obrir aquest camí quan Puigdemont va decidir presentar-se i va guanyar un escó i la mínima seguretat de que no el podien deportar a Espanya.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
TRES GRANETS DE SORRA
Moren tres militars americans
Tres morts per molt militars que siguin i molt americans, comparats amb els milers de víctimes de l’Orient Mitjà, són ben poca cosa, però tot ajuda per aplanar el camí cap a la guerra que, en definitiva és el que tots volem. Les ganes que té el món d’encetar un nou conflicte bèl·lic que amenaci no a una regió sinó al món sencer!

Oficialment, és clar, els estats diuen lluitar per la pau. Es reuneixen, inventen treves, fan aliances de cap de setmana. Quan a algun exèrcit o grup fanàtic se’ls escapa una bala tant agressor com víctima intenten aplacar els ànims. Que no, que no era un atac premeditat, que Ok, que no hi haurà resposta, però tres dies després la resposta ja ha estat donada i amb una intensitat desmesurada.

La darrera jugada ha estat la mort dels tres soldats americans i una bona colla de ferits a Jordània, a tocar de Síria. Els possibles autors unes milícies proiranís de nova creació amb la intenció, apart emmerdar la troca, suposem que poc clara. El President americà, tot despertant de la sessió d’oxigen-teràpia va fer un col·lapse i va tornar al seu coma habitual. En despertar novament, ja havien passat unes hores de l’agressió que corresponen més o menys amb el temps que es va donar el govern americà per respondre a la milícia. Després, un toc conciliador de Bilden. La mort dels seus soldats seria venjada però a proporció, no pas de manera bàrbara com acostuma l’exèrcit israelià.

Acabat l’anunci oficial, Bilden va pitjar el botó vermell i armes de tot tipus volaven cap al Pròxim Orient. Com a resultat, un verdanc en terra jordana que no deixa d’afavorir discretament un nou pas en l'escalada. I així fins el pet final.

És una mena de joc de l'Oca. Innocent, entretingut, amb alguna casella dolenta d’on surts de seguida... però amb una trampa. L'Oca que et permet tornar a tirar i a tirar i a tirar fins que mates totes les fitxes dels altres.
LLUFA


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
AMB XI JINPING, LA VACA MONETÀRIA S’HA ESGOTAT
El ciment fa tremolar l'economia xinesa
Els crítics de la Xina fa temps que pronostiquen un col·lapse imminent de la seva economia, cosa que està en dubte per ara, però tot apunta que hi ha moltes fragilitats.

Un tribunal de Hong Kong ha ordenat la liquidació del gegant immobiliari xinès Evergrande incapaç de presentar un pla de reestructuració. Aquesta immobiliària ha estat el promotor més gran de la Xina, abans d'acumular gairebé 300.000 milions de dòlars en deute.

És tot un símbol d’una crisi immobiliària que fa anys que dura i que pot fer caure l’economia més gran del món. No queda clar, però, com es pot materialitzar una decisió presa a la regió semi autònoma de Hong Kong a la Xina continental, on el grup té la seu. En tot cas amb l'anunci de la liquidació, les accions d'Evergrande van caure més d'un 20% a la Borsa de Hong Kong, que va suspendre la cotització de les accions.

El col·lapse d'Evergrande, va esclatar el 2021 quan va ser declarat en fallida als Estats Units, llavors va ser intervingut per les autoritats xineses degut a que el grup era un pilar de l'economia i que el sector de la construcció i el sector immobiliari representen aproximadament una quarta part del PIB de la Xina.

Durant dècades, els compradors pagaven habitatges nous fins i tot abans de la seva construcció, i els grups finançaven fàcilment els seus nous projectes de construcció a crèdit. Però ara la Xina està en deflació, l'índex de preus al consum (IPC) va caure un 0,8% interanual al gener-febrer, període de la festa de l'Any Nou Lunar, la principal trobada familiar de l'any que dóna peu a un alt consum.

En definitiva, Xi Jinping ha portat el país a la ruïna, els preus són en constant baixa. Tot i que una disminució dels preus pot semblar una bona cosa per al poder adquisitiu, la deflació destrueix l'economia, ja que els consumidors tendeixen a ajornar les compres amb l'esperança de noves caigudes. A causa de la falta de demanda, les empreses es veuen obligades a reduir la seva producció i acorden noves rebaixes per vendre les seves existències.

Això és produeix en el marc del que s’anomena la Segona Guerra del Pacífic on s'oposen dos sistemes: un, el xinès, pretén imposar-se a través de l'autoritarisme; l'altra l’americà que advoca per un Indo pacífic lliure i obert al comerç amb el patró del liberalisme ianqui.

Una guerra, per ara, sense soroll ni bombardejos.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
QUI VOL L’AMNISTIA?
Moviments estratègics per sucar de l’amnistia
Ens tenen ben entretinguts, que sí, que no, que tan se val si va de bo. El joc dels partits polítics consensuant l’amnistia, recorda molt al grup d’infants que perden la meitat de l’esbarjo decidint les regles del joc al que pensen dedicar el pati. Als nens els importen molt més les regles que el joc. El mateix els passa als polítics.

Quan tot semblava enllestit i acordat i tot semblava afavorir a Junts, el partit de Puigdemont diu que no, que ell no juga. Ai vatua! I per què? Bàsicament per rucs, però més encara per pinxos. Perquè després de molts anys d’escolarització religiosa necessiten sentir-se rebels i després de molts pactes al Majestic, encara més.

A tot això, la dreta està d’allò més contenta. Junts els fa la feina retardant una llei que els feia la punyeta. La dreta, ara necessita una treva fins les eleccions gallegues. A falta de programa per casa seva, els populars gallecs necessiten omplir les urnes i contra Catalunya i l’Amnistia els hi va de conya i la tossuderia de Junts, no diguem. És la cirereta al pastís.

Ara bé, caldria recordar que és la dreta precisament la que més necessita de l’amnistia, molta més que tota la Catalunya junta. És veritat que a Catalunya esternudes i el Jutge Castellón t’acusa de terrorista, però tot i així la població amenaçada no passa del miler o dos milers. A Espanya –segons imatges– hi ha com a mínim dues institucions plenament presumptes implicades en terrorisme. Tot el govern de la dreta i totes les seves forcen armades. A la dreta l’hi interessa l’amnistia com el pa que menja. Cada un dels “a por ellos” és un terrorista, malgrat que segons Castellón siguin patriotes. I el “a por ellos” es va escoltar als quatre racons d’Espanya. O sigui i resumint perquè el tema ja fa basarda, després d’oposar-se a la llei d’amnistia per a mil o dos mil catalans, el PP i els islàmics de VOX veuran perdonats a més de la meitat dels seus seguidors, molts d’ells diputats o senadors i gairebé tots segrestadors de la veritable democràcia. Dit d’altra manera, si sou de dretes, reseu perquè s’aprovi l’amnistia... O perquè Castellón no traspassi.


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
LES ANDALUSES I EL SEXE
Per veure la sexualitat en el meu Crist, has d'estar malalt!
Això és el que diu l’artista. Però els integristes i simpatitzants políticament a dreta i extrema dreta no poden acceptar un Cristu que agiti descaradament la imaginació sexual de les ciutadanes.
De fet són uns envejosos d’aquest tio superbò que només sortir al carrer en forma de pòster per a la Setmana Santa de Sevilla, ha creat una onada de catolicisme místico-eròtic que amenaça de transformar el masoquisme de les processons en orgia.

LES ILLES BALEARS SÓN COM SÓN
Crisi a VOX, el partit expulsa cinc diputats per desobediència
Ja sabeu que VOX forma part del govern Balear i que una de les seves primeres passes va ser anar contra la llegua, contra la diada de les Illes, contra tot el que tingués tuf a català...
Però cinc dels diputats elegits no han sabut aguantar la pressió que comporta anar contra la llengua que els seus conciutadans parlen, ni tampoc la falsificació de la història proposada pel partit.

SOTERRAMENT DE RODALIES AL PAS PER MONTCADA I REIXAC
L’obra més esperada dins els caos català
Ha calgut anys i panys per començar aquesta obra camafeu del vuit ferroviari català. Hi ha hagut accidents mortals a repetició, ha dividit una població en trossos i trossets desconnectant els seus habitants fins poder parlar de cent Montcades diferents.
Però bé, sembla ser que entre els acords de fiançament i de traspàs de Rodalies entre els governs de Madrid i Barcelona, Montcada ha sortit de l’oblit. Ara només falta que les obres es facin amb celeritat.

UN ESDEVENIMENT D’IMATGE I SO MUNDIAL
L’ISE el saló de la imatge que pot superar el Mobile
L’ Emergència de les noves tecnologies en equipaments per a la imatge i el so té una nova seu en el saló de Barcelona. Milers d’asiàtics, americans i africans hi participen. Llàstima que la majoria de ciutadans del país desconeguin completament què si fa.
Potser que una mica més d’informació a la ciutadania seria convenient. Augmentar el nivell de cultura en una societat cada vegada més ignorant seria un seriós progrés social.

HAVIA D’ARRIBAR
Restriccions per sequera, 6 milions de catalans a 200 litres dia
Pels agricultors i ramaders la ració és disminuïda entre el 50% i el 80%; disminució del 25% en industria i recreatius. Clar que els pagesos estan emprenyats. Clar que aprofiten que Brussel·les s’ha baixat els pantalons quan han sortit al carrer. Clar que els tractors a la Diagonal han introduït el parlar català en aquest territori castellanitzat.
Però això només és la punta del iceberg. Les coses aniran a pitjor mentre no es canviï cap a una transformació de l’agricultura i la ramaderia realment sostenible sota pena que s’extingeixin.

DONALD TRUMP EL VIOLADOR
Trump condemnat a pagar 83,3 milions € a E. Jena Carrell
La periodista violada per Trump el 1996, guanya per KO i obté una primera gran victòria. No va ser fins el2019 que es va atrevir a denunciar haver estat violada en un emprovador d’uns grans magatzems new-yorkesos.
Amb 80 anys, ella va sortir del jutjat de Manhattan, envoltada dels seus éssers estimats, enmig d'una munió de fotògrafs, va dir que era "una gran victòria per a totes les dones que s'aixequen després de ser enderrocades, i una gran derrota per a cada miserable assetjador”. La millor noticia de la setmana per a molts nord-americans.


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
QUE ELS RICS TAMBÉ MORIN DE GANA
QUE MATAR NO VALGUI LA PENA
LA CORT PENAL INTERNACIONAL
ORDENA A ISRAEL PREVENIR I CASTIGAR
LA INCITACIÓ AL GENOCIDI