8 de juliol 2022

OTAN NO, PERÒ VALE...
OTAN, el bo i millor es reuneix a Madrid
Èxit clamorós de la diplomàcia, la seguretat i el govern de Madrid. En tota la reunió no han matat un sol cap d’estat. Ningú s’ha intoxicat amb els àpats, les primeres dames han pogut fer mitja i, a sobre, els seus marits han decidit punts vitals sobre la supervivència d’occident. O no, perquè les conclusions han estat:

Unió politico-militar-ideològica contra Rússia i augment significatiu de les despeses nacionals als ministeris de defensa.

Com calia esperar, Rússia va respondre a l’acord a velocitat de coet. Amenaça amb un nou teló de ferro (provocat naturalment pels occidentals) i amb una resposta militar proporcionalment adequada. O sigui; mama por.

Per aconseguir aquest magnífic acord occidental, Turquia ha aixecat el veto a Finlàndia i Suècia. A canvi, els països nòrdics es comprometen a variar la seva política respecte als kurds. Espanya beneeix l’assassinat marroquí a Melilla i torna a rebre a la sexta flota nord-americana a bombo i plateret, Johnson, el Boris, ha promès pentinar-se abans de cada cimera i Biden repartirà almoina el dia d’acció de gràcies als ucraïnesos. Maniobres totes elles com es pot veure, sortides del bon cor occidental.

Un èxit, en definitiva que ha fet manifestar al cap de la OTAN que la de Madrid ha estat una reunió històrica. És cert. Tornem a preparar-nos per a una altra guerra mundial, la tercera... i la última?


SEGONA PÀGINA


L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
IGNACIO PADILLA CONTRERAS
L’IPC augmenta fins a dos dígits
El tenen amagat a una habitació de l’Hospital Provincial de Madrid però un inspector d’Hisenda renegat, em facilita l’entrada. El tenen estirat a un llit amb les cames lligades a un aparell de gimnàstica passiva que va a tota llet. Se’l veu pàl·lid, li suen les ungles, i en contra del que es podria pensar, prim com una agulla. Demano que parin la màquina i li dono uns minuts de recuperació.

Com es diu, vostè?

Ignacio Padilla Contreras, però tothom em coneix per IPC.

Però vostè havia augmentat molt de pes, no?

Jo no. El que ha augmentat és l’IPC, jo sempre he estat prim. Treballo a la construcció... Però un representant del ministeri, em va fotre dins un cotxe i aquí em té, i diuen que no sortiré fins que no m’aprimi.

Clar.

No tan clar. Jo no en tinc cap culpa. Jo no he sortit mai d’Espanya i ara m’acusen de no sé què delS russos i uns altres i del petroli, jo no he fet res, li prometo.

Ja, però dient-se així...

Si però és que jo no conec al tal IPC, no som parents ni amics. Jo només sé que a casa la dona cada dia porta menys menjar i que la casa és una nevera a l’hivern i una caldera a l’estiu i ara em diuen que es culpa meva.

Doncs ho té fotut...

Algú hauria de parlar amb el del ministeri i fer-li entendre que l’IPC és una altra cosa, que no sóc jo i aprimant-me a mi no aconseguirà que les patates baixin de preu.

Això serà complicat. Quan se’ls posa una idea al cap.

Es el que m’han dit.

Engego la màquina de gimnàstica passiva... –Serà millor que s’aprimi, acabarà abans que el del ministeri entengui un tema com aquest.

Té un caramel?, és la darrera pregunta que em fa.


LA GARSA PROSTÀTICA
IOGURTS CADUCATS
Ucraïna es queixa de l’armament que rep d’Espanya
A Ucraïna se li acumula la feina. No en té prou d’enfrontar-se amb Rússia que quan ho fa amb l’armament que els ha enviat Espanya, els fa figa perquè està caducat i ni mata ni espanta. Segons sembla, en les armes espanyoles els canons s’escalfen i només poden tirar salves, els gallets es bloquegen i sovint, surt el tret per la culata. Ucraïna s’ha queixat i acusa a Espanya d’estar de part de l’enemic.

Els ucraïnesos no ho saben però sort han tingut que Espanya no els hagi enviat els seus submarins que, o no s’enfonsen o quan ho fan no tornen a surar, o les seves fragates que han fet fora de mida i no caben als ports de mar i han d’aparcar als aeroports de terra.

A la darrera cimera de l’OTAN, Espanya ha promès posar fil a l’agulla. Buscarà dins els armaris els estris de matar més fiables i els enviarà als ucraïnesos sense recàrrec.

Per aconseguir complir amb la promesa, el President Sánchez ha proposat elevar el pressupost militar fins a un 2% amb la qual cosa, Espanya podrà comprar armes a algun lloc que les facin com Déu mana i després, sense desembolicar, les enviarà a terra ucraïnesa, on probablement se les quedarà l’exercit rus que ja s’hi haurà instal·lat.

Una cosa és segura, facin falta o no facin falta les armes, el dos per cent el pagarem nosaltres.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
TOTHOM EN NECESSITA
Per fi una empresa catalana triomfa

Doncs sí, els catalans són escatològics amb el caganer, al llit –però no ho hem comprovat per ara–, en els seus costums i en tantes altres coses que preferim ni imaginar.

Però el top és amb el paper higiènic amb la bandera d'Espanya, un invent de l’empresa catalana Banys Nous de Barcelona que està fent el seu agost gràcies al nou producte que ha inclòs en el seu catàleg d'estris i decoració de bany.

Es tracta d'un rotllo de paper higiènic que està decorat amb la bandera nacional d'Espanya. Com no podia ser d'una altra manera s'ha format un gran escàndol per allà on hi ha les espanyes i amb un nivell d’orgull nacional com cal.

Suposem al lector prou intel·ligent, ja que se sobreentén que l' èxit d'aquest producte es basa en el menyspreu que des de terres catalanes es vol fer de la bandera espanyola, utilitzant-la amb la finalitat més irrespectuosa i degradant possible, el de netejar-se el darrere, el cul en definitiva.

Els responsables de l’invent, amb Andreu Vila com president de la marca, en una entrevista feta entre dues cantonades ens han explicat: "Després de l'enrenou de Dani Mateo amb la bandera vam pensar que entre els ciutadans hi havia una necessitat”.

En conclusió! Què el seu producte únicament té la intenció de cobrir aquesta necessitat entre els "consumidors".

Els españolistas ja no en tenen prou tenint a favor seu els jutges per condemnar a centenars d’anys de presó als que gosen pensar en les quatre barres de sang de Guifré el Pilós. Tampoc en tenen prou amb ocupar tots i cadascun dels llocs de decisió sobre Catalunya. Ni encara menys amb el procés genocidari contra la llengua catalana… per no suportar, és que no poden ni suportar que els catalans es freguin el cul amb eufòria assassina... Porca misèria !!!

Doncs com dèiem. Nombroses organitzacions pro-nacionals-espanyoles preparen ja diferents mobilitzacions en pàgines web i fins i tot manifestacions als carrers per sol·licitar la retirada del producte de forma immediata, així com una disculpa del responsable de la companyia.

Campanya mediàtica nacional-espanyolista obliga, a twitter amb el hashtag#noenmiculo es demana als catalans de bona voluntat que no comprin i utilitzin aquest paper. Bé, no han entès res, el que es tracta es de que els catalans per fi deixin de ser escatològics i portin un cul d’allò més net. Només d’aquesta manera evacuaran quotidianament les idees més folles.



CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA KINTA FORKA
ESPANYA I EL SECRETS DE L’OPI LEGAL

Quantes morts més hi ha hagut?

Andalusia és el segon productor mundial d'opi per a ús terapèutic destinat a companyies farmacèutiques. Una producció estrictament controlada i secreta.

Però no és del tot veritat aquesta informació i hi ha qui na trobat. Segons el testimoni d’un metge forense en el que explica que recorda perfectament una escena: Un cos estès en mig d’un camp de plantes coronades amb les conegudes beines verdes acaronades pel vent.

En aquest entorn bucòlic un tal Pasquale, un italià de 32 anys, va morir. Abans havia aconseguit burlar la vigilància de la Guàrdia Civil i penetrat en el camp de roselles, acompanyat de dos amics.

El metge fins i tot descriu les eines rudimentàries però eficaces amb les quals Pasquale havia incisat les càpsules per extreure’n el làtex, un suc blanc i enganxós que permet obtenir opi.

Enguany s’han cultivat 13.000 hectàrees. Els andalusos van darrere de l’altre gran productor, Austràlia, en el comerç legal d'opi, en constant creixement a causa de la necessitat mundial, cada vegada més gran, d'analgèsics.

Aquest secret està mal controlat per la única empresa espanyola que el cultiva des de la sembra fins a la recol·lecció i la seva exportació. Estrictament prohibit revelar la ubicació de les plantacions, permanentment sota vigilància policial.

La mort de Pasquale, el 25 de juny de 2009, va romandre un secret. Segons l'informe, el jove tenir convulsions i després va deixar de respirar. Els seus amics van sortir corrents a buscar ajuda. Un transeünt, va avisar una patrulla de la Guàrdia Civil.

Segons l'autòpsia, va morir per ingestió d’opi. Un jutge d'Albacete va liquidar el seu expedient en quatre mesos. Excepte els familiars de Pasquale, les autoritats van tapar l’expedient.

I ningú ho hauria sabut sense la tossuderia de María Antònia Martínez, una metge forense especialitzada en toxicologia, que va barallar-se per ressuscitar el dossier enterrat. Demostració que com més guardians tingui un secret, millor s'escapa.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
RETORN AL PASSAT
El Tribunal Suprem del EEUU, torna al segle XVIII
A Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar. L’ex President Trump, ha fet més feina des que va deixar la Casa Blanca que mentre hi follava amb la Melania. Aquests sí que ho va deixar lligat i ben lligat. Va nomenar un tribunal de cowboys... i futur assegurat.

L’assalt al Capitoli, no va ser un fracàs. Era només una prova de resistència, com es fa als nous ponts abans d’obrir-los a la circulació. Trump sabia que si el Tribunal callava després d’enviar al seu exèrcit de sonats al Capitoli, ja no parlaria mai més... o sí, però a l’antiga, amb anglès antic i mentalitat feudal.

En teoria als EEUU Bilden mana, però el que en porta les regnes és Trump.

De moment el sheriff ha ordenat als seus nois, que acabin amb els drets femenins i tota la conya sexual que ofèn a Déu i ara que es torni el dret a cada Estat per empastifar el planeta fins que no en quedi res. I els nois i noies del Tribunal, munten el seu cavall, carreguen armes i es llancen per la pradera nacional disparant a tort i a dret.

Se suposa que el proper pas, serà el retorn a l’esclavitud. A hores d’ara no se sap si els primers nous esclaus seran els que passen la frontera d’estranquis, o els negres ja instal·lats de generacions enrere al Bronks. Es igual, tot és carn i la carn, encara que sigui negra, excita a Trump.

Trump, com el Cid Campeador, seguirà cavalcant després de la seva mort i seguirà aconseguint victòries gràcies al Tribunal Constitucional americà i això diu molt en favor dels americans que no van votar a aquests animal.
LLUFA PER TRUMP I EL TRIBUNAL SUPREM DELS EEUU


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
MARCHENA PARLA DE INTEL·LIGÈNCIA... ARTIFICIAL
Marchena invitat pel Col·legi d’Advocats de Barcelona
Un dels principals botxins dels polítics catalans, ha estat invitat pel Col·legi d’Advocats de Barcelona perquè doni una mostra del seu mestratge. De fet no caldria. Els catalans tenen prou mostres de la magnífica preparació del jutge quan durant el judici per exemple impedia que les proves visuals es passessin paral·leles a les declaracions policials. O de com es donava suport a l’acusador i es tallava sistemàticament a l’acusat. Sí, en Marchena en sap un ou.

De tota manera que els advocats catalans i altres professions prestigioses, segueixin llepant el cul de la Espanya profunda, no es cap novetat.

El que sí ha sobtat molt és la conferència que el senyor Marchena pensa donar a Barcelona. Es titula:”Inteligencia artificial y proceso penal”.

Marchena parlant de intel·ligència, té el seu morbo i si a més INRI, parla de intel·ligència artificial, ja és per gravar la classe magistral. De què parlarà? De veritat s’atrevirà a parlar d’intel·ligència? Sap quin és el significat d’artificial aplicat al mot intel·ligència. No es farà un embolic de mil dimonis que l’obligarà a passar-se l’estiu a la universitat de Prades?

Molt agosarat veiem a Marchena. Una cosa es poder condemnar a uns quants polítics catalans i l’altra parlar de intel·ligència. Marchena amb aquest títol corre el perill de fer el ridícul, tan com el fa el col·legi d’advocat de Barcelona invitant a aquests personatge. No és una qüestió de llibertat d’expressió com diuen per justificar la invitació, és un problema de dignitat nacional. Però és clar, els catalans quan no tenim una pedra per llençar-nos al teulat, portem a Marchena. Som així i així anem.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
WANTED
S’arxiva la denuncia a 33 jutges que avalaven el procés català
Després de gairebé vuit anys, el Magistrat del Tribunal Suprem espanyol, ha arxivat la causa contra els jutges que varen considerar legal el dret a decidir sobre el futur de Catalunya.

Durant aquest temps, 33 vides i 33 professions han estat sotmeses a la reprovació de tot un país (Espanya) generada per uns mitjans de comunicació a sou de les forces més reaccionaries. La doble pàgina de “El Mundo” amb les fotografies dels jutges és una cruel regressió al passat Far West. Només hi faltava l’arbre i la soga. La idea, la ràbia i la mala llet estaven allí, en aquella foto i aquell anunciat.

Què faran ara els 33 jutges? Se suposa que manifestar la seva satisfacció per l’arxivament de la causa i seguir una feina i una vida marcada i tanmateix honorada per la persecució que han patit. Però queda una llarga història de maldat, de mala fe, de indignitat que d’alguna manera quedarà pendent. I això no és bo.

Caldria investigar les raons que van moure a una sèrie de periodistes a condemnar a gent que ells mateixos sabien innocents. Caldria seguir el reguerot de brutícia que els va arribar a les mans probablement en forma de diner, conèixer als poderosos que els van donar l’ordre d’atacar i ells van seguir fidelment com a gossos.
Però saber tot això seria com conèixer la història d’Espanya i és una història molt llarga.


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
TORNEN ELS BONS
Espanya acull més vaixells americans a Rota
Les darreres paraules del meu avi moments abans de morir varen ser: Obra la finestra i mira si ha tornat la flota. Quins records en tenia ell de la sisena flota americana. Aquells nois tan pinxos, amb uniformes tan blancs, pixant-se a les cantonades quan sortien del bordell on el meu avi els portava. Quina imatge de societat avançada, de poder. Quan van retirar-se, Espanya va perdre alguna cosa irrecuperable, l’alegria dels nois de la flota.
M’agradaria que el meu avi fos viu, o que ressuscités una estona perquè la sisena flota americana torna a Espanya. Torna l’esperança.

MADERA, MÁS MADERA
Emigrants morts dins un camió
És la frase d’aquests dies a Chiapas on necessiten una cinquantena de taüts per enterrar als emigrants morts d’asfíxia dins d’un camió. Notícia de portada avui, petita nota d’agència el dia que els enterrin, oblit absolut d’aquí a quatre dies.
I per què hauríem de parlar-ne més? Estem acostumats a la mort dels altres, ens hem alimentat amb les morts alienes. Per què ens hauríem de preocupar ara per aquestes víctimes. Solidaritat, esperit de revolta, sentiment d’injustícia? Au va, que ja som grans i vol ploure. Els emigrants haurien de saber que no es pot emigrar i de fer-ho, que utilitzin un avió, encara que sigui un vol xàrter.

SI NO FOS PER LES FALDILLES
Escòcia, nou referèndum per la independència
Com s’ho fan els escocesos? Formen part del Regne Unit, els respecten dins i fora del país, els castells segueixen dempeus, tenen pluja, un deliciós visqui i quan es senten amb ganes de ser independents, fan un referèndum, acceptat per Londres, el perden i dos anys després el tornen a convocar. Tot sense fer soroll, sense Vallejos ni clavegueres.
La diferència amb Catalunya clama al cel. La pregunta és Aquesta diferència està entre Escòcia i Catalunya o entre Londres i Madrid?
En tot cas, si no fos per haver-me de vestir amb faldilles, m’agradaria ser escocès.

A PIXAR A LES CANTONADES I A CAGAR A LA VIA
L’Ajuntament de Vigo multa amb 700 € per pixar al mar
La iniciativa gallega ens sembla de puta mare tot i que ens demanem, des de Pekín fins a Barcelona, com collons s’ho faran per controlar els pixaires. Però en tot cas guerra contra ells.
La resposta és ben senzilla. L’aigua no puja dels vuit graus. No hi ha Déu que es bany però l’alcaldia s’ha marcat una norma a favor del medi ambient que farà escola a escala mundial.
Això és política de veritat. Això és salvaguarda del Medi Ambient. Déu beneeixi aquests sants homes de Galícia.

LAURA BORRÀS TU TAMBÉ CAURÀS
ERC i CUP s’ho passen de conya
Els catalans eren caïnites abans del procés. Els catalans són encara més caïnites després del procés. Això té conseqüències nefastes pels que voldrien tenir país propi, lleis pròpies i un govern solvent.
Ara li ha tocat el torn a la Laura Borràs. És una dels darrers líders catalans independentistes que l’estat espanyol encara no ha aconseguit esclafar i arruïnar. Bé, això és un matís, l’altre és que amb l’anunci d’un segon possible judici contra la Laura els d’esquerra i els cupaires actuïn com els fariseus descrit per la bíblia.
Ai, ai Laura... em sembla que et fotran per davant i per darrera en nom de la puresa política.

ORGULL LGTBIQ+
Ada Colau en campanya electoral
Pobra alcaldessa, va i balla en una gala de l’orgull LGTBIQ+ per sostenir-los i és criticada. A hores d’ara la Colau es multiplica en els múltiples escenaris que el mateix ajuntament sosté. Que si dinars de veïns del barri de... Que si actes en recolzament dels desfavorits immigrants.
Ai, ai alcaldessa vostè afirma que és solidaritat humanitària. Els adversaris polítics afirmen que és campanya electoral.
Tinc un amic que diu que vostè perdrà les eleccions ja que Madrid vol que les guanyi i potser té raó. Els barcelonins són de memòria curta, actuen per impulsos i disparen (vots) sense pensar. Començo a creure que la propera vegada perdrà les eleccions malgrat no tenir cap contrincant que li pugui plantar cara.


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
DISLÈXIA, TRASTORN DE L’APRENENTATGE DE LA LLENGUA ESCRITA
POT PROVOCAR PROBLEMES SOCIALS
SERÀ VERITAT?