23 de juny 2023

LES FALLES DE VALÈNCIA i BARCELONA
VOX entra a València. COLLBONI a l’ajuntament de Barcelona
Per Barcelona no hi ha comentaris, només un “Que us bombin!”.
A València, van i creuen la línia vermella de meta i guanyen. Per explicar la victòria de Vox és precís parlar dels altres equips que van permetre l’escapada a principi de l’etapa. Quan Vox ja els portava vint minuts d’avantatge, alguns van voler reaccionar estirant el piló però ningú col·laborava en la persecució. I al final només van lluitar com a cafres per aconseguir el segon lloc.

No traurem mèrits a l’equip de VOX, valent, fort i esforçat. Té com a capità, a un condemnat per violència masclista contra la seva ex esposa. El segon, que tots consideren l’estratega de la carretera, és un experimentat esprinter, que quan li fallen les cames fa servir el coco, bandeja de banda a banda de la carretera, llença contra la cuneta als contraris i en arribar a meta declara que no hi ha violència en l’esport. De fet el senyor Llanos és tan pacifista que també assegura que no existeix la violència masculina. Una declaració plena de bones intencions. El tercer destacat de VOX és Vicente Barrera, famós ex torero que es va inflar a tallar orelles i cues als toros però que ha assegurat que ja està retirat i no pensa tallar res més als valencians excepte la llengua (però en sentit figurat). El torero està absolutament d’acord amb el seu segon, no existeix la violència contra els animals.

Com es pot veure, una gran volta al ex País Valencià, a partit d’ara Comunitat Valenciana i molt aviat “región del este mediterráneo español” que com a colofó ja ha pogut visualitzar el positiu canvi que ha provocat l’entrada de VOX al poder. Apart de la copa pel guanyador s’ha regalat a tots els membres de l’equip un llibre de Corin Tellado.

València està molt acostumada a cremar coses. Fins i tot en fan una festa que anomenen la cremà (a partir d’ara la “quemadura”). Esperem de tot cor que no socarrimin als seus veïns.


SEGONA PÀGINA


K.MEO
SOROLL CIENTÍFIC
El Sónar altra vegada a Barcelona
Incapaç del tot de identificar el Sónar amb una experiència de música, creativitat i tecnologia, però m’ho van jurar i vaig anar a fer l’entrevista. Portava un vestir gris, coll i corbata i l’audiòfon perquè començo a sordejar. Per tres vegades el taxista em va jurar que em portava al Sónar. No m’ho podia creure. Mira tu a quin tipus de gent li agrada la creativitat. Emprenyat, el taxista en va obrir la porta i va dir: “si no me cree bájese y siga los gritos”.

La trobada amb la gent del Sónar va ser cordial (em sembla) perquè sembla que això de la creativitat es basa essencialment en fer sorolls molt forts. Macos però forts i no ens enteníem gaire.

La robòtica és essencial, enlluerna i transporta i els hologrames et retornen a un futur que desconeixes perquè està en el passat.

Sónar és una convergència multidisciplinar... POLITICA??? No, no t’espantis, una convergència social que aborda temes socials, sobre tots els desconeguts. VALE.

Mix...

Un diàleg entre la tecnologia i la herència cultural, en especial l’espartana.

Cada vegada la gent està més especialitzada i se’ls pot anar donant experiència nova.

Mix...

De l’holocaust en surt l’holograma...

I espera quan la intel·ligència artificial estigui a l’abast de tothom, això serà la hòstia. Un nou món. Un Mix entre realitat i ficció. ARA, EL MIX!

La majoria d’aquestes notes me les van escriure en un tovalló de paper i ara les repasso mentre l’otorrino intenta treure’m les peces de l’audiòfon que em va explotar dins l’orella.

M’encanta la cultura de Barcelona.


LA GARSA PROSTÀTICA
DE NOVEL·LA NEGRA

Tràfic d’antiguitats
Els millors autors de novel·la negra, col·loquen sempre un esquer, en forma de personatge, a les primeres pàgines de l’obra. Es presenta com un home o dona que traspua silencis, mentides i passat fosc i que el converteix immediatament en el possible culpable de la història que s’explica. Els lector, queden satisfets de la seva habilitat deductiva i acaben el llibre només per confirmar-se com aguts investigadors. Dos pàgines abans del final però, surt un altre personatge, un que durant tota la novel·la ha estat bo i col·laborador. Aquest i no el bandarra d’abans, és l’assassí o el lladre o el que faci falta.

Ara els Simenon, Christie, Doyle i companyia hauran de canviar de tàctica. Ara el dolent, és el dolent de la primera pàgina o per ser més exactes el que defensa amb més vehemència a la víctima. Ara és l’empresari exemplar el que ha robat a la seva pròpia empresa, el bisbe modèlic qui ha violat a més infants, el policia qui mata a la població, o els Presidents de tota mena d’associacions (des de ONG fins a Museus) els que desvien fons a les seves butxaques.

El darrer cas, toca i taca presumptament al President i Sots president de l’Associació internacional d’antiguitats. No cal fingir, ja se sap, el que dirigeix és el que guanya.
Ni falta fa parlar dels espolis culturals que la civilització ha fet en els països del tercer món. A la sortida de les piràmides, centenars d’egipcis t’ofereixen pedres robades (absolutament falses) dels jaciments. El robatori és la moneda més utilitzada per aconseguir peces antigues. Tots ho sabem i darrerament sabem també qui són els malfactors. No només que duen el coll blanc, també cobren de la institució que roben i viuen com un déu de l’Olimp gràcies a les seves dietes. Enriquir-se amb el material que treballes, ja forma part de la feina en la que treballes. De no fer-ho els acomiadarien per manca de professionalitat. Ves per on.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
UNA REVETLLA INESPERADA PER A COLLBONI
Okupació verbenera
Primer, un assetjament continuo i violent dels feixistes orquestrats per l'empresa “desokupa” amb el Daniel Esteve al capdavant. Després, les agressions al CSO la Ruïna i a la casa el kubo, al barri de la Bonanova de Barcelona o encara a la nau La Pirata. Finalment els okupes barcelonins contraataquen.

Ja fa temps que se'n preparava una de grossa, per part d'un jovent cada cop més desesperat i frustrat davant d'una societat en la qual no tenen futur. En la que viuen marginats per poder actuar pels seus ideals de justícia social i de llibertat.

Menyspreen els valors dominants i cerquen noves vies comunitàries d'alliberament. Aquesta vegada han triat la revetlla de Sant Joan per fer una okupació “especial” emparats pel soroll constant de la pirotècnia i el brogit de la música i de la festa.

Una seixantena d'homes i dones, cap a mitjanit van penetrar en una església i un convent a tocar de la Vall d'Hebron, llocs en desús des de fa temps. Verbena obliga, al convent hi van entrar una vintena de dones vestides de monges, mentrestant, la resta s’introduïa a l'església. Un d'ells vestit de capella i la resta com si fossin joves feligresos de les Joventuts Obreres Cristianes. Per a tots dos recintes disposaven d'un document signat pel cardenal i arquebisbe de Barcelona Josep Omella, acreditant la cessió d'ús dels dos recintes religiosos. No cal dir que falsificat, ben segur.

El convent està pensat per acollir famílies i gent sense recursos, i a l'església si faran des de un centre d'autoformació física i mental per als joves, fins a cursets d'autodefensa, de meditació i d'agitació per la transformació social.
Tot això començarà però més tard! La revetlla va ser la seva festa. Ballant sense les disfresses religioses va brindar als compassos rítmics del rock en la fosca de la nit només il·luminada pels ciris pasquals, i finalment es van estimar profundament, com manen els cànons de la Santa mare església.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


KINTA KOLUMNA
DIUEN: EL RECURS A LA VIOLÈNCIA NO ÉS LEGÍTIM EN UN ESTAT DE DRET
Fan: Prohibició del grup ecologista “Soulèvements de la Terre (SLT)”
En la deriva de l’anti-ecoterrorisme, la dissolució es produeix un dia després de la detenció de setze persones per part de la subdirecció antiterrorista en el marc d'una investigació sobre el que va passar a les dues grans manifestacions a Sainte Soline.

Aquesta persecució és una forma de radicalització del poder i no és cap sorpresa en un govern -el francès- que ha actuat així des de les Armilles Grogues, però és inútil perquè la majoria social se sent formar part dels manifestants a Sainte Soline, l’excusa per a prohibir-lo.

Estem davant d'una inversió total de la perspectiva, no són els individus els que lluiten sinó la mateixa Terra la que es revolta. El que es demana a través d'aquest moviment és una altra manera de conviure, acabant amb l’estructura piramidal de poder i creant un dispositiu horitzontal agrupant a una humanitat afectada pels esdeveniments climàtics.

El govern Macron, que fa tard en tot, ha apostat per criminalitzar els moviments ecologistes d'avantguarda. Com a la resta del món dit “democràtic” els governs criminalitzen els activistes, aquests ecoguerrers com s’autoanomenen.

De fet, s’entén el terror del govern francès veient el poble organitzant-se davant l'ecocidi en curs. A Sainte Soline hi havia famílies, gent gran, pares i fills, en bicicletes i tractors, tothom convençut que la brutalitat que se'ns infligeix i el nostre futur requereix fer alguna cosa més que signar una petició.

Durant les manifestacions, un grup ecofeminista, va llegir un poema d'Audre Lorde titulat “Lletanies per sobreviure” i que acaba dient "Però quan callem / encara temem. / Llavors és millor parlar / recordar / que se suposava que no havíem de sobreviure".

És on som exactament: no dir res, no fer res, mentre cremin la nostra casa i ens asfixiïn el futur, no ens salvarà. El macronisme vol fer creure que la resistència ecològica és terrorisme mentre segueixen una política de destrucció social i ambiental. Aquesta és una inversió bastant clàssica en el discurs que té el poder què a tot el que se’ls oposa el bategen com "terrorisme", en virtut d’això no cal escoltar, només prohibir. Això els permet d’emmascarar el veritable crim: d’inacció climàtica dels governs i dels grans grups financers que sostenen.

L'oposició és radical als grans projectes infraestructurals, i com diuen els participants en les revoltes, toca parlar de "desmantellar les infraestructures del desastre", com el túnel Lió-Torí o l'aeroport de Notre-Dame-des-Landes, malgrat que podria deixar de banda la necessitat de certs esforços industrials però mai la necessitat de construir una ecologia popular i eficient per salvar el planeta.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
AL SERVEI DEL POBLE
Els mòbils, un servei d’espionatge policial
Aquí, s’inventa la llum i un nen s’enrampa, arriba la pólvora i els exercits es fan miques, l’energia atòmica arrasa ciutats. Podria inventar-se alguna cosa que no fes mal a la gent?

No parlem de risc zero, ni tan sols d’evitar les contraindicacions inevitables, parlem de les ments satàniques que tan bon punt s’assabenten d’un possible avenç, dediquen totes les seves forces per reconvertir-lo en alguna cosa perillosa o en emmagatzemar-la per augmentar-ne el preu.

La informàtica tenia tots el números per ajudar i de manera espectacular a la gent. Segur que comporta efectes secundaris amb els nens i els adults que es queden penjats davant una pantalla, però també podem tenir el saber universal dins aquesta pantalla.

És impossible. L’exercit del mal burxa en la tablet o el mòbil, en treu peces i en posa unes altres, en treu idees i en posa unes altres, en treu humanitat (per poca que sigui) i infiltra poder.

Què bonic poder trucar a la mare, sense haver d’anar-la a veure, enfotre-se’n de com li costa trobar la tecla oportuna, com a les dues paraules diu que no et sent, que la centraleta falla i al final preguntar-li com està i penjar sense esperar resposta. No era bonic això? I de bon fill? Per què ara, aquests telèfon familiar serveix perquè la policia pugui localitzar-nos, seguir-nos, espiar-nos... No tenen altra feina?

Fa dos dies es va inventar (és un dir) la intel·ligència artificial. Abans que el poble en pugui gaudir una miqueta, ja has de vigilar que no et suplantin la personalitat tota. Físic, veu, tics, i totes les mentides que calguin. Per què no ens deixen jugar una estona?

Ja sabem la feina de la policia i qui més qui menys (en especial la gent del P.P.) s’ha llegit a Orwel. Sabem del control del poder, però fa falta inventar uns llençols biodegradables per saber si a la senyora Pepita se li ha escapat una goteta d’orina? Hem de ser tots sospitosos de terrorisme?
LLUFA


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
UNA IMMENSA VERGONYA ENS ACOMPANYA
Nou alcalde de Barcelona
A vegades costa donar el gir de la paròdia a una notícia. Hi ha un punt (o una ratlla que està més de moda) que no permet l’acudit. Com ara. El que va passar a l’Ajuntament de Barcelona el darrer cap de setmana, és una tragèdia i hauria de ser F. Lorca qui l’expliqués. Lorca sabia explicar la tragèdia perquè en va ser una víctima diària.

La tragèdia no és el polític que va endur-se l’alcaldia, la tragèdia és com va arribar-se a aquella elecció. Una manera bruta que, malauradament retrata a la perfecció l’estat de la nostra política. Tota.

Ara és en Trias la víctima, però el seu partit porta moltes altres víctimes a la motxilla, sense anar més lluny, al vuitanta per cent de Ripoll.

Falten paraules per definir els interessos espuris que es bellugaven secretament en aquell saló. Mercadeig, traïcions, faltes a la paraula donada. Fins l’últim minut esgarrapant-se pel poder.

Però més enllà encara, era fastigós escoltar les paraules dels que han de portar la ciutat. Egocentrisme, ràbia, desig de venjança, és el que en realitat desvetllen aquelles frases. Justificacions a conductes injustificables.

I les cares! per poc que t’hagi interessat el llenguatge no verbal, notes la frustració tenyida de menyspreu o de rialleta que de tant forçada et fa orinar-te les calces, aquelles selles aixecades volen mostrar una ingenuïtat que cap d’aquests personatges ha tingut ni mentre s’alletaven.

Si és veritat allò de que el rostre és el reflex de l’ànima, estem ben perduts, perquè en aquests polítics que ens manen no hi ha ànima, o és més bruta que la cara de la virginal Moreneta.

L’únic punt humà en tota la presa de posició, les mirades de complicitat i les paraules que es dirigien entre Trias i Maragall, dos polítics ancians a qui ja els ha caigut la pell del polític. Els que segueixen en forma tindrien una bona definició en Lorca, que potser aprofitant una frase dirigida anteriorment a la Guàrdia Civil, podria dir: tenen, per això no ploren, de plom la calavera.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
TIR AL NEGRE
Més emigrants ofegats
Hi ha un error de transcripció en la versió popular de la Bíblia. En un dia determinat, Déu va crear els animals de la terra que servirien entre altres coses, per alimentar a l’home. Rigorosament cert, però es van deixar de dir que aquell mateix dia Déu va crear la raça negra amb les mateixes finalitats que als altres animals.

Per això els homes de fe, que es basen apart dels textos sagrats i no censurats, en les intuïcions, maten tot sovint a membres de la raça negre. No culpem a ningú, però les coses són com són.

El problema –que fins ara no era problema- és que els negres s’han multiplicat i el que abans es regulava per llei de vida i d’esclavatge, ja no es capaç de matar a tots els negres. Igual que passa amb els conills i els senglars.

D’aquí que, en moments de crisi, poder i creients s’hagin unit en una nova creuada. Si anem d’un en un, es diuen, no fotarem res. Cal eliminar-los en grup. La tècnica nazi, va ser la millor que van trobar, però contamina. La preocupació augmentava, es va sol·licitar l’ajuda de la Policia americana, però tampoc donaven l’abast. Fins que un dia es va saber que una mena de barcassa s’havia enfonsat engolint a les aigües de la Mediterrània a tots els que la ocupaven i que, oh sorpresa! tots eren negres.

La maquinaria s’ha posat en marxa. En íntima unió polítics, empresaris, i seguidors de la Bíblia, han creat agències exclusives d’emigració. L’estaf empresarial és impecable: mafiosos, barques amb garantia d’enfonsar-se abans d’arribar a la costa i lleis de competència marítima que deixa als emigrants sempre en aigües de ningú. Guanyen un fotimer.

Molt de tant en tant, una organització solidaria rescata a uns quan negres, però proporcionalment és una pèrdua que entra dins els riscos empresarials. I a vegades també surt una notícia increïble, com ara a Mèxic, on un home ric va salvar una barca que feia aigües. Un miracle!. No, ara s’ha sabut que l’home ric es va endur a tots els salvats del naufragi a una nau on passaran els propers deu anys treballant de sol a sol, per retornar-li les despeses per les destrosses, en pintura, ocasionades al iot. Una altra manera de morir.


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
HORA D’ESBARJO
Reorganització del Govern Català
Sembla que era l’hora del bocata i el President compartia l’esbarjo amb d’altres companys de classe i com que no es van posar d’acord a quin joc jugar, van decidir reorganitzar el Govern. Podríem parlar molt d’aquest canvi, però recordo de fa molts anys que es va estrenar una obra de teatre a Valladolid. El crític es va limitar a escriure en la seva crònica. “Se estrenó en el teatro XXXXX, la obra XXXXX ¿Por qué?"

SENSIBILITATS A PES
Sobreviuen quatre nens perdut a Colòmbia
A Colòmbia és costum sortir al carrer amb el testament a la butxaca. És possible que et matin, però també ho és que et deixin tirat al mig del carrer un parell de dies. La mort allà és com el “pescaito frito” andalús. Fins i tot pot fer enveja.
Ara aquesta mateixa Colòmbia està en estat de feliç xoc pel rescat de quatre nens a la selva. Coneixien el món que els envoltava, sabien què els podia fer bé i què mal. Són els mateixos nens que d’aquí a pocs anys apareixeran morts en una cantonada i ningú no els recollirà.
A mi aquestes sensibilitats em fan plorar.

SOM EUROPEUS
Coalició entre dretes a Finlàndia
Qui deia que Espanya era mora? Espanya és Europa. Mentre aquí el P.P. es dóna la llengua amb VOX, a Finlàndia les dretes també s’uneixen en un pacte de salvació nacional. Quina és la diferència?... Cap, però jo prefereixo un esquadró d’extrema dreta finlandesa, que un nen de primera comunió de Vox. Em fa més por. Digueu-me exagerat si voleu.

LES EURO ORDRES CONTRA L’EXILI INDEPENDENTISTA EL SALVARAN?
El jutge Pablo Llarena i els dos milions d’euros amagats en un paradís fiscal
El magistrat del Suprem, l’instructor del “procés”, ha estat querellat pels delictes de frau fiscal i blanqueig de capitals després de rebre's a la "Bústia de Denúncies" d'ACODAP còpia dels extractes bancaris dels dipòsits que va fer a Liechtenstein. De ser veritat faria surar una altra peça fonamental de la trama delictiva nidada a la Fiscalia General de l'Estat i al Tribunal Suprem.
Clar que segurament ni li passarà res de res. Una cosa és treure il·legalment del país els milions, una altra és saber encara com els ha pogut guanyar i la tercera és que la defensa de la unitat d’Espanya té un alt preu que cal cobrar sí o sí.
Estarem atents als seus propers moviments en defensa d’Espanya... la resta... mutis i prou...

EL PRIMER MENTIDER I LES REGLES DEL JOC
Boris Johnson, el primer mentider del parlament britànic
Això és molt fort! Declarat pels seus congèneres com el primer en la seva història aquest home no ha entès les regles del joc?
Es ben senzill. Els polítics anglesos saben mentir, robar, enganyar i altres malifetes però si són atrapats que passa? Doncs ho confessen, dimiteixen i el joc continua igual.
Però aquest carallot malgrat ser descobert ha volgut negar les evidències i s’ha guanyat el títol de PRIMER MENTIDER. A casa nostra el joc és diferent. Els polítics fan el mateix però si els atrapen no dimiteixen, sovint ni van a presó ja que tenen amics fiscals i jutges que interpreten la llei en funció de la persona que tenen al davant.

EL PRÍNCEP ASSASSÍ DISFRESSAT DE PATRIOTA
Vol fer oblidar l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi
El príncep hereu d’Aràbia saudita, en visita a França ha estat rebut per Macron per obtenir ajuda per les seves ambicions internacionals. Macron, en tan que venedor d’armes, li ha llepat el cul i potser quelcom més de la seva anatomia.
Seguint amb la seva ambició, Salmane, el príncep que tothom creu a l’origen de l’assassinat, està fent parlar d’ell pels fitxatges milionaris de futbolistes, com per exemple Benzema i sembla ser que molts altres el volen seguir.
Dos personatges-taurons, freds, i que tenen la mateixa merdosa visió del món que els envolta.


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
L’ABSTENCIÓ
POT SER UNA MANERA D’EXPRESSAR EL DESCONTENTAMENT
O FINS I TOT UN CERT FATALISME
AMB EL SISTEMA POLÍTIC