20 de desembre 2024

TARRAGONA ÉS DE TERCERA
L’àrbitre Elder Mallo pita contra el Nàstic, Tarragona i Catalunya
En una mena d’antologia de l’anticatalanisme, el que havia de ser un partit de futbol on els equips es jugaven l’ascens a la segona divisió espanyola, el senyor Elder Mallo, lleonès de naixement, ex policia de professió i anticatalà de vocació, va aprofitar l’avinentesa de ser-ne l’àrbitre per carregar-se el partit, expulsar un jugador del Nàstic, fer pujar al Màlaga de categoria, dir que Tarragona és una ciutat de merda i els Mossos d’Esquadra uns fills de puta corruptes.

Feta la feina, l’endemà mateix van pujar a l’àrbitre de categoria. Pura casualitat, naturalment.

Per currículum l’Elder podria ser un d’aquells turistes que visiten Roma (o Tarragona) i en veure el Coliseum o les muralles, s’estremeix davant el mal estat dels edificis de la ciutat. “Que marranos, lo tienen todo en ruinas”. Difícil raonar davant individus així.

El fons de la història però va més enllà del partit. Demostra, diríem que clarament, la paranoia espanyola contra Catalunya. Cadascú des del paper que li toca jugar, els espanyols s’ocupen amb afany malaltís a criticar i enfonsar Catalunya. Encara ressonen les paraules d’un ciutadà model espanyol que durant una epidèmia d’incendis en territori català, va enlluernar als seus conciutadans hispans dient que tan de bo cremés tota Catalunya sencera amb els catalans dins la foguera. Ignorem si al bon espanyol li han concedit alguna medalla però segur que encara va de franc als bars cobrant la seva gallardia.

A hores d’ara, el Sr Mallo, ha demanat la baixa de la Policia Local. Els seus ingressos han augmentat de vint mil a cent mil euros i, suposem, se sent més cofoi que una gallina ponedora. També ha d’estar cofoia la junta de l’equip de futbol andalús. Van portar a mitja Junta d’Andalusia fins a Tarragona per celebrar la victòria... i la van celebrar. El col·legi d’àrbitres també està encantat perquè just l’endemà d’aixecar-se la llebre del cas, s’han solidaritzat com un sol home amb l’ex policia. O sigui, que Espanya està contenta i si Espanya està contenta, nosaltres els catalans també, perquè és millor sentir-se insultat per un individu com el Mallo que rebre’n les seves lloances. Hi ha molta, molta, molta gent que val més tenir en contra. Encara que sigui tot un país.



SEGONA PÀGINA


K.MEO
EL MINISTRE, EL PESCADOR I LA GAMBA
Europa només deixa pescar vint-i-nou dies l’any a la flota de casa
I diu el Consell de Ministres Europeus:
Portem la pila de temps avisant-los i els hem donat cinc anys més per posar-se al dia i l’únic que han fet es comprar-se una xarxa nova que van ensenyant al Telenotícies. Vostès, no pesquen, vostès fan autopistes al fons marí. De seguir arrossegant amb aquestes pales aviat arribaran al centre de la terra i aleshores el peix el tindran a la brasa. Sabem que són espanyols i els agrada la picaresca però a Brussel·les no som rucs. No ens vulguin donar gat per llebre perquè serà pitjor. En una cosa tenen raó, a nosaltres el mar ens importa un carall i si no els deixem pescar a vostès és a canvi de que pesquin uns altres, però això és política, senyors. D’acord, els ha tocat el rebre però és que s’ho guanyen a pols.

I diu el Pescador, patró de la barca “Enriqueta”:
Mos volen matar a cops de canya. Naltros ja no podem resistir més. Trenta dies de treball a l’any, qui ho suporta això? Hem complert fil per randa lo protocol. Les pales floten, les xarxes només agafen peix amb carnet d’identitat, llimpiem lo fondo marino i portem a los turistes de paseo, que els tinim tots estesos a coberta del marejats que estan. Cada espècie que pesquem la medim, la pesem, li fem lo boca a boca en caso necessari i a sobre mos foten la bronca. Claro, s’hi veuen en cor perquè som empresa petita, familiar i molts esgarrapant ja la jubilació i entonces, ala, a “joderse” los pescaors catalans. Són una colla d’assessinos aquestes de Brussel·les. Cagun Déu si fora per a mi, no els deixava minjar ni una sardina. Cabronassos.

I diu la Gamba:
Doncs encara que no ho sembli, la víctima aquí sóc jo però tan li fot. Som tant petites que algú havia de menjar-nos. Al que anàvem, Europa té raó. Per aquestes costes es pesca a la brava, sense miraments i el mar està fet una pila de sorra bruta. Sí que les Confraries fan aturades per deixar-nos créixer i per malmetre menys l’estat de la mar, però insuficients del tot. Si passéssiu una temporada aquí dintre ho veuríeu. Ara, també és veritat que unes milles més enllà a l’aigua ja no se’n pot dir ni mar. És un cabdal d’escombraries. Tinc família que viu allà i moltes es deixen pescar voluntàriament de tipes que estan. I també és veritat, aquestes gambes us les acabareu menjant vosaltres el dia de Nadal i Europa callarà i vosaltres ens xuclareu el cap. Realment sou una espècie ben rara.


LA GARSA PROSTÀTICA
MONJA SOLIDÀRIA
Una monja aprofita el seu càrrec espiritual per fer d’enllaç amb la màfia
Cal ser molt bona monja per exercir durant quinze anys un voluntariat en el difícil món carcerari. Ja sabem com són els homes i a sobre els presoners, pura agressivitat i sexe. I ella, apa, a donar-los-hi suport moral. Apart de bona –tot s’ha de dir– la germana Anna és una mica fleuma. L’ardor espiritual és fort però no hauria de fer perdre el nord. O sigui, si durant tants anys uns senyors et posen sota la còfia una carta i et diuen que li donis al presoner de la cel·la 474 i esperis resposta que ell mateix t’amagarà on calgui, podries sospitar alguna cosa però la fe, com l’amor (que venen a ser el mateix) és cega i la germana ha fet de fil conductor entre els mafiosos lliures i els retinguts per la justícia. Quan la Policia li va dir, el primer que va fer la Germana va ser confessar-se i després combregar, però per la Policia no n’hi ha prou i l’han engarjolada.

La bona Germana no troba massa diferència entre la presó i el convent. En unes coses prefereix el convent perquè la deixaven sortir a fer la seva missió apostòlica però per l’altre, a la presó s’estalvia la missa diària de les sis de la matinada. En tot cas, no es queixa. Pitjor estan els pobrets de Somàlia, diu sempre.

S’investiga ara per ara, si el correu que transportava la Germana era sempre lletra escrita o si en els repartiments intercalava materials varis. A vegades, ha confessat, sí que es trobava una mica marejada a l’entrada del penitenciari i la Policia sospita que no fossin drogues que amb la calor de la còfia deixaven escapar vapors d’aquells que feia servir Santa Teresa. Res, quatre herbes.

Sigui com sigui, la màfia ha reconegut que la detenció de la Germana ha estat un cop molt fort per la congregació (la mafiosa, no la mariana) perquè entre correu i correu es notava una millora espiritual dels presoners, una pau interna molt necessària en segons quines circumstàncies. Fins i tot és possible que entre les famílies de Calàbria, Como, Brescia, Varese, etc, construeixin un altar a les respectives parròquies recordant els miracles de la Germana. No tots aguanten quinze anys de carters sense ser descoberts. En tot cas esperaran la celebració del judici perquè la Justícia és molt recargolada i poden treure proves d’on només en raja bondat.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
ELS GOSSOS TAMBÉ ES DROGUEN
Vivim en una societat plena d’addiccions directes i indirectes
Ens ha arribat la notícia de que uns gossos han estat intervinguts per intoxicació greu de cànnabis, en una operació de neteja d’estómac. El fet va ocórrer fa poc al parc del Clot de Barcelona, al engolir vàries burilles i altres substàncies d’estupefaents. És un fet que està passant també a altres parcs de la ciutat.

A Catalunya hi ha cada cop més addiccions i addictes, i ara també els gossos! Catalunya ha esdevingut una gran potència mundial industrial en la producció de marihuana. Tant és així, que els Mossos en pocs mesos han decomissat 4.000 quilos de marihuana i arrencat 200.000 plantes.

Barcelona és la primera ciutat del món consumidora de cocaïna, de cànnabis, i també de les primeres en amfetamines i en drogues sintètiques. El consum d’alcohol també s’ha multiplicat darrerament, i la contaminació atmosfèrica produeix més de mil morts a l’any, al estar el 98% dels barcelonins exposats a partícules en suspensió atmosfèrica PM10; alhora que la implantació del 5G facilita -a través de la contaminació electromagnètica- infertilitat, càncer, malalties neurològiques, diabetis, ictús, infarts, parkinson, Alzheimer, encefalopatia miàlgica i sensibilitat química múltiple, entre d’altres patologies. També són cada cop més rellevant les addiccions producte de les noves tecnologies, com les xarxes i les plataformes socials, que creen en molta gent una dependència i una alienació social que facilita l’individualisme i el viure en un món irreal virtual, que sovint els crea depressió i ansietat.

Es pot entendre així tanta confusió social i que hi hagi partits polítics que proclamen unes coses i en fan totes unes altres, o també l’autodestrucció actual d’ERC amb enfrontaments personals i lluites internes no ideològiques que ningú entén, amb corrupteles i sectarismes. Bé, però no ens alarmem. Tanmateix, no tot està tan malament, ja que si bé els gossos també es droguen, els gats encara no.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


KINTA KOLUMNA
GUIA DE SUPERVIVÈNCIA FEMENINA DURANT LES FESTES
Ja hi som casi! L’Any més calorós de la història s’acaba
Això no és tot, comença l'època de festes amb la seva part de sopars nadalencs d’empresa i amics on vas més o menys trompa. Dinars familiars on es passen comptes i es claven punyalades, on beus massa i tens la panxa plena a rebentar. La sobretaula s’allarga fins que es fa fosc perquè no pots aixecar el cul de la cadira.

Després el Nadal bis, aquest Sant Esteve que els catalans celebrem per acontentar a l’altra part de la família però que de tota manera els pesats també et fan emprenyar. Llavors goses esperar el Cap d’Any amb regals i favors de festa amb amics i amics d'amics, als quals desitjaràs, sense acabar-ho de creure, un excel·lent any 2025.

I llavors tindràs el resum de l’any de les cadenes de televisió amb imatges de Mayotte devastada o de València sota l'aigua i el fang encara en ment, hi ha moltes possibilitats que la crisi climàtica es convidi a la festa. Els homes més pessimistes diran que ja no podem preveure el temps de demà, així que d'aquí a deu o cent anys... Els més tecnològics et parlaran de que les eòliques no són eficients i fan malbé el paisatge. Els més negatius t’abraçaran amb llàgrimes de col·locat dient: De tota manera, és massa tard, estem fotuts. Aquestes són algunes de les frases que podràs escoltar mentre que fastiguejada o avorrida potser decideixis d’arrambar-te a l’àgora de les dones.

Aquí tot és més clàssic. La teva cunyada et diu que no els facis cas. Que cal esperar que desapareguin els increients... aquells que diuen que sempre hi ha hagut canvis climàtics, i que, mira, l'home no té res a veure amb aquesta història. Però com que tu saps molt bé que segons les enquestes d'opinió el nombre d'aquells que refuten o dubten de l'existència del canvi climàtic (o de l'efecte de les activitats humanes com a causa principal d'aquest) està en augment, et sulfures.

A Catalunya potser es situen actualment entre el 35% i el 43% el 2023, segons els diferents baròmetres, enfront del 20% al 32% tres anys abans. Per tant, és probable que et trobis amb una d'elles. Llavors comprens que no té sentit preparar millors arguments i treure el teu mal geni. Les celebracions de Cap d'Any no són el millor moment per convèncer a ningú, sobretot quan tens ganes de donar un petit cop de puny al nas de la més especuladora de paraules.

Val més que tinguis en compte alguns dels nostres consells. Comença dient-te que aquest no és un debat que s'hagi de guanyar. Els estudis cerebrals mostren que aquest enfocament no és eficaç per fer canviar algú d'opinió i tendeix a posicions tenses. Però no oblidis tampoc que parlar segons com sobre el canvi climàtic pot ser angoixant. I, de vegades, inductor de culpa.

O ets tu qui s’està culpant de no fer prou pel planeta? No et deixis atrapar i recorda que el destí del clima no descansa només sobre les teves espatlles. Finalment, si et trobes involucrada en un Amic Invisible, on els regals s'intercanvien a l'atzar, escolta el teu cor, i embolica com a regal el resum de l'últim informe sobre la destrucció del planeta. Ben empaquetat, pot tenir el seu petit efecte.
BONES FESTES


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
LA CIÈNCIA ESGLAIADA
Setanta cinc Nobel demanen al Senat que no acceptin a Kennedy
La comunitat científica americana va amb els pèls de punta i la pell de gallina des que Trump va designar a Kennedy com a Secretari de Salut i Serveis humans del país. És com posar un llop en un corral de gallines, diuen esparverats.

Reunir a gairebé vuitanta Premis Nobel perquè signin una carta no ha de ser fàcil, però el currículum de Kennedy explica la unanimitat científica. Kennedy és un addicte sense pal·liatius a la marihuana que el va portar a visitar tribunals i hospitals, un antivacunes convençut i esbojarrat que el fa assegurar que l’autisme és conseqüència d’aquesta prevenció, un entusiasta afiliat a les teories de la conspiració que escampen idees tan preclares com la immunitat de jueus i xinesos... i el més perillós de tot, un individu amb un coeficient intel·lectual més baix que el colesterol.

Kennedy a més té altres virtuts, es creu, com qualsevol cretí, propietari de la raó i això li dóna una seguretat perillosa. Abans de ser nomenat Secretari de Salut ja ha anunciat l’acomiadament de milers de tècnics del NIH (institut nacional de salut). La raó és clamorosa, no estan d’acord en els principis teòrics que ell defensa. I encara més, Kennedy creu que tots els immunòlegs haurien d’anar a la presó i després llençar la clau. Contundent.

Amb aquest historial no estranya que els professionals demanin de genolls que un personatge similar no representi i dirigeixi la salut americana. En poc temps poden quedar quatre gats.

Per començar els Estats Units –i el món– ja tenim l’amenaça d’una nova pandèmia. Un Covid disfressat de grip aviària H5N1 que els especialistes consideren molt perillosa per l’ésser humà. Què farà el nou Secretari de Salut? Pot negar l’evidència, pot acusar als islamistes, pot inventar un beuratge fet a casa seva o es pot limitar a dir que no passa res i la meitat dels qui van votar a Trump (grangers molts d’ells) ja no tornaran a votar en sa vida.

Més enllà però de la personalitat del darrer Kennedy, recordem-ho, hi ha Trump. El llop que ja ha entrat al corral i que d’aquí a pocs dies deixarà els Chicken Kings a la puta misèria. LLUFA


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
LA FORTALESA DEL DÈBIL
Espanya obre la frontera als aliments marroquins
Fa uns anys, qui venia del Marroc es quedava a pèl abans de creuar la frontera espanyola. Ningú no es fiava del Marroc de manera que el contraban s’havia de fer a l’engròs, amb la col·laboració activa de les autoritats d’un i altre costat. De mica en mica la situació ha variat. Marroc un pidolaire professional, ha aconseguit d’Espanya molt més del que podia esperar. No en sabem la raó, potser l'amistat entre les respectives monarquies, potser els interessos econòmics entre ministres, tanmateix raons polítiques de gran abast com poden ser la pesca o el comerç de dromedaris a canvi de cabres.

Sigui quina sigui la raó, el Marroc segueix munyint a Espanya i cada vegada de forma més descarada. Quan les normes sanitàries europees estan ofegant a la nostre agricultura amb mesures tan estrictes com sovint innecessàries, resulta que el Marroc sense cap control sanitari enviarà els seus productes a Espanya que alhora els distribuirà per tota l'Europa comunitària.

Algú podria explicar-nos les raons d’aquest transit il·legal? En nom de quina obscura raó el govern espanyol obliga al seu sector primari a fer sacrificis quaresmals mentre permet l'entrada de productes sense cap revisió, és una pregunta sense resposta, però carregada de sospites.

Més enllà del benefici de les empreses importadores espanyoles que augmenten beneficis comprant a Àfrica enlloc de al costat de casa, que Espanya assumeixi l’enverinament de mitja Europa amb productes que li són aliens, només pot significar dues coses: o que la política espanyola és més cega que la vaca del poema o que les mesures imposades per Europa a l'agricultura són innecessàries i només s’utilitzen per regular els diferents mercats. Qualsevol de les dues opcions són francament deplorables.

Dia vindrà que aquest trànsit es castigarà i que seran els agricultors espanyols els que pagaran els danys. Al Marroc, com a humil pidolaire, lamentaran la conducta d’Espanya i demanaran una compensació econòmica... que Europa els concedirà. Som els rucs de la pel·lícula o ens creiem massa espavilats?


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
LA GRANDE BOUFFE
Síria es converteix en la pizza del desig
Bashar Al-Assad, un dels personatges més sinistres de la política actual, ha fugit per segona vegada de Síria, el país que ha governat junt amb el seu pare els darrers cinquanta anys. Al-Assad és el compendi perfecte de debilitat, covardia i crueltat. El gran eunuc de la política internacional.

Síria està contenta. La gent surt a celebrar la fi d’un règim dictatorial infame i és justa la seva alegria, però alhora que alliberar-se d’un tirà, Síria està a un pas de la seva desaparició. Masses rapinyaires volen al seu entorn.

Els aparents alliberadors de Síria han estat i són encara els dictadors d’un bon grapat de països. L’islamisme radical, per molt que vulgui disfressar-se de moderat, no és la millor garantia pels sirians. La seva ideologia és absolutament el contrari de la multiculturalitat siriana. L’islamista només accepta la uniformitat de les armes i la religió. La resta, les seves pròpies dones per exemple, ja no entren al paradís.

D’altra banda, el nord de Síria és objecte de desig per Turquia i els kurds el fruit d’aquest desig. A poques hores de la fugida d’Al-Assad, els turcs han iniciat ja una ofensiva contra aquesta zona sense més explicació que l’afany inconfessable d’acabar amb un contenciós històric.

Per si no en tinguessin prou, els sirians veuen atònits com l’omnipresent Netanyahu ha iniciat la seva particular visió nacionalista envaint el sud del país per motius de seguretat. Magnífica la estratègia del genocida Netanyahu que es permet el luxe de conquerir nacions independents per salvaguarda la sacrosanta Israel i més magnífic encara el silenci del món civilitzat.

Certament el final del règim d’Al-Assad és un respir per qualsevol ciutadà del món. Per una vegada podem gaudir veient com el mal ha de retirar-se als quarters d’hivern malgrat saber que d’una manera o altra, més tard o d’hora tornarà. Síria no té aquest marge de llibertat condicionada. És més que segur que els conqueridors islamistes imposaran la seva pròpia dictadura, que els kurds viuran l’assetjament turc i que Netanyahu plantarà la seva bandera en l’actual Síria. No n’hi ha prou amb la fugida d’un personatge indigne. En queden masses.


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
VISCA LA BARCELONA INTEL·LIGENT
Nou centre d’I.A. a Barcelona
Serà magnífic. Un edifici de conya, vistes al mar i a la muntanya. Llum, color, aire contaminat. De tot. I a l’interior, un fotimer de màquines i cables que fabricaran intel·ligència per a tots. La ciutat robotitzada, reciclada, serveis públics puntuals, semàfors a tres colors. No caldran escoles. Els nens sortiran genis del ventre de sa mare. Res de malalties, tot saludable. Tot en plasma. La intel·ligència artificial és collonuda però francament posats a fer, preferiria que la intel·ligència de Barcelona, fos real.

EL REI DEL MAMBO
Musk el més ric
Són faves comptades. Vas a un curset d’informàtica, et deixes els escrúpols a casa i et fas amic de Trump. Amb això i una miqueta de sort, ets el lladre més ric del món. Avui li he explicat a un vell professor que s’ha jubilat després de quaranta anys de servei. L’he visitat a un geriàtric municipal on comparteix habitació amb un físic nuclear però honest i un mossèn que mai no va fotre ma a cap nen. L’home escoltava atentament i plorava discretament però no reaccionava. Per comprovar que com a mínim entenia el que jo li dia, li he repetit la notícia: Musk és l’home més ric del món, ho enteneu mestre? Ell ha fet que sí amb el cap. És l’últim que ha fet. Ha mort a l’instant.

QUI NO ROBA NO MAMA
Roben setanta cabres
Ha passat a Rasquera, poble d’allò més bonic a la Ribera de l’Ebre amb barca i tot. Allí, la Laura hi té (tenia) una formatgeria i com que tot és de proximitat, també tenia un ramat. Setanta cabres (els formatges eren de cabra), un boc, tres o quatre cabrits i algunes femelles sense llet. Una nit l’hi van robar les setanta cabres. La resta l'hi van deixar. Sap greu per la Laura, però més encara pels lladres. Què faran amb el remat, posaran les cabres al menjador de casa? Robar cabres ara, és un mal negoci i especialment si et deixes el boc que en realitat és qui fa la feina. En tot cas, no patiu. La Laura ha avisat als Mossos d’Esquadra. Aviat podrà fer llet de vaca.

ELS POLACS ES XIVEN ALS POLACOS.CAT
Espanya no ha demanat de tractar l’oficialitat del català
A la Unió Europea el català està estancant gràcies als hongaresos. Ara arriba el torn de Polònia a ocupar la presidència del Consell de la Unió Europea. Llavors la seva ambaixadora Agnieszka Bartol, i declara que la Moncloa ni li ha dit ni piu sobre el tema.
A Madrid tot són corredisses, telefonada va, telefonada bé per evitar que els catalanets –els Caim i Abel– llegir JUNTS i ERC s’emprenyin, facin les paus, i tombin el govern de Pedro Sánchez.

LES MORMONES ESTAN EN ZEL
Una religió cristiana de 200 anys d’edat nascuda als EUA
Pels mormons, els indis de les pelis del Far-West són descendents d’una família jueva de Jerusalem. També parlen amb els morts i fins no fa gaire eren polígams. En definitiva es divertien moltíssim.
Ara és tot el contrari, són antiavortistes, conservadors i amics de Trump. Per contra les mormones segueixen sent divertides però per la simple raó que viatgen pel món lluint les seves panxes de prenyades i pregonant que Déu està contra l’avortament i contra la gent d’esquerres.
Alabades elles que continuen divertint-se així.

LA MORT DEL DIRECTOR DE LA UNITEDHEALTHCARE, BRIAN THOMPSON
Luigi Mangione li etziba tres trets a l’esquena
La societat americana es divideix encara més amb aquesta acció contra aquest personatge símbol del sistema de sanitat acusat d’enriquiment i de deixar morir els seus pacients. Una reacció que reflexa la còlera de nombrosos americans mentre que l’autor és acusat de terrorisme en una clara demostració que es tracta d’un atemptat polític.
En definitiva un heroi per a uns i un assassí per a altres en un país on parir pot costar fins a 15 000 dollars o 50 000 en cas de complicacions.


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
CABÒRIES NADALENQUES
NO POTS FORÇAR-TE A SER ALEGRE
NI ESTAR AMB LA FAMÍLIA
SENSE COMPARTIR EL SEUS VALORS