22 de gener 2019

1. Els actuals líders del continent americà, siguin del nord o del sud, estan aconseguint que la democràcia sigui la forma de govern més dolenta.

2. Europa no és precisament una conya democràtica, especialment si vius a Espanya, però comparat amb els caps d’estat americans, fins Macron pot passar per estadista.

3. El més divertit de tot és que la majoria han estat votats, si més no una vegada, i que els seus votants són, precisament, les seves primeres víctimes.

4. 5. i 6. S’apropen les eleccions. A Espanya potser per anivellar el dèficit plebiscitari que arrossegàvem des de l’era franquista, ara sempre tenim eleccions. Però no serveixen per a res. Les campanyes polítiques venen a ser com les rebaixes d’hivern, una enganyifa. Entre míting i míting els polítics segueixen desnonant a les famílies sense recursos, oblidant-se de construir escoles o mantenint sota mínims les ajudes socials. Tothom sap que mai no compliran aquestes promeses, però això sí, cal anar a votar si vols ser un bon ciutadà.

7. A Itàlia va ser notícia un partit encapçalat per un pallasso. Espanya en les properes eleccions és tot un circ. Un candidat de VOX, encara per decidir però que sigui qui sigui serà de VOX. Un teutó -més histèric que l’austríac que imitava a Chaplin- decidit a crear un partit propi. Un venedor de fira, que provoca vergonya als seus propis partidaris del PP i que no saben com treure’s de sobre... I l’eminent expresident francès. Manuel Valls decidit a representar a qualsevol que es deixi representar per ell. Vist l’elenc, en el nou circ es permetran números amb animals. Pura lògica. Senyores, senyors, nens i nenes... L’espectacle està a punt de començar.

8. Alguns acusen a la dreta espanyola de pactar amb VOX. Cap govern europeu havia acceptat la col•laboració dels nazis, diuen... però s’equivoquen. La dreta espanyola no ha pactat amb els nazis. Ells són els nazis. Han pactat amb si mateixos o amb el diable, com era de preveure.

9. Hi ha imatges que no desapareixen. El clàssic venedor, arrossegant dues maletes amb les mostres del seu producte n’era una d’elles abans fins i tot que Arthur Miller els immortalitzes. Els polítics catalans fan, per Europa, la mateixa fila... i la mateixa pena.

10. 11. i 12. És molt difícil trobar en el món de la política i de la pirateria un personatge més orgullosament barroer que la senyora Arrimadas.