15 de desembre 2023

TORNANT ALS SOMNIS
Un home de vuitanta anys soluciona la sequera d’ALFORGE
Fa anys que Catalunya viu sota mínims hidràulics. En aquests temps, els tècnics i polítics han receptat com a solució, que el ciutadà estalviï, que el pagès llenci la seva collita i que les plantes dessalinitzades fins ara treballant sota mínims es posin en marxa. Quan ni la gebrada deixa humitat, han pensat que potser podrien portar vaixells amb aigua.

Malgrat tot, ens en sortirem, segur, encara que després de tres anys no haguem preparat una sola infraestructura, encara que no tinguem un pla estratègic i que ens limitem a esperar les pluges perquè l’estació de l’any les propicia, però ens en sortirem. Si cal, a base de glaçons.

A Alforge feia quatre o cinc mesos que havien de portar cisternes (tres al dia) per cobrir les necessitats de la seva gent. Com sempre que els alcaldes de poble es veuen superats, apareixen en algun mitja de comunicació queixant-se. De res serveixen les xarxes de poder, els departaments ni les conselleries, els polítics ni els tècnics.

A 150 quilòmetres d’Alforge, un home gran –vuitanta anys– va escoltar els laments de l’alcalde d’Alforge, va buscar el poble al mapa i amb l’ajuda d’un pèndol va trobar el lloc i la profunditat a la que Alforja tenia la solució dels seu problema.

Malgrat les desconfiances i la negativa dels tècnics, l’alcalde va anar a buscar a l’home gran. “Aquí teniu aigua, no us l’acabareu”! Al lloc i a la profunditat que havia indicat va sortir el doll d’aigua que abasteix el 75% del poble.

No és qüestió de convertir-nos a la religió dels sauris. Molts la caguen, i tant que sí! Però a vegades hi ha un moment de màgia que fora convenient no oblidar. La màgia encara existeix.

L’home anònim va tornar a casa seva. No va cobrar ni un euro, no es va deixar fer ni una foto. Havia solucionat un problema i aquest era el seu premi. Imaginem el que haurien cobrat els tècnics de trobar aigua. És la diferència entre una feina feta per encàrrec i una actitud humana. La aplicació de la tècnica i la implicació de la sensibilitat. Entre el protagonisme i l’anonimat, entre la realitat i el somni.


SEGONA PÀGINA


K.MEO
JA TROBARÀ L’EDIFICI DE LA UNESCO?
A Iceta el fan ambaixador
No crec que els agafi per sorpresa, quan un ministre deixa de ser ministre, li regalen un rellotge i un càrrec. Doncs a mi també.

No abunden les persones vàlides per conduir un país. I jo fa anys que condueixo. Tinc el carnet de tràilers, el fotut es que no arribo als pedals però vàlid, ho sóc. Per això em fa gràcia l’enrenou que han muntat els diplomàtics de carrera, noiets de corbata, sabates lluentes i llaga d’estómac. Però que es pensen? Després de governar el PSC, ordenar-lo, capar-lo també una mica i espanyolitzar-lo, el vaig deixar net com una patena. I quan m’ha tocat fer de ministre de Cultura, tenim al país (en refereixo a Espanya, naturalment) d’alt de tot, en especial en ball i dansa i en esports on hem unit l’èxit de les nostres seleccions amb la masculinitat de les nostres autoritats. I ara aquests senyorets de la política diuen que no tinc experiència? Però quina experiència cal per passejar-se per la UNESCO. T’aprens els passadissos, et busques un bon secretari i ja està.

La carrera diplomàtica està sobrevalorada. La veritat, veritat, és que no fan res. Signen el que els hi donen per signar, van a còctels, i de tant en tant els fan tornar a casa per fer consultes, que després resulta que no els consulten res perquè entre altres coses no tenen ni idea dels país on els han destinat. He conegut a ambaixadors que porten vint anys al Vaticà i encara no s’han petejat tots els carrers.

Jo, en quan sàpiga de què va això de la UNESCO però que pel nom em sona a una cosa bastant similar a la ONU, faré molta feina. Perquè sóc català i els catalans sempre fem feina. Ens agrada assumir el comandament i deixar empremta.

També he de dir, per ser absolutament sincer, que em feia més il·lusió encapçalar la OTAN que la UNESCO. Allà tenen armes i quan algú es posa tossut sempre tens raons de pes per fer-lo callar, però el món és una conjunció d’interessos i si ja han fet a la Nadia Calviño Presidenta del Banc Europeu és lògic que a mi, de moment no em vulguin cremar.

Que sàpiguen però aquests diplomàtics, que Sánchez m’ha promès dirigir el documental sobre la seva vida.


LA GARSA PROSTÀTICA
UNA D’ESPIES
Si seran rucs que EEUU vol espiar a Espanya
Al món es fan moltes coses inútils com tenir fills, voler ser honest, fer gimnàstica, anar a missa o voler lligar amb una reina... però sobre tot, sobre tot, el més inútil és voler espiar a Espanya.

Dins el secretisme que envolten aquests afers, sembla que l’espionatge americà, tios que han estudiat i porten ulleres fosques, han connectat amb serveis informatius espanyols per treure’ls informació. Però quin coi d’informació pot tenir Espanya que interessi als EEUU? D’altra banda, si estan encuriosits en algun aspecte que se’ns escapa, que ho preguntin al primer que trobin al bar. Tothom sap el que passa i tothom té ganes de parlar-ne i més encara si li paguen el cafè. Qualsevol sots secretari de qualsevol ministeri sap el mateix que el Ministre i xerraria encantat però si ho volen més fàcil que li preguntin directament al Ministre. A Espanya no tenim secrets, tenim Villarejos.

Potser sí que hi ha temes ben guardats com poder saber l’horari de trens, però això no ho sap ningú.

Amb la feinada que tenen a Ucraïna, Gaza, Israel, Cincinnati i Trump com poden enviar un espia per treure informació d’Espanya? “Aquí estamos bien, gracias, con la derecha apretando y los demás cagados, como siempre. Si quieren información sobre la corona llamen al Sr Peñafiel o a cualquier revista del corazón. ¿Se les ofrece algo más? Hasta luego". I ja està i el pobre espia pot passar uns dies de vacances amb la dona i els nens a Colorado.

El més notable que hem tingut darrerament en la política armamentista del país és aquell submarí que estan provant i que ja flota i tot, però segur que Amèrica no tremola per això.

I a sobre haver de fer el numeret, queixar-se davant l’ambaixador, preguntar al portaveu de la Casa Blanca i perdre el temps fent veure que la cosa es seriosa quan la única cosa seriosa aquí és el vinito blanco bien frío.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
EL REI EMÈRIT S’HO PASSA PIPA A ABU DHABI
El “Bribón” celebra el seu 86è aniversari amb gran pompa i fastuositat
Mai com avui, l’emèrit havia reunit tanta gent amiga, ni xalat tant, en el seu aniversari. La celebració té lloc a les instal·lacions del Zaya Nurai Island Resort, a l’illa de Nurai on actualment hi té la residència, davant la ciutat d’Abu Dhabi. El xeic Mohammed bin Zayed Al Nahyan, màxima autoritat de l’emirat inaugura l’acte entrant dalt d’un elefant que obsequia “al gran caçador”. Entre els convidats, situats enmig de les ballarines seminues que ballen la dansa del ventre i altres peces eròtiques, hi ha Antonio Tejero, Alicia Sánchez Camacho, Ramón Tamames, Pedro Campos, Villarejo, Inés Arrimades, Bolsonaro, Milei, el general Juan Campins, el mafiós novaiorquès John “Jackie”D’amico... Alhora que en unes pantalles gegants, gaudeixen d’una pel·lícula sobre les vivències eròtiques i inèdites de Juan Carlos que conclou amb Felipe Gonzalez, Vargas Llosa i Julio Iglesias cantant a viva veu “eres un rey y un follador excelente y siempre lo serás” seguits per tothom. L’emèrit emocionat i donada la generositat de cor, que prové de la seva gran potència viril, després d’atorgar pensions vitalícies als 14 fills no reconeguts públicament s’adreça als convidats dient “Espero pronto volver a España como rey, visto que el papanatas de mi hijo no sirve ni para gobernar a su mujer”. Enmig de la festa la Bárbara Rey, somrient, li regala una estatueta de ceràmica d’ell nu lluint una majestuosa cigala d’or de la que penja una capsa de viagra.

El punt àlgid de la luxúria, desenfré i de màxima excitació, entren els servents amb un regal de la família reial britànica, es tracta d’una gran capsa que el rei obra i tot d’una en surt una serp que se li abraona inesperadament tot mossegant-li el reial pitu. La serp porta adherida una nota amb el missatge “Con todo el cariño de Corinna Larsen”.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


KINTA KOLUMNA
LA UNIÓ EUROPEA PODRÀ ENDEGAR LA DERIVA DELS ESTATS?
Lluitar contra el terrorisme respectant els drets fonamentals
Els actes de terrorisme són avui una amenaça important per a la vida i la seguretat de les persones i un repte important per a la seguretat dels Estats de la Unió. Alhora, però, les lleis i polítiques adoptades per combatre el terrorisme han donat peu, directament o indirectament, a greus limitacions als drets i llibertats fonamentals. Això ho diu un informe de l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA).

El principal instrument de dret penal de la UE en la lluita contra el terrorisme és la Directiva (UE) 2017/541. Analitza l'impacte de la Directiva en els drets i llibertats fonamentals. Ofereix una visió general de l'experiència dels professionals pel que fa a l'aplicació pràctica de les disposicions de la Directiva.

La Directiva, amb l’objectiu d’ajudar els països a combatre l'amenaça terrorista, intenta endegar les practiques policials i judicials que sovint tenen conseqüències per als drets humans i afecten els individus, els grups i la societat en el seu conjunt.

De primer cal aclarir la definició de terrorisme en el dret penal. Les definicions àmplies del que constitueix un delicte terrorista deixen aquests delictes oberts a interpretacions. Amb més claredat jurídica, hi hauria la seguretat que els estats apliquen la legislació antiterrorista de manera uniforme a tota la UE.

En segon lloc evitar classificar activitats lícites com a terrorisme. Criminalitzant determinades activitats considerades precursores del terrorisme, és a dir, expressar públicament opinions de radicalització, organitzar determinats cursos de formació o viatjar a zones de conflicte, augmenta el risc que les autoritats considerin erròniament com a actes de terrorisme l'exercici de la llibertat d'expressió, informació o circulació per part de periodistes, organitzacions humanitàries, investigadors o artistes, per exemple. Per tant, és necessari proporcionar orientació i formació als investigadors perquè siguin capaços de distingir clarament entre actes lícits i terrorisme.

Un tercer concepte és el de proporcionar garanties efectives durant les investigacions. Els investigadors tenen amplis poders d'investigació, inclosa la vigilància i la recopilació d'intel·ligència, que tenen un impacte en la protecció de dades, la privadesa i l'accés als drets de justícia. Els països han de proporcionar normes clares per garantir que les investigacions siguin dirigides i justificades.

El quart punt és el d’evitar discriminar grups específics. Els fidels, especialment els musulmans, tenen més probabilitats de ser objectiu d'investigació criminal. Cal garantir l'accés a la justícia més enllà del dret penal. Alguns països també apliquen mesures de dret no penal, com ara arrestos arbitraris, prohibicions de viatjar i seguiment de sospitosos, tant culpables com absolts. Aquestes mesures administratives estan subjectes a menys restriccions que les del dret penal i s'apliquen de manera indiscriminada, sovint sobre la base de la informació dels serveis d'intel·ligència. Són comportament que dificulten l'obtenció de justícia. Els estats han d'utilitzar normes i condicions clares a l'hora d'aplicar mesures com també permetre que les persones afectades puguin impugnar-les de manera efectiva.

Ara només cal esperar que els estats ho apliquin. Sopin tranquils!


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
A MAYOR OREJA, MENOR CEREBRO
Xerrada educativa de Mayor Oreja a una escola de Cristo Rey
L’experiència i la saviesa de la gent gran és un dels més preuats patrimonis nacionals. Així ho va entendre Cristo Rey (l’escola) i va convidar a l’exministre Oreja que va donar una lliçó magna sobre passat, present i futur d’Espanya.

En resum va venir a dir que l’esquerra és el dimoni, que els nacionalismes són el dimoni, que les llengües nacionalistes són el dimoni i que la demoníaca obsessió dels dimonis és trencar Espanya i que si no s’hi posa remei ho aconseguiran i que aleshores Espanya serà l’infern. Com era d’esperar en una escola cristiana el missatge va fer forat i molts nens es van apuntar a la Legió a invitació de la monja que va presentar l’alçament nacional.

A la sortida de la conferència, es respirava un fervorós esperit espanyol. A un tècnic de manteniment d’origen saharià, li van cremar les plantes dels peus i després li van fer donar cent voltes al pati mentre els alumnes resaven el rosari. Bonic, emocionant i edificant va dir la mongeta.

S’ha sabut després que durant la xerrada, Mayor Oreja va tenir un vessament cerebral, però la medicina ha estat incapaç de saber-ne el moment exacte perquè el discurs no va variar en cap moment. De fet és el mateix que repeteix des que de petit anava a escola la qual cosa fa sospitar que la malaltia cerebral l’hi és congènita.

La dreta i l’extrema dreta que curiosament envien cada setmana a un parell d’escoles catalanes al jutjat per adoctrinament d’infants, aquesta vegada han reaccionat –“prietas las filas”– molt favorablement a les paraules de l’Oreja. Això no és adoctrinament, això és pàtria, han dit.

Estem segurs que si algun mestre català hagués dit una sola frase de les cent que va deixar anar l’Oreja a hores d’ara estaria a galeres amb o sense vessament cerebral.
LLUFA


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
LA GUAIANA ESTÀ MADURA PER NICOLÁS MADURO
Veneçuela vol envair la Guaiana
Convindrem que una ganga no ho és Veneçuela. Coses en té, però la majoria han estat arrasades pels diferents governs nacionals que han saquejat el país sense pietat. Els veneçolans comencen a queixar-se malgrat totes les censures imposades, la misèria s’estén i la gana omple les panxes de masses ciutadans.

En aquestes circumstàncies, Maduro ho té clar. Cal apel·lar al patriotisme i buscar-se un enemic exterior. Ja el té, la Guaiana. La Guaiana té petroli un petit detall que el fa encara més desitjable. No és el mateix envaí un desert de roques pelades que un subsòl ric en contaminants. Però el petroli al President Maduro se n’hi enfot bastant. Per ell i la seva família n’hi sobra i tot. El que no té Maduro és la seguretat que tenia el seu avantpassat Chávez. A Maduro li falta caràcter i li sobra por. No es sent prou segur darrera la banda que li creua el pit i que porta penjada inclús en els pijames. Ell necessita la Guaiana. I comença a cridar. Això ho fa bé, crida bé, però els veïns ja se’l coneixen saben que a l’hora de mossegar li falten forces i ullals.

Aquesta vegada passarà el mateix, de fet ja està passant. Els països limítrofs amb la Guaiana li han donat el seu suport diplomàtic i només amb això tots saben que Maduro acabarà de bordar i tornarà a la caseta amb la cua entre les cames.

Però encara que sembli mentida, Maduro ha guanyat altra vegada. Ha sortit a la premsa internacional, en un referèndum ha aconseguit l’adhesió del poble i fer-los oblidar la fam i per uns dies la gent valorarà al seu cabdill que treballa per ells i reclama més territoris per Veneçuela. És el que esperava.

Ara uns dies de converses, de tira i arronsa, al final uns comunicats ambigus que Maduro interpretarà com una gran victòria. Amb sort potser algun país li regala a manera de compensació, unes pastanagues i aquí pau i després glòria.

Un joc de nens que tampoc és d’estranyar. En el fons Maduro és un nen, entremaliat però nen... i els seus veïns també, com les cabres de l’Eugenio.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
APUNTS D’UNA DERROTA
Darrers moviments bèl·lics d’Israel
Ja ens va passar amb Ucraïna quan va ser envaïda per Rússia. Durarà tres dies, vàrem pensar tots, però no. Amb Israel va succeir una cosa semblant. Com a molt li donàvem al poble palestí unes hores per congraciar-se amb els seus déus. I segueixen. Massacrats, desesperats, però segueixen.

La resistència ucraïnesa té la seva explicació: occident es va posar al seu costat i ha rebut més arsenal i suport del que es va lliurar durant la segona guerra mundial a tot Europa. Palestina no, Palestina aguanta en el no res. Sense suports militars, ni econòmics, ni morals, però com Ucraïna, també segueix. A les clavegueres o a les places però segueix.

Israel ataca però no guanya. Busca caps de Hamàs però no els troba, destrueix hospitals i escoles i places però segueix bombardejant sense objectiu concret.

Israel ofereix al món imatges de llargues cues de palestins agenollats en calçotets davant la tropa jueva, però ningú no sap qui són adults presoners. De veritat són milicians o senzillament ciutadans de Palestina? Siguin el que siguin, aquesta no és manera de mostrar una victòria, això és simple pornografia bèl·lica.

Israel intercanvia presoners per segrestats, però els presoners que lliure Israel són dones, nens, algun vell. Aquesta és la seva collita de terroristes? Nens de sis i set anys, mares i sogres són els terroristes que els terroritzen?

Israel destrueix un barri darrera l’altre amb l’excusa –paraula de Netanayahu– de perseguir a un cap de la guerrilla. El barri queda assolat, els seus habitants destrossats, però no s’ha trobat al líder que Israel buscava.

I ara, Netanayahu amenaça atacar el Líban per suposat suport al terrorisme palestí. Mala amenaça. Massa coneguda amenaça. Aquesta resposta és, o pot ser, el cant del cigne polític. Com Hitler quan tenia a les tropes aliades al voltant de Berlín i anava fent plans de contraofensiva.

Comença a perdre la guerra Israel?


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
A CADA NEN, LA SEVA JOGUINA
Per accident, Algèria mata a 85 algerians
És el que passa als nens de classe obrera. Volen que els regalin un cotxe de carreres a piles. Els pares fan hores extres i li compren. El nen el posa en marxa i el cotxe queda destrossat a la primera cantonada. El govern nigerià volia un dron, se’l va comprar i va matar 85 conciutadans. Normal, es van fer un garbuix com el nen amb el cotxe de carreres. Un país amb un escut com el d’Algèria amb dos cavalls, una àguila i un colon transversal defecant sobre la gespa té moltes possibilitats de confusió. No es podrien comprar un puzle?

AYUSO MARCA LA PROLE
El Gran Premi d’Automobilisme, es farà a Madrid
A l’Ayuso, els cotxes no li diuen res, ella prefereix muntar a cavall però la Formula 1, té una eròtica especial: les càmeres. El millor de la Formula 1 no són els cotxes ni els pilots, ni el públic, la Formula 1 és el paddock, on reposen els cotxes, els pilots i on els famosos emprenyen als mecànics mentre intenten canviar les rodes del monoplaça.
L'Ayuso que alhora que mira a la dreta, vigila les càmeres que té a l’esquerra, està impacient per sortir als reportatges fotogràfics del proper Gran Premi de Madrid. I si a més pot fer la punyeta a Catalunya, més felicitat encara. Encantadora Ayuso.

LA SIRENETA LLEGIRÀ EL CORÀ
Dinamarca prohibeix cremar llibres... musulmans
Semblava una altra cosa però no, és un país cagat i pixat com qualsevol. Dinamarca té por que fidels musulmans s’emprenyin si els cremen el seu llibre d’oracions i per si de cas...
Per si de cas, la humanitat va més coixa que el geperut de Notre Dame. És de rucs cremar un llibre sigui el que sigui. Si per exemple un dia Abascal anés a escola i escrivís els seus pensaments no caldria en absolut cremar-li l’obra. N’hi ha prou en no llegir-la. Si cal cremar un text només pot fer-se en les condicions que es fa a la Bohème de Puccini, de moment seria bo que un país com Dinamarca, no es cagués a les calces.

EL DINASTA JAPONÈS DEL PERÚ ALLIBERAT
No hi ha res que Fujimori no pugui aconseguir
La Cort Constitucional ha ordenat la llibertat de l’antic president malgrat que la Cort Interamericana dels drets de l’home hagi exigit que no ho fes. Fujimori està condemnat per haver manat l’assassinat de 25 persones en dues massacres perpetrades per un comando de l’exercit en el marc de la anomenada guerra contra el terrorisme de guerrilles d’extrema esquerra.
El govern de Dina Boluarte s’ha passat pel forro tots els argument legals contra la seva excarceració i ha autoritzat l’alliberació d’aquest personatge sinistre. Ara només falta que el convidin a un sopar de benvinguda al palau presidencial.

EL PRESIDENT ARAGONÈS VISITA CALIFÒRNIA
El cigronet deixa de banda l’estàtua de Gaspar de Portolà
Sabien què Califòrnia és la contracció de Cal i Forn per la calor infernal que van passar allà els exploradors catalans?
Doncs bé, a Pacífica (Califòrnia) hi ha l’estàtua de 2.7 m esculpida pels escultors catalans Josep Maria Subirachs i Francesc Carulla. Obra què va ser oferta a l’Estat de Califòrnia per la Generalitat de Catalunya l’any 1988.
Un espera que el seu president faci de president com fan els altres presidents quan viatgen. Ens esperàvem la visita d’honor. Ens esperàvem la Guàrdia nacional i les salves d’honor. En fi tot allà a que té dret un president.
Però ell ha preferit signar una aliança mundial contra el canvi climàtic i així poder repartir targes de visita a dojo.

L’AUDIOVISUAL CATALÀ REP 60 MILIONS D’UN FONS BLOQUEJAT
Catalunya Media City és capaç de redreçar l’audiovisual català?
Ens encanta quan s’anuncien xifres en milions per augmentar la capacitat de fabricar imatges i sons. A tothom agrada veure pelis ni que sigui en castellà. Hi ha un però no resolt.
El sector audiovisual català va facturar 6.702 milions el 2020 –no hem trobat les xifres del 2022– amb un total de 1.102 empreses que donen treball a 26.651 treballador. El problema és que només 3.869 milions pertanyen al sector de l’entreteniment audiovisual. Això condemna la producció catalana que ha de treballar amb pressupostos a mínims històrics i a una baixada de qualitat mai vista.


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
COM POT SER DÉU TAN INJUST?
CRISTIANISME: TRANSFORMA EL DÉU DELS JUEUS EN UNA TRINITAT
PARE, FILL I ESPERIT SANT
¿CÓMO PUEDE DIOS ESTAR MANIFESTÁNDOSE?